CEDAT | Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona

BUTLLETÍ INFORMATIU

Butlletí nº 50, Novembre de 2013

Tarragona

descarregar notícies descarregar notícies / descarregar butlletí descarregar notícies

EDITORIAL

DEMETRIO LOPERENA ROTA, IN MEMORIAM

El passat dijous, 7 de novembre ens deixava el professor Demetrio Loperena Rota (Garralda, 1956), catedràtic de dret administratiu i degà de la Facultat de Dret de la Universitat del País Basc (UPV/EHU), on havia desenvolupat la seva carrera acadèmica, després de llicenciar-se a la seva terra natal, a la Universitat de Navarra.

El Dr. Loperena pertanyia a la més nombrosa i destacada escola de iusadministrativistes d'arreu de l'Estat, creada pel professor Eduardo García de Enterría Martínez-Carande, catedràtic emèrit que fou de la Universitat Complutense, que ens va deixar també el passat 16 de setembre d'enguany.

En la seva vida universitària va excel·lir en el camp de la docència, funció primordial de l'acadèmia, a la que es lliurava amb gran dedicació. En la gestió, el lliurament personal del Dr. Loperena fou nogensmenys notable. Abans de ser degà, havia estat responsable dels estudis de postgrau i vicerector, entre altres funcions.

Així mateix, fou un investigador incansable en diversos àmbits científics del dret administratiu, en particular, el règim local, el sistema foral basc, la funció pública i, molt especialment, el dret ambiental, a l'estudi del qual es va dedicar amb una gran profunditat i amb una passió intel·lectual tenaç i rigorosa de la mà del seu mestre, el professor Ramón Martín Mateo, bastidor, sens dubte, de l'escola i la doctrina iusmediambientalista tant de l'Estat com de Catalunya. Una escola que el Dr. Loperena va fer florir particularment al País Basc, bo i dirigint diversos treballs de recerca i tesis doctorals i, en definitiva, va contribuir de forma eficaç a la formació de moltes generacions d'universitaris.

Tal i com resa al seu obituari, el professor Loperena "com a ciutadà, es va preocupar de la res publica y dels avatars polítics de la nostra societat, en la seva doble condició de ciutadà basc i de navarrès d'ànima i de cor, però sempre sense trencar ponts amb les persones que pensaven de manera diferent. Home vitalista i que va saber cultivar l'amistat (...) Disfrutava cantant en un cor, collint bolets y cultivant l'hort a la seva estimada Garralda, i gaudia sempre amb tot el millor que li pogués oferir la vida, sabent transmetre alegria a tots els que el tractàvem."

Ens ha deixat un professor excel·lent, un col·lega sol·lícit i un home estimat i per això el Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona Alcalde Pere Lloret vol fer sentir la seva veu de condol a la seva família i a tota l'acadèmia iusambientalista.

Novembre 2013

NOTÍCIES

Internacional:

Una ONG denuncia la matança de dofins a Perú

El mar de Perú es tenyeix de vermell amb la mort de fins a 15 mil dofins a l'any a les mans de pescadors que busquen la sang i greix dels cetacis per usar-los com a carnatge i atreure així a taurons, als quals els extreuen les seves cotitzades aletes, segons va denunciar l'ONG Món Blau. 

EFE Verde  "Hi ha entre 5 mil i 15 mil (dofins que moren per ser carnatge)... A aquests hauria de sumar-se’n uns mil o 2 mil dofins que s'usen per al consum il·legal de carn. La mateixa flota que els usa com a carnatge és el proveïdor d'aquest mercat il·legal (de carn) també", va dir el director executiu de Món Blau, Stefan Austermühle. 

En un vídeo de l'ONG es mostra la crueltat amb la qual actuen els pescadors sense que hi hagi un control de les autoritats, malgrat que en 1996 es va declarar a Perú als dofins com a espècie protegida per llei, per la qual cosa es prohibeix la seva extracció, processament i comercialització.

Les imatges mostren com és capturat un dofí al que travessen amb un vell arpó, per després pujar-ho a l'embarcació mentre segueix aletejant. L'animal és copejat repetides vegades amb un pal de fusta i finalment mor dessagnat en la coberta del vaixell.

Els pescadors espellen al dofí i separen en uns contenidors la seva carn, el seu greix i els seus òrgans interns, per després llançar el que queda del seu esquelet al mar.

Austermühle va assenyalar que Món Blau va organitzar dues sortides al mar amb els pescadors, una al maig i l'altra al setembre passat fent-se passar per documentalistes, i va indicar que ell es va poder infiltrar en la segona d'elles, en la qual va romandre 24 dies lluny de la riba.

Segons el director executiu de Món Blau, els pescadors li van explicar que els taurons blaus se senten molt atrets pels dofins, per això els van incloure com a part del seu carnatge compost per peix i pota (mol·lusc).

Encara que Austermühle no va voler donar molts detalls de la travessa va assenyalar que la caça de dofins es donava en ports de Lima, Chimbote (nord), Ilo i Palpa (sud).

"Aquí hi ha clarament una actitud de consciència, que estaven fent alguna cosa il·legal però no els importava absolutament gens perquè tenien la seguretat que ningú els anava a agarrar en mar obert i que no els anava a passar gens. Hi havia falta d'emoció, de sentir pena pel sofriment dels animals", va dir.

Després de la difusió del vídeo aquesta setmana a Perú, el Ministeri de la Producció, autoritat encarregada del tema pesquer, va assenyalar en un comunicat que el país "està en contra de tot tipus de caça o captura il·legal de qualsevol espècie".

En el document s'indica que el ministeri "adoptarà les mesures necessàries per frenar la caça il·legal de dofins i taurons", per la qual cosa s'ha encarregat a l'Institut del Mar del Perú (Imarpe) que avaluï la situació.

Segons el ministeri, l'informe d’Imarpe pot desencadenar la restricció temporal de la pesca i comercialització de tauró per considerar-se "el principal incentiu" per a la caça de dofins.

Per la seva banda, el ministre de l'Ambient, Manuel Pulgar-Vidal, va sostenir que el vídeo "posa en evidència informació amb la qual no s'explicava", a més d'exposar el "nivell de crueltat" amb el qual actuen els caçadors.

"Jo no crec que les persones que incorren en aquestes activitats il·lícites siguin inconscients del que estan causant. Crec que són absolutament conscients, però crec que hi ha una típica situació d'egoisme enfront de la societat, de no importar-los les conseqüències del que realitzen", va afirmar Pulgar-Vidal.

Font:

El informador  (20 d’octubre de 2013)

http://www.informador.com.mx/tecnologia/2013/492264/6/una-ong-denuncia-la-matanza-de-delfines-en-peru.htm

Onada sense precedents de suicidis d’indígenas a Brasil

Nens i joves guaranís es treuen la vida per no viure com a captaires o amuntegats en reserves després de perdre les seves terres en mans de grans empreses i terratinents.

La Vanguardia/Paul Patrick / Survival  Brasil viu una onada de suïcidis sense precedents en la història d'Amèrica Llatina. Es tracta de la desaparició dels guaranís, l'ètnia més gran del país i la primera que va ser contactada pels europeus després de la seva arribada al continent fa més de 500 anys. Cada setmana, aquest poble afronta la tragèdia agonitzant de veure com almenys un dels seus integrants més joves es lleva la vida davant la impossibilitat de recuperar les terres despullades per empreses estrangeres, terratinents nacionals i pels continus atacs per part de pistolers contractats.

Així ho denuncia l'ONG Survival en un ampli informe en el qual es demostra com els guaranís tenen un índex de suïcidi almenys 34 vegades superior a la mitjana nacional. Els protagonistes d'aquesta epidèmia són joves entre 15 i 29 anys, però la víctima més jove de la qual es té constància tenia solament 9 anys.

Rosalino Ortiz, com guaraní, sap del que parla. Per a aquest home, el més dur és com els joves miren la misèria en la qual viuen sense les seves terres i pensen que el millor és suïcidar-se. “Ja no tenim espai. Abans érem lliures; ara ja no som lliures. Per això els nostres joves miren al seu al voltant i pensen que no queda res i es pregunten com poden viure. Se senten i pensen, obliden, es perden i al final se suïciden”.

L'escriptora i investigadora Joanna Eede explica que la pèrdua i la destrucció de les seves terres està en l'origen del sofriment mental d'aquests indígenes. “Per als guaranís, com per a la majoria dels pobles indígenes tribals, la seva terra ho és tot. Els dóna aliment i refugi, modela les seves llengües, les seves cosmovisions i la seva identitat. També és el lloc on estan enterrats els seus avantpassats i l'herència dels seus fills. Simplificant: la terra és el que són. La línia divisòria entre el món exterior de la naturalesa i el món interior del jo és molt fina”.

Quant a xifres oficials, el Ministeri de Salut assegura que en 2012 es van suïcidar 56 guaranís, i que des de 1986 s'han reportat 625 casos a la zona. Les organitzacions de Drets Humans denuncien que no són xifres reals, perquè les recerques sobre el terreny reflecteixen que des de l'any 2000 cada setmana té lloc un nou suïcidi. Des del passat 15 d'octubre, La Vanguardia.com ha intentat obtenir un pronunciament per part de la presidència de la Fundació Nacional de l'Indi (FUNAI), com a dependència oficial dels assumptes indígenes del Ministeri de l'Interior i Justícia, però fins avui no es va poder obtenir cap resposta.

És un problema que té el seu epicentre a Mato Grosso do Sul, un estat al sud del país, l'extensió del qual pot ser comparada amb Alemanya. En aquesta zona, els guaranís van arribar a viure fa dècades al llarg de 350.000 quilòmetres quadrats entre selva i plana.

Els guaranís segueixen presents en aquesta zona però la realitat els ha situat en petites parcel·les de terra o en la riba de les carreteres, en condicions cròniques d'amuntegament i sense accés a cap servei bàsic. Per exemple, es calcula que en reserves de 3.000 hectàrees sobreviuen més de 12.000 d'aquests indígenes. “És difícil viure aquí al costat de la carretera. Quan plou bevem aigua bruta igual que els gossos. Aquí no hi ha pous (…) demanem que ens deixin tornar a la nostra terra ancestral”, lamenta la líder guaraní Damiana, qui ha vist morir a més de la meitat dels seus familiars.

Survival Internacional a més denuncia que la destrucció dels boscos ha portat com resultat la impossibilitat de caçar o pescar, i disposen de tan poca terra que gairebé no és possible el cultiu. La malnutrició constitueix un seriós problema, i des de 2005 almenys 53 nens guaranís han mort de gana.

Les empreses

A partir de la dècada de 1980, Mato Grosso do Sul ha estat envaït per empreses que desenvolupen les plantacions de canya de sucre que en l'actualitat ocupen més del 60% de les terres reclamades pels indígenes. A això se li suma l'interès del govern de Brasil per desenvolupar empreses biocombustibles a la regió. Gran part dels indígenes treballen per a aquestes plantacions –entre ells nens- amb sous mínims i condicions deplorables. Unes 80 noves plantacions de canya de sucre i destil·leries d'alcohol estan planificades a Mato Grosso do Sul, moltes de les quals seran construïdes a la terra ancestral que reclamen els guaranís.

Jata Yvary és una de les comunitats més afectades a la regió. Allí hi viuen 225 guaranís que van perdre les seves terres després de ser sotmesos pels terratinents que han implantat les seves empreses per conrear canya de sucre que posteriorment venen a empreses estrangeres.

Les organitzacions internacionals com Survival assenyalen que en els últims quatre anys, els guaranís d'aquesta comunitat han sobreviscut a pesticides polvoritzats que surten des d'avions que aterren en el lloc, i que l'escassetat d'aigua ja és inevitable tan bon punt les maquinàries rebutjades han taponat els principals rierols dels rius en tota la regió. En un comunicat enviat pels líders de Jata Yvary es va conèixer el seu reclam: “Nosaltres els guaranís no volem que es planti més canya de sucre a la nostra terra… danya la nostra salut, inclosa la salut dels nostres fills, i dels nostres ancians, i el verí contamina l'aigua”.

En el que va de 2013, dos adolescents de 16 i 13 anys van decidir llevar-se la vida en penjar-se d'un arbre en el qual van ser trobats pels propis habitants d'aquesta comunitat. El portaveu guaraní Tonico Benites reitera que “el suïcidi de guaranís es produeix i augmenta com a resultat del retard en la identificació i demarcació de la nostra terra ancestral”.

Aquesta nova demarcació de territoris podria estar avalada en els propers mesos per una sèrie de propostes d'esmena a la Constitució i altres lleis en matèria indígena que actualment es discuteix a Brasil. “Desenes de projectes de llei, decrets i propostes d'esmena a la Constitució pretenen reduir i no fer viables els drets indígenes reconeguts i garantits per la Carta Magna. L'objectiu d'aquestes iniciatives és, clarament, beneficiar sectors econòmics vinculats a l’agroindustria o la mineria d'exportació” conclou Ivaldro André, vicecoordinador del Consell Indígena de Roraima, qui va estar a Espanya denunciant aquestes irregularitats.

Font:

La Vanguardia (28 d’octubre de 2013)

http://www.lavanguardia.com/vida/20131028/54391684112/suicidio-indigenas-brasil.html

La justícia brasilera ordena aturar els treballs a la hidroelèctrica Belo Monte

Ecoticias    Un portaveu de la Cort Federal a Brasília, va dir que el jutge Antonio Souza ha expedit la resolució de suspendre la llicència ambiental del projecte, així com el treball en la presa Belo Muntanya, situada al del nord estat de Pará, arran de les objeccions dels fiscals estatals.

La sentència també significa que el Banc Nacional de Desenvolupament Econòmic i Social (BNDES), que està finançant el projecte, se li prohibeix el desemborsament dels fons fins que es compleixin aquests compromisos. Nord Energia S. A., el consorci encarregat de la construcció, va dir a l'AFP que encara no havia estat notificat de la decisió de la cort.

