CEDAT | Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona

BUTLLETÍ INFORMATIU

Butlletí nº 56, Maig de 2014

Tarragona

descarregar notícies descarregar notícies / descarregar butlletí descarregar notícies

EDITORIAL

Antropocè

Un equip científic, dirigit pel paleobiòleg Jan Zalasiewicz, de la Universitat de Leicester, treballa sobre la hipòtesi de què les transformacions humanes sobre el planeta Terra han arribat a ser tan rellevants en els últims decennis que estarien donant lloc a una nova era geològica, que rebria el nom d'antropocè. L'equip preveu la presentació dels resultats de la seva recerca i, en conseqüència, la proposta perquè s'adopti el nom per a l'edat geològica en què ens trobem en un parell d'anys.

Una edat geològica es correspon amb un pis, això és, un estrat del sòl que presenta una composició diferenciada en relació amb els que s'ubiquen a nivell interior i superior. Això es correspon amb l'acumulació d'un determinat tipus de components en aquest estrat, que defineixen un cert modus de relacions geobiològiques per a un cert període de temps més o menys llarg.

D'això se'n dedueix que la consideració de la possibilitat d'una era definida per l'impacte de l'ésser humà en relació amb la definició d'un estrat geològic determinat projecta a una escala particularment significativa l'impacte de l'activitat humana en el planeta i es correspon amb les intuïcions formulades des de diverses perspectives científiques en relació amb els seus efectes, tant des del punt de vista de la seva importància, com de la seva durada en el temps.

En definitiva, la idea és que els éssers humans estan transformant el planeta amb una progressiva ampliació del metabolisme social, la qual cosa obliga a considerar la necessitat de millorar les tècniques i estructures de governança de cara a acomodar l'impacte social sobre el medi en una configuració d'aquest que permeti la supervivència de les mateixes societats humanes. Aquest és el major repte que se li presenta actualment a la humanitat, la qual cosa, segurament, exigeix un replantejament profund dels fòrums i processos en què es prenen les decisions, ja que sembla que els actors rellevants són incapaços d'adaptar-se als nous reptes que la dimensió adquirida pel metabolisme social presenta.

D'altra banda, ha de considerar-se la necessitat de què la reconsideració profunda de la presa de decisions en la comunitat humana global es posi en sintonia amb una aproximació científica més oberta i interdisciplinar, de manera que el coneixement en què es basin les prioritats socials es correspongui amb l'escenari complex que planteja l'escala de l'impacte humà sobre el medi. Política, economia i ciència són interpel·lades a l'hora pels nous desenvolupaments en l'àmbit de coneixement com el que planteja la consideració d'una edat geològica definida per l'impacte humà.

Maig 2014

NOTÍCIES

Internacional:

Augmenta la violència contra els indígenes a Brasil

Així ho indica l'última edició de l'informe “Conflicte en el camp” presentat a Brasília per la Comissió Pastoral de Terra, organització que en 1991 va ser guardonada amb el “Premi Nobel Alternatiu”.

Revoluciontrespuntocero

“En els 29 anys que portem fent aquest informe, mai havíem registrat tan gran ofensiva contra els pobles indígenes com va succeir en 2013″, van anunciar a Brasília els membres de la Comissió Pastoral de Terra (CPT).

L'organització que en 1991 va ser distingida amb el Right Livelihood Awad (també conegut com a “Premi Nobel Alternatiu”) per la seva labor a favor de la justícia social i el respecte als drets humans dels petits agricultors i camperols, va presentar dilluns passat el reporti anual “Conflicte en el camp” que relleva les violències sofertes pels treballadors rurals d'aquest país.

Durant l'any 2013 van ser registrats a Brasil 34 assassinats, 15 intents d'homicidi i 195 amenaces de mort relacionades amb conflictes per la terra. Es van denunciar 243 agressions i 99 arrests, marcant en tots dos casos un fort increment respecte al període anterior.

En aquest context, de les 829 víctimes de violències (incloent assassinats, intents i amenaces d'homicidi, arrests, i unes altres), 238 van ser indígenes. També van involucrar a membres de comunitats indígenes 10 dels 15 intents d'assassinat i 33 de les 241 amenaces de mort registrades en 2013. Dels 1266 conflictes relacionats a la terra, 206 involucren a poblacions indígenes.

Una altra dada destacada de l’informe 2013 és el creixement del 32% dels conflictes per l'aigua. Igual que en edicions anteriors, el principal escenari de conflictes segueix sent la regió amazònica, on la quantitat de famílies expulsades va créixer un 76%.

Font:

Pressenza (1 de maig de 2014)

http://www.pressenza.com/es/2014/05/aumenta-la-violencia-contra-los-indigenas-en-brasil/

El Carib acorda mesures per pal·liar els desastres naturals

La “VI Cumbre de la Asociación de Estados del Caribe” (AEC) que s'ha celebrat a Mèrida (Mèxic), ha conclòs amb el compromís de millorar l'actuació conjunta davant desastres naturals i impulsar el comerç i la connectivitat, encara que entelada per absències de destacats liders de la regió.

Els representants dels 25 països membres de l'organització creada fa dues dècades i dels 7 Estats associats també van acordar a Mèrida, en el sud-est de Mèxic, impulsar el turisme sostenible i van aprovar quatre iniciatives per impulsar la cooperació.

hoy.com.ec  Informació per prevenir

Entre elles, la creació d'una plataforma d'informació territorial del Gran Carib per a la prevenció de desastres que contribueixi a la gestió integral del risc, l'estandardització de tràmits duaners i la millora de la logística i les infraestructures de ports per desenvolupar el transport marítim a curta distància.

Sobre els assumptes abordats en la cita, el governant de Guatemala, Otto Pérez Molina, nou president temporal del fòrum, va dir que la gestió integral del risc de desastres va tenir un lloc preponderant pel que representa “el canvi climàtic i els fenòmens naturals que han colpejat moltíssim als Estats” de l’AEC.

El mandatari guatemalenc va assumir la presidència pro témpore del fòrum de concertació amb el compromís de donar especial atenció al canvi climàtic i la gestió de desastres naturals, i va prometre concretar els acords aconseguits en aquesta cimera.

Connectivitat

Durant el debat, celebrat a porta tancada al Centre de Convencions Segle XXI d'aquesta ciutat del Carib, també es van presentar idees per millorar la connectivitat de la regió.

Segons Pérez Molina, el president amfitrió d'aquesta cita, el mexicà Enrique Peña Nieto, es “va comprometre a liderar una anàlisi per veure com es pot millorar la connectivitat, especialment aèria, entre els diferents països que conformem l’AEC”, i va confiar que aquest estudi derivarà en l'adopció d'accions conjuntes.

Els dirigents van acordar crear tres grups de treball, un dirigit a millorar la connectivitat aèria a la regió, un altre per facilitar el comerç a través de la integració dels sistemes duaners i l'últim sobre vises de negocis, d'acord amb la Declaració de Mèrida.

També van aprovar l'engegada d'una unitat dedicada a seguir l'execució dels projectes de cooperació i a gestionar nous recursos de la comunitat internacional per sufragar iniciatives en sectors prioritaris de l’AEC.

En el tancament del conclave, el president mexicà també va al·ludir a la decisió dels dirigents de revitalitzar l’AEC i recolzar econòmicament “encara més a la secretaria general perquè pugui materialitzar els objectius traçats”.

Fi del bloqueig a Cuba

En el terreny internacional, els líders del Carib van demanar a EUA la fi del bloqueig econòmic, comercial i financer impost a Cuba fa més de mig segle, i van expressar la seva solidaritat amb Veneçuela “davant els actes de violència” ocorreguts durant les protestes iniciades al febrer que han deixat “un saldo lamentable de víctimes”.

A més, van recolzar el “diàleg ampli” entre el Govern de Nicolás Maduro i l'oposició veneçolana, al mateix temps que van exigir respectar l’ “ordre democràtic, l'Estat de dret, els drets humans i llibertats fonamentals”.

Encara que a Mèrida es va generar molta expectació per l'arribada del president veneçolà, aquest finalment no va acudir a la cimera per l'assassinat del regidor i exdirector d'intel·ligència Eliézer Otaiza a Caracas.

En el seu lloc va assistir el canceller veneçolà, Elías Jaua, qui va agrair “aquest nou recolzament a la institucionalitat democràtica, a la pau i al diàleg convocat pel president” durant la VI Cimera de l’AEC.

Assistents

A la cita tampoc van ser-hi els governants de Cuba, Raúl Castro; Costa Rica, Laura Chinchilla; Nicaragua, Daniel Ortega; Colòmbia, Juan Manuel Santos, i Panamà, Ricardo Martinelli.

A més de Peña Nieto i Pérez Molina, van participar en la cimera els mandataris Juan Orlando Hernández (Hondures), Danilo Medina (República Dominicana) i Michel Martelly (Haití), així com el president electe de Costa Rica, Luis Guillermo Solís.

També una desena de caps de Govern de països del Carib, diversos cancellers i els titulars de l'Organització d'Estats Americans (OEA), el xilè José Miguel Insulza, i del “Banco Interamericano de Desarrollo (BID), el colombià Luis Alberto Moreno.

Font:

EFEVerde (02 de maig 2014)

http://www.efeverde.com/blog/noticias/el-caribe-acuerda-medidas-para-paliar-los-desastres-naturales/

L’Antropocè, el temps geològic de l’home, pot haber nascut amb l’era atòmica.

La humanitat s’ha convertit en una força de la naturalesa tan gran que fins i tot pot tenir una època geològica pròpia: l’Antropocè. Els científics debaten quan va començar aquest nou temps i apunten a mitjan segle XX, amb el naixement de l'era atòmica.

Encara vivim a l'Holocè, que va començar fa uns 12.000 anys, després de les últimes glaciacions, i el clima temperat del qual ha permès als humans progressar i deixar una petjada molt profunda al planeta.

hoy.com.ec  Tan profunda -ha causant extincions i alterat cicles naturals- que ara s'estudia la designació de l’Antropocè com a escala geològica.

Un equip internacional treballa des de 2009 sobre aquest nou concepte i prepara un informe que es debatrà al 2016 a una reunió de la Unió Internacional de Ciències Geològiques, l'òrgan competent per decidir sobre les edats de la Terra.

Jan Zalasiewicz, un paleobiòleg de la Universitat de Leicester que dirigeix l'elaboració d'aquest estudi, avança que el document suggerirà que l'inici de l'era atòmica a mitjan segle XX podria ser la data d'inici de l’Antropocè.

L'impacte de l'home

El seu equip busca evidències de l'impacte global de la Humanitat que pugui mesurar-se de forma objectiva en els sediments, i certs isòtops radioactius alliberats per l'home, ja siguin proves nuclears o accidents com el de la central japonesa de Fukushima, són un d'aquests “marcadors”.

“L'inici de l'era nuclear és un marcador, això no significa que els senyals nuclears siguin més importants que unes altres, sinó que és per una raó pragmàtica, perquè es poden reconèixer i seguir”, explicà a Efe a Viena durant la reunió anual de la Unió Europea de Geociències.

“Si prens un comptador Geiger pots detectar aquestes ‘escombraries’ atòmiques sobre nosaltres, en el sòl, i en qualsevol estrat format després de meitat del segle XX. Però no es poden trobar abans”, destaca, la qual cosa suposa un prova de l'activitat humana a escala planetària.

Altres experts han proposat que l’Antropocè comenci amb la Revolució Industrial, iniciada a Anglaterra a la fi del segle XVIII, o molt més enrere, amb l'aparició de l'agricultura fa uns 10.000 anys, però el problema és que ambdues fites no constitueixen fenòmens amb un impacte global en els sediments terrestres.

La “Gran acceleració”

Zalasiewicz subratlla que des de mitjan segle XX es produeix, a més, el que defineix com a “Gran Acceleració”, on l'impacte de l'home i la seva tecnologia sobre la Terra es multipliquen i apareixen nous materials com el plàstic o l'alumini.

La proliferació sense precedents d'espècies invasores, l'aparició de grans megalòpolis per l'explosió demogràfica, la concentració de diòxid de carboni en l'atmosfera i l'acidificació dels oceans són altres aspectes d'aquesta “Gran Acceleració” sense precedents.

Zalasiewicz assenyala que si en un “futur llunyà” un geòleg estudiés la petjada de la Humanitat a l'últim segle sobre el planeta li semblaria “tan sobtada i profunda com l'impacte d'un asteroide”.

