CEDAT | Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona

BUTLLETÍ INFORMATIU

Butlletí nº 62, Desembre de 2014

Tarragona

descarregar notícies descarregar notícies / descarregar butlletí descarregar notícies

EDITORIAL

Castor

En aquesta edició del Butlletí es publica la notícia relativa a la presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat per part del Govern de Catalunya contra el Reial Decret-llei 13/2014, de 3 d'octubre, pel que s'adopten mesures urgents en relació amb el sistema gasista i la titularitat de centrals nuclears. En l'article 4.1 de la norma esmentada s'estableix una indemnització de 1.350.729.000 d'euros al titular de la concessió per causa de la seva extinció.

Com és sabut, l'extinció de la concessió respon, per dir-ho en paraules del mateix Reial Decret-llei, en la seva exposició de motius, a una "una serie de eventos sísmicos" que haurien generat "una notable alarma social, lo que motivó la suspensión temporal de la operación del almacenamiento". Atès que es van encarregar sengles informes a l'Instituto Geográfico Nacional a l'Instituto Geológico y Minero de España "que no permiten aún emitir una conclusión definitiva sobre las eventuales consecuencias de una vuelta a la operación", s'ha decidit hivernar les instal·lacions.

El Reial Decret-llei esmentat és tot un exemple de com es socialitza el risc en el sistema energètic espanyol, replicant el rescat elèctric dels anys vuitanta en forma de moratòria nuclear que encara avui infla el rebut de l'electricitat. Així, anàlogament, es reconeix a la societat Enagás Transporte "un derecho de cobro por parte del sistema gasista [...] con cargo a la facturación por peajes de acceso y cánones del sistema gasista durante 30 años hasta la total satisfacción del importe correspondiente" (art. 5.1). D'aquesta manera, els consumidors d'energia acaben assumint el cost de la indemnització, sense haver pogut prendre part en la decisió estratègica que ha donat lloc a l'encariment.

Però encara hi ha més. No deixa de ser curiós que la decisió sobre la hivernació es produeixi després de sol·licitar sengles informes tècnics que "no permiten [...] emitir una conclusión definitiva" sobre el risc, sense que hi hagi rastre d'aquesta prudència en l'avaluació d'impacte ambiental aprovada al 2009-mostra, d'altra banda, de les disfuncions de la jurisprudència constitucional en atribuir l'avaluació d'impacte a la mateixa administració que impulsa el projecte, l'estatal, en el cas de les grans infraestructures. En fi, la gestió de tot el projecte sembla una mostra més de la tradicional cultura de col·lusió entre l'Estat i la gran empresa, que acaba tenint com a víctimes propiciatòries la ciutadania i el medi ambient.

                                                                                                                                                            Desembre 2014

NOTÍCIES

Internacional:

Un nou informe 'desballesta' el fals mite del consens científic sobre la seguretat dels transgènics

David Sánchez, coordinador de campanyes de Food & Water Europe[1] ha assegurat: "Durant anys la indústria dels transgènics ha utilitzat el seu poder econòmic i la seva influència política per a distorsionar el debat públic i científic sobre els transgènics".

Amics de la Terra i Food & Water Europe publiquen avui un nou informe que exposa com la indústria manipula la informació sobre els cultius i aliments transgènics per a generar la idea que existeix un "consens científic" entorn  la seguretat dels seus productes. L'informe, "El fals 'consens científic': El debat entorn dels transgènics no ha acabat"[2], mostra com la indústria dels transgènics i els seus defensors trien de forma interessada la informació i manipulen cites, fins i tot intepretant a la seva manera a l'Organització Mundial de la Salut, per promoure la idea que el debat sobre la seguretat dels cultius i aliments transgènics està superat.

David Sánchez, coordinador de campanyes de Food & Water Europe[1] ha assegurat: "Durant anys la indústria dels transgènics ha utilitzat el seu poder econòmic i la seva influència política per a distorsionar el debat públic i científic sobre els transgènics. Ni les institucions, ni la literatura científica ni la ciència independent recolza que hi hagi un 'consens' sobre la seguretat dels aliments i cultius modificats genèticament".

Blanca Ruibal, responsable de l'àrea d'agricultura i alimentació d'Amics de la Terra ha afirmat: "L'estratègia tant a nivell internacional com a estatal és utilitzar organitzacions teòricament neutres, finançades per la pròpia indústria, i científics afins per repetir de forma insistent en mitjans de comunicació i blogs els mateixos arguments i cites manipulades o convenientment adaptades. El veritable debat no és si hi ha 'consens' o no, el veritable debat és si els cultius i aliments transgènics són segurs, si són necessaris, a qui beneficien, a qui perjudiquen i si són més convenients per a la societat que la resta d'opcions".

La indústria dels transgènics, a través d'aquesta campanya per promocionar l'existència d'un suposat 'consens' sobre la seguretat dels cultius i aliments transgènics, no esmenta els fets citats per centenars de científics que neguen aquest consens, incloent que:

· S'han realitzat molt pocs assajos d'alimentació amb animals sobre transgènics i diversos varis d'ells mostren o suggereixen efectes tòxics.

· La indústria dels transgènics és la responsable de la gran majoria dels estudis d'alimentació disponible que mostren que els cultius transgènics són segurs. Un nombre similar de grups de recerca que treballen amb aquests estudis d'alimentació han expressat "preocupacions serioses" sobre la seva seguretat.

· No existeixen estudis epidemiològics sobre seguretat en alimentació humana.

· Hi ha evidències de problemes de seguretat per al medi ambient, entre ells, impactes adversos i inesperats en organismes no diana i la generació de males herbes resistents a herbicides.

· Hi ha evidències d'efectes potencials negatius sobre la salut humana i animal de l'exposició al Roundup, l'herbicida utilitzat amb la major part dels cultius transgènics.

· Diversos acords internacionals reconeixen problemes de seguretat amb els organismes modificats genèticament

[1] Food & Water *Europe és el projecte europeu de Food & Water Watch, organització de consumidors amb seu a EUA que treballa per garantir que el menjar, l'aigua i el peix que consumim són segurs, accessibles i sostenibles. Perquè tots i totes puguem gaudir i confiar en el que mengem i bevem, ajudem a la ciutadania a assumir el control sobre l'origen dels seus aliments; a mantenir un subministrament d'aigua d'aixeta neteja, assequible i pública; a protegir el medi ambient i la salut dels oceans; a forçar als governs a complir amb la seva obligació de protegir a la ciutadania, i a educar sobre la importància de mantenir els béns comuns sota el control públic.

[2] L'informe "El fals 'consens científic': El debat entorn dels transgènics no ha acabat" pot descarregar-se en castellà i en anglès.

Font:

Ecoticia (11 de novembre 2014)

http://www.ecoticias.com/alimentos/97831/nuevo-informe-desguaza-falso-consenso-cientifico-seguridad-transgenicos

Els països més preparats per afrontar el canvi climàtic

Aquest índex mostra quins països estan millor preparats per afrontar algunes conseqüències del canvi climàtic en temes com la seguretat nacional, les sequeres, les tempestes entre altres desastres naturals, segons publica el portal i-ambiente.es.

L'anàlisi assenyala que més que un rànquing, és un seguiment al procés de preparació que els països han dut a terme durant els darrers 18 anys en el qual s'analitzen diferents situacions.

L'informe més recent assenyala als cinc països més preparats per al canvi climàtic. Són Noruega, Nova Zelanda, Suècia, Finlàndia i Dinamarca.

Aquests 5 països, encara que no són immunes a les inclemències, tenen una excel·lent capacitat de resposta. Un alt accés a serveis bàsics com  electricitat, aigua potable i sanejament, així com una baixa dependència de capital natural, els protegeixen de desastres naturals.

Els països menys preparats es troben a Àfrica Subsahariana amb Txad en l'últim lloc. En general, els països més vulnerables es troben en la línia de l'Equador mentre que prop dels pols la situació millora.

L'informe agrega que hi ha una forta tendència cap el fet que els països amb recursos financers i governs estables puguin adaptar-se millor que aquells amb poca infraestructura i mals governs.

L'Índex d'Adaptació Global de la Universitat de Notre Dame es va fundar el 2010 com una organització no lucrativa que busca, a través dels seus informes, augmentar la capacitat dels països per sobreposar-se a l'efecte del canvi climàtic mentre busquen un desenvolupament sostenible.

Font:

Ultima Hora (28 de Novembre 2014)

http://www.ultimahora.com/los-paises-mas-preparados-afrontar-el-cambio-climatico-n850952.html

Rússia es proposa penalitzar el tràfic de fauna silvestre a internet

El Ministeri rus de Recursos Naturals insisteix a penalitzar el comerç il·legal d'animals silvestres a internet, escriu aquest dimecres el diari governamental Rossiyskaya Gazeta.

Un estudi realitzat a principis d'any en 16 països indica que 280 tendes electròniques venen més de 33.000 productes de fauna silvestre: animals en perill d'extinció, parts dels seus cossos o articles elaborats a partir dels mateixos. Un 13% d'aquesta oferta en línia, segons experts, és il·lícita.

Xina, Alemanya i França lideren el comerç en línia de fauna silvestre. Rússia ocupa la sisena posició, amb un negoci que s'estima entorn de dos milions de dòlars i se centra en el tràfic d'aus exòtiques, felins i primats, segons un informe presentat el dimarts per Recursos Naturals i el Fons Internacional per al Benestar dels Animals (IFAW, per les seves sigles en anglès). La web avito.ru acumula la meitat de l'oferta.

El titular de Recursos Naturals, Serguéi Donskói, opina que aquest mercat il·legal estimula la caça furtiva, principal amenaça per a les espècies en perill d'extinció.

"Rússia pren mesures sense precedents per combatre el furtivisme i ha augmentat les sancions administratives i penals en aquesta matèria, però la demanda genera l'oferta", va assenyalar Donskói.

Va afegir també que el seu departament planeja "promoure esmenes al Codi Penal per incorporar articles relatius al comerç en línia". També defensarà, juntament amb altres ministeris, una moció que permeti bloquejar llocs web amb anuncis de tràfic il·legal d'animals.

A escala global, el tràfic il·legal amb fauna silvestre es situa al voltant dels 19.000 milions de dòlars l'any. És el quart negoci criminal més lucratiu després del narcotràfic, la falsificació de monedes i la tracta d'esclaus.

Font:

RIA (28 de Novembre 2014)

http://sp.ria.ru/revista_de_prensa/20141126/163277300.html

Forta oposició a l'arròs transgènic a Filipines

Jon Sarment viu a la província de Cavite, al sud de la capital de Filipines, on planta diverses fruites i verdures. Però el seu principal cultiu, l'arròs, està en perill. Segons aquest agricultor, "l'arròs daurat" transgènic, aprovat pel govern, conté beta-carotens, que el cos converteix en vitamina A, però pot arruïnar-li la vida.

"L'arròs transgènic no combatrà la falta de vitamina A, perquè hi ha moltes altres fonts d'aquest nutrient. Empitjorarà la gana, a més de matar la diversificació i contaminar altres cultius", es va lamentar Sarment, també oficial de programa d'agricultura sostenible de Pakisama, un moviment nacional d'organitzacions agrícoles.

