Tenir cura de l'aigua

En el Butlletí d'aquest mes apareixen diferents informacions relatives a la gestió de l'aigua, des de l'acord sobre la conca del riu Colorado fins a les denúncies del Tribunal Llatinoamericà de l'Aigua.

En les diferents notícies s'aprecia la importància de garantir el subministrament d'aigua de qualitat suficient, així com la vulnerabilitat del recurs.

En algunes editorials anteriors ens hem ocupa de qüestions relatives a l'aigua, subratllant els diversos riscos als que està sotmesa. Fonamentalment, es tracta de la composició de l'aigua, que es veu alterada per l'activitat humana, de vegades amb efectes devastadors; així com el consum excessiu o l'ús inapropiat.

És important prendre consciència en relació amb la vulnerabilitat de les aigües continentals, en la seva doble condició de recurs i medi, font i lloc de la vida. Per això, les notícies que es multipliquen en relació amb una gestió inapropiada de les aigües o, directament, amb un ús irresponsable són motiu per a la preocupació.

En conseqüència, no sobre les apel·lacions a una major responsabilitat dels gestors públics en relació amb aquesta qüestió, així com les relatives a la necessitat de dissenyar estratègies comprensives que permetin encara els innumerables riscos que es presenten en aquest àmbit.

Desembre 2012

Internacional:

EUA i Mèxic signen un acord històric sobre la conca del riu Colorado

Els Governs d'Estats Units i Mèxic signen aquest dimarts a Sant Diego (Califòrnia) un acord històric sobre l'ús conjunt de la llera del riu Colorado. El nou concert faculta a les Agències de l'Aigua de Califòrnia, Nevada i Arizona per comprar uns 123.350.000 metres cúbics de la conca del riu pertanyent al seu veí del Sud per uns 10 milions de dòlars que les autoritats mexicanes destinaran a la reconstrucció de les seves infraestructures hidràuliques danyades després del terratrèmol de 2010. A canvi, Mèxic també podrà disposar de part de l'aigua embassada al llac Mead, entre Arizona i Nevada, en cas de sequera.

La signatura del nou pacte suposa una reforma d'un tractat bilateral que datava de 1944 i que es considerava poc menys que sagrat entre Mèxic i els territoris del sud d'Estats Units pels quals circula el riu Colorado. La sequera que va copejar la zona entre 2000 i 2007 va obligar a tots dos Governs a revisar el contingut de l'acord. El terratrèmol de 7,2 graus que en 2010 va sofrir el nord de Mèxic -en el qual van resultar danyats els seus canals i altres infraestructures hidràuliques- va determinar a Salazar, principal promotor de la reforma del tractat, i a l'Executiu de Felipe Calderón a accelerar les negociacions.

L'Acta 319, com es denomina l'acord, tindrà una vigència de cinc anys. Durant aquest període, 200.000 famílies dels Estats de Califòrnia, Nevada i Arizona tindran assegurat el proveïment d'aigua, gràcies a l'adquisició dels 123 hectòmetres cúbics als quals els faculta la revisió del tractat. Per la seva banda, Mèxic podrà disposar d'1,85 quilòmetres cúbics anuals de la conca del riu Colorado suficients per proveir d'aigua a tres milions de llars, garantint el subministrament a les ciutats més poblades del nord-oest del país. A l'Administració mexicana també se li faculta a utilitzar part de la llera del Llac Mead, sempre que el seu cabal aconsegueixi una altura de 350 metres i s'hagi declarat una situació de sequera.

“Es tracta d'un bon acord per a Mèxic”, va indicar Jeffrey Kightlinger, director general de l'Agència d'Aigua del Districte Metropolità del Sud de Califòrnia. “El normal és que el llac no aconsegueixi els nivells màxims estipulats ni que nosaltres ens quedem sense recursos, però el nou tractat ens dóna les pautes per actuar en cas que això ocorri”, va puntualitzar.

L'acord no només és important per assegurar el proveïment de la població de tots dos costats de la frontera, la quantitat econòmica que EUA lliurarà a Mèxic a canvi de poder disposar de part de la conca del riu Colorado, permetrà el Govern mexicà reconstruir canals i infraestructures essencials per revitalitzar el cultiu a la regió en la qual es va situar l'epicentre del terratrèmol de 2010 i que sofreix, des de llavors, un descens de la producció agrícola a causa de la falta de regadiu. “A l'actualitat només s'ha sembrat el 20% del sòl destinat a l' alfals, el cotó o el blat de moro”, explicava a Los Angeles Times Jorge Zazueta Camacho, un agricultor afectat pels efectes del terratrèmol de 2010 i president d'una de les associacions de regants de la zona.

A la signatura de l'acord, assistiran els presidents de la Comissió Internacional d'Aigües Frontereres d'Estats Units i Mèxic, el president de l'Oficina de Gestió d'Aigua i Electricitat nord-americana, els responsables de les Agències d'Aigua de Califòrnia, Arizona i Nevada i el secretari d'Interior, Ken Salazar.

Independentment de l'Acta 319, el Govern d' EUA s'ha compromès a comprar més aigua a Mèxic per garantir l'existència d'un volum suficient al delta del Colorado, al golf de Califòrnia, que, en els últims anys, ha vist minvada la seva capacitat a causa de la sequera i a la quantitat de la seva conca destinada al consum humà. Aquesta decisió ha estat molt bé rebuda pels grups ecologistes.

Font:
El País (20 Novembre 2012)
http://internacional.elpais.com/internacional/2012/11/20/actualidad/1353436731_937737.html

Indis s'enverinen a Brasil

Rio de Janeiro- La Procuraduria de Brasil li va demanar avui a la policia que investigui les denúncies segons les quals el rierol Ypoi, que és la principal font d'aigua d'una comunitat indígena, va ser enverinat intencionadament per hisendats interessats a expulsar els indis de la terra.

La investigació va ser ordenada una setmana després que els líders de la comunitat denunciessin davant l'estatal Fundació Nacional de l'Indi (Funai) l'aparició d'una gran quantitat d'escuma blanca cobrint tota la superfície del rierol.

Els indis van utilitzar un cel·lular per prendre fotografies i gravar videos de l'escuma blanca que durant dos dies va cobrir la superfície del rierol i van recollir mostres de l'aigua que van enviar a la Funai i a la Procuraduria.

Els líders de la comunitat van denunciar igualment haver vist dos grans contenidors que pel que sembla van ser buidats al rierol.

"Aquestes imatges i les denúncies dels líders indígenes van ser enviats a la Policia Federal perquè serveixin com a base de la investigació. L'objectiu és establir si va ocórrer o no la contaminació i identificar als responsables", segons el comunicat del Ministeri Públic.

D'acord amb la nota, en cas que la denúncia sigui comprovada, els responsables podran ser condemnats a penes de fins a 15 anys de presó pels delictes d'enverinament i contaminació d'aigua potable.

Els indis, amb l'ajuda d'organitzacions no governamentals com Survival, van publicar un dels videos al portal YouTube per manifestar la seva "indignació amb l'acció cruel dels hisendats", als quals no identifiquen.

La comunitat ocupa des de 2010 part d'una hisenda privada i demanen que el terreny sigui expropiat i convertit en reserva per considerar-lo sagrat per als seus ancestrals.
A l'abril passat un tribunal va suspendre una ordre de desallotjament sol·licitada pels propietaris de la hisenda i va establir un termini d'un any perquè l'Estat es pronunciï sobre la reivindicació dels indis.

Segons el Consell Indigenista Missioner, una comissió de l'episcopat de l'Església Catòlica, des de 2009 han estat assassinats tres indis d'aquesta comunitat per defensar el seu dret a les terres en disputa.

D'acord amb un comunicat de Survival, la hisenda en qüestió pertany al terratinent brasiler Firmino Escobar, al qual acusen d'haver bloquejat fa dos anys totes les entrades al territori ocupat pels indis i tallat, d'aquesta forma, l'accés a aigua, menjar o atenció mèdica.

"Els guaranís porten massa temps suportant una campanya de terror sostinguda i maliciosa per mantenir-los fora de la terra que legítimament els pertany. Els culpables d'aquest últim acte, cruel i pervers, han de ser portats davant la justícia", va afirmar el director de Survival International, Stephen Corry, citat  al comunicat de l'organització.

ont:
El Nou Dia (21 novembre 2012)
http://www.elnuevodia.com/indiosseenvenenanenbrasil-1390716.html

Tribunal Llatinoamericà de l'Aigua denuncia la contaminació hídrica de la regió

Reunit a Buenos Aires, entre el 5 i 9 de novembre de 2012, el Tribunal Llatinoamericà de l'Aigua va donar a conèixer la “Declaració Llatinoamericana de l'Aigua” on analitzen i reflecteixen la greu situació hídrica que travessa la regió, no solament per la falta de xarxes de distribució a la societat, sinó per la baixa qualitat de la mateixa, la qual cosa exposa la població a “riscos sanitaris i malalties”.

L'explotació minera afecta també molts rius i zones costaneres.
Una altra font de contaminació prové de l'ús a gran escala de fertilitzants i agrotòxics. Els aqüífers són contaminats per lixiviats d'escombriaires, pous sèptics, claveguerams, vessaments de petroli i vessaments agrícoles”.

L'informe agrega sobre aquest tema que “la deterioració de les aigües a la regió es produeix simultàniament a severs desastres induïts per la devastació ambiental i els canvis climàtics globals”.
A més, la Declaració confirma que “no existeix a Llatinoamèrica una política integral de gestió ambiental de les aigües (…) ni els instruments per al control i administració dels sistemes hídrics. Tampoc s'han establert procediments adequats per al maneig dels conflictes suscitats pels usos de les aigües”.

El Tribunal Llatinoamericà de l'Aigua va declamar, finalment, els següents reclams (extracte dels punts significatius)

• El dret a l'aigua és un dret fonamental, inherent a la vida i dignitat humana; dret a una quantitat i qualitat adequada
• L'aigua de la regió és patrimoni comú de les presents i futures generacions d'Amèrica Llatina
• La població té dret a participar en els projectes, obres i decisions que afectin o puguin afectar els sistemes hídrics a nivell local, nacional i internacional.
• La població té dret a la informació sobre l'estat actual i tendències dels cossos d'aigua i sistemes hídrics
• La població Llatinoamericana té dret a la inversió dels recursos financers i institucionals per garantir l'exercici ple del seu dret fonamental a l'aigua.

El Tribunal Llatinoamericà de l'Aigua és un organisme de naturalesa ètica compromès amb la preservació de l'aigua. Una de les seves prioritats és garantir l'aprofitament de l'aigua com a dret humà per al gaudi de les generacions actuals i futures.

El Tribunal és una instància internacional, autònoma i independent, de justícia ambiental, creada amb la finalitat de contribuir a la solució de controvèrsies relacionades amb els sistemes hídrics a Amèrica Llatina. Fonamenta la seva actuació en principis de convivència amb la naturalesa, respecte a la dignitat humana i la solidaritat entre persones i organitzacions per a la protecció de l'aigua. És una plataforma de justícia alternativa per contribuir a la cerca de solucions a les problemàtiques hídriques que afecten a les i els llatinoamericans.

A la data, el Tribunal Llatinoamericà de l'Aigua ha acollit 58 casos i ha atès més de 250 consultes.

Font:
Fòrum Ric de la Plata. (20 Novembre 2012)
http://www.fororiodelaplata.com.ar/?p=1124

Esquerdes a la gran muralla

Quan el diumenge de la setmana passada les autoritats de Ningbo, ciutat portuària de la província de Zhejiang, van anunciar la paralització d'un projecte per ampliar la planta petroquímica d'una filial de la empresa estatal Sinopec a la municipalitat de Zhenhai, després de diversos dies de protestes de milers de persones, els ciutadans xinesos es van apuntar una nova victòria contra un Govern cada vegada més sensible al poder mobilitzador de la creixent classe mitjana.

Els dirigents xinesos s'han plegat en els últims anys cada vegada amb més freqüència a les demandes populars, especialment quan aquestes han estat limitades, de naturalesa mediambiental i no obertament polítiques.

“Ens van comunicar que aquesta zona havia estat designada per a un pla de reconstrucció d'una nova zona rural i que havien de derrocar les nostres cases per crear un projecte verd; però al final ens assabentem que el que realment volien era ampliar la planta petroquímica per fabricar aquest producte”, explica Chen Lei, de 33 anys, al pati del seu habitatge a Nanhong, llogaret situat al costat de les instal·lacions de Sinopec, a uns deu quilòmetres de Zhenhai. El pressupost de l'ampliació, inclosa la producció de PX, ascendeix a 8.800 milions de dòlars (6.800 milions d'euros).
Els veïns de Nanhong, una aglomeració de cases humils creuada per rierols i canals d'aigües insalubres, a la qual viuen unes 800 famílies, es van posar en peus, i es van dirigir a Zhenhai per demanar explicacions. No van aconseguir res. Però la notícia sobre el gas verinós es va estendre a altres pobles de la zona —temien que el possible núvol tòxic els arribés quan el vent bufés en la seva adreça— i al propi Zhenhai, on l'aire fa olor de menut a productes químics. Els seus habitants es van unir també a la protesta, temorosos del projecte.