Els grups indígenes temen que la presa en el riu Xingú, un afluent de l'Amazones, perjudicarà la seva forma de vida. Els ecologistes han advertit de la desforestació, les emissions de gasos d'efecte hivernacle i els danys irreparables a l'ecosistema per la construcció de la mateixa.

S'espera que Belo Muntanya, un projecte de 13 mil milions de dòlars, amb l'objectiu de produir 11.000 megavats d'electricitat, inundi un àrea de 500 quilòmetres quadrats, i el desplaçament de 16.000 persones, segons el govern brasiler.

Aquesta seria la tercera presa més gran del món, després de “Tres Goles” a Xina i la de “Itaipú” en el sud de Brasil.

Font:

Econoticias (30 d’octubre de 2013)

http://www.ecoticias.com/eco-america/85181/justicia-brasilena-ordena-detener-trabajos-hidroelectrica-Belo-Monte

MA publica cinc normes que regularan la gestió de residus sòlids, el soroll i les emissions tòxiques

Ecoticias     El Ministeri de Medi ambient i Recursos Naturals va publicar aquest dimarts cinc normes ambientals que serviran d'instruments per desenvolupar i enfortir un procés de gestió que garanteixi el desenvolupament sostenible de la República Dominicana i la cura de la salut de la població.

Entre les normes que la població tindrà a la seva disposició figura la relativa a la Gestió Integral de Deixalles Infeccioses que té com a objectiu regular totes les activitats en la gestió de les deixalles infeccioses, des de la seva generació fins a la destinació final.

També, les normes per a la gestió dels Residus Sòlids no Perillosos tenen com a finalitat protegir la salut humana i la qualitat de vida de la població, així com promoure la preservació i protecció del medi ambient.

Igualment, la normativa per a Protecció contra del Soroll en la qual s'estableix els nivells màxims permesos i els requeriments generals en procura de la protecció contra el soroll ambiental produïts per fonts fixes i mòbils.

Així mateix, la relativa a la Gestió de Substàncies de Deixalles Químiques Perilloses, que té com a objecte establir les responsabilitats legals i els requisits tècnics essencials que garanteixin la seguretat i la protecció de la salut humana i l'ambient.

La restant consisteix en les Normes Ambientals de Qualitat de l'Aire i Control d'Emissions, que estableixen els valors màxims permissibles de concentració de contaminants, amb el propòsit de protegir la salut de la població en general i dels grups de major susceptibilitat en particular.

La publicació del material va estar a càrrec del ministre de Medi ambient i Recursos Naturals, Bautista Rojas Gómez, i de la directora general de Recerques i Normes Ambientals, Lourdes Gerónimo, els quals van coincidir que els reglaments serviran per garantir els drets del ciutadà i elevar la vida sota els principis d'universalitat i equitat.

Rojas Gómez, en destacar la importància de les normes ambientals publicades, va assenyalar que d'aquesta manera el país enforteix el seu marc jurídic ambiental i posa a la disposició de la ciutadania les pautes a seguir per aconseguir un millor medi ambient en benefici de les futures generacions.

Aquestes normes vénen a enfortir els procediments que regulen eficaçment l'execució i el compliment de la política de l'Estat, va agregar, especialment en matèria de protecció del medi ambient i l'ús sostenible dels recursos naturals.

“Per a les actuals autoritats de Medi ambient és fonamental continuar impulsant de manera conjunyeix l'educació i la prevenció en el tema mediambiental i això s'afermarà encara més amb la publicació d'aquestes cinc normes que ja són de domini públic per a tota la població dominicana”, va expressar el funcionari.

Font:

Ecoticias (31 d’octubre de 2013)

http://www.ecoticias.com/eco-america/85280/publica-normas-regularan-manejo-desechos-solidos-ruidos-emisiones-toxicas

Obama ordena crear un grup de treball per a la lluita contra el canvi climàtic

EFE   El president d’EE.UU., Barack Obama, ha emés una ordre executiva per crear un grup de treball que s'encarregui de la lluita contra el canvi climàtic, una de les prioritats de la seva agenda per a aquest segon mandat.

"Els impactes del canvi climàtic ja estan afectant a les comunitats, recursos naturals, ecosistemes, economies i la salut pública de tota la nació", va subratllar Obama en l'ordre, divulgada per la Casa Blanca.

Font:

EFEverde (01 de novembre 2013)

http://ecodiario.eleconomista.es/ciencia/noticias/5183481/09/13/Asi-se-puede-producir-gasolina-mediante-ingenieria-metabolica-microbiana.html

Unió Europea:

Europa emmalalteix per la contaminació

Pot ser que Europa gaudeixi de millor qualitat de l'aire que moltes megalòpolis asiàtiques o llatinoamericanes, però no per guanyar en aquesta comparació els seus ciutadans es lliuren de respirar contaminació nociva per a la salut. L'Agència Europea del Medi ambient (EEA, sigles en anglès) va emetre ahir una contundent veu d'alerta sobre aquest problema sanitari del qual cada vegada es té més consciència: entorn del 90% de la població urbana de la UE està exposada a concentracions de contaminants que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera perjudicials per a la salut.

L'agència, que disposa de dades oficials de 2011 remeses pels Estats membres, recorda que malgrat el descens d'emissions de les últimes dècades —accelerat per la crisi dels últims anys— hi ha contaminants, com les partícules i l'ozó troposfèric, que “segueixen provocant problemes respiratoris i malalties cardiovasculars i reduint l'esperança de vida”. El toc d'atenció de l'informe anual de la EEA arriba en un moment decisiu. Fa solament uns mesos l'OMS va actualitzar la seva guia de 2005 sobre els efectes negatius en la salut dels contaminants. Les seves conclusions van ser reveladores: la ciència els ha demostrat sobradament i són molt pitjors del que es creia vuit anys enrere. Amb aquesta anàlisi sobre la taula, a la Comissió Europea li toca moure fitxa i revisar la seva legislació.

L'endurirà o solament modificarà lleument alguna directiva sense efecte pràctic? La comunitat científica, poc donada al lobbying, comença a pressionar a Brussel·les perquè sigui més estricta. Els investigadors ho escriuen en les seues comunicacions (estudis publicats en revistes) i fins i tot hi ha acadèmies, com la d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica (EAACI), que es dirigeixen a la Comissió per fer-li arribar les dades i recomanar les mesures més efectives. Els resultats científics són cada vegada més aclaparants i no deixen de créixer amb cada nova publicació especialitzada. Un dia és la relació de les partícules fines (PM2,5) amb el baix pes dels bebès en néixer; un altre, els casos d'asma en nens que viuen prop de vies amb molt tràfic; malalties cardiovasculars; problemes respiratoris...

“Les evidències científiques estan damunt de la taula, i Brussel·les hauria de tenir-les en compte. Com a investigadors, la nostra obligació és a dir el que estem trobant”, assenyala Julio Díaz, investigador de l'Institut de Salut Carlos III que porta més d'una dècada estudiant l'associació entre les partícules PM2,5, procedents en gran manera dels motors dièsel, i els efectes adversos en la salut. Els seus treballs han demostrat relació entre contaminació i ingressos hospitalaris, mortalitat en majors de 75 anys, per causes circulatòries, respiratòries... “Comprovem que, fins i tot per a nivells que segons la UE eren segurs, s'observaven efectes en salut”, afirma.

Els límits que posa Brussel·les a l'exposició a contaminants generen controvèrsia. La legislació comunitària és molt més laxa del que recomana l'OMS o fins i tot disposa l'Agència de Protecció Ambiental nord-americana. Un exemple clar són les partícules PM2,5. Europa permet una mitjana anual de 25 micrograms per metre cúbic; l'OMS diu que solament es protegeix la salut per sota de 10. “Els límits de l'OMS són els que hem de perseguir”, assegura Xavier Querol, investigador del CSIC. “En molts informes de l'Agència Europea del Medi ambient o de la Comissió s'usen aquests valors per veure què percentatge de la població està exposada a valors per sobre del que es considera perjudicial per a la salut”, afegeix. “L'OMS s'ocupa de la salut. La UE legisla utilitzant criteris de cost-efectivitat en els quals la salut competeix amb el cost-beneficio econòmic i social”, abunda Jordi Sunyer, epidemiòleg del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) a Barcelona.

El País  L'informe de l’EEA constata que, entre 2009 i 2011, fins al 96% de la població urbana va estar exposada a concentracions de PM2,5 superiors a les directrius de l'OMS. En el cas de l'ozó, el 98%. El comissari de Medi ambient, Janez Potocnik, va recordar ahir que la contaminació explica la mort prematura de 400.000 persones en 2010 a Europa. “Més de 10 vegades les morts per accidents de trànsit!”, va exclamar. El seu discurs es va titular: “Si creïs que l'economia és més important que el medi ambient, intenta aguantar la respiració mentre expliques els teus diners”. I va afegir dades sobre el cost de la contaminació: entre 330 i 940 milers de milions a l'any (pèrdua de jornades laborals, menor productivitat, despesa sanitària...).

“La política de qualitat de l'aire de la Unió Europea ha d'estar basada en les últimes evidències científiques”, va sentenciar Potocnik al gener, quan va presentar l'estudi de l'OMS. L'informe, en el qual van participar desenes d'experts de tot el món, recull els estudis recents que associen l'exposició a diferents contaminants amb problemes de salut com la ateroesclerosis, malalties respiratòries, diabetis, dificultats en la funció cognitiva, parts prematurs... El text recomanava explícitament “revisar el valor límit de les partícules fines”, recorda Querol, un dels vuit científics assessors.

La Comissió també creu necessari revisar els de el diòxid de nitrogen (NO2), el gas tòxic procedent dels tubs de fuita que té en suspens a ciutats com Madrid i Barcelona, que incompleixen la legislació europea i, com altres capitals, podrien ser sancionades. “Estudis recents han associat l'exposició al NO2 amb la mortalitat, ingressos hospitalaris i símptomes respiratoris en concentracions iguals o inferiors a les quals permeten els límits actuals”, va assegurar la Comissió al gener passat, en una frase que semblava anunciar l'enduriment de les seves polítiques.

Des de l'Agència Europea de Medi Ambient afirmen que, per més proves científiques que hi hagi sobre la taula, “la Comissió també ha de tenir en compte aspectes econòmics i l'opinió dels 28 Estats membres”. Encara que Potocnik estigui decidit ser més estricte, haurà d'arribar a acords. La Comissió ha obert consultes públiques i va declarar 2013 Any de l'Aire per conscienciar a la ciutadania. Un Eurobaròmetre recent afirmava que gairebé quatre de cada cinc enquestats creuen que la UE ha de proposar mesures addicionals per fer front a la contaminació. També va desvetllar que els espanyols eren els europeus pitjor informats sobre qualitat de l'aire i els segons més convençuts que les seves autoritats no fan gens per combatre la pol·lució.

L'epidemiòleg Sunyer recorda l'abisme que hi ha entre el que saben els experts i la percepció de la població. “Per als experts, la contaminació atmosfèrica és un dels factors més perillosos per a la salut, i sens dubte el primer entre els ambientals”, assenyala. No així per als ciutadans, que podrien haver-se acostumat a veure de tant en tant la boina negra sobre Madrid —”falta de novetat”, diu— o, com els seus efectes són invisibles o a molt llarg termini, li resten importància. “Moltes societats europees estan més conscienciades que la nostra de la necessitat de millorar la qualitat de l'aire”, afegeix Querol.

Font:

El País (15 d’octubre de 2013)

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/10/15/actualidad/1381867422_148340.html

Europa prohibeix el cadmi i el mercuri en bateries i piles  

El ple del Parlament Europeu ha aprovat aquest dijous les noves normes acordades amb els governs europeus per prohibir l'ús de metalls tòxics com el mercuri i el cadmi en bateries, piles i acumuladors generalment col·locats en eines com a trepants, tornavisos i serres.

Ecoticias  Aquesta restricció entrarà en vigor el 31 de desembre de 2016, encara que a la tardor de 2015 ja quedarà vetat l'ús del mercuri en les piles de botó, gràcies a una exigència dels eurodiputats, segons ha informat la institució europea en un comunicat. Encara que els productes ja existents podran ser comercialitzats fins a esgotar existències.

La restricció en les piles de botó, utilitzades sobretot en rellotges, joguines i telecomunicacions, pretén ajudar a reduir la contaminació, tenint en compte que aquest tipus de piles "escapen fàcilment" de la cadena de reciclatge.

L'Eurocambra espera que aquest calendari permeti una "transició menys costosa" per tots i també assegurar la protecció del medi ambient i de la salut humana. "Aquests canvis, a més, permetran a la UE innovar en el sector de les bateries, materials i el reciclatge", ha valorat el ponent de la posició del Parlament, Todorov Panayotov.

Amb l'entrada en vigor de la nova regla, les bateries NiCd (Nickel-cadmi) només estaran autoritzades en els sistemes d'emergència com les alarmes i en els equips mèdics, mentre que la resta de productes hauran de ser substituïts progressivament per alternatives com Li-lon 

Font:

Ecoticias (11 d’octubre de 2013)

http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/84361/

Europa ‘tira’ a la brossa 89 milions de tones d’aliments

La Comissió Europea ja va donar la veu d'alarma: malbaratem entorn de 179 quilos d'aliments per càpita a l'any, la qual cosa suposa 89 milions de tones en total (de les quals 8 corresponen a Espanya). I, de seguir aquesta tendència, la previsió és que en el 2020 aquesta xifra s'incrementi en un 40 per cent, arribant als 126 milions de tones.

Una dada insostenible, i diríem que immoral i vergonyosa, quan 780 milions de persones a tot el món estan passant gana, i unes altres, sense arribar a aquest extrem, són víctimes d'una dieta restrictiva que no li aporta els nutrients necessaris per garantir la seva salut.

Però la veritat és que les pèrdues i el desaprofitament d'aliments poden produir-se en totes les baules de la cadena alimentària, encara que les causes no són sempre les mateixes i varien segons el tipus de producte.

