CEDAT | Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona

BUTLLETÍ INFORMATIU

Butlletí nº 45, maig de 2013

Tarragona

descarregar notícies descarregar notícies / descarregar butlletí descarregar notícies

EDITORIAL

Cultura i medi ambient

A mitjan del mes d'abril, es va dur a terme en la ciutat portuguesa de Porto el Fòrum mundial Porto21 sobre ciutats i desenvolupament sostenible, impulsat des d'entitat no governamentals portugueses i espanyoles, entre les que cal esmenar la Fundació Serralves, que en va exercir de seu, i el Fòrum Soria 21 per al desenvolupament sostenible. Com a conclusió de l'esdeveniment, es va llegir l'anomenada 'Declaració de Porto. Rio+20+1', que insta a considerar la cultura com el quart pilar de la sostenibilitat -a afegir als ja coneguts d'economia, justícia social i medi ambient-.

La idea, malgrat de ser prometedora en la seva superfície, no aporta, en el seu desenvolupament en el marc de la declaració esmentada massa coses. En certa manera, dóna per bona la noció de desenvolupament sostenible, sense considerar que aquesta mateixa idea és expressió d'una determinada cultura. En aquest sentit, es perd l'oportunitat d'avançar en la modificació profunda del metabolisme social mundial a través d'un diàleg intercultural obert als punts de vista de les cultures perifèriques del sistema-món capitalista, de manera que la cultura acaba convertint-se en una àrea de producció de discurs delimitada i tancada, subsumida en la dinàmica econòmica, que no es reconeix com a producte cultural.

Amb això, l'etnocentrisme i l'economicisme s'instal·len en el discurs que les societats dels dos estats ibèrics pretenen transmetre al món, perdent, d'entrada, l'oportunitat d'enriquir-se del intercanvi amb el món cultural dels pobles originaris americans, al que ambdós estats han estat exposats durant els darrers segles. Pel contrari, sembla que se subscriu novament la superioritat cultural d'Occident i la distinció tradicional (i esbiaixada) entre alta cultura i cultura popular.

El xovinisme cultural, òbviament, no sembla la millor manera de trobar respostes en aquest moment d'incertesa, en el que les bases de la relació entre societat i naturalesa han de revisar-se integralment. Quan aquest xovinisme cultural s'uneix a l'assumpció acrítica de la ideologia econòmica -encara que es pinti de verd-, no pot parlar-se, francament, d'una aportació rellevant. Potser, tot plegat s'explica per un sucursalisme ideològic vinculat a una forta reserva davant de la diversitat que, lamentablement, sembla lluny de ser superat. En tot cas, cap missatge d'interès que els pobles ibèrics aportin al món. Una llàstima.

Maig 2013

NOTÍCIES

Internacional:

El desglaç a l'Antàrtida augmenta deu vegades en els últims 600 anys

El desglaç a l'Antàrtida ha augmentat gairebé deu vegades en els últims 600 anys, amb la major taxa d'increment de la descongelació en l'últim mig segle, segons un estudi divulgat a Austràlia.

Foto: BBC Mundo "Descobrim que les condicions més fredes en la península antàrtica i la menor quantitat de desglaç durant l'estiu va ocórrer fa 600 anys", va dir el cap de l'estudi, Nerilie Abram, expert de la Universitat Nacional Australiana (ANU, sigles en anglès) i el Sondeig Antàrtic Britànic (BAS, sigles en anglès). L'estudi, que va ser publicat en Nature Geoscience, pretén entendre les causes dels canvis ambientals a l'Antàrtida i calcular la contribució del seu desglaç en l'augment dels nivells del mar.

Els científics van examinar els canvis de temperatura en el nucli de gel de l'Antàrtida durant els últims mil anys. Fa uns 600 anys, les temperatures eren d'uns 1,6 graus Celcius menys que les registrades al segle XX.

Font:
BBC Mundo (15 Abril 2013)
http://www.bbc.co.uk/mundo/ultimas_noticias/2013/04/130414_ultnoot_deshielo_antartida
_aumento_diez_veces_msd.shtm

Florida demanda a BP per 5.500 milions de dòlars per l’abocament el 2010

La fiscal general de l'Estat de Florida, Pam Bondi, ha informat que ha interposat una demanda per 5.500 milions de dòlars (4.219 milions d'euros) contra British Petroleum (BP) per les pèrdues ocasionades a causa d'un accident en una plataforma petroliera el 2010 al Golf de Mèxic. A la foto, datada el 9 de juny de 2010, vista de restes de l'abocament de la plataforma Deepwater Horizon" prop de Grand Isle (Louisiana, golf de Mèxic, Estats Units). EFE/Tannen Maury.

La demanda va ser presentada tres anys després de l'accident en la plataforma Deepwater Horizon, operada per la britànica BP, que es va incendiar i va causar 11 morts, a més de contaminar aiguamolls i costes de cinc estats riberencs del Golf de Mèxic, entre altres Florida.

"Aquest és un cas de Florida. Volem que es porti als tribunals de Florida; per això hem presentat la demanda a Panama City (districte nord de Florida)", va dir Bondi en una entrevista amb el periòdic local d'aquesta ciutat The News Herald
Foto: EFEverde

La fiscal general de l'Estat va dir que no sabia el temps que podria durar el litigi, però que es contempla la possibilitat d'arribar a un acord entre les parts. D'assolir-se aquest acord, va dir al periòdic, això evitaria a BP i Halliburton, la companyia contractista, qualsevol altra futura demanda per danys econòmics. Incendi de la plataforma. El 20 d'abril de 2010 es va incendiar la plataforma Deepwater Horizon, a 75 quilòmetres de la costa de Louisiana. La taca de petroli va contaminar importants aiguamolls en el Delta del Mississipí, on viuen 400 espècies animals protegides, i les costes dels cinc estats riberencs del Golf de Mèxic: Louisiana, Mississipí, Alabama, Florida i Texas.

Font:
EFEverde (25 Abril 2013)
http://www.efeverde.com/contenidos/noticias/florida-demanda-por-5.500-millones-de-dolares-
a-bp-por-vertido-en-2010

Desastres naturals i transports, temes claus en la Cimera d’AEC

Els cancellers de l'Associació d'Estats del Carib (AEC) han aprovat els documents del V Cimera de governants, entre els quals figuren la millora del transport intrarregional i la necessitat d'un pla de prevenció i atenció de desastres naturals. Els ministres de Relacions Exteriors dels països del Gran Carib, reunits a la capital haitiana, van deixar enllestits els detalls de la declaració de Pétion Ville, i d'un pla d'acció per l’AEC, que signaran els presidents de la regió.

En els documents, als quals va tenir accés Efe, es destaca la necessitat d'impulsar el comerç intrarregional i la competència, i d'enfortir el Banc del Desenvolupament del Carib, així com la creació d'un centre d'idiomes del Gran Carib. A més, els presidents coneixeran un mapa perfeccionat de rutes marítimes i ports de la regió, així com la revisió d'un acord de transport aeri entre Estats del Carib, i es posarà l'accent en la importància de treballar en la promoció d'aliances entre les aerolínies dels països membres. Foto: EFEverde

RESPOSTA VERDA. A més, es fa una crida a l'enfortiment dels serveis d’hidro-meteorologia a les illes del Carib i al desenvolupament d'un pla de "resposta verda" davant els desastres naturals. El canceller de Costa Rica, Enrique Castillo, va dir a Efe que el tema del millorament de les vies de comunicació i transport és clau per al creixement de la regió, i és possiblement el primer pas per construir relacions més sòlides. "El mar Carib hauria de ser un via de comunicació i unió entre tots i més aviat ens ha separat.

No hi ha bons mitjans de transport i això dificulta l'eficient connexió de persones i mercaderies, tot això ens ha allunyat i ha obstaculitzat l'intercanvi cultural i comercial", va explicar el ministre. Segons Castillo, el major exemple d'aquests problemes es viu precisament al seu país, que té vigent un tractat de lliure comerç (TLC) amb la Comunitat del Carib (Caricom) "i no obstant això pràcticament ha estat en desús perquè el comerç és difícil i car". "Aquest és un dels grans desafiaments que està disposat a afrontar l'Associació.

Encara no tenim una resposta definitiva però sens dubte ens estem ocupant d'això durant el cim i en els propers mesos", va agregar. El secretari general de l‘AEC, el colombià Alonso Múnera, va coincidir amb Castillo que el mar Carib s'ha convertit més en una barrera que en un mitjà de comunicació entre els països al voltant, i que aquesta situació ha de ser revertida el més aviat possible. Desastres naturals. Múnera va ressaltar a més un altre tema d'urgent atenció per a aquestes nacions: la prevenció i atenció de desastres naturals, especialment huracans, que cada any afecten a la regió. El secretari general va instar als representants dels països a treballar en un pla estratègic en aquesta matèria per presentar-ho a la comunitat internacional doncs, segons ell, "el món desenvolupat té una obligació amb el Carib" en aquesta matèria.

"El canvi climàtic i els huracans són responsabilitat en bona part d'accions externes al Carib; això fa encara més important un programa estratègic per presentar-li al món", va argumentar. Per a Castillo, la cimera de l‘AEC és una "oportunitat d'unir-nos i ajuntar esforços entre països diversos però molt complementaris". El canceller va destacar el gran potencial que la regió representa per a si mateixa en matèria econòmica i política, doncs els membres de l'Associació poden oferir als altres els seus "productes agrícoles i làctics, realitzar accions complementàries en turisme, establir polítiques ambientals conjuntes i fins a tenir posicions de bloc en organismes multilaterals".

L’AEC.

El Cim de l’AEC convoca a delegacions de 31 països sota el lema "La renovació de la visió fundacional de l’AEC: treballem per una regió del Carib forta i unida". A la cita assisteixen, entre altres, els presidents de Mèxic, Enrique Peña Nieto; de Colòmbia, Juan Manuel Santos; de Veneçuela, Nicolás Maduro; de Costa Rica, Laura Chinchilla; de República Dominicana, Danilo Medina; de Guatemala, Otto Pérez Molina i Hondures, Porfirio Lobo.

Font:
EFEVerde (26 Abril 2013)
http://www.efeverde.com/contenidos/noticias/desastres-naturales-y-transportes-temas-claves
-en-la-cumbre-de-aec

Un terç de bielorusos sofreixen patologies de tiroides després de Txernòbil

Al voltant d'un terç de la població de Bielorúsia sofreix d'alguna patologia de tiroide a causa de la catàstrofe nuclear de Txernòbil, segons va informar el Ministeri de Sanitat bielorús en ocasió del 27 aniversari de la tragèdia. Gairebé tota la població bielorusa va sofrir en major o menor mesura la contaminació causada per la major catàstrofe nuclear de la història a la ciutat ucraïnesa, molt propera a Bielorússia, que segons els experts es va veure afectada fins i tot més que Ucraïna per les conseqüències de l'accident de 1986.

Gairebé tres dècades després dels fets, els metges bielorusos observen entre la població del país la persistència de l'anomenada "síndrome de Txernòbil", un trastorn d'ansietat relacionat amb fòbies a la radiació i el càncer.

La síndrome afecta més a les dones que als homes, fet que "perjudica sobretot als nens, que senten amb més agudesa les preocupacions de les seves mares i àvies", segons experts bielorusos citats per l'agència russa Interfax

Foto: EFEverde

La major part dels habitants de les zones més contaminades del país sofreixen ansietat i estrès postraumàtic, mentre que un de cada dos joves bielorusos d'entre 19 i 25 anys té por a la radiació. Aquesta fòbia afecta també al 40 per cent de les persones amb edats compreses entre els 41 i 50 anys, testimonis de la tragèdia, i en en menor mesura als bielorusos majors de 51 anys, millor adaptats per viure en condicions extremes, segons els experts.

Cada any, els metges diagnostiquen malalties oncològiques a entre 250 i 300 menors d'edat bielorussos, sent la leucèmia la més freqüent. També les autoritats de la veïna Ucraïna van recordar a les víctimes de Txernòbil i van assenyalar que les pèrdues econòmiques acumulades des de 1986 com a conseqüència de l'accident assoliran els 180.000 milions de dòlars en 2015, l'equivalent al PIB anual del país. El president ucraïnès, Víctor Yanukóvich, va agrair a la Unió Europea, Estats Units, Japó i Canadà la seva participació en el fons destinat a pal•liar les nefastes conseqüències de la tragèdia.

Segons dades oficials, l'explosió ocorreguda la matinada del 26 d'abril de 1986 en el quart reactor de la central de Txernòbil va escampar fins a 200 tones de material amb una radioactivitat de 50 milions de curis, equivalent a 500 bombes atòmiques com la llançada a Hiroshima durant la Segona Guerra Mundial.

Font:
EFE Verde (26 abril 2013)
http://www.efeverde.com/contenidos/noticias/un-tercio-de-bielorrusos-sufren-patologias-de-
tiroides-despues-de-chernobil

El govern de Jamaica impulsa ocupació d'energies renovables

El Govern de Jamaica va contractar consultors estrangers per analitzar la capacitat de les xarxes de transmissió i distribució de l’illa per absorbir electricitat produïda per energies renovables, va informar una font oficial.

El projecte ajudarà a garantir la màxima eficiència energètica en la mesura en què s'incorporin més quantitat d'energies renovables a la xarxa, a la vegada que determinarà quines són les deficiències de l'actual sistema, va explicar el ministre d'Energia, Ciència i Tecnologia, Phillip Paulwell, citat pel diari digital Jamaica Observer. Aquest va afegir que els consultors procedeixen de les marques Electricité, de França; i Hinicio, de Bèlgica, els quals hauran de completar l'estudi en poques setmanes.

El titular va expressar la seva insatisfacció pels talls d'energia ocorreguts en aquesta nació del Carib durant el 2012 i principis de l'any en curs i va assegurar que es prenen mesures per prevenir-los, doncs no hi ha escassetat de capacitat de generació en el sistema, va dir.

També va comunicar que l'Oficina de Regulació de Serveis Públics va comunicar una disminució de la demanda d'electricitat de 40 megavats, a causa de l'adopció de mesures d'estalvi i l'ús d'energies renovables.

Foto: Latino America Renovable

El Govern impulsa iniciatives per millorar l'eficiència i l’estalvi energètic en el sector públic en aquest any fiscal. A partir del projecte d'eficiència energètica iniciat en 2011, el Ministeri d'Energia enforteix la seva capacitat institucional i implementa mesurades com la compra d'equips eficients i reemplaçament de sistemes d'electricitat ineficients.

Per a això s'han destinat 310 milions de dòlars jamaicans (més de tres milions 157 mil dòlars nord-americans) del pressupost de despeses del període 2013-2014. D'altra banda, fomenta l'ús de fonts renovables com l'eòlica per reduir la importació de petroli. En aquest context, el passat 17 d'abril va eliminar els impostos sobre drets d'importació i consum relacionats amb equips de panells solars.

Font:
ECOticias (30 Abril 2013)
http://www.ecoticias.com/eco-america/78051/Gobierno-Jamaica-impulsa-empleo-energias-
renovables-

Unió Europea:

Estrasburg rebutja atallar l'excés de drets d'emissió de CO2

Gerro d'aigua freda per a la Comissió Europea i per als moviments ecologistes que confiaven en el mercat d'emissions com un instrument per lluitar contra el canvi climàtic. El Parlament Europeu va tombar per un grapat de vots la proposta de paralitzar la sortida al mercat de nous títols.

Amb aquesta iniciativa, la Comissió tractava d'estabilitzar els preus, evitar que aquests segueixin desplomant-se i, en última instància, generar incentius perquè la indústria emeti menys CO2.

Però el ple d'Estrasburg —amb 315 vots a favor, 334 en contra i 63 abstencions— ha atès les peticions del sector i ha rebutjat la iniciativa. Els defensors del no consideraven que la intervenció al mercat perjudicarà a la competitivitat de la indústria europea en plena crisi.

Foto: Revista Otro Mundo es Posible

“Un resultat negatiu suposaria probablement la fi de la proposta de la Comissió, generant un mercat d'emissions en depressió durant diversos anys i un important desori”, assenyalava abans de la votació l'analista de Thomson Reuters Hæge Fjellheim. Malgrat lamentar la derrota que acabava de rebre a Estrasburg, la comissària d'Acció pel Clima, Connie Hedegaard, no dóna per morta la seva iniciativa. La responsable europea confia que els eurodiputats reconsiderin la seva decisió o que els Governs la rectifiquin. “Europa necessita un mercat de carboni sòlid per complir els nostres objectius climàtics i impulsar la innovació”, va dir Hedegaard.

900 MILIONS

La proposta de Brussel•les consistia a retardar a 2019 i 2010 la subhasta de 900 milions de permisos d'emissió per limitar l'excés d'oferta i forçar així una pujada dels preus del carboni. La crisi econòmica és la responsable d'aquest excés d'oferta, ja que els càlculs d'aquest mercat es van fer quan ningú preveia el descens d'activitat que anava a sofrir el sector. La proposta, recolzada pels socialistes, ha trobat el rebuig dels eurodiputats conservadors.

El sistema es va dissenyar perquè el preu dels drets d'emissió es mantingués entre els 25 i els 30 euros, però ara oscil•la entre tres i cinc euros, segons els grups ecologistes Xarxa d'Acció pel Clima (CA) Europa i el Fondo Mundial per a la Naturalesa (WWF), que van denunciar recentment que una tona de CO2 costa menys que una hamburguesa, segons Efe.

Font::
El País (16 Abril 2013)
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/04/16/actualidad/1366141444_635003.html

La “Declaració de Porto, Riu+20+1” demana que la cultura sigui acceptada com 4º pilar del desenvolupament sostenible

El fòrum, plantejat per entitats espanyoles i portugueses com una trobada multisectorial per al debat obert entre persones de diferents àmbits, ha comptat amb 112 ponents, que han tractat aspectes relacionats amb l'ús de noves tecnologies i xarxes intel•ligents, mobilitat, urbanisme, diàleg entre el mitjà rural i el mig urbà, aigua, o eficiència energètica, però també sobre com les pràctiques sostenibles influeixen en la competitivitat de les ciutats, en la creació d'ocupació i en la salut i el benestar dels seus habitants.