Durant diversos dies, la setmana passada, els manifestants van realitzar asseguts davant la seu del Govern de Zhenhai i van demanar explicacions. En veure que no avançaven les negociacions, van decidir traslladar la mobilització a Ningbo, que té responsabilitat sobre Zhenhai, i van exigir la dimissió del seu alcalde, Liu Qi. “La gent l’ acusa d'acceptar la planta que no van voler les ciutats de Xiamen (província de Fujian) i Dalian (província de Liaoning). Si aquest fora un projecte bo, aquestes l’ haurien volgut. La gent a Xiamen i Dalian són éssers humans i volen sobreviure, nosaltres també. El percentatge de casos de càncer a Zhenhai és el més alt de Ningbo”, diu Yu Guanghui, de 34 anys, veí de Zhenhai, que treballa al sector del transport.

Milers de persones van prendre els carrers a Zhenhai i Ningbo, i el cap de setmana passat van esclatar violents enfrontaments amb la policia. “La televisió i els periòdics xinesos no informaven de què passava, però la gent va fer fotos amb els telèfons mòbils de les detencions i com els antidisturbis pegaven als manifestants i les va penjar en Weibo [servei de missatges curts similar a Twitter]”, explica Yu, que va participar a les protestes. Els missatges eren eliminats pels censors poc després de ser penjats; però,  en aquell moment, molta gent ja els havia vist i havien alimentat la fúria dels veïns. L’ ira va explotar quan els antidisturbis van començar a utilitzar gasos lacrimògens i van detenir a alguns participants.

El Govern va emprar també la tecnologia per intentar agostar el moviment. El diumenge, el departament de Seguretat Pública de Ningbo va enviar un missatge als telèfons mòbils als qual advertia que no estava permès “atacar els òrgans de l'Estat, ocupar espais públics, interceptar vehicles o congregar-se per bloquejar el tràfic”, i amenaçava amb emprendre accions legals, segons mostra un veí en el seu telèfon. “A més, la policia i les unitats de treball van dir a la gent que va penjar les fotos a Internet i va participar a les protestes que deixessin de fer-ho o perdrien el seu treball i els treurien als seus fills el lloc al col·legi. Molta gent es va espantar”, explica Yu.
Malgrat això, el Govern de Ningbo va recular davant la pressió popular i va anunciar que havia acordat amb Sinopec no seguir endavant amb l'ampliació i que “prohibirà” la producció de paraxilè. Va ser la primera vegada que va admetre que a la instal·lació seria fabricat aquest químic. Però l'alcalde Liu Qi no va dimitir.

A la decisió de cancel·lar la planta, va contribuir-hi el calendari. Els dirigents de Ningbo havien d'estar sotmesos a gran pressió, ja que el 8 de novembre comença a Pequín el congrés quinquennal del Partit Comunista Xinès (PCCh), en el qual tindrà lloc el relleu dels màxims dirigents i el Govern no vol la més mínima inestabilitat. Un segon missatge de mòbil va comunicar als veïns l'anul·lació de la planta de PX.

Les queixes sobre la degradació ambiental que ha sofert Zhenhai no són noves, i fa anys també va haver-hi protestes, encara que no van tenir èxit, segons expliquen els seus habitants. “Jo vaig néixer a Nanhong. Quan era nen, pescava, nedava i ens rentàvem als rius. Ara, això és inimaginable. Tot està contaminat. L'aire empesta, especialment a la nit. Els ancians i els nens emmalalteixen molt sovint. Els nens, inclosa la meva filla de sis anys, agafen tos”, afirma Chen, que treballa a la zona.

Malgrat la promesa de paralitzar el projecte, alguns veïns de Zhenhai i Ningbo no es fien, i diuen que si és reactivat tornaran a la càrrega. “Sortirem una altra vegada a protestar”, afirma amb decisió Yu. Per aquest motiu la presència policial aquesta setmana continuava sent forta. Una desena de vehicles antidisturbis segueixen aparcats a les instal·lacions de la central elèctrica situada en plena ciutat. Uns altres circulen amb les llums enceses. A hora foscant, els policies, amb cascos i matraques, es despleguen a una de les creus on es van produir els enfrontaments. Al costat d'un semàfor, un panell electrònic resa en lletres verdes: “Economia verda. Estàs en això?”. Al carrer, flota de nou una olor agra.

Font:
El País (2 novembre 2012)
http://internacional.elpais.com/internacional/2012/11/02/actualidad/1351884743_550285.html

Comença la cimera mundial de canvi climàtic a Doha

La Cimera de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic va arrencar avui a Doha amb la participació d'unes 17.000 persones i amb l'objectiu d'avaluar els progressos dels diferents països en la reducció de l'emissió dels gasos d'efecte hivernacle.

La conferència, que es perllongarà fins al 7 de desembre, va ser inaugurada per la presidenta de la cimera anterior i ministra d'Afers exteriors sud-africana, Maite Nkoana-Mashabane, al Centre Nacional de Convencions de la capital de Qatar.

Nkoana-Mashabane va passar el testimoni al director de l'Autoritat Administrativa de Control i Transparència de Qatar, Abdulá bin Hamad al Atiya, que va assumir el càrrec de president de la XVIII Conferència de les Parts de l'ONU sobre Canvi Climàtic (COP18/CMP8).

Per la seva banda, Al Atiya va assenyalar que la cimera de Qatar representa un desafiament addicional, ja que marca el final del primer període de compromís del Protocol de Kyoto.
I es va mostrar «disposat a seguir escoltant el que sigui necessari per afrontar el desafiament comú de la humanitat i fer el possible per assegurar un futur millor» per a la generació actual i les esdevenidores.

Al Atiya va afegir que aquesta conferència és «una oportunitat d'or» i va apostar per la transparència, la participació i l'enfortiment del paper de les parts com a principis bàsics per a la negociació.

COMPROMÍS DE KYOTO

Abans de continuar amb les intervencions dels delegats dels 194 països participants, va intervenir, a més, la secretària general de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic, Christiana Figueres.

Figueres va destacar que aquesta cita servirà per marcar el final del primer període de compromís de Kyoto, la qual cosa, va agregar, crida a una «urgent resposta al canvi climàtic».

En la seva opinió, el cim de Doha «presenta el repte únic de mirar cap al present i el futur» i ofereix l'oportunitat de valorar el que han fet els països de l'entorn en la matèria.

És la primera cimera sobre canvi climàtic que se celebra a Orient Mitjà i la més gran que té lloc a la història de Qatar.

Font:
ABC (26 Novembre 2012)
http://www.abc.es/sociedad/20121126/abci-comienza-cumbre-doha-201211261021.html

Europa:

La UE blinda la prohibició de tallar les aletes de taurons

El Parlament Europeu va aprovar dijous per una aclaparant majoria prohibir tot tipus de aleteig, la pràctica de tallar les aletes dels taurons després de ser pescats. L' Eurocambra vol protegir aquestes espècies i evitar així que siguin pescats solament pel suculent mercat xinès d'aletes.

La pràctica de l’ aleteig (en anglès, finning) consisteix a pescar taurons únicament per l'aleta. Una vegada seccionada, el cos del tauró és llançat per la broda perquè no ocupi espai en el celler. El motiu està a Xina, on una aleta de tauró pot arribar a costar 1.000 euros, ja que és molt apreciada per a la sopa.

En 2003, la UE ja va prohibir als seus vaixells realitzar aquesta pràctica, ja fora a la UE o en aigües internacionals. Però va aprovar un permís especial perquè, sense descartar el cos, es pogués tallar l'aleta a bord en alguns bucs. “Tallar l'aleta permet estalviar espai al celler. I els grans bucs no solament pesquen, sinó que congelen, filetegen i preparen el tauró en alta mar”, explica Javier Garat, secretari general de la Confederació Espanyola de Pesca (Cepesca).

Els vaixells espanyols i portuguesos van pescar 58.944 tones de 26 espècies de taurons en 2010, segons l'ONG Oceana. La tintorera i el salroig —pels quals no hi ha quotes ni protecció— representen més del 99% de les captures.

Però els ecologistes van considerar que l'excepció s'estava convertint en un buit legal pel qual s'escapava l’aleteig. Argumentaven que, en permetre descarregar en diferents ports l'aleta i el cos, a la pràctica era impossible controlar si els cossos dels taurons eren llançats al mar o realment descarregats.

Així, els ecologistes van llançar una campanya per eliminar les excepcions i la Comissió Europea va acceptar. La votació d'ahir (per 566 vots a favor, 47 en contra i 16 abstencions), constata l'èxit de la mobilització. Pràcticament solament els eurodiputats del PP espanyol s’hi van oposar. A partir d'ara, els palangrers de la UE (a la pràctica, espanyols i portuguesos) no podran tallar les aletes encara que pesquin en aigües d'altres països. Sí podran doblegar-les i mantenir-les pegades al cos amb una brida per facilitar la conservació en cambres.

Garat es va mostrar indignat amb la decisió: “La flota espanyola de palangre acaba de perdre el 10% de capacitat d'emmagatzematge del seu celler. Això tindrà un impacte de nou milions d'euros a l'any en un sector que empra a 2.700 tripulants”. A més, segons Garat, implicarà “pèrdua de qualitat del producte, ja que no es podran processar els taurons a bord”.

Segons Cepesca, els eurodiputats han votat a favor de la mesura perquè no afectava a les seves flotes, i lamenten que la majoria dels socialistes espanyols recolzés el veto. La flota espanyola és la tercera en captures de tauró, solament per darrere de la indonèsia i l'índia. Vigo és un dels principals ports de descàrrega. Hong Kong i Xina són les principals destinacions de les captures d'aletes, amb el 58% i el 36% respectivament. Fonts del sector expliquen que els pescadors reben entre 4,5 i nou euros per cada quilo d'aleta. Però que abans de menjar-la cal tractar-la per retirar-li la pell i el cartílag. Una vegada extretes les fibres i dessecades, ja es poden utilitzar per a sopa (i en un restaurant de luxe poden arribar a vendre's per 500 euros el quilo), però per obtenir un quilo d'això, fan falta uns 45 quilos d'aleta sense tractar.“Les flotes responsables del 93% de les captures de tauró seguiran fent finning, mentre Brussel·les sacrifica a la seva flota que no ho fa”, va criticar Cepesca.Els ecologistes, en canvi, van mostrar una enorme satisfacció per una victòria llargament barallada. “El vot del Parlament representa una fita molt important dins de l'esforç mundial per acabar amb la malbaratadora pràctica de l’aleteig de taurons”, va afirmar en un comunicat Sandrine Polti, de la coalició d' ONG Shark Alliance.

Font:
El País (22 Novembre 2012)
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/11/22/actualidad/1353614062_914027.html

La UE demana a Espanya millorar la gestió de l'aigua

El comissari europeu de Medi ambient, Janez Potocnik, ha efectuat aquest dilluns, en la seva visita a Espanya, un clar advertiment a les administracions sobre la necessitat de millorar la gestió de l'aigua i incrementar el seu preu per a l'usuari final. "El preu de l'aigua a Espanya és barat en relació a la UE", va dir el comissari eslovè recordant que el gruix del seu consum es dóna en els usos agrícoles.

Així ho va afirmar en un esmorzar amb el ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, i en el qual van estar també els consellers autonòmics amb competències en matèria de medi ambient. Potocnik ha iniciat una visita a Espanya per conèixer les iniciatives empreses per les administracions per resoldre les infraccions a les normatives ambientals.

En aquesta trobada va expressar la seva disposició a ajudar a Espanya, que té condemnes o expedients per insuficient depuració de les aigües residuals, falta de planificació hidrològica, contaminació de l'aire de les ciutats o gestió de residus municipals. A més, segueix obert l'expedient contra Espanya per la construcció del canal Segarra-Garrigues, i la UE segueix molt d'a prop el compliment de les recomanacions perquè es protegeixin les aus estepàries de la zona.

El comissari es va mostrar franc, exigent, però alhora dúctil sobre els nombrosos contenciosos que mantenen Espanya i la UE en relació a les infraccions ambientals. Les seves manifestacions indiquen que està disposat a negociar i a ser transparent, però va demanar que les administracions espanyoles assumeixin també els seus compromisos.

Durant l'esmorzar amb els consellers, el comissari va expressar en aquesta reunió la necessitat que Espanya afronti la seva insuficient depuració de les aigües residuals. No obstant això, un dels grans litigis més important és el relatiu als retards en què ha incorregut Espanya per no haver elaborat la planificació hidrològica (va haver de fer abans que acabés el 2009) per recuperar els ecosistemes dels rius espanyols.

Les obres hidràuliques requeriran que els costos vagin sent assumits progressivament pels usuaris (alguna cosa que ja es dóna sobradament a Catalunya, on el cànon de l'aigua incorpora un quart tram per a consums excessius o suntuaris). Potocnik ha assegurat que Espanya ha de treballar en el tractament d'aigües residuals urbanes i la qualitat de l'aire i plantejar-se la necessitat d'introduir impostos mediambientals.

El comissari va valorar el suport d'Espanya a les energies renovables, fins a convertir-se en un gran productor d'energia eòlica del món i un país "molt fort" en energia solar; al mateix temps que ha reconegut que aquest suport no és el mateix en un context de crisi. Per això, ha explicat que les eleccions són "dures" però que està "bé" que aquestes polítiques siguin "predictibles" i s'estableixin a llarg termini.