És per això que el Parlament Europeu ha instat als Estats membres i als agents de la cadena agroalimentària al fet que abordin urgentment el problema i formulin directrius sobre vies de millora. I és precisament en aquest context en el qual s'emmarca l'Estratègia “Més aliment, menys desaprofitament” del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient.

Ahir, 16 d'octubre, es va celebrar el Dia Mundial de l'Alimentació, una efemèride proclamada en 1979 per la Conferència de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) amb la finalitat de conscienciar a la ciutadania sobre el problema alimentari a nivell mundial, així com de promoure i reforçar la solidaritat en la lluita contra la pobresa, la desnutrició i el gana, atès que l'alimentació és un requisit per a la supervivència i el benestar, a més d'una necessitat humana fonamental.

La temàtica sobre la qual va girar la jornada es va centrar en els “sistemes alimentaris sostenibles per a la seguretat alimentària i la nutrició.” Perquè, segons la FAO, els actuals models de desenvolupament estan degradant l'ambient natural, a més d'amenaçar als ecosistemes i la biodiversitat, absolutament necessaris per garantir el proveïment d'aliments. L'objectiu últim, va precisar, ha de ser el de caminar cap a un “sistema sostenible que garanteixi que totes les persones tinguin accés permanent, tant físic, com a social i econòmic, a aliments segurs, nutritius i a bastament per garantir una vida activa i saludable”.

En tot aquest entramat, els consumidors tenim molt que aportar. Senzills gestos tals com planificar les compres i elaborar una llista dels productes que realment necessitem, atendre a les dates de caducitat, controlar l'emmagatzemat en els rebosts de les nostres llars, cuinar en les quantitats justes i aprofitar les sobres per elaborar nous menús, constitueixen, entre unes altres, algunes de les mesures amb les quals podrem disminuir en bona mesura el desaprofitament d'aliments, possibilitant, a més, l'estalvi de recursos energètics i econòmics, així com de matèries primeres, al mateix temps que minimitzarem la nostra petjada ecològica.

Sogama disposa d'un receptari de cuina a partir de sobres de menjars “Para repañar o prato!”, que es troba a la disposició de tots els interessats a la seva pàgina web, recollint fins i tot en el mateix una sèrie de trucs per a la conservació d'aliments.

Font:

Ecoticias (17 d’octubre de 2013)

http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/84630/noticias-de-medio-medio-ambiente-medioambiente-medioambiental-energias-energias-renovables

La CDU de Merkel va rebre 690.000 euros de BMW després de les eleccions

La Unió Cristianodemòcrata (CDU), de la cancellera alemanya Angela Merkel, ha confirmat haver rebut el passat 9 d'octubre, dues setmanes després de les eleccions generals, una donació de 690.000 euros dels principals accionistes de la companyia d'automòbils alemanya BMW.

Segons el llistat de donatius publicat pel Bundestag alemany (Cambra baixa alemanya) en el seu web, cadascun dels tres membres de la família Quandt, que posseeixen la majoria de les accions de BMW, va donar 230.000 euros a la formació conservadora després que Merkel s'alcés amb la victòria en els comicis. La informació s'ha conegut després que ahir Alemanya, en la reunió que va congregar a Luxemburg als ministres de Medi ambient europeus, bloquegés la iniciativa per limitar les emissions de CO2 dels nous turismes a 95 grams per quilòmetre en 2020.

El ministre alemany de Medi ambient, Peter Almaier, va explicar que el seu país no era partidari de tancar el debat en la reunió d'ahir i va apostar per acordar "més flexibilitat en alguns punts, sense qüestionar l'objectiu global". Després d'advocar per consensuar una solució en "setmanes", va recordar que, malgrat que Berlín recolza reduir les emissions de diòxid de carboni, està molt preocupada per l'impacte que la mesura tindrà en la indústria de l'automòbil del país.

Des de juny, Alemanya ha protagonitzat nombrosos intents per retardar o afeblir la mesura de limitar les emissions dels automòbils, l'últim fa uns dies, quan va suggerir retardar quatre anys la seva entrada en vigor. En declaracions als mitjans germans, Christana Deckwirth, de l'organització LobbyControl, va criticar la "proximitat temporal" dels donatius amb la decisió d'ajornar la votació per establir un control de les emissions de CO2. "Les majors donacions per a la campanya electoral de 2013 encara no s'han produït un mes després de les eleccions", va dir Deckwirth, qui es va preguntar si la família Quandt "volia deixar fora dels comicis el seu suport extra".

Els Quandt posseeixen en total el 53,3% de les accions de l'empresa del motor, distribuïdes entre la matriarca del clan, posseïdora del 16,7%, i els seus fills, Stefan amb el 17,4% i la seva germana Suzanne Klatten, qui compta amb el 12,6%.

El portaveu al Bundestag del partit de l'Esquerra, Klaus Ernst, en declaracions que publicarà aquest dimecres el diari Leipziger Volkszeitung i que va avançar el dimarts el rotatiu, va considerar que es tracta "del cas més clar de compra de política des de fa molt" i va acusar a la canceller d'estar "en el sac" de BMW. No es tracta de la primera vegada que es produeix un fet semblant, ja que després de les eleccions de 2009 la família Quandt-Klatten ja va lliurar a la CDU una donació de 450.000 euros, és a dir, 150.000 cada membre del clan. La llei de finançament de partits obliga a comunicar immediatament les donacions que superen els 50.000 euros.

Font:

Público (15 d’octubre de 2013)

http://www.publico.es/internacional/474890/la-cdu-de-merkel-recibio-690-000-euros-de-bmw-tras-las-elecciones

200 científics demanen al Parlament europeu invertir en recuperar els stocks pesquers

Dos-cents científics han signat una carta en la qual sol·liciten al Parlament Europeu que no inverteixi diners públics en les subvencions pernicioses per al medi ambient que promou la Comissió de Pesca. El 23 d'octubre el ple del Parlament votarà el nou mecanisme financer de la pesca per als propers set anys, el Fondo Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP).

“El Parlament no pot seguir ignorant les evidències cada vegada majors contra l'ús de diners del contribuent en subvencions que són pernicioses. Fer-ho posarà en risc el futur dels pescadors de tota Europa. Els demanem que no ignorin la crida de 200 científics i molts ciutadans particulars perquè el FEMP s'empri en el bé de tots”, afirma Javier Pastor, Director Executiu de Oceana a Europa.

Els científics demanen que els diners públics es destinin al benefici públic, invertint en recollida de dades, recerca científica, avaluacions d'estoc i control del compliment de les normes de gestió. Al juliol, la Comissió de Pesca, comissió competent en aquest assumpte i molt influïda pel sector, va votar a favor de reintroduir les subvencions per construir nous bucs, encara que aquestes porten prohibides més d'una dècada per haver incrementat la capacitat de la flota i incentivat la sobrepesca.

Ecoticias  “Els europarlamentaris tenen la responsabilitat de representar l'interès de la majoria dels ciutadans, no a una minoria d'operadors pesquers. Per això, han de desfer les desafortunada decisió de la Comissió de Pesa de mantenir les subvencions pernicioses per al mitjà marí, i invertir en la restauració dels estocs pesquers”, afegeix Vanya Vulperhorst, d’Oceana.

Un informe de Oceana revela que la UE ha concedit 12.900 milions d'euros en subvencions al sector pesquer des de 2000. Aquestes enormes summes de fons públics no han millorat la sostenibilitat econòmica del sector i han contribuït molt poc a la recuperació dels estocs. La Comissió Europea reconeix que el 88% dels estocs avaluats en el Mediterrani i el 39% dels de l'Atlántico encara sofreixen sobrepesca.

Font:

Público (16 d’octubre de 2013)

http://www.ecoticias.com/naturaleza/84531/noticias-de-medio-medio-ambiente-medioambiente-medioambiental-energias-energias-renovables

Europa ven més bicicletes que automòbils

Sembla que hi ha un canvi definitiu de mentalitat a Europa. Hi ha nova generació de ciutadans que prefereix desplaçar-se sense contaminar, sense contribuir als embusos, d'una forma més sostenible, més sana, un sector de la població que estalvia temps i diners muntant en la seva bicicleta.

Les dades són clares: les vendes d'automòbils a Europa han aconseguit el mínim històric dels últims vint anys, mentre que les vendes de bicicletes segueixen augmentant. Així, s'ha arribat a un punt d'inflexió en el qual s'han venut més bicicletes que cotxes. Potser, en part, es degui a la crisi. Però, no cal oblidar que les crisis solen portar a importants canvis en la societat. Potser aquesta crisi ens vaig portar a una manera de vida més sostenible i a ciutats menys contaminades.

És clar que la situació econòmica té alguna cosa que veure en aquesta conjuntura, ja que als països mediterranis, els més copejats per la crisi, és on més clarament es veu la tendència. A Itàlia, per exemple, no es venien més bicicletes que cotxes des del final de la Segona Guerra Mundial. A Espanya, és encara més clar: mai en la història s'havien venut més bicicletes que cotxes.

Però, encara que la crisi econòmica sigui un dels factors del canvi de mentalitat, no ho explica tot. Precisament és als països rics del continent on més cultura de la bicicleta hi ha, com ocorre a Dinamarca o a Holanda. I no compten amb un clima precisament propicia per desplaçar-se en dues rodes. Expliquen, això sí, amb una orografia més plana que els països del sud.

El fenomen passa a gairebé tota Europa. Dels 27 països de la Unió Europea, només a Bèlgica i Luxemburg es van vendre més cotxes que bicicletes. En el Regne Unit les vendes de bicicletes són molt majors que les de cotxes. El mateix ocorre, encara que en menor mesura, a Alemanya i França, les locomotores econòmiques d'Europa. De debò es pot atribuir a la crisi el fenomen?

A Estats Units succeeix alguna cosa similar. Les vendes de cotxes cauen, mentre que les de bicis es mantenen. Sobretot, en la generació del mil·lenni o generació I, que, al cap i a la fi, són el futur.

Font:

Eco-sitio (03 de novembre de 2013)

http://noticias-ambientales-internacionales.blogspot.com.es/2013/11/europa-vende-mas-bicicletas-que.html

Espanya:

Els promotors podran pagar per a compensar el dany  ambiental

Angelo Gandolfi (Cordon Press). El País.   Es pot posar preu a una fageda? I a una praderia de posidònies? Quant podrien costar les tasques de pol·linització de les abelles? El Govern d'Espanya vol impulsar la creació dels bancs d'hàbitat o conservació, una figura que funciona a Estats Units des dels anys 80, i que crea controvèrsia perquè permet la possibilitat de compensar el dany ambiental d'un projecte —una carretera, un edifici o una fàbrica— adquirint un treball de recuperació ambiental fet en un altre lloc.

Aquests bancs funcionarien com els mercats de carboni, però amb la naturalesa com a matèria primera. De moment es concentraran en els hàbitats i les espècies. El sistema és el següent. D'una banda hi ha empreses o particulars que es dediquen a fer treballs ambientals: reforestar un parc, recuperar una espècie en perill, netejar els abocaments d'un llac. Això s'inscriu en un registre controlat per l'Administració, en aquest cas el Ministeri de Medi ambient, i es monetaritza en forma de crèdits ambientals. Els clients d'aquest banc són els promotors, que tindran l'opció d'adquirir voluntàriament aquests crèdits per compensar el dany dels seus projectes.

Al món hi ha uns 540 bancs de conservació, dels quals més de 400 es troben a EUA i de la resta, una gran part a Austràlia. La majoria estan enfocats a la reducció de danys sobre aiguamolls, rierols, boscos i riberes. A Europa hi ha experiències pilot a diversos països, com França i Regne Unit, però on més avançat està el model és a Alemanya, on es van incorporar en 2002.

Des del Ministeri de Medi ambient defensen les bondats d'una fórmula les particularitats de la qual encara no han decidit. Es concretarà en un reglament una vegada que s'aprovi la Llei d'Avaluació d'Impacte Ambiental, que ara es debat al Congrés dels Diputats. En aquest projecte de llei s'especifica que tindrà caràcter voluntari i segons el Govern permetrà donar ús a una “important borsa de diners” —no precisada— perquè algunes compensacions mediambientals triguen molt temps a engegar-se.

En els últims anys s'han creat empreses que es dediquen a realitzar projectes ambientals i que defensen els bancs de conservació com una eina necessària. El G-5 —les cinc organitzacions ecologistes més importants d'Espanya, WWF, Greenpeace, SEO BirdLife, Amics de la Terra i Ecologistes en Acció— reclama que es dissenyin al marge dels mercats secundaris i financers, i que tinguin com a única fi garantir que la pèrdua de biodiversitat sigui nul·la. De moment, l'esborrany de la Llei d'Avaluació Ambiental contempla que aquests títols ambientals es transmetin en règim de lliure mercat.

“Independentment que es creuen o no, cal abordar la posada en pràctica de les mesures compensatòries perquè es duguin a terme de forma efectiva”, demanen els ecologistes. Un treball del Centre d'Estudis i Experimentació d'Obres Públiques (Cedex), citat per l'organització conservacionista WWF, conclou que entre 1990 i 2011 les mesures compensatòries no es van aplicar a Espanya o es van dissenyar i van posar en pràctica de forma incorrecta.

El model dels mercats de carboni, amb els seus defectes i virtuts, sempre apareix de fons. “Fa 20 anys era impossible pensar que una tona de carboni anava a tenir un preu i no obstant això ho té”, va dir el secretari d'Estat. En 2008 va aconseguir els 30 euros i el setembre passat va baixar a tres euros. Els enginyers de Monts creuen necessari que cada país creu els seus propis mercats nacionals: de carboni forestal, de qualitat d'aigua, de biodiversitat... Tot això obligarà a fixar preus, i a estimar el cost d'uns serveis que tots considerem gratuïts i dels quals es beneficia tota la ciutadania. “Volem posar a treballar el nostre capital natural, per això és important la seva comptabilitat”, aporta José María Rábade, expert de l'àrea d'economia ambiental del Col·legi d'Enginyers de Monts.

