CEDAT | Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona

BUTLLETÍ INFORMATIU

Butlletí nº 38, octubre de 2012

Tarragona

descarregar notícies descarregar notícies / descarregar butlletí descarregar notícies

EDITORIAL

Inflexió nuclear?

Com a conseqüència de l'escassesa de fons d'energia fòssils -a part, segurament, de consideracions geopolítiques vinculades al seu paper en la Guerra Freda-, França va abraçar amb entusiasme un programa nuclear adreçat a garantir un subministrament suficient d'energia per a les seves necessitats. En aquest sentit, França ha esdevingut un dels principals referents en relació amb la centralitat de l'energia nuclear en la seva estratègia de desenvolupament.

És, per tant, molt significatiu que el president de la República, François Hollande, hagi recuperat el seu projecte de Transició verda, justament en uns moments en què la prioritat sembla que és el curt termini de la disponibilitat de capitals, ja que, entre altres coses, el pla esmentat inclou un apartat referit a l'energia nuclear. En concret, el president francès ha anunciat una disminució del 75% al 50% d'energia d'origen nuclear en el global del subministrament francès en l'horitzó del 2025.

Això suposaria invertir una tendència històrica cap al creixement d'aquest tipus de font d'energia a França que, a part del compromís amb el desplegament d'energies renovables que implica, marcaria una fita en el debat energètic. Efectivament, un dels advocats més compromesos amb l'energia nuclear semblaria que fa marxa enrere. A això s'afegeix l'anunci del govern japonès, un altre dels grans defensors històrics de l'energia nuclear, en el sentit d'anar prescindint progressivament d'aquesta font energètica amb l'objectiu final de renunciar-hi en la dècada dels trenta.

En cas que, efectivament, tant França com Japó afrontessin seriosament la progressiva reducció de l'energia nuclear en els seus subministraments respectius, hauria de parlar-se d'un punt d'inflexió majúscul en el sector, al qual, segurament, l'accident de Fukushima de l'any passat no n'és aliè.

Octubre 2012

NOTÍCIES

Internacional:

La comunitat internacional, denunciada per no impedir l'abocament del Probo Coala

Amnistia Internacional (AI) i Greenpeace han denunciat  la comunitat internacional per no impedir que el buc Probo Coala, noliejat per la multinacional petroliera Trafigura, efectués en 2006 un abocament tòxic a Costa d'Ivori que va causar 15 morts i va enverinar a 100.000 persones.

A l'informe final sobre la tragèdia, publicat avui a Dakar (Senegal), ambdues organitzacions demanen també l'obertura d'una investigació criminal contra la branca britànica de l’empresa. Segons elles "va prendre les decisions que van provocar el desastre".

La travessia del Probo Coala, que va descarregar il·legalment a Abijan, capital marfilenya, 528 tones d'escombraries derivades del rentat càustic de gasolina sense refinar, mostra les buits de la legislació internacional sobre l'exportació de restes contaminants.

L'informe coincideix amb la reunió, a Ginebra, dels membres de la Convenció de Basilea sobre el control transfronterer de residus perillosos i la seva eliminació.

Sis anys després, el dany causat pel Probo Coala segueix visible. Si bé Trafigura mai ha admès la seva responsabilitat, a 2007 va arribar a un acord amb el Govern de Costa d'Ivori i va compensar a les famílies dels 15 morts amb 150 milions d'euros. En 2009, va desemborsar altres 33 milions d'euros pels 30.000 afectats que la van denunciar davant la justícia britànica. Milers d'aquests últims, no obstant això, encara no han rebut els diners. L'autodenominada Coordinadora Nacional de Víctimes de Residus Tòxics de Costa d'Ivori, es va fer amb el control de la summa i va truncar el repartiment. Encara que les investigacions continuen, el maig passat, Adama Bictogo, ministre d'Integració, va ser cessat per participar en el frau.

"Al poble d’Abijan li han fallat els seus governants i els països europeus que no van aplicar les seves pròpies lleis", segons Salil Shetty, secretari general d'Amnistia Internacional.

"L'abocament letal mostra que la normativa internacional és més lenta que les multinacionals, que aprofiten els buits legals en benefici propi", afegeix Kumi Naidoo, director executiu de Greenpeace.

Les dues organitzacions dubten així mateix de la legalitat del pacte d'immunitat signat

Foto: El País

Els acords extrajudicials són corrents en casos de contaminació il·legal, però el Probo Coala, que va intentar primer deixar les seves escombraries a Gibraltar, Itàlia, Malta, França i Holanda, mostra la ineficàcia de les normes que regulen l'enviament de productes tòxics europeus a països en desenvolupament. Trafigura (la tercera major empresa independent del ram) té serveix a British Petroleum, ExxonMobil, Shell, Total, ConocoPhillips i Chevron. Amb seus a Londres, Àmsterdam i Ginebra, sempre ha mantingut que la seva càrrega eren "aigües brutes del rentat dels tancs, gasolina i productes càustics".

A 2009, es va saber que la correspondència interna del seu director, Claude Daufin, descrivia ja el 2006 la toxicitat dels residus. Però quan l'ONU va relacionar "les substàncies amb les morts", ell va al·legar "falta de rigor científic".

En Àmsterdam, van demanar 500.000 euros per netejar el buc. A la petroliera, amb seu central holandesa, li va semblar car. La càrrega no podia sortir de la UE, "però el contracte de la companyia costamarfilenya Tommy no estipula el seu tractament en condicions de seguretat", conclou l'estudi. Cinc anys després d'haver autoritzat el viatge del Probo Coala, la justícia holandesa va multar amb un milió d'euros Trafigura per exportació il·legal. Justament el que la cita de Ginebra intenta controlar millor a partir d'ara.
Font:

El País (25 setembre 2012)
http://internacional.elpais.com/internacional/2006/10/09/actualidad/1160344812_850215.html

Itàlia abandona la idea d'explotar el petroli del parc Yasuní-ITT d'Equador

El Govern d'Equador va signar avui un acord amb Itàlia pel qual aquest país condonarà 35 milions d'euros de deute (uns 47 milions de dòlars) a fi de no explotar el jaciment de petroli del parc nacional de Yasuní, per respectar la seva biodiversitat i a les comunitats indígenes que  l’habiten.

Foto: EFEverde

"Aquest deute bilateral tindrà un efecte multiplicador per alimentar un fons que pretén donar una resposta integral a temes de canvi climàtic, deixant el petroli sota terra i evitant l'emissió de 407 milions de tones de CO2", va explicar en declaracions a la premsa la ministra coordinadora de Patrimoni d'Equador, María Fernanda Espinosa.

En virtut de la iniciativa Yasuní-ITT, signada avui per Espinosa i el sotssecretari d'Afers exteriors d'Itàlia, Staffan de Mistura, davant el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), el país europeu condonarà 35 milions de deute a Equador, que es destinaran a un fons fiduciari encarregat de sufragar projectes mediambientals.

Indígenes de l'Amazones

Aquest fons, en el directori del qual figuren, a més del Govern d'Equador, els de Itàlia i Espanya, i que compta amb la supervisió del PNUD, aposta per les energies renovables i el desenvolupament social, especialment el de les comunitats indígenes amazòniques que viuen al parc Yasuní, un dels centres amb major diversitat biològica del planeta.

Sota el sòl d'aquest enclavament, localitzat entre el riu Amazones, la serralada andina i Equador, existeix un jaciment petrolífer amb un valor estimat de 7.200 milions de dòlars, i la iniciativa Yasuní-ITT persegueix que es recapti la meitat del que el país llatinoamericà obtindria d'extreure aquest combustible fòssil.

"Il·lògic" des del punt de vista financer

"Equador és un exemple internacional, i la seva població hauria d'estar molt orgullosa per aquesta iniciativa, que és il·lògica des del punt de vista financer, però que té tota la lògica a llarg termini, des de la perspectiva de preservació del medi ambient", va remarcar De Mistura.

El responsable italià va elogiar que Equador hagi adoptat "aquesta visió de futur" i es va mostrar "agraït per poder acompanyar-los en aquest viatge", a través d'aquesta aportació econòmica, que converteix a Itàlia en el major contribuent al fons fiduciari, amb el qual també han col·laborat, entre  d’altres, Espanya, Colòmbia, Xile, Geòrgia o Turquia.

El parc de Yasuní ocupa un milió d'hectàrees i en ell conviuen dues comunitats indígenes, els Tagaeri i els Taromenane, pels quals aquesta selva, rica en plantes medicinals, constitueix el seu únic refugi.
Font:

EFEverde (26 setembre 2012)
http://www.efeverde.com/contenidos-ambientales/noticias/italia-abandona-la-idea-de-explotar-el-petroleo-del-parque-yasuni-itt-de-ecuador

Febre de l'or a Groenlàndia

Fa pocs dies es va confirmar el que ja vèiem venir des de fa anys: un desglaç catastròfic en l'oceà Glacial Àrtic. Que aquest estiu seria particularment devastador per a l'estabilitat del gel ja s'apuntava en el mes de juliol, quan científics d'EUA van observar que la superfície de Groenlàndia afectada per desglaç superficial va passar d'un 40%, xifra habitual, a més d'un 90%, extensió rècord, en tan sol quatre dies. La trajectòria de l'extensió de gel marí a l'Àrtic ja apuntava clarament al fet que aquest any s'aconseguiria un nou rècord, que s'ha confirmat amb una extensió de gel inferior en 700.000 quilòmetres quadrats al mínim anterior, registrat l'estiu de 2007.

Foto: El Pais

De nou ens veiem obligats a revisar les nostres previsions perquè el futur se'ns està tirant damunt: l'any 2007 el Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC) predeia que en 2100 seguiria havent-hi una tercera part de l'extensió de gel dels anys vuitanta a l'estiu.

L'any 2007 es van revisar aquestes prediccions per situar un oceà Àrtic lliure de gel a l'estiu de l'any 2030. Avui els investigadors especulen amb que això pugui passar en tan sol quatre anys.

En un article publicat a la revista Nature Climate Change al gener d'aquest any alertem que tots els senyals de la dinàmica de gel apuntaven a un canvi abrupte imminent, anticipant els canvis que s'han constatat aquest estiu.

Per a nosaltres la dinàmica del gel a l'Àrtic no és tan sols un traç en un gràfic de trajectòries temporals, perquè des de fa sis anys venim desenvolupant una activitat intensa d'investigació allí, amb entre tres i quatre expedicions a l'any fins a haver completat set a Groenlàndia i 14 en l'oceà Glacial Àrtic, des de l'any 2006, amb el suport dels nostres col·legues danesos i noruecs i, de forma intermitent, del nostre Pla Nacional de R+D o del Programa Marc Europeu. Aquest esforç d'investigació es justifica per la rapidesa i importància, per a tot el planeta i per tots nosaltres, del que allí està succeint.

No obstant això, la nostra presència recurrent a l'Àrtic, amb Longyearbyen (illes Svalbard) i Nuuk (capital de Groenlàndia) com a bases logístiques, també ens ha permès observar com viuen aquests canvis les poblacions residents a l'Àrtic. En tots dos llocs hem vist com estiu a estiu es multiplica el nombre de cases i el nombre de turistes. Però aquest any també ha estat diferent en això: han arribat els xinesos.

El trencagels xinès Xuelong, o Drac de neu, va creuar aquest estiu la ruta del Nord al llarg de la costa russa, però davant la desaparició de gel es van plantar al Pol Nord. Xina ha encarregat un segon trencagels que anirà equipat amb sofisticats instruments de prospecció geològica i geofísica. A més, Pequín va obrir l'any 2008 una base, cridada Estació Àrtica del Riu Groc, a Svalbard.

Mentrestant, a Nuuk també han arribat els xinesos, però aquesta vegada no a fer investigació. Aquest estiu trobem allà una activitat frenètica d'empreses de prospecció minera i estudis d'impacte ambiental, paral·lela al desenvolupament de grans plans d'explotació de recursos i construcció d'infraestructures. La revista de Greenland Air ja anticipava el que ens anàvem a trobar perquè, des de les seves pàgines, empreses de logística i prospecció minera i de petroli i gas oferien els seus serveis.

A l'octubre d'aquest any, el Govern de Groenlàndia ha de prendre una decisió sobre l'obertura de la mina de ferro anomenada Isua, situada al costat de la placa de gel. Aquest projecte miner està promogut per una societat radicada a Londres però amb capital xinès. De fet, el projecte contempla el desplegament de 3.000 treballadors xinesos que construirien, al llarg de tres anys, la infraestructura de la mina i el transport de ferro per canonades fins a la costa, a més de la construcció d'un port capaç d'allotjar els grans vaixell de càrrega que transportarien el ferro a Xina.

Aquest és un exemple del més d'un centenar de mines amb llicència d'exploració a Groenlàndia, de les quals quatre estan ja en fase d'aprovació. El repertori de minerals a explotar és amplíssim, des de ferro a or, alumini i terres rares.

Una indicació de l'escala d'aquests projectes ve donada perquè la mina Isua incrementaria el consum energètic total de Groenlàndia en un 80%, a través d'una planta impulsada per gasoil i perquè tan sols aquesta mina reportaria beneficis, en llicències d'explotació, equivalents al 20% de la recaptació actual del Govern de Groenlàndia (inclosa l'engruixada aportació de Dinamarca). A més, serà necessari construir un nou aeroport de gran capacitat per acollir el tràfic de treballadors i materials, amb un desenvolupament d'infraestructures que generaria també abundosos beneficis per a les arques públiques.

