CEDAT | Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona

BUTLLETÍ INFORMATIU

Butlletí nº 47, juliol de 2013

Tarragona

descarregar notícies descarregar notícies / descarregar butlletí descarregar notícies

EDITORIAL

Un líder global en la lluita contra el canvi climàtic?

En un discurs recent a la Universitat de Georgetown, el president del Estats Units d'Amèrica, Barack Obama, es va comprometre a impulsar una ofensiva de mesures per combatre el canvi climàtic i va demanar als ciutadans nordamericans el seu suport per a què el país continuï essent "un líder global en la lluita contra el canvi climàtic".

D'entrada, des de la perspectiva de la construcció d'una relació sostenible i raonable entre societat i naturalesa, que cada dia es fa més urgent, les paraules del president Obama han de ser benvingudes. Tanmateix, deixen traslluir un subtext que, malgrat que, en el millor dels casos, serveixin per impulsar mesures ambicioses en aquest terreny, merita una reflexió crítica i justifica una posició escèptica en relació amb la robustesa del compromís.

El subtext en qüestió es tradueix en la idea de què, en qualsevol cas, afrontar mesures en relació amb la modificació significativa del metabolisme social ha de fer-se només en la mesura que aquesta modificació serveix als ciutadans nordamericans i, aparentment, sense demanar-los sacrificis significatius en relació amb la seva manera de viure, l'American way of life, que no es discuteix.

En aquest sentit, malgrat que, en un sistema democràtic, sembla impecablement racional que aquell que cerca el suport de la majoria es refereixi als seus interessos per obtenir-lo -oportunitats de negoci més grans, més llocs de treball, preservació d'unes condicions de vida raonablement confortables-, el discurs del president Obama deixa veure, bastant clarament, el nucli de pensament imperial que la república nordamericana ha anat desenvolupant des de la seva fundació.

Com els ciutadans romans gaudien d'un estatus no només peculiar sinó superior, en els temps en que la república es va convertir en imperi, l'opinió pública nordamericana assumeix que els ciutadans dels Estats Units tenen la mateixa condició en el món actual, de manera que resten protegits en una càpsula de benestar i llibertat que és incompatible amb qualsevol idea de comunitat global.

En darrera instància, aquesta consciència (més o menys explícita) de singularitat i superioritat trenca amb la solidaritat universal que hauria de ser el requisit per afrontar la solució als problemes globals provocats pel desenvolupament tecnològic i organitzatiu del capitalisme. Amb això, s'assumeix tàcitament que alguns han de pagar més que altres, la qual cosa legitima els discursos agressius dels que es troben del cantó dels perdedors i deslegitima les propostes dels que estan al cantó dels guanyadors.

La governança global no pot construir-se des de l'estatus privilegiat d'una part dels habitants del planeta, que bloqueja qualsevol pretensió seriosa de superar la greu crisi en què la humanitat en el seu conjunt es troba en el present. En definitiva, no es pot pretendre el lideratge des de l'egoisme.

Juliol 2013

NOTÍCIES

Internacional:

Drets Humans i de la Naturalesa en alerta, nou vessament a l’Amazònia Equatoriana

El passat 31 de maig,  a la província de Sucumbíos (Equador), es va produir la ruptura d’aproximadament 140 metres d’oleoducte de transport de petroli cru, concretament del Sistema de Oleoducto Transecuatoriano (SOTE), a causa d’un lliscament de terra produït per les pluges.

Segons fonts oficials, es calcula que aquesta ruptura ha comportat el vessament de més de 10.000 barrils de petroli, provocant efectes directes sobre les aigües i sediments del sistema hídric de la Província d’Orellana.

El SOTE és l’oleoducte de transport de cru, l’explotació i administració del qual es troba gestionada per l’Empresa Pública Petróleos del Ecuador (E.P. PETROECUADOR). Paral·lelament a aquest, també existeix l’Oleoducto de Crudos Pesados (OCP), el qual és explotat per empreses extractives de capital privat i que va tenir un desastre de dimensions similars al 2009. Tant el SOTE com l’OCP serveixen d’enllaç entre l’Amazònia equatoriana i la zona del Pacífic de l’Equador.

La ciutat de El Coca (Puerto Francisco de Orellana), de més de 80.000 habitants, té la planta d’aigua potable ubicada sobre el riu Coca i des de la qual s’abasteix d’aigua la ciutat. Arrel del vessament, es va suspendre el servei d’aigua de forma immediata i, posteriorment, es va prendre la mesura de Declarar en emergencia de agua potable a Francisco de Orellana i es va promoure l’abastiment d’aigua no tractada a través de camions cisterna.

Pitjor sort corren les comunitats indígenes de la ribera dels rius Coca i Napo, les quals a més del líquid vital, han perdut una font d’aliments. Davant d’aquesta situació, l’administració pública ha hagut de prendre les mesures per tal de proporcionar-los tant aigua com aliments.

A més, cal tenir present les afectacions socioculturals i sanitàries a mig termini que comporta aquest vessament per aquestes comunitats.

Foto: El Comercio

Les mesures preses per l’Estat Equatorià han estat la contractació provisional dels serveis de l’empresa estatunidenca “Clean Caribbean & Americas”, especialitzada en vessaments de petroli, i de membres de les comunitats afectades per procedir a la neteja de les riberes dels rius.

En total, els afectats per aquest vessament són més de 100.000 persones a l’Amazònia equatoriana. No obstant, hi ha indicis que els efectes de la contaminació ja han arribat a l‘Amazònia peruana a través del riu Napo i s’especula que puguin arribar fins a Brasil a través de l’Amazones.

Sens dubte, aquest succés posa clarament de manifest les mancances existents en els sistemes de transport de cru, la considerable necessitat de millores i, sobretot, la necessària implicació de l’Estat Equatorià en fer-ho possible. D’aquesta manera es podrà garantir i respectar el dret de la població a viure en un ambient sa i ecològicament equilibrat, que garanteixi la sostenibilitat i el “Buen Vivir” (Sumak Kawsay), tal i com ho reconeix la Constitució equatoriana en el seu article 14. L’Amazònia pateix contínuament els estralls de l’extracció petrolera, fet que resulta paradoxal si es té en compte que, segons la Constitució de l’Equador, la Naturalesa (Pacha Mama) és subjecte de drets i, com a tal, ha de ser respectada i restaurada.

Aquest vessament és una més de les conseqüències derivades de l’extracció de combustibles fòssils per a satisfer la demanda energètica mundial. A més, és una clara evidència de la importància de plantejar-nos si la nostra “necessitat” energètica justifica un desastre ambiental d’aquestes dimensions i, així, donar el pas urgent i definitiu cap un decreixement energètic i de consum basat en alternatives energètiques que siguin respectuoses, tant amb la naturalesa com amb les persones.

Font:
Enginyeria Sense Fronteres Tarragona (17 juny 2013)
http://blogspersonals.ara.cat/nolidiguiscooperacio/2013/06/17/drets-humans-i-de-la-
naturalesa-en-alerta-nou-vessament-a-lamazonia-equatoriana

Obama proposa un pla de "atac coordinat" contra el canvi climàtic

El president d'Estats Units, Barack Obama, ha proposat avui les línies principals d'un pla nacional per reduir la contaminació i liderar un "atac coordinat" contra el canvi climàtic, i va instar al Congrés a actuar.

"Aquest és un repte" que no permet pauses "per a pugnes partidistes", va dir Obama durant un discurs a la Universitat de Georgetown en el qual va advertir que els efectes del canvi climàtic al planeta causen grans pèrdues humanes i econòmiques al país.

"La pregunta ara és si tindrem el valor d'actuar abans que sigui molt tard... Com a president, com a pare, com a nord-americà, estic aquí per dir: Hem d'actuar", va dir Obama, qui va instruir a l'Agència per a la Protecció Ambiental (EPA) perquè prengui mesures per reduir la contaminació.

Precisament la instrucció a l’ EPA és acabar amb "la contaminació per diòxid de carboni sense límits" produïda per les plantes d'energia elèctrica, mitjançant noves normes per reduir aquest tipus de pol·lució, va explicar.

Foto: Publico.es

Segons la Casa Blanca, la proposta de l’ EPA amb els nous estàndards ha d'estar llista per a juny de 2014, amb el compromís dels estats, les empreses energètiques, els sindicats i altres organitzacions.

En el discurs, a l'aire lliure, en el recinte universitari, Obama va argumentar que el pla energètic contribuirà al creixement econòmic, crearà ocupacions, i reduirà dràsticament els nivells de contaminació per diòxid de carboni. El mandatari nord-americà va reiterar la postura del seu Govern que Estats Units permetrà la construcció de l'oleoducte de Keystone solament després de completar un estudi sobre el seu impacte ecològic i solament si es determina que aquest megaprojecte serveix a l'interès nacional.

Obama també va dir que en aquest pla una altra meta del Govern serà aconseguir en un termini de set anys que un 20% de la despesa energètica procedeixi de fonts d'energia renovable, la qual cosa va ser aplaudit pels assistents. El mandatari també va demanar l'ajuda dels nord-americans perquè Estats Units segueixi sent "un líder global en la lluita contra el canvi climàtic".

Font:
Publico.es (26 juny 2013)
http://www.publico.es/internacional/457851/obama-propone-un-plan-de-ataque-
coordinado-contra-el-cambio-climatico

El Banc Mundial limitarà fons per a les plantes d'energia que usin carbó

El Banc Mundial planeja limitar el finançament que ofereix a les plantes d'energia a força de carbó, excepte en "rares circumstàncies", com a part dels esforços de l'organisme mundial per abordar l'impacte del canvi climàtic.

La mesura va ser detallada en un document d'estratègia de 39 pàgines al qual Reuters va tenir accés. Es coneix un dia després que el president d'Estats Units, Barack Obama, va dir que Washington deixaria d'invertir en projectes de carbó a l'estranger i va demanar que els bancs multilaterals facin el mateix.

"El Grup del Banc Mundial ajudarà als seus clients a identificar alternatives a l'energia a força de carbó a mesura que fa canvis cap a l'energia sostenible", diu l’informe.

Foto: Ecoticias.com

El banc planeja deixar de donar recolzament financer a nous projectes de generació d'energia a força de carbó, "excepte en rares circumstàncies on no existeixin alternatives factibles disponibles per complir amb les necessitats energètiques bàsiques i altres fonts de finançament estiguin absents".

Un portaveu va dir que el Banc Mundial està compromès a ajudar a crear accés universal a l'electricitat i combustibles segurs per a les famílies, duplicant la porció d'energies renovables en la barreja global de mètodes de generació d'electricitat, i duplicant la taxa de millorança d'eficiència energètica.

"El treball en energia del Grup del Banc Mundial està alineat amb les nostres metes de posar fi a l'extrema pobresa i promoure una prosperitat comuna i els objectius d'energia sustentable per a tots", va dir Frederick Jones del banc en un comunicat.

El document, titulat 'Cap a un Futur d'Energies Sostenibles per a Tots', ha estat presentat als membres del directori per a la seva revisió com a preparatiu per a una discussió del 19 de juliol, i encara podria ser modificat.