Sarment es va expressar així durant una protesta organitzada l'11 d'aquest mes enfront de l'Oficina de la Indústria de Plantes (BPI), del Departament d'Agricultura, en la qual els agricultors van estendre un enorme llenç amb una il·lustració en tres dimensions de les Terrasses d'Arròs Ifugao, una província del nord de Filipines.

Aquest país d'Àsia sudoriental, amb 100 milions d'habitants, és el vuitè productor d'arròs del món, amb 2,8 per cent de la producció global, segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO).

Però també va ser el major importador del gra el 2010, en gran part a causa que l'àrea on es troben els arrossars és molt petita comparada amb les d'altres grans productors asiàtics.

A més de no tenir suficients terres per cobrir la demanda d'arròs, Filipines pateix almenys 20 tifons a l'any, que destrueixen els seus cultius, assenyala la FAO.

Però als científics i autoritats els preocupa convertir aquest aliment bàsic en una gran font de nutrients per a la població. El govern i instituts de recerca independents estan molt preocupats per les deficiències nutricionals causants de la malnutrició, especialment en les comunitats més pobres.

Segons l'Institut Internacional de Recerca de l'Arròs (IRRI), amb seu a Filipines, "la deficiència de vitamina A segueix generant un problema de salut pública, doncs afecta a més d'1,7 milions de menors de cinc anys i a unes 500.000 dones embarassades o que estan alletant".

La majoria dels damnificats viuen en zones allunyades, sense accés als programes de nutrició del govern. L'IRRI estima que garantint a les comunitats aïllades suficient vitamina A es reduiria la mortalitat infantil entre un 23 i 34 per cent.

Aquest raonament va incentivar recerques sobre un arròs modificat genèticament, malgrat les nombroses protestes que van derivar en un episodi molt sonat a l'agost de 2013, quan centenars d'activistes van ingressar en un camp de proves estatal i van arrencar plantes del controvertit arròs daurat.

Mentre els científics continuen amb les seves proves, les protestes es redoblen a Filipines, motivades per un moviment global contra els organismes genèticament modificats (OGM).

La mobilització del dia 11, que va comptar amb el suport de l'organització ambientalista Greenpeace Àsia sudoriental i van van participar també agricultors, consumidors i comerciants de productes orgànics i ambientalistes, que van denunciar les recerques del govern sobre l'arròs daurat i els camps de prova, així com la distribució i la recol·lecció de blat de moro i albergínies modificades genèticament.

Monica Geaga, una de les agricultores que va participar en la protesta i qui pertany a l'organització Sarilaya, que reuneix a productors orgànics de les províncies arroceres a la illa de Luzón, va dir que les dones suporten múltiples càrregues amb els OGM.

"És una forma d'assetjament i violència contra les dones, perquè no solament són agricultores, sinó també consumidores i mares a càrrec de les seves llars, de la salut i de la nutrició de les seves famílies", va dir a IPS.

Els manifestants van urgir al govern a protegir les varietats d'arròs i evitar la contaminació de transgènics, i que destini els recursos invertits en ells a protegir la biodiversitat i el ric patrimoni cultural, així com l'equilibri entre l'ecologia i l'agricultura.

Falten dades sobre quant ha destinat el govern a la recerca de transgènics, però la Coalició de Biotecnologia de Filipines estima que, al costat dels seus socis multinacionals, ha gastat gastat uns 2,6 milions de dòlars, solament en la creació d'un blat de moro genèticament modificat.

A més, activistes i científics sostenen que els OGM violen la Llei Nacional Orgànica que recolza la propagació de varietats d'arròs que ja posseeixen múltiples nutrients, com a carbohidrats, minerals, fibres i potassi, segons el Consell Nacional de Nutrició de Filipines (NNC).

El NNC també va dir que altres varietats d'arròs tradicionalment produïdes a Filipines, com la marró, la vermella i la porpra contenen aquests nutrients.

L'agricultor ecologista Danilo Ocampo, de Greenpeace Filipines, va explicar que el "sistema normatiu defectuós" de BPI, l'única agència estatal que dóna el vistiplau als OGM, ha portat a aprovar totes les sol·licituds sense fixar-se en el seu impacte a llarg termini en l'ambient i en la salut humana".

"El problema amb el sistema actual és que no hi ha un solució administrativa per als agricultors després de la contaminació. També és frustrant que els consumidors i la població en general, no tinguin possibilitats de participar en la regulació dels transgènics", va lamentar.

"Ja és hora que exercim el nostre dret a participar i a formar part del sistema de regulació que afecta al nostre aliment, la nostra salut i el nostre futur", va sentenciar.

Un comunicat de Greenpeace sosté que a part de la falta de consens científic respecte de la seguretat dels transgènics sobre l'ambient i la salut humana, també amenacen la rica biodiversitat d'aquest país.

Greenpeace Filipines va dir que els OGM com el blat de moro o l'arròs tenen pesticides inclosos, que poden resultar tòxics, i que la seva capacitat de creuar-se i que hi hagi pol·linització creuada amb altres cultius inalterats pot ocórrer en un ambient obert, i que aquesta situación no es pot aturar.

Durant aquest mes s'han succeït diverses protestes en diferents ciutats de Filipines que han reclamat al govern protegir la diversitat de varietats d'arròs i d'altres cultius i que posi fi a les recerques de transgènics i als camps de prova.

Font:

IPS (29 de Novembre de 2014)

http://www.ipsnoticias.net/2014/11/fuerte-oposicion-al-arroz-transgenico-en-filipinas/

Una responsable de l'ONU en canvi climàtic demana mesures "urgents i agosarades" a Lima

La secretària executiva de la Convenció de l'ONU sobre el canvi climàtic, Christiana Figueres, ha considerat "vital" la Cimera del clima que comença aquest dilluns a Lima i insta a tots els països participants a assumir que es necessiten decisions "urgents i agosarades".

En vespres de la COP20 i en un editorial escrit per al butlletí de la Fundació UE-LAC, Figueres ha subratllat el desafiament al que s'enfronta la comunitat internacional i  "l'esforç ambiciós" que s'haurà de realitzar per a garantir el futur.

El repte és, ha recordat, frenar l'augment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle abans de 2020, començar a reduir-les a partir d'aquesta data i aconseguir la neutralitat climàtica dins de la segona meitat d'aquest segle.

"La neutralitat climàtica no és un nirvana o un univers paral·lel; és reduir dràsticament les emissions, de manera que solament emetem el que la Terra és capaç d'absorbir", assenyala Figueres.

Un desenvolupament sostenible

La comunitat internacional, segons el seu criteri, ha d'avançar sobre una visió "valenta i científicament sustentada" i reconèixer que un desenvolupament sostenible des del punt de vista climàtic és a llarg termini "més econòmic", perquè genera ocupació i evitarà "enormes costos potencials".

Segons apunta, encara que la neutralitat climàtica pot semblar una "tasca colossal" perquè les emissions contaminants creixen tot i l'augment de les energies renovables o l'eficiència energètica, hi ha països que ja estan dirigint les seves economies cap a aquest objectiu, amb una visió a llarg termini.

Cita en concret els exemples de Bhutan, Costa Rica, Papua Nova Guinea, Suècia o Suïssa i el cas de ciutats com Copenhaguen, Estocolm, Oslo o Seattle.

En la Cimera de Lima ha d'aprovar-se un esborrany d'acord que marcarà el camí cap a la Conferència Climàtica de l'ONU que se celebrarà a París a finals de 2015, on està previst fixar les noves metes que substituiran a partir de 2020 al protocol de Kyoto.

Font:

Rtve.és (29 de Novembre 2014)

http://www.rtve.es/noticias/20141129/responsable-onu-cambio-climatico-pide-medidas-urgentes-osadas-lima/1057740.shtml

El secret de les plantes per convertir la llum en combustible

L'aire que respirem, allò que mengem o la gasolina que cremem per viatjar o escalfar-nos. Li devem tot a les plantes i a la resta d'organismes fotosintètics, però si alguna cosa caracteritza als humans és l'inconformisme. Des de fa temps, hi ha equips de científics que tracten d'entendre la capacitat dels vegetals per transformar la llum del sol en energia química. L'objectiu és trucar el procés responsable d'aquesta proesa per aconseguir millorar-ne la seva eficiència i poder emprar-ho com una nova font d'energia.

La fotosíntesi es produeix a les membranes de les cèl·lules de les plantes. Allí, els fotons, les partícules que componen la llum del sol, trenquen les molècules d'aigua adquirida per les plantes alliberant electrons i protons, altres partícules que al seu torn provoquen reaccions que produeixen ATP i NADPH2, dues molècules que serveixen per emmagatzemar energia. Després, amb el diòxid de carboni que les plantes absorbeixen de l'atmosfera, formen hidrats de carboni en els quals queda emmagatzemada l'energia.

Per a comprendre a fons el mecanisme de la fotosíntesi, que també desenvolupen algues o bacteris, i poder manipular-ho, s'ha tractat de conèixer l'estructura dels complexos de proteïnes que la duen a terme. No obstant això, diferents estudis amb diferents tècniques han tingut com a resultat diferents estructures. Les discrepàncies es deuen al fet que les tècniques d'imatge per rajos X emprades per indagar en aquests complexos els estarien danyant. La setmana passada, tal com van explicar en la revista Nature, investigadors de la Universitat d'Okayama, a Japó, van emprar un làser d'electrons lliures que els va permetre recollir la informació sobre les estructures dels complexos abans de destruir-los.

Aquestes dades ajudaran als investigadors que treballen per aprofitar la capacitat de les plantes per acumular l'energia del sol. Fins ara, amb una tecnologia com la fotovoltaica s'aconsegueix transformar al voltant d'un 10% de l'energia que perceben del sol. Les plantes o algunes algues poden acumular en forma de carbohidrats fins a un 4% de l'energia solar. Malgrat la seva ineficiència, disposen també d'alguns avantatges sobre els panells solars, com la capacitat per emmagatzemar l'energia solar en els seus propis teixits, un sistema més econòmic que les bateries.

Alguns dels desavantatges de les plantes enfront dels panells solars per aprofitar l'energia provene que els primers poden assimilar radiació d'un espectre més ampli i a les segones solament els serveix només la llum visible. Per a millorar aquesta capacitat de les plantes, els científics es plantegen substituir un dels seus dos sistemes responsables de la fotosíntesi, que competeixen per la mateixa part de l'espectre dels rajos solars, pel sistema de bacteris fotosintètics capaços d'absorbir una part diferent de l'espectre solar.

Amb millores com aquesta i la creació de cultius específics per a la producció d'energia, s'aprofitarien a més capacitats de les plantes que no posseeixen les cèl·lules fotovoltaiques. Una d'elles és la possibilitat d'absorbir CO2 i convertir-ho en combustible alliberant en el camí oxigen a l'atmosfera.