Especialment preocupant és l'acidificació dels oceans pel CO2, que perjudica a moltes formes de vida marina, però sobretot afecta al desenvolupament de corals, mol·luscs i certes formes de fitoplàncton, fonamentals a la cadena tròfica.

Zalasiewicz assenyala que les cinc extincions massives, l'última fa 65 milions d'anys, que va esborrar als dinosaures del planeta, van estar vinculades a la incapacitat dels corals per crear esculls, el mateix que, de seguir la tendència actual, pot succeir en “un futur geològic proper”.

L'home, el major transformador del Planeta

Per a Tony Brown, un paleoambientòleg i geògraf físic de la Universitat de Southampton, que també treballa a una altra comissió científica per definir i delimitar el concepte d’Antropocè, vivim en una època diferent a l'Holocè perquè la Humanitat s'ha convertit en la major força de transformació del planeta.

“Els humans mouen més sediments al planeta que els processos naturals com els rius”, per la qual cosa “no podem deixar d'estudiar als humans com el principal agent de transformació”, va declarar a la premsa durant la reunió científica a Viena.

L'impacte humà

John Burrows, un químic atmosfèric de la Universitat de Bremen (Alemanya), destaca que, a més del debat acadèmic, la designació del nostre temps com Antropocè pot ajudar a conscienciar-nos de l'enorme impacte de les nostres accions.

Com a exemple, va indicar que l’agroindustria de fertilitzants químics ha trastocat a l'últim segle el cicle del nitrogen i és una font de gran contaminació per als aqüífers i els rius.

“Seguim comportant-nos com a caçadors-recol·lectors amb recursos il·limitats”, la qual cosa té un important cost per al planeta, per a la seva biodiversitat, i el concepte d’Antropocè pot llançar un missatge per buscar fórmules més sostenibles, va confiar.

Al cap i a la fi, més important que el nom de la nostra època geològica, sigui o no l’Antropocè, és que no sigui l'última.

 

Font:

EFEVerde (02 de maig 2014)

http://www.efeverde.com/blog/noticias/el-antropoceno-el-tiempo-geologico-del-hombre-pudo-nacer-con-la-era-atomica/

Els combustibles fòssils reben més subsidis que l'energia renovable

Els subsidis governamentals a les energies renovables causen gran consternació a tots aquells que creuen en la santedat del lliure mercat. "Si no poden sostenir-se per si mateixos per què mantenir-los?", solen dir.

Però moltes altres fonts d'energia són subsidiadas, especialment els combustibles fòssils.

De fet, les xifres indiquen que els subsidis al petroli, carbó i gas, sobrepassen als que es destinen a les energies renovables.BBC Mundo      Segons l'Agència Internacional d'Energia (IEA en les seves sigles en anglès), en 2012 els subsidis a combustibles fòssils van ascendir a US$544.000 milions, mentre que els subsidis a l'energia renovable van ser de US$101.000 milions.

El Fons Monetari Internacional (FMI) situa els subsidis per al total d'hidrocarburs en US$2 bilions.

Els combustibles fòssils suposen el 80% del nostre consum total d'energia, però així i tot són produïts per una indústria necessitada d'ajuda.

 

Forta competència

Milers de persones a Índia no tenen accés a l'electricitat. Els subsidis es donen de diferents maneres, la qual cosa ajuda a explicar la discrepància en estimats. La IEA se centra en subsidis que tenen impacte directe en el consumidor, mentre que el FMI inclou subsidis dirigits a productors, com a desgravaments fiscals.

Alguns argumenten que certs subsidis a productors són tant necessaris com a beneficiosos. "Incentiven una competència forta i saludable pels recursos naturals que d'una altra forma no serien rendibles per explotar", diu Philip Whittaker del Boston Consulting Group.

Segons ell, aquest tipus de subsidis són simples "modificacions" d'un mercat energètic global que és "fins a un punt una construcció artificial". En altres paraules, no hi ha igualtat de condicions, fins i tot amb el suport de l'estat.

Però la majoria dels subsidis estan vinculats al consum més que a la producció, fins i tot en països en desenvolupament.

De fet, aquests subsidis representen una mitjana de dos terços dels entre US$55.000 milions - US$80.000 milions a l'any en subsidis aportats pels països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

Hi ha nombrosos tipus de subsidis al consum, des de baixos impostos a subsidis de salari a costos baixos per serveis del govern.

A Regne Unit, per exemple, l'impost afegit (VAT) al gas i a l'electricitat és del 5%, en lloc del 20% de molts altres productes. A Alemanya, segons l'Associació alemanya d'energia eòlica, les ajudes directes a la indústria del carbó van ascendir a US$270.000 milions entre 1970 i 2012. Uns subsidis que només s'aniran eliminant en 2018.

"Sense sentit"

Però molts subsidis atorgats en països en desenvolupament es donen com a inversions de l'Estat a molt baix interès o ingressos perduts per vendre combustible a un preu artificialment baix.

Tal com explica Laszlo Varro, de la IEA, una inversió de US$100.000 milions en infraestructura elèctrica a un interès del 2%, on el cost del capital al mercat seria d'un 8%, representa un subsidi de US$6.000 milions. Igualment, vendre un barril nacional a US$20 per mantenir els preus baixos, quan podries exportar el mateix barril al mercat per US$100, representa un subsidi de US$80.

Com diu William Blythe, de l'Oxford Energy Associates, "econòmicament no té sentit".

Inversió massiva

Hi ha moltes raons per creure això. Per començar, els subsidis desestimulen la inversió privada en el sector energètic, ja que les companyies no poden competir amb preus baixos, subsidiats pel govern.

I molts governs no poden afrontar el fet de subministrar energia barata a tota la seva població, donant energia eficientment a només una part d'ella.

La IEA ha estimat que es necessita una inversió de US$1 bilió en el sector energètic d'Índia en els propers 20 anys per proveir electricitat als 300 milions de persones que accedeixen a ella. El govern simplement no pot permetre's gastar aquesta quantitat de diners.

I el mateix succeeix, encara que a una escala més petita, a Indonèsia, Vietnam, Filipines i gran part d'Àfrica subsahariana.  De fet, la meitat del sector energètic als països en desenvolupament és propietat de l'estat.

Subsidis milionaris

Com diu Varro, excepte l’Orient mitjà, no és realista per als governs dur a terme aquest tipus d'inversions.

Els subsidis també absorbeixen diners que podrien ser invertits en altres prioritats com la salut i l'educació, no només perquè esgoten les arques públiques sinó perquè redueixen significativament els ingressos per impostos.

Segons la IEA, l’Orient mitjà i el nord d'Àfrica els subsidis al combustible equivalen a més del 20% dels ingressos del govern. Els subsidis també poden generar "patrons insostenibles de demanda", diu Paul McConnell, de la consultora Wood Mackenzie.

En alguns països de l’Orient mitjà, diu, "l'augment del subministrament no equival a l'augment de la demanda". Per això es dóna el cas d'uns Emirats Àrabs rics en gas que volen desenvolupar la seva indústria nuclear. De la mateixa manera a Egipte, els preus de la gasolina subsidiada eren sostenibles quan la producció nacional de cru era alta, però amb el declivi de la indústria petroliera, els subsidis s'han convertit en una enorme despesa.

I Egipte no està sol, molts països de l’Orient mitjà, el Sud-est Asiàtic, Sud-amèrica i Àfrica mantenen costosos subsidis de combustible. Aquesta demanda artificial basada en subsidis i baixos preus també accelera l'emissió de gasos amb efecte hivernacle vinculats al canvi climàtic.

Ineficient i injust

Finalment, el que resulta curiós, és que tendeixen a incrementar la desigualtat entre rics i pobres.

Els més pobres en països en desenvolupament no tenen vehicle propi o aparells que consumeixen molta energia, així que es beneficien poc de la gasolina barata i l'electricitat.

"En general, només una petita porció dels subsidis arriba als realment pobres", diu Varro, "són una forma ineficient i injusta d'ajudar als pobres".

Tal com va dir la directora de l’FMI, Christine Lagarde, a finals de l’any passat: "els subsidis energètics són enormes en escala i ajuden a la gent que menys els necessita. Dur a terme accions en aquest sentit seria bo per al pressupost, bo per a la economia i bo pel planeta".

Progrés lent

En 2009 el G20 es va comprometre a eliminar gradualment "subsidis a combustibles fòssils ineficients que inciten un consum excessiu", però els progressos han estat dolorosament lents.

S'han anunciat algunes reformes. Per exemple, Xina ha incrementat el preu del gas natural per a usuaris no residencials i l’Iran va retallar els subsidis a la gasolina, després que Nigèria i Indonèsia prenguessin una mesura similar.

Però sembla que encara falta molt perquè es duguin a terme reformes massives. La raó és òbvia, les retallades als subsidis són molt impopulars entre la població, per la qual cosa són com un camp minat a nivell polític.

Pot ser que no ajudin als més pobres i vulnerables, però el combustible barat beneficia a molta gent, i molts estan preparats per sortir als carrers a protestar si es pugen els preus o es retallen els subsidis.

"És boig pensar que desapareixeran aquestes sensibilitats polítiques, però no significa que (desfer-se dels subsidis) mai passarà". Sense un impuls concertat i coordinat a nivell global, no obstant això, podria portar-nos moltíssim temps.

Font:

BBC (02 de maig 2014)

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2014/05/140430_economia_combustibles_fosiles_aa.shtml

Japó reprèn la caça "científica" de balenes malgrat la decisió internacional

Noticias Ambientales   Una flota balenera de quatre embarcacions va salpar del port d’Ayukawa.

La decisió de la Cort al març passat va demostrar que els programes de recerca “científica” japonesos són utilitzats per encobrir operacions baleneres de caràcter comercial i violen la moratòria.

A pesar que la decissió de la CIJ va prohibir a Japó emetre nous permisos de caça “científica” de balenes, la determinació només es limita a l'Oceà Austral i no inclou el programa implementat en el Pacífic Nord, conegut com JARPN II.

Abans del salpament de la flota balenera, el ministre de pesca de Japó, Yoshimasa Hayashi, va afirmar que el numero de balenes capturades es reduiria de 380 a 210, una xifra significativament alta si es considera que el testimoni clau de Japó davant la CIJ va afirmar que aquest tipus de programes de recerca haurien de capturar menys de 10 balenes a l'any. Hayashi va agregar que el seu país “manté fermament la seva política de reprendre la caça comercial de balenes”, evidenciant que l'interès de continuar aquests qüestionats programes de “recerca” és mantenir en actiu la indústria balenera mentre implementa agressives polítiques a l'interior de la Comissió Balenera Internacional, com ara la compra de vots de països de l'Àfrica i El Carib, per eliminar la moratòria global adoptada a inicis de la dècada dels vuitanta.

Una enquesta realitzada en un dia per un dels principals diaris estatals japonesos (Asahi Shimbun) va concloure que el 60 per cent dels japonesos està d'acord a continuar la caça “científica” de balenes. No obstant això, un 40 per cent va afirmar estar d'acord amb la decissió de la CIJ i només un 4% va asseverar consumir carn de cetacis “ocasionalment”.

Font:

Notícies Ambientals (03 de maig de 2014)

http://noticiasambientales.com.ar/index.php?leng=es&nombremodulo=ANIMALES&id=2970

Unió Europea:

Europa, dividida per una tècnica controvertida

 1

La crisi d'Ucraïna i l'amenaça de talls del subministrament de gas per part de Rússia, d'on procedeix una tercera part de tot el que es consumeix a Europa, han tornat a posar sobre la taula el fracking, una controvertida tècnica d'extracció d'hidrocarburs no convencionals que planteja dubtes sobre el seu efecte en el medi ambient. David Cameron, el primer ministre britànic, ha aprofitat per recordar l'enorme dependència energètica del gas rus a Europa. No és el cas del seu país, però així i tot li ha servit per tornar a afirmar que té “el deure” d'explorar les seves reserves de gas d'esquist. El seu Govern va anunciar fa uns mesos que el 64% del subsòl conté gas extraïble mitjançant aquesta tècnica. Mentre Regne Unit l'abraça, altres socis europeus, com França, estan frontalment en contra.