En la biennal internacional d'arquitectura d'aquest any a Venècia, arquitectes i enginyers danesos i groenlandesos van presentar un projecte titulat Una Groenlàndia Possible, amb una visió d'una illa futura repleta d'edificis i infraestructures per acollir tots aquests desenvolupaments.

El Govern groenlandès veu en el desenvolupament de la indústria de recursos una oportunitat d'elevar el nivell de vida dels seus habitants. No obstant això, aquesta perspectiva de prosperitat ve de la mà de grans riscos per a la integritat cultural i social dels groenlandesos. Amb una població de 57.000 persones, Groenlàndia té menys habitants que emprats algunes de les grans empreses que estan aterrant allà (ALCOA, 61.000; Shell, 90.000; Maerk, 108.000).

No és d'estranyar que els groenlandesos, el poble natiu inuit de l’ illa, expressin sentiments oposats davant tot això. Els preocupa que l'arribada massiva de treballadors de zones llunyanes i el devessall de diners que sens dubte fluirà pels carrers de Nuuk pugui agreujar les dificultats que ja experimenta la població, amb unes taxes de suïcidi —sobretot en l'adolescència primerenca— que tripliquen la dels habitants danesos del territori. Els esforços del Govern groenlandès han aconseguit reduir el consum d'alcohol per càpita (població major de 14 anys) des de 22 litres a l'any en 1987 fins a una mica més 11 litres en l'actualitat.

L'oportunitat és massa atractiva per donar-li l'esquena, però els riscos són importants. Serà la societat groenlandesa prou fort com per resistir aquesta febre de l'or?

Font:
El País. (25 Setembre 2012)
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/09/25/actualidad/1348596695_374786.html

L'Autopista de la Selva: S'obre l'Amazones

Fa un any es va acabar la mega-carretera Interoceànica Sud de 5.404 quilòmetres de llarg que connecta el Pacífic peruà amb l'Atlàntic brasiler. Amb ella van néixer centenars d'oportunitats de riquesa i desenvolupament, però també grans desafiaments ambientals i socials. La carretera va obrir un vast sector de la selva estimada del planeta a l'economia mundial. Milers de persones estan arribant a habitar-la, i alguns altres a muntar els seus negocis des de països com Xina, Rússia, França, Mèxic o Xile.

Fuente: Connectas

La triple frontera de Brasil, Perú i Bolívia, en altre temps poblada només d'arbres centenaris, vida salvatge, i uns 100.000 habitants en els seus sectors més conservats, ara es va omplir de soroll: la música dels pobles nous, el bruzit de les motosserres, la bullícia dels comerços de tot tipus i el baluern de potents motors arrencant-li l'or que oculta la seva terra vermella.

Brasil, la sisena economia del món, va anar al promotor de l'obra, ja que necessitava una línia directa per treure els seus productes cap als rics mercats asiàtics en el Pacífic. També era una manera d'integrar les ciutats més remotes de cadascun d'aquests tres països: Port Maldonado a Perú; Acull a Bolívia; i Rio Branco a Brasil.

CONNECTAS va recórrer prop de 700 quilòmetres de la Interoceánica que uneix aquestes tres poblacions al centre amazònic del continent i a la seva àrea d'influència, i va presentar la història dels canvis que aquesta portarà al medi ambient i la vida de la gent.

En aquesta triple frontera selvàtica, tres forces es disputen el desenvolupament. Estan els conservacionistes que volen que l'Amazones segueixi intacte i la seva biodiversitat només serveixi als investigadors i a la contemplació d’aquells als quals agrada el turisme ecològic, i que els seus fruits naturals sigui el l’aliment dels habitants tradicionals. Hi ha els desenvolupacionistes, que creuen que es poden extreure valuosos recursos, com la fusta i l'or, en forma racional, amb un bon control estatal. També veuen en aquests territoris un potencial per expandir la frontera agrícola i ramadera, tombant i cremant muntanya. I hi ha els destructors, supervivents uns i criminals uns altres, que ja estan traient els minerals i tallant els arbres sense permís ni regulació de l'autoritat, sobretot a Perú i Bolívia.

La carretera a més va connectar la selva amb la modernitat i així va atreure a milers de nous habitants a la recerca d'un futur. Els petits i tranquils pobles no van aconseguir a preparar-se per a la immigració massiva que els ha fet créixer de sobte. En els últims cinc anys, que és el temps en què la carretera es va construir, les seves en altre temps petites poblacions han duplicat el nombre dels seus habitants com el cas de Port Maldonado que avui es veu en un compromís per acomodar els seus 200.000 ocupants. No tenen els serveis necessaris i en l'amuntegament i la mala vida, ha començat a créixer el crim. La interconnexió també li va obrir el pas al narcotràfic i la tracta de persones en un espiral d'il·legalitat i caos que segons ho reconeixen les autoritats locals amenaça seriosament la en altre temps tranquil·la regió.

La Interoceànica és com un cordill que entreteixeix totes aquestes realitats.

Mentrestant, l'intercanvi comercial, la seva principal raó d'existir, amb prou feines comença a donar resultats. L'activitat mercantil és més fruit de la integració d'aquestes poblacions que estaven aïllades fins ara, que de l'intercanvi transnacional. A la regió, la puixant economia de Brasil és la que imposa el pas.

Davant els reptes que existeixen el dinamisme de diverses organitzacions de la societat civil contrasta amb la presència Estatal que és bastant tímida. Igual que l'insuficient rol del Banc de Desenvolupament d'Amèrica Llatina (abans Corporació Andina de Foment - CAF) un dels principals finançadors de la mega-obra, i que té com a missió promoure el desenvolupament.

Projectes d'aquesta magnitud, són un bon espai per a transformacions emblemàtiques en el continent. No repetir els errors que Amèrica Llatina ha comès en el passat és clau per evitar que s'aprofundeixi la iniquitat i pobresa. Fer les coses amb els mínims pressupostos possibles significa perdre oportunitats per a salts reals en el desenvolupament de la regió, i pot convertir grans intervencions com la Interoceànica, en punta de llança d'una llastimosa devastació social i ambiental.

Font:
CONNECTAS
http://www.connectas.org/amazonas/es/intro.html

Liti, el “or blanc” del Con Sud

Diversos experts pronostiquen que en uns 40 o 50 anys el món esgotarà les seves reserves de petroli. Per llavors caldrà trobar fonts alternatives per al transport.

Els científics ja creuen haver trobat la solució: vehicles híbrids o elèctrics que funcionen a força d'una bateria de liti.

Foto: BBC Mundo

Les projeccions més conservadores estimen que per 2020 hi haurà al món uns 20 milions d'aquestes actuacions, encara que d’altres eleven aquesta xifra a 200 milions. Això se sumeixi a les bateries de liti que ja s'usen en telèfons cel·lulars, computadores i altres dispositius electrònics.
En el que coincideixen tots és que el liti és el gran protagonista d'una revolució energètica.

En aquest context, molts miren amb atenció cap al Con Sud, on es troba la major reserva d'aquest metall alcalí del món

Bolívia, Xile i Argentina concentren més de la meitat de les 40 milions de tones de liti que, s'estima, subjeuen al planeta, alguna cosa que va portar a la revista nord-americana Forbes a denominar la regió com la “Aràbia Saudita del liti”.

A pesar que Bolívia té el jaciment més gran, a la salnitrera de Uyuni, el país que més ha explotat el liti és Xile, que té la segona reserva del món a la salnitrera de Atacama i és actualment, juntament amb Austràlia, el principal productor internacional.

El potencial econòmic que té el liti ha estat en el centre d'una controvèrsia que es va generar al país transandí aquesta setmana, després que el govern declarés invàlid un procés de licitació que li va donar a una empresa privada el dret d'explotar liti en els propers 20 anys.

Molts s'oposen a la decisió del president Sebastián Piñera d'adjudicar contractes d'explotació a empreses privades, perquè consideren que un bé tan estratègic hauria de romandre en mans de l'Estat.

No obstant això, tant Xile com les seves veïnes Argentina i Bolívia han promogut l'arribada d'empreses, sobretot estrangeres, per desenvolupar aquest prometedor recurs.

Negoci incipient
Més enllà de les enormes perspectives futures, en l'actualitat l'explotació de liti al Con Sud és un negoci que encara està “en bolquers”.

Bolívia encara no extreu liti a gran escala i el govern d'Evo Morales ha buscat crear aliances amb empreses de França i Japó i amb el govern de Corea del Sud per obtenir la tecnologia necessària per a l'extracció, sense cedir la sobirania del país sobre aquest ben tan preuat.

Segons l'expert bolivià en liti, Oscar Ballivián Chávez, el gran problema que té Bolívia és que el liti del seu salnitrós està molt barrejat amb magnesi i es necessiten matèria cara per poder separar-los.
Així, malgrat comptar amb reserves estimades en nou milions de tones –les més grans del món-, el país té grans desafiaments a l'hora d'extreure el metall.

Argentina, en canvi, es beneficia de tenir un liti més pur en els seus jaciments del nord-oest del país, ja que la presència de magnesi és menor.

A l'actualitat, aquest país té un sol jaciment en funcionament: la salnitrera de l'Hombre Muerto a la província de Catamarca, que és explotat per una empresa nord-americana.
Però en els propers anys es preveu una veritable explosió, amb l'obertura de nous projectes a les veïnes províncies de Salta i Jujuy.

El setembre, la automotriu japonesa Toyota va anunciar la compra del 25% d'un jaciment de liti a la salnitrera de Olaroz, a Jujuy, que serà explotat juntament amb la minera australiana Orocobre i el govern d'aquesta província.

Avui Argentina (que té reserves estimades en unes sis milions de tones) produeix i exporta 15.000 tones de carbonat de liti, una xifra que el govern de Cristina Fernández espera multiplicar en els propers anys.

A Xile, la producció actual de liti (unes 59.000 tones) és extreta per les dues empreses que fins ara tenien l'exclusivitat del mercat: Societat Química i Minera de Xile (SQM), de capitals nacionals, i Societat Xilena del Liti, en mans de la nord-americana Rockwood.

Si prosperen els plans del govern d'atorgar contractes especials per ampliar l'explotació privada, en els propers 20 anys es preveu extreure 100.000 tones més, de les prop de set milions de tones que tindria com a reserves.

Font:
BBC Món (3 Octubre 2012)
http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2012/10/121002_conosur_litio_vs.shtml

Europa:

La UE està lluny de complir els seus bons propòsits per 2020

La Unió Europea està lluny dels objectius acordats de cara a l'horitzó 2020 en termes de creixement, ocupació, Investigació i Desenvolupament (R+D), lluita contra el canvi climàtic, educació i eradicació de la pobresa, va assenyalar avui un informe de l'oficina d'estadística comunitària (Eurostat).

El principal objectiu de l'anomenada "Estratègia 2020", a la qual es van comprometre els Vint-i-set a l'inici d'aquesta dècada, era aconseguir una taxa d'ocupació del 75% entre la població activa d'entre 20 i els 64 anys.

El punt de partida era un 69 % d'ocupació en 2010, una xifra que ha empitjorat amb la recrudescència de la crisi i que va registrar en 2011 un 68,8 %.
Pel que respecta a la inversió en R+D, es va plantejar l'objectiu de dedicar un 3% del Producte Interior Brut (PIB) de cara a 2020.

L'última xifra d'Eurostat registra un 2%, una dada encara un punt inferior al compromès.
D'altra banda, es van establir diverses metes per impulsar l'energia renovable i la lluita contra el canvi climàtic.

En primer lloc, els Vint-i-set es van marcar l'objectiu de reduir un 20% les emissions d'efecte hivernacle pel que fa als nivells de 1990.

De moment, segons Eurostat, les emissions han minvat un 15% respecte a la dècada dels noranta, per la qual cosa en els propers set anys hauria de reduir-se un altre 5% per aconseguir l'horitzó establert.
En segon lloc, sobre l'ús d'energies renovables, es va establir que el 20% de l'energia consumida a la UE havia de procedir d'una font no contaminant.

El percentatge ha anat creixent de forma estable en els últims anys (8,1% en 2004, 12,5% en 2010) però encara queda a més de set punts la consecució de l'horitzó.

En tercer i últim lloc, es van comprometre a disminuir el seu consum d'energia en l'equivalent a la generada per 147 milions de tones de petroli (Mtep), una reducció a aconseguir gràcies a noves polítiques de transports més sostenibles i a la mesures derivades de la directiva d'eficiència energètica.

D'altra banda, es va establir l'objectiu en termes de l'Educació a la UE de reduir al màxim l'abandó escolar i augmentar el nombre de persones amb educació universitària.

En 2011, el percentatge de joves entre 18 i 24 amb estudis primaris però que no han prosseguit la seva educació més enllà era del 13,5%, una xifra que els Vint-i-set voldrien que fos inferior al 10%.
Les dades de joves entre 30 i 34 anys que han aconseguit acabar els seus estudis superiors era en 2011 del 34,6%, per sota del 40 % fixat per 2020.