En el camí per tractar de crear biocombustibles millorats, també es podrien millorar els cultius emprats per a l'alimentació. Al setembre d'aquest mateix any, un equip de la Universitat Cornell va publicar a Nature els seus treballs per incrementar la quantitat d'aliment produït per les plantes. El seu enfocament es centrava en la rubisco, la principal responsable de transformar el CO2 en sucres. Per a millorar la baixa eficiència d'aquesta proteïna en el seu treball, van provar a introduir una versió bacteriana en plantes de tabac, que van ser capaços de produir sucres més ràpid.

Font:

El País (2 de Desembre de 2014)

http://elpais.com/elpais/2014/12/01/ciencia/1417434639_913307.html

Unió Europea:

Europa planeja reduir l'ús de bosses de plàstic en un 80%

El Parlament Europeu i el Consell han aconseguit un principi d'acord perquè els països hagin de prendre mesures amb les quals reduir en un 80 % l'ús de bosses de plàstic d'aquí a 2015.

Brussel·les, que no està satisfeta amb la nova norma, ja ha dit que no bloquejarà la seva adopció, pendent encara del vistiplau dels 28 divendres que ve.

L'acord estableix l'obligació per als Estats membres de prendre mesures específiques amb les quals assegurar que el consum de bosses de plàstic lleugeres, és a dir, l'espessor de les quals no supera les 50 micres, es redueixi a un màxim de 40 borses a l'any per ciutadà a finals de 2019 i a un màxim de 90 borses el 31 de desembre de 2015.

Això equival a objectius de reducció obligatoris del 50 % i de 80 %, respectivament. Els països, no obstant això, podran triar una mesura alternativa a aquests percentatges de reducció i actuar perquè quan arribi el 31 de desembre de 2018 no s'ofereixin de manera gratuïta cap bossa de plàstic d'aquesta categoria, sinó que es fixin preus obligatoris, com ja ocorre en molts comerços europeus.

A més, cada Estat membre podrà eximir de l'obligació (ja sigui limitació del consum o fixació de preu) aquelles borses l'espessor de les quals no superi les 15 micres, un tipus habitualment utilitzat, per exemple, per a les fruites i verdures.

El vicepresident primer de la Comissió Europea, el socialista holandès Frans Timmermans, ha dit en una roda de premsa que Brussel·les "respecta" l'acord assolit i celebra que permeti "lluitar contra la contaminació". Però també ha advertit que "redueix la flexibilitat" que plantejava l'Executiu comunitari en les negociacions, la qual cosa, al seu judici, complicarà la trasposició de la norma a les legislacions nacionals.

Fonts consultades han explicat que la Comissió Europea no era partidària d'establir "objectius amb xifres" per a les reduccions, ja que considera que no hi ha informació suficient en la qual basar-se per fixar tals objectius.

Per la seva banda, una de les eurodiputades que han liderat la negociació, la danesa dels Verds Margrete Auken, ha aplaudit el pronunciament de Tiemmermans, perquè entén que l'Executiu comunitari "no bloquejarà" la norma, que introdueix "mesures ambicioses per frenar el sobreconsum de bosses de plàstic".

En qualsevol cas, perquè la norma prosperi ha d'aconseguir encara el suport "per unanimitat" dels Vint-i-vuit i també el vistiplau de la comissió de Medi ambient del Parlament Europeu. El primer pas es donarà aquest divendres, quan els ambaixadors dels Estats membres davant la UE votin l'acord i es vegi si supera les reserves inicials de països com Regne Unit.

Si ho aconsegueix, la comissió europarlamentària de Medi ambient votarà la propera setmana i quedarà la ratificació formal en mans del ple de l'Eurocambra i del proper consell de ministres europeus de Medi ambient.

Font:

Notícies Ambientals (1 de desembre de 2014)

http://www.noticiasambientales.com.ar/index.php?leng=es&nombremodulo=Residuos&id=4117

Dur informe del Banc Mundial sobre l'escalfament global

L'escalfament global podria agreujar "significativament" la pobresa al món en assecar els cultius agrícoles i amenaçar la seguretat alimentària de "milions" de persones, va advertir el Banc Mundial. "Sense una acció forta i ràpida, l'escalfament i les seves conseqüències podrien agreujar significativament la pobresa en nombroses regions del globus", va prevenir en un informe. Sequeres, onades de calor, acidificació dels oceans, el Banc Mundial visualitza un escenari on la comunitat internacional no aconseguiria el seu objectiu de limitar l'augment de les temperatures al món de 2ºC respecte l'era pre-industrial, enfront d'un augment de 0,8ºC actualment.

En la hipòtesi extrema d'un augment de 4ºC, els esdeveniments climàtics "extrems" que apareixen, en el pitjor dels casos, "una vegada per segle", podrien convertir-se en la "nova norma climàtica", afirma la institució, que sona particularment alarmista en tres regions del planeta: Amèrica Llatina, Orient Mitjà i Europa Oriental. El rendiment dels cultius de soia podria caure del 30 al 70% a Brasil mentre que podrien desaparèixer la meitat dels cultius de blat a Amèrica Central i a Tunísia, avança l'informe, que ha estat realitzat amb l'aportació de l'Institut de Recerca sobre l'impacte climàtic de Potsdam, a Alemanya. "Les conseqüències per al desenvolupament serien greus amb una caiguda dels cultius, una reculada dels recursos aquàtics, una pujada de les aigües i la vida de milions de persones posades en perill", va enumerar el Banc Mundial, i va afegir que les poblacions "més pobres" i les més "excloses socialment" serien les primeres víctimes. En el supòsit d'un augment de 4ºC, fins al 80% d'Orient Mitjà i de Sud-amèrica podria veure's afectat per onades de calor d'una amplitud "sense precedents", la qual cosa podria provocar grans onades migratòries, va afegir el document. "És clar que no podem continuar amb aquesta via d'emissió (de CO2) creixent i no controlada", va escriure el president del BM, Jim Yong Kim, en el moment en el qual la mobilització per motius climàtics torna a escena. Els dos països més contaminants del món, Estats Units i Xina, van signar el 12 de novembre un acord inèdit per frenar les seves emissions de diòxid de carboni. El Fondo Verd de l'ONU acaba de rebre les seves primeres dotacions de 9.300 milions de dòlars i podrà començar a ajudar als països pobres a lluitar contra l'escalfament global.

Font:

Notícies Ambientals (1 de desembre de 2014)

http://www.noticiasambientales.com.ar/index.php?leng=es&nombremodulo=MEDIO+AMBIENTE&id=4133

Gràcies a les seves polítiques, la Unió Europea està en vies d'aconseguir els objectius que es va marcar per 2020 en matèria de clima i energia però es necessiten més esforços de cara a 2030

Segons un nou estudi de l'Agència Europa de Medi ambient (AEMA), entre 2012 i 2013, les emissions de gasos d'efecte hivernacle van descendir gairebé un 2 % en la Unió Europea (UE), de manera que ja gairebé s'ha aconseguit l'objectiu de reducció per 2020. La UE també va pel bon camí en la consecució d'altres dos objectius dirigits a promoure les energies renovables i l'eficiència energètica per al mateix any.

Segons l'anàlisi que la AEMA ha dut a terme de les previsions de cada Estat membre, d'aquí a 2020 s'espera que la UE redueixi les seves emissions de gasos almenys un 21 % en comparació dels nivells de 1990, superant així el seu objectiu del 20 %. D'altra banda, el 2012, el consum final d'energia procedent de fonts renovables va ascendir al 14 %, així que la UE també va per davant de la trajectòria prevista per aconseguir el 20 % d'energies renovables en 2020. Igualment, el consum d'energia de la UE està disminuint a un ritme superior al necessari per aconseguir l'objectiu d'eficiència energètica per 2020.

"El nostre estudi mostra que Europa va pel bon camí en la consecució dels seus objectius per 2020", afirma Hans Bruyninckx, director executiu de la AEMA. "Fins i tot en el context de la recessió econòmica dels últims anys, les polítiques i les mesures adoptades estan funcionant i, de fet, han estat vitals per aconseguir aquest resultat provisional. No obstant això, no hi ha marge per a l'autocomplaença; les anàlisis que es publiquem avui assenyalen que també hi ha països i sectors en els quals els avenços han estat menors del previst".

A escala nacional, el panorama és més heterogeni que a la UE en el seu conjunt. Nou països han avançat considerablement per aconseguir els tres objectius polítics relacionats -la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, les energies renovables i l'eficiència energètica- mentre que cap Estat membre ha tingut un mal comportament en tots els àmbits. No obstant això, tres Estats membres corren el risc de no aconseguir els objectius individuals de 2013 contemplats en la Decisió de repartiment de l'esforç en, i les emissions de gasos d'efecte hivernacle previstes per a sis Estats membres indiquen que no aconseguiran els objectius de 2020 mitjançant polítiques i mesures nacionals. D'altra banda, les previsions dels Estats membres mostren una reducció escassa o inexistent de les emissions en els sectors del transport i l'agricultura.

Font:

Agència Europea de Medi ambient (1 de desembre de 2014)

http://www.eea.europa.eu/es/pressroom/newsreleases/gracias-a-sus-politicas-la

Europa ha desenvolupat un nou bioplàstic obtingut 100% de fonts renovables

Després de més de dos anys de recerca, el macroprojecto europeu SUCCIPACK, format per 18 socis (empreses, centres de recerca i universitats) de 6 països europeus en el qual col·labora de forma molt activa AINIA centre tecnològic, ha obtingut per primera vegada un nou bioplàástic: PBS elaborat 100% de fonts renovables.

Fins ara, el PBS solament s'obtenia de fonts fòssils (petroli). El nou PBS obtingut és biodegradable i procedeix íntegrament de fonts renovables. En concret, de carbohidrats de diverses fonts orgàniques. Aquest PBS s'ha obtingut per fermentació bacteriana a partir d'àcid succínic i 1,4 butanodiol.

Amb el nou bioplàstic s'han elaborat els primers prototipus d'envasos intel·ligents, biodegradables i compostables per a hamburgueses vegetals, formatges frescos, peix fumat, fruita seca i carns. El PBS (polibutilè succinat) és un material amb importants prestacions per a l'elaboració d'envasos biodegradables i compostables, mantenint al seu torn les propietats necessàries per a la seguretat i conservació dels aliments.

En ser versàtil, s'adapta a diferents processos de transformació, sense haver de modificar les línies de producció dels fabricants d'envasos i de les empreses agroalimentàries. L'objectiu central de SUCCIPACK durant els seus més de dos anys de treball ha estat aconseguir prototipus d'envasos més sostenibles, envasos intel·ligents, biodegradables i compostables. S'ha aconseguit que els prototipus tinguin propietats intel·ligents orientades a informar del procés de biodegradació de l'envàs.

També s'ha analitzat el cicle de vida del material, estudiant tant la part de sostenibilitat mediambiental com la viabilitat econòmica per a la seva fabricació i aplicació en la producció d'envasos a escala industrial, fent un pas significatiu per a una posterior implantació industrial i ús en les PIMES europees.