"Crec que Espanya és un país amb una biodiversitat enorme, de la qual ha d'estar orgullosa i que ha de protegir-la. Espanya és un país que veig en molts casos, quan estem discutint les nostres polítiques europees, com un país que dóna bastant suport a les qüestions relacionades amb la preservació mediambiental, però Espanya és també un país que té reptes específics que no són exactament els mateixos que els de altres països", ha asseverat en una trobada amb mitjans a Madrid, informe Europa Press.

En concret, Potocnik ha esmentat la gestió dels recursos hídrics perquè, segons ha recordat, la "majoria" de l'aigua s'usa en agricultura i, davant l'escassetat d'aquesta, és de "màxima importància" aconseguir major eficàcia en la seva gestió. No obstant això, ha indicat que Espanya té un "nivell tècnic molt alt" en aquest camp.

En relació amb la situació actual, Potocnik ha subratllat que Europa s'enfronta a problemes de competitivitat i que, encara que no hi hagués una crisi econòmica, s'enfrontaria a ells perquè el model de producció i consum ja no serveix. Per afrontar-los, ha apostat per la innovació, l'educació, l'eficiència en l'ús dels recursos i la integració del medi ambient en totes les polítiques.

Font:
La Vanguardia (5 novembre 2012)
http://www.lavanguardia.com/medio-ambiente/20121105/54354874911/ue-pide-espana-
mejorar-gestion-agua.html

Medi ambient: Avui és un gran dia per a la naturalesa a la Unió Europea

La superfície de la xarxa Natura 2000 suma ara gairebé 25 000 km més d'espais naturals de valor incalculable. Aquesta xarxa d'espais protegits és el principal instrument amb què explica la Unió Europea per conservar la rica biodiversitat europea.

Natura 2000 ocupa ara 768 000 km2 de la superfície terrestre de la UE (el 17,9 %) i més de 217 000 km2 de la seva superfície marina (aproximadament el 4 %).

El comissari Potočnik ha declarat el següent: "Felicito a aquests Estats membres per la seva nova i important contribució a la protecció del capital natural europeu. La xarxa Natura 2000 és l'espina dorsal dels nostres esforços per conservar el patrimoni natural, i la seva importància per a la biodiversitat és fonamental.

A més, ofereix atractius espais a descobrir i en els quals descansar, i brinda moltes possibilitats de desenvolupament de noves activitats econòmiques basades en aquests valuosos actius naturals. Aquesta ampliació de la xarxa és una bona notícia per a la naturalesa i una bona notícia per a nosaltres."

Els països que més han contribuït a l'ampliació de la xarxa són el Regne Unit, Romania, Letònia, Itàlia, Suècia, Bulgària, Dinamarca, França, Eslovàquia, Estònia i Malta.

Aquest any, la contribució més significativa ha estat la designació pel Regne Unit de Dogger Bank (12 330 km2), un espai marí poc profund caracteritzat pels seus bancs de sorra submergits i situat en la part central del mar del Nord. Juntament amb els llocs alemanys i neerlandesos adjacents, crea un extens espai Natura 2000 transfronterer que ocupa més de 18 000 km2. Dogger Bank ha estat designat principalment pels seus hàbitats de bancs de sorra, enormement productius, que són zones importants de fresa i cria de moltes pesqueres comercials. La designació facilitarà la gestió coordinada de la zona, en particular els esforços conjunts d'aquests tres Estats membres per desenvolupar mesures adequades en matèria de pesca.

Les principals aportacions a la xarxa en el mar Bàltic han estat els deu nous espais marins designats per Suècia i Letònia. Aquests espais compten amb hàbitats d'esculls i bancs de sorra rics en espècies, i ofereixen zones d'alimentació vitals per a foques i peixos migratoris. Els deu llocs ocupen una superfície marina de gairebé 4 000 km2.

En proporció a la seva grandària, el país la contribució del qual ha estat més important és Malta, que ha designat ja 183 km2 d'espais marins, creant així una base per a una sòlida xarxa marina en les aigües circumdants. Els nous espais marins maltesos contribuiran a la conservació dels jaços d'algues Posidònia i els esculls submergits, i ofereixen un hàbitat vital per al caragol marí endèmic de Malta Gibbula nivosa, de brillants colors.

La major ampliació de la xarxa en terra ha tingut lloc a Romania. S'han afegit 109 llocs i s'han estès molts espais existents, de manera que ara la superfície total de llocs ocupa gairebé 42 000 km2. Així, s'han incorporat a la xarxa molts hàbitats de boscos i prades amb nombroses espècies, i hàbitats vitals per a moltes espècies rares i en perill, en particular moltes espècies d'amfibis i ratapinyades. Juntament amb els llocs addicionals proposats per Bulgària i Eslovàquia, els nous espais Natura 2000 de Romania ofereixen també protecció a la rica fauna de peixos endèmica de la conca del Danubi.

ANTECEDENTS

Natura 2000 és una xarxa d'espais protegits composta per Zones Especials de Conservació conformement a la Directiva d'Hàbitats de la UE i per Zones Especials de Protecció per a les Aus conformement a la Directiva d'Aus de la UE. Natura 2000 no és una cotilla: en el seu interior poden seguir realitzant-se activitats tals com l'agricultura, el turisme, la silvicultura i l'oci, sempre que siguin sostenibles i estiguin en harmonia amb l'entorn natural.

Els Estats membres trien els seus espais Natura 2000 conformement a la Directiva d'Hàbitats en col·laboració amb la Comissió. Una vegada seleccionats, la Comissió reconeix oficialment aquests llocs com a «Llocs d'Importància Comunitària», com ha ocorregut en aquesta ocasió. Aquest procés confirma la categoria oficial dels espais i consolida l'obligació de protegir-los. A continuació, els Estats membres disposen de sis anys per aplicar les necessàries mesures de gestió i designar els llocs com a Zones Especials de Conservació.

L'actualització més recent ha tingut lloc en vint Estats membres i ha consistit en la incorporació a la xarxa de 235 «Llocs d'Importància Comunitària». Les últimes incorporacions s'han realitzat a les nou regions biogeogràfiques de la xarxa: les regions alpina, atlàntica, boreal, continental, estèpica, macaronèsica, del mar Negre, mediterrània i panònica.

La gamma d'espais protegits és molt àmplia i va des de prats de flors fins a grups de coves i llacunes. Les nou regions biogeogràfiques de la xarxa reflecteixen la gran riquesa de la biodiversitat de la Unió Europea.

La biodiversitat (el limitat recurs constituït per la varietat de la vida a la Terra) travessa una crisi. Estan desapareixent espècies a un ritme sense precedents, amb conseqüències irreversibles per al nostre futur. La Unió Europea està combatent aquesta desaparició i, recentment, es va fixar el nou objectiu de detenir la pèrdua de biodiversitat a Europa d'aquí a 2020, protegint els serveis que presten els ecosistemes, com la pol·linització o la protecció contra les inundacions (i restaurant-los quan estan degradats), i intensificant la contribució de la UE per evitar el minvament de diversitat biològica a nivell mundial. Natura 2000 és un instrument clau per aconseguir aquest objectiu.

Font:
Parlem d'Europa (27 novembre 2012)
http://www.hablamosdeeuropa.es/prensa/noticias/medio-ambiente-
hoy-es-un-gran-dia-para-la-naturaleza-en-la-union-europea

La Comissió Europea proposa un pla d'acció per protegir les aus marines

Està científicament demostrat que, cada any, queda atrapat en els arts de pesca un alt nombre d'espècies d'aus marines, tals com albatros, petrells, virots, corbs marins, ànecs marins i calàbries. Les mesures adoptades fins ara per protegir les aus marines dels arts de pesca han resultat ineficaces. El nou pla d'acció estableix un marc de gestió per reduir al mínim possible les captures accessòries d'aus marines. El pla se centra en les pesqueres amb palangre i xarxes fixes, en les quals se sap que es registren els percentatges més elevats de captures accessòries d'aus marines, encara que altres arts, com les xarxes d'arrossegament i de cèrcol també es contemplen en el pla. Aquest consta d'una sèrie d'elements articulats entorn de trenta actuacions recomanades, en una combinació de mesures obligatòries i no obligatòries. Les normes s'aplicaran als bucs pesquers de la Unió Europea dins i fora de les aigües de la Unió, així com als bucs de fora de la UE que pesquin en aigües d'aquesta.

Maria Damanaki, comissària d'Assumptes Marítims i Pesca, ha declarat el següent: "Considerem el pla d'acció d'avui una plataforma encaminada a donar una imatge clara i completa de la situació actual, així com dels progressos necessaris per aconseguir una gestió coherent i eficaç que redueixi al mínim les captures accessòries d'aus marines."

Les trenta actuacions recomanades en el pla combinen mesures obligatòries i no obligatòries.

Entre les actuacions específiques a curt termini s'expliquen les següents:

• aplicació més ràpida de les mesures de gestió de la pesca per protegir a les aus marines a les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) designades en virtut de la Directiva d'Aus;
• control més extens de les pesqueres sobre les quals la informació en relació amb les captures accessòries d'aus marines és inexistent o poc fidedigna;
• aplicació de mesures pal·liatives d'eficàcia demostrada (com la utilització de línies espantaocells i dispositius acústics de dissuasió o l'ús de palangres amb llast) en les pesqueres de palangre en aigües de la UE i aigües exteriors, en les quals les captures accessòries són més elevades;
• foment de la investigació de cara a l'establiment de mesures pal·liatives pràctiques i eficaces, especialment en les pesqueres amb xarxes fixes.

A més llarg termini, es pretén incorporar elements pal·liatius i de control en els nous marcs de mesures tècniques i recollida de dades que s'estan elaborant en ocasió de la reforma de la PPC, així com destinar els fons necessaris per a això a l'empara del Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP).

La UE aplicarà algunes d'aquestes mesures, mentre que d’altres requereixen una actuació voluntària dels Estats membres o han d'aprovar-les les organitzacions regionals d'ordenació pesquera (OROP) a les pesqueres exteriors. El pla d'acció contempla tant actuacions que poden executar-se immediatament com d’altres que exigeixen un compromís a llarg termini basat en les proves i dictàmens científics disponibles. L'èxit del pla depèn de la contribució dels Estats membres, els pescadors i les ONG.
CONTEXT

La interacció entre la pesca i les aus marines és freqüent i comuna, la qual cosa dóna lloc a uns nivells de mortalitat accidental de les aus marines que suposen una amenaça greu per a moltes poblacions d'aus i té un efecte negatiu en la productivitat i la rendibilitat de la pesca.

El Consell Internacional per a l'Exploració del Mar (CIEM) calcula prudentment en més de 200 000 el nombre d'aus marines que moren cada any a conseqüència del contacte amb la flota pesquera de la UE en aigües de la UE i en aigües exteriors. Com a mínim, 49 espècies d'aus marines que es capturen accidentalment estan classificades com a objecte de greu preocupació quant a la seva conservació; entre elles s'expliquen lel virot balear, el  virot ombrívol,  el  virot mediterrani i la gavina d’Audouin, que es capturen accidentalment en les pesqueres amb palangre en aigües de la UE, així com l’ èider de Steller, la calàbria petita i la  calàbria àrtica, el cabussó coll roig i la serreta petita, que es capturen accessòriament en xarxes fixes, sobretot en el Mar Bàltic.

Les actuals mesures de gestió per protegir les aus marines figuren a una àmplia sèrie de disposicions jurídiques sobre pesca i medi ambient, així com en diversos convenis i acords internacionals. No obstant això, aquestes mesures han resultat ineficaces en gran mesura a l'hora de reduir les captures accessòries d'aus marines, excepte en alguns casos aïllats en aigües llunyanes, com l'Antàrtic i les illes Malvines. Per tant, la Comissió considera necessari prendre més mesurades per fer front aquest problema.

Font:
Parlem d'Europa (18 novembre 2012)
http://www.hablamosdeeuropa.es/prensa/noticias/la-comision-europea-propone-un-plan-de-accion-para-proteger-las-aves-marinas

És hora de completar el mercat interior de l'energia

Un mercat interior europeu de l'energia eficient, interconnectat i transparent oferirà als ciutadans i a les empreses un proveïment energètic segur i sostenible al preu més baix possible. Mitjançant la Comunicació d'avui sobre la manera de fer funcionar el mercat interior de l'energia, la Comissió Europea demana als Estats membres que intensifiquin els seus esforços per traslladar i aplicar les normes vigents sobre el mercat interior de l'energia de la Unió Europea. La Comissió col·laborarà amb els Estats membres per capacitar els consumidors i reduir les intervencions estatals, que distorsionen els mercats.

Günther Oettinger, Comissari d'Energia, ha declarat el següent: "Quan es parla de gas i electricitat, als ciutadans i les empreses els interessen dues coses: la seguretat del proveïment en qualsevol moment i uns preus assequibles. Ho aconseguirem millor amb un mercat europeu de l'energia que funcioni."