En total, en les dues jornades de taules rodones principals i paral•leles, han participat unes 400 persones. Durant les sessions, en les quals empreses com a General Electric, Endesa, Galp, Siemens o PwC Portugal, s’han presentat casos o estudis en els quals destaca que en el plànol pràctic, quan les accions en matèria de sostenibilitat s'enfoquen a les persones, els resultats són més efectius en aspectes bàsics com a aigua, eficiència energètica, qualitat de l'aire o mobilitat.

Per exemple, s'ha explicat el paper que les empreses estan duent a terme mitjançant estratègies de recursos humans per a la sensibilització dels seus treballadors quant a mobilitat, promoure hàbits saludables, o reduir la despesa de recursos energètics, i com aquestes estratègies milloren no solament la productivitat de les persones, sinó la seva qualitat de vida individual i com això influeix al seu torn en la vida de la ciutat.

Quant al paper de la cultura en la cerca de solucions als reptes de les ciutats, el president de la Fundació Serralves assenyalava en l'acte de clausura tres conclusions:

Foto: EFE VErde

“Primer, val la pena insistir en la creativitat; en segon lloc la cultura és el que fa diferents a les ciutats, atorgant identitat pròpia als seus ciutadans, i per tant, i tercer, la cultura reforça la ciutadania”.

Per la seva banda, Richard Huber esmentava la importància per a les ciutats d'Amèrica Llatina i el Carib “d’aprendre d'Europa” quant a ciutats sostenibles, i José María Ballester va destacar el plantejament del fòrum en abordar qüestions de desenvolupament sostenible “no en reunions sectorials, sinó en el context de l'ètica”. La “Declaració de Porto. Riu+20+1”, llegida en l'acte de clausura, insta a la societat a adoptar una nova actitud basada en la cultura, entesa com a herència moral de la societat, per promoure un paradigma de desenvolupament intel•ligent que asseguri el benestar de les generacions futures.

Al mateix temps, sol•licita a les institucions comunitàries reconèixer el fet cultural com a factor essencial del principi de sostenibilitat i proveir-ho de fons per al desenvolupament d'estratègies que incorporin aquest concepte en els projectes i programes europeus, com a suport al desenvolupament sostenible i base per a la promoció de les polítiques públiques sostenibles.

El programa, organitzadors i suports per a la celebració del Fòrum Mundial Porto21 es pot consultar en www.porto21worldforum.org.

Font:
EFE Verde (18 Abril 2013)
http://www.efeverde.com/contenidos/noticias/la-declaracion-de-oporto-rio-20-1-pide-que-la-
cultura-sea-aceptada-como-41-pilar-del-desarrollo-sostenible

La UE manté la protecció sobre les foques

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) ha confirmat la validesa de la normativa europea relativa a la comercialització de productes derivats de la foca dins del territori comunitari.

Foto: ABC

La decisió del Tribunal, amb seu a Luxemburg, va arribar després d'un recurs presentat per la Inuit Tapiriit Kanatami, una associació que representa els interessos de diverses parts, entre elles la comunitat inuit canadenca.

L'associació inuit considerava que la llei europea era il•legal, en tenir per objecte protegir el benestar animal, alguna cosa que «no és competència exclusiva de la UE».

La institució europea va considerar, en canvi, que la norma defineix les condicions de funcionament del mercat interior «mitjançant l'adopció de regles harmonitzades», per la qual cosa la seva aplicació és correcta.

GESTIÓ DURADORA DELS RECURSOS MARINS.

La UE sí autoritza l'entrada, l’emmagatzematge, transformació o fabricació de productes derivats de foca destinats a l'exportació, va explicar en un comunicat. La importació està permesa també quan té caràcter ocasional i en mercaderies destinades a l'ús personal i no comercial, així com quan provenen d'una caça regulada per la normativa nacional (que realitza una gestió duradora dels recursos marins). La prohibició no afecta, no obstant això, als estris elaborats per comunitats que subsisteixen a partir de la comercialització de productes derivats de la foca i per les quals aquesta suposi una parteix integrant de la seva cultura i identitat.

Font:
ABC (26 Abril 2013)
http://www.abc.es/natural-biodiversidad/20130426/abci-focas-proteccion-201304261159.htm

El consum d'energia renovable en la UE va pujar fins al 13% en 2011

El consum d'energia procedent de fonts renovables va augmentar fins al 13 % del total utilitzat en 2011 en la Unió Europea (UE), segons les últimes dades publicades per l'oficina d'estadístiques comunitària, Eurostat. En el cas d'Espanya, la proporció de consum energètic procedent de fonts netes va superar en dos punts a la mitjana europea, ascendint fins al 15 %.

Eurostat va destacar en el seu comunicat l'avanç assolit pels Vint-i-set en aquesta matèria en els últims anys, posicionant-se més prop de l'objectiu assumit per la UE que per 2020 el 20 % de l'energia procedeixi de fonts renovables.

El consum de renovables (això és, les energies solar, tèrmica, fotovoltaica, hidràulica, eòlica, geotèrmica, biomassa i les bombes de calor als països en els quals es disposa d'aquesta tecnologia), va passar de suposar un 7,9 % del total consumit en 2004 al 12,1 % en 2010, per avançar fins al citat 13 % en 2011.

Foto: EFE/ Esteban Cobo

A més, en 2011 Estònia es va convertir al primer país de la Unió a aconseguir el seu objectiu individual per 2020, i fins i tot ho va superar, amb un 25,9 % enfront del 25 % proposat. PER PAÏSOS. Per països, les majors proporcions d'ús d'energies renovables es van donar a Suècia (amb un 46,8 % del consum energètic total), Letònia (33,1 %), Finlàndia (31,8 %) i Àustria (30,9 %). Els Estats membres de la UE que menys van recórrer a les energies renovables van ser Malta (0,4 %), Luxemburg (2,9 %), Regne Unit (3,8 %), Bèlgica (4,1 %) i Holanda (4,3 %). Malgrat ser un dels països amb major consum d'energia renovable, Suècia va ser un dels pocs en els quals la proporció d'energies netes va sofrir un descens entre 2010 i 2011, passant del 47,9 % al 46,8%.

En aquesta llista li van acompanyar Romania (que va passar del 22,9 % al 21,4 %) i Eslovènia (del 19,6 % al 18,8 %). Luxemburg va ser un altre dels pocs països dels Vint-i-set que no va augmentar la seva part d'energia renovable entre 2010 i 2011, encara que en aquest cas el consum va romandre estable, en el 2,9 %. No obstant això, Eurostat va assenyalar que el consum d'energies renovables va augmentar en tots els països de la UE des de 2004, amb les pujades més destacables registrant-se a Suècia (del 38,3 % en 2004 al 46,8 % en 2011), Dinamarca (del 14,9 % al 23,1 %), Àustria (del 22,8 % al 30,9 %), Alemanya (del 4,8 % al 12,3%) i Estònia (del 18,4 % a 25,9 %).

Font:
EFEVerde (26 Abril 2013)
http://www.efeverde.com/contenidos/noticias/el-consumo-de-energia-renovable-en-la-ue
-subio-hasta-el-13-en-201

La UE aprova prohibir durant dos anys els plaguicides que amenacen a les abelles

La Comissió Europea ha aconseguit el suport d'una majoria de països suficient per seguir endavant amb la seva proposta de prohibir durant dos anys l'ús dels tres neonicotinoides més freqüents com a plaguicides en la sembra del girasol, la colza, el cotó i el blat de moro, pels riscos que plantegen per a la salut de les abelles. Brussel.les espera que la mesura entri en vigor al desembre d'aquest any.

Foto: Europa Press / Ayto Cuenca

Un total de quinze països han donat el seu vistiplau al veto de dos anys, inclosos Alemanya i Bulgària, països que en reunions anteriors es van abstenir, i d'Espanya, que ja es va mostrar a favor mesos enrere, segons han informat a Europa Press fonts comunitàries. En contra han votat vuit delegacions, entre elles Regne Unit i Itàlia, i s'han abstingut quatre països. Aquest vot no suposa una "majoria qualificada suficient" per adoptar automàticament la mesura, però sí impedeix que els països contraris formin una força de bloqueig, per la qual cosa "dóna a Brussel•les l'autoritat per adoptar" el veto, expliquen des de l'Executiu comunitari.

La mesura podria afectar a un terç de les llavors preparades en la UE i Espanya és un dels principals productors, per la qual cosa inicialment va demanar ajornar qualsevol decisió fins a tenir més dades científiques concloents, encara que finalment es va pronunciar a favor en una primera votació celebrada al març.

Poc després del vot, el comissari de Salut i Consum, Tonio Borg, ha declarat que el seu pla "es basa en una sèrie de riscos per a la salut de les abelles identificats per l'Autoritat europea de seguretat alimentària (EFSA)" i s'ha compromès a "fer tot el possible per protegir" a aquests insectes, "vitals per als nostres ecosistemes". La producció apícola implica 22.000 milions d'euros per a l'agricultura europea, segons Borg. El comissari va voler inicialment que les mesures restrictives entressin en vigor a partir del juliol vinent, però finalment proposarà la seva aplicació des de l'1 de desembre d'aquest any.

Fonts comunitàries han explicat a Europa Press que aquest retard es deu al requisit legal de notificar els canvis amb tres mesos d'antelació, però també a la voluntat de donar als productors el temps necessari per adaptar-se. Borg ha sumat els suports necessaris en una reunió del Comitè d'Apel•lació que formen experts dels 27 a Brussel•les, després de fracassar el març passat en un primer intent sotmès als Estats membres en un altre comitè. Llavors, tretze Estats membres, entre ells Espanya, van votar a favor de la proposta comunitària, però nou països es van oposar i cinc, entre ells Alemanya i Regne Unit, es van abstenir.

ELEMENTS DE LA PROPOSTA

La proposta es basa en el principi de precaució a partir d'un informe de la EFSA que assenyala tres plaguicides de la família dels neonicotinoides comercialitzats a Europa per Bayer i Syngenta: clotianidina, tiametoxam i imidacloprid. Aquests químics poden afecten al sistema nerviós dels insectes causant-los paràlisis i fins a la mort, però no suposen un risc per a la salut humana. Brussel•les vol que es limiti l'ús d'aquests plaguicides a professionals i que s'impedeixi la seva aplicació en llavors, grans o plantes i cereals que resultin "atractius" per a les abelles. Si bé preveu la possibilitat d'excepcions per a cultius dins d'hivernacles i, en el cas de cultius a cel obert, "solament després de la floració".

A més, el comissari es compromet a revisar la mesura en un termini de dos anys i tan aviat com hi hagi noves dadeS científiques i avanços tècnics.

Font:
Europa Press (29 Abril 2013)
http://www.europapress.es/sociedad/medio-ambiente-00647/noticia-ue-aprueba-prohibir-dos-
anos-plaguicidas-amenazan-abejas-20130429143014.html

Espanya:

El mercat interior d'aliments ecològics és un dels pocs àmbits de l'economia que creix i genera ocupació. Espanya es converteix en l'horta ecològica d'Europa en augmentar les exportacions un 11’5% en el mateix període

Després de més de cinc anys de crisis esperant al fet que sorgís de l'erm de l'economia espanyola un brot verd, ja es pot assegurar que n’existeix algun. El sector de l'agricultura ecològica espanyola i la transformació dels seus productes estan en expansió i creixement.

En el 2011 el valor final del mercat interior d'aliments ecològics s'ha xifrat en 965 milions d'euros segons l'últim informe oficial ofert pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient publicat al setembre de 2012. Aquesta xifra suposa un increment del 6,6% respecte a 2009. www.magrama.gob.es

Fuente: Ecoticias.com

Els productes ecològics i artesans estan demostrant que en un país desindustrializat i condemnat al sector serveis hi ha alternatives capaces de generar riquesa i ocupació sostenible en l'àmbit rural.

Fins i tot en el context de crisi econòmica s'observa una major despesa en alimentació ecològica entre els ciutadans, un 7,22% respecte a 2009, malgrat que el descens en el consum és generalitzat en tots els àmbits de l'economia.

Malgrat aquesta tendència a l’alça, la producció ecològica amb prou feines suposa un 1,04% de la despesa total nacional en alimentació. De fet, cada espanyol destina tan sols 20 euros per any al consum de productes ecològics enfront dels 153 euros d'un suís, els 74 d'un alemany o els 52 d'un francès. Malgrat tot, l'increment en la despesa en aquests productes a Espanya és una evidència contrastada. El sector exterior és un dels pocs pilars que sustenten L’economia espanyola. A aquesta realitat no és aliena la producció d'aliments ecològics l'exportació dels quals va registrar un augment de l'11,5% en 2011, la qual cosa suposa 506 milions d'euros, segons les últimes dades oficials existents.

Principalment Espanya exporta fruites, hortalisses, verdura ecològica, oli i vi als països europeus de nostre entono (Alemanya, França, Itàlia, Regne Unit) i s'ha convertit al cinquè país del món en el que a superfície destinada al cultiu d'agricultura ecològica i el cinquè també en nombre d'elaboradors (2.747). És paradoxal que posseint Espanya una de les hortes més extenses i de major qualitat del planeta, bona part dels seus productes es destinin a l'exportació, mentre els mercats del país i les grans superfícies s'omplen d'aquests mateixos productes provinents d'altres països que no té ni la qualitat, ni la trazabilitat, ni el respectat segell ecològic que les administracions autonòmiques atorguen.

Font:
Ecoticias (2 d’abril de 2013)
http://www.ecoticias.com/alimentos/76944/mercado-interior-alimento-ecologicos-pocos-
ambitos-economia-crece-genera-empleo

WWF aconsegueix uma sentència de demolició de la construcció il•legal en el Paisatge Protegit canari de la Geria

WWF celebra la sentència de l'Audiència Provincial de Las Palmas de Gran Canària en la qual ratifica la il.legalitat de la construcció d'habitatges en el Paisatge Protegit de la Geria i acorda la seva demolició. L'organització considera aquesta decisió judicial un important avanç en la defensa del patrimoni natural del país. Han transcorregut 13 anys des que WWF Espanya denunciés davant els tribunals la construcció il.legal d'aquest habitatge en el Paisatge Protegit de la Geria i ara aconsegueix, amb aquesta sentència de l'Audiència Provincial de Las Palmas, l'acord de demolició.

El passat mes de març, l'Audiència Provincial dels Palmells donava la raó a WWF i declarava que, atès que la construcció no es podia legalitzar, la forma més adequada per reparar la legalitat alterada era la demolició.

L'organització recorda que aquest procediment legal es va iniciar a l'abril de 2000 contra un dels condemnats i al gener de 2002 contra els altres dos. En total es va acusar a tots els implicats: l'amo de l'habitatge, el contractista i el tècnic.

El 29 de novembre de 2011 es va dictar sentència pel Jutjat penal Nº1 d'Escull, condemnant als imputats, però sense ordenar la demolició de l'obra, per entendre que, en existir altres construccions a la zona, no procedia

Fuente: WWF

Recorreguda la sentència pels condemnats davant l'Audiència Provincial de Las Palmas de Gran Canària, el Tribunal manté les condemnes, en concret, d'un any i sis mesos de presó, impossibilitat de presentar-se a càrrecs públics durant el temps de condemna, inhabilitació per a la professió per un any i multa.

Però, a més, l'Audiència acorda la demolició dels habitatges construïts per entendre que, qualificat l'acte de delicte, correspon al tribunal decidir les seves conseqüències, i atès que les obres de rehabilitació van excedir tres vegades la superfície inicial de l'habitatge, es van realitzar en un espai protegit i no tenien llicència, no és possible regularitzar-les. Juan Carlos de l'Olmo, Secretari General de WWF Espanya, declara: “Encara que ens ha costat gairebé una dècada, esperem que aquesta sentència serveixi per acabar amb la impunitat i l'urbanisme salvatge amb que s'ha maltractat la naturalesa canària, fins i tot en els espais protegits”.

Font:
WWF Spain (11 d’abril de 2013)
http://www.wwf.es/?24301%2FWWF-consigue-sentencia-de-demolicion-de-la-construccion-
ilegal-en-el-Paisaje-Protegido-canario-de-La-Geria

Un nou cop de maó per al litoral

Tres pares de l'actual Llei de Costes, vigent des de 1988, veuen en els canvis introduïts pel PP en aquesta norma una oportunitat clara per emplenar de ciment els pocs buits que queden en el litoral espanyol.

Els autors de la norma actual, creada durant un Govern socialista, adverteixen que s'està desprotegint una franja de 80 metres, gairebé la longitud mínima d'un camp de futbol, i que s'obrirà la possibilitat d'edificar molts trams de costa per a usos residencials que ara no són edificables.

Els guardians d'aquesta nova oportunitat de negoci seran els Ajuntaments, això sí, amb el control de les comunitats. Les novetats s'han colat de forma sutil en la reforma de la Llei de Costes, denominada projecte de Llei de Protecció i Ús Sostenible del Litoral.

Tant juristes com advocats incideixen que les esmenes “amaguen en cada paraula un joc” i deixen interrogants per resoldre sobre la posada en pràctica. Sense dir-ho de forma expressa, la disposició transitòria primera redueix de 100 a 20 els metres de la zona de servitud de protecció, en la qual no pot edificar-se.

Actualment, els habitatges aixecats en aquesta franja estan sotmeses a nombrosos controls. Encara que aquestes construccions són privades, els seus amos pràcticament no poden modificar-les.

Casas de pescadores y espigones en Pedregalejo y El Palo.Málaga. Fuente: El País, Julián Rojas.