El fracking divideix de tal manera als Estats membres de la UE que la Comissió va renunciar al gener passat a regular-ho i es va limitar a emetre unes recomanacions tan poc concretes com aquestes: “Avaluar acuradament l'impacte mediambiental i els riscos” o “comprovar la qualitat de l'aigua, aire i sòl abans de començar les operacions”.

Unes generalitats que amaguen la incapacitat de la Comissió per posar d'acord a Regne Unit i Polònia, defensors de la tècnica, amb França i Bulgària, per exemple, on està prohibida. Les peticions de l'Eurocambra i dels ecologistes, que clamaven per unes normes comunes, han caigut en sac trencat.

Com a resultat d'aquesta indefinició, cada país està responent a la seva manera a la pregunta de moda: podria ser el fracking la resposta europea al barat gas rus? Polònia, per exemple, creu que sí. S'ha convertit en capdavanter a Europa de la defensa de la fractura hidràulica. Per seguir sent-ho acaba de canviar la seva legislació mediambiental per facilitar el treball a les empreses que exploren en el seu subsòl. Ha aprovat que els pous exploratoris de fins a 5.000 metres de profunditat —bàsicament tots— no necessiten estudi d'impacte ambiental.

Relaxar els requisits mediambientals afegeix controvèrsia a un assumpte de per si mateix polèmic. El fracking consisteix a perforar el subsòl i injectar aigua a pressió barrejada amb sorra i substàncies químiques per alliberar el gas d'esquist (també anomenat gas pissarra) que es troba en les roques bituminoses. Planteja interrogants per la possible contaminació d'aqüífers, l'ús intensiu d'aigua, els microseismes i l'exposició a productes químics. Els que s'oposen a aquesta tècnica no al·leguen únicament l'aparent paradoxa de gastar diners a explorar un recurs —com tots els hidrocarburs— finit i altament contaminant; també estan preocupats pels efectes sobre la salut humana i als ecosistemes.

No obstant això, el boom de la fractura hidràulica a Estats Units, on el gas natural costa una tercera part que a Europa i una cinquena part que a Japó, segons dades de l'Agència Internacional de l'Energia, ha fet que molts Governs europeus estiguin oberts a explorar els seus subsòls. També Espanya n'està. El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, ha manifestat en públic repetidament el seu suport a la recerca amb aquesta tècnica. El Govern ha concedit en els últims anys diverses desenes de permisos de recerca d'hidrocarburs, que són en la seva majoria per buscar gas no convencional. És a la conca basca-cantàbrica on es creu que la geologia és més favorable. De moment, no s'ha construït cap pou.

Font:

El País (1 de maig de 2014)

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/05/01/actualidad/1398973254_625405.html

El Parlament Europeu aprova les noves normes anti soroll en aeroports

El Parlament Europeu ha sancionat, favorablement, les noves normes comunitàries en matèria de reducció de soroll als aeroports de la Unió Europea (UE). A partir d'ara, les autoritats nacionals de cada soci comunitari hauran de prendre les mesures més eficaces per limitar el nivell de decibels, en cadascun dels aeròdroms del bloc.

Segons la nova norma, les limitacions operatives només hauran de ser l'últim recurs. De tota manera, els 28 Estats membres segueixen tenint competència final a l'hora de decidir quins són els nivells màxims de soroll permesos en els seus aeroports. Les noves normes solament s'aplicaran als grans aeroports civils amb més de 50.000 moviments anuals.

El nou reglament, adoptat poc abans de la Setmana Santa, compleix amb les directrius de l'Organització de l'Aviació Civil Internacional (OACI) i la seva entrada en vigor està prevista dos anys després de la seva publicació en el Diari Oficial de la UE.

Basada en els estàndards internacionals en matèria de reducció de soroll, la nova legislació serà una eina fonamental perquè les autoritats d'aviació civil puguin aplicar programes que permetin retirar, progressivament, de servei, les aeronaus més “contaminants” en qüestió de soroll.

El reglament contempla consideracions en matèria de salut i obliga al fet que es respecti la directiva sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, actualment en procés de revisió.

Reduir la contaminació acústica

El passat 2 d'abril (2014), el Parlament Europeu va aprovar a més una nova directiva que imposa límits més rigorosos al soroll provocat pel motor dels vehicles.

La norma, que té per objectiu millorar la salut dels ciutadans, recomana la introducció d'etiquetes per informar als compradors dels nivells de soroll dels vehicles nous. A més, aconsella l'ús de sistemes d'alerta acústica en cotxes elèctrics i híbrids.

La nova directiva estableix una reducció del límit de soroll per als cotxes que, en 12 anys, haurà de passar de 74 a 68 decibels. No obstant això, als vehicles més potents se'ls permetrà superar aquest límit en 9 decibels com a màxim. Per la seva banda, els camions pesats (aquells de més de 12 tones) hauran de reduir el seu nivell de soroll de 81 a 79 decibels.

Estudi espanyol sobre l'impacte nociu del soroll

Científics de l'Institut de Salut Carlos III de Madrid i de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis d'Aigua (IDEA- CSIC) de Barcelona afirmen haver trobat una nova relació directa entre l'excés de decibels que provoca el tràfic i la mortalitat per malalties cardiovasculars (ECV).

Segons expliquen en un treball publicat a l’European Journal of Prevention Cardilogy, existeix un vincle entre l'estrès que generen els nivells de soroll en l'organisme i l'agreujament de certes patologies cardiovasculars.

L'excés de soroll, apunten, dispara els nivells d'adrenalina, cortisol o norepinefrina, que incideixen en les ECV. L'estudi va ser realitzat a Madrid entre 2003 i 2005. Durant aquests tres anys la capital espanyola va superar el nivell de sorolls permès per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), amb més de 55 decibels (dB).

Per cada increment d'1dB (A), el risc augmenta en un 6,6 % per al grup de persones majors de 65 anys, encara que aparentment, d'acord amb l'estudi, no existeix vincle directe entre soroll i ECV per a menors d'aquesta edat.

Malgrat els resultats, aquests no suposen una sorpresa per als experts. Existeixen moltes evidències científiques del nexe entre contaminació acústica i el risc de patirr problemes cardiovasculars o d'hipertensió, entre altres problemes de salut.

Font:

Euractiv (21 d’abril de 2014)

http://www.euractiv.es/noticias/medio-ambiente/noticia.php?noticia=7488

El Parlament Europeu aposta per la reducció de l'ús de bosses de plàstic

L'Eurocambra ha aprovat avui (16 d’abril de 2.014) una nova normativa que té com a objectiu principal reduir l'ús de les bosses de plàstic en almenys un 80% fins a l'any 2019. Entre les mesures que se sol·liciten en el text, els països europeus hauran d'evitar distribuir gratuïtament aquestes borses en els establiments, a més d'incentivar l'ús d'altres bosses de plàstic més gruixudes i reutilitzables.

La proposta de la comissió de Medi ambient del Parlament Europeu té com a objecte principal l'obligació per part dels Estats membres de prendre mesures per reduir almenys un 50% l'ús de les bosses de plàstic lleugeres fins al 2017 i en un 80% fins a 2019. Aquesta proposta posa de manifest que els ciutadans continuen utilitzant les bosses de plàstic d'un sol ús perquè són gratuïtes, per la qual cosa s'exposa la prohibició de la distribució gratuïta en els supermercats i altres superfícies.

Al voltant del 90% de les borses utilitzades en la Unió Europea són de caràcter lleuger, sent més contaminants aquestes per al medi ambient. Per això, els Estats membres hauran d'incentivar l'ús d'un altre tipus de borses més gruixudes i reutilitzables, a través d'instruments econòmics com la fixació de preus, l'ús d'impostos i les restriccions.

Segons dades de la Comissió Europea, a la UE es consumeixen a l'any uns 100.000 milions de bosses, xifra que podria augmentar fins als 110.000 al 2020, la qual cosa suposa una mitjana de 200 bosses a l'any per cada europeu.

Font:

Euractiv (16 d’abril de 2014)

http://www.euractiv.es/noticias/medio-ambiente/noticia.php?noticia=7478

Espanya:

Ecologistes demanen l'execució forçosa de la decissió judicial sobre la titularitat pública de l’Algarrobico

Els col·lectius “Ecologistas en Acción”, “Amigos del Parque Natural de Cabo de Gata-Níjar” i “Salvemos Mojácar” han enviat un escrit a la Junta i al Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) per sol·licitar que es procedeixi a l'execució forçosa de les sentències que determinen la titularitat pública del sòl sobre el qual s'aixeca l'hotel d’Azata del Sol en el paratge de l’Algarrobico, a Carboneras (Almeria), per 2,3 milions d'euros.

Al citat escrit s'insta al fet que es compleixi el que es disposa, en un dels casos en ferm, per la Secció Primera del TSJA, que va estipular que el delegat provincial de Medi ambient formalitzés les escriptures de compravenda o, en defecte d'això, Acta de Pagament i Ocupació i altra documentació necessària per a la inscripció de la finques que integren els sectors ST-1 i ST-2 als registres pertinents a nom de l'administració autonòmica.

Ecoticias

Els col·lectius conservacionistes fonamenten el seu escrit, consultat per Europa Press, en l'article 104 de la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa-administrativa d'execució forçosa de resolucions judicials que contempla que qualsevol de les parts i persones afectades per una resolució poden instar la seva execució forçosa.

"La justificació de l'execució de les resolucions judicials del TSJA relatives a l'exercici del retracte sobre els terrenys de l’Algarrobico seria viable des del punt de vista legal i material perquè la protecció ambiental justifica tota acció publica destinada a gestionar i millorar la qualitat ambiental dels espais protegits, en aquest cas, l'adquisició d'uns terrenys privats per reparar un dany ambiental produït i reposar el lloc al seu estat originari, com seria la demolició de l'immoble de l’Algarrobico i la recuperació ambiental de la zona degradada", sostenen.

Fan al·lusió, així mateix, a l'article 42 del Pla de Protecció del Corredor Litoral d'Andalusia, que encara que es troba en fase de tramitació i aprovació inicial, és un "argument", segons subratllen, que la Junta "hauria d'esgrimir per poder iniciar els pertinents tràmits per executar la sentència que avala el dret de retracte sobre les finques en les quals es troba el complex hoteler".

En concret, assenyala que el citat article assegura que el Pla té per objecte establir objectius, criteris i determinacions per a la protecció, conservació i posada en valor de les zones costaneres d'Andalusia, en el marc d’allò establert al Pla d'Ordenació del Territori d'Andalusia per al domini litoral, "sent la regeneració de la platja de l’Algarrobico un dels seus objectius establerts i on la demolició de l'hotel d’Azata seria la solució més idònia des del punt de vista ambiental". "Es recomana a més expressament la seva descatalogació com a sòl urbà i la seva restauració ambiental", afirmen.

“Ecologistas en Acción”, “Amigos del Parque Natural de Cabo de Gata-Níjar” i “Salvemos Mojácar” sol·liciten, així mateix, que s'executi el protocol general de col·laboració subscrit entre la Junta d'Andalusia i el Ministeri d'Alimentació, Agricultura i Medi ambient per a la recuperació de la platja de l’Algarrobico publicat al BOE de 6 de desembre de 2011.

Cal recordar que TSJA va declarar el 13 de gener la fermesa d'una de les tres sentències que donen a la Junta andalusa la propietat del sòl sobre el qual s'aixeca l'hotel d’Azata per un import de 2,3 milions d'euros mentre que les altres dues en el mateix sentit es troben en tràmit de recurs de cassació davant el Tribunal Suprem (TS).

La sentència de la Secció Primera de l'Alt Tribunal que ja és ferma, dictada a l'octubre de 2013, considera conforme a dret el retracte exercit per la Junta sobre cinc finques propietat d’Azata i estableix que el sòl és, per tant, de titularitat pública. Apunta, pel que fa a la possibilitat o impossibilitat de restaurar els terrenys al seu estat primitiu, que la destinació que hagi de donar-se als terrens objectes de litigi "és una qüestió que se suscitarà amb posterioritat i a resultes del dret de retracte".

La Junta d'Andalusia va adquirir per 2,3 milions d'euros a la promotora al setembre de 2006 el sòl amb l'objectiu, segons va indicar el llavors president del Govern andalús, Manuel Chaves, de restaurar la zona per retornar-la a l'estat anterior a la seva construcció i de fer "desaparèixer" l'establiment d'una vintena de plantes i 411 habitacions.