- Aplicar la legislació sobre el mercat interior i fer complir les normes de competència. Passats ja vint mesos del termini de transposició de març de 2011, alguns Estats membres segueixen sense haver incorporat per complet al seu ordenament jurídic el tercer paquet sobre el mercat de l'energia. La Comissió seguirà incoant procediments d'infracció per vetllar pel correcte compliment de les disposicions europees pertinents. Les normes sobre competència han d'aplicar-se rigorosament per garantir la igualtat de condicions per a tots els agents del mercat.

- Capacitar als consumidors. Hi ha estudis que indiquen que solament un terç dels consumidors compara les ofertes de serveis. Es calcula que els consumidors de la UE podrien estalviar fins a 13 000 milions d'euros a l'any si adoptessin la tarifa més barata disponible. La Comissió vetllarà per que els drets dels consumidors consagrats en el Dret de la UE siguin visibles en la legislació nacional i per que siguin respectats correctament per tots els agents del mercat, la qual cosa inclou el dret a canviar de proveïdor en tres setmanes sense costos financers. La Comissió també fomentarà el desplegament de comptadors intel·ligents, perquè facilitaran als consumidors gestionar el seu consum en temps real i controlar millor les seves factures energètiques. Es farà especial recalcament en la protecció dels consumidors vulnerables. A més, l'informe de la UE sobre la transparència dels mercats de l'energia al detall formula recomanacions sobre una presentació clara dels preus, les tarifes i les ofertes.

A més, solament nou Estats membres (Alemanya, Àustria, Txèquia, Eslovènia, Finlàndia, Luxemburg, els Països Baixos, el Regne Unit i Suècia) no regulen actualment els preus de l'energia al detall. Els preus fixats per la intervenció de l'Estat no brinden als consumidors la millor oferta. Poden donar una falsa impressió de seguretat que els desanima a l'hora de buscar activament millors opcions, inclosos els serveis d'eficiència energètica. A més, els preus al consum final regulats obstaculitzen les inversions, la qual cosa impedeix a les empreses accedir al mercat i invertir en noves capacitats de generació. Els preus regulats per sota dels costos es tradueixen al final en deutes que han de pagar els contribuents.

- Garantir un model de mercat flexible. Alguns Estats membres planegen subvencionar als productors d'electricitat per mantenir disponible la seva capacitat de generació a fi de garantir una capacitat suficient àdhuc en el cas que no produeixin les fonts variables d'electricitat, tals com l'energia eòlica i la solar. És el que s’anomena el mecanisme de capacitat. Sense embargaments uns mecanismes de capacitat prematurs i mal dissenyats poden tenir com resultat la fragmentació del mercat interior i impedir les inversions. Abans d'introduir tals mecanismes, els Estats membres haurien d'analitzar si falten inversions en la generació d'energia i el motiu d'això. Abans que els Estats membres intervinguin al mercat a escala nacional, s'han d'estudiar solucions transfrontereres. Les solucions europees són normalment més rendibles.

A més, la Comissió proposarà directrius sobre els règims de suport a l'energia procedent de fonts renovables, la qual cosa farà més eficaç el mercat interior.

ANTECEDENTS

El febrer de 2011, els Caps d'Estat de la UE van declarar la necessitat de completar el mercat interior de l'energia per 2014.

El tercer paquet sobre el mercat de l'energia (Directives 2009/72/CE i 2009/73/CE) és la pedra angular de la integració dels mercats de l'electricitat i del gas. Comporta les mesures següents: i) separació de la propietat de les xarxes (separació de les activitats de la xarxa elèctrica i de gas de la generació, la producció i el proveïment; ii) protecció dels consumidors (sobretot en relació amb l'obligació dels Estats membres de protegir els consumidors vulnerables, facilitar una facturació transparent i informació contractual als consumidors, establir una finestreta única i un mecanisme alternatiu de solució de conflictes per a la solució no judicial de litigis, i iii) independència i competències de les autoritats nacionals de reglamentació.

Font:
Parlem d'Europa (17 novembre 2012)
http://www.hablamosdeeuropa.es/prensa/noticias/es-hora-de-completar-el-mercado-interior-de-la-energia

Espanya:

Andalusia amplia la protecció en els primers 500 metres del litoral

El Govern andalús ha donat llum verda aquest dimarts a un decret llei de mesures urgents per ampliar la protecció urbanística en el litoral andalús. El pilar de la norma serà el Pla de Protecció del Corredor Litoral d'Andalusia, que pretén preservar de la pressió urbanística els primers 500 metres de costa. El document estarà llest en dos anys i concretarà què creixements estan permesos i quins no en aquesta franja del litoral.

“Protegir i preservar no significa eliminar qualsevol creixement en aquesta franja”, ha assenyalat el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi ambient, Luis Planas, que ha presentat el decret en la roda de premsa posterior al consell de Govern.

El document és, en certa mesura, una resposta de la Junta a l' incompliment massiu per part dels Ajuntaments de l'obligació d'adoptar els seus plans urbanístics al Pla d'Ordenació del Territori d'Andalusia (POTA), que va néixer el 2006, en ple boom immobiliari, per posar fre al creixement desmesurat que contemplaven alguns plans municipals, especialment els costaners.

Però sis anys després, solament el 11% dels 771 municipis andalusos han culminat l'adaptació al POTA. Dels 62 municipis del litoral, solament ho han fet 10: El Ejido, Roquetas, Los Barrios, Cádiz, San Roque, el Puerto de Santa María, Puerto Real, Fuengirola, Marbella i Málaga. A la resta, segueix havent-hi plans que excedeixen amb molt el límit de creixement del POTA: que els nous sòls urbanitzables no suposin un 40% més que els existents i un 30% de creixement de la població. La Junta pretén atallar amb el decret aprovat ahir aquests plans municipals, molts d'ells guardats en un calaix a l'espera d'inversors. “No cal repetir els errors del passat”, va assegurar Planas.

La primera redacció del pla per protegir el corredor del litoral se sotmetrà a informació pública dins de sis mesos. Fins llavors, els 52 municipis costaners que no han adaptat els seus plans al POTA no podran engegar cap nou projecte en aquesta franja del litoral. El decret aprovat ahir suspèn cautelarment la tramitació en els primers 500 metres de tots els sòls no urbanitzables i dels urbanitzables no sectoritzats o que encara no tinguin desenvolupat un pla parcial. L'objectiu és impedir que els municipis corrin a desempolsar plans urbanístics pendents per evitar les restriccions del futur pla de protecció andalús. La mesura cautelar s'aixecarà dins de sis mesos en els sòls no afectats pel pla. La resta, haurà d'esperar al fet que el document estigui definitivament aprovat, la qual cosa es preveu en dos anys.

Quan el nou pla estigui aprovat, serà vinculant tant per als plans urbanístics municipals com pels subregionals. Alguns d'aquests plans subregionals havien establert una franja de protecció del litoral de 200 metres. El pla regional l'amplia a 500 metres i, a més, afecta per primera vegada a sòls urbanitzables. Aquesta mesura cautelar no afecta, per exemple, el projecte que preveu 350 habitatges i establiments hotelers al costat de la platja de Valdevaqueros, en Tarifa (Cadis), l'Ajuntament de la qual ja ha provat el pla parcial.

L'anunci de Planas ha generat una resposta desigual. El secretari general del PP, José Luis Sanz, assegura que les restriccions urbanístiques perjudicaran el turisme i la creació d'ocupació. El president de la Federació Andalusa d'Urbanitzadors, Ricardo Arranz, no ha carregat contra el contingut de la norma en si, sinó contra el degoteig de plans per al litoral, en referència a la modificació de la Llei de Costes aprovada pel Govern, molt més laxa que el decret de la Junta. Els ecologistes de Greenpeace, per la seva banda, s'han felicitat per que des d'Andalusia es tanquin portes a la construcció en el litoral obertes pel Govern central.

Font:
El País (27 Novembre 2012)
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/11/27/andalucia/1354020936_842006.html

La passivitat climàtica surt molt cara a Espanya

L’ ecofatiga, el desinterès, la desídia o la inacció del Govern enfront del canvi climàtic està tenint un alt cost. Aquesta és l'alerta que llancen els experts consultats per La Vanguardia. La falta de resposta per afrontar el canvi climàtic i, de pas, prescindir dels combustibles fòssils que l’ ocasionen té com resultat una altíssima dependència energètica d'Espanya de l'exterior, mentre que el país sofreix un desmantellament de les tecnologies renovables, indiquen.

“Tots els informes, fins i tot els de l'Agència Internacional de l'Energia, ens alerten que l'escalfament s'agreuja. S'acaba el temps per actuar i no podem esperar al fet que acabi la crisi per actuar”, diu Mariano Marzo, professor de recursos energètics de la UB. “El combat contra un fenomen global com és l'escalfament no pot subordinar-se a una prioritat conjuntural, com és la crisi”, diu.

ECOFATIGA ALIMENTADA

No obstant això, des del 2007 (des de la fase més aguda de la crisi), “el canvi climàtic va perdent pes progressivament com a problema rellevant” en la percepció dels espanyols. Així ho indiquen els estudis que maneja Pablo Meira, professor d'Educació Ambiental de la Universitat de Santiago. És tota una paradoxa. Nou de cada deu espanyols creuen que el canvi climàtic existeix, i vuit de cada deu, que és atribuïble a l'activitat humana. Però “existeix cert desenganxo a l'hora de valorar el seu potencial d'amenaça”, agrega Meira.

“La majoria dels espanyols pensa que existeixen problemes i amenaces molt més urgents i importants dels quals ocupar-se i preocupar-se”, sentència.

Tot indica que el Govern és conscient d'aquesta situació, per la qual cosa el fet que les polítiques contra el canvi climàtic hagin desaparegut de la primera línia obeeix a “un càlcul racional”, i com la ciutadania ni espera ni demanda accions decidides pel que fa a les amenaces del canvi climàtic, el cost polític i social del Govern en mantenir gris aquest perfil és “mínim”. Fins i tot “és possible que en les esferes governamentals predomini ara aquest 1% de la població que es declara escèptica o negacionista pel que fa al canvi climàtic”, diu Meira.

VIURE DE L'EXTERIOR

Però davant la insuficiència de recursos energètics propis, el resultat és que Espanya continua incrementant la seva dependència energètica de l'exterior. El 76% d'aquests recursos energètics procedeix de l'exterior (i això sense explicar l'energia nuclear, el combustible de la qual s'importa, que aporta el 11% de l'energia primària). “Estem davant una renúncia a actuar en polítiques contra el canvi climàtic, i el Govern ho està fent amb una complaença irresponsable. I el paradigma de tot això és l'aturada que ha donat a les renovables, amb l'argument que ja estem molt avançats, i que no cal fer gens fins a l'any 2017”, diu Javier García Bacora, president del Fundació Renovables.

OCUPACIONS DESTRUÏDES

García Bacora recorda que les fonts renovables són fonamentals per mitigar l'escalfament i que no actuar comporta un increment de temperatures globals de fins a quatre i sis graus a final de segle (respecte a l'era preindustrial, com han advertit recents informes, amb “els consegüents impactes”.

Les retallades a les ajudes que venien rebent les energies renovables a la factura de la llum (i que van culminar en l'acord per eliminar tots els incentius a les noves instal·lacions a partir del 2013) han conduït a una destrucció de més de 70.000 ocupacions des del 2008 (uns 55.000 en el sector fotovoltaic, altres 14.000 en l'eòlic i la resta en els altres àmbits).

En el sector fotovoltaic, s'ha passat de 60.000 treballadors directes en 2008 (a l' inici de la crisi) a12.000 a la fi de 2011. I ara, com a efecte de l'aturada a les renovables decretat a l' inici de l'any, l'ocupació s'ha reduït a uns 5.000 treballadors, en la seva majoria dedicats al manteniment de les instal·lacions i a donar suport per a l'activitat a l'exterior. El nombre d'empreses del sector ha descendit en més d'un 30% en el mateix període.

“No para d'augmentar la llista de gent en atur. No s'ha protegit la indústria espanyola de les energies renovables, que està en fase de desmantellament. No s'ha aprofitat aquest teixit tecnològic i industrial que ha costat tant per crear riquesa i ocupació a Espanya”, diu Jaume Morrón, gerent de la Associació Eòlica de Catalunya. Les grans empreses espanyoles (Acciona, Abengoa, Gamesa, Sener...) es veuen obligades a acudir als mercats internacionals.

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA, SENSE PLANES

Una altra prova d'aquesta situació ha estat la decisió del Govern de votar no a la nova directiva europea d'eficiència energètica, una norma destinada a promoure l'estalvi en les edificacions de les administracions, impulsar auditories energètiques i fomentar les empreses de servei energètic.

El Govern addueix que ja porta anys aplicant polítiques d'estalvi i eficiència; però el seu argument “és fal·laç”, replica García Breva, convençut de l'important estalvi energètic i econòmic que es derivaria dels plans per reduir energia i emissions en sectors com el de l'edificació.

La rehabilitació energètica de deu milions d'habitatges principals construïts a Espanya abans del 2001, transformades en habitatges de baix consum i de baixa emissió de gasos d'efecte hivernacle, crearia entre 110.000 i 130.000 ocupacions directes estables i de qualitat fins a l'any 2050, segons un estudi capitanejat per Albert Cuchí, professor de la Universitat Politècnica.