Font:

Notícies Ambientals (1 de desembre de 2014)

http://www.noticiasambientales.com.ar/index.php?leng=es&nombremodulo=Compromiso+ambiental&id=4079

Europa està a un pas de prohibir els aliments transgènics

La comissió de Medi ambient del Parlament Europeu va votar a favor que els països de la unió puguin prohibir els cultius transgènics al seu territori. Aquest resultat mostra la intenció de cobrir les llacunes legals que presentava la proposta de "renacionalizació" de les decisions sobre aquests cultius.

La votació suposa que els països de la UE comptaran amb major capacitat legal per prohibir els transgènics al seu territori. Al seu torn, és important assenyalar que els Eurodiputats d'aquesta comissió han votat en contra d'assignar un paper formal a les empreses biotecnològiques en les decisions sobre la prohibició de transgènics.

La proposta no obstant això pot suposar l'entrada de més cultius transgènics a Espanya, el país amb més superfície de transgènics de la UE, i en altres països, a causa de la possible acceleració del procés d'autorització de desenes de cultius transgènics pendents a Brussel·les. Amics de la Terra ha denunciat en anteriors ocasions que l'anomenada proposta de "renacionalització" de les decisions entorn dels cultius modificats genèticament amaga un regal enverinat que donaria un poder sense precedents a les empreses biotecnològiques.

El Parlament Europeu ha votat d'acord amb l'opinió de la majoria de la ciutadania europea, que en multitud d'ocasions ha mostrat el seu rebuig als transgènics. Blanca Ruibal, responsable d'agricultura i alimentació d'Amics de la Terra, ha afirmat que "és indispensable que els països tinguin capacitat legal per restringir els cultius transgènics al seu territori".

Font:

Notícies Ambientals (1 de desembre de 2014)

http://www.noticiasambientales.com.ar/index.php?leng=es&nombremodulo=MEDIO+AMBIENTE&id=4067

Espanya:

Un canvi radical en la vegetació de Tenerife des de l'època dels guanches

El botànic Sánchez-Pinto afirma que fenòmens naturals i erupcions van propiciar el canvi.

Des de la Conquesta fins a l'actualitat la vegetació que cobreix l'illa de Tenerife ha canviat de forma radical, de tal manera que el paisatge vegetal és diferent en la seva composició florística i la seva distribució al que hi havia en temps dels guanches.

El botànic Lázaro Sánchez-Pinto explica en una entrevista a Efe que encara que fins fa poc existia la idea que en temps dels guanches Tenerife era un verger ple de boscos que arribaven fins al mar, la realitat és que la vegetació natural ja havia sofert grans transformacions per l'acció de l'home.

Lázaro Sánchez-Pinto, que va ser director del Museu de Ciències Naturals del Cabildo de Tenerife, indica que el paisatge vegetal que al seu moment van observar els guanches pràcticament no existeix avui en cap lloc a la illa, perquè no hi ha lloc que no hagi estat tocat per la mà de l'home d'una forma o una altra.

"Això no vol dir que els ecosistemes siguin diferents, doncs es manté la laurisilva, la pineda canària, el tabaibal-cardonal o el savinar, però la seva composició florística i la seva distribució no és la mateixa que en temps dels guanches", precisa.

Això és així per diversos factors i un dels quals s'ha de tenir en compte és que els guanches van habitar l'illa durant uns 2.000 anys, des del segle V abans de Crist fins a la Conquesta, al segle XV de nostra era, i en dos mil·lennis succeeixen fenòmens naturals "importantíssims".

Font:

EFEverde (1 de desembre de 2014)

http://www.efeverde.com/noticias/cambio-vegetacion-tenerife/

Ojo Guareña: un laboratori natural únic que aspira a ser Parc Nacional

Els gestors d'aquest espai de la Xarxa Natura 2000 confien que els recursos naturals siguin el motor econòmic de la comarca.

L'espai de Ojo Guareña, al nord de la província de Burgos, és un dels conjunts de coves més extens del món, una peculiaritat que ha condicionat la seva riquesa natural o el seu paisatge i que l'han convertit en un "laboratori" excepcional per a la ciència.

Ho acredita ja el títol de "Monument Natural" i està inclòs a la xarxa ecològica europea Natura 2000 com a "Lloc d'Interès Comunitari", però les característiques úniques del lloc sustenten les seves aspiracions de convertir-se al primer Parc Nacional espanyol de caràcter "subterrani".

A l'Ojo Guareña és tan important el que es veu amb relativa facilitat (moltes de les més emblemàtiques espècies d'aus sobre un paisatge espectacular) com el que no es veu: més de cent quilòmetres de coves on ja s'han localitzats diversos jaciments arqueològics i una fauna invertebrada única al món, amb nombroses espècies endèmiques i moltes d'elles noves per a la ciència.

Font:

EFEverde (1 de desembre de 2014)

http://www.efeverde.com/noticias/ojo-guarena-un-laboratorio-natural-unico-que-aspira-ser-parque-nacional/

La UE porta a Espanya a la justícia per no tractar aigües residuals

Brussel·les denuncia "l'incorrecte tractament" de les aigües en zones de Galícia i Catalunya.

Per no garantir el "correcte tractament" de les aigües residuals urbanes en diversos municipis de Galícia i Catalunya i per haver remès informació "incompleta" o no haver complert els nivells òptims en poblacions d'Andalusia i, de nou, Catalunya, l'Executiu comunitari va presentar una denúncia davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Segons la Directiva de Tractament d'Aigües residuals de 1991, que establia com data límit el 31 de desembre de 1998, tots els municipis o "aglomeracions urbanes" amb més de 10.000 habitants que aboquessin aigües en zones sensibles haurien de disposar d'un col·lector i d'un sistema de tractament rigorós.

Tenint en compte els lents avanços d'Espanya sobre la matèria, la Comissió Europea, per recomanació explícita del departament de Medi ambient, ha notificat la seva decisió de portar a Espanya al Tribunal de Luxemburg. Encara que Brussel·les reconeix la "solució d'alguns problemes" identificats en sistemes de depuració d'aigua, l'Executiu comunitari assenyala que Espanya segueix "endarrerida" en l'aplicació de la normativa comuna i emfatitza que "aglomeracions" urbanes com Poio, Bueu, Marín i Pontevedra (totes elles situades a la província de Pontevedra); Berga (Barcelona) o Figueres i Banyoles (ambdues a Girona), segueixen incomplint la directiva. En els casos de Bollullos Parell del Comtat (Huelva), Abrera i Capellades (ambdues a la província de Barcelona), la Comissió considera que les dades facilitades són "incomplets o mostren que encara no es compleixen els nivells exigits".

Font:

El País (1 de desembre de 2014)

http://politica.elpais.com/politica/2014/11/26/actualidad/1417015921_331337.html

Sensors controlaran l'estat químic i ecològic de l'aigua de mar

Els resultats del projecte seran testats en diferents àrees marines d'Europa i els científics esperen que tinguin un gran impacte en el turisme, la pesca i l'aqüicultura.

Un consorci científic internacional treballa en el desenvolupament d'un nou sistema automatitzat de biosensors de baix cost per seguir l'estat químic i ecològic de l'aigua de mar a les zones costaneres.

La Temperatura, el pH, la salinitat, l'oxigen dissolt, els nutrients i la terbolesa també es mesuraran per obtenir una millor visió de l'estat químic i ambiental de l'aigua i les condicions en les quals proliferen espècies d'algues tòxiques.

La capacitat de transmissió sense fil de dades i en temps real, així com l'accés remot a les dades recollides i a la gestió dels biosensors, permetrà dissenyar un sistema automàtic de baix cost de monitoratge de la qualitat d'aigua i un sistema d'alarma que podria ser fàcil d'implementar.

Els investigadors han previst optimitzar tècniques analítiques òptiques, electroquímiques i de separació, així com el control remot de les dades, per després orientar en la seva aplicació a les institucions públiques i altres parts involucrades.

Font:

EFEverde (1 de desembre de 2014)

http://www.efeverde.com/noticias/sensores-agua-mar/

La iniciativa privada podrà promoure Plans i Projectes d'Interès General a Aragó per implantar activitats energètiques, industrials i de serveis i executar grans instal·lacions

La Llei 8/2014 d'Ordenació de Territori d'Aragó, vigent des del 20 de novembre de 2010 permetrà que la iniciativa privada entri en la promoció de Plans i Projectes d'Interès General d'Aragó, integrant en aquests instruments la seva avaluació ambiental estratègica o d'impacte ambiental i es que respectin els objectius de qualitat paisatgística.

Amb un preàmbul, un únic article que regula la modificació de la Llei 4/2009; dues disposicions transitòries que regulen el règim jurídic aplicable a plans i projectes d'interès general en tramitació, així com de projectes supramunicipals i plans i projectes d'interès general aprovats a l'empara de lleis anteriors; una disposició que deroga expressament els articles 87 a 99, tots dos inclosos, integrants del capítol III del títol tercer de la Llei; i quatre disposicions finals que permeten refondre textos, desenvolupar reglamentàriament la norma, modificar les Directrius Parcials d'Ordenació Territorial del Pirineus Aragonés, aprovades per Decret 291/2005, de 13 de desembre, del Govern d'Aragó, així com la seva entrada en vigor.

Com a novetats destacables de la Llei 8/2014 estan l'obertura a la iniciativa privada de qualsevol persona natural o jurídica de promoure Plans i Projectes d'Interès General d'Aragó, regulada en els articles 34 i següents de la Llei; la previsió en l'article 38 que quan la concreta ubicació del Pla o Projecte d'Interès General d'Aragó no estigués predeterminada en la corresponent proposta d'actuació, el conseller competent en matèria d'ordenació del territori podrà seleccionar la ubicació més adequada a través de convocatòria pública; en el cas que s'optés per una convocatòria pública de selecció de la ubicació del Pla o Projecte, s'estableix l'obligatorietat de sol·licitar informe del Consell d'Ordenació del Territori d'Aragó.

D'altra banda, la llei regula l'Avaluació ambiental del Pla o Projecte d'Interès General d'Aragó i el procediment per a la seva aprovació. En aquest sentit i a diferència del redactat de la llei 4/2009, la norma integra dins del procediment d'aprovació de Planes i Projectes, les corresponents al procediment d'avaluació estratègica i d'impacte ambiental segons com pertocarà.

D'altra banda, la llei regula en el títol IV els instruments de protecció, gestió i ordenació del paisatge, inspirant-se en el Conveni Europeu del Paisatge (Florència, 2000), ratificat per Espanya el 26 de novembre de 2007.

En conclusió, aquesta norma, tal com reconeix el seu preàmbul, encara que no afecti a l'estructura i el sentit general de la llei, inclou diverses modificacions com és la possibilitat que la iniciativa privada pugui promoure Plans i Projectes d'Interès General d'Aragó, i d'altra banda la norma introdueix continguts estratègics en matèria de coordinació, avaluació, supervisió, sensibilització i altres aspectes seguint el model de l'Agenda Territorial de la Unió Europea 2020.