El TSJA va subratllar a la seva sentència que l'interès mediambiental del paratge "resulta notori" per estar sota fins a sis figures conservacionistes europees i va al·ludir a la sentència que va dictar la mateixa sala al juny de 2012, en la qual es revocava el PORN que va entrar en vigor al 2008 en entendre que havia rebaixat el nivell de protecció pel que fa a 1994 i que aquest podia "fer factible la realització de noves edificacions o rehabilitació de les ja existents".

Font:

Ecoticias (30 d’abril de 2014)

http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/90994/noticia-medio-ambiente-Ecologistas-piden-ejecucion-forzosa-titularidad-Algarrobico

Isabel García Tejerina és la nova ministra d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient

L'actual secretària general del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient, Isabel García Tejerina, és la nova titular del departament en substitució de Miguel Arias Cañete. Com ja havia avançat el president del Govern, Mariano Rajoy, és l'únic canvi en el gabinet i queda descartada una remodelació més àmplia. El nom de García Tejerina, nascuda a Valladolid, de 45 anys i enginyera agrònoma per la Universitat Politècnica de Madrid, era el que havia sonat amb més força per fer-se càrrec del ministeri des que es va conèixer la designació d’Arias Cañete com a cap de llista del PP per a les eleccions europees del 25 de maig. Com que el rei Juan Carlos iniciava un viatge a Oman i Bahrain, l'acte de jura o promesa davant el rei d'Isabel García Tejerina com a nova ministra d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient es va produir a la tarda d'aquest dilluns a les 19.30 hores en el Palau de la Zarzuela.

Isabel García Tejerina, als seus 45 anys, es converteix en la segona ministra més jove del Gabinet de Mariano Rajoy, per darrere de la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, de 42. Amb el nomenament de García Tejerina es rebaixa la mitjana d'edat del que serà el segon Govern de Rajoy, en el qual segueixen predominant pel que fa a la formació, els llicenciats en Dret i en Ciències Econòmiques.

Ecoticias  La nova ministra d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient, Isabel García Tejerina, té nom i veu coneguts al Palau de Foment, seu del Departament, on ha ocupat llocs de responsabilitat en els gabinets de Loyola de Palacio i Jesús Posada, i en els dos de Miguel Arias Cañete. Garcia Tejerina, secretària general d'Agricultura des de febrer de 2012, és considerada mà dreta d'Arias Cañete.

La seva experiència en el sector agroalimentari serà fonamental a l'hora d'afrontar els seus reptes més immediats, com l'aplicació de la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC), Aixa com a l'hora de prendre les regnes d'un Departament que té, entre els seus reptes més immediats, l'aplicació de la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC), la consulta sobre la representativitat agrària o l'impacte de la reforma energètica prevista pel Govern en les tarifes del regadiu o la cogeneració.

Enginyera agrònoma de formació, per la Universitat Politècnica de Madrid, va ser responsable d'Agricultura en l'Oficina de la Junta de Castella i Lleó a Brussel·les i membre del Servei d'Assumptes Agraris Comunitaris de la Conselleria d'Agricultura i Ramaderia de la Junta de Castella i Lleó. Assessora executiva del Departament d'Agricultura amb els ministres Loyola de Palacio (1996-1999) i Jesús Posada (1999-2000), ocuparia ja el càrrec de Secretària General d'Agricultura en el primer mandat d'Arias Cañete, des de 2000 a 2004.

Posteriorment va ser nomenada directora de Planificació estratègica de l'empresa Fertiberia i consellera de la companyia mercantil algeriana de fertilitzants Fertial S.P.A. Com a actual secretària general d'Agricultura, García Tejerina ha tingut com a direccions generals adscrites la de Produccions i Mercats Agraris, la de la Producció Agrària, la de Desenvolupament Rural i Política Forestal i la de la Indústria Alimentària.

En el que va de legislatura ha participat activament en la negociació de la reforma de la PAC i la seva implantació a Espanya i ha estat interlocutora en innombrables reunions, trobades i negociacions amb tots els agents de la cadena agroalimentària, des de les organitzacions agràries a la indústria i la distribució, i altres agents del sector.

En un acte celebrat el 14 d'abril a Sant Pere del Rierol (Àvila), García Tejerina va assegurar que el que el seu nom sonés com a possible successora d'Arias Cañete "sempre és un afalac" i que la "pèrdua" del ministre els feia sentir-se "a tots una mica orfes", ja que des que li va conèixer al 2000 "no hi ha hagut una setmana" en la qual no hagin parlat i compartit "preocupacions" pel sector agroalimentari espanyol.

Font:

20 minutos (28 d’abril de 2014)

http://www.20minutos.es/noticia/2124015/0/isabel-garcia-tejerina/nueva-ministra/agricultura/

Mapa del maltractament de gossos a Espanya

Lagun té quatre anys. És un setter anglès mascle al que li encanta sortir a córrer per les muntanyes on viu i que s'arrauleix en el seu llit quan el fred fora talla la respiració. Tot marxa ben fins que es troba amb algú que porta un pal o un bastó. "Més que por sent terror", comenta Itziar, la persona que el va adoptar fa un any del centre d'acolliment Terracan, a Ferrol (la Corunya). Ni ella ni la seva parella, Jørgen, tenen molt clar com era la vida d'aquest gos de caça, que va estar passejant durant un any pels carrers del municipi de Buño (la Corunya), fins que el van recollir els tècnics de la protectora. "Els veïns van dir que l’anaven a matar a bastonades", recorda la jove, i el cos masegat del setter va demostrar que van complir la seva amenaça.

Casos com el de Lagun -que significa ‘amic' en basc- no són una excepció a Espanya. Segons dades facilitades pel Seprona (el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil), al 2013 van rebre 13.809 denúncies de gossos maltractats, la qual cosa suposa un 88% més que al 2008, any en què van començar a digitalitzar-se els casos. Els maltractaments inclouen un ampli ventall de categories, que van des de les més greus, com penjaments, morts o ferides per tiroteig i pallissa, fins a abandonaments, robatoris, desnutrició, transport inadequat, higiene deficient, enverinament o falta de xip.

Les xifres del Seprona solament es refereixen a casos que hagin estat comunicats a la Guàrdia Civil, per la qual cosa queden excloses les notificacions a Policia Local, ajuntaments, jutjats o centres d'acolliment. “Les nostres dades recullen les actuacions pròpies de la Guàrdia Civil, d'ofici, a més de les denúncies i qualsevol comunicació que tinguem per part dels ciutadans", explica la tinent Elisabel Sinde des del seu despatx a la seu central del Seprona.

Per això les xifres són molt diferents a les que presenten organitzacions com ara Ecologistes en Acció que, juntament amb la Fundació Affinity, aglutina els casos notificats en ajuntaments i centres d'acolliment. Al 2010 van calcular que va haver-hi 120.000 gossos abandonats, el 40% d'ells de caça. La xifra del Seprona d'aquest any els va situar en 320; d'ells, 95 van ser emprats en activitats cinegètiques.Mapa del maltractament de gossos a Espanya segons les dades del Seprona.   Infografia: José Antonio Peñas (Sinc). Font: Público.es     

"Les dades de la Guàrdia Civil han de veure's com a complementàries a les nostres", afirma Chesús Ferrer, de l'àrea de conservació de la naturalesa d'Ecologistes en Acció. "Amb ells es demostra, amb dades oficials, que les pràctiques de maltractament, mort i abandonament de gossos de caça a Espanya que venim denunciant són reals", afegeix.

Però les xifres del Seprona són les úniques que reconeixen els caçadors. "Un caçador mai abandona o sacrifica al seu gos, no obstant això, igual que existeixen assassins que maten a les seves dones o fills, hi ha algun individu, al que mai se’l podrà anomenar caçador, que atempta contra el seu gos", subratlla Ángel López, responsable de comunicació de la Real Federació Espanyola de Caça (RFEC). Les xifres de la Guàrdia Civil revelen que al 2013 va haver-hi 6.184 gossos de caça maltractats, que inclouen a races com a llebrers, podencs, setters, bracs.... Dels 6 gossos penjats que van comptabilitzar l'any passat, 4 eren de caça, mentre que dels 20 cans morts per tiroteig, 11 es dedicaven a l'activitat cinegètica.

A més, les estadístiques de la Guardia Civil mostren com els maltractaments de gossos de caça segueixen la mateixa tendència que els de el conjunt de gossos, dibuixant pràcticament les mateixes línies a les gràfiques amb independència del tipus de maltractament. Segons l'Estudi sobre l'abandonament d'animals de companyia al 2010, editat per la Fundació Affinity, la fi de la temporada de caça és el responsable del 10% dels abandonaments, un percentatge que augmenta a Extremadura i Castella-la Manxa, comunitats on aquesta pràctica té un fort arrelament.

Per la seva banda, les dades del Seprona situen a Andalusia al capdavant del rànquing, amb 13.092 animals agredits des de 2008, seguida per Castella i Lleó, amb 11.546, i Castella-la Manxa, amb 8.383. Les tres comunitats encapçalen també la llista pel que fa a gossos de caça maltractats. Els segueixen Aragó, Extremadura i Catalunya. Des de la RFEC asseguren que els caçadors que hagin abandonat o matat als seus gossos són expulsats de la federació, però sempre que existeixi una sentència ferma condemnatòria. I això passa en rares ocasions. La fi de la temporada de caça és la responsable del 10% dels abandonaments, un percentatge que augmenta a Extremadura i Castella-la Manxa.

Dels 504 procediments judicials per maltractaments a animals domèstics que va haver al 2012, solament 32 van tenir sentències condemnatòries, tal com revelen les Memòries de la Fiscalia General de l'Estat. Encara que cada any són més els procediments oberts, la xifra de sentències amb prou feines augmenta, i és similar a la de fa sis anys.

La gran majoria dels casos van ser arxivats i els experts apunten a dos motius. "En primer lloc, perquè pot haver denúncies en les quals no s'imputa el presumpte delicte a ningú, perquè es desconeix, i se sobreseuen i arxiven", indica Francisco Fernández, advocat penalista expert en maltractament animal. I en segon lloc, "perquè imputant presumptament el delicte a algú, si aquest nega els fets i no hi ha cap tipus de proves, la causa també se sobreseu i arxiva", afegeix.

Font:

Público (15 d’abril de 2014)

http://www.publico.es/516799/mapa-del-maltrato-a-perros-en-espana

Espanya bat el rècord en ajudes de la Unió Europea per a medi ambient

La Comissió Europea ha aprovat avui (30 d’abril de 2014), el finançament de 225 nous projectes del programa Life+, el fons de medi ambient de la Unió Europea. Els projectes seleccionats van ser presentats per beneficiaris dels vint-i-vuit Estats membres i abasten iniciatives als àmbits de la conservació de la naturalesa, el canvi climàtic, la política mediambiental i la informació i comunicació sobre temes de medi ambient a tota la UE. Representen en conjunt una inversió total d'uns 589,3 milions d'euros, dels quals la UE finançarà 282,6 milions d'euros.

Espanya rebrà aquest any la major quantitat fins ara atorgada de fons comunitaris del programa Life+, 58,6 milions d'euros destinats a cofinançar projectes mediambientals que beneficiaran a 68 iniciatives al país.

"Aquesta és la suma més gran mai atorgada a un Estat membre", va indicar avui a Efe el portaveu de la Comissió Europea (CE) de Medi ambient, Joe Hennon, qui va afegir que el rècord anterior van ser els 54 milions que va rebre Itàlia l'any passat. L'Executiu comunitari ha publicat avui la llista de 225 programes que rebran 282,6 milions d'euros de les arques comunitàries.

"Aquests projectes seràn una contribució vital a la preservació, conservació i millora del capital natural d'Europa, i ajudaran a aconseguir un creixement sostenible mitjançant la inversió en una economia baixa en carboni i eficient respecte a l'ús de recursos", va afirmar el comissari europeu de Medi ambient, Janez Potocnik, en un comunicat.

Al llistat, s'indica que els projectes espanyols que seran cofinançats aquest any estan valorats en 116,1 milions d'euros. "Convé tenir en compte que la xifra -de 116,1 milions d'euros- es refereix a la quantitat total dels projectes, el cofinançament de la UE és menor i Espanya obté 58,6 milions d'euros de cofinançament aquest any", va indicar Hennon.