Barry Gardiner, exministre de Medi ambient de Regne Unit en 2006, defensa la creació dels bancs de conservació, encara que amb matisos. Per començar, proposa que s'intenti evitar el dany ambiental costi el que costi i que, si no es pogués, es redueixi o mitigui en la mesura del possible. “Solament després es pot fer aquesta compensació en un altre lloc”, explica.

El Ministeri de Medi ambient no veu amb mals ulls que es pugui compensar ambientalment en un altre lloc. La consellera de Medi ambient i Ordenació del Territori de la Junta d'Andalusia, María Jesús Serrano, ha criticat aquest aspecte després de l'última conferència sectorial, celebrada el 7 d'octubre. “Un projecte que té impacte a Andalusia pot compensar-se a Galícia, això no ens serveix i no ens agrada”, va dir Serrano després de la reunió.

Un dels desafiaments més importants d'aquesta figura és saber com calcular el valor econòmic del dany ambiental. “No es pot preservar un aiguamoll creant un hàbitat de menys qualitat”, subratlla Gardiner. Així, segons l'esquema de l'exministre britànic, se li hauria de donar prioritat a una zona contigua a l'entorn danyat i després passar a buscar altres llocs. A Regne Unit, on hi ha en marxa diversos projectes pilot, s'ha establert un Comitè de Capital Natural per assegurar que els valors de mercat que proporciona la naturalesa es tenen en compte en la presa de decisions polítiques.

Els grups ecologistes troben a faltar una consulta a la comunitat científica, igual que el PSOE, en l'oposició. “Més enllà de la mercantilització s'obre un abisme d'impunitat pel qual determinats enclavaments podrien acabar arrasats en benefici d'interessos particulars a canvi de millores ambientals que podrien no servir per pal·liar els efectes negatius del projecte en qüestió”, adverteix Hugo Morán, secretari de Medi ambient socialista.

“No compartim aquesta visió mercantilista perquè comporta riscos importants, haurien d'aprendre del resultat d'altres mercats com el de carboni, o afrontar la qüestió de veure a qui acaba beneficiant realment”, subratlla Laia Ortiz, diputada d'Esquerra Plural. L’ecòleg Fernando Prieto es pregunta pel repartiment dels beneficis que generaran aquests ecosistemes i com es distribuiran entre els conservadors i gestors d'aquests ecosistemes, alguna cosa encara pendent de determinar.

Els principals grups ecologistes incideixen que els exemples d'Estats Units que s'han presentat com a model de bancs de conservació treballen amb realitats territorials, legals i econòmiques molt diferents de les de la Unió Europea i Espanya. Proposen possibilitats alternatives o complementàries en les quals no intervinguin els mecanismes de mercat i reclamen que es millori el control administratiu dels mecanismes de compensació ambiental.

L’ecòleg Prieto enumera sonors fracassos, com la proposició de desplaçar una Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) d’avitardes uns de quants quilòmetres a l'est de Madrid per construir una de les radials o gran part de les inadequades plantacions de coníferes i eucaliptus en una part important del país des de la dècada dels 50 que alimenten gran part dels incendis de cada estiu.

Font:

El País (13 d’octubre de 2013)

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/10/13/actualidad/1381682552_927556.html

Cañete i els barons del PP tanquen la guerra de l’aigua pel Tajo-Segura

S'enterren les destrals en l'última guerra de l'aigua. El Govern i les cinc comunitats autònomes depenents del riu Tajo, totes del PP, van escenificar aquest dimecres davant els mitjans de comunicació un acord que han qualificat de “històric” sobre el transvasament Tajo-segura. El ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, acompanyat pels consellers de les cinc autonomies (Castella-la Manxa, Extremadura, Madrid, València i Múrcia), va presentar el complicat acord, que arriba després de mesos de negociació soterrada entre tots els governs implicats. Castella-la Manxa aconsegueix elevar la seva reserva d'aigua exclusiva de 240 hectòmetres cúbics a 400. A canvi, València i Murcia aconsegueixen que la continuïtat del transvasament tingui rang de llei i es garanteixen majors transvasaments sempre que plogui.

Joaquín De Haro. El País.  L'acord es recull en vuit esmenes a la Llei d'Avaluació Ambiental que el Partit Popular va registrar la nit anterior al Congrés. Les cinc autonomies ja van pactar fa uns mesos elevar la reserva d'aigua que no es pot enviar a Llevant. Va ser al març, quan el ministeri va treure a consulta pública l'esborrany del Pla Hidrològic del Tajo, el més polèmic dels plans de conca que Espanya estava obligada per Europa a revisar abans de l'any 2009 i que las desavinences regionals havia retardat.

Arias Cañete va afirmar en roda de premsa que l'acord posa fi a les disputes polítiques entorn de l'aigua i que va a permetre culminar la planificació hidrològica espanyola. El ministre va assegurar que el transvasament queda ara sotmès a el “criteri tècnic i científic, amb absoluta transparència i que permetrà evitar decisions quan arriben eleccions, afavorint a un governant d'un territori”. Va afegir que el pacte arriba després de “realitzar un gran esforç de consens”.

El conseller de Múrcia, Antonio Cerdà, va assenyalar en roda de premsa que totes les parts “han hagut de renunciar a alguna cosa”, encara que no hi ha “ni vencedors ni vençuts”. “En matèria d'aigua abans perdíem els de sempre; ara guanyem tots”, va declarar el vicepresident del Govern de la Comunitat Valenciana, José Ciscar. El conseller extremeny, José Antonio Echávarri, va agrair que ara quedi regulat amb caràcter de llei un transvasament que abans “no ho estava” i que obligava a “discutir cada any quants hectòmetres es transvasaven”.

En les esmenes, el Govern deroga la disposició legal aprovada durant el mandat del PSOE que deia que els volums transvasats s'anirien reduint conforme entressin en servei les dessaladores a la zona de Llevant. A més, declara trasvasable tot el volum que estigui per sobre de la reserva de 400 hectòmetres fins a 600 hectòmetres a l'any i obre la porta al fet que els regants de Múrcia i Alacant puguin comprar aigua als de la conca del Tajo.

Cañete, que en arribar al ministeri no volia ni mantenir les competències sobre aigua, s'ha vist obligat a una negociació a moltes bandes amb Cospedal, Fabra i Valcárcel, rellevants barons populars. Primer va imposar el silenci, malgrat que les discrepàncies eren evidents, i després va negociar un memoràndum en secret entre les comunitats receptores al que finalment es va sumar Castella-la Manxa. Ara, els principals punts d'aquest acord s'eleven a rang de llei després d'una opaca negociació, malgrat les directives europees sobre transparència al mig ambient.

Més enllà dels detalls, l'acord és políticament molt rellevant. El Tajo és, mitjançant el transvasament, fonamental en el proveïment de l'Espanya asseca. La guerra de l'aigua ha tingut en el transvasament Tajo-Segura un dels seus principals fronts. Al costat del derogat transvasament de l'Ebre ha estat el centre d'una polèmica a la Comunitat Valenciana, Murcia i Castella-la Manxa, on ha marcat bona part de la vida política. L'aigua ha permès al PP convertir les regions del sud-est en un bastió i el PSOE va fer de la seva batalla contra el transvasament un emblema a Castella-la Manxa. A més, té implicacions a Extremadura, Madrid i Andalusia, ja que el transvasament arriba a Almeria.

 En 1933, l'enginyer aragonès Manuel Lorenzo Pardo va presentar el Pla Hidrològic Nacional que li va encarregar el ministre d'Obres Públiques Indalecio Prieto. Allí va proposar el transvasament Tajo-Segura, però va formar tal revolada que va ser substituït pel del transvasament de l'Ebre al Segura. Cap es va executar. Diversos anys després d'inaugurar Franco l'embassament del Cenajo, el Govern va encarregar en 1966 la realització del projecte i en 1979 va començar a funcionar el transvasament. Inicialment es preveia transvasar 1.000 hectòmetres cúbics a l'any però la llei del transvasament ho va deixar en 600. Solament en 2000 es va aconseguir aquesta xifra. L'aigua rega desenes de milers d'hectàrees de fruiteres i suposa gairebé la meitat del proveïment de 2,5 milions de persones d'Alacant, Múrcia i Almeria.

En 1995, durant una perllongada sequera, el llavors ministre d'Obres Públiques, José Borrell, ferm defensor dels transvasaments, es va enfrontar al president de Castella-la Manxa, José Bono, també del PSOE, i va aprovar un transvasament que gairebé buida els embassaments de capçalera. En 1999, el Govern d'Aznar va pactar amb Bono una reserva de 240 hectòmetres cúbics exclusiva per a Castella-la Manxa. Posteriorment, Castella-la Manxa va recolzar el pla hidrològic d'Aznar, que incloïa el transvasament de l'Ebre, perquè reduiria la pressió sobre el Tajo.

Amb l'arribada del PSOE al poder, en 2004, es van endurir les postures. El Govern de Zapatero va derogar el transvasament de l'Ebre i va dissenyar un pla de dessaladores que havia d'anar a poc a poc substituint al transvasament del Tajo, com demanaven Bono i Barreda. En 2005, la ministra Cristina Narbona va haver de sortir escortada d'un acte a Múrcia. Aquest any, la sequera va abaixar els nivells de l'aigua en capçalera fins al punt fixat perquè la decisió passés a Consell de Ministres. Des de llavors, pràcticament cada transvasament trimestral va ser utilitzat per Valcárcel i Camps contra els socialistes, als quals acusaven d'afavorir a Castella-la Manxa.

En la segona legislatura de Zapatero la tensió es va relaxar. Havia plogut i, a més, l'Executiu va arribar a plantejar-se un nou transvasament des del Tajo però a Extremadura, la qual cosa permetria discórrer més aigua i de millor qualitat pel Tajo.

L'acord aconsegueix per fi posar d'acord al PP però no al PSOE. Els socialistes de Castella-la Manxa van denunciar que el pacte obre l'aixeta del transvasament en contra dels interessos de la seva comunitat. Mentre, el secretari general dels socialistes valencians, Ximo Puig, va denunciar que l'acord sobre el transvasament “certifica la seva defunció”, ja que amb els 400 hectòmetres com a llindar no trasvasable “en els últims deu anys no hi hauria hagut transvasament.

Font:

El País (16 d’octubre de 2013)

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/10/16/actualidad/1381925575_412240.html

La Xunta rebutja el projecte d’una mina d’or a Corcoesto (A Coruña)

La Consellería d'Economia i Indústria de Galícia ha comunicat a la minera Edgewater que rebutjarà el projecte d'explotació que l'empresa canadenca pretén en Corcoesto, en el municipi de A Corunya de Cabana de Bergantiños, van confirmar a Efe fonts de l'empresa i de la Xunta.

El projecte, denegat per la solvència financera i tècnica, va ser presentat per Mineira de Corcoesto S. L., filial de Edgewater, i comptava amb la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) positiva de la Consellería de Medi ambient per a un projecte que suposaria una inversió superior als 110 milions d'euros i possibilitaria la creació de 270 llocs de treball directes.

lainformacion.com  No obstant això, el departament d'Economia de la Xunta li va demandar a Mineira unes condicions de solvència financera del 25 per cent de la inversió en fons propis, molt superiors a les plantejades inicialment, i que seria l'obstacle que encara no hauria solucionat la firma. El conselleiro d'Economia i Indústria, Francisco Conde, va assenyalar el juliol passat que la companyia no complia "les garanties mínimes" tant des del punt de vista de la viabilitat financera com de la tècnica, i que en aquestes condicions no rebria el vistiplau.

Fonts del seu departament han dit avui a Efe que s'havien multiplicat per seixanta les exigències de fons propis presentats per l'empresa, que haurien d'aconseguir el 25 % de la inversió prevista, entorn de 30 milions d'euros, alguna cosa que no s'hauria satisfet. A això es deu aquesta cancel·lació, encara que, no obstant això, l'Executiu autonòmic recolzaria qualsevol projecte solvent, "aquest mediambientalment ho era", que compleixi amb la solvència financera i tècnica.

Fonts de la companyia van assenyalar a Efe que aquestes dues han estat les raons esgrimides per l'Administració per comunicar la resolució negativa d'Economia i Indústria i van agregar que, no obstant això, no desistiran de portar endavant el projecte miner perquè "creiem que estem fent les coses bé".

El projecte de Mineira de Corcoesto consisteix en una explotació a cel obert, planificada amb un horitzó temporal de tretze anys, dels quals vuit corresponen a l'explotació pròpiament aquesta, mentre que en els altres cinc es desenvoluparan els treballs previs de preparació d'infraestructures, així com la restauració de 391 hectàrees directament afectades en finalitzar tot el procés.

La producció total prevista és d'1.095.000 unces d'or. Greenpeace ha felicitat al moviment ecologista gallec per la decisió de la Xunta de cancel·lar el projecte de mina d'or. El responsable de la Campanya de Muntanyes de Greenpeace, Miguel Ángel Soto, ha assenyalat en un comunicat que, de confirmar-se la notícia, “serà un èxit rotund dels moviments socials gallecs, que van denunciar els riscos severs per a la salut i el medi ambient de la mineria d'or i van desarmar els arguments fal·laços sobre seguretat i rendibilitat”.

La Sociedade Galega d'Història Natural (SGHN) ha valorat la “nova aturada” de la Xunta al projecte miner d'or, i ha recordat que és “un segon pas enrere” en el suport de l'Executiu al mateix. “Segurament mai ho reconeixeran de forma expressa, però aquesta encertada decisió -sosté la SGHN- no és aliena a l'enorme pressió ciutadana en contra d'aquesta mina, perjudicial per a la salut de les persones i dels ecosistemes, que va donar lloc a la major mobilització ciutadana a Galícia per qüestions ambientals des del Prestige i que va recollir més de 241.000 signatures en contra de la megamineria contaminant”.

