BUTLLETÍ INFORMATIU
Butlletí nº 69, Juliol 2015
Tarragona
EDITORIAL
|
La sisena extinció "Insistim en què els nostres càlculs és molt possible que subestimin la gravetat de la crisi d'extinció, ja que el nostre objectiu era fixar un límit inferior realista a l'impacte de la humanitat en la biodiversitat". Intentaven no ser alarmistes i les seves conclusions no poden ser més alarmants. Un estudio dut a terme per experts de les Universitats de Stanford, Princeton i Berkley indica que la Terra ha entrat en una nova fase d'extinció, és a dir, la desaparició massiva d'espècies i una modificació radical dels ecosistemes existents, un canvi de paradigma, en definitiva, en l'estructura de la biosfera. La darrera gran extinció es va produir va uns 66 milions d'anys. Els dinosaures van desaparèixer per donar lloc a una progressiva emergència dels mamífers, que han anat evolucionant cap als primats superiors i, finalment, fins a l'espècie humana. Doncs bé, l'espècie humana, estesa a tots els racons del planeta, estaria entre les primeres víctimes d'aquesta nova gran extinció, en tant que quinta essència de l'actual estructura biològica del planeta. D'altra banda, seria la seva mateixa irresponsabilitat en la utilització del domini adquirit sobre els cicles vitals globals el que estaria accelerant aquesta sisena gran extinció i, per tant, la seva pròpia desaparició. Efectivament, com un nen entusiasmat amb la seva joguina, l'espècie humana ha utilitzat de manera inconscient el seu creixent poder tecnològic i la seva enorme capacitat de transformació de l'entorn on viu. Tanmateix, es tracta d'un nen que està jugant amb una arma molt perillosa, un nen que s'està enverinant a si mateix en el joc arriscat que ha iniciat. Com assenyala el professor Paul Ehrlich, del Stanford Woods Institute for the Environment, una de les institucions compromeses en el projecte, es tracta en definitiva d'un nen que juga a serrar la branca sobre la que està assegut. Ateses les catastròfiques previsions que es deriven de l'estudi i la velocitat amb la que es preveu que es desenvolupi el procés d'extinció massiva, els experts conclouen la necessitat de prendre "mesures ràpides", ja que la finestra d'oportunitat per reaccionar "està tancant-se ràpidament". La urgència d'avançar cap a una governança global del metabolisme social que reinverteixi la situació i permeti dissenyar, amb una certa celeritat, una estructura de reproducció social menys agressiva i més equitativa rep un nou reforç amb l'informe esmentat. |
|
|
Juliol 2015 |
NOTÍCIES
Internacional:
La Terra està entrant en una nova fase d'extinció
Experts de Stanford, Princeton i Berkeley avisen que "es tanca amb rapidesa l'oportunitat" d'evitar la desaparició de l'espècie humana.
La Terra ha entrat en una nova fase d'extinció. Serà la sisena extinció de la història del planeta a gran escala, segons ha conclòs un estudi de Stanford, Princeton i Berkeley, tres de les universitats més prestigioses dels EUA. En aquest estudi, publicat a la revista 'Science Advances', les estimacions més optimistes apunten que els humans estaran entre les primeres víctimes, mentre que les espècies animals vertebrades desapareixeran a una velocitat 114 vegades superior al normal.
Mai des de l'última extinció - la dels dinosaures -, fa 66 milions d'anys, el ritme de desaparició d'espècies havia estat tan frenètic, segons els experts de Stanford, Princeton i Berkeley. Paul Ehrlich, professor d'Estudis de Població en Biologia i membre sènior de l'Institut Woods per al Medi Ambient de Stanford, assegura que l'estudi "mostra sense cap dubte que entrem en la sisena gran extinció en massa".
Experts de les tres universitats han urgit a prendre "mesures ràpides" per conservar les espècies amenaçades, les seves poblacions i hàbitats, i han advertit que "la finestra d'oportunitat" per fer-ho "s'està tancant amb rapidesa".
El món perdrà, en l'arc de tres generacions, molts dels beneficis de la biodiversitat, apunta el professor Ehrlich, un dels autors de l'estudi, abans de subratllar que "estem serrant la branca sobre la qual estem asseguts".
ESTIMACIONS CONSERVADORES
Els científics coincideixen que les taxes d'extinció han arribat a nivells sense precedents des de la desaparició dels dinosaures, però alguns han qüestionat aquesta teoria en pensar que les estimacions prèvies descansaven en supòsits que sobreestimaven el nivell de la crisi.