El secretari d'Estat de Medi ambient, Federico Ramos, no s'atreveix a estimar quantes habitatges quedaran fora de protecció. “No hi ha càlculs, però entre els 600 municipis costaners serà un percentatge no petit”, estima. La zona més beneficiada, segons el ministeri, serà Galicia. La futura norma es debatrà i votarà els dies 23 i 24 d'abril en el Senat. Sobre el paper, la desprotecció afectarà a construccions aixecades abans de 1988 i que no van ser legalitzades perquè no complien amb totes les exigències per considerar-les sòl urbà, com gaudir d'accés rodat, proveïment d'aigua, evacuació d'aigües residuals i subministrament d'energia elèctrica.

“Ara n'hi ha prou amb acreditar que en 1998 hi havia edificacions en almenys un terç de la superfície a considerar”, explica Ángel Menéndez *Rexach, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de l'Autònoma de Madrid. El professor, autor de la Llei de Costes de 1988 i tota una autoritat en aquest assumpte, subratlla que aquest criteri és “molt més permissiu” que el de la legislació urbanística autonòmica, que exigeix la consolidació de l'edificació en 2/3 de la superfície (en algun cas ½) perquè el sòl es pugui considerar urbà. “El legislador està obrint la mà de forma tàcita a una classificació de sòl encoberta”, dedueix Miriam García, autora de nombrosos treballs de planejament territorial com a directora d'Urbanisme del Govern de Cantàbria entre 2002 i 2007. Aquesta arquitecta critica que la Llei de Cost3s, que suposadament ha de preservar el litoral, estableixi un sistema de silenci positiu, és a dir, que els qui vulguin regularitzar la seva situació sol.liciten els informes a Medi ambient i si en 18 mesos no reben informe s'entén que és favorable.

“El que dicta el sentit comú és que el silenci sigui negatiu”, contempla. El Ministeri de Medi ambient defensa que aquestes cases solament podran fer reformes i no obra nova. També que la fotografia es detindrà en 1988, per la qual cosa no es regularitzaran aquelles que estiguin en situació similar i s'hagin construït després d'aquesta data. Però qui tindrà les competències sobre el que ocorri en aquests llocs quan s'aprovi la reforma tornen a ser els Ajuntaments. La història es repeteix. “Un Ajuntament pot fer molts nyaps (...), a veure qui és l'alcalde que s'atreveix a negar certificats que les construccions comptaven amb tots els serveis en 1988”, considera Rita Rodríguez, advocada de l'ONG WWF. “És d'esperar que l'Administració de Costes no serà massa exigent amb la certificació que els terrenys tenien tots els serveis fa 25 anys”, afegeix Fernando Palao, un altre dels autors de la norma vigent. “No solament se'ls legalitza, sinó que es premia a els qui han corregut més en el desenvolupament d'aquestes urbanitzacions il•legals”, subratlla.

El també ex secretari d'Estat amb el PSOE, entén així mateix que en els 80 metres que quedaran fora de la zona de servitud es podrà a més edificar, “d'acord amb els plans urbanístics municipals, i sense que els sigui aplicable la legislació de Costes”. “Va a ser molt difícil distingir ara entre unes i unes altres i calcular amb precisió si les condicions establertes es verificaven realment en aquella data”, aporta José Fernández, director general de Costes en l'etapa de la ministra Cristina Narbona (PSOE). “Vist el comportament de les Administracions territorials durant els últims 25 anys, d'enorme tolerància amb les infraccions de la Llei de Costas, concretament en la gestió de la zona de protecció, és fàcil preveure quin va a ser el resultat”, vaticina. Medi ambient estima que hi ha unes 250.000 construccions amb problemes legals en la costa espanyola.

En aquest càlcul s'inclouen els habitatges considerats il.legals perquè contravenen planejaments urbanístics, les que ocupen zones de servitud i les que envaeixen domini públic. Fernando Prieto, doctor en Ecologia per la Universitat Autònoma de Madrid i també autor de la norma de 1988, vaticina més “caos” per al litoral espanyol. “Tots els catedràtics estan indignats”, afirma l'advocat medioambientalista Manuel Marraco. “El Govern té la síndrome del que es fica contra direcció en una autopista, pensa amb horror que tots els altres estan bojos”, afegeix.

Font:
El País (14 d’abril de 2013)
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/04/13/actualidad/1365878046_838466.html

Els informes ambientals no es podran recórrer en els tribunals

Els informes que donin el vistiplau ambiental a projectes com una autopista, una central nuclear o un parc temàtic no es podran recorrer als jutjats quan entri en vigor la nova Llei d'avaluació ambiental. L'avantprojecte d'aquesta norma, que el Govern del PP va estudiar en el Consell de Ministres, retarda les reclamacions mediambientals para quan les empreses presentin oficialment els seus projectes.

Terrenos de Tarifa donde se ha aprobado la construcción de una urbanización. Fuente: El País/Julián Rojas.

“Aquests informes ja no es podien recórrer en la pràctica”, matisa una font del ministeri de Medi ambient.

“La idea és que el ciutadà no es posi en un procés inútil, perquè ja hi ha sentències que ho contemplaven. Ara s'ha posat per escrit”, afegeix.

El Govern també es reserva la potestat d'aprovar projectes per llei, per la qual cosa solament es podran recórrer davant el Tribunal Constitucional

Aquesta via està vetada per les ONG, ja que no estan legitimades. “Es va a empobrir la defensa del medi ambient perquè els afectats no solen tenir recursos per fer-ho”, subratlla Rita Rodríguez, advocada de l'ONG WWF. Amb la nova normativa, els informes mediambientals sobre els plans o projectes no estaran en mans de les administracions, sinó dels promotors, per la qual cosa el seu accés estarà més restringit per a tercers.

El ministre responsable, Miguel Arias Cañete, va assegurar després del Consell de Ministres, que s'han proposat solucionar els 10.000 expedients que esperen resolució. Aquests informes estan paralitzant projectes que podrien generar 80.000 ocupacions i 1.000 milions d'euros, segons càlculs del seu ministeri, que també xifra en tres anys i quatre mesos el temps mitjà en el qual es resolen aquests tràmits. L'avantprojecte de llei es fixa un objectiu de quatre mesos. “Quan hi ha voluntat i es treballa els temes es resolen”, va resoldre Arias Cañete, que va presumir d'haver solucionat el problema de la Refineria Balboa (Badajoz). “Portava set anys pendent i es va resoldre en tres mesos”, va explicar.

Els tècnics de Medi ambient van rebutjar el projecte perquè atemptava contra la zona marítima de l'espai natural del Parc de Doñana. El ministre Arias Cañete també va subratllar que el fracking, tècnica per extreure gas no convencional mitjançant fracturació hidràulica, se sotmetrà als procediments d'avaluació ordinaris, i que el silenci dels òrgans ambientals no es considerarà favorable “com a màxima garantia ambiental”. Ángel Càmera, degà del Col•legi d'Enginyers de Mines, veu en aquesta al.lusió al fracking “una picada d'ullet” a la preocupació social que desperta aquesta nova tècnica. “Si el tema segueix candent es farà una mica més específic”, aventura el catedràtic.

Una altra de les noves figures que s'inclouen són els bancs de conservació de la naturalesa, un nou instrument que permetrà compensar, reparar o restaurar danys naturals dels projectes. La fórmula, ja implantada a EUA, desperta recels. Francisco Segura, coordinador d'Ecologistes en Acció, ho veu com un tragadero per treure endavant projectes molt nocius. “S'apliquen les regles de l'oferta i la demanda a alguna cosa que no és lògic sotmetre a aquests dictats: la biodiversitat”, contempla. “Cal tenir controlat tot aquest procés del que amb prou feines sabem encara, perquè alguna cosa que pot ser beneficiós pot convertir-se en pervers”, opinen des de SEU.

Font:
El País (19 d’abril de 2013)
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/04/19/actualidad/1366384666_174888.htm

Aprovada la nova Llei d'Avaluació d'Impacte Ambiental

El Consell de Ministres ha donat llum verda a l'avantprojecte de Llei d'Avaluació Ambiental que suposa una "reforma estructural" que conjuga, "la necessària reforma" dels procediments administratius, perquè siguin més àgils i es compleixin els terminis, amb la protecció del medi ambient, segons ha explicat la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáez de Santa María. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la vicepresidenta ha dit que aquesta llei és "clau" per al sector del Medi ambient, però també per al sector de la inversió. Segons ha defensat, amb la reforma es conjuga la protecció "més integral" del medi ambient amb el compliment dels terminis per agilitar les avaluacions d'impacte ambiental.

El ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient, Miguel Arias Cañete, ha assegurat que la nova llei garanteix el "màxim nivell de protecció per al medi ambient" a través de la prevenció i que unifica "totes" les lleis d'avaluació ambiental i incorpora totes les lleis d'avaluació ambiental estratègica i d'avaluació ambiental vigent i dels seus reglaments de desenvolupament. En tercer lloc, el ministre ha destacat que afavoreix el tràmit d'informació pública als ciutadans, anunciant tots els tràmits al ciutadà a les pàgines web i promovent la utilització de noves tecnologies. Igualment, proposa que, de forma voluntària, totes les administracions públiques puguin aplicar el nou model que contempla la Llei, per la qual cosa tractarà d'aconseguir que totes les comunitats autònomes desenvolupin un procediment harmonitzat comú a tots els operadors. Al seu judici, aquesta llei serà "molt positiva per a la unitat de mercat", per a l'agilitat i perquè els procediments siguin més ràpids i, en definitiva, tots marxin en una mateixa adreça d'agilitat i simplificación.el ministre ha assenyalat també que la Llei s'adapta "rigorosament" a les directives ambientals de la Unió Europea perquè ha tingut en compte les modificacions en la normativa ambiental que està fent Europa en l'actualitat.

"No hi ha una sola exigència de la Unió Europea en matèria d'avaluació ambiental que no s'hagi incorporat al text legal la modificació del qual estem proposant", ha postil•lat. Així mateix, ha destacat que amb la nova norma es reduiran els terminis per evitar "casos puntuals" que s'han donat i en els quals la tramitació ha durat fins a 15 anys i que ara es tramitaran en un termini d'entre 4 i sis mesos, enfront de la mitjana actual de 3,4 anys. En aquest moment, segons ha explicat, hi ha uns 10.000 expedients pendents, que podrien originar uns 80.000 llocs de treball pel que "busca solucionar aquests problemes". Arias Cañete ha posat d'exemple la Declaració d'Impacte Ambiental de la refineria Balboa, que portava 7 anys pendent i que es va resoldre tres mesos després de la seva arribada al Ministeri de Medi ambient. "Això no es pot consentir en una societat moderna", ha opinat, al mateix temps que ha reiterat que la protecció ambiental va a ser "màxima".

Entre altres novetats, ha subratllat que la Llei integra els efectes del canvi climàtic, que crea la "nova" figura dels bancs de protecció de la naturalesa (que "han funcionat bé a Estats Units") i que inclou l'obligatorietat que el fracking o fractura hidràulica per a extracció d'hidrocarburs se sotmeti a avaluació d'impacte ambiental ordinària. Amb aquest Avantprojecte, el Govern pretén esmenar les deficiències de l'actual model i preveu, d'acord amb les directives comunitàries, que se sotmetin a avaluació ambiental els plans, programes o projectes que puguin tenir efectes significatius sobre el medi ambient. En aquest sentit, estableix que l'avaluació sigui "especialment garantista" en el cas dels projectes pels quals es prevegin impactes significatius, però més àgil i menys costosa per a les iniciatives amb una menor incidència ambiental.

Entre altres mesures, la norma especifica que la falta de pronunciament de l'òrgan ambiental en els terminis legalment establerts en cap cas podrà entendre's com una avaluació ambiental favorable. Exigeix, així mateix, una major qualitat en els estudis i documents sobre els quals han de pronunciar-se els òrgans ambientals.Segons el Govern, la futura Llei, al mateix temps que garanteix un alt nivell de protecció mediambiental, tindrà efectes positius sobre el creixement i l'ocupació, ja que les tramitacions ajustades als nous terminis incentivaran la inversió i, en simplificar els procediments administratius, també promourà la generació de llocs de treball. Finalment, també promou les noves tecnologies i l'accés dels ciutadans a l'Administració electrònica i, en l'àmbit de la participació, afavoreix el tràmit d'informació pública al ciutadà, tot això orientat, en definitiva, a sumar esforços per a una protecció efectiva del medi ambient.

Font:
Ecoticias (22 d’abril de 2013)
http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/77667/

Una mina de plata, plom i or amenaça dues reserves de la biosfera

La Xunta de Galícia torna a estendre la mà a una empresa de capital canadenc especialitzada a rastrejar metalls preciosos pel planeta. Aquesta vegada l'agraciada és Goldquest, una companyia que planeja començar a perseguir filons en un territori que forma part de dues reserves de la biosfera (Riu Eo-Oscos-Burón i Terras do Miño) i que es reparteixen quatre Ajuntaments de Lugo (A Fonsagrada, Baralla, Baleira i Becerreá). Goldquest espera trobar en aquest paisatge muntanyenc banyat per un pertinaç mar de boira, plata, or, plom, zinc i coure, sumant-se així a la desena de companyies que actualment tramiten llicències mineres per extreure metalls preciosos a Galícia

Fa temps que corria el rumor per la comarca, però l'amenaça no es va fer palesa fins que fa poques setmanes van aparèixer clavades en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Fonsagrada les aspiracions dels miners. L'assumpte de la mina de plata hi havia fins i tot arribat al ple municipal.

L'oposició va preguntar a l'inici de l'any si era cert que una empresa havia sol•licitat un permís que afectaria a les muntanyes protegides del municipi, i el govern local va respondre que no tenia notícies sobre aquest tema.

Las montañas de Fonsagrada (Lugo) están amenazadas por la explotación minera. Fuente: El País, X. Lobato

Però ara s'ha sabut que la Conselleria d'Economia i Indústria ha tramitat el permís de recerca a favor de la filial pàtria de la marca, Goldquest Ibèrica, amb seu en Ponferrada i Madrid i un telèfon de León en el qual ahir a la tarda contestava un geòleg. Segons aquest representant, és “preferible” usar l'expressió “se superposa” que utilitzar el verb “afecta”. És a dir, que l'àrea que Goldquest va a explorar “se superposa” a les reserves de la biosfera. “Els metalls no apareixen sota els supermercats; què més volguéssim”, raona el tècnic de la companyia minera. “L'or, la plata i el plom és necessari buscar-los on la natura ha volgut que estiguin”. Segons explica aquest portaveu, de moment Goldquest no sap on està el mineral, i el permís encara està en fase d'exposició pública.

Encara que això últim ho desmenteix el propi Diari Oficial de Galícia (DOG), que ja va publicar la resolució de la llicència. Si l'empresa arriba a explotar l'àrea protegida, promet el geòleg, se cenyirà “a la llei”, perquè Goldquest “sempre ha defensat la natura”. L'anunci aparegut en el butlletí oficial de la Xunta fa referència a 68 quadrícules mineres, encara que el paper que va estar exposat en el tauló de Fonsagrada parlava de 396. Si finalment el projecte es limités únicament a la superfície confirmada pel DOG, la recerca minera ja afectaria de ple a les dues reserves de la biosfera situades en el límit entre Galícia i Astúries i a un lloc d'interès comunitari (LIC). Aquest tercer paratge és el de la Serra de Foncuberta, pendent d'incorporar-se a la Xarxa Natura, l'ampliació de la qual es tramita en l'actualitat.

La Sociedade Galega d'Història Natural (SGHN) ha estat el grup ecologista que ha traslladat a mapes les coordenades recollides pel permís d'exploració concedit a Goldquest i ha confirmat les sospites. Amb les dades a la mà, el president del col•lectiu, Serafín González Prieto, va enviar a la fi de la setmana passada un comunicat d'alerta al Comitè Español de les Reserves de la Biosfera sol•licitant una “avaluació científica urgent”. Una vegada definit el perill, la SGHN demana que es remeti un informe a la Unesco. La zona protegida sobre la qual se superposarien les recerques de l'empresa minera són les muntanyes de les quals beuen tant el riu Eo com el Miño i el seu tupida xarxa d'afluents. La reserva del Eo segueix el curs del riu i arriba fins a la seva desembocadura protegida. Entre el conjunt de la flora present, en el cas, per exemple, de la Reserva Eo-Oscos-Terras de Burón s'ha constatat la presència de 97 famílies i més de 500 espècies, en les quals s'inclouen taxons protegits com la Woodwardia radicans, el Narcissus asturiensis i la Zostera marina.

Entre les aus, quan es va elaborar la memòria per a la declaració de la reserva es van registrar 219 taxons agrupats en 54 famílies. Com a espècies invernantes destaquen el colimbo gran (Gavia immer) o el correllims comú (Calidris alpina). En els boscos de l'interior hi viu el mussol real (Bubo bubo). A més, aquesta mateixa memòria recull una important població de llúdria paleàrtica (Lutra lutra) i la presència de Galemys pirenaicus, una espècie considerada en situació precària. Són abundosos, també, les genetas, els gats fers i les guineus, i s'ha registrat, últimament amb més freqüència, la presència d'óssos bruns.

L'enumeració que fa la reserva, inclou, a més, moltes varietats de mol•luscs recollits en la Directiva Hàbitats, amfibis i rèptils. En el mapa sobre el qual es podrien superposar les labors mineres s'expliquen també fagedes atlàntiques, rouredes i boscos de castanyers, sureres i grèvols. La mineria d'or i de plata utilitza generalment cianur per desprendre el metall preuat de la roca. El portaveu de Goldquest assegura que el mètode que s'aplicarà, en cas de trobar quantitats rendibles, encara no està definit, però apel•la al bon fer dels seus: “La nostra mineria és científica, actual, rigorosa”

Font:
El País (22 d’abril de 2013)
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/04/22/actualidad/1366658749_012013.html

Catalunya:

BIOCULTURA. Optimisme i creixement del consum responsable. BioCultura Barcelona va tancar la seva XX edició superant les previsions que els organitzadors s'havien marcat

Satisfacció igualment per part dels 700 expositors que es van donar cita en el Palau Sant Jordi, no només per l'alta participació de públic –al voltant dels 70.000 visitants- sinó també pel gran volum de negoci que es va registrar al llarg de les quatre jornades que va durar la mostra. Aquest primer balanç el corrobora les paraules d'Ángeles Parra, directora de la fira, que va assenyalar que “el creixement del sector ‘bio’ és imparable i que la fira ha tornat a créixer aquest any en nombre d'expositors. Aquest sector és un mercat molt innovador, creatiu i avantguardista, a anys llum del sector alimentari convencional, que continua el seu descens malgrat les grans campanyes de màrqueting, cada vegada més inservibles, perquè la gent està començant a despertar i vol una alimentació sana i segura”.