Font:

Lainformación.com (15 d’octubre de 2013)

http://noticias.lainformacion.com/economia-negocios-y-finanzas/mineria/la-xunta-rechaza-el-proyecto-de-una-mina-de-oro-en-corcoesto-a-coruna_aOuWArH3o4B4KkLRQPBop2/

Ecoticias  La mina d’Aznalcòllar podria estar oberta el 2015

El conseller d'Economia, Innovació, Ciència i Ocupació de la Junta d'Andalusia, José Sánchez Maldonado, ha estimat, al costat del president de l'Associació d'empreses Investigadores, Extractives, Transformadores Miner-Metal·lúrgiques, Auxiliars i de Serveis (Aminer), Francisco Moreno, que el jaciment miner d’Aznalcòllar (Sevilla) podria estar obert el 2015.

En declaracions als periodistes després de participar en la Jornada Tècnica 'La nova mineria d'Andalusia: Innovació, sostenibilitat i oportunitats', el conseller ha explicat que per a finals d'enguany i principi de 2014 el concurs per a l'explotació d'aquesta mina estarà al carrer i les empreses podran optar-hi, i a partir de la seva adjudicació, el termini serà d'un any o any i mig per a la seva reobertura.

Cal recordar que la mina d’Aznalcòllar va ser abandonada poc després de la famosa catàstrofe mediambiental de 1998, quan la bassa de residus de metalls pesats associada al complex miner, explotat llavors per Boliden-Andalusa de Pirites S.A. (Apirsa), va sofrir una fractura que va provocar un abocament massiu de llots tòxics a tot l'àrea d'influència del riu Guadiamar.

El conseller ha destacat que l'engegada d'aquest jaciment és "una oportunitat que no es pot deixar passar" i ha instat a aprofitar "tots els recursos que hi ha a Andalusia", ja que mantenir-los "ociosos no es perdonaria". "La Junta fa el màxim esforç perquè aquest sector de la mineria recobri el dinamisme i l'esperit, perquè al costat de les altes tecnologies i l'augment de la demanda, sigui rendible", ha subratllat.

Així mateix, durant la seva intervenció en la jornada tècnica sobre la mineria, que s'ha celebrat en la Confederació d'Empresaris d'Andalusia, el conseller ha indicat que es tracta d'un jaciment amb reserves minerals constatades, que no s'entendria que quedés "en guaret", i més tenint en compte que "la seva engegada seria àgil".

Preguntat sobre si alguna multinacional s'ha mostrat ja interessada en aquest projecte, Sánchez Maldonado ha dit no tenir notícia sobre aquest tema, si bé el president d’Aminer ha apuntat que són "vàries" les interessades, encara que ha optat per no donar els seus noms.

La ruptura de la bassa de residus de la mina que aleshores explotava Boliden-Apirsa constitueix un episodi senzillament inoblidable per a la província de Sevilla i més encara per a la comarca del Corredor de la Plata. Perquè com a conseqüència del sinistre, l'esmentada multinacional sueca de la mineria va abandonar l'explotació d’Aznalcòllar, que sostenia més de 450 ocupacions estables i prop de 700 eventuals, i per contrarestar la contaminació massiva de la llera del Riu Guadiamar va ser necessari un programa de restauració que ha suposat el desemborsament d'aproximadament 90 milions d'euros durant diversos anys.

A dia d'avui, de fet, la Junta d'Andalusia manté vives les seves iniciatives per reclamar a la multinacional sueca Boliden l'elevat cost dels nombrosos i laboriosos treballs de restauració mediambiental que van seguir a la catàstrofe de 1998. Boliden-Apirsa va abandonar el jaciment miner d’Aznalcòllar deixant aproximadament 35 milions de tones de materials encara per explotar, si bé el conjunt del jaciment compta amb un potencial major de coure, plom o zinc.

Font:

Ecoticias (18 d’octubre de 2013)

http://www.ecoticias.com/naturaleza/84648/2013/10/18/noticia-medio-ambiente-mina-Aznalcollar-podria-abierta

El Suprem rebutja recursos de Greenpeace contra l’ATC a Villar de Cañas

Greenpeace va recórrer davant el Suprem l'acord del Consell de Ministres de situar en la citada població l’ATC i també contra el desenvolupament de la convocatòria per adjudicar l'emmagatzematge radioactiu. L'organització ecologista, que ja va perdre els seus recursos davant l'Audiència Nacional, va adduir davant el Suprem que la decisió del Govern va vulnerar la llei perquè no es van aportar a l'expedient els informes pertinents i perquè el procediment no es va desenvolupar de manera transparent.

El recurs considerava que no es van fer els pertinents projectes tècnics, ni estudis de seguretat de l’ATC i del centre tecnològic d'experimentació associat al magatzem. I que a més, no es va promoure ni va permetre adequadament la participació de la societat en el procés de decisió.

La Sala Contenciós-Administrativa de l'alt tribunal ha rebutjat tots dos arguments en dues sentències publicades avui amb les quals obre el camí a aquest magatzem de residus nuclears d'alta radioactivitat, la construcció de la qual va ser aprovada en 2004 pel Congrés dels Diputats.

Encara així, altres organitzacions, com a Ecologistes en Acció, a més d'alguns ajuntaments de la província de Conca, també han presentat recursos davant el Tribunal Suprem contra la designació de la localitat. Encara que les resolucions d'avui són favorables l’ATC, no responen a aquests altres recursos i solament s'ocupen dels de Greenpeace pel que, almenys formalment, l'assumpte queda pendent de la resolució d'aquests altres procediments.

L'Audiència Nacional ja va desestimar els arguments ecologistes contra la decisió de la Secretaria d'Estat d'Energia en la convocatòria pública per seleccionar els municipis candidats a albergar el Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) i contra la ubicació del mateix. La Sala contenciosa administrativa de l'Audiència Nacional va assenyalar al febrer de 2012 que la resolució impugnada no va infringir els preceptes que regulen l'accés a la informació i a la justícia en matèria de medi ambient, com va denunciar l'organització ecologista.

El Suprem accepta aquests arguments de l'Audiència i recorda que el “Conveni Aarhus”, acord internacional vinculant per a Espanya adduït pels ecologistes, “solament exigeix que l'Estat signatari s'esforci per promoure una participació efectiva del públic” en un procés de decisió com el d'aquest cas, mecanismes de participació que van ser respectats, diu el tribunal.

El Tribunal Suprem es mostra d'acord també amb l'Audiència Nacional en el seu argument rebutjant que faltin documents rellevants per decidir la ubicació de l’ATC. A més confirma la sentència d'aquest tribunal recorreguda perquè no accepta que li falti motivació en el seu rebuig de les proves sol·licitades per l'organització ecologista.

El portaveu del Govern de Castella-la Manxa, Leandro Esteban, ha celebrat avui la decisió del Tribunal Suprem de rebutjar els recursos que Greenpeace va presentar contra la ubicació d'un ATC a Villar de Canyes (Conca) i ha afirmat que qualsevol recurs era “infundat” i buscava “entorpir”.

Esteban, en la roda de premsa posterior al Consell de Govern, ha aplaudit la decisió del Suprem i ha expressat el seu desig que la instal·lació del Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) de residus nuclears a la localitat segueixi “desenvolupant-se de manera correcta i amb la menor quantitat de traves possible”. Per al portaveu de la Junta castellano-manxega, el magatzem nuclear és, com el Govern va pensar “des del primer moment”, una instal·lació “segura, convenient i generadora de riquesa per a Castella-la Manxa i per a una zona que ho necessita”.

En aquest sentit, ha assenyalat que la zona on va a situar-se l’ATC està “especialment necessitada d'inversió, de desenvolupament econòmic i de tecnologia” amb la finalitat de generar riquesa i ocupació. “Crec que serà eminentment bé para Castella-la Manxa i resoldrà un problema des del punt de vista de l'Estat”, ha asseverat el portaveu de la Junta i també conseller de Presidència i Administracions Públiques.

Font:

EFEVerde (31 d’octubre de 2013)

http://www.efeverde.com/blog/noticias/el-supremo-rechaza-recursos-de-greenpeace-contra-el-atp-en-villar-de-canas/

Catalunya:

“Estem orgullosos d'haver demostrat que el sistema de retorn d'envasos és viable”, afirma Joan Figueres, alcalde de Cadaqués, en una entrevista d'octubre passat

Com va sorgir la idea de la prova pilot i perquè es va triar Cadaqués?. La idea ens la van proposar des de l'Associació Retorna i la Fundació per a la Prevenció de Residus, que ens van venir a veure a l'Ajuntament per proposar-nos la participació. Van escollir Cadaqués per les seves característiques de "poble-illa": com estem allunyats d'altres poblacions, el consum i la compra -venda de productes envasats és molt local i el risc de 'frau'- que vinguessin persones a portar envasos des d'altres poblacions - era molt reduït.

En quin ha consistit exactament la prova pilot?. Durant dos mesos i mig, del 15 d'abril al 30 de juny, els 10 establiments locals que es van adherir afegien cinc cèntims cada envàs d'un sol ús d'aigües, sucs, cerveses i refrescs, en llauna o en ampolla de plàstic de fins a tres litres, en concepte de dipòsit. Després els consumidors podien retornar els envasos a unes màquines automàtiques que els donaven un tiquet pel mateix valor, cinc cèntims per envàs .

I quin ha estat el resultat?. En total s'han retornat més de 81.000 envasos, l'equivalent a un 76% de les vendes, i el percentatge va ser creixent setmana després de setmana. En els últims dies de la prova arribem a becs del 91% d'envasos retornats. En només dos mesos i mitjà ens vam posar al mateix nivell que les 40 regions del món on ja està implantat el sistema. Els nombres de la prova pilot ens equipessin als països més desenvolupats en aquest tema, com Nova Zelanda, Austràlia, Canadà o els països escandinaus. Si pensem que abans de la prova el percentatge de recuperació d'envasos era del 12% i hem arribat a superar el 91%, no podem negar que ha estat un gran èxit.

Com s'explica que el municipi estigués més net durant la prova pilot de tornada d'envasos? Cadaqués és un poble irregular, amb molts racons on la tramontana o el vent de mar poden intervinc ocultar el que la gent tira al sòl. Gràcies a aquesta prova pilot, tant la gent de Cadaqués com els quals vénen els caps de setmana, s'han ocupat de recollir aquests envasos del carrer per portar-los a la màquina de tornada. Sobretot han participat molt els nens, que en sortir de l'escola eren els primers a anar a les places a mirar tots els racons per si trobaven un envàs. Durant aquests gairebé tres mesos el poble ha estat molt net perquè, a més, en veure-ho tot així, el que té intenció de tirar alguna cosa al sòl l'hi pensa molt més que si ja veu altres deixalles al voltant. D'altra banda, durant les setmanes de la prova pilot també ha augmentat la resta de recollida selectiva. La campanya de tornada d'envasos ha conscienciat de la importància del reciclatge en general. Durant el temps de la campanya també s'ha recollit en els contenidors mes paper i cartró, vidre i altres envasos que no podien retornar a la màquina.

I creus viable que el sistema s'implanti de manera general? Mai he vist una prova pilot amb resultats del 90% de la qual es pugui dir que no és sostenible econòmicament. S'ha demostrat que és sostenible social, tècnica i ambientalment. Econòmicament també ho és. És viable. Si en altres llocs dels món s'està fent, per què no aquí? Haver-nos lloc al mateix nivell que Austràlia o Canadà demostra que estem preparats. Però perquè sigui viable cal implantar-ho com a mínim en una comunitat autònoma, o en tot l'estat. Diversos alcaldes s'han mostrat interessats amb el que hem fet a Cadaqués, però de manera individual no podem fer-ho. El que es necessita és sobretot voluntat política. Els que han de conscienciar-se són els polítics, que són els que tenen a les seves mans treure endavant aquest projecte com a implantació real, tant els que governen com els de l'oposició. El que hem de fer és convèncer-los perquè creen i no tinguin por de prendre una decisió que pot ser difícil d'entrada però que tindria resultats molt positius. Esperem que pròximament puguem tenir un sistema de dipòsit, devolució i devolució a Catalunya i la resta de l'estat.

Font:

Ecoticias (29 d’octubre de 2013)

http://www.ecoticias.com/residuos-reciclaje/85126/noticia-medio-ambiente-Estamos-orgullosos-demostrado-sistema-retorno-envases-viable

Arriba el primer Congrés d’Energia de Catalunya, CoEnerCat

L'energia s'ha convertit en un dels temes clau del model socioeconòmic i ambiental actual. A més, Catalunya es troba en un moment històric en el qual es plantegen noves relacions entre els territoris.

Del 25 al 29 de novembre de 2013 se celebrarà la primera edició del Congrés d'Energia de Catalunya, impulsat des de la societat civil catalana, per aprofundir en quin model energètic convé a Catalunya i com hem d'actuar per arribar a ell. Amb més de 80 participants, entre ponents, moderadors, entrevistadors, relators i presidents de sessió, el Congrés aglutina i connecta els agents del sector (professionals, col·legis i associacions, catedràtics, professors, persones que participen o que han participat en òrgans de govern catalans, estatals o europeus ... ) per donar respostes a aquestes qüestions i per treballar junts per un model energètic més sostenible.

La finalitat del congrés és facilitar l'assoliment a Catalunya no només del Pla de l'Energia sinó també els objectius de l’Energy Roadmap 2050 de la Unió Europea sobre dependència , intensitat i eficiència energètica, ús de fonts renovables i reducció d'emissions de gasos efecte invernadero.en cadascuna de les ciutats són co-organitzadores locals les seus universitàries que cedeixen l'espai: Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona (25 de novembre), Institut de Medi ambient de la Universitat de Girona (26 de novembre), Escola Politècnica de la Universitat de Lleida (27 de novembre), Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (28 de novembre), Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (29 de novembre) .

1CoEnerCat també compta amb el suport econòmic de l'Agència d'Energia de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canales i Ports de Catalunya i l'Associació de Productores d'Energies Renovables (APPA) i amb la col·laboració tècnica de moltes altres institucions i entitats.