Font:

Terraqui (3 de desembre de 2014)

http://www.terraqui.com/blog/actualidad/la-iniciativa-privada-podra-promover-planes-y-proyectos-de-interes-general-en-aragon-para-implantar-actividades-energeticas-industriales-y-de-servicios-y-ejecutar-grandes-instalaciones/

Catalunya:

Petit vessament d'aigua contaminada a la central nuclear d'Ascó II

La central nuclear d'Ascó II ha patit aquest divendres un "petit vessament d'aigua" contaminada durant les tasques de recàrrega de combustible que està duent a terme, segons ha informat el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) en un comunicat. El vessament s'ha produït fora de la cubeta del tanc d'emmagatzematge d'aigua de recàrrega a través d'una línia que s'havia connectat a la sortida del tanc esmentat.

L'aigua ha estat recollida per la canaleta que condueix a una arqueta d'aigües pluvials, dins de la planta, i per això ha sigut necessari descontaminar l'arqueta i la canaleta. El reactor d'Ascó II es trobava aturat per la recàrrega de combustible que s'està efectuant.

El succés ha sigut qualificat provisionalment amb el nivell 0 dins de l'escala internacional d'incidents nuclears, que va del 0 al 7, i per tant no ha suposat cap perill ni per al medi ambient ni per a les persones que treballen a la central.

Font:

Ara (28 de desembre de 2014)

http://www.ara.cat/societat/central-nuclear-vessament-daigua-contaminada_0_1256874524.html

El Govern sol·licita al Tribunal Constitucional l'aixecament immediat de la suspensió cautelar del decret contra la pobresa energètica

L'Executiu vol garantir que les famílies en situació de vulnerabilitat estiguin protegides aquest hivern dels talls de subministrament de gas i d'electricitat, tal com preveia el decret, recorregut pel Govern espanyol davant del TC.

El Consell Executiu ha acordat avui sol·licitar al Tribunal Constitucional l'aixecament immediat de la suspensió cautelar del decret llei contra la pobresa energètica amb l'objectiu de garantir que les famílies en situació de vulnerabilitat estiguin protegides aquest hivern dels talls de subministrament de gas i electricitat. El Govern formalitzarà les al·legacions pertinents contra el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern de l'Estat contra la norma, per protegir els ciutadans, així com les competències de Catalunya.

El mes de desembre passat, el Govern va aprovar el Decret llei 6/2013, que incloïa al Codi de Consum de Catalunya les mesures necessàries per impedir que les companyies interrompessin el subministrament d'electricitat i de gas a les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica. El text constituïa una primera mesura per protegir les unitats familiars que ho acreditessin entre els mesos de novembre i març.

El Govern de l'Estat ha presentat recurs d'inconstitucionalitat contra la norma catalana a l'entendre que vulnera la unitat del mercat espanyol, un recurs que ha comportat la suspensió cautelar del Decret llei. El TC disposa de 5 mesos per decidir si aixeca la suspensió. En cas d'esgotar-se aquest termini, el Decret llei estaria suspès durant el període crític d'aquest hivern, motiu pel qual reclama l'aixecament immediat de la suspensió.

Font:

Gencat (4 de novembre de 2014)

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=276224&idioma=0

Decréixer per sobreviure

Les advertències són conegudes des de fa temps, però les societats occidentals les ignoren sistemàticament: la Terra no té suficients recursos per mantenir a llarg termini l'actual consum dels 7.200 milions de terrícoles. I encara podria ser molt pitjor si les pautes dels nord-americans, per citar un exemple extrem, fossin imitades pels habitants de tots els països en desenvolupament. ¿Es pot revertir el sistema i salvar un planeta finit?

Economistes, filòsofs i ecòlegs van posar ja fa tres dècades les bases d'un nou model que discuteix que les dificultats actuals, amb el paradigma de la crisi financera iniciada el 2007, es puguin resoldre creixent -si tots som més rics, milloraran les ajudes socials i els pobres seran menys pobres-. «El creixement econòmic no és una panacea: està perjudicant el planeta, no ajuda a acabar amb la pobresa i no ens fa més feliços», asseguren amb to provocador Giacomo D'Alisa, Federico Demaria i Giorgos Kallis, investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) que acaben de publicar el primer diccionari sobre decreixement, corrent de pensament ecopolític que tindria com a antípodes el productivisme, el consumisme i el capitalisme extrem.

El llibre, que ha llançat al mercat l'editorial britànica Routledge amb el títol Degrowth: a vocabulary for a new era, es publicarà l'any que ve en espanyol i quatre llengües més. «Pretenem molestar, crear una bomba en la teoria dominant», reconeix Demaria. Un dels termes analitzats és justament «decreixement» (degrowth, en anglès), que no és una paraula perfecta per al que pretén definir, assumeixen els autors, però és possiblement la menys dolenta. Els investigadors de l'ICTA-UAB són els coordinadors, però en la redacció dels diferents termes, 51 en total, des d'Autonomy fins a Ubuntu, hi han participat especialistes internacionals com Juliet Schor, Tim Jackson, Serge Latouche, Susan Paulson, Joan Martínez-Alier, Isabelle Anguelovski i Arturo Escobar, entre altres.

AUSTERITAT

Demaria explica que un economista de tan reconegut prestigi com Thomas Piketty ha analitzat l'evolució de les desigualtats i del PIB i ha observat que una cosa porta a l'altra: «El creixement no només no arregla el problema, sinó que genera més desigualtat -diu l'investigador de l'ICTA-UAB-, amb l'agreujant que les polítiques d'austeritat per augmentar la productivitat tenen fortíssims impactes sobre les persones».

Els tres autors consideren que hi ha alternatives. «Decreixement no significa recessió. No parlem de ser més pobres, de tornar a les cavernes, sinó de pensar que el benestar no depèn només de la renda», diu Demaria. «Invitem a pensar en un sistema que pugui funcionar de manera diferent, que se centri en altres coses perquè l'economia no és el més important sinó només un mitjà per aconseguir els objectius de benestar». Això, a la llarga, suposa «un canvi en la relació amb la naturalesa», afegeix Demaria.

BARCELONA, AL CAPDAVANT

A l'estela del decreixement se situen pautes de consum com la preferència per productes de proximitat, de cultiu ecològic o d'autoproducció. «Es pot avançar pensant en el temps lliure, en la família, a reduir la jornada laboral, en el millor repartiment de la riquesa, en la conservació del medi ambient...» Curiosament, Barcelona i en general Catalunya s'han convertit en un punt de referència en aquestes iniciatives alternatives, comenta Demaria.

«Malgrat que en una era de crisi el creixement semblaria indispensable, amb aquest llibre demostrem que recessió i decreixement no van junts», diuen els editors. «El decreixement implica noves maneres d'organització per viure pròsperament sense obsessionar-se amb el creixement». Una de les propostes fiscals és disminuir els impostos pel treball i augmentar els del consum de materials i energia, encara que amb unes garanties mínimes per evitar problemes de pobresa energètica.

Font:

El Periódico (24 de novembre de 2014)

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/decreixer-per-sobreviure-3713562

La central nuclear de Vandellòs II s'atura per la forta tempesta d'aquesta nit

La central nuclear de Vandellòs II ha aturat el seu funcionament com a conseqüència de la forta tempesta que ha caigut a al zona aquesta passada nit, segons ha informat l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV). L'aturada s'ha produït a tres quarts de set del matí i s'ha dut a terme "seguint els procediments establerts". La forta tempesta ha provocat un mal funcionament dels equips d'instrumentació que no han pogut ser recuperats en el termini establert per les Especificacions de Funcionament de la central. Per això, ha explicat l'ANAV en un comunicat, s'ha iniciat la seqüència de parada de planta.

Un cop recuperada l'operabilitat de la instrumentació afectada, s'ha detingut la seqüència de parada i la planta "ja està en procés de recuperar la seva potència nominal". D'altra banda, l'ANAV ha garantit que els sistemes de seguretat "han actuat correctament i la planta es troba estable sense que aquest fet hagi afectat a les persones o el medi ambient".

Font:

Diari de Tarragona (28 de novembre de 2014)

http://www.diaridetarragona.com/costa/34201/la-central-nuclear-de-vandellos-ii-satura-per-la-forta-tempesta-daquesta-nit

Els afectats reclamen que es retirin els residus de Vacamorta

La Plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles (PAAC) no es conforma amb la clausura del polèmic abocador ubicat en aquell municipi del Baix Empordà, sinó que exigeix la retirada de les més de dos milions de tones de residus que s'han anat dipositant a la zona durant els 15 anys que ha estat en funcionament. Una activitat que durant tot aquest temps ha comptat amb el beneplàcit o el consentiment dels diferents governs que han estat al capdavant de la Generalitat.

Després que dijous el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, anunciés que la setmana que ve firmarà l'ordre per la qual es prohibeix l'entrada de més residus al recinte (després de rebre una nova resolució judicial adversa), la plataforma ha exigit el compliment íntegre de la sentència dictada pel Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC) el setembre del 2011 per la qual s'estableix que, a més del tancament de la instal·lació il·legal per vulnerar el planejament urbanístic, s'ha de procedir a «la restauració del lloc a la situació que hi ha hagut amb anterioritat a l'acte recorregut». És a dir, que la finca de 10 hectàrees on s'ha llançat una enorme muntanya de residus ha de recuperar el seu estat original.

L'advocat de la PAAC, Benet Salellas, va insistir ahir que la plataforma «arribarà fins al final», i que si veuen que no es compleix la sentència en la seva integritat reclamaran «la retirada de tots els residus». A més, els afectats per l'abocador, situat a uns 500 metres de les cases més pròximes, esgrimeixen un estudi elaborat pel Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), i sufragat per l'Ajuntament de Cruïlles, en què s'assegura que a l'abocador hi ha una gran diversitat de residus i contaminants -«alguns dels quals són tòxics»-, que no estan «adequadament confinats», de manera que «s'escapen i dispersen a l'exterior del recinte, contaminant el terra, l'aigua i l'atmosfera».

L'estudi considera que la presència d'aquests contaminants suposa un risc per a la salut humana i per al medi ambient, de manera que estima que el buidatge de l'abocador i el trasllat dels residus a una zona degudament condicionada és la solució «més adequada i viable», segons es desprèn de «les característiques del lloc, les seves deficiències de gestió i els usos urbanístics».

TERRITORI S'HI OPOSA / Les exigències dels afectats xoquen frontalment amb la posició de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, que és partidària de tapar els residus i restaurar la zona de forma progressiva «per evitar els efectes negatius sobre la salut i sobre el medi ambient que podria provocar el trasllat dels residus en descomposició que hi ha ara al recinte». A ningú se li escapa que el cost del trasllat dels residus a un altre abocador podria suposar un desemborsament molt elevat que, fins ara, ningú s'ha atrevit a avaluar.

Fonts de la conselleria van afirmar ahir que la clausura de la instal·lació no tindrà un efecte Castor, ja que no s'espera que Recuperació de Pedreres, l'empresa que gestiona l'abocador (que estava a la meitat de la seva capacitat i de la seva vida útil), es disposi a sol·licitar una indemnització pel tancament. No obstant, l'empresa va emetre un comunicat en què va destacar la seva «sorpresa» per la decisió de Territori i va anunciar que es reserva emprendre les accions legals que consideri oportunes «en defensa dels seus interessos pels danys i perjudicis» que se li puguin causar.