EL TALÓ D'AQUIL·LES

“El preu del petroli i el gas segueixen sent el taló d' Aquil·les de les nostres economies. Una sobtada pujada de preus d'aquests recursos energètics (gas i petroli) tiraria per la broda tots els esforços i sacrificis que estem fent en pro de la recuperació econòmica. Per això, al més aviat possible ens independitzem d'ells, millor. No prioritzar les energies netes incrementa el risc per a la nostra economia i la nostra societat”, diu Aniol Esteban, cap d'economia ambiental de la New Economics Fundation, de Londres.

“Tanta complaença amaga que el Govern encara no es creu el canvi climàtic”, opina García Bacora, mentre que per Juantxo López de Uralde, exdirector executiu de Greenpeace, la qual cosa està ocorrent és previsible. “L'estratègia de deixar-se portar per la ecofatiga ja va ser dissenyada per la FAES (el think tank del Partit Popular) abans que el Govern popular arribés al poder. Llavors ja va quedar establerta la falta de definició sobre el problema del canvi climàtic, plasmat en documents estratègics orientats a combatre les energies renovables. No estem davant un desmantellament casual; és una política escrita des d'un primer moment”, diu Juantxo López Uralde.

La decisió d'acabar amb les ajudes a les energies renovables va ser adoptada i aplicada pel ministre d'Indústria, José Manuel Soria, però va estar tutelada per l'Oficina Econòmica del Govern, segons fonts de sector. “Sota la pressió de la crisi, les polítiques a favor del medi ambient són vistes com un luxe i es deixen de costat; però el problema ve donat de vegades per la pressió d'empreses molt grans que condicionen l'acció del Govern i anteposen els seus interessos al bé públic. Aquesta pressió pot ser molt influent i ser res visible per als ciutadans; per això es necessita molta transparència democràtica”, agrega Aniol Esteban, partidari que es conegui què particulars o empreses financen a totes les fundacions. “Sense estabilitat ecològica no hi ha estabilitat econòmica i no es pot garantir el benestar dels ciutadans”, diu també Esteban.

“El món ecologista també ha mostrat un cert esgotament; però té una mica de lògica. El 1975 es van autoritzar 34 reactors nuclears, i només es van arribar a construir 10, i alguns projectes van ser abandonats en avançat estat de construcció. Però ara ningú parla de construir nous reactors”, diu l'escriptor i ecologista Jordi Bigues.

Font:
La Vanguardia (27 Novembre 2012)
http://www.lavanguardia.com/vida/20121127/54355872965/la-pasividad-climatica-sale-muy-cara-a-espana.html

La nova Llei de Parcs Nacionals arrencarà a la fi de 2013

El director de l'Organisme Autònom Parcs Nacionals del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient, Basilio Rada, ha estimat aquest dimarts que la nova Llei de Parcs Nacionals estarà llesta a la tardor del proper any.

Rada, qui ha inaugurat el Centre Nacional d'Educació Ambiental (Ceneam) de Valsaín una exposició sobre la xarxa espanyola de la Reserva de la Biosfera, ha assenyalat la importància d'una normativa comuna per a aquests entorns amb l'objectiu de treballar de manera unificada en tots ells.

El responsable estatal ha apuntat en declaracions recollides per Europa Press la necessitat d'avançar especialment en coordinació de la xarxa, per a això es requereix un marc legal adequat. "El model que ha deixat assegut el Constitucional està molt clar. La gestió habitual correspon a les comunitats autònomes, però l'Estat ha de fer coordinació perquè es treballi de forma homogènia", ha incidit.

Rada, qui ha inaugurat el Centre Nacional d'Educació Ambiental (Ceneam) de Valsaín una exposició sobre la xarxa espanyola de la Reserva de la Biosfera, ha assenyalat la importància d'una normativa comuna per a aquests entorns amb l'objectiu de treballar de manera unificada en tots ells.

El responsable estatal ha apuntat en declaracions recollides per Europa Press la necessitat d'avançar especialment en coordinació de la xarxa, per a això es requereix un marc legal adequat.
"El model que ha deixat assegut el Constitucional està molt clar. La gestió habitual correspon a les comunitats autònomes, però l'Estat ha de fer coordinació perquè es treballi de forma homogènia", ha incidit.

Rada ha ressaltat que la reforma de la normativa (Llei 5/2007 de Parcs Nacionals) portarà molt temps, ja que comporta molta participació dels diferents agents, si bé ha garantit que l'Organisme Autònom treballa en aspectes beneficiosos per a la xarxa.

D'altra banda, el director ha indicat que malgrat la crisi i la retallada d'algunes partides la conservació dels parcs nacionals quedarà garantida íntegrament.

Font:
Ecoticias.com (28 Novembre 2012)
http://www.ecoticias.com/naturaleza/72962/nueva-Ley-Parques-Nacionales-arrancara-finales-

TS avala les sancions a les comunitats de veïns de Madrid per infraccions sobre reciclatge i separació d'escombraries

El Tribunal Suprem ha estimat un recurs de l'Ajuntament de Madrid i declara vàlid l'article 78.3 de l'Ordenança de Neteja d'Espais Públics i Gestió de Residus de 2009, que estableix sancions per a la comunitat de propietaris que recullen la normativa sobre infraccions sobre reciclatge i separació d'escombraries.

També considera conforme a dret l'article 76 que faculta als inspectors municipals a accedir sense previ avís, però obligat a acreditar la seva funció, a les instal·lacions en les quals es desenvolupin activitats regulades en aquesta Ordenança. També se'ls autoritzava a inspeccionar el contingut de les borses d'escombraries o altres contenidors de residus.
Amb això, la sala del Contenciós del Tribunal Suprem corregeix la sentència emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) que va anul·lar aquests preceptes en entendre que no eren conformes a l'ordenament jurídic.

Respecte a les sancions a la Comunitat encara que fos un sol veí l'infractor, el TSJM entenia que solament podien ser sancionats administrativament les persones físiques i jurídiques que resultin responsables d'aquests fets.

En el cas de l'article sobre inspecció, el TSJM suspenia l'article ja que no tenia clar com es facultava l'accés de l'Administració en els llocs l'accés dels quals depèn del consentiment del titular.

"El precepte 78.3 no pot rebre cap retret de legalitat que motivi l'expulsió de l'Ordenança perquè es refereix i es recull una clàusula d'atribució de responsabilitat sobre conductes o omissions pròpies de la Comunitat de Propietaris recollides en la mateixa", recull la sentència de l'Alt Tribunal.

Respecte a l'accés d'inspectors sense previ avís a les instal·lacions de la Comunitat per comprovar que es compleix l'ordenança, el Suprem considera que l'ordenança recull amb claredat que es realitzarà en zones de lliure accés que exclusivament es realitzen a activitats de recollida, com el dipòsit, magatzematge, distribució i separació selectiva.

"Per tant, no es produeix vulneració i inconcreció que manté la sentència perquè exclusivament aquestes 'instal·lacions', llocs, són els que podran ser inspeccionats pels funcionaris agents d'autoritat. No existeix col·lisió amb altres llocs l'accés dels quals pogués fer-se dependre del consentiment del titular per estar protegit constitucionalment", afegeix la decisió del Suprem.

Font:
Ecoticias.com (27 novembre 2012)
http://www.ecoticias.com/residuos-reciclaje/72933/sanciones-comunidades-vecinos-Madrid-
infracciones-reciclaje-separacion-basura

L'Audiència Nacional anul·la la partió de la platja de les Teresitas

La Sala del Contenciós de l'Audiència Nacional ha fallat a favor del Govern de Canàries en el recurs que va presentar contra el Ministeri de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí per la seva decisió d'incloure els terrenys de l'antiga platja a la zona de domini públic marítim-terrestre.

Aquesta sentència permetria desbloquejar, si l'Estat opta per la desafectació com s'indica en la sentència, les obres del projecte d'actuació al litoral de la Platja de les Teresitas, previstes en els Convenis de Col·laboració entre la Comunitat Autònoma de Canàries i la Dirección general de Costas, com en els posteriors convenis entre la Comunitat Autònoma de Canàries, el Cabildo de Tenerife i l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife.

La Comunitat Autònoma entenia que els terrenys que van quedar terra endins del mur de contenció edificat en construir la platja artificial de les Teresitas, i que es corresponien amb l'antic litoral, quedaven ara fora de tota dinàmica costanera, per la qual cosa haurien de ser desafectats pel departament estatal corresponent.

Així i tot, la Secretaria General del Ministeri de Medi ambient i Medi Rural i Marí va desestimar el recurs contenciós-administratiu presentat contra l'Ordre Ministerial de 12 de febrer de 2009, que fixava la partió dels béns de domini públic marítim-terrestre en aquesta zona del litoral de Tenerife.

Aquesta decisió --en concret el denominat tram 2 de la partió, que afecta a un front d'1.537 metres-- va ser recorreguda davant la Sala del Contenciós de l'Audiència Nacional, que ara ha donat la raó als arguments que es van plantejar en el recurs presentat.

D'aquesta manera, el Govern de Canàries entén que si l'Estat vol mantenir la partió actual, hauria de provar molt justificadament que les intervencions a la zona situada més enllà de l'actual passeig incideixen d'alguna manera en l'actual dinàmica del litoral, desplaçada des de l'any 1975 per la construcció de la platja artificial.

En cas contrari, ha de procedir a la desafecció immediata dels terrenys als quals es refereix la decisió judicial i que estan destinats a equipaments de servei públic i són propietat de l'ajuntament de Santa Cruz de Tenerife.

ESPAIS PÚBLICS LLIURES

La intervenció prevista en aquest àmbit de la façana marítima urbana del front de platja, es justifica amb la finalitat de substituir la línia que es preveia edificar d'aquesta façana urbana costanera per espais públics lliures, oberts a tots, en els quals solament caben les instal·lacions i equipaments públics destinats al servei directe dels usuaris de la costa.

El Govern de Canàries destaca que les dotacions previstes, que faciliten l'ús i gaudi del litoral per part de la ciutadania, són "útils i convenients" per a l' interès general i estan inserides en un conjunt d'itineraris de lliure accés i ús públic.

Font:
Europapress.com (28 Novembre 2012)
http://www.europapress.es/sociedad/medio-ambiente-00647/noticia-audiencia-nacional-anula-
deslinde-playa-teresitas-20121128154914.html

Catalunya:

El programa per recuperar menjar aprofita un 68 per cent dels aliments

El programa de recuperació d'aliments frescos per a persones sense recursos està complint els seus objectius en els dos primers mesos de vida. Segons les dades ofertes ahir per l'Ajuntament de Reus, aquest innovador projecte en l'àmbit social, ha aconseguit recollir dels establiments comercials que participen un total de 19.141 tones d'aliments frescos, dels quals s'han pogut recuperar i distribuir 12.930 entre les famílies més necessitades.

Això significa que l'índex de recuperació i aprofitament de menjar és d'un 68%. Així, a més d'ajudar a qui ho necessita, també s'està aconseguint reduir l' impacte ambiental que suposa la generació de residus alimentaris en encara són aptes per al consum humà.

Precisament, ahir es va donar a conèixer que la Agència de Residus de Catalunya ha triat aquest programa com a projecte pilot per veure la seva aplicació a altres punts del territori.

En aquest sentit, l’ ARC recolza l'Ajuntament de Reus i  l'empresa Taller Baix Camp -figura al llarg del procés que gestiona els aliments, des de la seva recollida en els centres distribuïdors d'aliments fins que es lliuren a les entitats socials- amb una aportació de 10.000 euros.

El projecte busca l'objectiu d'estudiar l'evolució de la disminució de residus que es produeix gràcies a la recuperació dels aliments.

Actualment, la Agència de Residus de Catalunya està treballant de cara al nou Pla de Residus 2013-2020, on el desaprofitament alimentari tindrà un paper destacat. En aquest sentit, el director de la Agència de Residus, Josep Maria Tost, va assegurar ahir que el projecte pilot de Reus serà una contribució a considerar en el desenvolupament d'aquest pla i de les accions a emprendre.

Per al seguiment de la prova pilot, s'han establert uns paràmetres i indicadors per detectar què percentatge dels aliments que es recullen dels supermercats són realment recuperables durant la implementació del programa. Aquests indicadors s'envien mensualment a l’ Agència de Residus de Catalunya perquè pugui fer un seguiment de la sostenibilitat ambiental del programa, amb la reducció de residus que suposa.

Segons dades de l'estudi Diagnosi del Malbaratament Alimentari a Catalunya, de la Universitat Autònoma de Barcelona, corresponents a l'any 2010, cada català malgasta prop de 35 quilos de menjar a l'any, 96 grams al dia. El 6,3% del total de residus municipals de Catalunya són aliments que es tiren a les escombraries. Per tant, un ús eficient dels aliments podria reduir un 6,3% la quantitat de residus municipals.

REDUCCIÓ DE TARIFES

L'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Reus va anunciar ahir que reduirà als supermercats que participin en aquest projecte un 10% del preu públic pel servei de recollida de residus comercials i industrials, acollint-se a l'ordenança municipal on s'especifica que es podran aplicar reduccions als comerços que participin en programes cívics.

Font:        
Diari de Tarragona (12 novembre 2012)
http://www.diaridetarragona.com/reus/072129/programa/recuperar
/comida/aprovecha/68/cien/alimentos

Científics europeus es reuneixen a Poblet per analitzar com adaptar els boscos mediterranis.