El Congrés d'Energia de Catalunya tracta l'energia a Catalunya concebuda en el seu conjunt i de manera generalista per asseure les bases del sistema energètic i impulsar un model més sostenible. Encara que els tres eixos bàsics del Congrés són els recursos energètics, la innovació del sector i la sostenibilitat del sistema, al Congrés es parlarà també de paisatge, d'economia, de drets socials, de planificació urbanística, d'edificació sostenible, d'emissions, i un llarg etcètera, tot en relació amb el sistema energètic. Per a això, compta amb la presència d'enginyers (industrials, agrònoms, de camins, de telecomunicacions, químics, de muntanyes), economistes, físics, geòlegs, ambientòlegs, sociòlegs, filòsofs, advocats, polítics, arquitectes, biòlegs ...

A més de ponències dels experts, el Congrés incorpora un nou format de sessions, anomenat taules creatives en les quals un dinamitzador entrevistarà conjuntament a persones de diferents àmbits (administració, empresa, universitat) per buscar solucions concretes a problemes reals. Les taules creatives del Congrés tenen per objectiu aportar coneixement i consens sobre temes energètics importants fins ara escassament tractats a Catalunya, o amb importants desacords. Defugen l'orientació d'altres formats en els quals predominen la confrontació entre els ponents. Algunes de les taules Creatives del Congrés tractaran sobre la transició energètica, els biocombustibles, les centrals i els residus nuclears, l'eòlica, el decreixement energètic, el paisatge i les infraestructures energètiques, etc.

CoEnerCat es dirigeix a totes aquelles persones interessades i/o relacionades professionalment amb l'energia i agents del sector, com a innovadors, emprenedors de nous negocis, inversors a la recerca d'innovacions sostenibles, promotors de projectes, polítics amb poder de decisió en qüestions relacionades amb l'energia, professionals del sector, especialistes en recerca aplicada, estudiants, associacions, divulgadors d'opinió, mitjans de comunicació...

Foto: Agència EFE

Font:

Ecoticias (29 d’octubre de 2013)

http://www.ecoticias.com/energias-renovables/85120/noticia-medio-ambiente-Llega-primer-Congreso-Energia-Cataluna-CoEnerCat-

Fonts, rierols i aqüífers, contaminats per l'abocador de residus salins de Sallent

Fonts, pous i rierols a l'entorn de l'abocador de residus salins del Cogulló (Sallent) estan greument contaminats per salmorres, el cabal salí lixiviat que s'escorre a través de la muntanya de sal en un àrea que afecta al compte del Llobregat, segons indiquen els informes del grup conservacionista Montsalat. Precisament, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat l'autorització ambiental que la Generalitat va donar en el 2008 a l'empresa minera Iberpotash per extreure potasa a Sallent i dipositar els seus residus salins.2La gent de Sallent anava a la font de Pitoi; era un lloc popular on es feien les festes. Però des que es va aixecar la muntanya de sal, això va desaparèixer. Tot s'ha destrossat”, diu Benet Vendrell, vicepresident de l'associació de veí del barri de la Rampinya, que va guanyar el plet. “L'aigua salina que ve del Cogulló es cola a la terra, destrossa els camps i ho fa tot inservible”, agrega Vendrell.

“Tan aviat com es va començar a créixer l'abocador de sal, els pous que usàvem de la riera de Riudor per regar es van salinitzar. Hem protestat de totes les maneres, i mai ens han fet cas”, diu Narcís Sala, un agricultor de Santpedor, que va haver de connectar el proveïment de la seva casa a la xarxa general i coneix amb detall la història d'aquest gran desastre ecològic. La sentència judicial va anul·lar l'autorització ambiental de la Generalitat entre altres raons perquè no es va fer la declaració d'impacte ambiental, com exigeixen les directives europees. La muntanya de sal no va ser impermeabilitzada i els seus impactes ecològics continuen.

Avui, la mole de sal (500 metres d'altura en l'espai igual a uns 50 camps de futbol) no només “escup” aigua salada amb les pluges, sinó que actua com un gran “saler” destapat que absorbeix la humitat atmosfèrica, amb el que les salmorres es filtren als aqüífers fins a contaminar la conca del Llobregat, explica Jordi Badia, biòleg de Montsalat. Les fonts i deus de l'entorn del Cogulló registren nivells de clorurs que se situen entre 8.000 i 100.000 mil·ligrams de clorurs per litre, mentre que la directiva marc de l'aigua assenyala que no es pot superar els 250 mil/l en l'aigua de consum humà, segons les dades de Montsalat. O sigui, fins a 400 vegades més del permès. S'estima que les escombreres absorbeixen gairebé la meitat de l'aigua que reben per la pluja i actuen com a veritables esponges a partir d'un 75% d'humitat atmosfèrica.

Exemples com aquest mostren la vulnerabilitat en què es troben el riu Llobregat, que és el que, al final, recull totes aquestes aigües salines. “El col·lector de salmorres és insuficient i a més el seu desdoblament està paralitzat per falta de finançament”, explica el químic i meteoròleg Roger Lloret. "El col·lector de salmorres és insuficient, és tan ridícul com voler retenir l'aigua de les pluges amb les mans", diu Benet Vendrell. Només fins a l'any 2011 el col·lector de salmorres portava registrades 400 trencaments, amb l'els abocaments que produeixen salinitzen camps, boscos i aqüífers, diu Lloret. L'abocament directe dels residus líquids salins al riu (solament parcialment solucionat amb el col·lector de salmorres) així com el seu dipòsit com a deixalles sòlides en una escombrera sense impermeabilitzar i a aire lliure ha anat salinizando l'aigües del riu Llobregat.”Les empreses explotadores han estat un segle internalitzant els beneficis però externalitzant costos ambientals milionaris”, resumeix Roger Lloret en un informe per a l'associació EcoConcern.

Un informe de l'Estudi de Ramon Folch conclou que les administracions han invertit 197,86 milions en col•·lectors, filtres i millora de sistemes de potabilització (plantes potabilitzadores d'Abrera i Sant Joan Despí) per defensar el sistema de proveïment d'aigua a l'àrea de Barcelona enfront de la salinització del Llobregat, causada sobretot per les mines de Súria i Sallent. Per això, a UE ha obert un expedient a Espanya per determinar si l'empresa Iberpotash s'ha beneficiat d'aquesta manera d'ajudes per part de l'administració autonòmica, la qual cosa podria contravenir els criteris de la competència.

Foto: lavanguardia.com

Font:

La Vanguardia (5 de novembre de 2013)

http://www.lavanguardia.com/vida/20131105/54393065813/fuentes-arroyos-acuiferos-contaminados-vertedero-residuos-salinos-sallent.html

La petjada de carboni a Catalunya el 2012 es redueix un 12,6 % respecte el 2011

La gestió de residus a Catalunya obté uns resultats molt satisfactoris pel que fa a la resta de l'estat", asseguren els responsables de l'Agència de Residus de Catalunya.

La petjada de carboni a Catalunya va disminuir en 2012 un 12,6 % pel que fa a l'any anterior, segons l'informe “La petjada de carboni de la gestió i tractament dels residus municipals de Catalunya 2011-12”, que va presentar el dia 22 d'octubre passat l'Agència de Residus de Catalunya. Els resultats de l'informe reflecteixen que l'emissió de carboni per la gestió dels residus municipals genera 104 kg de CO2 per habitant a l'any, xifra que, segons ha explicat el secretari de Medi ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot: "Està molt per sota la mitjana espanyola".

L'any 2012, el total d'emissions generades pels residus municipals va ser d'1.558.560 tones de CO2 encara que, gràcies a la gestió de residus basada en la recuperació i el tractament, es va aconseguir evitar l'emissió de 769.167 d'aquestes tones, l'equivalent a les emissions de 195.000 neveres funcionant ininterrompudament durant deu anys. "És important tenir clar que, a més residus generats, més emissions, i que, a més recollida selectiva, menys petjada", ha subratllat Josep Enric Llebot, al que ha afegit: "La gestió de residus a Catalunya obté uns resultats molt satisfactoris pel que fa a la resta de l'estat espanyol".

El director de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, ha afirmat que la crisi ha tingut un paper important en el declivi d'emissions de CO2 i ha destacat el fet de "consumir menys" com una de les causes principals d'aquestes xifres tan positives. L'informe també reflecteix què comarques de Catalunya són les que generen més emissions de CO2 i situa a la Val d'Aran, la Cerdanya, l'Anoia, La Selva, l'Alt Empordà i el Baix Empordà, com les sis úniques comarques que produeixen més de 250 kg de CO2 per habitant a l'any.

"La idea és afavorir i estimular a aquelles comarques que presenten millors resultats i, en cas contrari, 'castigar' a aquelles que ho estan fent malament", ha explicat Josep Maria Tost, i ha assegurat que s'aplicarà "una política de discriminació positiva" per motivar les comarques que generen més emissions.

L'estudi ha estat elaborat per l'agència Inèdit, amb la col·laboració de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) i de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), que ha utilitzat una innovadora eina de càlcul desenvolupada pel grup de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), SosteniPrA.

 La huella de carbono en Catalunya en 2012 se reduce un 12,6 % frente a 2011

Foto: Lavanguardia.com

Font:

La Vanguardia (22 d’octubre de 2013)

http://www.lavanguardia.com/medio-ambiente/20131022/54392289047/huella-de-carbono-catalunya-2012-reduce.html

Catalunya, promotora d’activitats marítimes recreatives respetuoses amb el medi marí

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del director general de Pesca i Afers Marítims, Jordi Ciuraneta, va celebrar una conferència sobre "Com utilitzar i conservar els recursos del mar per a un creixement sostenible dels països costaners?", en el marc de la primera edició de The Water and Siguis Workshops, fòrum internacional de desenvolupament sostenible, que va tenir lloc en les Drassanes de Barcelona els dies 10 i 11 d'octubre, i que va ser inaugurat pel President de la Generalitat, Artur Mas, el passat dia 10 d'octubre.

El conseller va aprofitar aquesta tribuna d'opinió per exposar el Projecte Blaucat, dirigit als centres d'activitats marítimes de Catalunya i que té com a objectiu promoure un pla de gestió que combini la preservació dels ecosistemes marins amb el desenvolupament d'aquestes activitats.

Aquest projecte va néixer en el mes de juny amb la intenció de crear noves empreses relacionades amb la nàutica i les activitats marítimes en general que se sumeixen a les 350 ja existents a Catalunya. La creació d'una xarxa empresarial ha de permetre oferir un ampli ventall d'activitats de qualitat, que responguin a una demanda creixent i els gustos d'un turisme de qualitat pel qual el desenvolupament d'aquestes activitats en un entorn paisatgístic com el qual ofereix el litoral català i en un clima que convida bona part de l'any en la seva pràctica les fa fortament atractives.

Sobre aquest projecte, el conseller va manifestar: " és imprescindible aprofitar totes i cadascuna de les oportunitats per sortir de la crisi i per consolidar un sector emergent i de futur com el de les activitats marítimes. Cal establir mecanismes de cooperació estratègica *intersectoriales així com treballar per a la seva internacionalització."

Una vegada definit aquest model i establerts els marcs legislatius i procedimentals necessaris, "el desenvolupament de les activitats marítimes serà dut a terme sota una marca i uns estàndards de qualitat i s'establiran els corresponents mitjans per a la reeixida implementació, impuls i promoció", va assegurar Pelegrí.

"El projecte Blaucat també és una via per apropar els sectors de la pesca professional i de les activitats recreatives que sovint han entès l'aprofitament del recurs i la seva preservació i protecció d'una manera divergent. Les possibilitats de col·laboració i les estratègies conjuntes a desenvolupar per part dels dos sectors són múltiples, de manera que es comparteixi una visió comuna de l'aprofitament del recurs, mitjançant una convivència entre el sector de la pesca professional i el de la recreo que demostra cada vegada més no només ser pacífica sinó altament avantatjosa".

Finalment, el titular de Pesca va apel·lar als esforços que des del Departament i de molts altres àmbits relacionats amb les activitats marítimes es porten cap es poden apuntar les actuacions que permetin garantir el creixement sostenible. "Així, garantir la pràctica de l'activitat extractiva de manera rendible i sostenible, la promoció i suport a l'aqüicultura i el desenvolupament de les activitats de pesca-turisme i de turisme pesquer i aqüícola , així com el de les activitats marítimes d'esbarjo, permetran aconseguir aquest compromís", va concloure.

Font:

Generalitat de Catalunya (10 d’octubre de 2013)

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=223050&idioma=0&departament=5&canal=6

URV-CEDAT

El treball final de master de Joan Pons, ex-alumne del Master Universitari en Dret Ambiental, arriba a finalista dels Premis Ciències Ambientals

El Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya ha donat a conèixer el llistat dels finalistes de la 2ª edició dels Premis Ciències Ambientals que anualment atorga. Els guanyadors es donaran a conèixer el proper 22 de novembre en el marc de la celebració dels 20 anys dels estudis de Ciències Ambientals en la Universitat de Girona. Els projectes vencedors seran premiats amb un guardó de disseny ecològic.

Dins de la categoria d'activitat de recerca, ha resultat finalista un treball publicat per Joan Pons, membre de la consultoria de Dret Ambiental, INSTA, sobre la regulació jurídica dels serveis ambientals dels ecosistemes a Catalunya. Aquest treball aprofundeix en experiències de regulació jurídica d'aquests serveis a tot el món, analitzant casos reals, i desgranant algunes de les experiències incipients a Catalunya i el seu marc legal.

El treball, que pròximament serà publicat en la col·lecció “Quaderns de Dret Ambiental” de la URV, fa una proposta general de marc legal i conceptual per als serveis ambientals ecosistèmics a Catalunya.