Entre les diferents iniciatives que s'han engegat en l'edició recentment clausurada destaca, com ve ocorrent en totes les edicions de BioCultura, el poder seguir en directe per Internet la retransmissió de les activitats que s'han anat celebrant a través del canal www.tvbio.es. Com és habitual, els visitants de BioCultura no només acudeixen a conèixer i provar les 18.000 referències de producte que presentaven els expositors pertanyents als sectors d'alimentació ecològica, cosmètica biològica i natural, medi ambient, energies renovables, bioconstrucción, teràpies complementàries, editorials, roba i calçat, etc., sinó que van valorar molt positivament les més de 300 activitats gratuïtes que van tenir lloc a les sales annexes als dos pavellons on es va desenvolupar la fira, vinculades a la vida natural, saludable i sostenible, entre elles un variat programa de conferències, taules rodones, tallers, cursos i demostracions, showcooking a càrrec de reconeguts ecochefs que anaven explicant pas a pas el procés d'elaboració de saborosos plats a partir d'ingredients naturals i professionals terapeutes que amb les seves teràpies promouen el benestar físic i psíquic, i que vénen a demostrar que existeixen diverses alternatives de vida, de productes i serveis per impulsar un consum més sostenible i respectuós amb el medi ambient.

L'oferta s'ha vist ampliada en els últims anys amb la incorporació de nous aliments, en gran part gràcies al treball en R+D de petits empresaris i ecoemprendedors que han ampliat els seus catàlegs amb novetats i productes. D'altra banda, cal destacar el reconeixement oficial per a naturòpates i herbolaris que ha rebut l’Institut FP Sanitària Roger de Llúria per part del Departament d´Ensenyament de la Generalitat, en el marc de les mesures flexibilizadores introduïdes en la nova formació professional. Per als professionals de la Naturopatía i Herbodietética, això suposa l'avantatge d'obtenir la titulació oficial de Tècnic Superior en Dietètica amb les competències pròpies dels professionals d'aquest sector. Una de les iniciatives més esperades eren els Premis BioCultura, que es van lliurar en una cerimònia celebrada la tarda del dissabte 27 en una sala annexa de la Fira.

Font:
Ecoticias (30 d’abril de 2013)
http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/78035/BIOCULTURA-Optimismo-crecimiento-
consumo-responsable

Investigadors catalans obtenen hidrogen com a energia a baix cost.

Segons ha informat l'organisme en un comunicat, l'equip de l’Irec ha elaborat un procés de síntesi investigadors de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (Irec) han desenvolupat un procés pioner que permet obtenir hidrògen com a combustible amb la novetat que redueix els costos de producció i augmenta la vida mitjana i la durabilitat del sistema.

Segons ha informat l'organisme en un comunicat, l'equip del Irec ha elaborat un procés de síntesi i processament de nanomaterials que permet obtenir una alta eficiència en la conversió de fotons a electrons amb el consegüent augment de la productivitat en l'obtenció d'hidrogen en un fotoreactor a partir d'un procés de fotoelectrocatalisis.

Aquest procés permet l'obtenció de molècules d'hidrogen transportadores d'energia química que, mitjançant la seva combustió, recuperen un alt contingut energètic; com a resultat d'aquesta combustió, s'obté aigua en lloc de diòxid de carboni, la qual cosa evita els efectes mediambientals. Per aconseguir el procés catalític que desencadena el procés d'obtenció de l'hidrogen s'utilitza energia solar, substituint a l'energia elèctrica, que és molt més costosa. Segons el professor Juan Ramón Morante, que lidera l'equip del Irec, s'obren "clares expectatives per aconseguir eficiències factibles des del punt de vista industrial en la conversió directa de l'energia solar a combustible".

Foto: Econoticias

L’Irec aportarà els avanços aconseguits al consorci europeu Solarogenix de centres de recerca i empreses, del que l’Irec forma part. Aquest consorci treballa per a l'obtenció d'hidrogen a partir de l'aigua del mar i contempla el desenvolupament d'un demostrador precomercial d'un fotoreactor amb eficiències superiors al 5% i producció de més de 20 litres d'hidrogen per metre quadrat i hora capaç de treballar amb aigua de mar. El projecte es va iniciar al febrer de 2013 i tindrà una durada de tres anys, amb un pressupost total que ascendeix a quatre milions d'euros finançats per la Comissió Europea.

Font:
Ecoticias (23 d’abril de 2013)
http://www.ecoticias.com/energias-renovables/77743/Investigadorescatalanes-obtienen-
hidrogeno-energia-coste

Vaques i cabres, "bombers preventius" a Catalunya.

El paper dels animals netejant el bosc pal•liarà en part la limitació de recursos contra els incendis forestals estiuencs provocats per la crisi econòmica. Ramats de cabres i de vaques faran de "bombers preventius" en els boscos de diferents territoris de Catalunya per pal•liar, en part, la limitació de recursos contra els incendis forestals estiuencs provocats per la crisi econòmica. El paper dels herbívors que netegen el bosc ha centrat la primera jornada del seminari "Nous Reptes en conservació de la naturalesa", organitzat per la Fundació Catalunya-La Pedrera.

En la jornada s'han exposat dotze projectes que han utilitzat ramats d'herbívors, cabres i vaques sobretot, per controlar la massa forestal i prevenir incendis. Aquesta pràctica s'ha dut a terme en zones com el Montgrí, el Montsant, el Garraf i Montserrat. La tècnica de deixar anar ramats perquè netegin el bosc de matolls, a més de ser de baix cost, té un baix impacte ambiental, han assenyalat els especialistes que han participat en la jornada. Lliberto Mar, tècnic de medi ambient de l'ajuntament de Begues (Barcelona), ha exposat com el seu municipi ha anat canviant l'enfocament de les seves polítiques de prevenció d'incendis.

"Fins a mitjan anys 90 no es feia gens en els boscos perquè no es veia benefici, però fa pocs anys s'han posat en valor per a usos energètics i ramaders", ha explicat. Així, al juny de 2011 Begues va introduir la 'silvopastura' d'una banda i per un altre, a l'octubre de 2010, va inaugurar dues plantes de biomassa, i amb les dues mesures han pogut mantenir les franges de protecció contra incendis. Marta Carola, de l'Associació Baussitges Amics de la Vaca de l'Albera, ha explicat que el seu projecte de pasturatge de les vaques en els boscos no només serveix per netejar el sotabosc sinó que ajuda a produir carn de qualitat.

Font:
La Vanguardia (2 de maig de 2013)
http://www.lavanguardia.com/vida/20130502/54373098757/vacas-cabras-bomberos.html

Una espècie d'ocell amenaçada a Catalunya nidifica a la platja de Coma-ruga

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Mitjà Natural (DAAM) i l'Ajuntament d’El Vendrell han presentat els treballs que duen a terme per protegir el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), una espècie amenaçada que nidifica exclusivament al litoral.

Foto: Gencat

El corriol camanegre és una espècie amenaçada a Europa i considerada vulnerable a Espanya i a Catalunya. Els últims anys s'ha extingit en part de la seva àrea de distribució en el nord d'Europa, i a Catalunya es troba en regressió com a conseqüència de la transformació del seu hàbitat principal, que són les platges. La conservació de l'espècie passa principalment per la restauració dels hàbitats danyats, la limitació dels accessos durant el període de cria i el control dels depredadors. L'Ajuntament de l'el Vendrell aposta per compatibilitzar la gestió d'aquesta espècie protegida amb els usos lúdics i turístics de les platges.

Per aquest motiu, i amb la col.laboració del Cos d'Agents Rurals del Baix Penedès, han acordonat els sectors més prioritaris (uns 8.000 metres quadrats) per a la reproducció d'aquesta au. Aquesta mesura, a més, afavoreix també altres espècies i la conservació dels hàbitats propis del litoral. Aquesta és una bona oportunitat per desenvolupar activitats d'educació i sensibilització ambiental sobre els valors naturals de les platges. I suposa també un atractiu més per afavorir un turisme de qualitat cada vegada més sensible cap als aspectes ambientals.

La Regidoria de Medi ambient i Sostenibilitat va demanar autorització a Costes per fer la prova pilot (amb la intenció, en cas que sigui útil, de demanar la concessió) en una de les zones proposades en l'informe que va fer el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Mitjà Natural. Aquesta actuació ha estat assumida per les regidories de Medi ambient i Sostenibilitat i Platges de l'Ajuntament del Vendrell. La proposta de gestió que es presenta es basa, en primer lloc, a concentrar les activitats lúdiques, el pas cap a la platja i les diverses ocupacions i actuacions fora de les zones prioritàries per a les senderes. El seguiment acurat de les parelles i els nius permetrà delimitar cada temporada els sectors més fràgils on s'ha de tenir una especial cura.

Font:
Gencat.cat (2 de maig de 2013)
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=196109&idioma=0

El Conseller Pelegrí celebra la nova oportunitat de les Terres de l’Ebre per convertir-se en Reserva de la Biosfera

El Consell Consultiu Internacional per a les reserves de la Biosfera ha recomanat l'aprovació de tres noves reserves espanyoles, entre elles la de les ¡Terres de l’Ebre. La designació definitiva tindrà lloc entre els dies 27 i 30 de maig. El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Mitjà Natural, Josep Maria Pelegrí, ha valorat "molt positivament" que el Consell Consultiu Internacional hagi donat una nova oportunitat a les Terres de l’Ebre per convertir-se en Reserva de la Biosfera. Aquest és el segon any que la candidatura ebrenca aspira a aquest títol, concedit per la UNESCO, després que l'any passat fos desestimada. Els límits de l'anterior candidatura han estat modificats deixant al marge les zones sota influència de la planta nuclear d'Ascó.

La nova proposta abasta un total de 367.729 hectàrees. Pelegrí ha celebrat especialment que les Terres de l’Ebre sigui un dels tres espais de l'Estat recomanats pel Consell Consultiu Internacional per ser declarats Reserva de la Biosfera, ja que "per a això s'ha fet un treball en el qual han participat tots els estaments socials, i que ha comptat amb la complicitat i el consens del territori”.

El conseller ha recordat que la candidatura va sorgir de la pròpia societat civil i ha estat impulsada per uns setanta institucions i entitats socioeconòmiques de les quatre comarques de l'Ebre, entre elles el Consorci de Serveis Agroambientales de les comarques del Baix Ebre i Montsià (CODE) i la Cambra de comerç, Indústria i Navegació de Tortosa, i compta amb 55 administracions locals del territori que ja han expressat el seu suport a través de l'aprovació de mocions en els plens municipals. Segons Pelegrí, "la candidatura és una bona oportunitat per situar Catalunya i les Terres de l’Ebre en el mapa internacional i constitueix, al mateix temps, una oportunitat de dinamització de tot aquest àmbit que podrà aconseguir, també, una major disponibilitat de les aportacions econòmiques del Govern de l'Estat i incrementar el reconeixement dels seus valors patrimonials: naturals, paisatgístics, històrics i culturals".

Pelegrí també ha destacat la designació de reserva de la biosfera com "una eina per cohesionar i gestionar millor el territori, una marca de qualitat reconeguda mundialment que farà compatible la preservació de l'entorn amb el desenvolupament econòmic sostenible de les Terres de l’Ebre, al mateix temps que els productes i els serveis derivats del reconeixement de la UNESCO com a Reserva de la Biosfera es diferencien qualitativament dels seus competidors al mercat global". No obstant això, l'aprovació definitiva no es coneixerà fins a la 25 ª Reunió del Consell Internacional de Coordinació del Programa L'Home i la Biosfera (MaB) de la UNESCO, que tindrà lloc entre els dies 27 i 30 de maig.

Font:
Gencat.cat (30 d’abril de 2013)
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=196149&idioma=0

Agricultura paga 7,8 milions d'ajuts agroambientals de les zones humides (Conveni Ramsar)

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Mitjà Natural (*DAAM) continua efectuant els pagaments de les línies d'ajuda agroambiental corresponents a la convocatòria 2012. A partir del divendres 5 d'abril s'han començat a ingressar els pagaments corresponents als ajuts agroambientales a la Gestió de les zones humides incloses en el conveni Ramsar, per superfícies d'arrossars i també closes.

La realització d'aquesta acció té com a objectiu establir un sistema de gestió de les zones humides incloses en el conveni Ramsar i la seva àrea d'influència amb un elevat grau de sostenibilitat.

D'aquesta manera es dóna resposta a la demanda creixent de la població, de la millora ambiental en ecosistemes de tancaments i arrossars de les superfícies incloses en aquestes zones.

Foto: Gencat

Aquesta línia d'ajut forma part de les mesures del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2007-2013, està cofinançada pel Fondo Europeu Agrícola per al Desenvolupament Rural (FEADER) i té com a finalitat promoure una activitat agrària més sostenible mediambientalment.

Font:
Gencat.cat (5 d’abril de 2013)
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=191667&idioma=

CEDAT-URV:

Seminari: "La governança ambiental de l’Àrtic: Una oportunitat per la Unió Europea?"

El passat 12 d'abril es va dur a terme el seminari titulat: “La governança ambiental de l’Àrtic: Una oportunitat per la Unió Europea?” a càrrec de la Dra. Mar Campins Eritja, Professora Titular de Dret Internacional Públic i Dret de la Unió Europea Universitat de Barcelona.

Foto: UB

En el seminari hi van a participar els alumnes del Màster en Dret en Ambiental i estudiants del Doctorat en Dret.

La Dra. Mar Campins és Professora de la UB des de 1991, ha desenvolupat la seva carrera acadèmica en l'àmbit del Dret de la Unió Europea i del Dret Internacional Públic.

Ha estat professora visitant a la Universitat de Puerto Rico (1998), Nova Southeastern University (2001), la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials –FLACSO- Argentina (2003, 2004 i 2007) i la Universitat de Mont-real (2009-2010). Entre 2001 i 2008 va ocupar diversos càrrecs de gestió acadèmica en la Universitat de Barcelona.

Font:CEDAT y UB
http://www.cedat.cat/_pdf/seminaris/seminari_artic.pdf
http://www.ub.edu/mei/profesorado/mar-campins-eritja/

Presentació del llibre Marc jurídic de l’estalvi d’aigua" a càrrec de l'autor Sr. Jordi Recordà Cos

El 15 d'abril es va presentar el llibre “Marc Juridic de l’estalvi d’aigua” a càrrec de l'autor, ex alumne del Master en Dret Ambiental, Sr. Jordi Recordà Cos.

En l'acte hi va participar el Sr. Pablo Herraéz Vilas, Director de l’Assesoría Jurídica de l'Agència Catalana d'Aigua, de la Generalitat de Catalunya, del Dr. Francesc Xavier Farriol Roigés, Primer Tinent d'Alcalde i Regidor d'Hisenda i Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Vila-seca i de la Dra. Lucía Casado Casado, Professora Titular de Dret Administratiu de la URV.

Foto: CEDAT

Font:
CEDAT
http://www.cedat.cat/_pdf/llibres/jordi_recorda.pdf

Seminari: Drets Ambientals i Justícia Ambiental: Alguns elements per a la concreció de l'Estat Ambiental de Dret

Foto: CEDAT

El professor Gregorio Mesa, Professor Associat de la Facultat de Dret, Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Nacional de Colòmbia i Director del Grup de Recerca en Drets Col.lectius i Ambientals (GIDCA) ha visitat el Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT) a la Universitat Rovira i Virgili per impartir el seminari titulat “Drets Ambientals i Justícia Ambiental: Alguns elements per a la concreció de l'Estat Ambiental de Dret.”

A l'acte van assistir alumnes de Màster en Dret Ambiental, estudiants del Doctorat en Dret i Professors del CEDAT.

El professor Mesa és Advocat, Magíster i Doctor (Ph.D) en Dret, amb dedicació en docència, recerca, assessoria i formulació i desenvolupament de projectes de divers caràcter en drets ambientals, drets col.lectius i drets ètnics, ètica ambiental, moviments socials, polítiques públiques i estratègies de resolució de conflictes socials i ambientals i en la construcció de la pau.

Font:
CEDAT y Universidad Nacional de Colombia
http://www.docentes.unal.edu.co/gmesac/

Premis de l'IV Concurs de Fotografia de la Càtedra DOW/URV

Foto: Cátedra DOW/URV

L'acte d’entrega de premis es a dur a terme el dia 24 d'abril durant les Jornades sobre Química Verda.

D'un total de 70 fotografies presentades amb la temàtica “Millorem el nostre entorn amb hàbits més sostenibles" el jurat va anar a càrrec d'un representant de Dow Chemical Ibèrica a Tarragona, un representant de la Facultat de Química de la Universitat Rovira i Virgili i un representant de la Càtedra DOW/URV, que va comptar amb l'assessorament del fotògraf Joan Güixens.

Els premiats són:

  • 1r premi: Ramon Rodríguez Leor -"Està en les nostres mans"
  • 2n premi: Francisco Martínez Espinar -"Ús eficient de l'energia"
  • 3r premi: Raquel Santos Lacueva -"Muévete sosteniblemente" "

Font:
Cátedra DOW/URV
http://www.urv.cat/catedres/catedra_dsostenible/resolucio_conc_fotos.html

CINEFÒRUM: Xarxes de Dignitat

En el mes d'abril es va presentar el documental Xarxes de Dignitat en el Espai Jove Kesse. El documental presenta els testimoniatges de les persones que viuen a la zona d'extracció hidrocarburífera a la provincia d’Orellana a l’Equador

Els pobles indígenes i les comunitats camperoles que viuen a la Provincia d’Orellana a l’Amazonía d'Equador sofreixen els efectes socials, culturals, ambientals i de salut d'aquesta activitat extractiva, efectuada per companyies petrolieres trasnacionals i l'estatal Petroproducción, i d'altra banda mostra l'organització i les accions jurídiques i de mobilització que les comunitats afectades van prendre per exigir el dret a l'aigua neta, a la propietat, a la salut, a la resistència, al Bon Viure o “Sumak Kawsay” i sobretot a una Vida Digna.