L’informe va dir que el gas natural podria jugar un paper important en l'eliminació gradual del carbó. "El gas natural, que té la meitat de la petjada de carboni del carbó al punt de combustió, pot ser el mitjà menys costós d’oferir un subministrament elèctric flexible on la demanda i subministrament fluctuen", assenyala el document.

Font:
Ecoticias.com (28 juny 2013)
http://www.ecoticias.com/co2/80480/noticia-medio-ambiente-Banco-Mundial-limitara-fondos-
plantas-energia-carbon

El diòxid de titani pot ajudar a emmagatzemar energia de fonts renovables

El diòxid de titani que s'usa, per exemple, com a pigment blanc en pastes de dent, plàstics o cremes solars, pot servir per a la construcció de dispositius d'emmagatzematge d'energies renovables, segons la química Yun Liu de la Universitat Nacional Australiana.

Les fonts renovables, com la solar o eòlica, produeixen electricitat intermitentment, per la qual cosa la seva integració a la xarxa elèctrica suposa un gran repte, va explicar la investigadora a la cadena local ABC.

Però l'emmagatzematge d'aquesta energia, amb ajuda d'aquesta substància química, podria contribuir a equilibrar la quantitat d'energia que alimenta a la xarxa, va agregar la científica.

Liu i els seus companys han intentat durant diversos anys trobar el material perfecte per incloure-ho en els condensadors elèctrics, uns dispositius passius que s'utilitzen per emmagatzemar energia.

Per a això, els científics van proposar construir aquests condensadors mitjançant la separació de dos elèctrodes metàl·lics amb un aïllant (material dielèctric).

“Si se separen dues monedes amb un tros de paper ja es té un condensador elèctric, encara que el paper té una mínima capacitat d'emmagatzematge d'energia”, va explicar Liu.

Foto: EFEVerde

La química australiana va explicar que el seu equip buscava un material que tingués tres característiques: una constant dielèctrica molt elevada perquè pugui emmagatzemar molta energia, una baixa pèrdua dielèctrica per no malgastar-la i la capacitat de resistir una gran gamma de nivells de temperatura.

Trobar aquest material no va ser fàcil perquè generalment aquests podien tenir una gran constant dielèctrica, però emmalaltien de la capacitat d'evitar la pèrdua d'energia o de resistir a diverses temperatures.

Després de cinc anys de treball, l'equip científic conformat també per Ray Withers, va descobrir que el també anomenat òxid de titani, manipulat a nivell molecular, compleix amb tots els requisits.

“És un somni fet realitat”, va fitar la científica de la universitat australiana, qui va considerar que aquest material que es troba en estat natural a tot el món també pot ser utilitzat en vehicles elèctrics i tecnologia militar i espacial. “És un material simple i abundant i Austràlia actualment domina el mercat” exportador d'aquest producte, va fitar Liu, qui espera treballar aviat en les aplicacions del diòxid de titani.

Font:
EFEVerde (1 juliol 2013)
http://www.efefuturo.com/noticia/el-dioxido-de-titanio-puede-ayudar-a-almacenar-
energia-de-fuentes-renovables/

El Fons Mundial per al Medi ambient dóna 18,4 milions de dòlars a Mèxic
El Consell de Govern del Fons Mundial per al Medi ambient (GEF per les seves sigles en anglès) ha aprovat un donatiu per import de 18,4 milions de dòlars per a Mèxic, en el marc de la seva Sessió 44 celebrada a Washington D. C.

Foto: Ecoticias.com

El projecte 'Mexico Sustainable Energy Technologies Development for Climate Change, presentat al GEF per la Secretaria d'Energia (SENER) i el Consell Nacional de Ciència i Tecnologia (CONACyT) persegueix que de manera conjunta, aquest i el Fondo de Sustentabilidad Energética financin el desenvolupament de tecnologies enfocades a promoure la sostenibilitat energètica a Mèxic, segons la informació oferta per la Secretaria d'Energia. El finançament total obtingut del GEF per al desenvolupament és de 18.400.000 dòlars, a més d'una aportació de 100 milions de dòlars per part del Fondo de Sustentabilidad Energética, la qual cosa equival aproximadament en total a 1.560 milions de pesos.

El projecte iniciarà operacions a la fi de l'any 2013 per recolzar el desenvolupament de tecnologies d'energia neta a Mèxic, amb la finalitat d'impulsar capacitats tecnològiques a nivell regional i finançar projectes de desenvolupament de tecnologia prometedora.

Igualment, pretén promoure la cooperació entre els sectors públic, acadèmic i productiu a través de la inversió conjunta en projectes d'innovació en tecnologies prometedores, així com reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant el desenvolupament i adopció de tecnologies d'energia neta.

En la presentació de la proposta, va destacar la participació de la Unidad de Asuntos Internacionales de la Secretaría de Hacienda y Crédito Público, que como a Punt Focal Nacional del Fons Mundial per al Medi ambient, va endossar el suport que el Govern de Mèxic atorga a aquesta iniciativa, així com la participació del Banc Mundial, qui com a agència implementadora, "jugarà un rol estratègic" en orientar i assistir a la Sotssecretaría de Planeación y Transición Energética de la SENER en el desenvolupament del projecte, va informar aquest departament.

Font:
Ecoticias (02 juliol 2013)
http://www.ecoticias.com/eco-america/80592/Fondo-Mundial-Medio-Ambiente-millones-
dolares-Mexico

Unió Europea:

Possibilitats de pesca per 2014: nous passos amb la intenció de l'eliminació de la sobrepesca

Les xifres més recents sobre les poblacions de peixos de les aigües de la UE indiquen que els esforços de la Comissió Europea per eliminar la sobrepesca s'han vist recompensats.

Foto: Hablamos de Europa

En un document de consulta adoptat en el dia d'avui, la Comissió Europea passa revista a l'estat de les poblacions de peixos europees i exposa les seves intencions quant a les possibilitats de pesca que proposarà per 2014.

El 39 % de les poblacions avaluades en aigües de la UE de l'Atlàntic nord-oriental està actualment sobreexplotat, la qual cosa representa una disminució enfront del 47 % de l'any passat i al 95 % de 2005.

L'estratègia adoptada també comença a aportar autèntics beneficis al sector pesquer, ja que les dades més recents sobre rendibilitat indiquen un increment d'un 40% pel que fa a l'any anterior. No obstant això, encara cal progressar més en aquest àmbit.

Maria Damanaki, Comissària d'Assumptes Marítims i Pesca de la UE, ha declarat el següent: «Aquestes xifres demostren que les mesures
de gestió responsable de la pesca poden funcionar i funcionen.

Hem de, no obstant això, redoblar esforços per acabar amb la sobrepesca en la data límit que hem acordat. Hem de completar la reforma de la política pesquera comuna per aconseguir aquest objectiu.».

En aquest document de periodicitat anual, la Comissió recapta l'opinió dels Estats membres i dels interessats sobre l'establiment dels totals admissibles de captures (TAC), de les quotes i de l'esforç pesquer (dies en el mar) aplicables l'any següent. El document mostra que els esforços de la Comissió per eliminar gradualment la sobrepesca estan començant a donar fruit. Segons la informació que es disposa, actualment hi ha ja 25 poblacions de peixos en els mars europeus que no estan sobreexplotats, mentre que en 2005 aquest nombre era de sol dos.
La base científica per avaluar les poblacions de peixos està millorant. Gràcies als nous mètodes introduïts pel Consell Internacional per a l'Exploració del Mar (CIEM), es disposa de dictàmens sobre 30 noves poblacions en comparació de l'any passat.

Els beneficis nets mitjans de la flota pesquera de la UE han experimentat un augment d'aproximadament un 40 % des de 2011, la qual cosa posa de manifest que les rendes dels pescadors s'incrementen gràcies a la reducció de la sobrepesca, tot i que els costos de combustible suposin una càrrega suplementària per a la flota.

En opinió de la Comissió, cal que l'any que ve el sector s'atingui als dictàmens científics. En el cas de les poblacions cobertes per plans de gestió a llarg termini, els TAC i els nivells d'esforç hauran de fixar-se de conformitat amb els plans vigents (el que és una exigència legal). En el cas de les altres poblacions de peixos, és a dir, les no cobertes per cap pla, cal que la fixació dels TAC es basi en els dictàmens científics a fi d'eliminar la sobrepesca abans que finalitzi 2015. De no existir cap dictamen científic, haurà d'aplicar-se el principi de precaució.

L'estat de les poblacions de peixos sobre les quals poden efectuar-se avaluacions científiques ha registrat millores en els últims anys. Concretament, a l'Atlàntic nord-oriental i en les aigües properes, les poblacions sobreexplotades van passar de les 32 de 2005 (d'un total de 34) a 16 en 2012 (d'un total de 41), la qual cosa representa una disminució del 94 % al 39 %. Quant al Mediterrani i el mar Negre, hi ha dades suficients per 85 poblacions, de les quals 75 (88 %) segueixen sobreexplotades.

Font:
Parlem d'Europa (9 juny 2013)
http://www.hablamosdeeuropa.es/prensa/noticias/posibilidades-de-pesca-para-2014-
nuevos-pasos-con-miras-a-la-eliminacion-de-la-sobrepesca

Les petrolieres seran responsables per danys fins a 370 quilòmetres de la costa

El Consell de la Unió Europea ha recolzat aquest dilluns un acord que endureix les normes comunitàries per a la concessió de llicències a plataformes petrolíferes que operen en alta mar i que fa responsable als operadors de danys mediambientals.

La nova normativa, acordada amb l'Eurocambra, fa responsable als operadors petrolífers i gasístics dels danys mediambientals causats en espècies marines i hàbitats naturals en una zona de mar de fins a 370 quilòmetres més enllà de la costa, en lloc dels 22 quilòmetres actuals. Aquesta proposta va ser plantejada per la Comissió Europea fa ja dos anys, després de la catàstrofe mediambiental provocada per l'accident sofert per la plataforma Deepwater Horizon de BP en el Golf de Mèxic, al maig de 2010.

Foto: Reuters

La nova directiva també endureix la concessió de llicències, ja que exigeix que els Estats membres s'assegurin que els operadors disposen de la capacitat tècnica i financera necessària per garantir la seguretat de les seves activitats en alta mar i la protecció del medi ambient del lloc on duguin a terme les perforacions abans de permetre que operin.

A més, les companyies hauran de presentar, abans d'iniciar les perforacions, plans d'emergència que cobreixin tots els possibles escenaris de riscos i aportin solucions en cas que es produïssin accidents.

Les autoritats nacionals competents que analitzin els plans de les petrolíferes hauran de ser independents i responsables de la seguretat de les instal·lacions, amb la capacitat d'imposar multes en el cas que s'incompleixin les normes o, fins i tot, detenir les extraccions.

A més, les autoritats nacionals competents hauran de publicar informació que sigui accessible als ciutadans sobre les activitats de la indústria, i els operadors hauran d'enviar informes dels incidents greus en els quals s'hagin vist implicats.

El pacte entrarà en vigor 20 dies després de la seva publicació en el diari oficial de la Unió Europea, i els països tindran dos anys per traslladar la directiva en la seva legislació nacional.
Els països que no tinguin sortida al mar o que no tinguin activitats de perforació en alta mar només hauran d'aplicar part de les mesures previstes en la directiva.