Finalment, la UE també va establir objectius relatius a la reducció de la pobresa i l'exclusió social.
En concret, reduir de cara a 2020 el nombre d'europeus en risc d'exclusió social per sota dels 20 milions de persones (dels més de 500 milions totals de població).

Les últimes xifres d'Eurostat assenyalen que encara hi ha 116 milions de persones amb recursos insuficients per viure en condicions dignes, una xifra menor de la registrada en 2005 (124 milions) però allunyada de l'objectiu marcat per a la fi de la dècada.

La consecució d'aquests objectius de l'estratègia 2020 estan sent controlats regularment per la Comissió Europea a partir de les estadístiques que remet l’Eurostat, no obstant això en la seva aprovació no es van preveure sancions en cas d'incompliment.

Font:
EFEverde (1 Octubre 2012)
http://www.efeverde.com/contenidos-ambientales/noticias/la-ue-esta-lejos-de-cumplir-sus-buenos-propositos-para-2020

La Justícia confirma la condemna a "Total" per l'enfonsament de l'Erika

El Tribunal Suprem francès va confirmar la sentència que va condemnar en 2010 a la petroliera Total i a altres societats per les conseqüències de l'enfonsament de l'Erika, que va causar una catàstrofe ecològica en contaminar centenars de quilòmetres de les costes atlàntiques franceses.

L'alta instància francesa va més enllà de la sentència en apel·lació d'un tribunal de París en considerar que la petroliera no està exonerada de satisfer les demandes materials de danys i perjudicis presentades per multitud de damnificats.

Diversos dels representants dels afectats han comentat la importància de la sentència per a casos similars, referint-se al naufragi del petrolier monocasc "Prestige" enfront de les costes del nord-oest espanyol en 2002.

La petroliera "Total", primera empresa francesa en capitalització borsària i propietària del cru que transportava l'Erika, havia estat condemnada a una multa de 375.000 euros per un delicte ecològic i a pagar indemnitzacions per valor d'uns 200 milions d'euros als municipis afectats.

En la sentència es va considerar fa dos anys que Total va contractar un vaixell massa vell i en mal estat i no es va preocupar de la seva seguretat, per la qual cosa va cometre "un delicte d'imprudència".

La petroliera va recórrer la sentència davant el suprem en considerar que la jurisdicció francesa no és competent sobre el cas, un argument que comptava amb el recolzament del Ministeri Públic i que no ha estat acceptat pel Suprem en la seva decisió.

Daniel Soulez-Larivière, advocat de "Total", va declarar després que es fes pública la sentència que la decisió del Suprem "planteja un problema" en esmentar que "posa en dubte l'aplicació a França dels convenis internacionals".

L'advocat no va voler precisar quins seran ara els passos que segueixi la multinacional, encara que va al·ludir al fet que el Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg és la instància superior a la qual es pot acudir.

Font:
EFEverde (26 Setembre 2012)
http://www.efeverde.com/contenidos-ambientales/noticias/la-justicia-confirma-la-condena-a-total-por-el-hundimiento-del-erika

Hollande reprèn el discurs verd i anuncia una “transició ecològica”

La “transició ecològica” és una de les promeses electorals de François Hollande. Es tracta de convertir la protecció del medi ambient en una força econòmica (i impositiva) i no en una trava.

El projecte semblava dormir en un calaix davant les urgències dictades per la crisi econòmica, però el president francès ha ressuscitat avui el seu esperit verd i ha reclamat a Europa una retallada més ambiciosa de les emissions de gas d'efecte hivernacle

El president gal ha precisat que el tancament de la central nuclear de *Fessenheim, la més antiga del país, serà a finals 2016, i no en 2017 com es preveia, i ha tancat la porta a l'exploració de gas d'esquist al país durant el lustre vinent.

Parlant davant una conferència ambiental de dos dies que analitza el futur energètic de França, Hollande ha desgranat i accelerat el programa ecològic esbossat durant la campanya, i davant l'entusiasme dels seus aliats ecologistes ha confirmat que el seu Govern tancarà *Fessenheim (en l'Alt *Rin) abans de la data inicialment indicada, i que ho farà “recol·locant a tots els seus empleats”.

La planta, propera a la frontera alemanya, té 34 anys d'edat i ha estat sempre polèmica perquè està en una zona d'activitat sísmica.

Foto: El País

Hollande ha assenyalat que el tancament de la central ha de convertir-se en un “model d'excel·lència” i servir d'assaig per al progressiu apagat d'altres reactors obsolets, tant a França com fora del país. L'objectiu dels socialistes és baixar la quota atòmica de la producció d'electricitat de l'actual 75% al 50% per a l'any 2025, encara que bona part del termini fixat queda fora del seu mandat polític.

Sobre el canvi climàtic, el president ha llançat una iniciativa per crear una “Comunitat Europea de l'Energia”, i ha apel·lat al fet que la Unió Europea redueixi les seves emissions de CO2 en un 40% abans de 2030 i en un 60% en 2040. La UE es va comprometre fa quatre anys a reduir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle en un 20% en 2020, respecte al que emetia en 1990, i a augmentar un 20% l'ús de les energies renovables.

“Estic preparat per anar més lluny”, ha emfatitzat Hollande, que ha advertit que si la UE no es posa d'acord sobre una agenda més ambiciosa, França l'aplicarà al seu territori. El cap de l'Estat ha assenyalat que França, que és candidata a albergar el cim de les Nacions Unides sobre el clima en 2015, es compromet a buscar la signatura d'un nou protocol contra el canvi climàtic.

Hollande planeja també promoure la taxa carboni a les fronteres de la UE per penalitzar als productes importats i lluitar contra “el dúmping ecològic”, i ha subratllat que recorrerà a una taxa ecològica per ampliar el finançament de la protecció social.

Un altre problema és el del gas d'esquist —un gas natural barat, l'extracció del qual els ecologistes consideren nociva per al medi ambient—, que l'empresa francesa Total i la nord-americana Schuepbach desitgen explorar en diferents llocs del país des de fa anys. El Govern socialista s'havia mostrat dubitatiu en els últims temps, i Hollande ha tractat de posar ordre en aquest petit caos i ha afirmat que “la fractura hidràulica, única tècnica coneguda avui, no està exempta de riscos greus per a la salut i l'ambient”. L'inquilí de l'Elisi considera a més “legítima” la inquietud expressada per diverses regions del país, i ha promès que en els seus cinc anys de mandat “França no explorarà ni explotarà hidrocarburs no convencionals”.

A EUA, l'explotació d'aquest gas, barat i que s'obté trencant la roca del subsòl i amb l'ús de dissolvents, ha suposat una revolució.

Dependent de l'energia nuclear com cap altre país, França ha de buscar alternatives ràpides si vol complir la promesa d'Hollande, que ha anunciat noves plantes d'energia solar i de vent en alta mar per a aquest mateix any. De moment, les renovables solament cobreixen el 13% del consum energètic.

L'anunciat tancament de Fessenheim no ha estat l'única mala notícia del dia per a l'energia nuclear. Japó ha anunciat que vol renunciar a l'energia nuclear durant la dècada dels anys trenta i triplicar el pes de les renovables. Fins aleshores, Tòquio espera vèncer la resistència social i anar a poc a poc reiniciant els seus reactors, la majoria dels quals estan parats com a conseqüència del desastre de Fukushima, el març de 2011.

Font:
El País (14 Setembre 2012)
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/09/14/actualidad/1347648655_146676.html

La CE planteja un mètode comú per mesurar el soroll atmosfèric a les ciutats

Els països hauran de començar a utilitzar aquests sistemes de mesurament -coneguts com CNOSSOS-EU per les seves sigles en anglès- per complir amb l'estratègia europea en matèria mediambiental que pretén unificar les dades i elaborar posteriorment plans específics d'acció contra el soroll.

Segons un informe realitzat per l'Organització Mundial de la Salut i Brussel·les sobre l'impacte de la contaminació acústica a la població, els ciutadans europeus haurien perdut en conjunt més d'un milió d'anys de "vida saludable" pel soroll provocat pel tràfic.

L'informe recull una llista de malalties o afeccions provocades pel soroll com són els trastorns del somni o les cardiopaties, entre moltes altres.

Foto:EFEverde

En 2002, la Comissió Europea va aprovar una directiva comunitària sobre soroll mediambiental a la qual instava els Estats membres a determinar l'exposició als sorolls mitjançant "mapes estratègics de soroll" i a engegar plans per reduir aquests nivells de soroll.

Amb la finalitat de tenir dades comparables a tota Europa, la Comissió Europea i el seu Centre Comú d'Investigació (JRC, en anglès), al costat de l'Institut per a la Salut i la Protecció del Consumidor (IHCP, en anglès), han preparat els mètodes comuns de mesurament presentats avui.

La Comissió Europea, l'Agència Europea de Medi ambient i els Estats membres cooperaran durant els propers 3 anys per implementar aquests nous sistemes de mesurament de cara a la propera ronda de creació de "mapes de soroll", prevista per 2017.

Font:
EFEVerde (14 Setembre 2012)
http://www.efeverde.com/contenidos-ambientales/noticias/la-ce-plantea-un-metodo-comun-para-
medir-el-ruido-atmosferico-en-las-ciudades

Un informe de la UE veu deficiències a la seguretat de les nuclears

La Comissió Europea té llest el seu informe sobre les proves de resistència a les centrals nuclears europees després de la crisi nuclear desencadenada des de Fukushima (Japó) pel terratrèmol i posterior tsunami de març de 2011. L'esborrany del text, que presentarà aquesta setmana, és dur amb l'energia atòmica i assenyala que els 134 reactors europeus hauran d'invertir cadascun entre 20 i 300 milions d'euros en seguretat. La xifra total oscil·larà entre 10.000 i 25.000 milions. El document ha generat malestar entre els reguladors nuclears dels Estats —a Espanya, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN)—, que consideren que és tendenciós i exagerat i que respon als interessos del comissari d'Energia, l'alemany i antinuclear Günther Oettinger, que en un comunicat va assenyalar que “en general, la situació és satisfactòria, però no hi ha lloc per la complaença”.

El text, de 25 folis, al qual ha tingut accés aquest diari, va ser avançat ahir pel diari alemany Die Welt. El document té des de l'inici un to crític amb l'energia nuclear: “Els esdeveniments de Fukushima van revelar assumptes molt coneguts i recurrents: fallades de disseny, insuficients sistemes d'emergència, error humà, plans de contingència inadequats i comunicacions pobres”. L'esborrany ha de ser enviat al Consell Europeu dijous que ve, encara que ahir seguien els moviments per suavitzar-ho.
Per elaborar les proves de resistència, equips internacionals van visitar 24 dels 68 emplaçaments als quals estan les centrals. La seva conclusió és que hi ha quatre reactors que poden funcionar menys d'una hora en cas de pèrdua de subministrament elèctric i/o embornal de calor (el que va originar Fukushima). Es tracta d’Oilkiluoto (a Finlàndia) i Forsmark (Suècia).

Sobre les cinc centrals espanyoles, assenyala que totes han d'implantar o millorar la instrumentació sísmica a l'emplaçament. A més, segons una taula de la Comissió, hi manquen sistemes de filtrat de venteig de la contenció (el que evita que l'hidrogen pugui sortir a l'exterior) i no tenen sala de control d'emergència per si l'habitual es torna inhabitable per un foc o per una fuita radiològica. D'Ascó, Cofrents, Garoña i Vandellòs afegeix que no disposen de “sistemes passius per prevenir una explosió d'hidrogen (o altres gasos combustibles)”. I de Trillo assenyala que el seu procediment de gestió d'emergències no inclou totes les possibilitats.

Fonts espanyoles consideren que hi ha errors notables, que les nuclears espanyoles tenen instrumentació sísmica i que el CSN ja els va demanar al febrer que augmentessin la seva resistència a terratrèmols. Afegeixen que les plantes tenen panell de control de parada remota, per apagar la nuclear si hi ha problemes a la sala de control, i que el CSN ja els ha reclamat inversions per construir un búnker per operar la nuclear en cas d'accident i un centre d'emergències comuna per a les centrals amb personal 24 hores al dia.

L'informe va ser presentat per la Comissió dijous passat a Ensreg (el grup de reguladors nuclears europeus). Va ser en una reunió tibant, ja que aquests organismes són els competents en seguretat nuclear i en molts casos, com a Espanya, ni depenen del Govern. Segons fonts del sector, el president de l'Autoritat Nuclear Francesa, André-Claude Lacoste, va ser especialment crític amb el document de Brussel·les, que en teoria es basa en els informes nacionals.

Entre les coses que varis dels assistents van demanar treure hi ha la taula per centrals a la qual amb creus es van assenyalant deficiències. Segons diversos dels reguladors aquesta presentació era “enganyosa”, i ahir encara no era segur que es quedés en el comunicat final. Oficialment, el CSN no va voler comentar l'esborrany.

Malgrat que la Comissió no té competències en matèria nuclear, ha aprofitat Fukushima per esgarrapar poders. El text destil·la aquesta idea, que hi ha Estats que han gestionat l'energia nuclear amb poca transparència, laxitud i en alguns casos amb les competències poc clares: “Després dels accidents de Three Mile Island [1979] i Txernòbil [1986], va haver-hi un acord sobre les mesures per protegir les nuclears. Les proves de resistència han demostrat que fins i tot avui, dècades després, la implantació d'aquestes mesures segueix pendent en alguns Estats”. I proposa una directiva i altres mesures europees que abastin des de la seguretat nuclear, les assegurances per accident, els plans d'emergència exterior i fins a la resistència al xoc d'avions.