Els passats 8 i 9 de novembre, científics i gestors de diferents països de la Unió Europea es van reunir, primer a Barcelona i posteriorment al monestir de Poblet, per tractar la problemàtica que afecta els boscos amb el progressiu increment dels efectes del canvi climàtic.

En el marc del projecte motive (Models for Adaptive Forest Management- Modelització de la gestió forestal adaptativa), finançat per la Comissió Europea, aquest grup de treball analitza les millors opcions disponibles perquè els boscos encaixin millor les noves condicions climàtiques: sequeres estivals més persistents, temperatures elevades i fenòmens extrems més freqüents.

Els incendis de grans proporcions i les mortalitats massives per sequeres, cada vegada més estructurals, està portant a determinats sistemes naturals a situacions límit.

Marcus Linder, coordinador del projecte de l' Institut Forestal Europeu (EFI), detalla que "encara que tots els sistemes es veuran afectats pels canvis, sens dubte és a l'àmbit mediterrani on els experts veuen propers canvis més profunds".

Font:
Ecoticias.com (16 Novembre 2012)
http://www.ecoticias.com/naturaleza/72543/Cataluna-Cientificos-europeos-reunen-Poblet-
analizar-adaptar-bosques-mediterraneos

Catalunya independent, bé per a la naturalesa?

Des que Artur Mas, president de la Generalitat i candidat de CiU a la reelecció, llancés el seu projecte de sobirania per a Catalunya s'ha parlat i debatut molt sobre les repercussions polítiques i econòmiques que té aquesta decisió, però poc sobre les quals afecten a temes socials i menys als ambientals. No obstant això, aquests dos últims, a part d'estar estretament vinculats, tenen una transcendència vital. Les aigües de l'Ebre, compartides per sis comunitats autònomes, segueixen sent motiu de polèmica.

El seu curs desemboca en un dels aiguamolls més importants d'Europa, el delta de l'Ebre, on SEO/BirdLife ha demarcat un àrea marina important per a les aus que abasta també zones de Castelló. A això cal afegir la dependència externa de Catalunya de recursos com els pesquers i energètics. En aquest últim cas, segons Ecologistes en Acció de Catalunya arriba a ser el 98%.

Aquesta mateixa associació s'ha pronunciat entorn de les implicacions socials i ambientals derivades del procés emprès per Artur Mas. "Els reptes ambientals no depenen a priori dels sistemes político-administratius sinó dels ojectius soci-ambientals dels governs, les seves polítiques, la determinació en la coordinació amb altres estats i/o administracions sobre marcs comuns quan són temes que afecten a diferents territoris, així com de la qualitat democràtica en termes de participació i control social”, argumenten. A partir d'aquí, Ecologistes en Acció entén que “qualsevol escenari és viable per abordar polítiques sostenibles quan hi ha voluntat política”.

Però no hi ha voluntat política, almenys així ho considera també Ecologistes en Acció, qui va presentar fa uns dies l'informe Degradació de les polítiques de conservació de la biodiversitat a Catalunya 2012, amb declaracions que subratllaven:

Gairebé a l'una, la Fundació Nova Cultura de l'Aigua (FNCA) parlava també de temps millors a Catalunya. D'una banda, recorden el caràcter pioner de la Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en el canvi de gestió d'aquest recurs, “avançant cap a un clar objectiu de sostenibilitat ambiental”, per a continuació denunciar que “la Generalitat ha desvirtuat el seu treball i està aplicant una política que incompleix els principis de la Nova Cultura de l'Aigua”. Sosté la FNCA que l'agència “sembla un ens sense rostre, sense discurs i amb les mans lligades, que pràcticament no fa més que cobrar el cànon i manejar les depuradores”. CIU, a través del seu programa electoral, espera solucionar aquestes manques amb la gestió de la totalitat de recursos hídrics de Catalunya, amb independència de la seva pertinença a una conca d'àmbit superior al català. Anuncia l'assumpció de la gestió de la conca catalana de l'Ebre, actualment exercida per la confederació hidrogràfica, i del domini públic marítim terrestre, competència del Govern central. Aquesta proposta inclou la defensa d'un cabal ambiental suficient per al tram final del ric Ebre.

Ecologistes en Acció de Catalunya presenta precisament el cas de l'Ebre com a paradigmàtic, ja que la dificultat per presentar un esborrany de pla de conca “mostra la falta d'enteniment entre comunitats autònomes i govern central”. La Generalitat de Catalunya ha contestat a l'esborrany presentat per la confederació hidrogràfica per incompliment dels cabals ambientals en aquest tram final. “De no modificar-se significarà l' incompliment sistemàtic de la Directiva Marc de l'Aigua i la pèrdua per regressió i salinització del delta, un dels aiguamolls de major riquesa ecològica del sud d'Europa i manteniment principal de la població de les Terres de l'Ebre dedicada en la seva major part a l'agricultura, a la pesca i al turisme”, afirmen des d’Ecologistes en Acció. I lamenten que amb l'Ebre no ocorri el mateix que a la conca del Rin, amb una demarcació hidrogràfica internacional que comprèn vuit estats i que realitza importants progressos en el compliment del bon estat ecològic del riu.

El programa de CIU entorn d'un altre dels grans temes ambientals, l'energia, també defineix línies ambicioses: “Establir un model competitiu econòmicament i amb menys dependència exterior; respectar el medi ambient, amb un major pes de les energies renovables; reduir els combustibles fòssils, i millorar l'eficiència en la utilització de l'energia, per arribar a un model català de generació i consum”. L' instrument principal per aconseguir aquests assoliments és el Pla de l’ Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020, iniciativa que no agrada ni a la Agrupació d'Arquitectura i Sostenibilitat del Col·legi d' Arquitectes de Catalunya (AuS) ni a la Federació d' Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) ni a Greenpeace, entre altres col·lectius. Quan es va conèixer el seu contingut van afirmar que “el punt de partida del document és exclusivament economicista, basat en un escenari de disponibilitat, demanda i preus de combustibles fòssils que és excessivament optimista i no es correspon a la realitat”.

Entre les entitats signatàries estava Ecologistes en Acció, qui es reafirma ara en què “més enllà de la dependència o independència político-administrativa, els reptes inevitables de futur passen per abordar les dependències estructurals del nostre model productiu i de consum, especialment l'energètica i alimentària”. En xifres, aclareixen que Catalunya té una taxa de dependència energètica del 98%. Del consum d'energia primària, el 72,4% prové de combustibles fòssils i el 22,4% de l'energia nuclear amb combustibles que també són importats. “En relació a la dependència alimentària ens trobem escenaris similars en els àmbits pesquer, agrari i ramader”, afegeixen. Citen la marginació que sofreix la flota artesanal, que ofereix els “majors beneficis socials, culturals i ambientals” i l'elevada dependència de peix d'exportació associat a la sobreexplotació de caladors. Estimen que en el cas català, un 80% dels productes pesquers s'importen d'altres regions i països, “la qual cosa fa completament insostenible el nostre model de consum”.

Font:
El País (21 Novembre 2012)
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/11/21/actualidad/1353509155_082223.html

Obstacles a l'estrena de la taxa de residus als comerços de Cerdanyola

Els comerços de Cerdanyola del Vallès han de fer front des d'aquest any a una taxa de residus. Una taxa que en el seu moment va comptar amb la unanimitat del ple de l ‘Ajuntament de Cerdanyola i que apliquen la majoria de consistoris municipals. No obstant això, en la seva entrada en vigor en la població vallesana ha implicat les crítiques d'alguns dels sectors. L'última arriba des del grup municipal de Convergència i Unió, que ha valorat recentment que el cobrament de la taxa està sent un nyap a causa de diversos errors. L’ Ajuntament de Cerdanyola afirma que no entén les crítiques, atès que si bé admet que poden haver-hi petits incidents, aquests, assegura, vénen motivats per ser el primer any que s'aplica i tindran tots la seva solució.

La taxa de residus de Cerdanyola es remunta diversos anys enrere. Va ser aprovada en el ple de l’Ajuntament el 2004 i ratificada amb unanimitat el 2009, encara que es va posposar fins a aquest any 2012 atès que el municipi vallesà ja comptava amb un cànon que procedia de l'abocador. Aquest any és el primer que s'aplica la taxa de residus als comerços –que té la seva equiparació en la taxa del mateix caràcter per a les llars– i la seva engegada no ha estat exempta de polèmica.

Durant mesos s'ha construït un intens debat al voltant de la taxa de residus. Veïns, comerciants i grups municipals han criticat la seva execució esgrimint que suposa massa pressió fiscal o al·ludint a un suposat sentit recaptatori, unes crítiques que des de l’Ajuntament de Cerdanyola no entenen, com explica el regidor de Desenvolupament Econòmic, Francisco Ortiz: “És una taxa que gairebé tots els ajuntaments tenen des de fa diversos anys. És cert que a ningú li va bé haver d'afrontar-la en aquests moments, però s'ha informat correctament, hi ha hagut molt debat al seu al voltant i els comerciants ja sabien que aquest any haurien de fer front a aquesta taxa”.

PAGAR SOLAMENT LA MEITAT

Ortiz, a més, explica que és un impost que ve fixat per llei i que si escau bonifiquen fins a la meitat: “És una taxa que ve per llei, no té cap sentit recaptatori. Per llei hem de cobrar el 100% dels serveis que es presten als ciutadans. Es va proposar que es bonificarà al 50% i l'executiu municipal ho ha fet perquè entenem que és un moment complicat per implementar-la tota de cop. Des del consistori posem tot i més, ara la ciutadania ha d'entendre que la resta de la taxa s'ha d'executar”.

En aquest sentit, el regidor de Desenvolupament Econòmic vol destacar que “en comparació a altres ajuntaments, la taxa de residus de Cerdanyola està molt per sota ja que som conscients que no és moment de crear nous impostos o taxes. Però aquesta ve fixada, ja estava acordada i és molt raonable”.

PROBLEMES EN L'EXECUCIÓ DEL COBRAMENT

El cobrament de la taxa de residus està arribant acompanyat de diversos problemes. La setmana passada, el grup municipal de Convergència i Unió va denunciar que el cobrament de la taxa estava sent un “nyap” provocant “molt desconcert entre els comerciants”. Tant és així que CiU va avisar als comerciants perquè “comprovin si realment han de pagar la taxa o si el seu import és el correcte per al tipus de comerç”.

Des de l’ Ajuntament de Cerdanyola admeten possibles incidents, però segons explica el regidor de Desenvolupament Econòmic, Francisco Ortiz, es tracta de petits detalls que se solucionaran sense problemes: “Si que és veritat que poden existir incidents concrets en el cobrament de la taxa, però es poden rectificar. En dirigir-nos als propietaris de comerços hi ha casos en els quals teníem dubtes sobre si s'estava realitzant l'activitat econòmica, però si trobem qualsevol tipus d'incidència la rectifiquem sense cap problema”.

Francisco Ortiz detalla que per exemple “de vegades es pot enviar un rebut duplicat o també ens podem trobar amb el cas que un propietari ens digui que ja no és ell qui està realitzant l'activitat econòmica, però no hi ha cap problema, es rectifica i s'anul·la. Són errors naturals de la posada en funcionament de la taxa”.

Font:
La Vanguardia (14 Novembre 2012)
http://www.lavanguardia.com/local/20121114/54355174601/tasa-residuos-cerdanyola-
estrena-problemas.html

El CSN estudia formar expedient a Ascó per traçabilitat de 250 fonts radioactives

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) estudia proposar al Ministeri d'Indústria l'obertura d'un expedient després de trobar el 2011 problemes amb la traçabilitat de 250 fonts radioactives, segons han explicat a Europa Press fonts del regulador atòmic.

Per la seva banda, fonts de l'Associació Nuclear Ascó-Vandellós (ANAV), titular de la central, han assegurat a Europa Press que aquesta troballa correspon a una inspecció de 2011, feta pública al març de 2012, que va detectar "una disfunció documental" amb fonts radioactives de baixa intensitat, algunes de les quals són exemptes, la qual cosa significa que tenen una molt baixa activitat radiològica. Així mateix, han afegit que una vegada evidenciat l'error, la planta va dur a terme una verificació de les fonts de baixa activitat.

En tot cas, fonts del CSN precisen que la proposta, de la Direcció Tècnica de Seguretat Nuclear, es troba en aquests moments a l’ assessoria jurídica del Consell i que ha de ser sotmesa a estudi de la Comissió Tècnica i del ple del CSN. En cas d' aprovar-se, seria el Ministeri d'Indústria el que, en última instància, decidiria o no, obrir l'expedient.

El motiu d'aquest expedient seria la troballa declarada en el Sistema Integrat de Supervisió de Centrals Nuclears (SICS) en el quart trimestre de 2011 a l'àrea de protecció radiològica i qualificat com a blanc.

El SICS compta amb un sistema de valoració similar a un semàfor amb quatre nivells diferents, el més baix és el verd, que suposa que la troballa no té significació per a la seguretat; el següent és el blanc, estadi de valoració intermedi entre una significació mitjana i moderada; el groc, comportaria una significació moderada; i el vermell, alta. Fonts del Consell subratllen que una troballa de nivell blanc implica que la central continua funcionant de forma segura.