La Comissió Europea realitzarà un informe "no més tard de tres anys".

Font:
El País (10 juny 2013)
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/06/10/actualidad/1370873992_786357.html

Brussel·les vol controls de les nuclears cada sis anys

Els 132 reactors nuclears que existeixen a la Unió Europea (UE) seran sotmesos a un examen europeu de seguretat obligatori cada sis anys, segons el projecte de directiva que la Comissió Europea ha proposat als Vint-i-set.

La nova normativa també exigirà un examen específic en el cas que un govern decideixi prorrogar l'activitat d'una central nuclear més enllà del termini de funcionament previst inicial.

Els objectius precisos de cadascun d'aquests exàmens periòdics seran fixats en comú pels governs dels Vint-i-set.

Els resultats d'aquests controls de seguretat europeus seran fets públics i els països que no compleixin les recomanacions per corregir les deficiències descobertes podran ser formats expedient per la Comissió Europea, segons la proposta presentada pel comissari d'Energia, Günther Oettinger.

Foto: Vicent West

El projecte de directiva estableix l'obligació en tots els països amb reactors nuclears al fet que els seus governs garanteixin que existeixen mesures adequades per evitar fugides radioactives en cas d'accidents.

La nova normativa planteja així mateix un reforçament de les autoritats de supervisió nacional en matèria nuclear perquè siguin independents i s'evitin que interessos econòmics o polítics puguin afeblir les exigències de seguretat.

Les organitzacions ecologistes van criticar el projecte per insuficient, ja que en la seva opinió els exàmens i controls proposats seran parcials i podrien deixar parts de les instal·lacions sense verificar durant dècades.

Font:
El Periódico (13 juny 2013)
http://elperiodico.com/es/noticias/medio-ambiente/bruselas-quiere-controles-las-nucleares-
cada-seis-anos-2417123

“Meteorit” de 35 tones d'escombraries cau a Ginebra per denunciar brutícia

“Les campanyes per evitar que les persones tirin residus al sòl no sempre són eficaces. Amb aquest meteorit de sis metres de diàmetre hem buscat cridar l'atenció de la població”, va explicar avui el responsable del servei de neteja de Ginebra, Guillaume Barazzone.

D'aquest servei va provenir la idea de crear una instal·lació similar a una gran bola de veritables escombraries a la qual es va impregnar en la part superior amb algun tipus de gasos inofensius, però capaços de crear una fumera, la qual cosa aporta gran realisme a l'obra.
Amb ella s'aconsegueix mostrar als residents de Ginebra que tirar 500 quilos d'escombraries cada hora als parcs, carrers o en el llac no només va en contra de la tradicional imatge de neteja de la ciutat, sinó que a més malmet seriosament el medi ambient.
La instal·lació va ser realitzada en una cèntrica i concorreguda plaça de Ginebra coneguda com “Plainpalais”, on va cridar l'atenció de transeünts i veïns, els qui la nit de la seva posada en escena van cridar als serveis d'emergència i bombers inquiets pel que pensaven era un principi d'incendi.
Batejada com a “meteorit d'escombraries”, la bola gegant de deixalles té entre les seves nombroses “peces” objectes tan inesperats com a petits electrodomèstics abandonats en la via pública o una bicicleta que el servei de neteja va trobar en el llac de la ciutat.

Foto: EFE:Verde

El greu impacte de tirar les escombraries al sòl, fins i tot en ciutats considerades netes, es reflecteix en què, de les aproximadament 5.000 tones de deixalles recollides a l'any de les papereres i del carrer de Ginebra, el 85 per cent correspon a la via pública.

Així, en una ciutat de menys de 200.000 habitants, del sòl es recullen 4.310 tones d'escombraries, enfront de les 680 tones de les papereres posades a la disposició dels transeünts.

“Volem que la gent canviï els seus costums i no tiri escombraries fora de les papereres. Nosaltres també adoptarem nous horaris de recollida de deixalles, multiplicant esforços els caps de setmana, per netejar millor els espais verds i buidar més ràpidament les papereres”, va assenyalar Barazzone.

Font:
EFEVerde (28 juny 2013)
http://www.efeverde.com/blog/noticias/meteorito-de-35-toneladas-de-basura-cae-en-
ginebra-para-denunciar-suciedad/

La UE vol que els grans bucs rendeixin comptes sobre les seves emissions

La Comissió Europea ha proposat aquest divendres que els bucs de més de 5.000 tones que utilitzen els ports de la Unió Europea hagin de "supervisar i notificar" les seves emissions de CO2, com a part de l'estratègia comunitària per reduir les emissions contaminants del transport marítim.

Les noves normes, que l'Executiu comunitari espera que s'apliquin des de gener de 2018, implicaran que els grans vaixells hauran de portar a bord un document que certifiqui la seva conformitat amb aquestes regles i que serà expedit per un verificador independent.

Foto: Cámara de Comercio

Les autoritats nacionals podran realitzar inspeccions per comprovar-ho

La mesura pretén que els armadors recopilin les dades sobre la quantitat verificada de CO2 emesa pels seus bucs de gran grandària que realitzin trajectes entre ports de la UE o tinguin origen o destinació en ells, independentment del lloc en què estiguin matriculats.

Brussel·les proposa, a més, que aquesta informació es publiqui anualment i que els armadors hagin de també oferir altres dades relacionades amb l'eficiència energètica de les embarcacions sotmeses al control.

La comissària d'Acció pel Clima, Connie Hedegaard, ha destacat els "beneficis econòmics i mediambientals" que tindrà aquest pla sobre el sector de transport marítim, perquè augmentarà la transparència sobre les emissions d'efecte hivernacle i perquè "encoratjarà els armadors a reduir-les".

A més ha explicat que la proposta de Brussel·les està en línia amb les últimes recomanacions de l'Organització Marítima Internacional (OMI). "Un sistema rigorós de seguiment, notificació i verificació de les emissions és una condició essencial per poder examinar amb coneixement de causa a escala europea i mundial els objectius de reducció per al sector", ha opinat.

Per la seva banda, el vicepresident de la Comissió i responsable de Transport, Siim Kallas, ha valorat que les mesures definides en fòrums internacionals com l’ OMI són les accions més "eficaces" en el plànol mediambiental i "adequades" a l'econòmic, per avançar en la reducció d'emissions contaminants.

Font:
Europapress.es (28 juny 2013)
http://www.europapress.es/sociedad/medio-ambiente-00647/noticia-ue-quiere-grandes-
buques-atracan-puertos-ue-rindan-cuentas-emisiones-co2-20130628124938.html

Espanya:

Cinc CCAA mostren intenció de recórrer la Llei de Costes davant el Constitucional

Així ho ha manifestat avui als mitjans el Conseller d'Obres Públiques, Transports i Política Territorial de Canàries, Domingo Berriel, després de reunir-se avui amb representants de les citades comunitats a la seu de l'oficina del Govern de Canàries a Madrid.

En una roda de premsa, en la qual solament estava representada la comunitat canària, Berrier ha assenyalat que totes les comunitats consideren que la llei envaeix les competències autonòmiques i que compten de termini fins al 30 d'agost per presentar els recursos.

Al costat del polític canari, han assistit a la reunió el secretari general tècnic i el director general d'Ordenació del Territori de Catalunya; el viceconseller de Medi ambient i director de l'Agència de l'Aigua del País Basc; el secretari general tècnic d'Andalusia, i la cap de serveis de gestió urbanística d'Astúries.

Tots ells “venien comissionats pels seus propis consellers”, ha afegit Berrier després d'anticipar que cada vegada hi haurà més posades en comú per part de les comunitats, davant el que ha qualificat de “entossudiment” per part de l'actual Govern i de pretensió d'afeblir l'actual model competencial.

El conseller ha recordat a més que les cinc comunitats citades posseeixen més de la meitat del litoral espanyol i que l'argumentació jurídica dels seus respectius recursos és “bàsicament la mateixa”. Així ha passat a desgranar els punts sobre els quals segons el parer de Canàries l'actual llei de costes és inconstitucional.
En aquest sentit, ha dit que la Llei de Costes vulnera el principi d'igualtat en haver amnistiat dotze nuclis situats a la Costa i a la resta haver-los deixat fora sense asseure primer les bases que especifiquin quins són els criteris per gaudir d'aquest règim especial.

Foto: EFE Verde

En segon lloc, ha considerat que envaeix les competències autonòmiques i locals, i en tercer lloc, perquè la llei “és retroactiva” en obligar els ajuntaments a presentar informes sobre sòls que ja estaven classificats amb anterioritat com a urbans. Finalment, Barrier ha considerat que el Govern ha de transferir la gestió del litoral a les Comunitats Autònomes i ha qualificat la llei de “despropòsit”, ja que ni tan sols, ha dit, hi ha manera de poder interpretar-la correctament en alguns dels seus apartats.

El Govern asturià continua amb l'anàlisi jurídica de la Llei de Costes per decidir si recorre la normativa davant el Tribunal Constitucional (TC), després de la reunió mantinguda avui a Madrid amb representants de diverses comunitats autònomes.

Fonts de la Conselleria de Foment han explicat a Efe que Astúries encara “no ha pres una decisió” i que encara s'està estudiant la possibilitat de recórrer la Llei. La cap de servei de Disciplina Urbanística de la Direcció general d'Ordenació del Territori i Urbanisme del Principat, Mónica Fierro, ha participat avui en una reunió amb representants dels governs d'Andalusia, Canàries, Catalunya i País Basc per analitzar un possible recurs de la normativa davant el TC.

Fonts de la Conselleria de Foment del Principat han insistit que la reunió d'avui era de caràcter tècnic i que el Govern del Principat està encara analitzant la possibilitat de recurs.

Font:
EFE Verd (1 juliol 2013)
http://www.efeverde.com/blog/noticias/cinco-ccaa-recurriran-la-ley-de-costas-ante-el-tribunal
-constitucional/?utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=cinco-ccaa-recurriran-la-
ley-de-costas-ante-el-tribunal-constitucional

El 96% dels incendis forestals a Espanya es deuen a l'acció de l'home

Les muntanyes espanyoles són "altament vulnerables" i presenten alt risc d'incendis forestals, no obstant això, el 96 per cent dels sinistres no es deuen a la climatologia, la meteorologia o l'orografia, sinó a l'acció de l'home, segons l'informe 'Boscos vulnerables a grans incendis' de WWF Espanya, que assenyala que el 55 per cent dels focs són intencionats, enfront del 23 per cent que es produeix per accident o negligència.                             

Així, l'organització ha subratllat que malgrat que els grans incendis forestals (GIF), que representen únicament el 0,2 per cent del total, suposa el 41 per cent de les hectàrees arrasades a l'últim decenni i el 64 per cent de la superfície total afectada en 2012. D'aquesta manera, la representant del programa de boscos de WWF, Lourdes Hernández, ha destacat que el 99,8 per cent dels focs s'apaga abans de convertir-se en GIF, és a dir, que superi les 500 hectàrees cremades.