Després del documental, Karen Acosta (ISF) i Beatriz Felipe (CEDAT), van compartir la seva experiència a l'Amazònia Equatoriana, on han estat treballant en l'àmbit ambiental en el marc d'un projecte de col.laboració entre el Govern Municipal d’Orellana, la Universitat Rovira i Virgili i Enginyeria Sense Frontera.

Per a més informació sobre el documental:

http://www.inredh.org/index.php?view=article&catid=81%3Avideos&id=244%3Aredes-de-dignidad&option=com_content&Itemid=30

Font:
CEDAT
http://www.cedat.cat/_pdf/VARIOS/cine.jpg

Visita a la Incineradora de residus perillosos de Constantí

Visita guiada dels alumnes del Màster Universitari en Dret Ambiental curs 2012-2013 a la Incineradora de residus perillosos de Constantí en el marc de les activitats de l'assignatura d'Introducció a la tecnologia ambiental a càrrec del Professor Rufí Bravo Ferran. La visita va a servir per aprofundir en el context tècnic i jurídic en el marc de la incineració de residus perillosos.

La incineradora de Constantí és l'encarregada de gestionar tots els residus incinerables produïts a Catalunya per donar un tractament tèrmic.

Foto: CEDAT

La majoria dels residus es tracten en la planta incineradora de Constantí però, a causa de puntes de producció o bé per parades de manteniment s'exporten part d'aquests residus a plantes de tractament tèrmic europees sense cap incidència ni perjudici per al productor.

Font:
GRECAT
http://www.grecat.es/Castella/plant.htm

AAEDAT:

Col.loqui: "Blat de moro transgènic i sobirania alimentària a Mèxic”

El dilluns 29 d'abril, a l'Aula Seminari 1 del Campus Catalunya, es va celebrar un col.loqui sobre Blat de moro transgènic i sobirania alimentària a Mèxic, a càrrec de la Sra. Gisselle García Maning, estudiant del segon any del Màster Universitari en Dret Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili.

El col.loqui fa referència a temes com els cultius transgènics a Mèxic, un tema d'actualitat en aquest país. Mèxic és centre d'origen i diversificació del blat de moro, i fa anys les comunitats camperoles indígenes ja veuen com les seves varietats de blat de moro comencen a mostrar característiques rares. Diversos estudis confirmen que les causes tenen a veure amb la contaminació del blat de moro transgènic d'Estats Units.

D'altra banda es va fer referència de com les corporacions transnacionals forcen a les i els agricultors a pagar per llavors que mai han sembrat.

A Estats Units la companyia Monsanto ha portat a centenars d'agricultors i agricultores als jutjats sota l'acusació d'infringir els seus drets de propietat intel•lectual.

Foto: AAEDAT

Font:
AAEDAT
http://aaedat.wordpress.com/2013/04/25/coloquio-maiz-transgenico-y-soberania-alimentaria-en
-mexico/

NORMATIVA

Unión Europea:

Reglament (UE) nº 326/2013 de la Comissió de 27 de març de 2013 pel qual es prohibeix la pesca d'areng en aigües de la UE i aigües internacionals de les zones I i II per part dels bucs que enarboren pavelló del Regne Unit.

Per a més informació:
DOUE L 102 de 11.04.2013, p. 6/7.
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2013:102:0006:0007:ES:PDF

Reglament (UE) nº 143/2013 de la Comissió de 19 de febrer de 2013 pel qual es modifica la Directiva 2007/46/CE del Parlament Europeu i del Consell i el Reglament (CE) nº 692/2008 de la Comissió pel que fa a la determinació de les emissions de CO2 dels vehicles presentats a homologació de tipus multifàsica.

Per a més informació:
DOUE L 96 de 05.04.2013, p. 1/29.
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2013:096:0001:0030:ES:PDF

Recomanació de la Comissió de 27 de març de 2013 sobre la presència de les toxines T-2 i HT-2 en els cereals i els productes a base de cereals.

Per a més informació:
DOUE L 96 de 03.04.2013, p. 12/15.
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2013:091:0012:0015:ES:PDF

Espanya:

Reial decret 295/2013, de 26 d'abril, pel qual s'estableix la composició, estructura i funcionament del Consell de l'Aigua de la Demarcació Hidrogràfica de Ceuta.

Per a més informació:

BOE, núm. 97 de 23 de abril de 2013

http://www.boe.es/boe/dias/2013/04/27/pdfs/BOE-A-2013-4462.pdf

Reial decret 234/2013, de 5 d'abril, pel qual s'estableixen normes per a l'aplicació del Reglament (CE) nº 66/2010 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de novembre de 2009, relatiu a l'etiqueta ecològica de la Unió Europea.

Per a més informació:

BOE, núm. 101 de 27 de abril de 2013

http://www.boe.es/boe/dias/2013/04/23/pdfs/BOE-A-2013-4290.pdf

Reial decret 296/2013, de 26 d'abril, pel qual s'estableix la composició, estructura i funcionament del Consell de l'Aigua de la Demarcació Hidrogràfica de Melilla.

Per a més informació:

BOE, núm. 101 de 27 de abril de 2013

http://www.boe.es/boe/dias/2013/04/27/pdfs/BOE-A-2013-4463.pdf

Resolució de 15 d'abril de 2013, de Parcs Nacionals, per la qual es convoca la concessió de subvencions per a la realització de projectes de recerca científica a la Xarxa de Parcs Nacionals per a l'any 2013.

Per a més informació:

BOE, núm. 100 de 26 de abril de 2013

http://www.boe.es/boe/dias/2013/04/26/pdfs/BOE-A-2013-4429.pdf

Ordre AAA/661/2013, de 18 d'abril, per la qual es modifiquen els annexos I, II i III del Reial decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel qual es regula l'eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador.

Per a més informació:

BOE, núm. 97 de 23 de abril de 2013

http://www.boe.es/boe/dias/2013/04/23/pdfs/BOE-A-2013-4291.pdf

Ordre PRE/662/2013, de 22 d'abril, per la qual s'inclou la substància activa carbonat de didecildimetilamoni en l'annex I del Reial decret 1054/2002, d'11 d'octubre, pel qual es regula el procés d'avaluació per al registre, autorització i comercialització de biocides.

Per a més informació:

BOE, núm. 97 de 23 de abril de 2013

http://www.boe.es/boe/dias/2013/04/23/pdfs/BOE-A-2013-4292.pdf

Reial decret 285/2013, de 19 d'abril, pel qual s'aprova el Pla Hidrològic de la part espanyola de la Demarcació Hidrogràfica del Miño-Sil.

Per a més informació:

BOE, núm. 95 de 20 de abril de 2013

http://www.boe.es/boe/dias/2013/04/20/pdfs/BOE-A-2013-4209.pdf

Correcció d'errors del Reial decret 255/2013, de 12 d'abril, pel qual s'estableix la composició, estructura i funcionament del Consell de l'Aigua de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer i pel qual es modifiquen diverses normes relatives a l'àmbit i constitució d'aquesta demarcació hidrogràfica i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Per a més informació:

BOE, núm. 95 de 20 de abril de 2013

http://www.boe.es/boe/dias/2013/04/20/pdfs/BOE-A-2013-4189.pdf

Catalunya:

Ordre AAM/63/2013, de 16 d'abril, per la qual es modifica l'Ordre AAR/404/2010, de 27 de juliol, que declara oficialment l'existència d'un focus de caragol poma en la hemidelta esquerra del Delta de l'Ebre.

Per a més informació:
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6361 de 23 d'abril de 2013
http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6361/1296196.pdf

Ordre AAM/64/2013, de 16 d'abril, per la qual s'estableix determinats períodes de veda per a la modalitat de pesca d'arrossegament en el litoral de Tarragona durant l'any de 2013.

Per a més informació:
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6361 de 23 d'abril de 2013

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6361/1296220.pdf

Ordre AAM/54/2013, de 26 de març, per la qual s'estableix la campanya de pesca de coral vermell (Corallium rubrum) per a l'any de 2013 en les aigües interiors del litoral de Catalunya.

Per a més informació:

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6351 de 09 d'abril de 2013

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6351/1294027.pdf

JURISPRUDÈNCIA

Unión Europea:

Decisió nº 377/2013/UE del Parlament Europeu i del Consell de 24 d'abril de 2013 que estableix una excepció temporal a la Directiva 2003/87/CE per la qual s'estableix un règim per al comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle en la Comunitat.

Font:

DOUE L 113 de 25.04.2013, p. 1/4.

http://www.boe.es/doue/2013/113/L00001-00004.pdf

Decisió nº 23 de 14 de gener de 2013 relativa a l'obertura d'un procediment de concessió d'autorització per a la prospecció i exploració de petroli i gas natural -recursos naturals subterranis en virtut de l'article 2, apartat 1, punt 3, de la Llei sobre recursos naturals del subsòl- en el Bloc 1-23 Sveta Marina, situat en la plataforma continental i a la zona econòmica exclusiva de la República de Bulgària en el Mar Negre, i per la qual s'anuncia que l'autorització es concedirà mitjançant un procediment competitiu de licitació.

Font:
DOUE L 106 de 12.04.2013, p. 5/7.
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:C:2013:106:0005:0007:ES:PDF

Sentència del Tribunal General de 27 de febrer de 2013 - Polònia/Comissió. FEOGA, FEAGA i FEADER - Secció de "Garantia" - Despeses excloses del finançament - Pagaments directes - Sistema d'identificació de les parcel·les agrícoles - Article 20 del Reglament (CE) no 782/2003 - Eficàcia i fiabilitat insuficients - Irregularitats intencionades - Article 53 del Reglament (CE) no 796/2004.

Font:

DOUE L 108 de 13.04.2013, p. 21.

http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:C:2013:108:0021:0021:ES:PDF

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Quarta) de 7 de febrer de 2013 - Comissió Europea/República Hel.lènica. (Incompliment d'Estat - Directiva 92/43/CEE - Conservació dels hàbitats naturals - Article 6, apartat 2 - Deteriorament i contaminació del llac Koroneia - Protecció - Insuficiència de les mesures adoptades - Directiva 91/271/CEE - Tractament de les aigües urbanes residuals - Articles 3 i 4, apartats 1 i 3 - Aglomeració de Langadas - Sistema col.lector i de tractament de les aigües urbanes residuals - «Inexistència»).

Font:

DOUE L 108 de 13.04.2013, p. 3/4.

http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:C:2013:108:0003:0004:ES:PDF

Espanya:

Sentència del Tribunal Suprem de 05 d'abril 2013 (Sala del Contenciós, Secció 5ª. Ponent: Maria del Pilar Teso Gamella). Recurs de cassació. Pla Especial d'Execució d'Infraestructures, Col.lectors, Depuradora i Emissari de les Arroyadas. Absència de justificació dels criteris d'imputació de costos segons abocaments. Qüestió suscitada en els fets de l'escrit de demanda i realitzada la prova pericial sobre aquest tema. Nul.litat de l'instrument de planejament impugnat per falta de justificació de la memòria del pla de la imputació de costos. L'aprovació del pla estava subjecta a avaluació ambiental estratègica.

Font:
CENDOJ 

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=
TS&reference=6691522&links=medio%20ambiente&optimize=20130426&publicin
terface=true

Sentència del Tribunal Suprem de 12 d'abril 2013 (Sala del Contenciós, Secció 5. Ponent: Mariano d'Or-Polit Lopez). Urbanisme i suficient de recursos hídrics. Informe preceptiu i vinculant.

Font:
CENDOJ 

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=
TS&reference=6683867&links=medio%20ambiente&optimize=20130418&publicinterface

=true

Sentència del Tribunal Suprem de 12 d'abril 2013 (Sala del Contenciós, Secció 5ª. Ponent: Mariano d'Or-Polit Lopez). Formació i aprovació de plans. Manca d'informe de la Confederació Hidrogràfica, en procediment d'aprovació d'instruments d'ordenació urbanística, sobre la suficiència de recursos hídrics. L'informe és preceptiu i vinculant. Jurisprudència.

Font:
CENDOJ 

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=
TS&reference=6683866&links=medio%20ambiente&optimize=20130418&publicin
terface
=true

Sentència del Tribunal Suprem de 15 d'abril 2013 (Sala del Contenciós, Secció 6ª. Ponent: Octavio Juan Herrero Pina). Sentència. Expropiació forçosa. Preu just. Autovia Miajadas-Vegas Altes. Procediment expropiatori sistemes generals. Improcedència.

Font:
CENDOJ 

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=
TS&reference=6691540&links=ambiental&optimize=20130426&publicinterface=

true

Catalunya:

Sentència 49/2013, de 28 de febrer de 2013. Recurs d'inconstitucionalitat 988-2004. Interposat pel Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya en relació amb diversos preceptes de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de muntanyes.

Font:

http://www.boe.es/boe/dias/2013/03/26/pdfs/BOE-A-2013-3325.pdf

ARTICLES

Cara i creu del canvi climàtic.
Gestionar l'aigua és compartir-la.
The Inclusion of Shipping in the EU Emission Trading Scheme: A Legal Analysis in the light of Public International Law (La inclusió del transport marítim en el règime de comerç d'emissions de la UE: una anàlisi jurídica a la llum del Dret Internacional Públic).
Marc jurídic de l'extracció d'hidrocarburs mitjançant fractura hidràulica (Fracking).
Principi 10 i desenvolupament elèctric: Participació i accés a la justícia en vista a la implementació de tribunals especialitzats

PUBLICACIONS DELS INVESTIGADORS DEL CEDAT

Llibres i Monografíes

Fuentes Gasó, J. R. (dir.). Ens locals i energia. Barcelona:Càtedra Enric Prat de la Riba d'Estudis Jurídics Locals- UAB, Associació Catalana de Municipis i Comarques, 2011.
De la Varga Pastor, A. El nuevo régimen jurídico de los suelos contaminados. Adaptado a la ley 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados. España:La Ley, Grupo Wolters Kluwer, 2012.

Capítos de llibre i artícles en revistes

Borràs Pentinat, S. "Los litigios climáticos: entre la tutela climática y la fiscalización de las responsabilidades por daños climáticos", en Giles Carnero, R. (Coord.), Cambio climático, energía y Derecho internacional: Perspectivas de futuro. Pamplona: Thomson-Reuters-Aranzadi, 2012, pp. 91-104.
Cardesa Salzmann, A. "Reflections on the Suitability of a Human Rights Approach in the Context of the Climate Change Regime", Giles Carnero, R. (Coord.), Cambio climático, energía y Derecho internacional: Perspectivas de futuro. Pamplona: Thomson-Reuters-Aranzadi, 2012, pp. 169-178.
Casado Casado, L.; Fuentes Gasó, J. R. "Administración local y medio ambiente: el protagonismo municipal y la relevancia del nivel local en la protección del medio ambiente", en López Ramón, F. (dir.), Observatorio de Políticas Ambientales, Pamplona: Thomson-Aranzadi, 2012.
Jaria Manzano, J., "Circles of Consensus: the Preservation of Cultural Diversity through Political Processes", en Utrecht Law Review, vol. 8, núm. 1, gener 2012, pp. 92-105.

Altres publicacions

Cardesa Salzmann, A., Recensión de: Sereno Rosado, A. "Ríos que nos separan, aguas que nos unen. Análisis jurídico de los convenios hispano-lusos sobre aguas internacionales": Valladolid: Fundación Lex Nova, 2011, 226 págs.", en Revista Electrónica de Estudios Internacionales, núm.23,2012, pp. 1-2.

PUBLICACIONS DE RECENT ADQUISICIÓ

Sánchez Celis, Raquel y Sepúlveda Giraldo, Claudia Alejandra. Contra el despojo: capitalismo, degradación ambiental y desplazamiento forzado: análisis de los casos de Colombia y Ecuador. Bilbao: Comisión de Ayuda al Refugiado en Euskadi, 2012.

Nicklin, Sean y Cornwell, Ben (compiladores). Future Perfect. Leicester: RIO+20: United Nations Conference on Sustainable Development & Tudor Rose, 2012.

Pérez Alonso, Esteban [et al.] (eds.). Derecho, globalización, riesgo y medio ambiente. Valencia: Tirant lo Blanch, 2012.

Casadevall Masó, Margarida; Lloret Romañach, Josep; Muñoz Frigola, Marta (eds.). Home vs mar. Girona: Documenta Universitaria, 2011.

360 degrees: sustainability... Stuttgart: Daimler AG, 2006.

AGENDA

Internacional:

El desglaç a l'Antàrtida augmenta deu vegades en els últims 600 anys

El desglaç a l'Antàrtida ha augmentat gairebé deu vegades en els últims 600 anys, amb la major taxa d'increment de la descongelació en l'últim mig segle, segons un estudi divulgat a Austràlia.

Foto: BBC Mundo "Descobrim que les condicions més fredes en la península antàrtica i la menor quantitat de desglaç durant l'estiu va ocórrer fa 600 anys", va dir el cap de l'estudi, Nerilie Abram, expert de la Universitat Nacional Australiana (ANU, sigles en anglès) i el Sondeig Antàrtic Britànic (BAS, sigles en anglès). L'estudi, que va ser publicat en Nature Geoscience, pretén entendre les causes dels canvis ambientals a l'Antàrtida i calcular la contribució del seu desglaç en l'augment dels nivells del mar.

Els científics van examinar els canvis de temperatura en el nucli de gel de l'Antàrtida durant els últims mil anys. Fa uns 600 anys, les temperatures eren d'uns 1,6 graus Celcius menys que les registrades al segle XX.