Font:

INSTA. Serveis Jurídics Ambientals (22 octubre 2013)

http://instajuridic.com/un-treball-de-joan-pons-membre-dinsta-finalista-als-premis-ciencies-ambientals/

Seminari: “El dany ambiental transfronterer en el contexte d’Amèrica del Sud: doctrina i casos recents”

CEDATEl passat 21 d'octubre, a l'aula Seminari 1 de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, el Dr. Aguinaldo Aleman, investigador visitant procedent de la Universidade Federal de Uberlandia de Brasil, va impartir un seminari sobre les característiques dels danys ambientals transfronterers, la seva gestió i tractament jurídic a la regió sud-americana, prenent en consideració varis dels conflictes més emblemàtics d'aquesta part del continent americà.

La ponència del professor brasiler va donar motiu a un apassionat debat, entre els estudiants i professors assistents, sobre les qüestions de fons més polèmiques que es plantegen actualment en el desenvolupament del Dret ambiental a Llatinoamèrica en general i a Brasil en particular.

Font:

CEDAT (5 novembre 2013)

Seminari: “Medi ambient i desenvolupament econòmic. Ambientalisme minvant amb la crisi com a excusa”

El passat 28 d'octubre a l'aula Seminari 1 de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, la Dra. Alba Nogueira, professora titular de Dret Administratiu de la Universitat de Santiago de Compostel·la, va impartir un seminari sobre com en els últims anys, amb el pretext de la crisi econòmica, l'Estat espanyol està veient una important reculada en les seves polítiques ambientals. La professora va analitzar una a una, exemplificant amb casos reals, les diferents vies i ardits jurídics que estan sent empleades, tant pel govern estatal com pels governs autonòmics, per donar cobertura jurídica a activitats en principi contràries al Dret ambiental vigent.

Una de les tècniques que s'està emprant amb major freqüència és la d'incloure en normes amb rang de llei excepcions o amnisties fetes a la mesura d'activitats i instal·lacions amb nom i cognoms. De vegades, fins i tot, aquestes excepcions s'estan incloent en l'ordenament a través de disposicions addicionals de textos normatius ni tan sols relacionats directament amb la matèria a la qual concerneixen. Per la via legislativa s'estan també convalidant activitats declarades il·legals pels tribunals; i aprovant normes que presenten declaracions de caràcter singular i que, per la seva naturalesa, haurien d'estar incloses en normes de rang reglamentari. Paral·lelament, s'està produint una tendència liberalitzadora de les activitats econòmiques, flexibilitzant-se els tràmits de control previ i excloent-se moltes activitats de la tramitació ambiental ordinària. Així mateix presenciem una creixent recentralització competencial, amb la finalitat de garantir una reculada de la normativa a tot l'Estat.

Aquestes tendències no només tenen conseqüències substantives nefastes en relació amb el progrés del dret ambiental, sinó també atempten directament contra la legitimitat democràtica de les polítiques ambientals en la mesura que impliquen un clar obstacle a l'exercici dels drets de participació ciutadana en els processos administratius, així com a l'exercici dels drets d'accés a la justícia. En aquest sentit és especialment rellevant el fenomen d'adopció de normes amb rang de llei que aproven qüestions que en teoria haurien de ser aprovades per via reglamentària. Aquest fet, implica a priori la inoperativitat dels drets de participació ciutadana prevists en la Llei 27/2006 en principi dirigits a garantir la legitimitat democràtica de les decisions administratives i les del poder executiu. Aquests drets es justifiquen pel fet de no ser aquests òrgans directament triats pel poble i explicar per tant amb una legitimitat més feble, al mateix temps que han adquirit una posició prominent en el desenvolupament de les polítiques ambientals. Veiem doncs que davant els esforços que s'han fet en els últims anys per reforçar el principi democràtic de les decisions administratives i del poder executiu, aquests últims estan traçant vies alternatives per les quals, deliberada o no deliberadament, s'estan sortejant aquests reforços. Estem veient, per exemple, com s'apropien dels parlaments, les funcions originàries dels quals han quedat avui totalment afeblides, aprofitant-se perversament de les prerrogatives amb les quals expliquen aquestes institucions pel fet de ser les representants directes del poble (drets de participació ciutadana limitats; dificultat de recórrer les lleis davant el constitucional,...).

Aquest estat de la qüestió suscita algunes preguntes que van ser debatudes al llarg del seminari, tals com: hauria de reservar-se alguns tipus de decisions exclusivament als poders executius? O bé, hauria de reforçar-se els mecanismes de participació i control jurisdiccional de les normes parlamentàries? Quin paper o força podria tenir el principi de no regressió del dret ambiental per evitar les tendències al·ludides? Sens dubte, va anar un seminari interessantíssim: intel·lectualment molt estimulant, per com la Dra. Alba Nogueira va saber atreure als assistents a reflexionar sobre els entrellats del Dret ambiental, però també alguna cosa desalenadora, per posar sobre la taula la precària situació en la qual es troba actualment aquesta branca del Dret.

Font:

CEDAT (5 de novembre 2013)

Acte d’inauguració del Master Universitari en Dret Ambiental

CEDATEl passat 4 de novembre a les 19 hores, a la Sala de Graus de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, es va celebrar l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2013/2014 del Màster Universitari en Dret Ambiental.

La conferència inaugural va anar a càrrec d'Arcadi Oliveras, professor titular del Departament d'Economia Aplicada de la UAB i President de l'associació Justícia i Pau. Gran acadèmic i reconegut activista, actualment capdavanter del moviment Procés Constituent, el professor Oliveras va oferir una interessant ponència sobre la situació econòmica actual, centrant-se en aquelles qüestions que, des del seu punt de vista, reclamen ser transformades de forma prioritària i urgent.

La seva anàlisi crítica i rigorosa del model econòmic actual, la quantitat d'informació i dades que va aportar per sostenir les seves crítiques i la claredat del seu discurs van aconseguir com de costum captivar l'atenció del públic de principi a fi.

Font:

CEDAT (5 novembre 2013)

AAEDAT

Col·loqui de medioambient: "La natura com a subjecte de dret a l’Equador”.

Dimarts passat 22 d'octubre es van reprendre els col·loquis de medi ambient que al llarg de tots els anys, de forma regular, ha anat organitzant l'Associació d'Alumnes i Exalumnes de Dret Ambiental de Tarragona (AAEDAT). En aquesta ocasió, el col·loqui va ser a càrrec de Fred Larreategui i Pablo Ramírez, tots dos estudiants equatorians de segon curs del Màster en Dret Ambiental de la URV, els qui van oferir un breu repàs de l'evolució constitucional ocorreguda a Equador, a partir de l'aprovació de la vigent Carta Magna en 2008. Aquest text constitucional ha estat innovador a nivell mundial a causa del reconeixement de la Naturalesa com un subjecte de dret, sent aquesta nació la primera a reconèixer-ho.

Els estudiants van iniciar el col·loqui situant el context normatiu, social i polític que va portar a aquest país d'Amèrica a aquest canvi de paradigma. Seguidament, van abordar els principis relacionats amb el medi ambient que recull aquesta Constitució, així com les eines que preveu per garantir el respecte dels drets de la Naturalesa, amb una posterior anàlisi dels casos emblemàtics en els quals s'aprecia la seva aplicació. Finalment, van realitzar algunes propostes d'accions que, a la seva entendre, s'han de dur a terme perquè el sistema judicial equatorià aconsegueixi una major eficàcia en l'aplicació d'aquests abastos jurídics sense precedents.

Al final de la sessió es va obrir un interessantíssim debat entre els ponents i assistents sobre diverses qüestions, entre les quals destaca una de les tensions principals que travessen els Estats llatinoamericans actualment: la de continuar, d'una banda, amb un model econòmic extractivista amb el pretext de satisfer les necessitats de desenvolupament de la població i preservar, d'altra banda, la naturalesa com a valor en si mateix i com a hàbitat d'un sector de la població (la població indígena) els patrons culturals de la qual i filosòfics se sustenten sobre un especial vincle amb la terra.

Font:

http://aaedat.wordpress.com/2013/10/16/134/

NORMATIVA

Unión Europea:

Reglament Delegat (UE) nº1047/2013 de la Comissió de 21 d'agost de 2013 pel qual es modifica el Reglament Delegat (UE) nº 114/2013 de la Comissió a fi de corregir les emissions específiques mitjanes de CO2 de 2010 especificades per al fabricant Piaggio (Text pertinent a l'efecte de l'EEE).

Per a més informació:

DOUE L 285 de 29.10.2013, p. 1.

http://www.boe.es/doue/2013/285/L00001-00001.pdf

Decisió de la Comissió de 30 d'octubre de 2013 per la qual es modifica la Decisió 2007/742/CE a objecte de prorrogar la vigència dels criteris ecològics per a la concessió de l'etiqueta ecològica de la UE a les bombes de calor accionades elèctricament o per gas o d'absorció a gas [notificada amb el número C(2013) 7154] (Text pertinent a l'efecte del'EEE).

Per a més informació:

DOUE L 292 de 01.11.2013, p. 18.

http://www.boe.es/doue/2013/292/L00018-00018.pdf

Espanya:

Resolució de 14 de febrer de 2013, de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, sobre modificació de las normes de navegació.

Per a més informació:

BOE, núm. 261 de 31 de octubre de 2013

http://www.boe.es/boe/dias/2013/10/31/pdfs/BOE-A-2013-11410.pdf

Real Decret 830/2013, de 25 d'octubre, pel qual regula la concesió directa de subvencions del «Programa d'Incentius al Vehicle Eficient (PIVE-4)».

Per a més informació:

BOE, núm. 259 de 29 de octubre de 2013

http://www.boe.es/boe/dias/2013/10/29/pdfs/BOE-A-2013-11304.pdf

Esmenes de 2012 a l'Annex del Protocol de 1978 relatiu al Conveni Internacional per prevenir la contaminació pels bucs, 1973, adoptades a Londres el 2 de març de 2012 mitjançant la Resolució MEPC.216 (63).

Per a més informació:

BOE, núm. 259 de 29 de octubre de 2013

http://www.boe.es/boe/dias/2013/10/29/pdfs/BOE-A-2013-11301.pdf

Reial decret 831/2013, de 25 d'octubre, pel qual es modifica el Reial decret 89/2013, de 8 de febrer, pel qual es regula la concessió directa d'ajudes del Pla d'Impuls al Medi ambient «PIMA Aire» per a l'adquisició de vehicles comercials.

Per a més informació:

BOE, núm. 257 de 26 de octubre de 2013

http://www.boe.es/boe/dias/2013/10/26/pdfs/BOE-A-2013-11219.pdf

Ordre AAA/1903/2013, de 9 d'octubre, per la qual es convoca la concessió de subvencions a entitats del tercer sector o organitzacions no governamentals que desenvolupin activitats d'interès general considerades d'interès social en la protecció del medi ambient per a l'any 2013.

Per a més informació:

BOE, núm. 249 de 17 de octubre de 2013

http://www.boe.es/boe/dias/2013/10/17/pdfs/BOE-A-2013-10902.pdf

Catalunya:

Ordre AAM/231/2013, de 27 de setembre, pel qual s'efectua la declaració de crèdits disponibles de les ajudes destinades a l'execució de programes de sanitat animal convocades per l'Ordre *AAM/199/2013, de 8 d'agost.

Per a més informació:

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6473 de 4 d'octubre de 2013

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6473/1318406.pdf

Orden AAM/246/2013, de 14 de octubre, pel qual es regulen els instruments d'ordenació forestal.

Per a més informació:

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6483 de 18 d'octubre de 2013

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6483/1321077.pdf

Ordre AAM/247/2013, de 9 d'octubre, pel qual s'aproven les bases reguladors de les ajudes que estableixen els Fons Europeus de la Pesca en l'àmbit de determinades compensacions socioeconòmiques per a la gestió de la flota pesquera, i es convoca els corresponents a l'any 2013.

Per a més informació:

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6483 de 18 d'octubre de 2013

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6483/1321097.pdf

Ordre AAM/259/2013, de 18 d'octubre, pel qual s'aprova les bases reguladors de les ajudes al sector agrari, alimentari i forestal per al foment del plantejament i la redacció de projectes de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) per al desenvolupament de noves tecnologies, productes i processos, i de les ajudes per a la realització de projectes pilot innovadors per al desenvolupament de noves tecnologies, productes i processos per afrontar el canvi climàtic i donar suport a les energies renovables, la gestió de l'aigua i la biodiversitat, i es convoca les corresponents per a l'any de 2013.

Per a més informació:

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6490 de 29 d'octubre de 2013

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6490/1322860.pdf

JURISPRUDÈNCIA

Unión Europea:

Decisió d'Execució de la Comissió de 30 d'octubre de 2013 per la qual es confirmen les emissions mitjanes específiques de CO2 i els objectius d'emissions específiques aplicables als fabricants de turismes, en relació amb l'any natural 2012, en aplicació del Reglament (CE) nº 443/2009 del Parlament Europeu i del Consell (Texte pertinent a l'efecte de l'EEE).

Per a més informació:

DOUE L 289 de 30.10.2013, p. 71/79.

http://www.boe.es/doue/2013/289/L00071-00079.pdf

Decisió d'Execució de la Comissió de 25 d'octubre de 2013 relativa a l'aprovació del sistema Bosch de precondicionament de l'estat de càrrega de la bateria dels vehicles híbrids basat en un sistema de navegació com a tecnologia innovadora per reduir les emissions de CO2 dels turismes, de conformitat amb el Reglament (CE) nº 443/2009 del Parlament Europeu i del Consell (Text pertinent a l'efecte del EEE).

Per a més informació:

DOUE L 284 de 26.10.2013, p. 36/55.

http://www.boe.es/doue/2013/284/L00036-00055.pdf

Decisió d'Execució de la Comissió de 31 d'octubre de 2013 relativa als ajustos de les assignacions anuals d'emissions dels Estats membres per al període 2013-2020 de conformitat amb la Decisió nº 406/2009/CE del Parlament Europeu i del Consell (2013/634/UE).