Fuente: Ecoticias.com

Concretament, ha dit que la "eficàcia" en l'extinció ha permès que el 64 per cent dels focs s'apaguen en fase de conat (menys d'una hectàrea) i, no obstant això, la mitjana d'hectàrees arrasada cada any en l'última dècada és de 125.000, la qual cosa suposa el 0,05 per cent de la superfície espanyola. De seguir així, ha dit que en 100 anys es cremarien tots els boscos espanyols. Per això, ha lamentat que l'esforç de les inversions se centrin en l'extinció i ha reclamat més prevenció.

"Som molt bons a apagar incendis, però no a evitar que es produeixin", ha reflexionat Hernández, que ha afegit que en els últims 10 anys els incendis han disminuït un 20 per cent. A més, l'informe d'incendis de 2013, que forma part de la campanya 'No arrisquis el teu bosc' de WWF i Fundació AXA, apunta que es desconeix les causes, l'origen i les motivacions del 40 per cent dels incendis, un delicte en el qual "regna la impunitat". L'estudi reflecteix que mentre ha descendit el nombre de sinistres, han augmentat tant el nombre de comptats com a grans incendis, així com la superfície afectada en aquests grans focs que, a l'última dècada ha pujat de 1.435 hectàrees a unes 1.850 hectàrees.

Per àmbit geogràfic, Hernández ha assenyalat que la distribució territorial dels GIF és "molt irregular" per les condicions climàtiques i meteorològiques, l'orografia i altres factors com els socioeconòmics, però també pels models de gestió forestal i territorial.

En aquest sentit, sobre la base de les dades 2001-2012, Canàries, Comunitat Valenciana i Castella i Lleó destaquen per la major freqüència de GIF, en relació amb els incendis que sofreixen, ja que sumen 107 dels 329 grans focs d'aquesta dècada. No obstant això, són Aragó, Andalusia, Extremadura, Catalunya i Castella-la Manxa les comunitats on el nombre de GIF sobre el total de sinistres és superior a la mitjana per al conjunt del territori. Quant a l'impacte, Canàries, Catalunya, Comunitat Valenciana i Aragó sobresurten per sofrir especialment l'impacte dels GIF, ja que en elles es cremen entre el 73 i el 95 per cent de la superfície total incendiada. L'informe realitza una anàlisi detallada dels incendis en les diferents comunitats autònomes.

El document analitza també la superfície forestal afectada per les flames entre 2001 i 2010 i revela que les zones alterades amb masses més o menys micro-específiques, amb altes densitats i continuades són les que més han contribuït a la vulnerabilitat d'aquestes.

Concretament, el pi resiner, el pi blanc, l'eucaliptus, el pi canari i les alzines són els més afectats, ja que el 58 per cent de la superfície afectada per incendis, en el conjunt d'Espanya, són masses de coníferes, que, no obstant això, ocupen el 32 per cent del territori i el 19 per cent dels arbres arrasats per les flames eren espècies d'eucaliptus, que únicament ocupen el 3 per cent de la superfície nacional. Mentre, el 23 per cent de la superfície afectada pel foc són masses frondoses autòctones, que suposen el 65 per cent de la massa forestal.
L'estudi subratlla el cas d’ Eucalitus globulus i el Pinus canariensis que, encara que són relativament poc abundants, té una distribució que les fa més vulnerables. Per exemple, apunta que el 7 per cent de la superfície incendiada total és de Pinus Canariensis que, no obstant això, ocupa el 0,44 per cent de la superfície forestal.

En aquest sentit, l'informe conclou que el 60 per cent dels grans incendis es produeixen en les unitats de vegetació que ha estat "fortament alterada" i on l'espècie dominant ha estat introduïda o potenciada i formant masses més o menys "homogènies i mico-específiques".

Així, Aragó, Comunitat Valenciana i Galícia sobresurten per que més d'un 80 per cent dels GIF s'inicien en masses allunyades dels patrons naturals. Concretament, el 13 per cent dels focs a Galícia s'inicien en boscos autòctons, relativament intervinguts. En aquest àmbit, destaquen Huelva, León, Zamora, Càceres, Orense i Pontevedra, amb elevats percentatges de grans incendis que comencen en masses "intensament alterades".

Finalment, el secretari general de WWF Espanya, Juan Carlos del Olmo, ha recordat que els incendis han provocat pèrdues d'uns 1.000 milions d'euros en els últims 10 anys, segons dades del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient. Per això, considera que "no s'ha de baixar la guàrdia" ni reduir les inversions en extinció però, al seu judici, s'ha de "multiplicar" la inversió en prevenció.

"Els incendis no són un malefici, es pot lluitar contra ells, en nombre d'hectàrees cremades i en nombre de sinistres", ha dit del Olmo que estima que fa falta cartografiar les diferents zones, quantificar i identificar els punts d'alt risc i que, amb això, es podria reduir a la meitat la superfície cremada.

Així mateix, ha reclamat més esforços en recerca de les causes i aplicar "de forma exemplar" les sentències i condemnes. Finalment, ha subratllat el paper de les muntanyes i de la gestió dels mateixos, així com la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic. "Els boscos segueixen sent els grans oblidats. No estan en la prioritat de l'agenda política. Només ens acordem del bosc a l'estiu", ha conclòs.

Font:
Ecoticias (27 juny 2013)
http://www.ecoticias.com/naturaleza/80437/incendios-forestales-Espana-accion-hombre

Indústria confirma el cessament definitiu de Garoña abans del 6 de juliol

L'atropellat camí de la central nuclear de Garoña cap al seu tancament sembla estar arribant al final. El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, ha confirmat al Congrés el tancament definitiu de la central burgalesa per al proper 6 de juliol, data en la qual vencia la llicència d'explotació.

En resposta al diputat del PNB, Pedro Azpiazu, qui li sol·licitava conèixer quins eren les seves intencions, Soria ha al·ludit a la "impossibilitat" del Govern de poder complir amb els terminis previstos en la llei per modificar l'ordre ministerial que revocava aquesta data i donaria la possibilitat a Nuclenor de demanar una pròrroga per a la renovació.

Per tant, ha assegurat, conforme al previst en el reglament sobre instal·lacions nuclears i radioactives, i amb anterioritat al 6 de juliol, el Ministeri d'Indústria haurà de declarar mitjançant ordre ministerial el cessament definitiu d'explotació d'aquesta central.

No obstant això, Soria ha creat certa incertesa sobre el futur de la central en assegurar que s'està estudiant la situació i analitzant els aspectes relacionats amb la regulació d'aquest cessament definitiu i d'explotació, ja que no es produeix per raons de seguretat nuclear, sinó que "única i exclusivament" respon a raons econòmiques.

Segons ha manifestat, a causa de la situació econòmica actual i que Espanya és un dels països europeus amb major dependència energètica, no es pot ni s'ha d’infrautilizar cap de les fonts disponibles.

Per això, la Consellera de Desenvolupament Econòmic i Competitivitat d'Euskadi, Ana Oregi, ha demanat al titular de Indústria que aclareixi si el cessament és en realitat definitiu o es tracta d'una mesura temporal. "El ministre ha parlat d'un cessament d'activitat i ens temem que sigui un cessament temporal mentre s'aclareixen aspectes tècnics i econòmics", ha assenyalat.

Per la seva banda, Nuclenor (de la qual Iberdrola i Endesa són propietàries) ha comunicat als seus treballadors en una reunió que hi ha "oportunitat però no garantia" que Garoña segueixi oberta més enllà del 6 de juliol.

"Segueix parlant [el ministre] de cessament definitiu però ho matisa de manera que els que no som polítics no entenem el jeroglífic", ha assenyalat Alberto César González, president del comitè d'empresa.
Encara que el Ministeri d'Indústria va obtenir el vistiplau del CSN per deixar oberta Garoña un any més, el Govern havia de modificar, abans de l'1 de juny, l'ordre ministerial de 2012 perquè l'empresa titular de la central pogués sol·licitar una renovació. No obstant això, passat el termini, Indústria no va modificar l'ordre i el CSN va anunciar que reprenia de nou el procés de tancament definitiu davant la inacció de Soria. Els grups ecologistes han vingut denunciant que en realitat Garoña està acuitada per "seriosos problemes tècnics" com a fallades de corrosió en el sistema primari i les penetracions de les barres de control.

Foto: Público.com

"Qualsevol d'aquests elements podria fallar en el futur, motivant, en el millor dels casos, llargues parades i noves despeses en reparacions", assenyala Ecologistes en Acció.

L'organització considera que si el Ministeri no ha modificat l'ordre ministerial és perquè no ha arribat a un acord amb la titular de la central, Nuclenor, que en un pols al Govern sosté que la nova fiscalitat que grava la generació de residus radioactius fa inviable el seu funcionament.

"Clarament, en aquestes condicions d'inseguretat tècnica, les demandes econòmiques de Nuclenor perquè li resultés avantatjosa l'explotació de Garoña són impossibles de satisfer", assenyala l'ONG.

Font:
Públic (19 juny 2013)
http://www.publico.es/457460/industria-confirma-el-cese-definitivo-de-garona-antes-del-6-de-juli

Les espanyoles superen sis vegades la mitjana de mercuri europea

La presència de mercuri a l'organisme de les dones espanyoles és més de sis vegades superior a la mitjana de 17 països europeus. És una de les conclusions del projecte Democophes, que ha estudiat l'exposició a cinc contaminants ambientals en dones i nens: mercuri, cadmi, cotinina, ftalats i bisfenol A. Es tracta de substàncies que preocupen als experts pels seus efectes a la salut. El mercuri, els alts nivells del qual s'expliquen per l'elevat consum de peixos com la tonyina vermella i l'emperador, està considerat un neurotòxic que afecta al desenvolupament infantil. El Ministeri de Sanitat va recomanar en 2011 a embarassades i menors de 3 anys no consumir aquestes espècies per aquest motiu.

Fuente: Proyecto Democophes. / EL PAÍS

Un estudi preliminar fet solament a població espanyola presentada en 2011 per Algèria Castany, cap de Toxicologia Ambiental de l'Institut de Salut Carlos III i coordinadora a Espanya del projecte Democophes, ja va mostrar els alts nivells de mercuri. Castanyer va assegurar llavors que les dades no havien de ser motiu d'alarma. Aquesta nova anàlisi, finançat per la Unió Europea, es va dur a terme entre setembre de 2011 i febrer de 2012 i ofereix en el resum fet públic únicament una comparació entre països i no dades absolutes. Els límits “admissibles” de mercuri varien segons les recomanacions de diferents organismes.

Els equips científics dels 17 països participants van reclutar a 1.844 parelles de mares i fills —nens d'entre 6 i 11 anys i mares menors de 45 anys— i van prendre mostres d'orina i pèl per després analitzar l'exposició a aquests cinc contaminants. Pel bisfenol A es va comptar amb menys parelles, 621.

Encara que la mostra no és representativa de la població europea, assenyalen els autors, que recomanen ampliar el seu estudi, és la primera vegada que s'avalua de manera harmonitzada l'exposició dels ciutadans a aquestes substàncies. Tots els països van usar “una metodologia estandarditzada d'anàlisi”, explica Ferran Ballester, epidemiòleg del Centre Superior de Recerca en Salut Pública (CSISP) de la Generalitat Valenciana. En usar el mateix protocol, els resultats són comparables encara que les anàlisis es fessin en diferents laboratoris.