L'informe té un enorme rerefons polític. A la UE hi ha tot tipus de postures sobre l'energia nuclear, des de la proatòmica França als antinuclears d'Itàlia, Àustria i, més recentment, Alemanya.

Fins ara, Brussel·les romania al marge de l'opció de cada país, però en incloure entre els seus àmbits d'actuació la seguretat de les nuclears pot acabar influint en aquesta política. El comissari d'Energia, l'alemany Oettinger, va declarar el 15 de març de 2011, quatre dies després de Fukushima: “La situació després de l'accident nuclear a Japó és apocalíptica”. Oettinger, un dels pocs comissaris que conserva el suport del seu Govern, procedeix de Baden-Würtemberg, l'Estat clau en el qual després de Fukushima van guanyar Els Verds.

El comissari va emetre ahir un comunicat en el qual va defensar el procés següent: “Les nostres proves de resistència van ser estrictes, serioses i transparents: revelen clara i objectivament en el que som bons i on hi ha necessitat de millorar”. Oettinger sosté que aquest és un dictamen “veritablement europeu, dut a terme juntament amb Ensreg”, i conclou que “en general, la situació és satisfactòria, però no hi ha lloc per la complaença”.

L'informe de la Comissió sí afegeix que l'anàlisi no afecta massa a la nova potència nuclear que s'instal·li a Europa, però sí impacta al parc existent. El document assenyala que, extrapolant les xifres de l'Autoritat Nuclear Francesa, “el cost de les millores de seguretat addicionals estan estimades en un rang d'entre 30 i 200 milions per reactor”. El total pels 134 reactors de la UE oscil·laria entre 10.000 i 25.000 milions en els propers anys. La xifra coincideix amb les estimacions que manejava el sector a Espanya. Garoña va anunciar que per operar fins a 2019 hauria d'invertir 120 milions (la majoria, per Fukushima).

Foto:
El País (1 octubre 2012)
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/10/01/actualidad/1349118207_162609.html

Espanya:

La indústria siderúrgica del País Basc té capacitat per reciclar fins a 8,3 milions de tones a l'any

Les instal·lacions siderúrgiques del País Basc posseeixen una capacitat recicladora de fins a 8,3 milions de tones a l'any

Equival a poder reciclar anualment la ferralla continguda a catorze estadis de futbol completament plens fins a  dalt o tres vegades la gran piràmide de Kheops. El sector espanyol en el seu conjunt va reciclar el passat any un total de 12,5 milions de tones d'acer (ferralla fèrrica). La seva capacitat recicladora permet a aquesta indústria estalviar un 80% d'energia.

El sector siderúrgic espanyol és el major reciclador d'Europa, juntament amb l'italià. El 75% de l'acer fabricat al nostre país és reciclat, mentre la mitjana europea és del 50% i la mitjana mundial del 40%. L'acer es recicla indefinidament: avui se segueix reciclant acer fabricat fa més d'un segle i mig.

Foto: Ecoticias

Les instal·lacions siderúrgiques del País Basc posseeixen una capacitat recicladora de fins a 8,3 milions de tones a l'any, la qual cosa suposa que podrien reciclar tota la ferralla continguda en catorze estadis de futbol completament plens fins a a dalt, o bé l'equivalent a tres vegades el contingut en la gran piràmide de Kheops.

Al País Basc funcionen onze acereries de forn elèctric d'arc, que utilitzen fonamentalment ferralla com a matèria primera i produeixen gairebé la totalitat de tipologia d'acers. Dos d'aquestes acereries estan a Àlaba, cinc a Biscaia i quatre a Guipúscoa.

El campió del reciclatge

Les fàbriques siderúrgiques espanyoles van reciclar 12,5 milions de tones d'acer (ferralla fèrrica) en 2011, un volum de reciclatge superior al total de la resta de metalls, més vidre, paper i plàstic. Aquesta capacitat recicladora va permetre la indústria siderúrgica un estalvi d'energia de més del 80%.

El sector siderúrgic espanyol és el major reciclador d'Europa, juntament amb Itàlia; la seva gran capacitat recicladora i l'alta tecnologia que implementa, li permeten garantir el reciclatge de tota la ferralla fèrrica recol·lectada al nostre país i controlar i certificar la seguretat del procés. Més del 75% de l'acer que es fabrica a Espanya és reciclat, molt per sobre de la mitjana europea, que és del 50%, i també de la mitjana mundial, que no supera el 40%.

L'acer es pot reciclar indefinidament sense perdre cap de les seves propietats

S'estima que el 100% dels materials que contenen acer es reciclen al final de la seva vida útil. No es malgasta ni una sola tona. I d'altra banda, en el procés de reciclat d'acer a partir de ferralla fèrrica (consum de ferralla per a fabricació d'acer), no es produeix minvament de material: el rendiment és gairebé del 100%. Cap altre material, excepte els metalls nobles, mostra un rendiment similar.

D'aquesta manera, al final de la seva vida útil, un producte d'acer es transforma en un vagó de tren, un automòbil, l'estructura d'un edifici, una rentadora o un aerogenerador que produeix electricitat, sense perdre gens de la seva qualitat ni de les seves propietats inicials.

L'acer es pot reciclar una vegada i una altra, indefinidament, fins a tal punt que avui se segueix reciclant acer fabricat fa més de 150 anys. La indústria siderúrgica culmina el cicle, reciclant la ferralla recol·lectada i fabricant amb ella acer, que s'utilitzarà en infinitat de nous productes que milloraran la nostra qualitat de vida.

Fàcilment recuperable

A més, a causa de les seves propietats magnètiques, l'acer és fàcilment separable d'altres residus mitjançant imants. Les diferents vies de recol·lecció d'aquest material poden ser des dels centres de transferència i les recollides selectives a la recollida a peu de carrer o la separació per imants en abocadors, entre d’altres.

Un procés d'alt nivell tecnològic dóna nova vida a la ferralla

La indústria siderúrgica és l'agent fonamental que culmina el cicle de recuperació i reciclatge de l'acer, aportant valor afegit; gràcies a ella, el reciclatge de l'acer està garantit mitjançant un procés d'alt nivell tecnològic. La indústria controla i certifica la seguretat d'aquest procés donant, una vegada i una altra, nova vida a la ferralla i utilitzant el material de la manera més eficient possible. A més, totes les instal·lacions del sector estan certificades amb sistemes de gestió ambiental com la ISO 14.001 o el EMAS.

Font:
Ecoticias (26 Setembre 2012)
http://www.ecoticias.com/residuos-reciclaje/70732/industria-siderurgica-Pais-Vasco-capacidad-reciclar-millones-toneladas-ano

El Govern aprova un ajust en el sector elèctric de 2.734 milions en 2013

El Govern ha aprovat un avantprojecte de llei per acabar amb el dèficit de tarifa i recaptar 2.734 milions d'euros nets en 2013, en el qual es recullen impostos a la nuclear, un cànon a la hidràulica, un nou gravamen del 6% a la producció d'energia per a totes les tecnologies i cèntims verds per al gas, el carbó i el fuel oil.

Les mesures vindran acompanyades de posteriors iniciatives liberalitzadores, com la reducció del nombre de consumidors amb dret a tarifa regulada, va anunciar el ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, després de la reunió del Consell de Ministres d'aquest divendres.

Soria ha xifrat la quantia total dels ajustos per 2013 en 5.250 milions bruts, si bé ha especificat que d'aquesta quantitat s'han de restar 450 milions d'euros d'ingressos procedents de vendes de drets de CO2 i 2.066 milions del cost financer del deute elèctric, que assumirà a partir d'ara el Tresor.

El Govern ja ha adoptat mesures per aconseguir que en 2012 el dèficit de tarifa no superi el topall legal d'1.500 milions d'euros, i ara aprova noves mesures perquè en 2013 el sistema elèctric deixi de ser deficitari, va explicar el ministre.

El nou gravamen nuclear té dues parts, que són un impost a la producció de residus de 2.190 euros per quilogram de metall pesat per ingressar 269 milions anuals entre 2013, 2014 i 2015, així com un impost a l'emmagatzematge de residus que reordenarà les diferents fórmules ja existents.

En el cas del cànon hidràulic, el valor econòmic de la nova figura, que traurà als productors el 22% del valor econòmic de l'activitat, és de 304 milions anuals entre 2013 i 2015, de manera que les noves imposicions per a nuclear i hidràulica ascendeixen a 574 milions.

A més, el Govern crea ‘cèntims verds' per al gas natural (804 milions), per a la generació elèctrica amb carbó (268 milions) i per al fuel oil (38 milions d'euros).

L'impost a la venda d'electricitat del 6%, de caràcter estatal, s'aplicarà a totes les tecnologies, renovables incloses, i permetrà ingressar 571,7 milions.
RENOVABLES.

Com a particularitat, les energies renovables que utilitzin combustible fòssil per a la seva activitat no rebran primes per la part de producció corresponent a l'hidrocarbur, si bé la biomassa quedarà fora d'aquesta retallada per la seva contribució social.

En el cas de la termosolar, en la qual el 85% de la producció procedeix del sol, però un 15% del gas, la privació de primes sobre aquest segon percentatge té un valor d'entre 50 i 60 milions d'euros.

En ser preguntat sobre les diferències de criteri entre el Ministeri d'Indústria i el d'Hisenda sobre la reforma, Soria va assegurar que "el que preval és la posició col·legiada del Govern" i va explicar que en el procés es van estudiar diferents opcions també dins del seu departament, entre elles la de retallar directament les primes a les renovables sobre la base de les sentències del Tribunal Suprem o aplicar diferents impostos a la generació en funció de la tecnologia.

Font:
Europapress (26 Setembre 2012)
http://www.europapress.es/castilla-y-leon/noticia-ampl-gobierno-aprueba-ajuste-sector-electrico-2734-millones-2013-20120914192745.html

Andalusia declara 22 noves Zones Especials de Conservació

El Consell de Govern andalús ha aprovat la declaració de 22 espais naturals d'Andalusia com a Zones Especials de Conservació (ZEC).

Aquesta figura europea, integrada a la Xarxa Natura 2000, té com a objectiu el manteniment i la recuperació d'hàbitats i espècies la supervivència de les quals es considera d'interès comunitari.

Les ZEC declarades són els espais naturals de Doñana i Serra Nevada; les reserves naturals de les Llacunes del Sud de Còrdova (Zóñar, Amarga, Tíscar, Los Jarales, del Rincón i del Conde o Salobral), i 19 parcs naturals: Cabo de Gata-Níjar i Sierra María-Los Vélez (Almeria); Estrecho, Alcornocales, Bahía de Cadiz, Sierra de Grazalema, i La Breña i Marismas del Barbate (Cadis); Sierra de Hornachuelos, Sierra de Cardeña i Montoro, i Sierras Subbéticas (Còrdova); Sierra de Baza, Sierra de Castril i Sierra de Huétor (Granada); Sierra de Aracena i Picos de Aroche (Huelva); Despeñaperros, Sierra de Andújar i Sierra Mágina (Jaén); Sierra de las Nieves (Màlaga) i Sierra Norte de Sevilla

Foto: Ambientum

La declaració com ZEC comporta la inclusió d'aquests territoris en l'Inventari d'Espais Naturals Protegits d'Andalusia. Respecte a les mesures de conservació que la normativa europea exigeix a les ZEC, en les 22 declarades s'aplicaran les ja previstes pels plans d'ordenació dels recursos naturals i d'ús i gestió vigents en cadascuna d'elles.

D'igual manera, la competència d'administració i gestió correspondrà a la Junta d'Andalusia, mentre que els òrgans de participació social seguiran sent les Juntes Rectores en el cas dels parcs naturals i els Consells de Participació a Doñana i Sierra Nevada, així com el Patronat de les Reserves Naturals de les Lagunas del Sur de Córdoa.

La Xarxa Natura 2000 constitueix el principal instrument de la Unió Europea per garantir la biodiversitat i la conservació dels hàbitats i de les espècies de flora i fauna del continent.

Gairebé el 21% del territori andalús està ocupat per espais naturals reconeguts com a Llocs d'Importància Comunitària per la Directiva d'Hàbitats. Més d'un terç d'aquest percentatge correspon a hàbitats exclusius, és a dir, que representen més del 95% de les zones de distribució europea d'una espècie. Quant a la flora i la fauna, el nombre d'espècies andaluses recollides a la Directiva aconsegueix la xifra de 96, la qual cosa suposa el 56% de totes les presents a la Regió Mediterrània Espanyola.

Les ZEC declarades pel Consell de Govern tenen en comú la seva pertinença a la Xarxa d'Espais Naturals

Protegits d'Andalusia, que actualment es destaca com una les majors d'Europa, amb 244 enclavaments i territoris i gairebé 2,8 milions d'hectàrees (el 30% de la superfície protegida a Espanya). Andalusia és, a més, la segona comunitat autònoma espanyola, després de les Illes Canàries, amb major longitud de costa protegida (un de cada tres quilòmetres). En l'àmbit internacional, Andalusia té reconegudes per la Unesco nou de les 22 Reserves de Biosfera que hi ha a Espanya, a la qual cosa se suma la consideració de Doñana com a Patrimoni de la Humanitat.