La dotació es repartirà entre 51 projectes centrats en les polítiques mediambientals, 14 projectes dedicats a la conservació de la naturalesa i 3 projectes de preservació de la biodiversitat, mentre que en aquesta ocasió cap projecte d'informació i comunicació mediambiental ha estat triat.

Els programes se centren en qüestions com protegir a l'ós pirinenc, la foca monjo i l'om blanc o tractar d'eradicar el visó americà de zones protegides, una espècie invasora que fa estralls a la fauna local.

També s'inclouen mesures de desenvolupament d'ecosistema per augmentar la resistència dels boscos de la muntanya de Montserrat davant incendis forestals a Catalunya, per augmentar la sostenibilitat de la pesca, millorar la qualitat de l'aire que es respira a la xarxa de metro o accions innovadores per combatre el canvi climàtic. Entre els beneficiaris destaquen la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la Confederació Hidrogràfica del Segura, la Conselleria d'Agricultura i Aigua de la Regió de Múrcia, Confederació Hidrogràfica del Miño-Sil i el Govern de Navarra.

També figuren centres com la Universitat Politècnica de Madrid, la Universitat Politècnica de Cartagena, la Universitat de Burgos, el CSIC, l'Institut Basc de Recerca i Desenvolupament Agrari, la Fundació Centre Tecnològic Avançat d'Energies Renovables d'Andalusia o la Fundació Institut Madrileny d'Estudis Avançats. A més, empreses com Iberdrola Generació, Aigües de València o Acciona rebran també fons europeus per a projectes mediambientals.

Font:

La vanguardia (30 d’abril de 2014)

http://www.lavanguardia.com/natural/20140430/54407426643/life-proyectos-proteccion-medio-ambiente.html

Espanya tindrà el pitjor dels escenaris, una regulació d'energies renovables nefasta i una clara aposta pel gas.

El ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, ha recalcat que el nou marc regulatori, a través d'una Ordre Ministerial i d'un Reial decret, que afectarà a les energies renovables "veurà la llum en poques setmanes" i que no s'albira que reculli nous canvis, més enllà dels que ja es coneixen.

A la trobada informativa 'L'Àgora d'Eleconomista.es' organitzada pel diari econòmic juntament amb EY, Soria va assenyalar que l'Executiu es troba en fase de recepció i anàlisi dels informes de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i del Consell d'Estat respecte a la normativa i va descartar fer "excepcions" per a algunes tecnologies, ja que implicarien "ajustos addicionals" en unes altres.

Així, va subratllar que el conjunt de les tecnologies incloses en el règim especial -com la cogeneració, biomassa o renovables- han sofert "disminucions importants" en la seva retribució, encara que va assegurar que si en qualsevol d'aquestes tecnologies es "fan excepcions, caldria veure a quines altres tecnologies caldria aplicar una disminució".

El ministre, que va destacar que aquest Govern és el primer que "regula l’autoconsum”, també va apuntar que el problema en el sector de l'energia és que els preus durant 10 anys han augmentat un 70%. "És un problema que afecta a tots com a consumidors, a la indústria i en general, tenim un problema de preu. Per això, un dels objectius essencials ha de ser adoptar mesures perquè aquests preus baixin i s'estabilitzin", va afegir.

A més, va advertir que la intenció del Govern "no és arruïnar a ningú, sinó tot el contrari", i que el que es busca és que hi hagi més inversió més riquesa i més empreses. Així, va considerar que cada vegada que es redueixen els costos del sistema es redueixen els ingressos dels operadors del sistema que realitzen activitats regulades i que "és normal" que hi hagi una contradicció entre l'interès general i l'interès legítim, "privat però legítim, dels operadors".

D'altra banda, Soria, que va indicar que la revisió de la tarifa elèctrica ha suposat un estalvi de 500 milions d'euros, va assenyalar que seria "desitjable" un major grau de competència al mercat, encara que va assegurar que en aquests moments "la prioritat" no rau en introduir canvis al mercat majorista, "sinó en culminar la reforma del sector del gas".

I és que la reforma del sector gasista és una de les prioritats de l'Executiu, amb la fita de reduir el petit dèficit de tarifa que explica, així com el d'augmentar la competència a través de la creació d'un mercat ibèric del gas. Respecte a l'emmagatzematge subterrani de gas Castor, el titular d'Energia va subratllar que mentre no es tingui "una certesa" que no es produiran moviments sísmics "no es podrà reobrir" la instal·lació.

Soria va afirmar que ja hi ha hagut informes que "suggereixen i recomanen opinions addicionals d'experts independents" per veure si es pot reobrir la instal·lació. "No està previst encara que passarà si no es pot utilitzar", va afegir. Així mateix, José Manuel Soria va advertir que "segurament" serà necessari hibernar algunes infraestructures de cicle combinat, ja que hi ha moltes que "estan sent infrautilizades, per la qual cosa s'està estudiant aquesta possibilitat.

Font:

Ecoticias (23 d’abril de 2014)

http://www.ecoticias.com/energias-renovables/90779/noticia-medio-ambiente-Espana-escenarios-regulacion-energias-renovables-gas

Catalunya:

La irrupció de l'hortalissa procedent dels Països Baixos culmina la globalització que relega al petit productor. “Pa ambtomàquet”...holandès.

El tomàquet, un dels emblemes de la cuina catalana, perd terres de cultiu a Catalunya. La seva producció no resulta rendible a molts camperols locals. L'entrada massiva de tomàquets importats d'Holanda s'ha convertit en l'últim i més clar exponent de com la globalització al sector de l'alimentació deixa als productors de proximitat fora de la competència que imposa la gran distribució.La Vanguardia

En els últims set anys, la producció de tomàquets s'ha reduït un 40% a Catalunya (dades del 2012), i també la seva superfície (706 ha), segons l'informe “La ruta del tomàquet”, elaborat per l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG). Molts productors, que el conreaven al Baix Llobregat o al Maresme, han renunciat a la competència que implica el producte importat comercialitzat a través de la gran distribució i han hagut d'abandonar o adaptar-se. El tomàquet és l'hortalissa més consumida a Catalunya (el 20% del total); i també, la més produïda (el 20% del total). El consum mitjà en la llar és de 17,5 kg a l'any. Però al 2012 es van collir 32.000 tones menys que al 2005. Per què?

Els investigadors pensaven que la causa del descens era el tomàquet d'Almeria o el Marroc; però aquest producte cobreix la demanda d'hivern, fora de la temporada tradicional. Les importacions majors es donen sobretot a l'estiu, quan més tomàquets hi ha (el 90% del producte local es produeix entre juny i setembre). Els pics d'importacions a l'estiu es donen sobretot amb l'arribada de tomàquet holandès. “El que està passant és una aberració, doncs parlem d'un producte emblemàtic per a Catalunya”, opina Mónica Vargas, autora de l'estudi juntament amb Olivier Chantry. Els tomàquets holandesos que arriben a l'estiu a Mercabarna es venen al majorista a uns 30 cèntims, mentre que els productors locals necessiten vendre'ls a 50 o 60 cèntims d'euro el quilo per a cobrir costos.

Els camperols locals no surten de la seva sorpresa davant els preus que imposa Holanda, i alguns sospiten que poden beneficiar-se de subvencions indirectes. “Els costos de producció de tomàquets a Holanda no són més baixos que a Catalunya. Tenen despeses de calefacció, llargs viatges... Sospitem que no són molt lleials en la competència”, diu Albert Bou, pagès de la Unió de Pagesos.I no només Holanda col·loca els seus tomàquets a Mercabarna. Aquest fenomen el va iniciar Alemanya al 2004 i l’ha seguit Bèlgica i altres països europeus.

La massiva importació és fruit de l'èxit d'un model holandès (tecnificat, en grans hivernacles de vidre), ben acoblat a les necessitats de la gran distribució i del majorista a Mercabarna, que prefereixen grans quantitats de producte, lliurat de manera regular, amb calibre homogeni i ben presentat, en detriment del sabor.

El tomàquet holandès serveix d'exemple del procés de globalització en el qual participa activament Mercabarna, diu l'informe. En 1996, una quarta part de les hortalisses comercialitzades a Mercabarna (el 24%) provenien de la província de Barcelona. No obstant això, al 2012, només el 14 % té aquest origen.

Els productes arribats a Mercabarna de l'exterior han augmentat des del 2002 (representen un 35% del total) i guanyen als de Catalunya (un 15%), mentre que l'altre 50% procedeix d'altres zones d'Espanya.

Es compleixen els pronòstics del director general de Mercabarna, qui vaticinava al 2006: “És més barat transportar amb vaixell pomes des de Singapur que des de

Es compleixen els pronòstics del director general de Mercabarna, qui vaticinava al 2006: “És més barat transportar amb vaixell pomes des de Singapur que des de Barcelona a Granollers”. L'informe detalla també el procés de concentració a Mercabarna i els impactes de la producció al Marroc: “Explotació laboral, salaris mínims de 70 cèntims d'euro a l'hora, accidents laborals, repressió, sobreexplotació dels recursos hídrics...”, enumera Vargas.

Font:

La Vanguardia (13 d’abril de 2014)

http://bloc.odg.cat/wp-content/uploads/2014/04/La_Vanguardia.pdf

La sentència de Muntanyans no admet recurs ordinari.

La plataforma “Salvem els Muntanyans” se sent guanyadora. El Tribunal Suprem li ha donat les raó en anul·lar el pla urbanístic de Muntanyans II, a Torredembarra. No es construiran els 550 habitatges projectats en aquesta zona fa més de deu anys. La plataforma ha complert la seva comesa i ara demana «a les administracions que duguin a terme les actuacions necessàries per recuperar aquests terrenys i que s'incorporin a l’Espai d’Interès Natural d’Els Muntanyans».

«Amb aquesta sentència finalitzen més de deu anys d'oposició per part de la plataforma a la destrucció d'un lloc emblemàtic de Torredembarra», afirma Carles Perdiguero, advocat i membre de “Salvem els Muntanyans”. Enrere queda un llarg procés que va començar quan l'Ajuntament va aprovar al 2004 el pla parcial per a una superfície de 170.000 metres quadrats. La Generalitat va paralitzar el projecte per indicis de inundabilitat dels terrenys, però, al 2006, el llavors conseller Joaquim Nadal ho va desbloquejar reduint l'espai urbanitzable.

«Des de llavors ens hem gastat molts milers d'euros en advocats, informes o geòlegs i hem dedicat molt temps. Estem cansats i volem passar pàgina», assegura Silvestre Morros, president de la plataforma.Diari de Tarragona 

La sentència del Suprem, que ratifica l'emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al 2011 –va ser recorreguda pel Govern i la promotora–, «és contundent i no és susceptible de recurs ordinari», indica Perdiguero. «Els informes pericials conclouen que els terrenys són inundables i les mesures de protecció previstes són insuficients», assenyala el jutge. Punt i final. És moment de fer balanç. «Els representants polítics –de la Generalitat i l'Ajuntament– no han fet res per salvar aquest espai. Hi ha molt ocell en aquest assumpte que hauria d'estar engabiat», diu Morros.

Pel que fa a una possible indemnització amb diners públics a la promotora del projecte, la plataforma assenyala que ha de ser un jutge qui fixi la hipotètiques compensacions.

Font:

Diari de Tarragona (29 d’abril de 2014)

http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/90903/noticia-medio-ambiente-nuevo-mapa-virtual-guiara-Barcelona-Sostenible

 

El canvi climàtic fa augmentar els nivells de polen a l’aire de Catalunya

La VanguardiaEls nivells de pol·len a l'aire de Catalunya estan augmentant per culpa del canvi climàtic, segons un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), la Unitat de Botànica i el Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Segons el treball, en el context del canvi climàtic, amb temperatures més elevades i majors concentracions atmosfèriques de diòxid de carboni, les plantes tendeixen a augmentar la seva producció polínica.

L'estudi adverteix que, en el cas de les plantes anemòfiles, les que asseguren la seva pol·linització a través del vent, això podria resultar un problema de salut pública si es té en compte que moltes d'aquestes espècies són altament alergèniques i que, amb un clima més càlid, les concentracions de pol·len atmosfèric podrien incrementar-se.

Segons ha informat avui la UAB, aquesta tendència a l'alça en la producció polínica, que ja havia estat observada en d’altres països d'Europa, ha estat analitzada a través dels registres aerobiològics de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya, que des de 1994 monitoritza les concentracions de pol·len en punts de la geografia catalana.