El treball mostra que a Espanya la presència de cotinina (un metabòlit de la nicotina, és a dir, un producte de la seva transformació en l'organisme) també és alta. És el cinquè país, després de Romania, Hongria, República Txeca i Polònia, on els nivells d'aquesta substància en l'orina dels nens que van participar a l'estudi són més elevats. Gairebé doblen la mitjana. Aquest biomarcador permet identificar el grau d'exposició al tabac. Així mateix, els nivells de metabòlits de ftalats, compostos químics presents en productes d'ús diari fets de plàstic i en cosmètica, també són alts a Espanya, segons l'estudi. És el quart país on les anàlisis van donar resultats més elevats a l'orina dels nens.

“Sabem que hi ha moltes malalties vinculades als productes químics”, va assegurar ahir Ana Freixe, la sotsdirectora general adjunta de Qualitat de l'Aire i Medi ambient Industrial del Ministeri d'Agricultura, durant una jornada sobre contaminants en aliments organitzada per l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició. Freixe va dedicar part de la seva intervenció sobre gestió del risc dels contaminants en el medi ambient a enumerar les conclusions de l'estudi Democophes, que els equips científics dels països participants van presentar el novembre passat. “Com era previsible, els nivells de mercuri a Espanya són alts i s'incrementen amb l'edat, alguna cosa normal posat que el factor que més influeix és el consum de peix”, va assenyalar. El mercuri s'acumula en l'organisme.

L'experta va destacar que els nivells de cotinina són “superiors a la mitjana de la UE”, igual que els de ftalats en orina. En canvi, els de cadmi estan per sota. Freixe va subratllar també que Espanya apareix solament lleugerament per sobre de la mitjana en el cas del bisfenol A, una substància química que s'usa per fabricar envasos durs com a ampolles o tuppers i en els revestiments de llaunes de conserva. Aquest compost s'ha relacionat amb malalties com a diabetis, infertilitat, càncer de mama i de pròstata. La Unió Europea ho va eliminar dels biberons infantils en 2011.

Els cinc contaminants que s'analitzen en l'estudi estan sota la lupa de les organitzacions internacionals i nacionals dedicades a vetllar per la salut de la població. En el cas dels ftalats i el bisfenol A, l'Organització Mundial de la Salut va alertar en un informe de febrer passat del perill que suposen els alteradors —també anomenats disruptors— endocrins, composts presents en plàstics i cremes, capaces de simular el comportament de les hormones, que suposen una “amenaça global” pels seus efectes a la salut, segons aquesta organització.

També el mercuri preocupa als experts. El gener passat més de 140 països van tancar a Ginebra un pacte mundial per restringir el seu ús. A partir de 2020, estarà prohibit en bateries, llums, relés i cosmètics, i es controlaran les emissions de plantes tèrmiques, cementeres i químiques. S'anirà abandonant progressivament en odontologia —s'ha usat en les amalgames dels empastaments—, però se seguirà emprant com a conservant en vacunes i altres dispositius pels quals no hi ha substituts. El tractat es dirà Convenció de Minamata, nom de la localitat japonesa que en els anys cinquanta va sofrir una intoxicació massiva per abocaments de metilmercuri al mar. Va ser aquest accident el que va desvetllar als experts els perills que comporta aquesta substància. La població de Minamata es va intoxicar en menjar peix i marisc contaminat i va patir lesions cerebrals, paràlisis, parla incoherent...

L'estudi de l'Institut de Salut Carlos III de 2011 va mostrar que les comunitats amb més presència d'aquest metall pesat en l'organisme dels seus habitants van ser Andalusia, Murcia, València, Galícia, Astúries i Cantàbria. La que menys, Castella i Lleó, una de les zones on menys peix es consumeix. Nivells, d'altra banda, semblants a altres països que inclouen molt peix en la seva dieta, com els mediterranis i Japó, va explicar llavors l'autora, i superiors entre 6 i 10 vegades als Alemanya, Estats Units i Canadà. Aquest nou estudi europeu, que el Ministeri de Sanitat no va valorar ahir, ratifica l'enorme diferència entre Espanya i els seus veïns europeus.

Font:
El País (12 juny 2013)
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/06/12/actualidad/1371071001_720485.html

Monsanto ‘tira la tovallola’ a Europa, salvo… a Espanya i Portugal

Només una setmana després de les manifestacions en contra seva que van mobilitzar a més de dos milions d'agricultors i consumidors en desenes de ciutats de tot el món, la multinacional biotecnològica Monsanto assegura que ha paralitzat les activitats de promoció de les seves llavors genèticament modificades a Europa, així com que tampoc té previst sol·licitar permís per a la venda de noves plantes transgèniques a la regió.

Fuente: Ecoticias.com

“No gastarem més diners per convèncer a la gent per conrear-les”, va assegurar Brandon Mitchener, responsable de Public Affairs de Monsanto per a Europa i Orient Mitjà en una entrevista a Investigative Reporting Denmark. El rebuig de productors agraris i consumidors als organismes modificats genèticament (OMGs), a causa dels seus nocius impactes sobre la biodiversitat, el medi ambient i la salut a curt termini i les seves encara impredictibles efectes a llarg termini, ha portat a la multinacional a involucrar-se en ingents inversions en campanyes de màrqueting, implantació, processos judicials i accions de lobby per aconseguir l'acceptació dels seus productes.  

L'anunci de la seva retirada suposa un triomf per tots els que han informat i lluitat contra la seva expansió.

L'any 2001, es va promulgar a Europa la directiva d’ alliberament intencional en el medi ambient d'organismes modificats genèticament’ i en la majoria dels països europeus aquests productes estaven ja prohibits. Entre ells, Alemanya, França, Grècia, Itàlia, Polònia, Luxemburg, Bulgària, Suïssa, Àustria, Irlanda i Hongria van optar per ser “zones lliures de transgènics”.

Només un 1% de tot el blat de moro conreat a Europa és transgènic.

Monsanto no ha estat la primera a donar per perduda la seva batalla per implantar-se en el continent europeu.

L'any 2012, Basf va anunciar la retirada dels seus cultius transgènics a Europa, decisió que havia pres fa ja diversos anys Syngenta, per la pressió de productors, consumidors i governs.

No obstant això, la informació publicada per Investigative Reporting Denmark indica que Monsanto aplicarà una excepció a la retirada de les seves OMGs d'Europa: aquells països en els quals compti amb suport dels agricultors o amb suport polític. Si tenim en compte aquest últim punt, tres són els mercats en els quals la multinacional mantindrà i expandirà la seva activitat: República Txeca, Portugal i Espanya.

Mentre que a República Txeca aquest tipus de cultius estan en decreixement, a Portugal i Espanya continua el seu desenvolupament. De fet, Espanya centra actualment el 90% de la producció de blat de moro transgènic a Europa. Malgrat els recels d'agricultors i consumidors, el recolzament concedit a aquests cultius des d'estaments polítics i els interessos econòmics han propiciat la seva expansió.

Els transgènics són organismes modificats genèticament (OMGs) en un laboratori, mitjançant tècniques que consisteixen a introduir en un ésser viu gens que no pertanyen a la seva mateixa espècie.

El naixement d'aquest tipus de productes es va presentar com un gran assoliment i va generar grans expectatives, anunciant-se davant la societat com un dels instruments per millorar la qualitat i quantitat de les collites, aconseguir aliments per tots i acabar amb la gana al món.
Dues dècades després, no només no han contribuït a aquest objectiu, sinó que s'han revelat com un gran negoci per a les companyies productores, convertint-se en una de les principals amenaces per a l'agricultura tradicional, la biodiversitat, la sobirania alimentària i la salut.

El monopoli de terres, amb l'exclusió de petits agricultors, la desaparició de les llavors de cultius tradicionals (que obliga als camperols a comprar les transgèniques any després d'anys), la contaminació de sòls i aigua, la pèrdua de fertilitat de la terra, la resistència a certa plagues i la creixent dependència dels productes de les multinacionals que els produeixen, són només alguns dels efectes ja visibles dels OMGs a tot el món, però especialment en àmplies zones de països en desenvolupament.

La retirada d'Europa és una batalla, però la guerra encara continua en moltes parts del món. No ho oblidem.

Font:
Ecoticias (12 de juny de 2013)
http://www.ecoticias.com/alimentos/79830/Monsanto-toalla-Europa-salvo-Espana-Portugal

Catalunya:

Els catalans més nens reciclen oli de cuina residual per produir biodièsel

L'objectiu principal del projecte EDUCO: és conscienciar la població educativa de la importància del reciclatge de residus i la producció d'energies renovables, fomentant els valors educatius, mediambientals i socials.

El projecte també ha permès dissenyar i construir una planta pilot per al tractament d'olis de cuina residuals, que es recullen a les escoles i que posteriorment s'utilitzen en una planta pilot per a la producció de biodièsel.

Es va iniciar el passat mes de juliol de 2012 i ja ha permès recollir més de 14.000 litres d'oli de cuina residual, entre els 9.500 alumnes participants fins al moment.

Els alumnes de les escoles participants reben un envàs per a la recollida d'oli domèstic, el mateix dia en el qual s'organitzen tallers de sensibilització a la seva escola. Una vegada ple, ho retornen i se'ls fa lliurament d'un altre envàs buit i net.

L'escola emmagatzema els envasos en caixes apilables amb capacitat per 10/12 envasos. Quan acumula 100 litres l'escola contacta amb la Associació d’Oli al Biodièsel (AOB), el soci del projecte EDUCO que és el responsable de la implantació del projecte a les escoles, a través de la seva pàgina web, i pansa a recollir-ho pel centre.
Quan s'iniciï la fase pilot del projecte, els vehicles que es que s'utilitzaran per a la recollida dels olis residuals de les escoles i el seu transport fins a la planta pilot de biodièsel, consumiran el biodièsel produït, amb el que es garantirà la sostenibilitat del projecte i del sistema en general.

Foto: Ecoticias

L'acció pilot que es contempla en el projecte preveu la participació de 25-30 municipis de Catalunya, amb un total aproximat de 90-120 escoles i fins a 40.000-52.000 estudiants de primària i secundària.

El projecte EDUCO ha estat aprovat pel Programa LIFE+ de la Comissió Europea en la convocatòria 2011, també comptarà amb l'Associació de l’Oli al Biodièsel (AOB), l'empresa Inèdit Innova, Green Hel 2012 i CET Nou Verd. El projecte suposa una contribució important a la implantació de les polítiques i legislacions europees en relació a la gestió de residus, a la producció i consum d'energies renovables i a la reducció de les emissions de CO2. A més, s'ha de destacar que el projecte contribuirà a la creació de diferents llocs de treball en els Centres Especials de Treball.

El projecte EDUCO tindrà una durada de 2,5 anys i un pressupost total d'1.485.526 € i es va iniciar amb l'engegada el passat mes de juliol de 2012, en les instal·lacions que la Fundació CTM Centre Tecnològic té a Manresa.