Font:
Ambientum (26 Setembre 2012)
http://www.ambientum.com/boletino/noticias/Andalucia-declara-22-nuevas-Zonas-Especiales-Conservacion.asp

WWF demana a Arias Cañete una política forestal sostenible, coordinada i moderna per lluitar contra el foc

WWF Espanya s'ha dirigit avui per carta al Ministre Arias Cañete per sol·licitar-li que lideri, de forma urgent i decidida, una estratègia que vertebri la política forestal a Espanya. L'organització considera que els Grans Incendis Forestals (GIF) produïts aquest any al nostre país són l'herència d'un llegat de dècades d'abandó, descoordinació i falta de visió en les polítiques forestals.

“La magnitud dels GIF que estem sofrint aquest any està directament relacionada amb la forma en què s'han gestionat les muntanyes en els últims 30 anys”, afirma Juan Carlos de l'Olmo, Secretari General de WWF Espanya. I continua: “Això és al seu torn un reflex de l'escassa importància que les muntanyes han jugat en l'economia local i en la del conjunt de l'Estat durant aquest període”.

La deficient gestió en els nostres boscos és un punt negre que any rere any alimenta els incendis forestals. A pesar que Espanya és el tercer país de la UE en superfície forestal poblada de arbres, només el 13% de les nostres muntanyes compta amb plans de gestió. La mateixa situació es repeteix en els espais protegits, que estan sofrint especialment aquest any els efectes devastadors de les flames. En el 60% dels sinistres, el foc ha afectat importants espais protegits, que manquen en la seva majoria de plans de gestió aprovades.

De l'Om insisteix: “És necessari revertir aquesta situació, desenvolupant eines de gestió i fomentant els productes forestals als mercats (fusta, suro, resina, biomassa...)”. I conclou: “És vital que entrem en una nova fase on s'harmonitzi la conservació dels valors ecològics de les nostres muntanyes, amb el benefici social i la rendibilitat econòmica. El sector forestal és essencial en un nou model econòmic sostenible i ecològic”.

De moment el foc ha arrasat en 2012 gairebé 150.000 hectàrees, convertint-se en el pitjor any de la dècada. A més, en el que portem d'any, s'han produït al nostre país 29 GIF quan, en 2011, per aquestes dates, s'havien produït tan sols 6. Així mateix, WWF lamenta profundament que els incendis hagin causat vuit víctimes mortals fins al moment.

WWF agraeix l'esforç i treball realitzat, de forma eficaç, per tots els equips de vigilància i extinció, així com de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Malgrat les condicions meteorològiques extremes d'aquest any i del context econòmic actual, els mitjans d'extinció han controlat, en el 99,8% dels casos, les flames abans que la superfície afectada excedís les 500 hectàrees, això és, abans que es convertís en un GIF.

L'organització insta a la població extremar les precaucions, evitant l'ús del foc en el medi rural mentre les condicions meteorològiques segueixin sent desfavorables. A més WWF demana a la societat que denunciï als responsables quan els incendis responguin a causes intencionades, sobre els quals ha de caure el pes de la llei i les sancions establertes en el codi penal.

Font:
Portal del Medio ambiente (29 Agost 2012)
http://www.portaldelmedioambiente.com/noticias/10440/wwf_pide_a_arias_
canete_una_politica_forestal_sostenible_coordinada_y_moderna_para_luchar_contra_el_fuego/

El 94% de la població respira aire contaminat

Ecologistes en Acció ha presentat el seu informe sobre la qualitat de l'aire en l'Estat espanyol durant 2011. Entre les conclusions més rellevants del treball, es desprèn que un 94% de la població respira aire que supera els índexs recomanats per l'Organització Mundial de la Salut. Si ens atenim als límits de contaminació que marca la legislació, el percentatge de població afectat seria del 22%, 10,4 milions de persones. La situació, malgrat la seva gravetat, es manté en uns nivells estables en els últims anys, sobretot per l'efecte de la crisi. El principal agent contaminant de l'aire és el tràfic a les zones metropolitanes

 

Les Administracions no estan adoptant les mesures necessàries per solucionar aquest seriós problema de salut pública.

L'estudi, realitzat com cada any per Ecologistes en Acció, analitza la qualitat de l'aire que respira la pràctica totalitat de la població espanyola (47,02 milions de persones al gener de 2011). Les dades utilitzades provenen de les facilitades per les Administracions autonòmiques a partir de les seves xarxes de mesurament de la contaminació.

Els resultats més rellevants d'aquest estudi són els següents:

Els contaminants que més problemes de salut originen a l'Estat espanyol durant 2011 són les partícules en suspensió (PM10 i *PM2,5), l'ozó troposfèric (O3), el diòxid de sofre (SOTA2) i el diòxid de nitrogen (NO2). Per a la valoració del percentatge de població espanyola que respira aire contaminat s'han tingut en compte tots aquests contaminants.

La població que respira aire contaminat a l'Estat espanyol, segons els valoris límit establerts per la Directiva 2008/50/CE, és de 10,4 milions de persones. Això és, un 22% de la població respira un aire la contaminació del qual supera els límits legals.

Si es tenen en compte els valors recomanats per l'OMS, la població que respira aire malsà s'incrementa fins als 44,3 milions de persones. És a dir, un 94% de la població. A destacar que l'informe publicat la setmana passada sobre la qualitat de l'aire a Europa per l'Agència Europea del Medi ambient ha utilitzat aquesta mateixa metodologia d'anàlisi –referida a les recomanacions de l'OMS– que ve usant Ecologistes en Acció des de fa anys.

La principal font de contaminació en àrees urbanes (on viu la major part de la població) és el tràfic rodat.

Igual que en els anys següents a 2007, durant 2011 es registra una petita reducció dels nivells de contaminació pel que fa a anys precedents, la qual cosa –com ve apuntant aquesta organització ecologista– segueix ocorrent més per raons conjunturals que per l'aplicació de mesures planificades i orientades a millorar la qualitat de l'aire. Entre les causes d'aquesta situació destaquen: la reducció de la mobilitat originada per la crisi (el consum de combustibles d'automoció en 2011 és un 14,8% inferior al de 2007, encara que s'ha experimentat un repunt en 2011); la disminució de l'activitat industrial a causa de la conjuntura econòmica; i finalment, l'evolució del parc automobilístic cap a vehicles més petits i eficients i, per tant, menys contaminants.

Ecologistes en Acció vol destacar que la contaminació de l'aire és un assumpte molt greu: estudis de la Comissió Europea xifren en 19.940 defuncions prematures a l'any a Espanya per aquesta causa [1]. Malgrat això, les Administracions no estan prenent les mesures necessàries per solucionar-ho. En particular:

Les superacions dels límits legals es vénen repetint de forma sistemàtica en els últims anys. La Comissió Europea va iniciar, el gener de 2009, un procediment d'infracció contra Espanya per l'incompliment de la normativa sobre qualitat de l'aire que és a punt de portar-nos al Tribunal de Justícia Europeu.

La informació al ciutadà no és ni adequada ni ajustada a la gravetat del problema.

Els Plans de Millora de la Qualitat de l'Aire i els Plans d'Acció per reduir aquesta contaminació, obligatoris segons la legislació vigent, en molts casos no existeixen, i en d’altres amb prou feines tenen efectivitat per falta de voluntat política d'escometre mesures estructurals. Aquests plans són responsabilitat de les Comunitats Autònomes i dels Ajuntaments.

L'anterior Ministeri de Medi ambient i Medi Rural i Marí va aprovar in extremis un Pla Nacional de Millora de la Qualitat de l'Aire que no s'ha engegat. Per la seva banda, l'actual Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient ha assenyalat que pretén modificar aquest pla i la Llei de Qualitat de l'Aire per fer-los “més realistes”, alguna cosa que no convida a l'optimisme sobre l'ambició per reduir la contaminació.

Ecologistes en Acció recorda que les principals vies d'actuació per reduir la contaminació de l'aire passen per la disminució del tràfic motoritzat, la reducció de la necessitat de mobilitat i la potenciació del transport públic (especialment l'elèctric), a més de donar facilitats als mitjans no motoritzats a les ciutats. Pel seu costat, per millorar l'aire de les zones industrials la millor estratègia és l'adopció generalitzada de les millors tecnologies industrials disponibles i la reducció dràstica de la generació elèctrica per centrals tèrmiques.

Font:
Ecologistas en Acción (2 Octubre 2012)
http://www.ecologistasenaccion.org/article24171.html

Catalunya:

La Unió Europea selecciona Sabadell com exemple d’èxit en la lluita contra el canvi climàtic

La ciutat de Sabadell ha estat seleccionada per l’oficina del Pacte d’Alcaldes com exemple de bona pràctica energètica a través del seu projecte de comptadors intel·ligents.

D’aquesta manera, Sabadell s’uneix a la selecta llista de projectes publicats per la comissió europea en la qual només hi ha un total de nou ciutats com ara Millán, Varsòvia i Bristol, entre d’altres. Sabadell és l’única ciutat de l’Estat seleccionada.

La campanya d’estalvi i eficàcia energètica que significa la instal·lació de comptadors intel·ligents a les llars de la ciutat ha estat inclosa en la llista dels millors exemples de projectes del Pacte d’Alcaldes. El Pacte d’alcaldes és una iniciativa de la Comissió Europea que agrupa a més de 4.000 ciutats compromeses amb els objectius energètics de la Unió Europea com són la reducció a un mínim del 20% del consum energètic i aconseguir que un 20% de la producció energètica sigui a través de fonts renovables per a l’any 2020.

Alguns dels objectius del projecte de Comptadors Intel·ligents de la ciutat són reduir el consum energètic i les emissions de CO2, implicar a la ciutadania fomentant la participació proactiva en temes de medi ambient i sostenibilitat, disposar de dades quantitatives de consum per a conèixer i animar el canvi d’hàbits energètics.

Aquest reconeixement i promoció de Sabadell per part de la Comissió Europea coincideix amb la publicació dels resultats de la tercera fase del projecte de comptadors intel·ligents, que de moment ja han beneficiat a més de setanta famílies des que es va iniciar, a principis del 2009.

Foto: Oficina Catalana del Canvi Climàtic

El comptador ajuda a detectar pics de consum i a identificar millores a implantar com ara el canvi de bombetes per altres de més eficients, a optimitzar l’ús del forn o a comprar regletes que redueixen els consums ocults d’standby i aparells que no es fan servir.

L’estalvi aconseguit s’ha obtingut comparant el consum mitjà per participant segons les factures d’electricitat de l’any anterior i les dades proporcionades pel comptador intel•ligent. Es detecta una reducció del consum elèctric i, per extensió, de les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle del 12,5%, que correspon  a 119 kWh per habitant anuals. L’estalvi econòmic és d’uns 51 EUR anuals per llar.

Si aquest valor es generalitza per al conjunt de participants de la campanya i, alhora, les dades obtingudes es fan extensibles a tot un any, s’estima que la reducció d’emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle associada a la campanya seria de 3.022 kg de CO2 equivalent.

En el perfil de les llars participants hi predominen els habitatges plurifamiliars, amb una superfície menor a 150 m2, amb un interval de 2 a 4 habitants, una potència contractada menor a 6 kW. Els patrons de consum al llarg del dia indiquen que aquest es produeix bàsicament entre les 8 i les 23 h amb pics que coincideixen en els moments dels àpats (aproximadament 8, 14 i 21 h).

Aquest projecte s’emmarca dins de l’Estratègia Municipal per a la Mitigació del Canvi Climàtic (EMMCC) que inclou 25 projectes i 8 iniciatives complementàries en diferents sectors. Sabadell es va adherir al Pacte d’Alcaldes a l’octubre de 2008.

Quarta fase

L’Ajuntament té previst donar continuïtat a la campanya en una quarta fase a la est de la ciutat a partir del mes d’octubre d’aquest any. La fase 4 treballa als barris de Covadonga, Nostra Llar, Torreu Romeu, Centre-est, Can Roqueta, Raval Amàlia, Pobleu Nou i Sol i Padrís.

La campanya cedeix un comptador intel·ligent (mesurador instantani d’energia elèctrica) durant sis mesos de forma gratuïta, acompanyat d’un programari específic per millorar el consum elèctric i reduir la factura. Es faran sessions informatives als usuaris admesos durant el mes de novembre. La sol·licitud s’ha d’entrar per registre municipal signada amb tota la informació de l’1 al 31 d’octubre.

Font:
Oficina Catalana del Canvi Climàtic (26 Setembre 2012)
http://www20.gencat.cat/portal/site/canviclimatic/menuitem.19a41a24dc847ece9b85ea75b0c0e1a0/
?vgnextoid=fab9b9c474cc2210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=fab9b9474cc2210Vgn
VCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=e723f776d410a310VgnVCM1000008d0c1e
0aRCRD&newLang=es_ES

Ascó sol.licita a Europa l’ajut per la planta de biogàs a partir de les algues.