Els investigadors han analitzat les tendències en les concentracions políniques anuals en un període de 18 anys (1994 a 2011), utilitzant diferents mètodes estadístics aplicats a la detecció de tendències en sèries temporals de dades bioclimàtiques.

L'estudi, publicat a la revista International Journal of Biometeorology, evidencia "una tendència creixent significativa en la quantitat de pol·len alliberat a l'atmosfera en els últims anys, possiblement com a conseqüència del canvi climàtic, que estaria relacionada amb augments en la prevalença de l'al·lèrgia al pol·len en la població catalana".

No obstant això, l'estudi apunta que no tots els tipus polínics semblen estar responent d'igual manera al canvi climàtic.

Els taxons mediterranis, com les alzines, els pins o el llentiscle, són els que mostren un major increment, mentre que tipus polínics més propis de latituds continentals, com l’artemisa, el bedoll o el faig, es mantenen més estables.

L'estudi també assenyala que la resposta al canvi climàtic es veu més accentuada en arbres que en espècies herbàcies, una diferència que els investigadors expliquen pel fet que, en espècies llenyoses, el desenvolupament de les flors es veu més afectat per la temperatura, mentre que en espècies herbàcies la floració està més influenciada per les precipitacions.

La UAB ha destacat també que els mètodes estadístics utilitzats en aquest treball han assentat una nova base per a l'estudi dels indicadors bioclimàtics mitjançant registres aerobiològics.

Font:

La Vanguardia (29 d’abril de 2014)

http://www.lavanguardia.com/vida/20140429/54407369986/el-cambio-climatico-hace-aumentar-los-niveles-de-polen-en-el-aire-de-cataluna.html

La prohibició del circ amb animals a debat a Catalunya.

Ecoticias

El Parlament català celebrarà al ple del 7 de maig el debat a la totalitat de la proposició de llei per prohibir el circ amb animals a Catalunya, per la qual cosa decidirà si segueix el tràmit de la iniciativa que han impulsat conjuntament CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP.

Així ho ha decidit la reunió de la Junta de Portaveus d'aquest dimarts, que ha fixat l'ordre del dia del proper ple, que se celebrarà el 7 i 8 de maig i que serà més curt de l'habitual perquè la nit del dijous s'inicia la campanya electoral de les europees.

Per això, l'única proposició de llei que es debatrà serà la presentada conjuntament pels cinc grups, que preveu incorporar a la Llei de protecció dels animals un nou punt que prohibeixi el circ amb animals a Catalunya.

Previsiblement el Parlament català donarà el vistiplau al fet que la llei segueixi el seu tràmit en comissió, ja que ha estat treballada per CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP, i arriba al ple amb les úniques esmenes a la totalitat de PP i C's.

Amb aquesta proposició es tornaria a modificar la Llei de protecció dels animals, després que al juliol de 2010 i després d'un intens debat es canviés la norma per prohibir les curses de braus a Catalunya.

A l'octubre eren 99 els ajuntaments catalans que ja prohibeixen aquest tipus d'espectacles en els seus municipis, per la qual cosa la proposta del Parlament català serviria per estendre aquest veto a tot el territori.

La proposta compta amb l'oposició de les Associacions del circ, que han advertit que la possible prohibició d'animals als seus espectacles es fonamenta en la "absoluta ignorància", i han demanat ser escoltades en el tràmit del Parlament català per exposar el seu punt de vista

Font:

Ecoticias (30 d’abril de 2014)

http://www.ecoticias.com/naturaleza/90997/noticia-medio-ambiente-prohibicion-animales-Cataluna

Reus estrena una xarxa de 20 punts de recàrrega gratuïta de cotxes elèctrics

La vintena de vehicles elèctrics que hi ha a Reus, i aquells que puguin arribar diàriament de fora de la ciutat, ho tenen més fàcil per recarregar les bateries gràcies a l'engegada d'una xarxa d'11 estacions de recàrrega, cadascuna d'elles equipada amb dues preses, la qual cosa significa que de manera simultània poden recarregar-se una vintena de cotxes i motos elèctrics en diferents punts de Reus.

Diari de Tarragona

La xarxa ha estat implantada per Amersam, l'empresa municipal encarregada de gestionar nou aparcaments subterranis de la ciutat, així com les zones blaves d'aparcament. Precisament, nou d'aquestes estacions s'han instal·lat en cadascun dels pàrquings municipals, mentre que les altres dues son a dos punts exteriors, com són la plaça de la Llibertat i la zona blava de la Riera de Miró, actualment en fase de reforma i que s'estrenarà el proper mes de maig.

Per beneficiar-se d'aquest nou servei que ofereix Amersam, les persones que disposin d'un vehicle elèctric han de posar-se en contacte amb Amersam, on acreditaran la documentació tècnica del vehicle. A les oficines de l'empresa municipal d'aparcaments se'ls facilitarà una targeta sense contacte, un dispositiu amb tecnologia Mifare, que els permetrà accedir de manera gratuïta i il·limitada a tots els aparcaments municipals i, a més, estarà activada per connectar-se a qualsevol de les estacions de recàrrega de la ciutat.

Font:

Diari de Tarragona (29 d’abril de 2014)

http://www.diaridetarragona.com/reus/22787/reus-estrena-una-red-de-20-puntos-de-recarga-gratuita-de-coches-electricos

La Xarxa per la Sobirania Energètica de les comarques de Tarragona i l'Ebre comença a caminar

El passat mes d'octubre una vintena d'associacions de tot el país van crear la Xarxa per la Sobirania Energètica de Catalunya. Una entitat que, entre altres, planteja relocalitzar els processos de generació i distribució d'energia en un doble sentit: acostant-los als punts de consum i facilitant la participació de les persones en la presa de decisions.

El president d'Ecologistes en Acció a Tarragona i l'Ebre i membre de la xarxa, Eloi Nolla, però, ha dit que tot i que l'entitat fa referència a la sobirania energètica, la seva intenció és proposar un canvi de model productiu que afecti també altres àmbits, més enllà de l'energia. També ha parlat de tornar "als principis de sostenibilitat" i de fer "un model més just que procuri per les persones i pels valors ètics i morals.".

Precisament, Nolla ha estat un dels impulsors de la xarxa a nivell territorial, a Tarragona i l'Ebre, i per això aquest dissabte s'ha organitzat a Reus una trobada per presentar l'entitat i crear la Xarxa per la Sobirania Energètica de la zona. Una jornada que s'ha emmarcat en els actes de celebració del 25è aniversari de l'accident de Vandellòs I, i en la qual s'ha debatut sobre l'energia nuclear i la plataforma Castor o sobre la relocalització, és a dir, trobar maneres més eficients de consumir l'energia.

Nolla ha reconegut que encara és aviat per fer un full de ruta, ja que la xarxa encara s'està teixint. Tot i això, ha avançat que ja s'està donant suport específic a persones que passen per una situació de pobresa energètica, amb el suport del Síndic de Greuges i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.

L'entitat preveu una altra trobada, abans d'acabar l'any i a les Terres de l'Ebre, on es podria aprofundir en accions més concretes a dur a terme.

Font:

Reusdirecte.cat

http://www.reusdirecte.cat/cat/notices/2014/05/...

URV-CEDAT:

Cicle de Conferències sobre Fiscalitat Ambiental.

El passat dia 27 de març, a les 13 hores, a l'aula 305 de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, el Dr. Rodolfo Salassa, membre del CONICET argentí (seu Universitat Nacional de Còrdova), va impartir la conferència amb títol, "La tributació ambiental en la normativa argentina. Una especial referència a l'Impost al Foc". Així mateix, el dilluns 7 d'abril, a les 10 hores, a l'aula 507, va oferir una altra conferència sobre "Fiscalitat internacional: la inversió empresarial a Argentina", dilluns, dia 7 d'abril, a les 10 hores, a l'aula 507, i a les 12 h altra sobre "La fiscalitat ambiental i els Bancs de Biodiversitat". Aquest cicle de conferències compta amb el suport de la Facultat de Ciències Jurídiques.

Font:

CEDAT

/noticies/#519

Dídac Ramos, estudiant del Màster en Dret Ambiental, guanya l'II Concurs literari de Sant Jordi que atorga el Consell d'estudiants de la URV

L'estudiant del Màster Universitari en Dret Ambiental de la URV, Dídac Ramos, ha guanyat el II Concurs literari de Sant Jordi que atorga el Consells d'estudiants de la URV, amb l'obra "El dilema de l'indígena". Podeu llegir l'obra, clicant aquí.El guanyador va ser premiat amb 200 euros, que van ser lliurats en un acte que es va celebrar el 25 d'abril de 2014.

L'objecte d'aquest concurs és promoure la creació literària en llengua catalana a la Universitat Rovira i Virgili, així com celebrar la festivitat de Sant Jordi, a través de la realització d'una obra literària en llengua catalana original, inèdita i de qualsevol temàtica. Estructurat en una sola modalitat, el concurs va comprendre els següents gèneres: poesia, narració, breu, text teatral i assaig.

Font:

CEDAT

/noticies/#519

El CEDAT i l’AEEDAT participen en la realització dels Horts Socials a la URV.

El projecte "Horts Socials a la URV", del que participen el CEDAT i l’AEEDAT, ha estat guanyador de la Convocatòria de Projectes d'Innovació Social de la Cursa Solidària de la URV.

Es tracta d'un projecte d'innovació social que té per objectiu integrar un col·lectiu socialment vulnerable, com és el de la gent gran, les persones discapacitades, persones en l'atur, etc., en la cultura de la protecció i conservació del medi ambient, la sostenibilitat i el respecte per la naturalesa, l'entorn més proper, a través de l'educació ambiental.

L'oportunitat d'estendre el respecte per la naturalesa, a través de l'educació ambiental, representa un repte i una oportunitat, que transmet valors socials molt importants: d'una banda, per a les persones en situació social vulnerable representa un repte per trencar les barreres físiques que pateixen i, d'altra banda, l'oportunitat d'integrar-les com a partíceps actius en la conservació i protecció del medi ambient. En aquest sentit, la URV a través de la promoció de l’“Hort social” pot, no solament realitzar la integració social d'aquest col·lectiu, sinó també adaptar els recursos educatius a altres realitats socials, promovent la inclusió social dins de la Universitat i difonent la importància de la protecció ambiental. Al mateix temps la comunitat universitària també pot beneficiar-se éssent que aquesta experiència permetria connectar el món universitari amb la realitat social existent.

Les coordinadores del projecte són Anna Solé Llop (estudiant del Grau en Història de l'Art de la URV), Claudia Egea (graduada en Història de l'art de la URV), Susana Borràs Pentinat (professora agregada de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la URV i coordinadora del Master de Dret Ambiental de la URV) i Thays Ricarte (estudiant predoctoral de la Generalitat de Catalunya adscrita al Departament de Dret Públic de la URV i representant de l’Associació d’Alumnes i ex alumnes de Dret Ambiental de Tarragona (AAEDAT). En el projecte participa a més el Centre de Dia L’Onada.

Font:

CEDAT

/noticies/#519

Presentació del Multireferendum: Vols que el “Bcn World” tiri endavant?

El passat 7 de maig, a les 19:30h, va tenir lloc a l'aula 201 del Campus Catalunya de la URV, un acte de presentació de la convocatòria del Multirferendum (MRF), en el qual es va debatre sobre el tema que plantejarà la pregunta local del MRF al Camp de Tarragona: el projecte Bcn World.

L'acte es va desenvolupar, en primer lloc, amb un cara a cara sobre el model laboral que va comptar amb la presència de Jordi Salvador (UGT) i Jordi Martí (CGT). A continuació, va haver-hi un debat amb Joan Pons (portaveu d’Aturem Bcn World), Félix Alonso (alcalde d'Altafulla), Robert Casadevall (geògraf expert en planificació territorial), Antonio Russo (geògraf expert en turisme) i Montse Gómez (experta en addiccions al joc).

El proper 31 de maig, a les 19h, s'ha convocat a la pl. Bonet de Salou una manifestació per protestar en contra del projecte, amb el lema “No juguem al joc de BCN World”.