Concretament, segons s'assenyala en el SICS, una inspecció del 4 d'octubre de 2011 no va poder constatar on s'emmagatzemaven documentalment les 233 fonts radioactives encapsulades que es comptabilitzen al programa general de residus radioactius (PGRR).

En aquest sentit, advertia que, el titular hauria perdut la traçabilitat del parador d'unes 250 fonts radioactives i afegia que, segons l' inventari lliurat pel titular a la inspecció, serien fonts que haurien estat emmagatzemades en bidons, part dels quals s'haurien enviat a la instal·lació del Cabril, sense existir documentació que ho avalés.

Altres fonts s'haurien dipositat a l'interior de bidons que estarien encara emmagatzemats en el magatzem temporal de residus radioactius (ATRS) de la central, juntament amb residus de diversa naturalesa, constatant la inspecció "discrepàncies entre l'indicat en l' inventari o transmès verbalment a la inspecció, i l'indicat en la documentació dels bidons".

A més, assenyalava que en el cas de fonts líquides no es disposava dels controls de les eliminacions realitzades amb posterioritat a l'any 2005. Quant al control de fonts d'alta activitat, afegia que no es disposava de les fitxes de vuit fonts que en l' inventari del titular consten com d'alta activitat. Per això, considerava que el titular havia incomplert el Manual de Protecció Radiològica, el Manual de Garantia de Qualitat, el procediment sobre el control de l'eliminació de fonts líquides i el Reial decret sobre fonts d'alta activitat i fonts òrfenes. Aquesta troballa afectava a les dues unitats de la central.

"En desconèixer amb precisió la situació i l'estat d'un nombre considerable de fonts radioactives en desús, cal estimar quin seria la capacitat del titular per calcular les dosis que es podrien produir en un potencial cas d'alliberament inadvertit de material sòlid contaminat i quin seria l' impacte en el públic en el cas hipotètic d'una pèrdua de control de materials radioactius fora de les zones en les quals es poden generar o emmagatzemar", agregava.

En aquest sentit, considerava que el titular tindria degradada la capacitat d'aportar dades fiables que permetessin determinar amb la precisió necessària l'activitat que podria veure's implicada en un hipotètic cas com l' esmentat i les circumstàncies associades, així com que probablement la majoria de les fonts es trobarien en El Cabril, per la qual cosa la troballa es va categoritzar com a blanc.

COMPAREIXENÇA DE TEN

La presidenta del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), Carmen Martínez TEN, compareixerà aquest dijous 29 de novembre, al Congrés per informar del pla de tancament de la central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos), el cessament de d'activitat de la qual està previst per a juliol de 2013, així com per detallar els resultats de les proves d'estrès realitzades sobre les plantes atòmiques espanyoles, exigides per Europa després de l'accident nuclear de Fukushima (Japó) en 2011.

A més, tindrà ocasió d'aportar les primeres pinzellades sobre el projecte del Govern per construir el Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) de residus nuclears, a Villar de Canyes (Conca), a partir del proper any. Igualment, presentarà els informes de les activitats realitzades pel Consell de Seguretat Nuclear de 2010 i 2011.

Font:
Europapress.com (28 Novembre 2012)
http://www.europapress.es/sociedad/medio-ambiente-00647/noticia-csn-estudia-proponer-industria-expedientar-asco-problemas-trazabilidad-250-fuentes-radiactivas-20121128145422.html

CEDAT-URV:

Revista Catalana de Dret Ambiental

La Revista Catalana de Dret Ambiental (RCDA) és una revista electrònica coeditada per la Generalitat de Catalunya i el Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT), de la Universitat Rovira i Virgili. La RCDA assumeix un plantejament interdisciplinari que abasta les diferents branques del dret relacionades amb la protecció ambiental. És una publicació científica adreçada tant a l'àmbit acadèmic (professors universitaris i investigadors), com als professionals que treballen en el camp del dret ambiental, tant des de les administracions públiques com des dels operadors privats, incloses les organitzacions no governamentals de defensa del medi ambient.
 
És una revista d'accés lliure, editada exclusivament en suport electrònic. Té periodicitat semestral i el primer número va aparèixer el juny de 2010. La RCDA és una revista plurilingüe. Per regla general, els estudis i les notes es publicaran en la llengua de recepció, acompanyats d'un resum o abstract en la llengua de l'estudi, i també en català, castellà i anglès.
 
Els originals poden ser Estudis o Notes. Els Estudis són treballs d'investigació sobre temes relacionats amb el dret i la política ambiental, d'entre 20 i 40 pàgines. Les Notes són treballs breus, que no sobrepassin les 20 pàgines, sobre temes d'actualitat relacionats amb el dret ambiental.
 Les dates límit de recepció d'originals són l'1 d'abril i l'1 d'octubre per als Estudis i el 15 d'abril i 15 d'octubre per a les Notes.

Les instruccions per als autors estan disponibles a www.rcda.cat
Tots els Estudis i Notes rebuts seran sotmesos a un procés d'avaluació a cegues, mitjançant el sistema de doble evaluador abans d'acordar la seva publicació.

Pot contactar amb la RCDA a rcda@urv.cat Si vol ser informat de cada publicació, pot registrar-se en la revista a través del següent enllaç:
http://www.rcda.cat/index.php/rcda/user/register

Font:
CEDAT
http://www.cedat.cat/?lang=es

Alumnes del Màster en Dret ambiental de la URV visiten CN Ascó

Font:
ANAV (29 de Novembre de 2012)
http://www.anav.es/

Green Session: “Yasuní, el buen vivir” i “El caso Sarayaku”

El passat 20 de novembre a les 18,30 va tenir lloc a la Sala de Graus del Campus Catalunya de la URV una sessió de cinema documental sobre medi ambient, en la qual es van projectar els films, “Yasuní, el buen vivir” i “El caso Sarayaku”, dirigits pel documentalista i membre d’ EJOLT, Arturo Hortas. La sessió, organitzada pel CEDAT, juntament amb EJOLT i l’ AAEDAT, va comptar amb la presència del realitzador, qui inicialment va presentar el context i el procés creatiu de tots dos documentals i posteriorment va mantenir un distès diàleg amb els assistents sobre el seu contingut.

A “Yasuní, el buen vivir”, Hortas mostra l'estat de la reserva de la biosfera del Parc Nacional del Yasuní a Equador, on es troba el 20% de les reserves de petroli del país, i l'amenaça que l'explotació d'aquest petroli suposa per a la integritat ecològica de l'espai i per a les comunitats indígenes habitants de la zona. Dóna a conèixer, des de diferents perspectives, l'origen i desenvolupament de la iniciativa Yasuní basada en la idea de deixar el petroli a la terra. Al documental són entrevistades diverses persones concernides o implicades en aquesta iniciativa, com Esperanza Martínez d'Acció Ecològica, Alberto Acosta (anterior ministre d'Energia que va llançar la proposta el 2007), o habitants del Parc Nacional del Yasuní. També es mostra el discurs del president Rafael Correa amb el qual va presentar la iniciativa davant les Nacions Unides. Al llarg del documental s'incideix en la noció del “bon viure” i els drets de la mare terra formalitzats a la Constitució equatoriana de 2008.

“El caso Sarayaku” tracta sobre el conflicte entre la Companyia General de Combustibles Argentina, recolzada pel govern d'Equador, i la comunitat indígena Srayaku situada a la província de Pastaza de l’ Amazònia equatoriana, relacionat amb l'enterrament de 1500 kg de pentolita en territori de la comunitat. Aquest conflicte va ser plantejat davant la Comissió Inter-Americana de Drets Humans (Cas Sarayaku vs. Equador), que va crear un precedent històric en la defensa dels drets dels pobles indígenes.

Font:
CEDAT
http://www.cedat.cat/_pdf/VARIOS/green_session.jpg

“Agenda de pau i riscos mediambientals per la pervivència dels pobles indígenes del Cauca, Colòmbia”

El passat 28 de novembre, a la Sala de Graus del Campus Catalunya de la URV, es va celebrar una jornada organitzada per l'Observatori Adpi, el Col·lectiu Maloka, el CEDAT, el Màster Universitari en Dret Ambiental i la URV Solidària, amb el suport de l’ ACCD i l’Ajuntament de Tarragona. Aquesta jornada va estar emmarcada en un cicle de jornades més ampli que vénen estenent-se al llarg del territori català. El seu objectiu era donar a conèixer les experiències dels pobles indígenes i fomentar un intercanvi real amb la participació activa del públic de Catalunya. Al llarg de les dues sessions en què es va dividir la jornada, es  van tractar qüestions com les lògiques i camins dels i les indígenes enfront del camí de la civilització occidental basat en les lògiques del mercat i el capital, així com les alternatives que es plantegen. A la primera de les sessions es va oferir una visió panoràmica sobre els problemes relacionats amb la terra i les amenaces ambientals que afecten els pobles indígenes del Cauca. A la segona sessió es va presentar l'agenda de pau del moviment indígena en el marc del procés de pau colombià. La jornada va finalitzar amb un espai de debat en el qual els assistents van poder intercanviar amb els conferenciants enriquidores idees i experiències.

Font:
CEDAT

“Reptes i Expectatives de les Conferències de Canvi Climàtic de Doha”

Amb motiu de la celebració de la XVIII Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP18), el 5 de desembre a les 17h a l'aula Seminari 1, es va celebrar una videoconferència des de Doha, a càrrec del Dr. Rodolfo Godínez Rosales, Director de Medi ambient, Secretaria de Relacions Exteriors de Mèxic, qui va intentar apropar al públic de la URV a la realitat de les Conferències, els seus entrellats i qüestions més polèmiques.

Font:
CEDAT
http://www.cedat.cat/_pdf/jorn_conf/qatar.pdf

Jornades ESF i URVS: Indústries Extractives. Rio+20: El futur que volem?

Des del Centre de Cooperació al Desenvolupament “URV Solidària” s'ofereix una àmplia oferta formativa en l'àmbit de la cooperació internacional i altres temes relacionats. D'altra banda, s'organitzen jornades com les realitzades sobre Cooperació  al Desenvolupament, Seminari de Dret Internacional Humanitari, Tarragona Solidària, etc.

Entre el 19 i 23 de novembre, en col·laboració amb l'associació Enginyeries sense Fronteres, es van organitzar unes jornades sobre les indústries extractives i la necessitat de promoure un nou model econòmic. Les sessions van tenir lloc a la Sala de Graus del Campus Sescelades.

Font:
URV Solidària
http://www.urv.cat/a_mes_estudiar/urv_solidaria/formacio.html
http://www.urv.cat/a_mes_estudiar/urv_solidaria/formacio.html

AAEDAT

Aquesta sessió va comptar amb la participació de Stephanie Ascencio, qui va fer una introducció al documental i després va dirigir un debat entre tots els assistents com a mecanisme de reflexió.

Font:
CEDAT
http://www.cedat.cat/_pdf/jorn_conf/green_session.pdf

Projecció del documental "Recipes for disaster"

En el marc de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, que va tenir lloc entre el 17 i el 25 de novembre, organitzada al Campus Catalunya de la URV per la Càtedra DOW/URV de Desenvolupament Sostenible amb la col·laboració de l’ AAEDAT, divendres passat 23 es va projectar el documental, “Recipes for disaster”, dirigit per John Wbster l'any 2008, en el qual es planteja com una família pot contribuir a l'evitació del canvi climàtic realitzant una “dieta de petroli”.

Font:
Càtedra DOW/URV de Desenvolupament Sostenible

Xerrades sobre medi ambient: “Introducció a l'agricultura ecològica”

El dijous 29 de novembre, a l'Aula Seminari 1 del Campus Catalunya, es va celebrar un col·loqui sobre l'agricultura ecològica, a càrrec de la Sra. Igone Saldias Uranga, estudiant del segon any del Màster Universitari en Dret Ambiental. La xerrada va estar seguida d'una petita degustació de productes ecològics.