Font:
Ecoticias (19 juny 2013)
http://www.ecoticias.com/biocombustibles/80076/catalanes-peques-reciclan-aceite-cocina-
residual-producir-biodiesel

Multa de 500.000 euros a Repsol per el vessament de nafta a Tarragona

És un "fet greu que requereix d'una resposta de l'Administració clara i contundent", ha resumit Vila durant una compareixença en el Parlament.

El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila, ha anunciat que el Govern ha decidit imposar una multa de 500.000 euros a l'empresa Repsol per el vessament accidental de nafta a la fi d'octubre al polígon petroquímic nord que la companyia té a Tarragona.

És un "fet greu que requereix d'una resposta de l'Administració clara i contundent", ha resumit Vila durant una compareixença en el Parlament. Ha precisat que la multa és la conseqüència de l'expedient sancionador instruït per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per presumptes danys de caràcter greu en el domini públic hidràulic, encara que Repsol pot recórrer la decisió i per tant no és ferma.

"L'expedient sancionador està a l'espera que Repsol al·legui en contra, si així ho considera", ha puntualitzat, en una intervenció en la qual ha assenyalat que la companyia va informar a l’ACA de la fugida i també s'ha comunicat amb els ajuntaments de la zona, encara que no va fer el propi amb el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (Cecat) de la Conselleria d'Interior.
La fugida, que va afectar principalment al curs baix del riu Francolí al seu pas per La Pobla de Mafumet, va contaminar també diversos aqüífers de forma moderada, i encara que Vila ha precisat que no s'ha detectat cap afectació agrícola i que l'abocament no tenia risc per a la salut humana, també ha concretat que encara no han culminat tots els treballs de restauració sobre el terreny. El conseller, a preguntes de la diputada d'ICV-EUiA Hortènsia Grau, ha confiat a enviar el missatge clar que la defensa del medi ambient per la Generalitat és una "prioritat" i ha defensat que en aquest cas no hi ha hagut cap ocultació d'informació.

L'abocament es va originar per un petit forat de 18 mil·límetres en una canonada soterrada propietat de Repsol, a causa de l'oxidació que presentava, la qual cosa va provocar una fugida de 6.000 tones de nafta -un compost inflamable extret del cru i utilitzat com a matèria primera en la indústria petroquímica-. Grau ha preguntat també pel grau d'execució del pla per invertir 130 milions d'euros en les instal·lacions de Repsol YPF a Tarragona per millorar la seguretat i evitar nous vessaments, un pla que va anunciar al gener de 2011 el president de la companyia, Antoni Brufau, encara que Vila ha evitat fer valoracions perquè el seguiment d'aquest pla "depèn exclusivament de l'Estat".

El pla va ser anunciat després de diversos abocaments d'hidrocarburs ocorreguts en els treballs de prospecció realitzats en els pous de la companyia situats en la plataforma Casablanca -a 43 quilòmetres de la costa de Tarragona--, un succés que va donar motiu al fet que el Consell de Ministres acordés al juliol de 2011 una sanció de 30.000 euros.

Font:
Ecoticias (28 juny 2013)
http://www.ecoticias.com/residuos-reciclaje/80479/noticia-medio-ambiente-Multa-euros-
Repsol-vertido-nafta-Tarragona

Els parcs naturals de la Zona Volcànica de la Garrotxa i del Delta de l'Ebre renoven la seva carta de turisme sostenible

Pelegrí: "Els parcs naturals són els autèntics motors de desenvolupament socioeconòmic dels territoris que ocupen"

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha presidit aquesta l’acte de lliurament de les acreditacions de renovació de la Carta Europea de Turisme Sostenible als Parcs Naturals de la Zona Volcànica de la Garrotxa i del Delta de l’Ebre.

El lliurament de les acreditacions als directors dels dos parcs naturals del Departament d’Agricultura ha anat a càrrec del president d’Europarc-Espanya, Carles Castell.

L’acte ha comptat amb la presència del secretari d’Empresa i Ocupació, Pere Torres, el president de Turisme Garrotxa, Eduard Llorà, el president de l’Associació d’Empreses o Activitats Turístiques del Delta de l’Ebre, Joan Capilla.

La Carta europea de turisme sostenible (CETS) és una acreditació d'àmbit europeu, atorgada per la Federació EUROPARC, que certifica que el desenvolupament del turisme en un territori es realitzarà de forma sostenible d'acord amb els objectius de la Carta.

Es tracta de reconèixer l'espai natural protegit com a herència per al futur i desenvolupar el turisme de forma sostenible, considerant el medi ambient, les necessitats dels visitants, la població local i els empresaris.

Foto:  Gencat

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa va ser el primer de l’Estat a obtenir la CETS  i un dels 7 primers espais protegits a Europa a acreditar-se amb la Carta. Des de fa 5 anys, ha estat en un parc pilot en el sistema d’acreditació d’empreses turístiques. La Garrotxa és un model de col·laboració públic-privat a l’hora de consensuar les polítiques turístiques.

El Parc Natural del Delta de l'Ebre va rebre, el mes de setembre de 2007, el certificat de la Carta europea de turisme sostenible, una acreditació de qualitat d'àmbit europeu que certifica que el desenvolupament del turisme en un territori es realitzarà de manera sostenible. El parc havia iniciat l’any 2006 el procés per aconseguir la carta amb la creació del Grup de treball i el Fòrum permanent, amb prop de 70 entitats i empresaris implicats.

El conseller Pelegrí ha explicat que el Departament d’Agricultura  és “conscient de la importància de la conservació dels parcs naturals i  té el màxim interès a posar totes les eines possibles per a que la seva gestió sigui efectiva”.

També ha volgut deixar clar que les cartes que avui s’han lliurat són “molt més que un distintiu de qualitat, són un mètode de treball, una eina de planificació però sobretot un compromís entre els gestors de l'espai, les empreses turístiques i la resta d'entitats i agents del territori”.

A més, Pelegrí  ha recordat la importància de “valoritzar el nostre patrimoni natural, compartir-lo, mostrar-lo i dinamitzar-lo vetllant, alhora per la seva conservació”. Aquesta tasca dels parcs ha de comptar “amb la col·laboració i el suport tant de la societat com del sector turístic, tant dels agents privats com dels públics que operen al territori” ha afegit el conseller.

Seguidament, ha explicat que el model que defineix la Carta Europea de Turisme Sostenible s’ha mostrat com un eix eficaç en la vertebració d’un model turístic lligat als Parcs Naturals del Delta de l’Ebre i de la Zona Volcànica de la Garrotxa.  En aquest sentit, ha fet una crida a “seguir treballar plegats perquè no hem d’oblidar que més enllà de la finalitat bàsica de conservació dels espais protegits, aquests, són autèntics motors de desenvolupament socioeconòmic dels territoris on hi són presents”.

Pelegrí no ha volgut finalitzar l’acte sense expressar el seu reconeixement a la feina feta pels equips de gestió dels parcs naturals avui presents, per Turisme de la Garrotxa, per l’Associació d’Empreses i Activitats Turístiques del Delta de l’Ebre, pels establiments turístics acreditats, pels ens locals i per totes les entitats implicades perquè heu fet realitat l’aplicació de la Carta Europea de Turisme Sostenible com a model d’èxit en els vostres territoris.

Font:
Sala de Premsa Gencat (1 juliol 2013)
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=
207108&idioma=0&departament=5&canal=6

Conveni entre Agricultura i Baleària per a la conservació de la biodiversitat marina

El conseller Pelegrí ha destacat que el conveni és pioner i una oportunitat per conèixer millor la fauna marina entre Catalunya i Balears

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, i el president de Baleària i la Fundació Baleària, Adolfo Utor,  han signat aquest migdia un acord per a la conservació de la biodiversitat marina en el medi marí català.

En virtut d’aquest conveni, la Fundació Baleària posa a disposició del Departament d’Agricultura la seva flota d’embarcacions de transport de passatgers per a la realització d’activitats de divulgació ambiental i gestió sobre la biodiversitat marina a Catalunya amb especial atenció a la fauna marina amenaçada.

La Xarxa de Rescat de Fauna Marina del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural té com a objectiu principal establir un sistema àgil de rescat de fauna marina i donar assistència als animals vius. A més, identifica les causes de mortalitat i garanteix una recollida de dades organitzada per conèixer més i millor la biodiversitat marina a Catalunya.

Així, la Fundació Baleària acollirà espais dins de les seves embarcacions i instal·lacions per difondre i informar sobre l’existència i identificació de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina, sobre la necessitat de preservar la fauna marina amenaçada i sobre el Programa de col·laboració establert amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

El conseller Pelegrí ha agraït el compromís de Baleària amb la preservació del medi marí perquè ha explicat que “per conservar la natura i les seves espècies, cal conèixer-la, i, si ja és difícil en el medi terrestre, encara ho és més al mar, on molta d’aquesta fauna viu sota l’aigua i només puntualment s’acosta a la superfície”.

Font:
Sala de Premsa Gencat (30 de maig 2013)
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=
201008&idioma=0&departament=5&canal=6

Catalunya recicla el 82% dels envasos, molt per sobre de la mitjana espanyola

Cada català va dipositar una mitjana de 14,9 quilos de plàstic, llaunes i briks, segons un informe d’Ecoembes.

Els catalans van reciclar l'any passat 224.500 tones d'envasos domèstics, que suposen el 82,7% del total, segons un informe d’ Ecoembes, l'organització que coordina la recuperació i el reciclatge dels contenidors d'envasos i en els de paper i cartró.

Aquest percentatge supera en 12 punts la mitjana espanyola que va ser del 70,3%.

L'informe assenyala que cada català va dipositar una mitjana de 14,9 quilos d'envasos de plàstic, llaunes i briks en els 35.266 contenidors grocs distribuïts a les ciutats i pobles catalans, la qual cosa suposa un 35% més que la mitjana espanyola. També va dipositar 20,1 quilos de paper i cartró en els 33.124 contenidors blaus, que suposa un 28% més que la mitjana d'Espanya.

Els resultats de 2012 de la recollida de paper i envasos a Catalunya els ha presentat aquest dimarts el director de l'Agència Catalana de Residus, Josep Maria Tost, i Oscar Martín, el director general d’Ecoembes, l'organització que coordina el sistema integrat de recuperació i reciclatge dels contenidors blaus i grocs.

Font:
La Vanguardia (2 juliol 2013)
http://www.lavanguardia.com/medio-ambiente/20130702/54376481131/catalunya-
recicla-82-envases-encima-media-espanola.html

CEDAT-URV:

Visita del CEDAT al Centre Neozelandès de Dret Ambiental

Una delegació del CEDAT conformada pels professors Antoni Pigrau, Maria Marquès, Víctor Merino i Aitana de la Varga va visitar el Centre Neozelandès de Dret Ambiental, a la Universitat d'Auckland, el divendres 21 de juny.

Allà s'han reunit amb diversos professors i amb el director del Centre, el Professor Klaus Bosselmann.

Els membres del CEDAT es troben actualment a Nova Zelanda per assistir al 11è Congrés de l'Acadèmia de Dret Ambiental de la IUCN que tindrà lloc la setmana vinent a la Universitat de Waikato, a la ciutat d'Hamilton.