Font:

Aturem BCN World (29 d’abril 2014)

http://aturembcnworld.blogspot.com/

Nou període de preinscripció per al Màster Universitari en Dret Ambiental (Modalitat a distància) de la Universitat Rovira i Virgili

L'1 de març de 2014 es va obrir un nou període de preinscripció per a cursar el Màster Universitari en Dret Ambiental (curs 2014-15), en la modalitat virtual (pendent d'aprovació definitiva).

El Màster en Dret Ambiental és una titulació oficial única en les seves característiques a Espanya. El Màster Oficial en Dret Ambiental proporciona coneixements fonamentals i específics, amb una consideració particular cap als diferents àmbits sectorials, complementats amb un conjunt d'assignatures no jurídiques relacionades amb aspectes tècnics, geogràfics, econòmics i de gestió empresarial del medi ambient. L'estudi del Dret espanyol es vincula a la perspectiva del dret de la Unió Europea i del Dret internacional i comparat.

El programa docent fa esment, de manera particular, als sistemes d'autorització administrativa, a l'avaluació de l'impacte ambiental, a l'auditoria ecològica de l'empresa, als sistemes d'etiquetatge ecològic, a les diverses formes de responsabilitat en l'àmbit del medi ambient i a la sanció administrativa i penal de les infraccions i delictes ambientals. El programa concedeix una gran importància a les pràctiques nacionals i internacionals i té un important component multidisciplinari. A més, els estudiants del Màster tenen la possibilitat d'intervenir en casos reals, sota la supervisió de professorat altament qualificat, a través de la clínica jurídica ambiental i de continuar la seva formació amb l'accés al doctorat en dret ambiental.

Dirigit a:

Graduats universitaris o amb un títol equivalent (no necessàriament en Dret) expedit per un centre d'ensenyament superior que vulguin completar la seva formació per orientar o reorientar la seva carrera professional cap a l'especialització ambiental o que, simplement, desitgin disposar d'instruments conceptuals que els permeti accedir a una millor comprensió del dret ambiental.

Durada:

Dos cursos acadèmics (de setembre a juny), 120 crèdits ECTS.

Modalitat:

A distància. Amb possibilitat de realitzar activitats presencials per als estudiants interessats a seguir amb estudis de doctorat.

Places limitades: 30

Preinscripció:

En línia (a partir de l'1 de març)

https://www.urv.cat/masters/alumne/index.jsp?idioma=2

Coordinació:

Dra. Susana Borràs Pentinat

Susana.borras@urv.cat

Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT),

Universitat Rovira i Virgili

Font:

CEDAT (17 de desembre de 2013)

AAEDAT:

L’AAEDAT segueix amb les activitats de l'any 2014 amb el Col·loqui Formació jurídica a través de Moot Courts. Experiència del primer equip URV al IV Concurs Interamericà de Dret al Desenvolupament Sostenible.

El 5 de maig a les 19:00h, al Seminari 1 de la Facultat de Ciències Jurídiques, Campus Catalunya (URV), es va realitzar la segona activitat de l’AAEDAT d'aquest any: “Formació jurídica a través de Moot Courts. Experiència del primer equip URV al IV Concurs Interamericà de Dret al Desenvolupament Sostenible”, a càrrec d’Erea Suarez Cornejo, Fred Larreategui Fabara i Patricia Melissa Sangama Suazo (els tres estudiants del Màster Universitari en Dret Ambiental) i tutoritzat per Isabel Vilaseca Boixareu (becària predoctoral del CEDAT).

La iniciativa, promoguda per l’AAEDAT, ha comptat amb el suport del CEDAT, de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, de la URV i de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya.

Font:

AAEDAT (03 de maig de 2014)

http://aaedat.wordpress.com/

NORMATIVA

Unión Europea:

Reglament (UE) nº 333/2014 del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 2014, pel qual es modifica el Reglament (CE) nº 443/2009 a fi de definir les modalitats per assolir l'objectiu de 2020 de reducció de les emissions de CO2 dels turismes nous.

Per a més informació:

DOUE L 103 de 05.04.2014, p. 22.

http://www.boe.es/doue/2014/103/L00015-00021.pdf

Reglament d'Execució (UE) nº 355/2014 de la Comissió, de 8 de abril de 2014, que modifica el Reglament (CE) nº 1235/2008, pel qual s'estableixen les disposicions d'aplicació Reglament (CE) nº 834/2007 del Consell en allò referit a les importacions de productes ecològics procedents de tercers països.

Per a més informació:

DOUE L 106 de 09.04.2014, p. 15/40.

http://www.boe.es/doue/2014/106/L00015-00040.pdf

Decisió de la Comissió, de 20 de març de 2014, per la qual es determina la posició de la Unió Eurpea sobre una decisió dels òrgans de, atenent a l'Acord entre el Govern dels Estats Units d'Amèrica i la Unió Europea sobre la coordinació dels programes d'etiquetatge de l'eficiència energètica per als equips ofimàtics, referent a la inclusió a l'annex C de l'Acord d'especificacions aplicables als servidors informàtics i els sistemes d'alimentació ininterrompuda, i a la revisió de les especificacions aplicables als equips de visualització i d'impressió que figuren a l'annex C de l'Acord.

Per a més informació:

DOUE L 114 de 16.04.2014, p. 68/148.

http://www.boe.es/doue/2014/114/L00068-00148.pdf

Reglament Delegat (UE) nº 404/2014 de la Comissió, de 17 de febrer de 2014, pel qual es modifica l'annex II del (UE) nº 510/2011 del Parlament Europeu i del Consell en allò referent al seguiment de les emissions de CO2 dels vehicles comercials lleugers nous homologats en un procés multifàsic.

Per a més informació:

DOUE L 121 de 25.04.2014, p. 1/7.

http://www.boe.es/doue/2014/121/L00001-00007.pdf

Directiva 2014/52/UE del Parlament Europeu y del Consell, de 16 d'abril de 2014, per la qual es modifica la Directiva 2011/92/UE, relativa a l'avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient.

Per a més informació:

DOUE L 124 de 25.04.2014, p. 1/18.

http://www.boe.es/doue/2014/124/L00001-00018.pdf

Espanya:

Reial Decret 163/2014, de 14 de març, pel qual es crea el registre de petjada de carboni, compensació i projectes d'absorció de diòxid de carboni.

Per a més informació:

BOE, núm. 77 de 29 de març de 2014

http://www.boe.es/boe/dias/2014/03/29/pdfs/BOE-A-2014-3379.pdf

Resolució de 24 de març de 2014, de la Direcció General de la Industria Alimentaria, per la qual es publica, per a l'exercici de 2014, la convocatòria de subvencions destinades a organitzacions d'àmbit d'actuació superior a més d'una comunitat autònoma per a la realització d'actuacions relacionades amb el foment de la producció ecològica.

Per a més informació:

BOE, núm. 81 de 3 de abril de 2014

http://www.boe.es/boe/dias/2014/04/03/pdfs/BOE-A-2014-3581.pdf

Reial Decret 231/2014, de 4 de abril, pel qual es modifiquen las quanties de la taxa per inspeccions i controls veterinaris d'origen animal no destinats al consum humà que s'introdueixin al territori nacional procedents de països no pertanyents a la Unió Europea.

Per a més informació:

BOE, núm. 83 de 5 de abril de 2014

http://www.boe.es/boe/dias/2014/04/05/pdfs/BOE-A-2014-3656.pdf

Resolució de 18 de març de 2014, de la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental i Medi Natural, per la qual es publica la informació tècnica i cartogràfica actualitzada de l'aiguamoll Ramsar Txingudi.

Per a més informació:

BOE, núm. 87 de 10 de abril de 2014

http://www.boe.es/boe/dias/2014/04/10/pdfs/BOE-A-2014-3866.pdf

Llei 7/2014, de 21 de abril, que modifica la Llei 12/2002, de 23 de maig, per la qual s'aprova el Concert Econòmic amb la Comunitat Autònoma del País Basc.

Per a més informació:

BOE, núm. 97 de 22 de abril de 2014

http://www.boe.es/boe/dias/2014/04/22/pdfs/BOE-A-2014-4284.pdf

JURISPRUDÈNCIA

Unión Europea:

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Segona) de 3 d'abril de 2014: Procediment prejudicial - Energia - Indicació, mitjançant l'etiquetatge, del consum energètic dels televisors - Reglament (UE) nº 1062/2010 - Responsabilitat dels distribuïdors - Televisió subministrada al distribuïdor sense aquest etiquetatge, abans d'iniciar-se l'aplicació del reglament - Obligació del distribuïdor d'etiquetar, a partir l'inici de l'aplicació del Reglament, aquell televisor i de procurar-se una etiqueta posteriorment »

Per a més informació:
InfoCuria-Jurisprudència del Tribunal de Justícia

http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=...

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Segona) de 3 d'abril de 2014 «Procediment prejudicial - Medi ambient - Conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres - Directiva 92/43/CEE - Llocs d'importància comunitària - Revisió de l'estatut d'un lloc d'aquest tipus en cas que sorgeixin fenòmens de contaminació o deteriorament mediambientals- Legislació nacional que no preveu que els interessats puguin sol·licitar aquesta revisió- Atribució a les autoritats nacionals competents d'una facultat discrecional per a incoar d'ofici un procediment de revisió d'aquest estatut »

Per a més informació:
InfoCuria-Jurisprudència del Tribunal de Justícia

http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=...

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Segona) de 9 d'abril de 2014 «Procediment prejudicial - Medi ambient - Residus - Directiva 75/442/CEE - Article 7, apartat 1 - Pla de gestió - Llocs i instal·lacions apropiats per la eliminació de residus - Concepte de "pla de gestió de residus"- Directiva 1999/31/CE - Articles 8 i 14 - Abocadors ja autoritzats o que ja estiguin en funcionament a la data de transposició d'aquella Directiva »

Per a més informació:
InfoCuria-Jurisprudència del Tribunal de Justícia

http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=...

Espanya:

Sentència Tribunal Superior de Justícia d'Extremadura, nº 358/2014, de 22 d'abril de 2014 (Sala del Contenciós). Recurs contenciós-administratiu contra la Resolució de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Medi ambient i Energia de la Junta d'Extremadura, de data 22 de febrer de 2012 que confirma la de data 30 de setembre de 2011, del Director General de Política Agrària Comunitària, que aprova una ajuda per import de 53.100,26 euros en concepte d'ajuda excepcional de suport per al sector de fruites i hortalisses.

Font:

Consell General del Poder Judicial

http://www.poderjudicial.es/search/doaction?action=contentpdf&databasematch=...

Sentència Tribunal Superior de Justícia de Castella León, nº 1511/2014, de 10 d'abril de 2014 (Sala del Contenciós). Sobre denegació de llicència ambiental a la recurrent per a l'exercici de l'activitat de Centre de Transferència de Residus a les parcel·les situades al km. 158.8 de la Carretera Nacional 601 d'Alcazarén.

Font:

Consell General del Poder Judicial

http://www.poderjudicial.es/search/doaction?action=contentpdf&databasematch=...

Sentencia Tribunal Superior de Justícia de Castella Lleó, nº 10/04/2014, de 10 d'abril de 2014 (Sala del Contenciós). Recurs en el qual s'impugna: L'Ordre FYM/895/2011, de la Conselleria de Foment i Medi ambient de la Junta de Castella i Lleó de 5 de juliol, publicada al Butlletí Oficial de Castella i Lleó de 21 de juliol de 2011, per la qual s'aprova definitivament, en els termes que en la mateixa s'indiquen, la Revisió del Pla General d'Ordenació Urbana de Zamora

Font:

Consell General del Poder Judicial

http://www.poderjudicial.es/search/doaction?action=contentpdf&databasematch=...

ARTICLES

Política marítima comunitària: "la "economía azul" de la Unión Europea y la seguridad marítima"

OGM a França: el camino hacia una nueva moratoria

Rainfall variability, food insecurity and migration in Cabricán, Guatemala

Connetions between (changing) rainfall patterns, food and livelihood security, and human mobility; Evidence and new analytical framework

Meinhard Doelle, Loss & Damage in the UN Climate Regime: A Way to Bridge the Ambition Gap?

PUBLICACIONS DELS INVESTIGADORS DEL CEDAT

Capítols de llibre i articles en revistes

Gifreu i Font, J., "Un cambio de rumbo en las políticas de suelo y urbanísticas: la mudanza del urbanismo expansivo y el redescubrimiento de la ciudad consolidada", Cuadernos de Derecho local, Número 33, 2013, pp. 30-55.