Per a més informació:

DOUE L 292 de 01.11.2013, p. 19/20.

http://www.boe.es/doue/2013/292/L00019-00022.pdf

Espanya:

Recurs d'inconstitucionalitat nº 5020-2013, contra l'article primer, apartats vuit, subapartat 3; trenta-nou, subapartat 5; quaranta, subapartat 3; i quaranta-u de la Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes.

Per a més informació:

BOE, núm. 250 de 18 de octubre de 2013

http://www.boe.es/boe/dias/2013/10/18/pdfs/BOE-A-2013-10908.pdf

Recurs d'inconstitucionalitat nº 5012-2013, contra l'article 1, apartats 2, 3, 10, 11, 12, 39, 40 i 41; l'article 2; les disposicions addicionals 2ª, 4ª.1, 5ª, 6ª, 7ª i 9ª; disposició transitòria 1ª i l'annex de la Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes.

Per a més informació:

BOE, núm. 250 de 18 de octubre de 2013

http://www.boe.es/boe/dias/2013/10/18/pdfs/BOE-A-2013-10907.pdf

Recurs d'inconstitucionalitat nº 5009-2013, contra diversos articles i disposicions de la Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes.

Per a més informació:

BOE, núm. 250 de 18 de octubre de 2013

http://www.boe.es/boe/dias/2013/10/18/pdfs/BOE-A-2013-10906.pdf

Recurs d'inconstitucionalitat nº 4906-2013, contra l'article primer, apartats 2, 11, 12, 18 i 38, i la disposició transitòria primera de la Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes.

Per a més informació:

BOE, núm. 250 de 18 de octubre de 2013

http://www.boe.es/boe/dias/2013/10/18/pdfs/BOE-A-2013-10905.pdf

Conflicte positiu de competència n.º 4911-2013, contra els articles 9.1 i 2, 11.1 i 2, 12.1 i 4 i 13.2, disposició transitòria primera i disposició final tercera del Reial decret 239/2013, de 5 d'abril, pel qual s'estableixen les normes per a l'aplicació del Reglament (CE) n.º 1221/2009, del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de novembre de 2009, relatiu a la participació voluntària d'organitzacions en un sistema comunitari de gestió i auditoria mediambientals (EMAS), i pel qual es deroguen el Reglament (CE) 761/2001 i les Decisions 2001/681/CE i 2006/193/CE de la Comissió.

Per a més informació:

BOE, núm. 262 de 1 de noviembre de 2013

http://www.boe.es/boe/dias/2013/11/01/pdfs/BOE-A-2013-11456.pdf

Recurs d'inconstitucionalitat n.º 4912-2013, contra l'article primer, apartats 12, 16, 38 i 41, i la disposició addicional vuitena, apartat 2, de la Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes.

Per a més informació:

BOE, núm. 262 de 1 de noviembre de 2013

http://www.boe.es/boe/dias/2013/11/01/pdfs/BOE-A-2013-11443.pdf

Recurs d'inconstitucionalitat n.º 5567-2013, contra el Reial decret-llei 7/2013, de 28 de juny, de mesures urgents de naturalesa tributària, pressupostària i de foment de la recerca, desenvolupament i la innovació.

Per a més informació:

BOE, núm. 262 de 1 de noviembre de 2013

http://www.boe.es/boe/dias/2013/11/01/pdfs/BOE-A-2013-11445.pdf

Catalunya:

Sentència nº249/2013 de l'Audiència Provincial de Tarragona de 21 de juny de 2.013. Secció Penal 4ª. Recurs número 381/2013. Ponent D. Javier Hernández García. Delicte contra l'ordenació del territori; principi d'intervenció mínima; ben jurídic protegit; antijuricitat material; concepte "no autoritzable"; autorització futura; desestimatòria.

Per a més informació:

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=...

ARTICLES

A Comparison between Shale Gas in China and Unconventional Fuel Development in the United States: Health, Water and Environmental Risks (Una Comparació entre el Gas Shale a la Xina i el desenvolupament de combustibles no convencionals als Estats Units d'Amèrica: Riscos a la Salut, l'Aigua i el Medi ambient).

Llista de països que han prohibit el "Fracking". Antecendents per a la discussió.

A biodiversidade à mercê dos mercados? Reflexões sobre compensação ecológica e mercados de biodiversidade.

Lleis de llavors a l'Amèrica Llatina: una ofensiva que no cedeix i una resistència que creix i suma.

PUBLICACIONS DELS INVESTIGADORS DEL CEDAT

Llibres i Monografies

Pigrau Solé, A. (ed.), Pueblos indígenas, diversidad cultural y justicia ambiental. Un estudio de las nuevas constituciones de Bolivia y Ecuador, València: Tirant lo blanch, 2013.

Capítols de llibre i articles en revistes

Pigrau Solé, A., "La jurisdicción extraterritorial como vía para hacer responsables a las empresas por daños al medio ambiente cometidos en el extranjero: especial referencia al ATCA", Pérez Alonso, E.; Arana Garcia, E.; Mercado Pacheco, P. (eds.), Derecho, Globalización, Riesgo y Medio Ambiente, Tirant lo Blanch, València, 2012, pp. 183-217.

Casado Casado, L., "Discriminación racial y ejercicio del derecho a la instrucción en la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos. El caso de la minoría gitana", a Revista Vasca de Administración Pública, No. 92, 2012, pp. 247-291.

Fajardo del Castillo, T., "Los bienes públicos del medio ambiente: el reto de la gestión sostenible de los recursos naturales en la Unión Europea", a Anuario de la Facultad de Derecho de la Universidad Autónoma de Madrid, Nº. 16, 2012 (Ejemplar dedicat a: La protección de bienes jurídicos globales / coord. por Carlos Espósito, Francisco José Garcimartín Alférez), pp. 219-246.

PUBLICACIONS DE RECENT ADQUISICIÓ

Navarro, Pilar. Diccionario Jurídico de la Energía. Madrid: Marcial Pons D.L., 2012.

Sánchez Bravo, Álvaro; Gorczevski, Clovis (eds.). Medio ambiente & ciudadanía & desarrollo: pilares de la sociedad contemporánea. Sevilla: ArCiBel, DL., 2012.

Dupuy, Pierre-Marie; Viñuales, Jorge E. (eds.). Harnessing Foreign Investment to Promote Environmental Protection. Incentives and Safeguards. Cambridge: Cambridge University Press, 2013.

Carmody, Chi; Garcia, Frank J.; Linarelli, John (eds.). Global Justice and International Economic Law. Opportunities and Prospects. Cambridge: Cambridge University Press, 2012.

Langford, Malcolm, et al. (eds.). Global Justice, State Duties. The Extraterritorial Scope of Economic, Social and Cultural Rights in International Law. Cambridge: Cambridge University Press, 2013.

AGENDA

Connexió en directe des de Varsòvia, COP 19 Canvi Climàtic. "Les Conferències de Canvi Climàtic de Varsòvia: avanç i expectatives"

El proper 20 de novembre, com es ve fent en els últims anys, el CEDAT oferirà al conjunt de la comunitat universitària la possibilitat d'accedir a la dinovena Conferència sobre Canvi Climàtic de Nacions Unides (COP 19), a través d'un seminari/videoconferència que tindrà lloc a l'Aula Seminari 1 de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, a les 14,30h. Des de la ciutat de Varsòvia, seu de la Conferència, la connexió es realitzarà amb el Dr. Rodolfo Godínez Rosers, director de Medi ambient de la Secretaria de Relacions Exteriors de Mèxic, qui brindarà informació sobre el desenvolupament de les negociacions, i analitzarà els avanços i conclusions de les mateixes.

Data: 20 novembre a las 14,30

Lloc: Aula Seminari 1. Facultat de Cièncias Jurídiques de la URV- Campus Catalunya (Av. Catalunya, 35. Tarragona)

Organitza: CEDAT

Per a més informació:

http://www.cedat.cat/noticies/

"Una tarda lúdica: cultura, diversió i residus 0" en el marc de la V Setmana Europea de Prevenció de Residus

Dimecres 20 de novembre, a les 18,30h, el CEDAT i la AAEDAT organitzaran una activitat, en el marc de la V Setmana Europea de Prevenció de Residus que promou l'Agència Catalana de Residus, dirigida a conscienciar a la comunitat universitària sobre la necessitat de reduir el volum de residus que generem diàriament i demostrar que això és possible a través d'accions quotidianes, senzilles, que no tenen perquè implicar grans esforços i no tenen per què estar renyides amb l'oci.

L'activitat constarà de quatre parts. S'iniciarà la sessió amb la projecció d'un documental. Seguidament, s'obrirà un debat sobre les qüestions que es plantegin en el documental, guiat per la Dra. Nuria Ruiz, professora de la URV de l'àrea de Química inorgànica, i la Dra. Aitana de la Varga, professora de la URV de Dret Administratiu, especialitzada en Dret dels residus. Després del debat, es realitzarà una barata d'objectes i/o coneixements entre les persones participants, amb la finalitat de generar consciència sobre el poc necessari i útil que resulta acumular material. L'acte es tancarà amb un "pica-pica residus 0". Per a això, els assistents hauran de portar algun aliment, el consum del qual impliqui la menor quantitat de residus possible.

Recordeu, els assistents estan convidats a:

- Portar objectes per intercanviar en l'activitat de barata que es realitzarà.

- Portar algun aliment, no elaborat a casa, el consum del qual impliqui la generació de la menor quantitat de residus possible, per compartir amb la resta de participants.

Data: dimecres 20 de novembre, a las 18,30h

Lloc: Sala de Graus. Facultat de Ciècias Jurídiques URV, Campus Catalunya (Av. Catalunya 35, Tarragona)

Organiza: CEDAT y AAEDAT

Per a més informació:

http://aaedat.wordpress.com/

Arriba el primer Congrés d'Energia de Catalunya, CoEnerCat

Del 25 al 29 de novembre de 2013 se celebrarà la primera edició del Congrés d'Energia de Catalunya amb sessions en les 4 capitals de província, impulsat des de la societat civil catalana.

Mariano Marzo, Josep Enric Llebot, Salvador Samitier, Juan Alario, M. Teresa Costa, Joan Nogué, Xavier Flotats, Valeriano Ruiz, Javier García Bacora, Luisa F. Cabeza, Joan Salvadó són només uns quants dels experts del sector que participaran en CoEnerCat. A més, també hi ha experts de prestigi internacionals que explicaran les seves experiències i aportaran la seva visió des de fora, com per exemple Paul Fleming, (Leicester, UK), Henrik Lund (Aalborg, Dinamarca) o Harry Lehman (Alemanya).

L'energia s'ha convertit en un dels temes clau del model socioeconòmic i ambiental actual. A més, Catalunya es troba en un moment històric en el qual es plantegen noves relacions entre els territoris. Per això, és crucial conèixer de primera mà quina model energètic ens convé i com hem d'actuar per arribar.

Amb més de 80 participants, entre ponents, moderadors, entrevistadors, relators i presidents de sessió, el Congrés aglutina i connecta als agents del sector (professionals, col·legis i associacions, catedràtics, professors, persones que participen o que han participat en òrgans de govern catalans, estatals o europeus...) per donar respostes en aquestes qüestions i per treballar junts per un model energètic més sostenible.

La finalitat del congrés és facilitar l'assoliment a Catalunya no només del Pla de l'Energia sinó també dels objectius del Energy Roadmap 2050 de la Unió Europea sobre dependència, intensitat i eficiència energètica, ús de fonts renovables i reducció d'emissions de gasos efecte hivernacle.

Data: Entre el 25 i el 29 de novembre de 2014

Lloc: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida

Organitza: Associació Congrés d'Energia de Catalunya

Per a més informació:

http://congresenercat.blogspot.com.es/

"12th Annual Colloquium of the IUCN Academy of Environmental Law. Call for abstracts"

Ja està oberta la convocatòria per presentar els abstracts de les comunicacions per al 12th Annual Colloquium of the IUCN Academy of Environmental Law que se celebrarà a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, entre el 30 de juny i el 5 de juliol de 2014. La propera edició del congrés tractarà sobre energia, en relació amb la justícia social i la seguretat. Els abstracts, que no han de contenir més de 400 paraules, han de ser enviats al comitè organitzador (iucnael2014@urv.cat) i al IUCN Academy Secretariat (iucnael@uottawa.ca), abans de l'1 de març de 2014.

Data: Fins l'1 de març de 2014

Lloc: correu electrònic: iucnael2014(ELIMINAR)@urv.cat i iucnael(ELIMINAR)@uottawa.ca

Organitza: IUCN i Universitat Rovira i Virgili

Per a més informació:

http://www.iucnael.org/en/academy-events/2014-colloquium.html

Curs "Fitxes de Dades de Seguretat de Substàncies i Mescles Perilloses"

El proper 18 i 19 de novembre tindrà lloc a Barcelona, al nou edifici de l'IQS, el curs organitzat per la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (FEIQUE) sobre Fitxes de Dades de Seguretat i mescles, de 16 h de durada.

Aquesta segona edició del curs està dissenyada perquè els participants coneguin la interacció entre el Reglament CLP i les fitxes de dades de seguretat, i adquireixin el coneixement necessari per afrontar la interpretació de les Fitxes de Dades de Seguretat, la comprovació dels elements més crítics (per exemple, equips de protecció individual adequats, gestió de residus, coherència amb els etiquetatges) i elaboració de Fitxes de Dades de Seguretat.

Data: 18 y 19 de novembre

Lloc: ASEFAPI. C/ Numància,  73, 3r B. Barcelona

Organitza: Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola

Per a més informació:

http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem...

 
Si no desitja seguir rebent aquest bulletí: clicar AQUÍ(ELIMINAR)
El Butlletí Informatiu és un servei gratuït del Centre d'Estudis de Dret Ambiental Alcalde Pere Lloret (CEDAT) de la Universitat Rovira i Virgili.
Per a qualsevol comentari o suggeriment, enviï'ns un email a: cedat(ELIMINAR)@urv.cat.