Precisament la propera edició d'aquest congrés en 2014, tindrà lloc a Tarragona i serà organitzat per la URV.

Foto: CEDAT

Font:
CEDAT
/noticies/

Intervenció de la Dra. Maria Marquès a la sessió del Teachig Workshop

Foto: CEDAT

La Dra. Maria Marquès ha intervingut en la sessió del Teachig Workshop del Congrés de l'Acadèmia de Dret Ambiental de la IUCN, que ha tingut lloc a la Universitat de Waikato (Hamilton), Nova Zelanda.

Font:
CEDAT
/noticies/

11th Congreso de la IUCN Academy of Environmental Law

La profesora Aitana de la Varga presentó el coloquio llamado 'Territory and Environmental Justice: the making-decision process', en Congreso de la Academia de Derecho Ambiental de la IUCN, organizado por la University a Waikato, y celebrado a Hamilton, Nueva Zelanda.

Fuente:
CEDAT
/noticies/

Foto: CEDAT

NORMATIVA

Unión Europea:

Reglament d'execució (UE) nº 567/2013 de la Comissió de 18 de juny de 2013 que corregeix el Reglament (CE) no 1235/2008, pel qual s'estableixen les disposicions d'aplicació del Reglament (CE) no 834/2007 del Consell pel que fa a les importacions de productes ecològics procedents de tercers països (Text pertinent a l'efecte del EEE)

Per a més informació:
DOUE L 167 de 19.06.2013, p. 30/32.
http://www.boe.es/doue/2013/167/L00030-00032.pdf

Reglament (UE) nº 525/2013 del Parlament Europeu i del Consell de 21 de maig de 2013 relatiu a un mecanisme per al seguiment i la notificació de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i per a la notificació, a nivell nacional o de la Unió, d'una altra informació rellevant per al canvi climàtic, i pel qual es deroga la Decisió no 280/2004/CE (Text pertinent a l'efecte del EEE)

Per a més informació:
DOUE L 165 de 18.06.2013, p. 13/40
http://www.boe.es/doue/2013/165/L00013-00040.pdf

Reglament (UE) No 617/2013 de la Comissió de 26 de juny de 2013 pel qual es desenvolupa la Directiva 2009/125/CE del Parlament Europeu i del Consell quant als requisits de disseny ecològic aplicables als ordinadors i servidors informàtics (Text pertinent a l'efecte del EEE)

Per a més informació:
DOUE L 175 de 27.06.2013, p. 13/33
http://www.boe.es/doue/2013/175/L00013-00033.pdf

Directiva 2013/30/UE del Parlament Europeu i del Consell de 12 de juny de 2013 sobre la seguretat de les operacions relatives al petroli i al gas mar endins, i que modifica la Directiva 2004/35/CE (Text pertinent a l'efecte del EEE)

Per a més informació:
DOUE L 178 de 28.06.2013, p. 66/106
http://www.boe.es/doue/2013/178/L00066-00106.pdf

Reglament d'Execució (UE) No 578/2013 de la Comissió de 17 de juny de 2013 pel qual se suspèn la introducció a la Unió d'espècimens de determinades espècies de fauna i flora silvestres

Per a més informació:
DOUE L 169 de 21.06.2013, p. 1/21
http://www.boe.es/doue/2013/169/L00001-00021.pdf

Decisió d'execució de la Comissió de 21 de juny de 2013 per la qual s'estableix un programa específic de control i inspecció de les pesqueres de bacallà, areng, salmó i amploia del Mar Bàltic

Per a més informació:
DOUE L 133 de 09.05.2013, p. 41/43
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2013:170:0066:0075:ES:PDF

Decisió No. 529/2013/UE del Parlament Europeu i del Consell de 21 de maig de 2013 sobre normes comptables aplicables a les emissions i absorcions de gasos d'efecte hivernacle resultants d'activitats relatives a l'ús de la terra, el canvi d'ús de la terra i la silvicultura i sobre la informació relativa a les accions relacionades amb aquestes activitats

Per a més informació:
DOUE L 165 de 18.06.2013, p. 80/97
http://www.boe.es/doue/2013/165/L00080-00097.pdf

Decisió del Consell de 13 de maig de 2013 relativa a la posició que ha de prendre's en nom de la Unió Europea a l'Organització Marítima Internacional (OMI) en relació amb l'adopció de determinats codis i les esmenes corresponents de determinats convenis i protocols

Per a més informació:
DOUE L 155 de 07.06.2013, p. 3/6
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2013:155:0003:0006:ES:PDF

Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu sobre la proposta de Decisió del Parlament Europeu i del Consell relativa al programa general de Medi ambient de la Unió fins a 2020 «Viure bé, respectant els límits del nostre planeta»

Per a més informació:
DOUE L 161 de 06.06.2013, p. 77/81
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:C:2013:161:0077:0081:ES:PDF

Espanya:

Acord de cooperació entre el Regne d'Espanya i la República Portuguesa relatiu a la constitució del Parc Internacional Tajo - Teixeixo, fet a Porto el 9 de maig de 2012.

Per a més informació:
BOE, núm. 145 de 18 de juny de 2013
http://www.boe.es/boe/dias/2013/06/18/pdfs/boe-a-2013-6580.pdf

Reial decret 387/2013, de 31 de maig, pel qual es modifica el Reial decret 342/2007, de 9 de març, pel qual es regula el desenvolupament de les funcions del Programa MaB, així com el Comitè Español del citat programa, en l'Organisme Autònom Parcs Nacionals

Per a més informació:
BOE, núm. 144 de 17 de juny de 2013
http://www.boe.es/boe/dias/2013/06/17/pdfs/BOE-A-2013-6544.pdf

Reial decret-llei 7/2013, de 28 de juny, de mesures urgents de naturalesa tributària, pressupostària i de foment de la recerca, el desenvolupament i la innovació

Per a més informació:
BOE, núm. 155 de 29 de juny de 2013
http://www.boe.es/boe/dias/2013/06/29/pdfs/BOE-A-2013-7062.pdf

Reial decret 478/2013, de 21 de juny, pel qual s'aprova el Pla Hidrològic de la part espanyola de la Demarcació Hidrogràfica del Duero

Per a més informació:
BOE, núm. 149 de 22 de juny de 2013
http://www.boe.es/boe/dias/2013/06/22/pdfs/BOE-A-2013-6761.pdf

Llei 7/2013, de 25 de juny, de declaració del Parc Nacional de la Serra de Guadarrama

Per a més informació:
BOE, núm. 152 de 26 de juny de 2013
http://www.boe.es/boe/dias/2013/06/26/pdfs/BOE-A-2013-6900.pdf

Llei 3/2013, de 4 de juny, de creació de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència

Per a més informació:
BOE, núm. 134 de 05 de juny de 2013
http://www.boe.es/boe/dias/2013/06/05/pdfs/BOE-A-2013-5940.pdf

Catalunya:

Ordre AAM/114/2013, de 4 de juny, pel qual s'aproven les bases reguladores de les ajudes destinades a la millora de la producció i la comercialització dels productes de l'apicultura, i es convoquen les corresponents de 2013.

Per a més informació:
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6394 d'11 de juny de 2013
http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6394/1304126.pdf

Ordre AAM/113/2013, de 4 de juny, pel qual es modifiquen les ordenis AAR/382/2010, de 6 de juliol, i AAR/122/2011, de 14 de juny, relatives a determinades ajudes destinades a inversions de les indústries agràries i alimentàries, i l'Ordre AAR/490/2010, de 15 d'octubre, que regula la comunicació prèvia a l'inici de les inversions esmentades

Per a més informació:
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6394 d'11 de juny de 2013
http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6394/1304184.pdf

Ordre AAM/133/2013, de 10 de juny, pel qual s'aproven els preus públics per a la prestació de serveis en els espais naturals de protecció especial.

Per a més informació:
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6404 de 26 de juny de 2013
http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6404/1306744.pdf

Ordre TES/110/2013, de 4 de juny, per la qual es crea el Comitè d'experts per a la reforma de les polítiques d'ordenació territorial i urbanisme de Catalunya

Per a més informació:
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6392 de 07 de juny de 2013
http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6392/1303808.pdf

JURISPRUDÈNCIA

Unión Europea:

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Desena) de 25 d'abril de 2013 - Comissió Europea/República Eslovaca (Incompliment d'Estat - Directiva 1999/31/CE - Abocament de residus - Article 14 - Abocador existent - Inexistència d'un pla de condicionament de les instal·lacions - Possibilitat de continuar les operacions)

Per a més informació:
DOUE C 171 de 15.06.2013, p. 6/6
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:C:2013:171:0006:0006:ES:PDF

Sentència del Tribunal General de 25 d'abril de 2013 - Inuit Tapiriit Kanatami i altres/Comissió [ «Comerç dels productes derivats de la foca - Reglament (CE) n ° 1007/2009 - Disposicions específiques d'aplicació - Reglament (UE) n ° 737/2010 - Prohibició de comercialització d'aquests productes - Excepció en benefici de les comunitats inuit - Excepció d'il·legalitat - Base jurídica - Subsidiarietat - Proporcionalitat - Desviació de poder» ]

Per a més informació:
DOUE C 164 de 8.6.2013, p. 14/15
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:C:2013:164:0014:0015:ES:PDF

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Quarta) de 18 d'abril de 2013 (petició de decisió prejudicial plantejada pel Verwaltungsgerichtshof Baden-Württemberg - Alemanya) - L/M (Directiva 2001/42/CE - Avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient - Article 3, apartats 4 i 5 - Determinació del tipus de plans que poden tenir efectes significatius en el medi ambient - Planes urbanístics de «desenvolupament intern» dispensats d'avaluació mediambiental en virtut de la normativa nacional - Valoració errònia del requisit qualitatiu del «desenvolupament intern» - Manca de rellevància pel que concerneix a l'eficàcia jurídica del pla urbanístic - Menyscapte de l'efecte útil de la Directiva)

Per a més informació:
DOUE C 164 de 8.6.2013, p. 4/4
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:C:2013:164:0004:0004:ES:PDF

Espanya:

Sentència del Tribunal Suprem de 13 de juny 2013 (Sala del Contenciós, Secció 2ª. Ponent: Jose Antonio Montero Fernandez). Exercici de 2004, Impost autonòmic sobre Determinades Activitats que Incideixen en el Medi ambient. Determinació de la base imposable. Estimació indirecta, conforme a controls realitzats per servei oficial l'any 2000, existint mesuraments reals i actuals: Vulneració del principi de capacitat econòmica. No es vulnera el citat principi doncs estem davant un acte d'aplicació de la normativa aplicable. Motivació: reproducció del debat de la instància.

Per a més informació:
CENDOJ 
http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=
TS&reference=6770550&links=ambiente&optimize=20130628&publicinterface=true

Sentència del Tribunal Suprem de 13 de juny 2013 (Sala del Contenciós, Secció 2ª. Ponent: Manuel Martin Timon). Aprofitaments hidràulics.- Cànon de regulació indirecta.- Constitucionalitat.- Riu no regulat.