Font:
CEDAT

Unión Europea:

Reglament (UE) n ° 1088/2012 del Consell, de 20 de novembre de 2012 , pel qual s'estableixen, per 2013, les possibilitats de pesca aplicables al Mar Bàltic a determinades poblacions i grups de poblacions de peixos

Per a més informació:
DO L 323 de 22.11.2012, p. 2/9
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2012:323:0002:0009:ES:PDF

2012/720/: Decisió de la Comissió, de 14 de novembre de 2012, per la qual s'estableixen els criteris ecològics per a la concessió de l'etiqueta ecològica de la UE als detergents per a rentavaixelles automàtics d'ús industrial i institucional [notificada amb el número C(2012) 8054] Text pertinent a l'efecte de l' EEE

Per a més informació:
DO L 326 de 24.11.2012, p. 25/37
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2012:326:0025:0037:ES:PDF

Decisió d'Execució de la Comissió, de 23 de novembre de 2012, sobre el reconeixement del règim Roundtable on Sustainable Palm Oil XARXA per demostrar el compliment dels criteris de sostenibilitat de conformitat amb les Directives 98/70/CE i 2009/28/CE del Parlament Europeu i del Consell

Per a més informació:
DO L 326 de 24.11.2012 p. 53/54
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2012:326:0053:0054:ES:PDF

Directiva 2012/38/UE de la Comissió, de 23 de novembre de 2012 , per la qual es modifica la Directiva 98/8/CE del Parlament Europeu i del Consell de manera que inclogui el cis -Tricos-9-è com a substància activa en el seu annex I. Text pertinent a l'efecte de l' EEE

Per a més informació:
DO L 326 de 24.11.2012, p. 13/15
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2012:326:0013:0015:ES:PDF

Comunicació de la Comissió en el marc de l'aplicació de la Directiva 94/9/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de març de 1994 , relativa a l'aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre els aparells i sistemes de protecció per a ús en atmosferes potencialment explosives. Text pertinent a l'efecte de l' EEE (Publicació de títols i referències de normes harmonitzades conforme a la directiva)

Per a més informació:
DO C 361 de 22.11.2012, p. 1/9
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:C:2012:361:0001:0009:ES:PDF

Decisió per la qual es conclou el procediment d'investigació formal després de la retirada per l'Estat membre - Ajuda estatal - Dinamarca (Articles 107 a 109 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea) - Comunicació de la Comissió de conformitat amb l'article 108, apartat 2, del TFUE - Retirada de la notificació - Ajuda estatal SA.26029 (C 30/09) - Exempció fiscal per als residus procedents de la producció de ciment Text pertinent a l'efecte de l' EEE

Per a més informació:
DO C 368 de 28.11.2012, p. 18/18
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:C:2012:368:0018:0018:ES:PDF

Espanya:

Reial decret 1620/2012, de 30 de novembre, pel qual es declara Zona Especial de Conservació el Lloc d'Importància Comunitària ES6120032 Estret Oriental de la regió biogeogràfica mediterrània de la Xarxa Natura 2000 i s'aproven les seves corresponents mesures de conservació.

Per a més informació:
BOE, núm. 289 d'1 de desembre de 2012
http://www.boe.es/boe/dias/2012/12/01/pdfs/BOE-A-2012-14698.pdf

Reial decret 1528/2012, de 8 de novembre, pel qual s'estableixen les normes aplicables als subproductes animals i els productes derivats no destinats al consum humà.

Per a més informació:
BOE, núm. 277 de 17 de novembre de 2012
http://www.boe.es/boe/dias/2012/11/17/pdfs/BOE-A-2012-14165.pdf

Reial decret 1311/2012, de 14 de setembre, pel qual s'estableix el marc d'actuació per aconseguir un ús sostenible dels productes fitosanitaris.

Per a més informació:
BOE, núm. 223 de 15 de setembre de 2012
http://www.boe.es/boe/dias/2012/09/15/pdfs/BOE-A-2012-11605.pdf

Reial decret 1329/2012, de 14 de setembre, pel qual s'aprova el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica del Negre, Odiel i Piedras

Per a més informació:
BOE, núm. 227 de 20 de setembre de 2012
http://www.boe.es/boe/dias/2012/09/15/pdfs/BOE-A-2012-11652.pdf

Reial decret 1363/2012, de 28 de setembre, pel qual es regula el reconeixement de les organitzacions de productors de llet i de les organitzacions interprofessionals en el sector làctic i s'estableixen les seves condicions de contractació

Per a més informació:
BOE, núm. 237 de 2 d'octubre de 2012
http://www.boe.es/boe/dias/2012/10/02/pdfs/BOE-A-2012-12292.pdf

Reial decret 1290/2012, de 7 de setembre, pel qual es modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, i el Reial decret 509/1996, de 15 de març, de desenvolupament del Reial decret-llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s'estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes

Per a més informació:
BOE núm. 227, de 20 de setembre de 2012
http://www.boe.es/boe/dias/2012/09/20/pdfs/BOE-A-2012-11779.pdf

Catalunya:

Decret 153/2012, de 20 de novembre, de modificació dels Estatuts de l'Agència Catalana de l'Aigua, aprovat pel Decret 86/2009, de 2 de juny

Per a més informació:
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya  núm. 6259 de 22 de novembre de 2012
http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6259/1271244.pdf

Unión Europea:

Recurs interposat el 21 de setembre de 2012 - SFC Jardibric/OAMI - Aqua Center Europa (AQUA FLOW)

Per a més informació:
DO C 373 d'1.12.2012, p. 6/7
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:C:2012:373:0006:0007:ES:PDF

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Sexta) de 4 d'octubre de 2012 - Comissió Europea/Regne d'Espanya («Incompliment d'Estat - Directiva 2000/60/CE - Planes hidrològics de conca - Publicació i notificació a la Comissió - Informació i consulta públiques - Inexistència»)

Per a més informació:
DO C 366 de 24.11.2012, p. 15/16
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:C:2012:366:0015:0016:ES:PDF

Espanya:

Sentència del Tribunal Suprem núm.7607 de 16 de novembre de 2012 (Sala contenciosa administrativa. Secció 5ª. Ponent D. Mariano de Oro-pulido López). Recurs de cassació. Costes. Partió iniciada el 1994, no hi ha termini de caducitat. Jurisprudència

Per a més informació:
http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&
reference=6560032&links=medio%20ambiente&optimize=20121204&publicinterface=true

Sentència del Tribunal Suprem núm. 7579 de 15 de novembre de 2012. Sala del Contenciós - Secció 5ª - Ponent D. Eduardo Calvo Rojas. Requeriment d'anul·lació que formula l'Administració de l'Estat per a l'anul·lació de l'acord de la Comunitat Autònoma de Canàries que declara àrea urbana el nucli poblacional del Golf (Municipi de Yaiza, Lanzarote). Disposició Transitòria IX del Reglament de Costas. Rebuig del requeriment. Amplària de la franja de servitud de protecció del domini públic marítim terrestre. No escau el recurs de cassació. Jurisprudència

Per a més informació:
http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&
reference=6560025&links=medio%20ambiente&optimize=20121204&publicinterface=true

Sentència del Tribunal Suprem núm. 7297 de 15 de novembre de 2012. Sala del Contenciós - Secció 5ª - Ponent D. Rafael Fernández Valverde. Costes i platges. Partió marítima-terrestre. Innecessari d'emplaçament personal dels recurrents en instància. Pla parcial aprovat amb anterioritat a la Llei de Costes però no desenvolupat. Amplària de la servitud de protecció. Jurisprudència.

Per a més informació:
http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&
reference=6550125&links=medio%20ambiente&optimize=20121126&publicinterface=true

Sentència del Tribunal Suprem núm. 7202 de 12 de novembre de 2012. Sala del Contenciós - Secció 3ª - Ponent Donya Maria Isabel Perello Domenech. Concessió per a instal·lació i explotació d'una granja de cultius marins enfront de la denominada "Costa de las Galletas". Jurisprudència.
 
Per a més informació:
http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&
reference=6559997&links=medio%20ambiente&optimize=20121204&publicinterface=true

Ple. Sentència 196/2012, de 31 d'octubre de 2012. Qüestió d'inconstitucionalitat 8556-2005. Plantejada per la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa en relació amb els apartats b) i c) de l'article 2.1 de la Llei de les Corts de Castella-la Manxa 11/2000, de 26 de desembre, de l' impost sobre determinades activitats que incideixin en el medi ambient. Límits de la potestat tributària de les Comunitats Autònomes, prohibició de doble imposició: nul·litat de la llei autonòmica quan grava la producció termonuclear d'energia elèctrica i l'emmagatzematge de residus radioactius (STC 289/2000).

Per a més informació:
http://www.boe.es/boe/dias/2012/11/28/pdfs/BOE-A-2012-14600.pdf

Diferències a la normativa sobre gestió de residus de les Comunitats Autònomes a Espanya
Gasos d'efecte hivernacle es disparen: salten les alarmes
DIRECTIVA 2012/27/UE, Relativa a l' eficiència energètica
Eliminant la idea de brossa

González Ríos, Isabel. Régimen jurídico-administrativo de las energías renovables y de la eficiencia energética. Cizur Menor, Navarra : Aranzadi, 2011
Ferrando Sánchez, Miguel. Cómo elaborar el manual ambiental de la empresa según la norma ISO 14001:2004. Madrid Fundación Confemetal DL. 2012
Sjef van Erp, Bram Akkermans. Cases, materials and text on national, supranational and international property law. Oxford : Hart, 2012.

Convocatòria de beques 2013 per cursar estudis de postgrau a l'estranger

L'Obra Social "la Caixa", amb la voluntat de contribuir al perfeccionament del potencial humà existent en tot el seu àmbit d'actuació i convençuda de la importància que tenen el progrés científic, la investigació i la qualificació professional per al desenvolupament de la societat, convoca 145 beques per cursar estudis de postgrau a Espanya, Europa, Amèrica del Nord i Àsia.

Organitza: Obra Social "la Caixa"

Per a més informació:
http://www.obrasocial.lacaixa.es/ambitos/home/becas_es.html

Building a research network on 'Companies, conflict and human rights'

Aquesta serà la 2ª conferència organitzada per l' Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i és una continuació a l'anterior, "The Role and Responsibilities of Companies in Conflict Situations: Advancing the Research Agenda", una conferència internacional que va tenir lloc a Barcelona el 20 i 21 d'octubre de 2011.

Seguint l'estructura de la primera conferència, el debat se centrarà en el mercat internacional d'armes convencionals, serveis militars i de seguretat privats, així com en l'accés, explotació i comerç dels recursos naturals. La conferència també inclourà una sessió sobre el potencial de les empreses en la construcció de la pau.

La conferència té un doble objectiu: primer, parlar sobre l'actual i futura agenda d'investigació i segon, valorar la possibilitat d'establir un xarxa internacional d'investigació des d'una perspectiva multidisciplinària.

Es promourà intensament entre els participants l' intercanvi d'informació sobre les pròpies investigacions realitzades; la identificació de buit, solapaments i sinèrgies en els seus treballs; i es valoraran les possibilitats de futures col·laboracions. A fi de maximitzar el debat i la interactivitat, les intervencions de cada taula seran concises (d' aproximadament 10 minuts). L'agenda s'organitzarà en funció dels temes i no en funció de la metodologia, disciplina o perspectiva teòrica per enriquir la discussió. Els moderadors hauran de també iniciar cada taula amb una curta intervenció.

Data: 17 i 18 de gener de 2013
Lloc: Barcelona (Gran Via dels Corts Catalans 639- Conference Room)
Organitza: Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

Per a més informació:
http://www20.gencat.cat/docs/icip/Continguts/Publicacions/Documents%
20i%20informes/Arxius/Companies%20in%20Conflict%20situations.pdf

Exposició "Connecta't amb la naturalesa" al Cosmocaixa

Es tracta d'una exposició formada per les 30 millors fotografies recollides durant la 1ª Setmana Europea de Custòdia del Territori, que va tenir lloc al setembre. És una exposició que ens convida a retrobar-nos amb la naturalesa i mostra les diferents maneres que tenen les persones de connectar amb l'entorn natural.

Data: 4 de desembre de 2012 - 6 de gener de 2013
Lloc: Cosmocaixa, Carrer d'Isaac Newton 26, 08022 Barcelona (Barcelonès)
Organitza: Xarxa de Custòdia del Territori (xct)

Per a més informació:
http://www.viulaterra.cat/forms/inauguracioconnectanatura

Maneig i prevenció de riscos amb la fauna tropical

L' Institut de Biodiversitat Tropical realitza un curs fonamental per moure's per la selva, per poder reaccionar davant situacions de perill i saber manipular correctament la fauna que ens podem trobar o que ens pot trobar.

Al llarg d'aquest curs, aprendreu a adequar-vos per endinsar-vos en qualsevol ecosistema, passant per rius, selves i els esculls de coral i conèixer els veritables riscos, com evitar-los i com afrontar-los.
Amb la finalitat de ser a punt per anar a la selva i realitzar projectes d'investigació, conservació o voluntariat o, conduir grups per les selves del planeta.
En un segon bloc del curs, es podrà posar en pràctica tot l'aprenentatge en l' Amazònia.

Data: 4-26 de maig de 2013
Lloc: Rodalies de Barcelona.
Organitza: Institut de Biodiversitat Tropical (IBT)

Per a més informació:
http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem.60989fe8
099f1c824e9cac3bb0c0e1a0/?vgnextoid=824981eb1a7ca210VgnVCM1
000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=824981eb1a7ca210VgnVCM1000
008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=3952693d98b4b310Vgn
VCM1000008d0c1e0aRCRD

Seminari: L'Accés a la Justícia de les Víctimes de Danys Ambientals

En el Seminari es tractaran temes com els obstacles en l'accés a la justícia per a les víctimes de danys ambientals i es presentaran casos il·lustratius d'aquests obstacles per països i es plantejaran possibles vies de col·laboració futura.

La inscripció per assistir al seminari és gratuïta, però a causa de l'aforament limitat de la sala és necessari inscriure's abans del 14 de desembre de 2012.

Per a més informació:
Sra. Mercè Figueras.
cedat@urv.cat
Telèfon: 34 ‐ 977 558394

Data: 9-10 de gener de 2013
Lloc: Universitat Rovira i Virgili. Sala de Juntes del Campus Catalunya. Av. Catalunya 35.Tarragona.
Organitza: CEDAT i AIDA

Veure el programa