Font:

El Periódico (15 de novembre de 2014)

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/medi-ambient/els-afectats-reclamen-que-retirin-els-residus-vacamorta-3689881

La Generalitat ultima el recurs al Constitucional pel pagament del projecte Castor

El conseller d'Empresa, Felip Puig, ha anunciat aquest divendres que la Generalitat ultima un recurs d'inconstitucionalitat contra el decret llei pel qual s'ha abonat la indemnització de 1.350 milions d'euros a Escal UGS per la seva renúncia a l'explotació del magatzem submarí de gas Castor.

Escal UGS, societat que va obtenir la concessió del magatzem de gas de Castor i participada en un 66,67% pel grup ACS, va rebre l'11 de novembre els 1.350,7 milions d'indemnització fixats pel Govern central per la paralització del projecte.

En aquests moments, segons ha detallat el conseller, el Consell de Garanties Estatutàries treballa en els estudis previs preceptius per presentar el recurs, que, segons ha detallat Puig, es basarà en tres punts.

"En primer terme, negligència de contracte" ja que, segons el conseller, el document contractual presenta nombrosos defectes i "repercuteix únicament en benefici de l'empresa concessionària".

En segon lloc, "no s'han estudiat els riscos" que suposava implantar aquesta indústria sobre el territori, i per tant "estem davant un problema de possible negligència també a l'hora de fer projectes i estudis sísmics que sembla que no es van fer. Encara no tenim tota la informació de l'expedient", ha dit.

Per últim, el recurs també es basarà en la "valoració que es fa de la infraestructura, a la qual es dóna un valor del 100% de la inversió".

"Una infraestructura que no es posa en servei --ha assegurat-- hauria de tenir un valor residual molt reduït. Una indemnització que s'hagués basat en aquest valor hauria d'haver estat de cost 0 o del 10%. Ells apliquen un element jurídic dubtós que és hibernar-lo per pagar aquest 100%", ha subratllat el conseller.

Puig ha lamentat "les decisions incongruents de l'Estat espanyol", ja que per un costat suspèn el decret contra la pobresa energètica i per un altre corre molt per atendre la indemnització per Castor".

El conseller d'Empresa ha fet aquestes declaracions a Amposta, on ha inaugurat el Cetecom, el centre tecnològic per a la investigació i el desenvolupament en l'àmbit dels materials compostos.

Per una altra part, el portaveu del Govern català i conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha admès aquest divendres la seva "indignació i estupor" davant "l'escandalosa" indemnització que va aprovar el Govern central a la concessionària del magatzem de gas Castor, una mesura que ha suggerit que s'ha intentat fer "per la porta del darrere".

Font:

El Periódico (14 de novembre de 2014)

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/medi-ambient/generalitat-ultima-recurs-per-indemnitzacio-castor-3688449

URV-CEDAT:

El CEDAT s'integra a la Xarxa de Recerca ECOVER "Mercado y Medioambiente. Propuestas jurídicas para una economía verde"

El CEDAT s'integra a la Xarxa de recerca ECOVER "Mercado y medioambiente. Propuestas jurídicas para una economía verde", liderada per Juan JoséPernas García, Professor Titular de Dret Administratiu de la Universidad de A Coruña, i reconeguda mitjançant Resolució del Conselleiro de Cultura, Educación y Ordenación Universitaria de la Xunta de Galicia de 8 de octubre de 2014, per la quales concedeixen ajuts per a la consolidació i estructuració d'unitats de recerca competitives del Sistema universitari de Galícia, convocades mitjançant l'Ordrede 14 de maig de 2014 (DOG núm. 199, de 17 d'octubre de 2014).

Aquesta xarxa està integrada per diferents grups i centres de recerca especialitzats en l'àmbit de la protecció del mediambient, especialment des d'una perspectiva jurídica: G-00257. Derecho Público Global, Universidade da Coruña, Campus de Coruña, www.derechopublicoglobal.es (Responsable Javier Sanz); GI-2077. Red de Investigación en igualdad, derechos y estadosocial, Universidade de Santiago de Compostela, Campus de Santiago, http://www.redearmela.org (Responsable Alba Nogueira); GI-1876. Derecho financiero y tributario, Universidade de Santiago de Compostela, Campusde Santiago (Responsable: Cesar García Novoa); HI13. Valores, Dereito e Estado no inicio do SXXI, Universidade de Vigo, Campus de Ourense (Responsable: Roberto Bustillo); Centro de Investigación de Inteligencia Territorial C3it, Universidad de Huelva, http://www.ole.uhu.es/ (Responsable: Manuela Mora); Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona Alcalde Pere Lloret (CEDAT). http://www.cedat.cat (Responsable:Lucía Casado); SGR-294 Grup de recerca consolidat "Territori, ciutadania i sostenibilitat", Universitat Rovira i Virgili (Responsable: Lucía Casado);  Grupo de Investigación "Procedimientos administrativos de gestión deriesgos", Universidad de Navarra (Responsable: Ángel Ruiz de Apodaca); E025-03. "Bioderecho: derecho,ética y ciencia",Universidad de Murcia (Responsable:  Blanca Soro); Jean Monnet Chair"Trade and environment in the EU" (www.tradevenvironment.eu) (Responsable: Nicolas de Sadeleer).

El CEDAT participa en el Primer Seminari Internacional en el marc de "Les Col·leccions Jurídiques de la Cort Suprema: Dret Ambiental, Dret d'Aigües, Migrants i Dret Indígena" (Xile)

Els dies 17 i 18 de novembre, la Dra. Lucía Casado Casado i el Dr. Jordi Jaria i Manzano, professors de la URV i membres del CEDAT, van participar com a ponents en el Primer Seminari Internacional en el marc de "Les Col·leccions Jurídiques de la Cort Suprema: Dret Ambiental, Dret d'Aigües, Dret Indígena i Migrants", que va tenir lloc en el Saló d'Honor de la Cort Suprema de Xile.

Les "Col·leccions Jurídiques de la Cort Suprema" són un treball elaborat entre el Poder Judicial i prestigioses universitats xilenes amb el propòsit de desenvolupar una anàlisi sistematitzada de la jurisprudència de la Cort Suprema en diferents temàtiques. L'objectiu d'aquesta iniciativa és apropar a la comunitat a una visió jurídica integral de temes d'interès relacionats amb el Dret ambiental, el Dret d'aigües i el Dret Indígena i de migrants.

La intervenció del Dr. Jaria va formar part del primer bloc temàtic "Dret ambiental: la implementació dels principis de Dret Internacional Ambiental pels Tribunals de Justícia". Per la seva banda, la Dra. Casado va participar com a ponent en el segon bloc "Dret d'Aigües: la intervenció administrativa del dret d'aigües".

Font:

CEDAT (25 de novembre de 2014)

http://www.cedat.cat/noticies/

Conferència a càrrec de la Sra. Thays Ricarte en el Tribunal de Justícia de Sergipe -TJSE (Brasil)

El passat 28 de novembre la Sra. Thays Ricarte, estudiant predoctoral de la URV-CEDAT va presentar la ponència titulada "Qüestions actuals sobre Dret Ambiental. Relació entre Justícia Ambiental i obsolescència Programada: Un abordatge a la llum de l'ambient laboral". L'acte va tenir lloc en el Tribunal de Justícia de Sergipe (Brasil) i va estar destinat a la capacitació de servidors del poder judicial. La sessió es va enfocar en la importància i responsabilitat de la funció pública, especialment en l'àmbit judicial, entorn de temes ambientals.

Font:

CEDAT (29 de novembre de 2014)

http://www.cedat.cat/noticies/

http://www.tjse.jus.br/agencia/noticias/item/8303-servidores-participam-de-palestra-sobre-direito-ambiental-e-sua-relacao-com-o-ambiente-laboral

Estudiants del Màster Universitari en Dret Ambiental de la URV assisteixen al CONAMA 2014

Entre els dies 24 i 27 de novembre va tenir lloc en el Palau Municipal de Congressos de Madrid el 12° Congrés Nacional de Medi ambient (CONAMA 2014), organitzat per la Fundació Conama, una entitat independent sense ànim de lucre, la missió del qual és situar la sostenibilitat com una qüestió clau en el desenvolupament. L'eix central del Conama 2014 va ser l'economia baixa en carboni, no obstant això, durant aquests dies també es van abordar altres qüestions dividides en nou blocs temàtics: Energia, Eficiència i Canvi Climàtic; Mobilitat i Transport; Renovació Urbana i Edificació; Biodiversitat; Desenvolupament Rural; Residus; Qualitat Ambiental, Salut i Benestar; Aigua i, Economia i Societat. A més, com va succeir en edicions passades, el Conama va integrar la Trobada Iberoamericana sobre Desenvolupament Sostenible, en el qual va participar una àmplia delegació d'especialistes i autoritats relacionades amb el medi ambient provinents d'Amèrica Llatina, la qual cosa va enriquir molt més el Congrés.

Els participants de la Universitat Rovira i Virgili es van donar cita en els diferents esdeveniments i ponències realitzades en el Conama 2014, d'acord als seus temes d'interès, de tal manera que van poder reforçar els coneixements adquirits en el Màster de Dret Ambiental així com també conèixer nous temes que es troben a l'agenda mediambiental, en paraules tant de les autoritats administratives i del Govern, empresaris vinculats al sector, docents universitaris i organitzacions ecologistes, cadascun amb el seu punt de vista propi en taules de discussió i de treball que van resultar molt productives a causa del debat que es generava en elles. D'altra banda, el Congrés també va oferir una visió pràctica amb tallers de finançament, espais green jobs i trobades empresarials en els quals es podia conèixer sobre plans de negocis vinculats amb el mitjà ambient.

Una vegada finalitzat el Congrés, el dia 28 de novembre els estudiants del Màster en Dret ambiental de la URV també van participar en el Global Eco Forum in the Framework of Mediterranean Week of Economic Leaders, en el qual es van reunir autoritats, empresaris, capdavanters d'opinió i públic en general i es va debatre respecte a la finestra d'oportunitat per crear una sendera sostenible comuna entre el sud i el nord del Mediterrani que valori el capital natural, el desenvolupament econòmic i la cohesió social en el mateix nivell.

Font:

CEDAT (30 de novembre de 2014)

CONAMA (30 de novembre de 2014)

http://www.cedat.cat/noticies/

http://www.conama2014.conama.org/web/index.php

El CEDAT participa en el Colloque International "Peuples autochtones et intégrations régionales" de la Universitat Amphi IV, Rennes (França)

El Dr. Antoni Pigrau, Director del CEDAT de la URV, juntament amb la Dra. Mar Campins i el Dr. Xavier Fernández, de la Universitat de Barcelona i investigadors del CEDAT han participat com a ponents al Colloque International "Peuples autochtones et intégrations régionales: Pour una durabilité repensée des ressources naturelles, de la biodiversité et des services écosystémiques", celebrat els passats 27 i 28 de novembre a la Universitat Amphi IV, Rennes (França). L'objectiu d'aquest col.loqui era analitzar i comparar l'estatut de drets dels pobles autòctons al sí de les organitzacions d'integració regional a la llum de qüestions tan fonamentals com les relatives als recursos naturals, a la biodiversitat i als serveis ecosistèmics. El títol de la seva conferència era: "Union européenne et droits des peuples autochtones de l'Arctique: terres, ressources et consentement".