Font:
BBC Mundo (15 Abril 2013)
http://www.bbc.co.uk/mundo/ultimas_noticias/2013/04/130414_ultnoot_deshielo_antartida
_aumento_diez_veces_msd.shtm

Florida demanda a BP per 5.500 milions de dòlars per l’abocament el 2010

La fiscal general de l'Estat de Florida, Pam Bondi, ha informat que ha interposat una demanda per 5.500 milions de dòlars (4.219 milions d'euros) contra British Petroleum (BP) per les pèrdues ocasionades a causa d'un accident en una plataforma petroliera el 2010 al Golf de Mèxic. A la foto, datada el 9 de juny de 2010, vista de restes de l'abocament de la plataforma Deepwater Horizon" prop de Grand Isle (Louisiana, golf de Mèxic, Estats Units). EFE/Tannen Maury.

La demanda va ser presentada tres anys després de l'accident en la plataforma Deepwater Horizon, operada per la britànica BP, que es va incendiar i va causar 11 morts, a més de contaminar aiguamolls i costes de cinc estats riberencs del Golf de Mèxic, entre altres Florida.

"Aquest és un cas de Florida. Volem que es porti als tribunals de Florida; per això hem presentat la demanda a Panama City (districte nord de Florida)", va dir Bondi en una entrevista amb el periòdic local d'aquesta ciutat The News Herald
Foto: EFEverde

La fiscal general de l'Estat va dir que no sabia el temps que podria durar el litigi, però que es contempla la possibilitat d'arribar a un acord entre les parts. D'assolir-se aquest acord, va dir al periòdic, això evitaria a BP i Halliburton, la companyia contractista, qualsevol altra futura demanda per danys econòmics. Incendi de la plataforma. El 20 d'abril de 2010 es va incendiar la plataforma Deepwater Horizon, a 75 quilòmetres de la costa de Louisiana. La taca de petroli va contaminar importants aiguamolls en el Delta del Mississipí, on viuen 400 espècies animals protegides, i les costes dels cinc estats riberencs del Golf de Mèxic: Louisiana, Mississipí, Alabama, Florida i Texas.

Font:
EFEverde (25 Abril 2013)
http://www.efeverde.com/contenidos/noticias/florida-demanda-por-5.500-millones-de-dolares-
a-bp-por-vertido-en-2010

Desastres naturals i transports, temes claus en la Cimera d’AEC

Els cancellers de l'Associació d'Estats del Carib (AEC) han aprovat els documents del V Cimera de governants, entre els quals figuren la millora del transport intrarregional i la necessitat d'un pla de prevenció i atenció de desastres naturals. Els ministres de Relacions Exteriors dels països del Gran Carib, reunits a la capital haitiana, van deixar enllestits els detalls de la declaració de Pétion Ville, i d'un pla d'acció per l’AEC, que signaran els presidents de la regió.

En els documents, als quals va tenir accés Efe, es destaca la necessitat d'impulsar el comerç intrarregional i la competència, i d'enfortir el Banc del Desenvolupament del Carib, així com la creació d'un centre d'idiomes del Gran Carib. A més, els presidents coneixeran un mapa perfeccionat de rutes marítimes i ports de la regió, així com la revisió d'un acord de transport aeri entre Estats del Carib, i es posarà l'accent en la importància de treballar en la promoció d'aliances entre les aerolínies dels països membres. Foto: EFEverde

RESPOSTA VERDA. A més, es fa una crida a l'enfortiment dels serveis d’hidro-meteorologia a les illes del Carib i al desenvolupament d'un pla de "resposta verda" davant els desastres naturals. El canceller de Costa Rica, Enrique Castillo, va dir a Efe que el tema del millorament de les vies de comunicació i transport és clau per al creixement de la regió, i és possiblement el primer pas per construir relacions més sòlides. "El mar Carib hauria de ser un via de comunicació i unió entre tots i més aviat ens ha separat.

No hi ha bons mitjans de transport i això dificulta l'eficient connexió de persones i mercaderies, tot això ens ha allunyat i ha obstaculitzat l'intercanvi cultural i comercial", va explicar el ministre. Segons Castillo, el major exemple d'aquests problemes es viu precisament al seu país, que té vigent un tractat de lliure comerç (TLC) amb la Comunitat del Carib (Caricom) "i no obstant això pràcticament ha estat en desús perquè el comerç és difícil i car". "Aquest és un dels grans desafiaments que està disposat a afrontar l'Associació.

Encara no tenim una resposta definitiva però sens dubte ens estem ocupant d'això durant el cim i en els propers mesos", va agregar. El secretari general de l‘AEC, el colombià Alonso Múnera, va coincidir amb Castillo que el mar Carib s'ha convertit més en una barrera que en un mitjà de comunicació entre els països al voltant, i que aquesta situació ha de ser revertida el més aviat possible. Desastres naturals. Múnera va ressaltar a més un altre tema d'urgent atenció per a aquestes nacions: la prevenció i atenció de desastres naturals, especialment huracans, que cada any afecten a la regió. El secretari general va instar als representants dels països a treballar en un pla estratègic en aquesta matèria per presentar-ho a la comunitat internacional doncs, segons ell, "el món desenvolupat té una obligació amb el Carib" en aquesta matèria.

"El canvi climàtic i els huracans són responsabilitat en bona part d'accions externes al Carib; això fa encara més important un programa estratègic per presentar-li al món", va argumentar. Per a Castillo, la cimera de l‘AEC és una "oportunitat d'unir-nos i ajuntar esforços entre països diversos però molt complementaris". El canceller va destacar el gran potencial que la regió representa per a si mateixa en matèria econòmica i política, doncs els membres de l'Associació poden oferir als altres els seus "productes agrícoles i làctics, realitzar accions complementàries en turisme, establir polítiques ambientals conjuntes i fins a tenir posicions de bloc en organismes multilaterals".

L’AEC.

El Cim de l’AEC convoca a delegacions de 31 països sota el lema "La renovació de la visió fundacional de l’AEC: treballem per una regió del Carib forta i unida". A la cita assisteixen, entre altres, els presidents de Mèxic, Enrique Peña Nieto; de Colòmbia, Juan Manuel Santos; de Veneçuela, Nicolás Maduro; de Costa Rica, Laura Chinchilla; de República Dominicana, Danilo Medina; de Guatemala, Otto Pérez Molina i Hondures, Porfirio Lobo.

Font:
EFEVerde (26 Abril 2013)
http://www.efeverde.com/contenidos/noticias/desastres-naturales-y-transportes-temas-claves
-en-la-cumbre-de-aec

Un terç de bielorusos sofreixen patologies de tiroides després de Txernòbil

Al voltant d'un terç de la població de Bielorúsia sofreix d'alguna patologia de tiroide a causa de la catàstrofe nuclear de Txernòbil, segons va informar el Ministeri de Sanitat bielorús en ocasió del 27 aniversari de la tragèdia. Gairebé tota la població bielorusa va sofrir en major o menor mesura la contaminació causada per la major catàstrofe nuclear de la història a la ciutat ucraïnesa, molt propera a Bielorússia, que segons els experts es va veure afectada fins i tot més que Ucraïna per les conseqüències de l'accident de 1986.

Gairebé tres dècades després dels fets, els metges bielorusos observen entre la població del país la persistència de l'anomenada "síndrome de Txernòbil", un trastorn d'ansietat relacionat amb fòbies a la radiació i el càncer.

La síndrome afecta més a les dones que als homes, fet que "perjudica sobretot als nens, que senten amb més agudesa les preocupacions de les seves mares i àvies", segons experts bielorusos citats per l'agència russa Interfax

Foto: EFEverde

La major part dels habitants de les zones més contaminades del país sofreixen ansietat i estrès postraumàtic, mentre que un de cada dos joves bielorusos d'entre 19 i 25 anys té por a la radiació. Aquesta fòbia afecta també al 40 per cent de les persones amb edats compreses entre els 41 i 50 anys, testimonis de la tragèdia, i en en menor mesura als bielorusos majors de 51 anys, millor adaptats per viure en condicions extremes, segons els experts.

Cada any, els metges diagnostiquen malalties oncològiques a entre 250 i 300 menors d'edat bielorussos, sent la leucèmia la més freqüent. També les autoritats de la veïna Ucraïna van recordar a les víctimes de Txernòbil i van assenyalar que les pèrdues econòmiques acumulades des de 1986 com a conseqüència de l'accident assoliran els 180.000 milions de dòlars en 2015, l'equivalent al PIB anual del país. El president ucraïnès, Víctor Yanukóvich, va agrair a la Unió Europea, Estats Units, Japó i Canadà la seva participació en el fons destinat a pal•liar les nefastes conseqüències de la tragèdia.

Segons dades oficials, l'explosió ocorreguda la matinada del 26 d'abril de 1986 en el quart reactor de la central de Txernòbil va escampar fins a 200 tones de material amb una radioactivitat de 50 milions de curis, equivalent a 500 bombes atòmiques com la llançada a Hiroshima durant la Segona Guerra Mundial.

Font:
EFE Verde (26 abril 2013)
http://www.efeverde.com/contenidos/noticias/un-tercio-de-bielorrusos-sufren-patologias-de-
tiroides-despues-de-chernobil

El govern de Jamaica impulsa ocupació d'energies renovables

El Govern de Jamaica va contractar consultors estrangers per analitzar la capacitat de les xarxes de transmissió i distribució de l’illa per absorbir electricitat produïda per energies renovables, va informar una font oficial.

El projecte ajudarà a garantir la màxima eficiència energètica en la mesura en què s'incorporin més quantitat d'energies renovables a la xarxa, a la vegada que determinarà quines són les deficiències de l'actual sistema, va explicar el ministre d'Energia, Ciència i Tecnologia, Phillip Paulwell, citat pel diari digital Jamaica Observer. Aquest va afegir que els consultors procedeixen de les marques Electricité, de França; i Hinicio, de Bèlgica, els quals hauran de completar l'estudi en poques setmanes.

El titular va expressar la seva insatisfacció pels talls d'energia ocorreguts en aquesta nació del Carib durant el 2012 i principis de l'any en curs i va assegurar que es prenen mesures per prevenir-los, doncs no hi ha escassetat de capacitat de generació en el sistema, va dir.

També va comunicar que l'Oficina de Regulació de Serveis Públics va comunicar una disminució de la demanda d'electricitat de 40 megavats, a causa de l'adopció de mesures d'estalvi i l'ús d'energies renovables.

Foto: Latino America Renovable

El Govern impulsa iniciatives per millorar l'eficiència i l’estalvi energètic en el sector públic en aquest any fiscal. A partir del projecte d'eficiència energètica iniciat en 2011, el Ministeri d'Energia enforteix la seva capacitat institucional i implementa mesurades com la compra d'equips eficients i reemplaçament de sistemes d'electricitat ineficients.

Per a això s'han destinat 310 milions de dòlars jamaicans (més de tres milions 157 mil dòlars nord-americans) del pressupost de despeses del període 2013-2014. D'altra banda, fomenta l'ús de fonts renovables com l'eòlica per reduir la importació de petroli. En aquest context, el passat 17 d'abril va eliminar els impostos sobre drets d'importació i consum relacionats amb equips de panells solars.

Font:
ECOticias (30 Abril 2013)
http://www.ecoticias.com/eco-america/78051/Gobierno-Jamaica-impulsa-empleo-energias-
renovables-

Unió Europea:

Estrasburg rebutja atallar l'excés de drets d'emissió de CO2

Gerro d'aigua freda per a la Comissió Europea i per als moviments ecologistes que confiaven en el mercat d'emissions com un instrument per lluitar contra el canvi climàtic. El Parlament Europeu va tombar per un grapat de vots la proposta de paralitzar la sortida al mercat de nous títols.

Amb aquesta iniciativa, la Comissió tractava d'estabilitzar els preus, evitar que aquests segueixin desplomant-se i, en última instància, generar incentius perquè la indústria emeti menys CO2.

Però el ple d'Estrasburg —amb 315 vots a favor, 334 en contra i 63 abstencions— ha atès les peticions del sector i ha rebutjat la iniciativa. Els defensors del no consideraven que la intervenció al mercat perjudicarà a la competitivitat de la indústria europea en plena crisi.

Foto: Revista Otro Mundo es Posible

“Un resultat negatiu suposaria probablement la fi de la proposta de la Comissió, generant un mercat d'emissions en depressió durant diversos anys i un important desori”, assenyalava abans de la votació l'analista de Thomson Reuters Hæge Fjellheim. Malgrat lamentar la derrota que acabava de rebre a Estrasburg, la comissària d'Acció pel Clima, Connie Hedegaard, no dóna per morta la seva iniciativa. La responsable europea confia que els eurodiputats reconsiderin la seva decisió o que els Governs la rectifiquin. “Europa necessita un mercat de carboni sòlid per complir els nostres objectius climàtics i impulsar la innovació”, va dir Hedegaard.

900 MILIONS

La proposta de Brussel•les consistia a retardar a 2019 i 2010 la subhasta de 900 milions de permisos d'emissió per limitar l'excés d'oferta i forçar així una pujada dels preus del carboni. La crisi econòmica és la responsable d'aquest excés d'oferta, ja que els càlculs d'aquest mercat es van fer quan ningú preveia el descens d'activitat que anava a sofrir el sector. La proposta, recolzada pels socialistes, ha trobat el rebuig dels eurodiputats conservadors.

El sistema es va dissenyar perquè el preu dels drets d'emissió es mantingués entre els 25 i els 30 euros, però ara oscil•la entre tres i cinc euros, segons els grups ecologistes Xarxa d'Acció pel Clima (CA) Europa i el Fondo Mundial per a la Naturalesa (WWF), que van denunciar recentment que una tona de CO2 costa menys que una hamburguesa, segons Efe.

Font::
El País (16 Abril 2013)
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/04/16/actualidad/1366141444_635003.html

La “Declaració de Porto, Riu+20+1” demana que la cultura sigui acceptada com 4º pilar del desenvolupament sostenible

El fòrum, plantejat per entitats espanyoles i portugueses com una trobada multisectorial per al debat obert entre persones de diferents àmbits, ha comptat amb 112 ponents, que han tractat aspectes relacionats amb l'ús de noves tecnologies i xarxes intel•ligents, mobilitat, urbanisme, diàleg entre el mitjà rural i el mig urbà, aigua, o eficiència energètica, però també sobre com les pràctiques sostenibles influeixen en la competitivitat de les ciutats, en la creació d'ocupació i en la salut i el benestar dels seus habitants.

En total, en les dues jornades de taules rodones principals i paral•leles, han participat unes 400 persones. Durant les sessions, en les quals empreses com a General Electric, Endesa, Galp, Siemens o PwC Portugal, s’han presentat casos o estudis en els quals destaca que en el plànol pràctic, quan les accions en matèria de sostenibilitat s'enfoquen a les persones, els resultats són més efectius en aspectes bàsics com a aigua, eficiència energètica, qualitat de l'aire o mobilitat.

Per exemple, s'ha explicat el paper que les empreses estan duent a terme mitjançant estratègies de recursos humans per a la sensibilització dels seus treballadors quant a mobilitat, promoure hàbits saludables, o reduir la despesa de recursos energètics, i com aquestes estratègies milloren no solament la productivitat de les persones, sinó la seva qualitat de vida individual i com això influeix al seu torn en la vida de la ciutat.

Quant al paper de la cultura en la cerca de solucions als reptes de les ciutats, el president de la Fundació Serralves assenyalava en l'acte de clausura tres conclusions:

Foto: EFE VErde

“Primer, val la pena insistir en la creativitat; en segon lloc la cultura és el que fa diferents a les ciutats, atorgant identitat pròpia als seus ciutadans, i per tant, i tercer, la cultura reforça la ciutadania”.

Per la seva banda, Richard Huber esmentava la importància per a les ciutats d'Amèrica Llatina i el Carib “d’aprendre d'Europa” quant a ciutats sostenibles, i José María Ballester va destacar el plantejament del fòrum en abordar qüestions de desenvolupament sostenible “no en reunions sectorials, sinó en el context de l'ètica”. La “Declaració de Porto. Riu+20+1”, llegida en l'acte de clausura, insta a la societat a adoptar una nova actitud basada en la cultura, entesa com a herència moral de la societat, per promoure un paradigma de desenvolupament intel•ligent que asseguri el benestar de les generacions futures.

Al mateix temps, sol•licita a les institucions comunitàries reconèixer el fet cultural com a factor essencial del principi de sostenibilitat i proveir-ho de fons per al desenvolupament d'estratègies que incorporin aquest concepte en els projectes i programes europeus, com a suport al desenvolupament sostenible i base per a la promoció de les polítiques públiques sostenibles.

El programa, organitzadors i suports per a la celebració del Fòrum Mundial Porto21 es pot consultar en www.porto21worldforum.org.

Font:
EFE Verde (18 Abril 2013)
http://www.efeverde.com/contenidos/noticias/la-declaracion-de-oporto-rio-20-1-pide-que-la-
cultura-sea-aceptada-como-41-pilar-del-desarrollo-sostenible

La UE manté la protecció sobre les foques

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) ha confirmat la validesa de la normativa europea relativa a la comercialització de productes derivats de la foca dins del territori comunitari.

Foto: ABC

La decisió del Tribunal, amb seu a Luxemburg, va arribar després d'un recurs presentat per la Inuit Tapiriit Kanatami, una associació que representa els interessos de diverses parts, entre elles la comunitat inuit canadenca.

L'associació inuit considerava que la llei europea era il•legal, en tenir per objecte protegir el benestar animal, alguna cosa que «no és competència exclusiva de la UE».

La institució europea va considerar, en canvi, que la norma defineix les condicions de funcionament del mercat interior «mitjançant l'adopció de regles harmonitzades», per la qual cosa la seva aplicació és correcta.

GESTIÓ DURADORA DELS RECURSOS MARINS.