L’Ajuntament d’Ascó va entregar ahir al programa Life+ de la Unió Europea la documentació necessària del projecte de construcció d’una planta de biogàs que utilitzaria com a matèria primera, entre d’altres, les plantes aquàtiques del  riu Ebre, que han proliferat com mai els últims anys.

Amb la sol·licitud d’aquesta subvenció, l’Ajuntament d’Ascó assumeix el compromís de cofinançar el projecte sempre i quan sigui seleccionar per les autoritats europees. La valoració econòmica del projecte és de 2,5 milions d’euros, dels quals la Unió Europea, en cas d’aprovar l’ajut, n’aportaria la meitat. La resta, inicialment, aniria a càrrec del consistori riberenc.

De fet, la Unió Europea no resoldrà les peticions d’ajut fins el mes de maig de 2013, període durant el qual es podria donar cabuda a altres socis.

El projecte presentat consisteix en la construcció d’una planta de biogàs al terme d’Ascó, de 0,25 Mw de potència que s’abastirà de la biomassa existent al seu entorn, entre la qual les plantes aquàtiques de l’Ebre. De fet, la planta està concebuda com la receptora d’una mescla de biomassa (15.000 tones a l’any de matèria orgànica) consistent en purins animals, fracció orgànica provinent de residus sòlids municipals, fangs de depuradors, cultius energètics i les plantes aquàtiques.

La planta permetria obtenir diòxid de carboni i gas biometà que es podria comercialitzar per a activitats industrials i per a ús domèstic de cuines i calefaccions. El procés generaria, a la vegada, un nou material que podria utilitzar-se com a dab per a posar en marxa conreus ecològics a la zona. Promou el projecte la Unió Empresarial d’Ascó, una entitat privada que agrupa els industrials locals, i compta amb la col·laboració de la Comunitat de Regants d’Ascó, la Cooperativa Agrícola i la Confederacó Hidrogràfica de l’Ebre. Els promotors estimen que la planta crearia 30 llocs de treball.

Cal recordar que la proliferació de plantes aquàtiques ha facilitat l’expansió de la mosca i està provocant greus problemes a les captacions d’aigua de les comunitats de regants i del mateix complex nuclear d’Ascó.

L’Ajuntament considera el projecte una possibilitat «real» de desenvolupament econòmic «a mig termini». Defensa les polítiques de diversificació econòmica i recorda que el complex nuclear aporta ara el 75 % del pressupost total.

Font:
Diari de Tarragona (25 Setembre 2012)
http://www.diaridetarragona.com/ebre/070996/asco/sollicita/europa/lajut/per/planta/biogs/partir/algues

GEPEC-EdC agraeix la donació de la finca de Pratdip

El GEPEC-EdC va organitzar un acte a Pratdip el passat dissabte 29 per agrair la donació de la Finca “Les Setjoles” a Pratdip. Malgrat la pluja abundosa que queia, una quarentena de persones, entre socis, voluntaris del GEPEC-EdC i representants de les administracions del territori, es van traslladar fins a l’entrada de la finca, al Racó de la Dòvia, on Fèlix Alaguero, donant de la finca, i el president del GEPEC-EdC, Andreu Escolà, van descobrir la placa identificativa com a reserva natural de GEPEC-EdC que a partir d’ara presidirà l’accés a la finca.

Després d’unes paraules d’agraïment per part d’Andreu Escolà a la família Alaguero -Matas, Fèlix Alaguero, també es va dirigir als presents explicant la seva intenció en donar la finca que aquesta fos gestionada per una entitat de la seva confiança per tal que es preservés i es millorés en benefici de la natura i les generacions futures. També va fer esment de l’altra finca “Els Tres Quarts” per la qual mantenen un acord pel territori amb GEPEC-EdC amb la intenció de que les dues es beneficiïn d’una gestió que faci sostenibles els seus valors naturals.

Després tot el grup es va desplaçar fins el Casal de Pratdip on una trentena de veïns es van sumar a l’acte de presentació de l’entitat al poble de Pratdip.

La taula estava formada per Sandra Carrera, directora adjunta de la Xarxa de Custòdia del Territori, Marcel Salsench, president del Consorci de LLaberia, Anton Ballvé, director dels serveis territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i Cèsar Puig director dels serveis territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat, Josep Maria Rovira, alcalde en funcions de Pratdip i el president del GEPEC-EdC.

Foto: Departamento de Territorio y Sostenibilidad

El president del GEPEC-EdC es va adreçar als presents i va explicar les intencions de col·laborar amb el poble i el Consorci de Llaberia per la millora de l’entorn a partir de la gestió de la finca en propietat i de l’altra finca en custòdia.

Seguidament va parlar Sandra Carrera, representant a la Xarxa de Custòdia del Territori, explicant que aquesta entitat es va constituir formalment l’any 2003 a partir d’un grup d’entitats (entre elles el GEPEC-EdC) per tal d’impulsar els acords entre propietaris de finques i entitats conservacionistes per tal de rebre assessorament per una gestió ecològica de les mateixes. Va dir que actualment un 2% del territori català té acords de custòdia.

Van parlar després l’acalde de Collejou i president del Consorci de la Serra de Llaberia, senyor Marcel Salsench, el senyor Anton Ballvé, director dels serveis territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i el senyor Cèsar Puig director dels serveis territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat, els quals van expressar la seva satisfacció i la seva voluntat de col·laborar en els projectes que es posin en marxa en aquestes finques.

Va cloure l’acte el senyor Josep Maria Rovira, alcalde en funcions de Pratdip, donant la benvinguda formal al GEPEC-EdC al poble de Pratdip i mostrant també interès perquè sigui una experiència enriquidora per al poble de Pratdip, que ha apostat sempre per a conservar el seu entorn.

Altres assistents a l’acte van ser Neus Miró, directora del Parc Natural de Montsant, Carlos Miranda, Cap de medi natural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i el president de l’associació de caçadors de Pratdip,…

Per acabar es va fer un pica-pica amb productes de la terra, voluntat expressa del GEPEC-EdC, en paraules del president, i va ser un esforç però també una satisfacció impulsar d’aquesta manera el que es fa a casa nostra. Es van degustar patates fregides de Prades, olives arbequines de Pratdip, vi de Capçanes, embotits d’Alforja, formatge de Colldejou, avellanes de Reus…

Recorden que aquesta celebració està inclosa dins de la Setmana Europea de la Custòdia del Territori i 5a setmana de la Custòdia als Països Catalans que se celebra del 28 de setembre al 7 d’octubre de 2012 amb actes arreu del nostre territori.

Fuente:
Pobleviu.cat (2 Octubre 2012)
http://pobleviu.cat/2012/10/02/gepec-edc-agraeix-la-donacio-de-la-finca-de-pratdip/

Els ecologistes repliquen a Recoder que el Barcelona World necessitarà aigua de l'Ebre per poder funcionar

Ecologistes en Acció ha replicat aquest dilluns al matí al conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, assegurant que el marco-projecte turístic i lúdic Barcelona World, ubicat entre els municipis de Salou i Vila-seca (Tarragonès), necessitarà aigua de l'Ebre per poder funcionar. Així mateix, des de l'entitat han demanat que es faci públic el projecte i els corresponents detalls ambientals. Elisenda Forés, portaveu del grup ecologista al Camp i l'Ebre, ha explicat que partint de les dades de consum en els hotels, el consum d'aigua del complex superaria amb escreix la reserva que té el Consorci d'aigües de Tarragona i que caldrà doncs, una aportació extra, que encara s'ha de conèixer.

Ecologistes en Acció ha exigit al Govern la "transparència i responsabilitat" que no ha mostrat amb el projecte Eurovegas. A més, han assegurat que la Generalitat ha iniciarà els tràmits per modificar el Decret 240/2004 -existent en matèria de joc- perquè els casinos del Barcelona World puguin operar. Els ecologistes han dit també que podrien haver-hi canvis en altres matèries.

L'organització ecologista exigeix al Govern de la Generalitat que faci públics els detalls del projecte, expliqui si incorporaran mesures de sostenibilitat en l'ús dels recursos, com afectarà a les zones humides existents i com condicionarà la mobilitat del camp de Tarragona aquest macro-complex pensat per a una de les poques zones del litoral que encara estaven sense massificar.

Les dades demostren que el consum d'aigua per pernoctació en hotels de gama alta és entre 300 i 450 litres per pernoctació, apunta Ecologistes en Acció. Un complex amb 12.000 places tindria, doncs, un consum punta de 1,5 hectòmetres cúbics a l'any. A més, cal sumar el consum del complex lúdic. Segons la declaració ambiental de Port Aventura, del total del consum d'aigua no reciclada que utilitzen un 30% és el de les activitats lúdiques. Aplicant la mateixa proporció "el consum d'aigua del complex superaria els 2 hm3/any".

Fuente:
Diari de Tarragona (17 Setembre 2012)
http://www.diaridetarragona.com/costa/070794/els/ecologistes/repliquen/recoder/barcelona/world/necessitar/aigua/lebre/per/funcionar">world/necessitar/aigua/lebre/per/funcionar

Un any de presó per matar amb un herbicida les palmeres d'un veí a Castellar del Vallès

L'Audiència de Barcelona ha confirmat la pena d'un any de presó -no ingressarà per falta d'antecedents-, 2.190 euros de multa i una indemnització de 3.678 euros per a una dona per matar amb un herbicida dues palmeres dels seus veïns en 2009 a Castellar del Vallès (Barcelona).

Així, ha rebutjat el recurs d'apel·lació presentat per l'acusada, espanyola i sense antecedents, que va ser condemnada aquest març pel Jutjat penal número 4 de Sabadell per un delicte de danys amb l'agreujant d'ocupació de substàncies verinoses o corrosives.

Segons la sentència, la processada va aprofitar que ningú la veia la matinada del 3 de març del 2009 i "amb el propòsit de menyscabar la propietat aliena" va abocar un producte herbicida -irritant i perillós per al medi ambient- des del seu habitatge i a través del mur que la separa dels seus veïns.

El veí va veure que les palmeres havien estat ruixades amb un producte que, en un primer moment, va pensar que era aigua, però després es va adonar que era herbicida per l'olor que desprenien les plantes i perquè es van començar a posar marrons.

Segons el jutge, entre l'acusada i els perjudicats, que són propietaris dels pisos superiors de l'edifici, existia "una animadversió palesa" i, a més ja havien tingut algun conflicte per les plantes posat que els seus jardins estan separat només per una tanca.

L'Audiència ha fallat en el mateix sentit que el Jutjat número 4 de Sabadell en considerar que la disposició dels patis interiors, l'escàs nombre de veïns -redueix l'àmbit dels possibles autors-, la seva contigüitat i la manera com va quedar l'abocament escampat apunten al fet que ella va ser l'autora.

Font:
Europapress (1 Octubre 2012)
http://www.europapress.es/catalunya/noticia-ano-carcel-matar-herbicida-palmeras-vecino-castellar-valles-20121001185201.html

Un equip català premiat als Estats Units pel Projecte de deconstrucció i restauració de Tudela-Culip (Club Med) a Cadaqués (Girona) com un dels millors projectes de paisatge a nivell mundial del 2012.

L’ASLA L’American Society of Landscape Architects, Associació Americana d’Arquitectes del Paisatge, va fer públic recentment els guardons del 2012 que es concedeixen als millors projectes d’ordenació de paisatges del món.

Enguany entre les 620 obres presentades, el projecte de restauració del Club Med, obra d’un equip multidisciplinar català,  liderat pel paisatgista Martí Franch, (EMF  arquitectura del paisatge) i Ton Ardèvol  (Ardèvol Consultors Associats) ha rebut un Honor Award juntament amb altres 9 obres d’arreu del món com un dels projectes més destacats de l’any 2012.

El jurat internacional dels premis remarca la singularitat d’un projecte que ha significat la retirada de tot un poblat de vacances de la línia costanera, tot buscant sinèrgies entre la preservació i ‘celebració’ dels valors  naturals recuperats i en crear una descoberta ‘emocionant’ alhora que respectuosa amb el medi.

El proyecto de recuperación de Tudela-Culip, promovido por el Ministerio de Medio Ambiente, el entonces

Departamento de Medio Ambiente y Gestora de Runes de la Construcció S.A., és un encargo en un espacio excepcional: el Paraje de Tudela- Culip, situado a 2 km del Faro de Cap de Creus, en la Reserva Natural Integral del Parque Natural de Cap de Creu

Se trata del proyecto de restauración ambiental costanero de mayor escala ejecutado en la cuenca mediterránea.

Foto: EMF

El projecte de recuperació de Tudela-Culip, que va ser promogut pel Ministerio de Medio Ambiente , el Departament de Medi Ambient i la Gestora de Runes de la Construcció S.A, és un encàrrec excepcional en un espai excepcional, el paratge de Tudela – Culip, situat a 2km del Far de Cap de Creus, en la Reserva Natural Integral del Parc Natural de Cap de Creus.

Es tracta del projecte de restauració ambiental costanera de major escala  executat en la conca mediterrània. El projecte inclou l’enderroc de les 430 edificacions que conformaven el Poble de Vacances del Club Med, per tal de restaurar el rar ecosistema tot creant un recorregut didàctic per l’espectacular paisatge, que havia estat un paratge d’inspiració per artistes com Salvador Dalí, per exemple, que l’inspirà en una roca del paratge per pintar una obra tan famosa com ‘El Gran Masturbador’.