Per a més informació
CENDOJ 
http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=
TS&reference=6770554&links=ambiente&optimize=20130628&publicinterface=true

Sentència del Tribunal Suprem de 14 de juny 2013 (Sala del Contenciós, Secció 5ª. Ponent: Mariano d'Or-Polit Lopez). Resum: Doctrina jurisprudencial sobre la falta d'informe de la Confederació Hidrogràfica, en procediment d'aprovació d'instruments d'ordenació urbanística, sobre la suficiència de recursos hídrics. L'informe sobre la suficiència de recursos hídrics a emetre pels Organismes de conca és preceptiu i vinculant.

Per a més informació:
CENDOJ 
http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=
TS&reference=6761707&links=ambiente&optimize=20130624&publicinterface=true

Sentència del Tribunal Suprem de 17 de juny 2013 (Sala del Contenciós, Secció 5ª. Ponent: Eduardo Calvo Rojas). Partió de Béns de Domini Públic Marítim Terrestre en el terme municipal de Cartagena (Múrcia). Valoració de la prova lògica i racional. No escau al recurs de cassació.

Per a més informació:
CENDOJ 
http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=
TS&reference=6770581&links=ambiente&optimize=20130628&publicinterface=true

Sentència del Tribunal Suprem de 24 de juny 2013 (Sala del Contenciós, Secció 6ª. Ponent: Octavio Juan Herrero Pina). Expropiació Forçosa. Reversió. Compliment de la fi de l'expropiació. Improcedència de la reversió. Polígon Ademús.

Per a més informació:
CENDOJ 
http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=
TS&reference=6772743&links=ambiente&optimize=20130701&publicinterface=true

Catalunya:

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 8 de maig de 2.013. Sala del contenciós. Secció 3ª. Recurs número 178/2009. Ponent Sra. Ana Rubira Moreno. Contaminació acústica; elements constitutius de la responsabilitat patrimonial de l'Administració; inactivitat de l'Ajuntament; no acreditació de la relació de causalitat entre la inactivitat i el dany; Desestimatòria.

Per a més informació:
CENDOJ
http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=
AN&reference=6767513&links=medio%20ambiente&optimize=20130627&publicinte
rface=true

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 27 de maig de 2.013. Sala del Contenciós. Secció 4ª. Recurs número 379/2010. Ponent Sra. Maria José Moseñe Gracia. Funcionament anormal serveis públics; síndrome d'hipersensibilitat química múltiple; responsabilitat patrimonial de l'Administració; estimatòria parcialment.

Per a més informació:
CENDOJ
http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=
AN&reference=6767555&links=contaminaci%F3n&optimize=20130627&publicinterface=true

ARTICLES

La garantia de disponibilitat de recursos hídrics en l'aprovació definitiva dels plans urbanístics.
La transposició de la Directiva d'Emissions Industrials i la seva incidència en la Llei 16/2002 de Prevenció i Control Integrats de la Contaminació.
L'inapreciable valor del medi ambient.
Ecosystem Services: A Possible New Approach in the Valuation of Compensation for Land Expropriation in Cameroon (Serveis Ecosistèmics: Un possible enfocament en la Valoració de la Compensació per Expropiació de Terres a Camerun)

PUBLICACIONS DELS INVESTIGADORS DEL CEDAT

Llibres i Monografies

Lozano Cutanda, B.; Pernas García, J.J.; Sánchez Lamelas, A. Evaluaciones de impacto ambiental y autorización ambiental integrada. Doctrina, textos legales, anotados y jurisprudencia. Madrid: La Ley, Grupo Wolters Kluwer, 2012.
Borràs Pentinat, S. ¿Apariencias o realidades? El control internacional de los tratados multilaterales de protección del medio ambiente. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013.

Capítols de llibre i articles en revistes

Lozano Cutanda, B.; Lago Candeira, A. "Compromisos internacionales ambientales: la pérdida de la década en materia de cambio climático", en López Ramón, F. (dir.), Observatorio de Políticas Ambientales, Pamplona: Thomson-Aranzadi, 2012, pp. 49-74.
Pigrau Solé, A. "La responsabilidad de las empresas transnacionales por daños graves al medio ambiente", en Costa de Oliveira, C.; Silveira da Rocha Sampaio, R. (Orgs.), Instrumentos jurídicos para a implantação do desenvolvimento sustentável, Rio de Janeiro: FGV, Direito Rio, Programa em Direito e Meio Ambiente, 2012, pp. 221-238.
Quintero Olivares, G. "El derecho penal ambiental y la contaminación del agua: ríos nacionales y transnacionales", en Pérez Alonso, E.; Arana Garcia, E.; Mercado Pacheco, P. (Eds.), Derecho, Globalización, Riesgo y Medio Ambiente, Valencia: Tirant lo Blanch, 2012.
Pallares Serrano, A., "El libre acceso a las actividades de servicios y su aplicación en el ámbito de las actividades clasificadas. Estudio del comportamiento normativo de las Comunidades Autónomas", en Revista Catalana de Dret Ambiental, Vol.III, núm.2, 2012, pp. 1-66.
Fauth, G. "Os 'novos' direitos: uma abordagem sob a perspectiva do Direito à Cidade e a busca por uma tutela paisagística", en Cavallazi Lunardelli, R.; Ayres Junqueira, M. (orgs), Construções Normativas e códigos da cidade na zona portuária, Rio de Janeiro: editora PROURB, 2012, pp. 179-197.

PUBLICACIONS DE RECENT ADQUISICIÓ

Jans, Jan H. European environmental law: after Lisbon. Groningen: Europa Law Publishing, 2012.
Lorenzo Pardo, Manuel. Plan nacional de obras hidráulicas. [Madrid]: Centro de Publicaciones MOPT para la Secretaría de Estadopara las Políticas del Agua y el Medio Ambiente y el Centro de Estudios yExperimentación de Obras Públicas, 1993.
Condon, Bradly J. Environmental sovereignty and the WTO: trade sanctions and international law. Ardsley, NY: Transnational Publishers, 2006.
Jadot, Benoît (dir). La Participation du public au processus de décision en matière d'environnement et d'urbanisme: actes du colloque le 27 mai 2004 par le Centre d'étude du droit de l'environnement(CEDRE) des Facultés universitaires Saint-Louis. Bruxelles: Bruylant, 2005.
Lozano Cutanda, Blanca. Evaluaciones de impacto ambiental y autorización ambiental integrada: doctrina, textos legales anotados y jurisprudencia. Madrid: La Ley, 2012.

AGENDA

Camp de treball 'Els veritables habitants del llac de Banyoles'

L'entitat naturalista Limnos està preparant per als mesos de juliol i agost un camp de treball dedicat a la biodiversitat que hi ha entorn del llac de Banyoles, amb el nom "Els veritables habitants del llac de Banyoles". La iniciativa està dirigida a joves de 14 a 17 anys i consistirà a conèixer les espècies de fauna i flora del territori i practicar diverses tècniques per estudiar-les. És la primera vegada que s'organitza un campus d'aquest tipus a la zona lacustre de l'estany de Banyoles.

Els principals objectius educatius són el gaudi directe de la naturalesa, introduir als joves al naturalisme tècnic i científic, conèixer a fons un espai natural protegit, i crear un ambient de grup basat en el treball cooperatiu, l'altruisme i la responsabilització en front de tasques útils per a la societat.

Data: 16 de juliol
Lloc: Zona d'acampada dins de l'espai natural de l'Estany de Banyoles, Banyoles.
Organitza: Limnos i Associació La Sorellona

Per a més informació:
www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Serveis%20i%20tramits/Agenda%20dactivitats/Llista%
20dActivitats/2013/07_juliol/Juliol%20Agost%20Camp%20de%20treball%20Limnos/Camps_
de_treball_Banyoles_2013.pdf

Sortida matinal d'ornitologia a la Vall d'Aran

Sortida guiada amb ornitòleg expert per observar la rica avifauna de muntanya de la Vall d'Aran. Les sortides es fan molt aviat per aprofitar les hores en què els ocells estan actius.
El programa de l'activitat serà el següent:

Dissabte 20 de juliol
7 h - Punt de trobada a Salardú
7 h -12 h Sortida per zones properes al P.N .d'Aigüestortes
18 - 21:30h Sortida pel Baix Aran

Domingo 21 de juliol
7 h - Punt de trobada a Salardú
7 - 12 h Sortida al Pla de Beret
Entre les 12 h i les 18 Piscina, menjar, migdiada, llegir o qualsevol altra activitat.

Data: 20-21 de juliol
Lloc: Alberg Era Garona, Salardú.
Organitza: Institut Català d'Ornitologia (ICO)

Per a més informació:
http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Serveis%20i%20tramits/Agenda%20dactivitats
/Llista%20dActivitats/2013/07_juliol/20072013_ICO_Val%20d%27Aran/Cartell%20Sortida%
20Val%20d%27Aran%20juliol%202013.pdf

XII Congrés Internacional de Psicologia Ambiental

El Congrés Internacional de Psicologia Ambiental, que inclou el XII Congrés de Psicologia Ambiental i les VI Jornades Científiques del ArpEnv té l'objectiu de revisar conceptes psicoambientals i els seus temes de recerca i d'intervenció, a partir d'espais actuals caracteritzats pels límits difusos que hi ha en les dicotomies entre públic i privat, rural i urbà o físic i virtual. Pretenem abordar aquests espais híbrids i la transformació de les pràctiques i els significats socials que comporten, dins de l'estudi de la relació entre individus/col·lectius i el mitjà.

Es dirigeix a professionals del món acadèmic i dels sectors públic i privat interessats en les relacions entre el medi i el comportament humà.

Data: 22-25 d'octubre de 2013
Lloc: Edifici històric Universitat de Barcelona. Gran Via dels Corts Catalanes 585, 08007 Barcelona.
Organitza: Universitat Oberta de Catalunya, Universitat de Barcelona i Universitat Autònoma de Barcelona.

Per a més informació
http://psicoamb2013.wonference.com/ca/

Pollutec Horizons

Saló de referència de l'eco-indústria, de l'energia i del desenvolupament sostenible. Presenta una oferta única en matèria de solucions innovadores, nombroses oportunitats de trobades i un ampli programa de conferències, intercanvis i debats per fer balanç sobre els reptes mediambientals i energètics presents i futurs entre els quals, la protecció del medi ambient, la lluita contra el canvi climàtic, les Cleantech i el green business.

La fira abasta els àmbits de:


· Aigua i reutilització
· Aire
· Gestió de residus i reciclatge
· Energia
· Ubicació i solc
· Productes i desenvolupament sostenible
· Prevenció i gestió de riscos
· Anàlisis, mesura i control

Data: 3-6 de desembre de 2013
Lloc: Paris - Nord Villepinte, Pabelló 6. Paris, França
Organitza: POLLUTEC

Per a més informació:
http://www.pollutec.com/GB/Acerca-de-Pollutec-2013/Acerca-de-Pollutec-2013.htm

 
Si no desitja seguir rebent aquest bulletí: clicar AQUÍ(ELIMINAR)
El Butlletí Informatiu és un servei gratuït del Centre d'Estudis de Dret Ambiental Alcalde Pere Lloret (CEDAT) de la Universitat Rovira i Virgili.
Per a qualsevol comentari o suggeriment, enviï'ns un email a: cedat(ELIMINAR)@urv.cat.