Font:

CEDAT (1 de desembre de 2014)

http://www.cedat.cat/noticies/

Seminari: "Regulating Wildlife and Wild Spaces to Prevent Emerging Infectious Diseases", a càrrec de la professora Patricia Farnese de Canadà

El passat 1 de desembre, en el Seminari 1 de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, va tenir lloc el Seminari "Regulating Wildlife and Wild Spaces to Prevent Emerging Infectious Diseases", a càrrec de la professora Patricia Farnese, professora visitant en el CEDAT.

En aquesta oportunitat la professora Farnese va començar explicant la connexió entre la salut de la fauna silvestre, l'ús del sòl i les malalties infeccioses emergents (EIE). A continuació, va presentar un panorama general dels règims jurídics existents encarregats de respondre a les EIE, preguntant-se per què malgrat el reconeixement generalitzat de les amenaces plantejades per les EIE, els actuals règims jurídics segueixen sense respondre amb un enfocament preventiu.

El seminari va concloure amb una sèrie de recomanacions sobre com la reforma legal podria ajudar en aquest canvi feia un enfocament preventiu.

La professora Patricia Farnese realitza una estada de recerca en el CEDAT des del passat mes de setembre. Ella és professora associada de la Facultat de Dret de la Universitat de Saskatchewan en Saskatoon, Canadà, on imparteix l'assignatura de Dret de la propietat, agricultura i vida silvestre. Entre les seves principals línies de recerca estan la importància del dret i els règims jurídics en la protecció dels humitats, la salut i la conservació de la vida silvestre, i la relació entre l'ús del sòl i les malalties infeccioses emergents.

Font:

CEDAT (3 de desembre de 2014)

http://www.cedat.cat/noticies/

AAEDAT:

Col·loqui "Dret a la Consulta Prèvia dels Pobles Indígenes en el Perú" a càrrec del Sr. Leonardo Paz Aparicio

Dimarts passat 11 de novembre, en el Seminari 1 de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, va tenir lloc el col·loqui titulat "Dret a la Consulta Prèvia dels Pobles Indígenes en el Perú", a càrrec del Sr. Leonardo Paz Aparicio, advocat i estudiant del Màster en Dret Ambiental de la URV.

El dret a la consulta prèvia, com un dret dels pobles indígenes o originaris a ser consultats per un Estat, de forma prèvia a les decisions que es prenguin i que puguin afectar directament l'existència física, identitat cultural, qualitat de vida o desenvolupament d'aquests pobles. En aquest col·loqui es va comentar els avenços de l'aplicació del Dret a la Consulta Prèvia en el Perú, des de la seva introducció a la seva legislació a través del Conveni 169 de la OIT fins a l'aprovació de noves eines per a la seva aplicació. Es va explicar el criteri de determinació de pobles indígenes, les etapes del procés de Consulta Prèvia en el Perú i el rol de l'Estat Peruà en aquest procés, així com els objectius aconseguits en l'aplicació d'aquest dret.

Font:

AAEDAT (25 de novembre de 2014)

https://aaedat.wordpress.com/2014/11/03/derecho-a-la-consulta-previa-de-los-pueblos-indigenas-en-el-peru/


 

NORMATIVA

Unió Europea:

Reglament (UE) n °1234/2014 de la Comissió, de 18 de novembre de 2014, pel qual es modifiquen els annexos IIIB, V i VIII del Reglament (CE) n ° 1013/2006 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu als trasllats de residus Text pertinent a l'efecte del EEE

Per a més informació:

DOUE L 332/15, de 19 de novembre de 2014, p.1/3

http://eurlex.europa.eu/legalcontent/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32014R1234&qid=1417111580009&from=ES

Reglament (UE) nº 1143/2014 del Parlament Europeu i del Consell, de 22 d'octubre de 2014, sobre la prevenció i la gestió de la introducció i propagació d'espècies exòtiques invasores.

Per a més informació:

DOUE núm. 317/35, de 4 de novembre de 2014, P. 1/21.

http://www.boe.es/doue/2014/317/L00035-00055.pdf

DIRECTIVA 2014/101/UE DE LA COMISSIÓ de 30 d'octubre de 2014 que modifica la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües.

Per a més informació:

DOUE L 311/32 de 31 de octubre de 2014, p.1/4.

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32014L0101&from=ES

Decisió d'Execució de la Comissió, de 30 d'octubre de 2014, per la qual es determinen el tipus, format i freqüència de la informació que han de facilitar els Estats membres sobre les tècniques de gestió integrada d'emissions aplicades en les refineries de petroli i gas, conformement a la Directiva 2010/75/UE del Parlament Europeu i del Consell [notificada amb el número C(2014) 7517].

Per a més informació:

DOUE L 315/15 de 01 de noviembre de 2014 p. 1/4.

http://www.boe.es/doue/2014/315/L00015-00018.pdf

Informe de la Comissió al Parlament Europeu i al Consell Progressos en la Consecució dels Objectius de Kyoto i de la UE Per 2020 [en aplicació de l'article 21 del Reglament (UE) nº 525/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2013, relatiu a un mecanisme per al seguiment i la notificació de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i per a la notificació, a nivell nacional o de la Unió, d'una altra informació rellevant per al canvi climàtic, i pel qual es deroga la Decisió nº 280/2004/CE]

Per a més informació:

COM (2014).Bruselas, 28 de Octubre de 2014. Pág. 689 final. P. 1/24.

http://eur-lex.europa.eu/resource.html?uri=cellar:eb290b32-5e8e-11e4-9cbe-01aa75ed71a1.0020.03/DOC_2&format=PDFn   

Espanya:

Ordre FOM/2083/2014, de 24 d'octubre, per la qual s'actualitzen les condicions tècniques de l'annex A de el Reial decret 809/1999, de 14 de maig, pel qual es regulen els requisits que han de reunir els equips marins destinats a ser embarcats en els bucs, en aplicació de la Directiva 96/98/CE, modificada per la Directiva 98/85/CE.

Per a més informació:

BOE núm. 271/92260, de 8 de novembre de 2014, p. 1/60.

http://www.boe.es/boe/dias/2014/11/08/pdfs/BOE-A-2014-11561.pdf

Resolució de 31 d'octubre de 2014, de la Sotssecretaria, per la qual es publica l'Acord del Consell de Ministres de 24 d'octubre de 2014, pel qual s'aprova el Pla Estatal de Protecció Civil per a Emergències per Incendis Forestals

Per a més informació:

BOE núm. 270/91755, de 7 de novembre de 2014, p. 1/64.

http://www.boe.es/boe/dias/2014/11/07/pdfs/BOE-A-2014-11493.pdf

Ordre AAA/2056/2014, de 27 d'octubre, per la qual s'aproven els models oficials de sol·licitud d'autorització i de declaració d'abocament.

Per a més informació:

BOE núm. 268/90463, de 5 de novembre de 2014, p. 1/70.

http://www.boe.es/boe/dias/2014/11/05/pdfs/BOE-A-2014-11411.pdf

Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears

Per a més informació:

BOE núm. 264/88660, de 31 de octubre de 2014, p. 1/40.

http://www.boe.es/boe/dias/2014/10/31/pdfs/BOE-A-2014-11171.pdf

Catalunya:

Decret 137/2014, de 7 d'octubre, sobre mesures per evitar la introducció i propagació d'organismes nocius especialment perillosos per als vegetals i productes vegetals (DOGC núm. 6724, de 9 d'octubre de 2014)

Per a més informació:

BOE núm. 6756, de 24 de novembre de 2014, p.1/13.

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6756/1383302.pdf

ORDRE AAM/342/2014, de 14 de novembre, per la qual s'aproven les bases reguladores dels ajuts al sector agrari, alimentari i forestal per al foment del plantejament i la redacció de projectes de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) per al desenvolupament de noves tecnologies, productes i processos, per fer front al canvi climàtic i donar suport a les energies renovables, la gestió de l'aigua i la biodiversitat, i es convoquen els corresponents a l'any 2014.

Per a més informació:

Diari oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6756 de 24 de noviembre de 2014, p. 1/3.

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6756/1383303.pdf

ORDRE AAM/337/2014, de 13 de novembre, per la qual s'aproven les bases reguladores dels ajuts a la gestió dels purins que es destinaven a les plantes d'assecatge abans del tancament, i es convoquen els corresponents a l'any 2015.

Per a més informació:

Diari oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6755, de 21 de novembre de 2014.

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6755/1382808.pdf

Sentencia 161/2014, de 7 d'octubre de 2014. Recurs d'inconstitucionalitat 965-2004. Interposat pel Parlament de Catalunya respecte de la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll. Competències sobre medi ambient, ordenació general de l'economia, ports i aeroports, transports terrestres i obres públiques: constitucionalitat dels preceptes legals bàsics que defereixen al reglament l'establiment de diferents criteris tècnics. Vot particular.

Per a més informació:

BOE núm. 262/61 de 29 de octubre de 2014, p.1/31.

http://www.boe.es/boe/dias/2014/10/29/pdfs/BOE-A-2014-11057.pdf

JURISPRUDÈNCIA

Unió Europea:

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Segona) de 19 de novembre de 2014. The Queen, a instàncies de ClientEarth contra The Secretary of State for the Environment, Food and Rural Affairs. Petició de decisió prejudicial: Supreme Court of the United Kingdom - Regne Unit. Procediment prejudicial - Medi ambient - Qualitat de l'aire -Directiva 2008/50/CE - Valoris límit per al diòxid de nitrogen - Obligació de sol·licitar la pròrroga del termini fixat presentant un pla de qualitat de l'aire - Sancionis. Assumpte C-404/13.

Font:

InfoCuria - Jurisprudència del Tribunal de Justícia

http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=159801&pageIndex=0&doclang=ES&mode=lst&dir=&occ=first&part=1&cid=222756

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Cinquena) de 6 de novembre de 2014. Comissió Europea contra Regne de Bèlgica. Incompliment d'Estat - Aigües residuals urbanes - Directiva 91/271/CEE - Articles 3 i 4 - Obligació de recollida - Obligació de tractament. Assumpte C-395/13.