La UE sí autoritza l'entrada, l’emmagatzematge, transformació o fabricació de productes derivats de foca destinats a l'exportació, va explicar en un comunicat. La importació està permesa també quan té caràcter ocasional i en mercaderies destinades a l'ús personal i no comercial, així com quan provenen d'una caça regulada per la normativa nacional (que realitza una gestió duradora dels recursos marins). La prohibició no afecta, no obstant això, als estris elaborats per comunitats que subsisteixen a partir de la comercialització de productes derivats de la foca i per les quals aquesta suposi una parteix integrant de la seva cultura i identitat.

Font:
ABC (26 Abril 2013)
http://www.abc.es/natural-biodiversidad/20130426/abci-focas-proteccion-201304261159.htm

El consum d'energia renovable en la UE va pujar fins al 13% en 2011

El consum d'energia procedent de fonts renovables va augmentar fins al 13 % del total utilitzat en 2011 en la Unió Europea (UE), segons les últimes dades publicades per l'oficina d'estadístiques comunitària, Eurostat. En el cas d'Espanya, la proporció de consum energètic procedent de fonts netes va superar en dos punts a la mitjana europea, ascendint fins al 15 %.

Eurostat va destacar en el seu comunicat l'avanç assolit pels Vint-i-set en aquesta matèria en els últims anys, posicionant-se més prop de l'objectiu assumit per la UE que per 2020 el 20 % de l'energia procedeixi de fonts renovables.

El consum de renovables (això és, les energies solar, tèrmica, fotovoltaica, hidràulica, eòlica, geotèrmica, biomassa i les bombes de calor als països en els quals es disposa d'aquesta tecnologia), va passar de suposar un 7,9 % del total consumit en 2004 al 12,1 % en 2010, per avançar fins al citat 13 % en 2011.

Foto: EFE/ Esteban Cobo

A més, en 2011 Estònia es va convertir al primer país de la Unió a aconseguir el seu objectiu individual per 2020, i fins i tot ho va superar, amb un 25,9 % enfront del 25 % proposat. PER PAÏSOS. Per països, les majors proporcions d'ús d'energies renovables es van donar a Suècia (amb un 46,8 % del consum energètic total), Letònia (33,1 %), Finlàndia (31,8 %) i Àustria (30,9 %). Els Estats membres de la UE que menys van recórrer a les energies renovables van ser Malta (0,4 %), Luxemburg (2,9 %), Regne Unit (3,8 %), Bèlgica (4,1 %) i Holanda (4,3 %). Malgrat ser un dels països amb major consum d'energia renovable, Suècia va ser un dels pocs en els quals la proporció d'energies netes va sofrir un descens entre 2010 i 2011, passant del 47,9 % al 46,8%.

En aquesta llista li van acompanyar Romania (que va passar del 22,9 % al 21,4 %) i Eslovènia (del 19,6 % al 18,8 %). Luxemburg va ser un altre dels pocs països dels Vint-i-set que no va augmentar la seva part d'energia renovable entre 2010 i 2011, encara que en aquest cas el consum va romandre estable, en el 2,9 %. No obstant això, Eurostat va assenyalar que el consum d'energies renovables va augmentar en tots els països de la UE des de 2004, amb les pujades més destacables registrant-se a Suècia (del 38,3 % en 2004 al 46,8 % en 2011), Dinamarca (del 14,9 % al 23,1 %), Àustria (del 22,8 % al 30,9 %), Alemanya (del 4,8 % al 12,3%) i Estònia (del 18,4 % a 25,9 %).

Font:
EFEVerde (26 Abril 2013)
http://www.efeverde.com/contenidos/noticias/el-consumo-de-energia-renovable-en-la-ue
-subio-hasta-el-13-en-201

La UE aprova prohibir durant dos anys els plaguicides que amenacen a les abelles

La Comissió Europea ha aconseguit el suport d'una majoria de països suficient per seguir endavant amb la seva proposta de prohibir durant dos anys l'ús dels tres neonicotinoides més freqüents com a plaguicides en la sembra del girasol, la colza, el cotó i el blat de moro, pels riscos que plantegen per a la salut de les abelles. Brussel.les espera que la mesura entri en vigor al desembre d'aquest any.

Foto: Europa Press / Ayto Cuenca

Un total de quinze països han donat el seu vistiplau al veto de dos anys, inclosos Alemanya i Bulgària, països que en reunions anteriors es van abstenir, i d'Espanya, que ja es va mostrar a favor mesos enrere, segons han informat a Europa Press fonts comunitàries. En contra han votat vuit delegacions, entre elles Regne Unit i Itàlia, i s'han abstingut quatre països. Aquest vot no suposa una "majoria qualificada suficient" per adoptar automàticament la mesura, però sí impedeix que els països contraris formin una força de bloqueig, per la qual cosa "dóna a Brussel•les l'autoritat per adoptar" el veto, expliquen des de l'Executiu comunitari.

La mesura podria afectar a un terç de les llavors preparades en la UE i Espanya és un dels principals productors, per la qual cosa inicialment va demanar ajornar qualsevol decisió fins a tenir més dades científiques concloents, encara que finalment es va pronunciar a favor en una primera votació celebrada al març.

Poc després del vot, el comissari de Salut i Consum, Tonio Borg, ha declarat que el seu pla "es basa en una sèrie de riscos per a la salut de les abelles identificats per l'Autoritat europea de seguretat alimentària (EFSA)" i s'ha compromès a "fer tot el possible per protegir" a aquests insectes, "vitals per als nostres ecosistemes". La producció apícola implica 22.000 milions d'euros per a l'agricultura europea, segons Borg. El comissari va voler inicialment que les mesures restrictives entressin en vigor a partir del juliol vinent, però finalment proposarà la seva aplicació des de l'1 de desembre d'aquest any.

Fonts comunitàries han explicat a Europa Press que aquest retard es deu al requisit legal de notificar els canvis amb tres mesos d'antelació, però també a la voluntat de donar als productors el temps necessari per adaptar-se. Borg ha sumat els suports necessaris en una reunió del Comitè d'Apel•lació que formen experts dels 27 a Brussel•les, després de fracassar el març passat en un primer intent sotmès als Estats membres en un altre comitè. Llavors, tretze Estats membres, entre ells Espanya, van votar a favor de la proposta comunitària, però nou països es van oposar i cinc, entre ells Alemanya i Regne Unit, es van abstenir.

ELEMENTS DE LA PROPOSTA

La proposta es basa en el principi de precaució a partir d'un informe de la EFSA que assenyala tres plaguicides de la família dels neonicotinoides comercialitzats a Europa per Bayer i Syngenta: clotianidina, tiametoxam i imidacloprid. Aquests químics poden afecten al sistema nerviós dels insectes causant-los paràlisis i fins a la mort, però no suposen un risc per a la salut humana. Brussel•les vol que es limiti l'ús d'aquests plaguicides a professionals i que s'impedeixi la seva aplicació en llavors, grans o plantes i cereals que resultin "atractius" per a les abelles. Si bé preveu la possibilitat d'excepcions per a cultius dins d'hivernacles i, en el cas de cultius a cel obert, "solament després de la floració".

A més, el comissari es compromet a revisar la mesura en un termini de dos anys i tan aviat com hi hagi noves dadeS científiques i avanços tècnics.

Font:
Europa Press (29 Abril 2013)
http://www.europapress.es/sociedad/medio-ambiente-00647/noticia-ue-aprueba-prohibir-dos-
anos-plaguicidas-amenazan-abejas-20130429143014.html

Espanya:

El mercat interior d'aliments ecològics és un dels pocs àmbits de l'economia que creix i genera ocupació. Espanya es converteix en l'horta ecològica d'Europa en augmentar les exportacions un 11’5% en el mateix període

Després de més de cinc anys de crisis esperant al fet que sorgís de l'erm de l'economia espanyola un brot verd, ja es pot assegurar que n’existeix algun. El sector de l'agricultura ecològica espanyola i la transformació dels seus productes estan en expansió i creixement.

En el 2011 el valor final del mercat interior d'aliments ecològics s'ha xifrat en 965 milions d'euros segons l'últim informe oficial ofert pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient publicat al setembre de 2012. Aquesta xifra suposa un increment del 6,6% respecte a 2009. www.magrama.gob.es

Fuente: Ecoticias.com

Els productes ecològics i artesans estan demostrant que en un país desindustrializat i condemnat al sector serveis hi ha alternatives capaces de generar riquesa i ocupació sostenible en l'àmbit rural.

Fins i tot en el context de crisi econòmica s'observa una major despesa en alimentació ecològica entre els ciutadans, un 7,22% respecte a 2009, malgrat que el descens en el consum és generalitzat en tots els àmbits de l'economia.

Malgrat aquesta tendència a l’alça, la producció ecològica amb prou feines suposa un 1,04% de la despesa total nacional en alimentació. De fet, cada espanyol destina tan sols 20 euros per any al consum de productes ecològics enfront dels 153 euros d'un suís, els 74 d'un alemany o els 52 d'un francès. Malgrat tot, l'increment en la despesa en aquests productes a Espanya és una evidència contrastada. El sector exterior és un dels pocs pilars que sustenten L’economia espanyola. A aquesta realitat no és aliena la producció d'aliments ecològics l'exportació dels quals va registrar un augment de l'11,5% en 2011, la qual cosa suposa 506 milions d'euros, segons les últimes dades oficials existents.

Principalment Espanya exporta fruites, hortalisses, verdura ecològica, oli i vi als països europeus de nostre entono (Alemanya, França, Itàlia, Regne Unit) i s'ha convertit al cinquè país del món en el que a superfície destinada al cultiu d'agricultura ecològica i el cinquè també en nombre d'elaboradors (2.747). És paradoxal que posseint Espanya una de les hortes més extenses i de major qualitat del planeta, bona part dels seus productes es destinin a l'exportació, mentre els mercats del país i les grans superfícies s'omplen d'aquests mateixos productes provinents d'altres països que no té ni la qualitat, ni la trazabilitat, ni el respectat segell ecològic que les administracions autonòmiques atorguen.

Font:
Ecoticias (2 d’abril de 2013)
http://www.ecoticias.com/alimentos/76944/mercado-interior-alimento-ecologicos-pocos-
ambitos-economia-crece-genera-empleo

WWF aconsegueix uma sentència de demolició de la construcció il•legal en el Paisatge Protegit canari de la Geria

WWF celebra la sentència de l'Audiència Provincial de Las Palmas de Gran Canària en la qual ratifica la il.legalitat de la construcció d'habitatges en el Paisatge Protegit de la Geria i acorda la seva demolició. L'organització considera aquesta decisió judicial un important avanç en la defensa del patrimoni natural del país. Han transcorregut 13 anys des que WWF Espanya denunciés davant els tribunals la construcció il.legal d'aquest habitatge en el Paisatge Protegit de la Geria i ara aconsegueix, amb aquesta sentència de l'Audiència Provincial de Las Palmas, l'acord de demolició.

El passat mes de març, l'Audiència Provincial dels Palmells donava la raó a WWF i declarava que, atès que la construcció no es podia legalitzar, la forma més adequada per reparar la legalitat alterada era la demolició.

L'organització recorda que aquest procediment legal es va iniciar a l'abril de 2000 contra un dels condemnats i al gener de 2002 contra els altres dos. En total es va acusar a tots els implicats: l'amo de l'habitatge, el contractista i el tècnic.

El 29 de novembre de 2011 es va dictar sentència pel Jutjat penal Nº1 d'Escull, condemnant als imputats, però sense ordenar la demolició de l'obra, per entendre que, en existir altres construccions a la zona, no procedia

Fuente: WWF

Recorreguda la sentència pels condemnats davant l'Audiència Provincial de Las Palmas de Gran Canària, el Tribunal manté les condemnes, en concret, d'un any i sis mesos de presó, impossibilitat de presentar-se a càrrecs públics durant el temps de condemna, inhabilitació per a la professió per un any i multa.

Però, a més, l'Audiència acorda la demolició dels habitatges construïts per entendre que, qualificat l'acte de delicte, correspon al tribunal decidir les seves conseqüències, i atès que les obres de rehabilitació van excedir tres vegades la superfície inicial de l'habitatge, es van realitzar en un espai protegit i no tenien llicència, no és possible regularitzar-les. Juan Carlos de l'Olmo, Secretari General de WWF Espanya, declara: “Encara que ens ha costat gairebé una dècada, esperem que aquesta sentència serveixi per acabar amb la impunitat i l'urbanisme salvatge amb que s'ha maltractat la naturalesa canària, fins i tot en els espais protegits”.

Font:
WWF Spain (11 d’abril de 2013)
http://www.wwf.es/?24301%2FWWF-consigue-sentencia-de-demolicion-de-la-construccion-
ilegal-en-el-Paisaje-Protegido-canario-de-La-Geria

Un nou cop de maó per al litoral

Tres pares de l'actual Llei de Costes, vigent des de 1988, veuen en els canvis introduïts pel PP en aquesta norma una oportunitat clara per emplenar de ciment els pocs buits que queden en el litoral espanyol.

Els autors de la norma actual, creada durant un Govern socialista, adverteixen que s'està desprotegint una franja de 80 metres, gairebé la longitud mínima d'un camp de futbol, i que s'obrirà la possibilitat d'edificar molts trams de costa per a usos residencials que ara no són edificables.

Els guardians d'aquesta nova oportunitat de negoci seran els Ajuntaments, això sí, amb el control de les comunitats. Les novetats s'han colat de forma sutil en la reforma de la Llei de Costes, denominada projecte de Llei de Protecció i Ús Sostenible del Litoral.

Tant juristes com advocats incideixen que les esmenes “amaguen en cada paraula un joc” i deixen interrogants per resoldre sobre la posada en pràctica. Sense dir-ho de forma expressa, la disposició transitòria primera redueix de 100 a 20 els metres de la zona de servitud de protecció, en la qual no pot edificar-se.

Actualment, els habitatges aixecats en aquesta franja estan sotmeses a nombrosos controls. Encara que aquestes construccions són privades, els seus amos pràcticament no poden modificar-les.

Casas de pescadores y espigones en Pedregalejo y El Palo.Málaga. Fuente: El País, Julián Rojas.

El secretari d'Estat de Medi ambient, Federico Ramos, no s'atreveix a estimar quantes habitatges quedaran fora de protecció. “No hi ha càlculs, però entre els 600 municipis costaners serà un percentatge no petit”, estima. La zona més beneficiada, segons el ministeri, serà Galicia. La futura norma es debatrà i votarà els dies 23 i 24 d'abril en el Senat. Sobre el paper, la desprotecció afectarà a construccions aixecades abans de 1988 i que no van ser legalitzades perquè no complien amb totes les exigències per considerar-les sòl urbà, com gaudir d'accés rodat, proveïment d'aigua, evacuació d'aigües residuals i subministrament d'energia elèctrica.

“Ara n'hi ha prou amb acreditar que en 1998 hi havia edificacions en almenys un terç de la superfície a considerar”, explica Ángel Menéndez *Rexach, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de l'Autònoma de Madrid. El professor, autor de la Llei de Costes de 1988 i tota una autoritat en aquest assumpte, subratlla que aquest criteri és “molt més permissiu” que el de la legislació urbanística autonòmica, que exigeix la consolidació de l'edificació en 2/3 de la superfície (en algun cas ½) perquè el sòl es pugui considerar urbà. “El legislador està obrint la mà de forma tàcita a una classificació de sòl encoberta”, dedueix Miriam García, autora de nombrosos treballs de planejament territorial com a directora d'Urbanisme del Govern de Cantàbria entre 2002 i 2007. Aquesta arquitecta critica que la Llei de Cost3s, que suposadament ha de preservar el litoral, estableixi un sistema de silenci positiu, és a dir, que els qui vulguin regularitzar la seva situació sol.liciten els informes a Medi ambient i si en 18 mesos no reben informe s'entén que és favorable.

“El que dicta el sentit comú és que el silenci sigui negatiu”, contempla. El Ministeri de Medi ambient defensa que aquestes cases solament podran fer reformes i no obra nova. També que la fotografia es detindrà en 1988, per la qual cosa no es regularitzaran aquelles que estiguin en situació similar i s'hagin construït després d'aquesta data. Però qui tindrà les competències sobre el que ocorri en aquests llocs quan s'aprovi la reforma tornen a ser els Ajuntaments. La història es repeteix. “Un Ajuntament pot fer molts nyaps (...), a veure qui és l'alcalde que s'atreveix a negar certificats que les construccions comptaven amb tots els serveis en 1988”, considera Rita Rodríguez, advocada de l'ONG WWF. “És d'esperar que l'Administració de Costes no serà massa exigent amb la certificació que els terrenys tenien tots els serveis fa 25 anys”, afegeix Fernando Palao, un altre dels autors de la norma vigent. “No solament se'ls legalitza, sinó que es premia a els qui han corregut més en el desenvolupament d'aquestes urbanitzacions il•legals”, subratlla.

El també ex secretari d'Estat amb el PSOE, entén així mateix que en els 80 metres que quedaran fora de la zona de servitud es podrà a més edificar, “d'acord amb els plans urbanístics municipals, i sense que els sigui aplicable la legislació de Costes”. “Va a ser molt difícil distingir ara entre unes i unes altres i calcular amb precisió si les condicions establertes es verificaven realment en aquella data”, aporta José Fernández, director general de Costes en l'etapa de la ministra Cristina Narbona (PSOE). “Vist el comportament de les Administracions territorials durant els últims 25 anys, d'enorme tolerància amb les infraccions de la Llei de Costas, concretament en la gestió de la zona de protecció, és fàcil preveure quin va a ser el resultat”, vaticina. Medi ambient estima que hi ha unes 250.000 construccions amb problemes legals en la costa espanyola.

En aquest càlcul s'inclouen els habitatges considerats il.legals perquè contravenen planejaments urbanístics, les que ocupen zones de servitud i les que envaeixen domini públic. Fernando Prieto, doctor en Ecologia per la Universitat Autònoma de Madrid i també autor de la norma de 1988, vaticina més “caos” per al litoral espanyol. “Tots els catedràtics estan indignats”, afirma l'advocat medioambientalista Manuel Marraco. “El Govern té la síndrome del que es fica contra direcció en una autopista, pensa amb horror que tots els altres estan bojos”, afegeix.