Pel seu caràcter innovador, el projecte ha recollit amb anterioritat diversos reconeixements, d’àmbits que sovint es volen mostrar com a antagònics i irreconciliables, com són l’ecologia i restauració del medi i el projecte del paisatge.  De l’obra guardonada, es valora precisament el fet de buscar sinèrgies entre la preservació i ‘celebració’ dels valors  naturals i una descoberta ‘emocionant’ alhora que respectuosa amb el medi.  Destaquen el premi de "Buenas prácticas de conservación en espacios naturales protegidos" premi que convoca anualment la Fundación Fernando González Bernáldez i EUROPARC-España 2011, en col·laboració amb la Fundación Biodiversidad;  el Premi d’Arquitectura i del Jurat de la Cultura de les Comarques de Girona 2011; el Premi Catalunya Construcció 2011 en la categoria de Premi a la Intervenció en Edificació Existent, convocats pel Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (CAATEEB) o la seva posició com a finalista dels Premis FAD d’Arquitectura d’enguany.

Així mateix, en el context de la VII Edició de la Biennal Europea de Paisatge de Barcelona que es celebrarà a finals d’aquest mes, aquest projecte és l’únic representant de l’estat espanyol que opta com a finalista al Premi Rosa Barba de paisatge, el Premi de Paisatge més important d’Europa.

Font:
Generalitat de Catalunya (17 Setembre 2012)
http://www20.gencat.cat/portal/site/parcsnaturals/menuitem.6f889bfbe01d5db0e6789a10b0c0e1a0/?vgnextoid=a690c571c4a32210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a690c571c4a32210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=cd9fb63c434d9310VgnVCM2000009b0/?vgnextoid=a690c571c4a32210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a690c571c4a32210
VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=cd9fb63c434d9310VgnVCM2000009b0
c1e0aRCRD">c1e0aRCRD

CEDAT-URV:

Trobada de benvinguda als estudiants del Màster Universitari de Dret Ambiental

El dia dimarts 25 de setembre, a les 18 hores, en el Seminari 1 del Campus Catalunya, va tenir lloc la Trobada de Benvinguda als estudiants del Màster Universitari de Dret Ambiental. En aquest espai informal es van donar cita membres integrants del CEDAT i els nous alumnes provinents de diferents parts del món. La presentació de l'esdeveniment va ser a càrrec del Director del CEDAT, el Dr. Antoni Pigrau Solé i de la Coordinadora del Màster, la Dra. Susana Borràs Pentinat.

Font:
CEDAT (19 Setembre 2012)
http://www.cedat.cat/_pdf/documents_master/cartells/bienvenida_MUDA_12_13.pdf

Acte de presentació de l'Informe sobre la Docència i la Recerca en Sostenibilitat i Medi Ambient a la Universitat Rovira i Virgili.

El dia 26 de setembre la sala de graus del Campus Catalunya es va omplir de públic que va assistir a la presentació de l'Informe sobre la Docència i la Recerca en Sostenibilitat i Medi Ambient a la Universitat Rovira i Virgili, realitzat en el marc de les activitats de la Càtedra DOW/URV de Desenvolupament Sostenible i coordinat pel Dr. Joan Alberich (primer per la dreta), professor del Departament de Geografia de la URV. En el decurs de l'acte el Dr. Ramon Folch (segon per la dreta), redactor del Pla de Medi Ambient de la URV ha impartit la ponència: "Per què ens cal un nou model productiu?".

L’acte ha estat presidit pel Dr. Francesc Xavier Grau, rector de la URV (al centre de la imatge), el Sr. Igansi Cañagueral (segon per l’esquerra), director de Sostenibilitat i Infrastructures de Dow Chemical a Tarragona i el Dr. Òscar Saladié (primer per l’esquerra), director de la Càtedra DOW/URV de Desenvolupament Sostenible.

El llibre és accesible electrònicament. Per descarregar-lo, cliqueu  al següent vincle:

http://www.publicacionsurv.cat/cataleg/universitat-rovira-i-virgili/item/290-informe-sobre-la-doc%C3%A8ncia-i-la-recerca-en-sostenibilitat-i-mediambient-a-la-urv

Font:
Càtdra DOW-URV
http://www.urv.cat/catedres/catedra_dsostenible/actepresentent_informe.html

“Col·loqui sobre el model dels béns públics a Xile. Especial referència a l'aigua"

El dia dilluns, 1 d'octubre, a les 11:00 hores, en el Seminari 1 del Campus Catalunya, la comunitat universitària va tenir l'oportunitat de dialogar amb el jurista xilè, el Dr. Alejandro Vergara Blanco, qui és advocat, director del Programa de Dret Administratiu Econòmic de la Facultat de Dret de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile i soci fundador de l'Estudi Jurídic Vergara i Companyia.

El Col·loqui també va ser seguit a través de Videoconferència, a la qual es pot accedir en el següent vincle:

http://videoconferencia.urv.es/p66501336/?launcher=false&fcscontent=true&pbmode=normal

Font:
CEDAT (28 Setembre 2012)
www.cedat.cat/_pdf/coloquios/vergara.pdf

Sessió informativa de mobilitat per a estudiants

El 22 d'octubre de 2012, entre les 12 i les 14 hores, se celebrarà al Campus Catalunya (sala pendent de concretar) una sessió informativa sobre les possibilitats de participar en programes de mobilitat, dirigida a tots els estudiants de grau, màster i doctorat.

Font:
URV
http://www.urv.cat/mobility/

NORMATIVA

Unión Europea:

Reglament (UE) n ° 864/2012 de la Comissió, de 19 de setembre de 2012 , pel qual es prohibeix la pesca de verat a les zones VI, VII, VIIIa, VIIIb, VIIId i VIIIe, en aigües de la UE i aigües internacionals de la zona Vb i en aigües internacionals de les zones IIa, XII i XIV per part dels bucs que enarboren pavelló d'Espanya

Per a més informació:
DOUE L 256 de 22.9.2012, p. 16-17
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2012:256:0016:0017:ES:PDF

Decisió del Consell, de 10 de juliol de 2012 , per la qual s'estableix la posició que ha d'adoptar-se en nom de la Unió Europea en relació amb les propostes d'esmena als annexos II i III del Protocol sobre les zones especialment protegides i la diversitat biològica en el Mediterrani del Conveni per a la Protecció del Medi Marí i de la Regió Costanera del Mediterrani a la dissetena reunió de les Parts contractants (París, França, 8 - 10 de febrer de 2012 )

Per a més informació:
DOUEL 256 de 22.9.2012, p. 1-2
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2012:256:0001:0002:ES:PDF

Reglament (UE) n ° 848/2012 de la Comissió, de 19 de setembre de 2012 , pel qual es modifica, pel que fa als compostos de fenilmercuri, l'annex XVII del Reglament (CE) n ° 1907/2006 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu al registre, l'avaluació, l'autorització i la restricció de les substàncies i barreges químiques (REACH) Text pertinent a l'efecte del EEE

Per a més informació:
DOUE L 253 de 20.9.2012, p. 5-7
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2012:253:0005:0007:ES:PDF

Reglament (UE) n ° 847/2012 de la Comissió, de 19 de setembre de 2012 , pel qual es modifica, pel que fa al mercuri, l'annex XVII del Reglament (CE) n ° 1907/2006 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu al registre, l'avaluació, l'autorització i la restricció de les substàncies i barreges químiques (REACH) Text pertinent a l'efecte del EEE

Per a més informació:
DOUEL 253 de 20.9.2012, p. 1-4
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2012:253:0001:0004:ES:PDF

Reglament (UE) n ° 835/2012 de la Comissió, de 18 de setembre de 2012 , pel qual es modifica el Reglament (CE) n ° 1907/2006 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu al registre, l'avaluació, l'autorització i la restricció de les substàncies i barreges químiques (REACH), pel que fa al seu annex XVII (cadmi) Text pertinent a l'efecte del EEE

Per a més informació:
DOUE L 252 de 19.9.2012, p. 1-3
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2012:252:0001:0003:ES:PDF

Reglamento d'Execució (UE) n ° 792/2012 de la Comissió, de 23 d'agost de 2012 , pel qual s'estableixen disposicions sobre el disseny dels permisos, certificats i altres documents previstos en el Reglament (CE) n ° 338/97 del Consell, relatiu a la protecció d'espècies de la fauna i flora silvestres mitjançant el control del seu comerç, i es modifica el Reglament (CE) n ° 865/2006 de la Comissió

Per a més informació:
DOUE L 242 de 7.9.2012, p. 13-45
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2012:242:0013:0045:ES:PDF

Reglament (UE) n ° 791/2012 de la Comissió, de 23 d'agost de 2012 , que modifica, quant a certs requisits sobre el comerç d'espècies amenaçades de fauna i flora silvestres, el Reglament (CE) n° 865/2006, pel qual s'estableixen disposicions d'aplicació del Reglament (CE) n ° 338/97 del Consell

Per a més informació:
DOUE L 242 de 7.9.2012, p. 1/12
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2012:242:0001:0012:ES:PDF

Espanya:

Reial decret 1332/2012, de 14 de setembre, pel qual s'aprova el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de Galícia-Costa

Per a més informació:
BOE, núm. 223 de 15 de setembre de 2012
http://www.boe.es/boe/dias/2012/09/15/pdfs/BOE-A-2012-11655.pdf

Reial decret 1290/2012, de 7 de setembre, pel qual es modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, i el Reial decret 509/1996, de 15 de març, de desenvolupament del Reial decret-llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s'estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes.

Per a més informació:
BOE, núm. 227 de 20 de setembre de 2012
http://www.boe.es/boe/dias/2012/09/20/pdfs/BOE-A-2012-11779.pdf

Reial decret 1311/2012, de 14 de setembre, pel qual s'estableix el marc d'actuació per aconseguir un ús sostenible dels productes fitosanitaris.

Per a més informació:
BOE, núm. 223 de 15 de setembre de 2012
http://www.boe.es/boe/dias/2012/09/15/pdfs/BOE-A-2012-11605.pdf

Reial decret 1070/2012, de 13 de juliol, pel qual s'aprova el Pla estatal de protecció civil davant el risc químic.

Per a més informació:
BOE, núm. 190 de 9 de agosto de 2012
http://www.boe.es/boe/dias/2012/08/09/pdfs/BOE-A-2012-10653.pdf

Llei 4/2012, de 25 de juny de mesures administratives i fiscals

Per a més informació:
Butlletí Oficial de Canàries nº 124, de 26 de Juny de 2012 - 3267
http://www.gobiernodecanarias.org/boc/2012/124/001.html

Decret 119/2012. De 29 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de l'Impost sobre Aprofitaments Cinegètics

Per a més informació:
Diari Oficial d'Extremadura núm. 129 de 5 de juliol de 2012
http://doe.juntaex.es/pdfs/doe/2012/1290o/12040130.pdf

Decret 53/2012 de 6 de juliol, sobre vigilància sanitària de les aigües de consum humà de les Illes Balears

Per a més informació:
Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 100 de 12 de juliol de 2012
http://boib.caib.es/pdf/2012100/mp53.pdf

JURISPRUDÈNCIA

Unión Europea:

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Primera) de 5 de juliol de 2012 (petició de decisió prejudicial plantejada pel Bundesgerichtshof - Alemanya) - Josef Geistbeck, Thomas Geistbeck/Saatgut-Treuhandverwaltungs GmbH [Propietat intel·lectual i industrial - Protecció comunitària de les obtencions vegetals - Reglament (CE) n ° 2100/94 - Privilegi de l'agricultor - Concepte de «indemnització raonable» - Reparació del perjudici sofert - Infracció]

Per a més informació:
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:C:2012:287:0003:0004:ES:PDF

Interlocutòria del Tribunal General de 4 de juliol de 2012 - TME/Comissió ( «Contractes públics de serveis - Licitació relativa a la rehabilitació de l'estació depuradora d'aigües residuals de Bucarest, cofinançada pels fons estructurals ISPA - Decisió suposadament irregular de les autoritats romaneses de rebutjar l'oferta presentada per la demandant - Negativa de la Comissió a incoar un procediment de correcció financera contra Romania - Inadmissibilitat manifesta» )

Per a més informació:
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:C:2012:273:0008:0008:ES:PDF

Espanya:

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa de 28 de juny de 2012. (Sala del Contenciós. Seu d'Albacete. Secció 2ª. Ponent D. Miguel Ángel Pérez Yuste). Aigües; Responsabilitat Mediambiental; Procediment Administratiu Sancionador.

Per a més informació:
http://www.actualidadjuridicaambiental.com/wp-content/uploads/2012/09/STSJ-CLM.pdf

Sentència del Ple del Tribunal Constitucional de 5 de juliol de 2012. (Ponent: Elisa Pérez Vera). Parcs nacionals; Avaluació d'Impacte ambiental; Zones especials de conservació; Aigües; Demarcacions hidrogràfiques; Comunitat Autònoma d'Andalusia; Anàlisi de vulneració de competències.

Per a més informació:
http://www.boe.es/boe/dias/2012/07/30/pdfs/BOE-A-2012-10262.pdf

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó (Seu de Burgos), d'11 de maig de 2012 (Sala contenciosa administrativa, Secció 1, Ponent: María Begoña González García). Abocament; Purins; Autorització; Domini públic hidràulic; Infracció i Sanció.