Font:

InfoCuria - Jurisprudència del Tribunal de Justícia

http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=159292&pageIndex=0&doclang=ES&mode=lst&dir=&occ=first&part=1&cid=228633

Espanya:

Sentència Tribunal Suprem. Sala del Contenciós. Nº 170/2007, de 22 d'octubre de 2014. Disposició addicional dotzena del reial decret 871/2007, de 29 de juny, pel qual s'ajusten les tarifes elèctriques a partir de l'1 de juliol de 2007: minoració de la retribució de l'activitat de producció d'energia elèctrica en l'import equivalent al valor dels drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle assignats gratuïtament. Article 2 del reial decret-llei 3/2006, de 24 de febrer, pel qual es modifica el mecanisme de cassació de les ofertes de venda i adquisició d'energia presentades simultàniament al mercat diari i intradiario de producció per subjectes del sector elèctric pertanyents al mateix grup empresarial. Cèntrica energia, s.l., societat unipersonal. Article 14 ce. Principi de no discriminació. Article 68 del tractat ce: subjecció de les empreses a les quals se'ls concedeixen drets especials o exclusió a les normes de la competència. Article 82 del tractat ce. Article 87 del tractat ce. Article 88.3 del tractat ce: ajudes de l'estat.

Font:

CENDOJ

http://www.poderjudicial.es/search/indexAN.jsp

Sentència Tribunal Suprem. Sala del Contenciós. Nº 4077/2012, de 16 d'octubre de 2014. Espais naturals. Acord del consell de govern de la comunitat de Madrid pel qual es declara zona especial de conservació (zec) el lloc d'interès comunitari (lic) "conques dels rius Alberche i Cofia" i s'aprova el pla de gestió de l'espai protegit xarxa natura 2000 denominat "conques i alzinars dels rius Alberche i Confio". No escau al recurs de cassació.

Font:

CENDOJ

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=7198044&links=medio%20ambiente&optimize=20141029&publicinterface=true

Sentencia Tribunal Suprem. Sala del Contenciós. Nº 3865/2014, de 16 d'octubre de 2014. Memòria ambiental i aprovació definitiva del pla especial paisatge protegit de la illeta, canàries. Incongruència de la sentència. L'ofici remès pel ministeri de defensa en el tràmit de consultes previst en la legislació mediambiental no té el caràcter de l'informe vinculant del ministeri de defensa previst en la disposició addicional segona del text refós de la llei del sòl de 2008. Pertoca al recurs de cassació i desestimació del recurs contenciós-administratiu.

Font:

CENDOJ

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=7198044&links=medio%20ambiente&optimize=20141029&publicinterface=true

Tribunal Suprem. Sala del Contenciós. Nº 4169/2012, de 16 d'octubre de 2014. Medi ambient. Partioni béns de domini públic marítim-terrestre, tramo costa 2119 m. entre el límit amb la província de Cadis i l'extrem Nord de la urbanització Platja Paradís, terme municipal de Manilva (Màlaga): aplicació dels criteris legals sobre la base de les característiques naturals dels terrenys. Falta de vinculatorietat respecte de partions anteriors. Amplària de la servitud de protecció: inexistència d'alteracions sustaciales i no producció d'indefensió. Recurrent: Ajuntament de Manilva.

Font:

CENDOJ

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=7198045&links=medio%20ambiente&optimize=20141029&publicinterface=true

Tribunal Suprem. Sala del Contenciós. Nº 1191/2012, de 21 de novembre de 2014. Expropiació. Restauració de llit i marges del riu piles. Doctrina de sistemes generals.

Font:

CENDOJ

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=7216829&links=medio%20ambiente&optimize=20141201&publicinterface=true

Tribunal Suprem. Sala del Contenciós. Nº 987/2012, de 13 de novembre de 2014. Pla especial urbanístic per a la delimitació del sòl de l'àmbit del futur aeroport de la Seu d'Urgell. El planejament especial no pot substituir al planejament general d'ordenació municipal. Perduda sobrevinguda d'objecte del recurs de cassació.

Font:

CENDOJ

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=7215356&links=medio%20ambiente&optimize=20141128&publicinterface=true


Tribunal Suprem. Sala del Contenciós. Nº 986/2012, de 03 de novembre de 2014. Responsabilitat patrimonial en matèria urbanística. Motivació de la sentència. Conveni urbanístic de cessió de sòl a canvi d'un aprofitament net.

Font:

CENDOJ

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=7206947&links=medio%20ambiente&optimize=20141114&publicinterface=true

ARTICLES

Iglesias Márquez, Daniel; Felipe Pérez, Beatriz. (2014), Mexico's 2013 energy reform: towards energy transition?. Actualidad Jurídica Ambiental.

Cosbey, Aaron and Mavroidis, Petros C. (2014). Heavy Fuel: Trade and Environment in the GATT/WTO Case Law. Rev Euro Comp & Int Env Law, 23: 288-301.

Young, Margaret A. (2014). Trade Measures to Address Environmental Concerns in Faraway Places: Jurisdictional Issues. Rev Euro Comp & Int Env Law, 23: 302-317.

Kulovesi, Kati. (2014). International Trade Disputes on Renewable Energy: Testing Ground for the Mutual Supportiveness of WTO Law and Climate Change Law. Rev Euro Comp & Int Env Law, 23: 342-353.

PUBLICACIONS DE RECENT ADQUISICIÓ

Serrano Tárraga, Mª Dolores. Tutela penal ambiental. Madrid: Dykinson, 2013.

Salgot, Miquel (editor). Stagnant water bodies pollution. Barcelona: Atelier 2013.

Abad Castelos, Montserrat. Las Energías renovables marinas y la riqueza potencial de los océanos: ¿un mar de dudas o un mar de oportunidades? Barcelona: Bosch, 2013.

Tomás Sánchez, José Enrique de. Estudios de impacto ambiental: manual práctico para su elaboración. San Vicente del Raspeig: Publicaciones de la Universidad de Alicante, DL. 2013.

Juste Ruiz, José. La protección del medio ambiente en el ámbito internacional y en la Unión Europea. Valencia: Tirant lo Blanch, 2014.

Alberich González, Joan (coord.). Informe sobre la docència i la recerca en sostenibilitat i medi ambient a la Universitat Rovira i Virgili. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2012.

Ecuador hacia la conferencia de Naciones Unidas sobre desarrollo sostenible Río+20. Quito: Ministerio Coordinador de Patrimonio, 2012.

AGENDA

Cicle de documentals de medi ambient (documental + expert + debat)

El Centre de Documentació de Medi Ambient impulsa un cicle de documentals de medi ambient amb  motiu del 20è aniversari de l'entrada en vigor del Conveni marc de les Nacions Unides sobre canvi climàtic.

La primera projecció del cicle serà: Hi havia una vegada una illa: la cara humana del canvi climàtic. Què passaria si la teva família s'hagués d'enfrontar a la decisió de deixar casa seva per culpa del canvi climàtic? Hi participaran Josep Enric Llebot, secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, i Joaquim Gutiérrez i Fruitós, degà dela Facultat de Biologia.

Entrada lliure amb inscripció prèvia fins a completar l'aforament  (inscripcions: Centre de Documentació de Medi Ambient, cdma.tes@gencat.cat o trucant al 934098758).

Data: 16 de desembre.

Lloc: Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (Aula de Graus), Av. Diagonal, 643, Barcelona.

Organitza: Centre de Documentació de Medi Ambient (CDMA).

Per a més informació:

http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/11_normativa_i_documentacio/01_xarxa_de_biblioteques/centre_de_documentacio_de_medi_ambient/

Sessió informativa: Conclusions COP20 Lima

Aquesta sessió informativa servirà per analitzar i conèixer de primera mà les conclusions, resultats i indicacions a seguir per tal d'arribar a un acord global a París, el 2015.

A la sessió participaran Josep Enric Llebot, Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Elvira Carles, directora de la Fundació Empresa i Clima i Iñaki Gili, secretari tècnic de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat.

Data: 17 de desembre.

Lloc: Sala d'Actes de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat. Avda. Diagonal, 525, 1a planta, Barcelona.

Organitza: Fundació Empresa i Clima / Departament de Territori i Sostenibilitat / Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

Per a més informació:

http://www.coamb.cat/userfiles/Sesi%C3%B3n%20informativa%20conclusiones%20COP20.pdf

Curs d'Educació Ambiental

El COAMB us proposa un curs complet de de 36 hores lectives que capacitarà els assistents per a la comprensió de conceptes pedagògics i  didàctics dirigits a l'Educació Ambiental, i els dotarà d'eines per la seva aplicació pràctica.

Destinat als professionals del medi ambient o l'educació, estudiants, i persones interessades en l'educació per la sostenibilitat.

Data: 19, 21, 23, 26, 28, 30 de gener y 2, 4, 6, 9, 11 y 13 de febrer de 2015.

Lloc: Aula Ambiental Bosc Turull. Passeig Turull 2-4, 08023, Barcelona.

Organitza: COAMB, Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya.

Per a més informació:

http://coamb.cat/userfiles/fulleto_curs_educacio_ambiental_3ed_final.pdf

I Congrés de l'Aigua a Catalunya

L'Associació Catalana d'Amics de l'Aigua organitzarà, el proper mes de març, el I Congrés de l'Aigua a Catalunya. Fins el 15 de desembre, es poden formalitzar les inscripcions amb un descompte del 20%. 

El I Congrés de l'Aigua vol esdevenir un espai per a l'anàlisi i la reflexió dels importants aspectes de tot tipus que tenen a veure amb l'aigua a Catalunya. Aquest Congrés pot constituir el marc idoni per debatre sobre les diferents problemàtiques de l'aigua i, el que és més important, poder definir amb claredat els reptes i l'objectiu comú de gestió de l'aigua i analitzar i valorar solucions de futur.

L'Associació Catalana d'Amics de l'Aigua vol que aquesta trobada sigui oberta i plural, amb una visió amplia dels problemes.

Data: 18 i 19 de març de 2015.

Lloc: Cosmo Caixa, c/Isaac Newton, 26, Barcelona.

Organitza: Associació Catalana d'Amics de l'Aigua.

Per a més informació:

http://congresaiguacatalunya.com/?page_id=76

PUBLICACIONS DELS INVESTIGADORS DEL CEDAT

Libros y Monografías

Campins Eritja, M. Casado Casado, L. Nieto Moremo, J.E., Pigrau Solé, A., Pont, I; Environmental Law in Spain - 2nd edition, June 2014,  ISBN 9041153187. ISBN 13: 9789041153180.

Capítulos de libro y artículos en revistas

Casado Casado, L. i Fuentes Gasó, J.R.,  "Administración local y medio ambiente: supresión de licencias de actividad y avance de los regímenes de comunicación y declaración responsable", en LÓPEZ RAMÓN, F. (dir.), Observatorio de Políticas Ambientales, Thomson-Aranzadi, Pamplona, 2013, pp. 429-462.N: 978-84-9014-741-2. Dipòsit Legal: NA 1541/2013.

Iglesias Márquez, D.; Felipe Pérez, B., Mexico's 2013 energy reform: towards energy transition? Actualidad Jurídica Ambiental, 1 de diciembre de 2014. ISSN: 1989-5666 NIPO: 721-14-001-X

 
Si no desitja seguir rebent aquest bulletí: clicar AQUÍ(ELIMINAR)
El Butlletí Informatiu és un servei gratuït del Centre d'Estudis de Dret Ambiental Alcalde Pere Lloret (CEDAT) de la Universitat Rovira i Virgili.
Per a qualsevol comentari o suggeriment, enviï'ns un email a: cedat(ELIMINAR)@urv.cat.