Font:
El País (14 d’abril de 2013)
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/04/13/actualidad/1365878046_838466.html

Els informes ambientals no es podran recórrer en els tribunals

Els informes que donin el vistiplau ambiental a projectes com una autopista, una central nuclear o un parc temàtic no es podran recorrer als jutjats quan entri en vigor la nova Llei d'avaluació ambiental. L'avantprojecte d'aquesta norma, que el Govern del PP va estudiar en el Consell de Ministres, retarda les reclamacions mediambientals para quan les empreses presentin oficialment els seus projectes.

Terrenos de Tarifa donde se ha aprobado la construcción de una urbanización. Fuente: El País/Julián Rojas.

“Aquests informes ja no es podien recórrer en la pràctica”, matisa una font del ministeri de Medi ambient.

“La idea és que el ciutadà no es posi en un procés inútil, perquè ja hi ha sentències que ho contemplaven. Ara s'ha posat per escrit”, afegeix.

El Govern també es reserva la potestat d'aprovar projectes per llei, per la qual cosa solament es podran recórrer davant el Tribunal Constitucional

Aquesta via està vetada per les ONG, ja que no estan legitimades. “Es va a empobrir la defensa del medi ambient perquè els afectats no solen tenir recursos per fer-ho”, subratlla Rita Rodríguez, advocada de l'ONG WWF. Amb la nova normativa, els informes mediambientals sobre els plans o projectes no estaran en mans de les administracions, sinó dels promotors, per la qual cosa el seu accés estarà més restringit per a tercers.

El ministre responsable, Miguel Arias Cañete, va assegurar després del Consell de Ministres, que s'han proposat solucionar els 10.000 expedients que esperen resolució. Aquests informes estan paralitzant projectes que podrien generar 80.000 ocupacions i 1.000 milions d'euros, segons càlculs del seu ministeri, que també xifra en tres anys i quatre mesos el temps mitjà en el qual es resolen aquests tràmits. L'avantprojecte de llei es fixa un objectiu de quatre mesos. “Quan hi ha voluntat i es treballa els temes es resolen”, va resoldre Arias Cañete, que va presumir d'haver solucionat el problema de la Refineria Balboa (Badajoz). “Portava set anys pendent i es va resoldre en tres mesos”, va explicar.

Els tècnics de Medi ambient van rebutjar el projecte perquè atemptava contra la zona marítima de l'espai natural del Parc de Doñana. El ministre Arias Cañete també va subratllar que el fracking, tècnica per extreure gas no convencional mitjançant fracturació hidràulica, se sotmetrà als procediments d'avaluació ordinaris, i que el silenci dels òrgans ambientals no es considerarà favorable “com a màxima garantia ambiental”. Ángel Càmera, degà del Col•legi d'Enginyers de Mines, veu en aquesta al.lusió al fracking “una picada d'ullet” a la preocupació social que desperta aquesta nova tècnica. “Si el tema segueix candent es farà una mica més específic”, aventura el catedràtic.

Una altra de les noves figures que s'inclouen són els bancs de conservació de la naturalesa, un nou instrument que permetrà compensar, reparar o restaurar danys naturals dels projectes. La fórmula, ja implantada a EUA, desperta recels. Francisco Segura, coordinador d'Ecologistes en Acció, ho veu com un tragadero per treure endavant projectes molt nocius. “S'apliquen les regles de l'oferta i la demanda a alguna cosa que no és lògic sotmetre a aquests dictats: la biodiversitat”, contempla. “Cal tenir controlat tot aquest procés del que amb prou feines sabem encara, perquè alguna cosa que pot ser beneficiós pot convertir-se en pervers”, opinen des de SEU.

Font:
El País (19 d’abril de 2013)
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/04/19/actualidad/1366384666_174888.htm

Aprovada la nova Llei d'Avaluació d'Impacte Ambiental

El Consell de Ministres ha donat llum verda a l'avantprojecte de Llei d'Avaluació Ambiental que suposa una "reforma estructural" que conjuga, "la necessària reforma" dels procediments administratius, perquè siguin més àgils i es compleixin els terminis, amb la protecció del medi ambient, segons ha explicat la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáez de Santa María. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la vicepresidenta ha dit que aquesta llei és "clau" per al sector del Medi ambient, però també per al sector de la inversió. Segons ha defensat, amb la reforma es conjuga la protecció "més integral" del medi ambient amb el compliment dels terminis per agilitar les avaluacions d'impacte ambiental.

El ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient, Miguel Arias Cañete, ha assegurat que la nova llei garanteix el "màxim nivell de protecció per al medi ambient" a través de la prevenció i que unifica "totes" les lleis d'avaluació ambiental i incorpora totes les lleis d'avaluació ambiental estratègica i d'avaluació ambiental vigent i dels seus reglaments de desenvolupament. En tercer lloc, el ministre ha destacat que afavoreix el tràmit d'informació pública als ciutadans, anunciant tots els tràmits al ciutadà a les pàgines web i promovent la utilització de noves tecnologies. Igualment, proposa que, de forma voluntària, totes les administracions públiques puguin aplicar el nou model que contempla la Llei, per la qual cosa tractarà d'aconseguir que totes les comunitats autònomes desenvolupin un procediment harmonitzat comú a tots els operadors. Al seu judici, aquesta llei serà "molt positiva per a la unitat de mercat", per a l'agilitat i perquè els procediments siguin més ràpids i, en definitiva, tots marxin en una mateixa adreça d'agilitat i simplificación.el ministre ha assenyalat també que la Llei s'adapta "rigorosament" a les directives ambientals de la Unió Europea perquè ha tingut en compte les modificacions en la normativa ambiental que està fent Europa en l'actualitat.

"No hi ha una sola exigència de la Unió Europea en matèria d'avaluació ambiental que no s'hagi incorporat al text legal la modificació del qual estem proposant", ha postil•lat. Així mateix, ha destacat que amb la nova norma es reduiran els terminis per evitar "casos puntuals" que s'han donat i en els quals la tramitació ha durat fins a 15 anys i que ara es tramitaran en un termini d'entre 4 i sis mesos, enfront de la mitjana actual de 3,4 anys. En aquest moment, segons ha explicat, hi ha uns 10.000 expedients pendents, que podrien originar uns 80.000 llocs de treball pel que "busca solucionar aquests problemes". Arias Cañete ha posat d'exemple la Declaració d'Impacte Ambiental de la refineria Balboa, que portava 7 anys pendent i que es va resoldre tres mesos després de la seva arribada al Ministeri de Medi ambient. "Això no es pot consentir en una societat moderna", ha opinat, al mateix temps que ha reiterat que la protecció ambiental va a ser "màxima".

Entre altres novetats, ha subratllat que la Llei integra els efectes del canvi climàtic, que crea la "nova" figura dels bancs de protecció de la naturalesa (que "han funcionat bé a Estats Units") i que inclou l'obligatorietat que el fracking o fractura hidràulica per a extracció d'hidrocarburs se sotmeti a avaluació d'impacte ambiental ordinària. Amb aquest Avantprojecte, el Govern pretén esmenar les deficiències de l'actual model i preveu, d'acord amb les directives comunitàries, que se sotmetin a avaluació ambiental els plans, programes o projectes que puguin tenir efectes significatius sobre el medi ambient. En aquest sentit, estableix que l'avaluació sigui "especialment garantista" en el cas dels projectes pels quals es prevegin impactes significatius, però més àgil i menys costosa per a les iniciatives amb una menor incidència ambiental.

Entre altres mesures, la norma especifica que la falta de pronunciament de l'òrgan ambiental en els terminis legalment establerts en cap cas podrà entendre's com una avaluació ambiental favorable. Exigeix, així mateix, una major qualitat en els estudis i documents sobre els quals han de pronunciar-se els òrgans ambientals.Segons el Govern, la futura Llei, al mateix temps que garanteix un alt nivell de protecció mediambiental, tindrà efectes positius sobre el creixement i l'ocupació, ja que les tramitacions ajustades als nous terminis incentivaran la inversió i, en simplificar els procediments administratius, també promourà la generació de llocs de treball. Finalment, també promou les noves tecnologies i l'accés dels ciutadans a l'Administració electrònica i, en l'àmbit de la participació, afavoreix el tràmit d'informació pública al ciutadà, tot això orientat, en definitiva, a sumar esforços per a una protecció efectiva del medi ambient.

Font:
Ecoticias (22 d’abril de 2013)
http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/77667/

Una mina de plata, plom i or amenaça dues reserves de la biosfera

La Xunta de Galícia torna a estendre la mà a una empresa de capital canadenc especialitzada a rastrejar metalls preciosos pel planeta. Aquesta vegada l'agraciada és Goldquest, una companyia que planeja començar a perseguir filons en un territori que forma part de dues reserves de la biosfera (Riu Eo-Oscos-Burón i Terras do Miño) i que es reparteixen quatre Ajuntaments de Lugo (A Fonsagrada, Baralla, Baleira i Becerreá). Goldquest espera trobar en aquest paisatge muntanyenc banyat per un pertinaç mar de boira, plata, or, plom, zinc i coure, sumant-se així a la desena de companyies que actualment tramiten llicències mineres per extreure metalls preciosos a Galícia

Fa temps que corria el rumor per la comarca, però l'amenaça no es va fer palesa fins que fa poques setmanes van aparèixer clavades en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Fonsagrada les aspiracions dels miners. L'assumpte de la mina de plata hi havia fins i tot arribat al ple municipal.

L'oposició va preguntar a l'inici de l'any si era cert que una empresa havia sol•licitat un permís que afectaria a les muntanyes protegides del municipi, i el govern local va respondre que no tenia notícies sobre aquest tema.

Las montañas de Fonsagrada (Lugo) están amenazadas por la explotación minera. Fuente: El País, X. Lobato

Però ara s'ha sabut que la Conselleria d'Economia i Indústria ha tramitat el permís de recerca a favor de la filial pàtria de la marca, Goldquest Ibèrica, amb seu en Ponferrada i Madrid i un telèfon de León en el qual ahir a la tarda contestava un geòleg. Segons aquest representant, és “preferible” usar l'expressió “se superposa” que utilitzar el verb “afecta”. És a dir, que l'àrea que Goldquest va a explorar “se superposa” a les reserves de la biosfera. “Els metalls no apareixen sota els supermercats; què més volguéssim”, raona el tècnic de la companyia minera. “L'or, la plata i el plom és necessari buscar-los on la natura ha volgut que estiguin”. Segons explica aquest portaveu, de moment Goldquest no sap on està el mineral, i el permís encara està en fase d'exposició pública.

Encara que això últim ho desmenteix el propi Diari Oficial de Galícia (DOG), que ja va publicar la resolució de la llicència. Si l'empresa arriba a explotar l'àrea protegida, promet el geòleg, se cenyirà “a la llei”, perquè Goldquest “sempre ha defensat la natura”. L'anunci aparegut en el butlletí oficial de la Xunta fa referència a 68 quadrícules mineres, encara que el paper que va estar exposat en el tauló de Fonsagrada parlava de 396. Si finalment el projecte es limités únicament a la superfície confirmada pel DOG, la recerca minera ja afectaria de ple a les dues reserves de la biosfera situades en el límit entre Galícia i Astúries i a un lloc d'interès comunitari (LIC). Aquest tercer paratge és el de la Serra de Foncuberta, pendent d'incorporar-se a la Xarxa Natura, l'ampliació de la qual es tramita en l'actualitat.

La Sociedade Galega d'Història Natural (SGHN) ha estat el grup ecologista que ha traslladat a mapes les coordenades recollides pel permís d'exploració concedit a Goldquest i ha confirmat les sospites. Amb les dades a la mà, el president del col•lectiu, Serafín González Prieto, va enviar a la fi de la setmana passada un comunicat d'alerta al Comitè Español de les Reserves de la Biosfera sol•licitant una “avaluació científica urgent”. Una vegada definit el perill, la SGHN demana que es remeti un informe a la Unesco. La zona protegida sobre la qual se superposarien les recerques de l'empresa minera són les muntanyes de les quals beuen tant el riu Eo com el Miño i el seu tupida xarxa d'afluents. La reserva del Eo segueix el curs del riu i arriba fins a la seva desembocadura protegida. Entre el conjunt de la flora present, en el cas, per exemple, de la Reserva Eo-Oscos-Terras de Burón s'ha constatat la presència de 97 famílies i més de 500 espècies, en les quals s'inclouen taxons protegits com la Woodwardia radicans, el Narcissus asturiensis i la Zostera marina.

Entre les aus, quan es va elaborar la memòria per a la declaració de la reserva es van registrar 219 taxons agrupats en 54 famílies. Com a espècies invernantes destaquen el colimbo gran (Gavia immer) o el correllims comú (Calidris alpina). En els boscos de l'interior hi viu el mussol real (Bubo bubo). A més, aquesta mateixa memòria recull una important població de llúdria paleàrtica (Lutra lutra) i la presència de Galemys pirenaicus, una espècie considerada en situació precària. Són abundosos, també, les genetas, els gats fers i les guineus, i s'ha registrat, últimament amb més freqüència, la presència d'óssos bruns.

L'enumeració que fa la reserva, inclou, a més, moltes varietats de mol•luscs recollits en la Directiva Hàbitats, amfibis i rèptils. En el mapa sobre el qual es podrien superposar les labors mineres s'expliquen també fagedes atlàntiques, rouredes i boscos de castanyers, sureres i grèvols. La mineria d'or i de plata utilitza generalment cianur per desprendre el metall preuat de la roca. El portaveu de Goldquest assegura que el mètode que s'aplicarà, en cas de trobar quantitats rendibles, encara no està definit, però apel•la al bon fer dels seus: “La nostra mineria és científica, actual, rigorosa”

Font:
El País (22 d’abril de 2013)
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/04/22/actualidad/1366658749_012013.html

Catalunya:

BIOCULTURA. Optimisme i creixement del consum responsable. BioCultura Barcelona va tancar la seva XX edició superant les previsions que els organitzadors s'havien marcat

Satisfacció igualment per part dels 700 expositors que es van donar cita en el Palau Sant Jordi, no només per l'alta participació de públic –al voltant dels 70.000 visitants- sinó també pel gran volum de negoci que es va registrar al llarg de les quatre jornades que va durar la mostra. Aquest primer balanç el corrobora les paraules d'Ángeles Parra, directora de la fira, que va assenyalar que “el creixement del sector ‘bio’ és imparable i que la fira ha tornat a créixer aquest any en nombre d'expositors. Aquest sector és un mercat molt innovador, creatiu i avantguardista, a anys llum del sector alimentari convencional, que continua el seu descens malgrat les grans campanyes de màrqueting, cada vegada més inservibles, perquè la gent està començant a despertar i vol una alimentació sana i segura”.

Entre les diferents iniciatives que s'han engegat en l'edició recentment clausurada destaca, com ve ocorrent en totes les edicions de BioCultura, el poder seguir en directe per Internet la retransmissió de les activitats que s'han anat celebrant a través del canal www.tvbio.es. Com és habitual, els visitants de BioCultura no només acudeixen a conèixer i provar les 18.000 referències de producte que presentaven els expositors pertanyents als sectors d'alimentació ecològica, cosmètica biològica i natural, medi ambient, energies renovables, bioconstrucción, teràpies complementàries, editorials, roba i calçat, etc., sinó que van valorar molt positivament les més de 300 activitats gratuïtes que van tenir lloc a les sales annexes als dos pavellons on es va desenvolupar la fira, vinculades a la vida natural, saludable i sostenible, entre elles un variat programa de conferències, taules rodones, tallers, cursos i demostracions, showcooking a càrrec de reconeguts ecochefs que anaven explicant pas a pas el procés d'elaboració de saborosos plats a partir d'ingredients naturals i professionals terapeutes que amb les seves teràpies promouen el benestar físic i psíquic, i que vénen a demostrar que existeixen diverses alternatives de vida, de productes i serveis per impulsar un consum més sostenible i respectuós amb el medi ambient.

L'oferta s'ha vist ampliada en els últims anys amb la incorporació de nous aliments, en gran part gràcies al treball en R+D de petits empresaris i ecoemprendedors que han ampliat els seus catàlegs amb novetats i productes. D'altra banda, cal destacar el reconeixement oficial per a naturòpates i herbolaris que ha rebut l’Institut FP Sanitària Roger de Llúria per part del Departament d´Ensenyament de la Generalitat, en el marc de les mesures flexibilizadores introduïdes en la nova formació professional. Per als professionals de la Naturopatía i Herbodietética, això suposa l'avantatge d'obtenir la titulació oficial de Tècnic Superior en Dietètica amb les competències pròpies dels professionals d'aquest sector. Una de les iniciatives més esperades eren els Premis BioCultura, que es van lliurar en una cerimònia celebrada la tarda del dissabte 27 en una sala annexa de la Fira.

Font:
Ecoticias (30 d’abril de 2013)
http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/78035/BIOCULTURA-Optimismo-crecimiento-
consumo-responsable

Investigadors catalans obtenen hidrogen com a energia a baix cost.

Segons ha informat l'organisme en un comunicat, l'equip de l’Irec ha elaborat un procés de síntesi investigadors de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (Irec) han desenvolupat un procés pioner que permet obtenir hidrògen com a combustible amb la novetat que redueix els costos de producció i augmenta la vida mitjana i la durabilitat del sistema.

Segons ha informat l'organisme en un comunicat, l'equip del Irec ha elaborat un procés de síntesi i processament de nanomaterials que permet obtenir una alta eficiència en la conversió de fotons a electrons amb el consegüent augment de la productivitat en l'obtenció d'hidrogen en un fotoreactor a partir d'un procés de fotoelectrocatalisis.

 
Si no desitja seguir rebent aquest bulletí: clicar AQUÍ(ELIMINAR)
El Butlletí Informatiu és un servei gratuït del Centre d'Estudis de Dret Ambiental Alcalde Pere Lloret (CEDAT) de la Universitat Rovira i Virgili.
Per a qualsevol comentari o suggeriment, enviï'ns un email a: cedat(ELIMINAR)@urv.cat.