Per a més informació:
http://www.actualidadjuridicaambiental.com/wp-content/uploads/2012/09/STSJ-CYL-MAYO-2012.pdf

Sentència del Tribunal Suprem, de 24 de juliol de 2012 (Sala del Contenciós, Secció 7, Ponent: Vicente Conde Martin de Filles). Cessió de drets d'ús dels concessionaris d'aigües de la Mancomunitat del Canal de les Aus a la Mancomunitat dels Canals del Taibilla en aplicació del RD-Llei 15/2005. No són aplicables a la cessió de drets d'ús d'aigües els límits establerts per al transvasament d'aigua de la Conca del Tajo a la del Segura.

Per a més informació:
http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=
TS&reference=6501784&links=medio%20ambiente&optimize=20120925&publicinterface=true

Sentència del Tribunal Suprem, de 20 de juliol de 2012 (Sala del Contenciós, Secció 5, Ponent: Maria del Pilar Teso Gamella). Recurs de cassació. Aprovació definitiva del Pla d'Ordenació Urbanística de Salou. La determinació d'usos i la inclusió en el domini públic portuari.

Per a més informació:
http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=
TS&reference=6460971&links=medio%20ambiente&optimize=20120807&publicinterface=true

Sentència del Tribunal Suprem de 8 de juny de 2012. Sala contenciosa administrativa, Secció 5ª. Ponent Mª del Pilar Teso Gamella. Soroll; Contaminació Acústica; Zonificació Acústica; Objectius de Qualitat; Emissions Acústiques; Urbanisme; Planejament urbanístic.

Per a més informació:
http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=
TS&reference=6422504&links=%22126/2010%22&optimize=20120702&publicinterface=true

ARTICLES

Treball, economia i ocupació verda
La participació pública ha de ser una eina social per gestionar els mars
Blat de moro transgènic, polèmica als nostres plats
La nova Llei d' Agües fixarà un marc per captar capital privat
La nova economia és blava

PUBLICACIONS DE RECENT ADQUISICIÓ

Sawah, Sally El. Les immunités des états et des organisations internationales: immunités et procès équitable. Bruselas: Larcier, 2012.
Vincent, Philippe. L'OMC et, les pays en développement.Bruselas, Bélgica: Larcier, 2010.
Doumbé-Billé, Stéphane (dir.). Défis energétiques et droit international.Bruselas: Larcier, 2011.
Baban, Bryar S. La mise en oeuvre de la responasbilité pénale du chef d'état. Bruselas, Bélgica: Larcier, 2012.
Vincent, Philippe. Droit de la mer.Bruselas: Larcier, 2008.
Ferraud-Ciandet, Nathalie. Protection de la santé et sécurité alimentaire en droit international.Bruxelles: Larcier, 2009
Illy, Ousseni. L'OMC et le regionalism.Bruselas: Larcier, 2012.
Kalala, Tshibangu. Les résolutions de l'ONU et les destinataires non étatiques.Bruselas: Larcier, 2009.
Vincent, Philippe. Institutions économiques internationales. Bruselas: Larcier, 2009.
Ibarra Sarlat, Rosalía. El mecanismo dedesarrollo limpio: estudio crítico de su régimen jurídico a la luz del imperativo de sostenibilidad. Cizur Menor, Navarra: Aranzadi ThomsonReuters, cop. 2012.
Etienne Piguet, Antoine Pécoud, Paul de Guchteneire (editores). Migration and climate change. Cambridge: Cambridge UniversityPress, 2011

AGENDA

Sessió de debat territorial a Tarragona del procés de participació de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic.

L'Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya (OCCC) ha iniciat el procés de participació en l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC). La ciutat de Tarragona serà la seu d'una de les sessions programades, concretament la que tindrà lloc el dimarts dia 16 d'octubre, a les 6 de la tarda i a la Sala de Juntes del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (Av. Catalunya, 35).

La Càtedra DOW/URV de Desenvolupament Sostenible, amb la col·laboració del Grup de Recerca d'Anàlisi Territorial i Estudis Turístics de la URV, és l'organitzadora local d'aquesta sessió.

La cada cop major concentració de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, procedents de les diferents activitats socioeconòmiques, té com a conseqüència l'alteració del balanç de radiació terrestre i un augment de les temperatures a escala planetària. Aquestes mateixes activitats socioeconòmiques, així com també els ecosistemes naturals, s'estan veien afectats en major o menor mesura pels impactes associats al canvi climàtic.

Ara és el moment d'establir les polítiques i les línies d'actuació necessàries per tal d'adaptar-nos al canvi climàtic i mitigar-ne els efectes negatius. Tots els sectors d'activitat del Camp de Tarragona implicats en l'adaptació al canvi climàtic (agricultura, turisme, indústria, urbanisme, salut, gestió de l'aigua, energia, etc.) estan convidats a participar en aquesta jornada. Consistirà en una presentació de 30 minuts del document de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic [ESBORRANY] i a continuació es faran diferents grups de treball per debatre.

Us podeu inscriure a través del següent formulari:  Formulari d'inscripció a les sessions territorials

Des de la Càtedra DOW/URV de Desenvolupament Sostenible i des de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya us animem a aportar observacions, esmenes i suggeriments, ja sigui directament durant la sessió de debat o bé anticipadament a través del formulari disponible a l'espai web de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

Participa!

Data: 16 d'Octubre 2012
Lugar: Sala de Juntes del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (Avda. Catalunya, 35. Tarragona)
Organitza: Oficina Catalana del Canvi Climàtic; Càtedra DOW/URV amb la col·laboració del Grup d'Investigació de Anàlisis Territorial y Estudis Turístics de la URV.

Per a més informació:
http://www.urv.cat/catedres/catedra_dsostenible/ESCACC.html

Fòrum Euro-mediterrani de sostenibilitat

Aquesta és la cinquena edició del Global Eco Fòrum, trobada internacional sobre sostenibilitat que promou el diàleg, la reflexió i la interacció entre els diferents grups d'interès de les societats i, per la seva naturalesa global, és una cita imprescindible per als líders d'opinió i actors del canvi cap a la sostenibilitat a la regió Euromediterrània.

El Global Eco Fòrum 2012 s'emmarca en un context de consolidació de les persistents crisis, ambientals, socials i econòmiques. En aquest context la regió mediterrània apareix com un reflex, a petita escala, de les oportunitats i reptes de la sostenibilitat global. Té el potencial humà, cultural i històric per ser un àrea de prosperitat i pau durable. Però també sofreix dramàticament l'impacte del canvi climàtic i viu cada dia tensions creixents d'accés als escassos i valuosos recursos naturals vitals per al desenvolupament humà.

En aquest cinquè aniversari del fòrum es busca seguir explorant i reflexionant sobre aquests desafiaments i intentar imaginar solucions radicalment innovadores basades en la col·laboració i aliances entre els diferents sectors de la societat: tercer sector, científics i acadèmics, món empresarial i governs públics. Per a aquestes finalitats s'han convidat a destacats ponents que han participat en les anteriors edicions i s'ha ampliat la internacionalització de l'esdeveniment amb la participació de diversos representants de països del sud mediterrani. Es tractaran també els resultats de la cimera de Rio+20 que defineix nous compromisos globals sobre dos eixos estratègics per a la sostenibilitat: l'enfortiment d'una economia verda i la renovació dels mecanismes de governança mundial.

Data: Del 25 al 26 d'octubre
Lloc: Barcelona
Organitza: Eco-union

Per a més informació:
http://www.global-ecoforum.org/

Cursos d'Especialització en Ecoturisme

Es tracta de dos cursos d'especialització on els participants aprendran els continguts teòrics i pràctics per poder: 1) crear productes i / o empreses ecoturístics, o bé 2) especialitzar-se en el guiar de naturalesa.
De la mà de l'Escola Universitària de Turisme i Adreça Hotelera (EUTDH) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el proper mes de novembre s'iniciaran dos cursos innovadors a l'àmbit del turisme de naturalesa a Espanya.

Els cursos van dirigits a persones amb experiència en el sector i que volen millorar la seva formació i a aquelles persones emprenedores amb especial interès en aquests àmbits. Estan enfocats per ser eminentment pràctics (s'oferiran pràctiques opcionals en empreses i institucions) i comptaran amb la presència de professors molt experimentats, informació rellevant i actualitzada i un entorn, activitats i jornades orientades a la interacció amb empreses, administració i professionals del sector.

Inscripció i matriculació

Inscripció: del 15 de maig al 31 d'octubre de 2012
Matrícula: del 5 al 14 de novembre de 2012

Data: Del 31 d'octubre del 2012 al 27 de març del 2013
Lloc: EUTDH-UAB, Vila Universitària, Bellaterra.
Organitza: Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera (EUTDH) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Per a més informació:
http://eutdh.cat/articles-mostra-4412-cat-cursos_drsquoespecialitzacio_en_ecoturisme.htm

Primer Congrés del Tercer Sector Ambiental a Catalunya

Aquest Congrés té com a objecte el servir com a lloc de trobada i reflexió per estructurar el tercer sector català, contribuir a la construcció d'una identitat compartida, compartir eines i accions i afavorir a la consolidació de les relacions i aliances entre les entitats del Tercer Sector Ambiental de Catalunya (TSAcat).

Es busca a més mitjançant aquesta trobada, promoure l'intercanvi de coneixements i les innovacions soci-ambientals així com posar la incidència social i política al benefici de les entitats del TSAcat.

Data: Del 13 al 14 de desembre
Lloc: Edifici La Pedrera, Barcelona
Organitza: Obrador del 3er Sector Ambiental de Catalunya i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

Per a més informació:
http://www.congrestsa.cat/

Cuina 0 km i menjar ecològic

El Centre per a la Sostenibilitat Ambiental i la Fundació Emys, la Escola d'Adults Municipal de Santa Coloma de Farners i el Centre Cívic de Sant Narcís de Girona organitzen dos cursos monogràfics de cuina on es farà una introducció al que són els productes de temporada, els de proximitat i els productes ecològics.

Es pot escollir entre les següents opcions:

- GIRONA: 16 i 23 de novembre del 2012, i 12 i 19 d'abril del 2013 de 19 a 21.30 h. Lloc: Centre Cívic de Sant Narcís. Preu: 35 €, inclou degustació. Inscripcions: 622 23 06 55 o cst@centresostenibilitat.cat

- SANTA COLOMA DE FARNERS: 14 i 21 de novembre del 2012, i 17 i 24 d'abril del 2013 de 19 a 21.30 h.Lloc: Escola d'Adults de Santa Coloma de Farners. Preu: 40 € (pendent de confirmació), inclou degustació. Inscripcions: 972 84 02 62 o eaferners@scf.cat

Data: novembre del 2012 i abril del 2013
Lloc: Girona i Santa Coloma de Farners
Organitza: Obrador del 3er Sector Ambiental de Catalunya i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

Per a més informació:
http://centresostenibilitat.cat/noticies/noticies/monografics-de-cuina-de-km-0-i-menjar-ecologic-59.html

Expobioenergía 2012

Expobioenergía 2012, és la 7ª edició de la fira internacional especialitzada en bioenergia que s'ha constituït en un dels esdeveniments més importants a nivell internacional en la matèria. L'èxit collit en les anteriors edicions ha convertit a aquest esdeveniment en un punt de trobada única en el sector de la bioenergia i en un referent a nivell internacional.

Els sectors que seran abordats en l'esdeveniment seran els següents:

· Aprofitament de biomassa forestal i agrícola
· Cultius energètics
· Calor domèstica
· Generació d'energia elèctrica i tèrmica
· Biocarburants
· Biogàs
· Biocombustibles sòlids
· Serveis bioenergètics, etc.

Data: Del 23 al 25 d'octubre
Lloc: Valladolid
Organitza: Avebiom i Cesefor

Per a més informació:
http://www.expobioenergia.com/

BioCultura Madrid 2012

La fira de productes ecològics i consum responsable més important d'Espanya espera per a aquesta ocasió, en la seva 27ª edició a Madrid, a més de 700 expositors i 80.000 visitants.

Més de 18.000 referències de productes d'alimentació ecològica formen el major sector de la fira, acompanyat d'altres sectors com són productes per a la higiene i la cosmètica amb ingredients certificats; tèxtil orgànic; ecomaterials, mobles i decoració per a l'habitatge; energies renovables; teràpies i medicines complementàries; estalvi i reciclatge; ecologia; medi ambient; turisme rural i cases de repòs; joguines; artesanies; música; llibres i revistes.

Data: Del 8 a l'11 de novembre
Lloc: Madrid
Organitza: BioCultura

Per a més informació:
http://biocultura.org/index.php?option=com_content&view=article&id=184&Itemid=33

 
Si no desitja seguir rebent aquest bulletí: clicar AQUÍ(ELIMINAR)
El Butlletí Informatiu és un servei gratuït del Centre d'Estudis de Dret Ambiental Alcalde Pere Lloret (CEDAT) de la Universitat Rovira i Virgili.
Per a qualsevol comentari o suggeriment, enviï'ns un email a: cedat(ELIMINAR)@urv.cat.