Campins Eritja, M., "The European Union and the North: Towards the Development of an Arctic Policy?, en Ocean Yearbook, Vol. 27, pp. 459-485.

Cocciolo, E., "Las catastrofes Na-Tech, los planes de emergencia nuclear y su coordinación con otros sectores de emergencia ambiental", en A. Ruiz de Apodaca Espinoza (dir.), La responsabilidad por daños nucleares o radiactivos. Comentario a la Ley 12/2011 de 27 de Mayo, Thompson Reuters Aranzadi, pp. 201-237.

Vence Deza, X., Turnes, A., Nogueira, A., An alternative economic governance for the European Union, Centre Mauritzs Coppieters, Brussels, 2013 OCLC.

PUBLICACIONS DE RECENT ADQUISICIÓ

Ruiz Hernández, V., El reto energético: opciones de futuro para la energía. 2a ed.,Córdoba: Almuzara, 2013.

Utrera Caro, S.F. (director), Agua, trasvases y medio ambiente: las cuencas fluviales y el nuevo Plan Hidrológico Nacional. Madrid: Dykinson, DL. 2013.

Bruno, Francesco. Tutela e gestione delle acque: pluralità di ordinamenti e governance multilivello del mare e delle risorse idriche. Milano: Giuffrè editore, 2012.

Centro de Estudios Aplicados a los Derechos Económicos, Sociales y Culturales (CEADESC), Atlas de contratos petroleros en tierras comunitarias de origen y municipios de Bolivia. Santa Cruz: CEADESC, 2008.

Gupta, K. R., Global environment: problems and policies. New Delhi: Atlantic, 2007-2008.

AGENDA

Jornada ambiental "El cantó fosc de l'agricultura globalitzada. Quins impactes? Quines alternatives des de la sobirania alimentària?"

Dilluns 26 de maig, Esther Vivas, periodista i investigadora en moviments socials i polítiques agrícoles i alimentàries, presentarà una ponència sota el títol "El cantó fosc de l'agricultura globalitzada. Quins impactes? Quines alternatives desde la sobirania alimentària?"

Data: 26 de maig a les 17.30 h.

Lloc: Sala de Juntes del Campus Catalunya Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

Organitza: Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i IUCN

Font:

AAEDAT

Seminari "El Dret del Medi ambient de la societat del risc"

El dilluns 5 de maig es va iniciar un cicle de tres seminaris sobre el Dret ambiental com a regulador de la societat del Risc a càrrec del Dr. José Estevez Pardo, Catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona. Hi ha hagut un canvi a la programació de les dues últimes sessions que, a diferència del que anunciem en l'últim butlletí, tindran lloc el dia 19 i 20 de maig a les 16h.

Data: 19 i 20 de maig a les 16.00 h.

Lloc: Seminari 1 del Campus Catalunya, Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

Organitza: Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i IUCN

Font:

CEDAT

12th IUCNAEL Colloquium 2014

Entre el 30 de juny i 5 de juliol de 2014 la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona acollirà la dotzena edició del Col·loqui anual de la IUCNAEL. Aquesta edició es proposa abordar de forma crítica les qüestions clau que se susciten entorn de la crisi energètica i el medi ambient. L'elecció d'aquest tema es justifica per la crucial importància que té actualment el tema de l'energia, vinculat a la majoria de qüestions principals relacionades amb la protecció del medi ambient i l'economia (des del consum d'aigua, fins a la igualtat intergeneracional, passant per la seguretat alimentària, entre altres).

El concepte de 'desenvolupament sostenible' com a paradigma d'una gobernança integrada de l'economia i les qüestions ambientals i socials sembla estar en declivi. És necessari plantejar noves perspectives per afrontar la gestió del planeta. Tenint en compte això, les comunicacions que es presentin haurien de plantejar nous enfocaments en relació amb la interacció entre les polítiques energètiques i la protecció del medi ambient, que vagin més enllà de la tradicional anàlisi cost-benefici i les perspectives basades en la idea de seguretat. En particular seran benvingudes les contribucions que se centrin en la interacció entre la regulació i la política energètica amb els principis democràtics, els drets humans i dels pobles, la responsabilitat dels Estats i les empreses i, en general, la justícia ambiental.

El termini per a la presentació dels abstract ja ha finalitzat. Els participants al col·loqui tindran accés als abstracts a l'inici del congrés. A més, poc després de les presentacions, es pretén publicar a la pàgina web les diapositives de Power Point disponibles. Per tant, es recomana que enviïn la seva presentacions abans del 25 de juny, a fi de tenir accés a aquests documents a principis del Col·loqui i poder-los incloure a la pàgina web.

En consonància amb anteriors col·loquis, l'IUCNAEL seleccionarà una sèrie d'articles que es publicaran en un volum en l'Environmental Law Sèries IUCNAEL amb Edward Elgar Publishing. Poc després del col·loqui, tots els ponents seran convidats a presentar el seu treball final a principis de setembre de 2014. Així i tot, els treballs podran ser enviats abans d'aquesta data.

D'altra banda, tenint en compte que només podran ser seleccionats un nombre limitat d'articles pel volum, existeix la possibilitat que els treballs no seleccionats per al llibre d'actes del col·loqui siguin considerats per a la seva publicació en la Revista Catalana de Dret Ambiental (www.rcda.cat).

Best Graduate Student Paper Award

Així mateix, els estudiants que presentaran les seves comunicacions al col·loqui estan convidats a presentar els seus articles complets al Premi al millor article d'estudiant. Els articles no han de contenir més 6000 paraules (incloent les notes al peu), a espai 1,5. Hauran de ser enviats abans del 16 de maig de 2014 a Mrs. Winnie Carruth (iucnael@uottawa.ca), amb còpia a Nathalie Herve-Fournereau (nathalie.herve-fournereau@univ-rennes1.fr), Robert Kibugi (rmkibugi@uonbi.ac.ke) i a Endrius Cocciolo (endrius.cocciolo@urv.cat).

Data: 16 maig (data límit presentació de l'article al premi); 30 de juny al 5 de juliol (dates de celebració del col·loqui)

Lloc: Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

Organitza: Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i IUCN

Per a més informació:

http://www.iucnael2014.cat/program/teaching-and-capacity-building-workshop-30-june/

Convocatòria d'Estudiants Voluntaris per treballar en un cas de Dret Internacional

A invitació del Tribunal Internacional del Dret del Mar, la UICN va presentar una declaració escrita per al Cas 21/(enllaç)Sol·licitud d'una opinió consultiva presentada per la Comissió Subregional de Pesca (SRFC) en relació amb quatre preguntes

1. Quines són les obligacions de l'Estat d'abanderament en els casos en què es duen a terme (INDNR) activitats de pesca il·legal , no declarada i no reglamentada a la Zona Econòmica Exclusiva de tercers Estats?

2. Fins a quin punt l'Estat del pavelló ha de fer-se responsable de les activitats de pesca INDNR realitzades per vaixells que naveguen sota la seva bandera?

3. Quan una llicència de pesca s'emet per a un buc dins del marc d'un acord internacional amb el pavelló d'un Estat o amb un organisme internacional, hauria l'Estat o organisme internacional ser responsabilitzat per la violació de la legislació pesquera de l'Estat riberenc pel buc en qüestió?

4. Quins són els drets i obligacions dels Estats costaners per garantir la gestió sostenible de les poblacions compartides i les accions d'interès comú, especialment les petites espècies pelàgiques i de tonyina?

Es pot accedir a la presentació de la UICN a través en www.itlos.org. Recentment l'entitat ha rebut una invitació per presentar declaracions orals davant el Tribunal a partir del 2 de setembre de 2014 a Hamburg. Està buscant estudiants amb experiència en Dret Internacional i Dret del Mar que estiguin disposats a oferir el seu temps per a treballar amb l'equip en la preparació de declaracions orals de la UICN. El treball implicaria revisar els al·legats escrits, resumir les qüestions legals clau i els punts en les comunicacions d'altres Estats i organitzacions internacionals. No és possible oferir una remuneració, però es tracta d'una oportunitat d'estar involucrat en un cas internacional important sobre la pesca, la conservació i el Dret Internacional i, per descomptat, tots els treballs seran degudament reconeguts. Per als estudiants interessats si-usplau posint-se en contacte amb Nilufer Oral, President de l'Acadèmia de Dret Ambiental, al niluferoral@hotmail.com, abans del 2 de maig de 2014.

Fecha: 2 maig 2014

Lugar: niluferoral@hotmail.com

Organiza: UICN

Per a més informació:

http://www.cedat.cat/noticies/

Concurs de fotografia sobre el patrimoni natural "Wiki Loves Earth" (WLE).

La Secretaria de Medi ambient i Sostenibilitat en col·laboració amb Amical Wikimedia ha engegat un nou projecte amb la finalitat de millorar els continguts sobre temes relacionats amb el medi ambient de la Viquipèdia, l'edició de la Wikipedia en llengua catalana.

En aquesta ocasió, es tracta del concurs fotogràfic Wiki Loves Earth (WLE) sobre el patrimoni natural de tot l'àmbit català, que es durà a terme durant el mes de maig de 2014. El concurs és una invitació oberta a tothom per compartir el seu coneixement i les seves fotografies, dins de l'esperit que tothom pugui accedir lliurement al coneixement comú. Hi ha una web específica del concurs amb tota la informació i les instruccions per penjar les fotografies: http://wikilovesearth.wikimedia.cat.

Des de la Secretaria de Medi ambient i Sostenibilitat us convidem a participar i a donar a conèixer el patrimoni natural català, i també a fer difusió i a organitzar activitats relacionades. Podeu consultar informació a través de la nostra pàgina web i les nostres xarxes socials amb l'etiqueta #wikilovesearth.

El concurs fotogràfic Wiki Loves Earth (WLE) es va iniciar l'any 2013 com una prova pilot a Ucraïna i aquest 2014 s'ha obert a nivell mundial. Està organitzat de forma federativa: un a nivell local i un a internacional. Hi ha diferents categories de participació i premis; i un jurat escollirà als guanyadors del concurs local i també els seleccionats per participar en el concurs internacional.

El projecte que ara s'impulsa se suma a d'altres iniciatives que s'estan duent a terme a la Secretaria de Medi ambient i Sostenibilitat i dins de l'Administració. En aquest sentit, la Generalitat i l'organització Amical Wikimedia van signar al juliol passat un conveni per afavorir la col·laboració mútua i impulsar accions que facilitin l'aprofitament i difusió de la informació.

Dates: De l'1 al 31 de maig

Organitza: Amical Wikimedia, Departament de Territori i Sostenibilitat amb la col·laboració del Patrimoni de Turisme Costa Brava Girona i la Xarxa de Custòdia del Territori

Per a més informació:

http://wikilovesearth.wikimedia.cat/concurs/

Torna la Setmana del Voluntariat Ambiental de Catalunya (SVAC)

La SVAC concentra accions i activitats de voluntariat ambiental organitzades per diferents entitats en tot el territori per oferir experiències obertes a la participació dels ciutadans de Catalunya, alhora que es dóna visibilitat a les entitats i difusió als seus projectes.

La segona edició de la Setmana del Voluntariat Ambiental tindrà lloc entre el 31 de maig i el 8 de juny de 2014.

Per segon any consecutiu, la Xarxa del Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC), en col·laboració amb el Departament de Territori i Sostenibilitat i amb el suport de l'Obra Social de "la Caixa", organitza la 2 ª Setmana del Voluntariat Ambiental de Catalunya (SVAC). Amb aquest esdeveniment, es pretén fer un reconeixement a les persones voluntàries en l'àmbit ambiental i donar visibilitat a les entitats que les acullen.

Es poden presentar les propostes d'accions i activitats de voluntariat ambiental i informar-se de les diferents vies per participar a través de la web de la SVAC.

Dates: Del 31 de maig al 8 de juny de 2014.

Organitza: Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya

Para a més informació:

http://www.voluntariatambiental.cat/svac/

 
Si no desitja seguir rebent aquest bulletí: clicar AQUÍ(ELIMINAR)
El Butlletí Informatiu és un servei gratuït del Centre d'Estudis de Dret Ambiental Alcalde Pere Lloret (CEDAT) de la Universitat Rovira i Virgili.
Per a qualsevol comentari o suggeriment, enviï'ns un email a: cedat(ELIMINAR)@urv.cat.