El nou estudi indica que, fins i tot amb les estimacions més conservadores, les espècies del nostre planeta estan desapareixent unes 100 vegades més ràpid del que seria normal en un període entre extincions massives - el que es coneix com a taxa de fons -. "Si deixem que aquesta situació continuï, la vida podria trigar molts milions d'anys a recuperar-se i la nostra espècie podria desaparèixer aviat", ha assenyalat Gerardo Ceballos de la Universitat Autònoma de Mèxic, també participant en l'estudi.
En el cas dels vertebrats, que és el grup amb les dades i fòssils més fiables, els investigadors es van preguntar si fins i tot les estimacions més baixes de la diferència entre les taxes de fons i l'actual encara justifica la conclusió que les persones estan precipitant "un espasme global de pèrdua de biodiversitat" i la resposta és "un sí definitiu".
"Insistim que els nostres càlculs és molt possible que menystinguin la gravetat de la crisi d'extinció, ja que el nostre objectiu era fixar un límit inferior realista de l'impacte de la Humanitat en la biodiversitat", destaquen els experts en el seu informe.
LA LLARGA LLISTA DE CAUSES
Una població humana en constant creixement, el consum per càpita i la desigualtat econòmica han alterat o destruït hàbitats naturals. El desbrossament de terres per a l'agricultura, l'explotació forestal, la introducció d'espècies invasores, les emissions de CO2, que porten al canvi climàtic i l'acidificació dels oceans, les toxines que alteren i enverinen els ecosistemes, la llista d'agressions és llarga .
En l'actualitat, el fantasma de l'extinció plana sobre el 41% de les espècies amfíbies i el 26% de les de la mamífers, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa. "A tot el món hi ha exemples d'espècies que són bàsicament, morts vivents", ha afirmat Ehrlich.
A mesura que desapareixen les espècies, també ho fan les funcions que compleixen com la pol·linització de la collites per les abelles. Malgrat el fosc panorama que dibuixa l'informe, hi ha una via cap a endavant, segons els experts. "Evitar una sisena extinció massiva real requerirà de grans, ràpids i intensos esforços per conservar les espècies amenaçades i alleujar la pressió sobre les seves poblacions, especialment prevenint la pèrdua del seu hàbitat, la sobreexplotació amb fins econòmics i el canvi climàtic", han assenyalat.
Font:
El Periodico (20 de juny de 2015)
L'Everest s'ha mogut pel terratrèmol del Nepal
Segons informa China Daily, el moviment sísmic de 7,8 graus de magnitud va revertir el curs nord-est gradual de la muntanya, d'acord amb un informe realitzat per Administració Nacional de Topografia, Cartografia i Geoinformació xinesa.
La Muntanya Everest, la muntanya més alta del món, s'ha mogut tres centímetres cap al sud-oest a causa del gran terratrèmol que va assolar el Nepal al mes d'abril. Segons informa China Daily, el moviment sísmic de 7,8 graus de magnitud va revertir el curs nord-est gradual de la muntanya, d'acord amb un informe realitzat per Administració Nacional de Topografia, Cartografia i Geoinformació xinesa. Abans del terratrèmol, l'Everest (8.848 metres) s'havia mogut 40 centímetres cap al nord-est en l'última dècada a una velocitat de quatre centímetres per any, segons l'estudi. La muntanya també va pujar d'altura 3 centímetres en el mateix període de temps. El terratrèmol va causar una allau a l'Everest, el que va provocar 18 morts i va deixar en ruïnes el campament base. Això va obligar a Xina i el Nepal a cancel·lar totes les escalades per aquest any. El segon sisme, que va tenir una magnitud de 7.3, no va moure la muntanya, va dir China Daily.
Font:
ECOticias.com (16 de juny de 2015)
http://www.ecoticias.com/naturaleza/104455/everest-movido-terremoto-Nepal
El Papa denuncia la "deute ecològic" entre nord i sud
Publica Laudato si, la seva encíclica sobre protecció del medi ambient, en la qual expressa que les exportacions d'algunes matèries primeres "per satisfer els mercats al nord industrialitzat" produeixen seriosos danys locals.
El papa ha denunciat avui l'existència d'un "veritable deute ecològic" entre el nord i el sud creat per desequilibris comercials a conseqüència de l'explotació de recursos naturals per part d'alguns països. "Les exportacions d'algunes matèries primeres per satisfer els mercats al nord industrialitzat han produït danys locals" com la contaminació per l'extracció d'or i coure, va destacar el pontífex.
"Sovint les empreses que obren així són multinacionals, que fan aquí el que no se'ls permet en països desenvolupats", va dir el papa en la seva encíclica sobre protecció del medi ambient Laudato si. El pontífex va explicar que aquestes empreses "en cessar les seves activitats i al retirar-se, deixen grans passius humans i ambientals, com la desocupació, pobles sense vida, esgotament d'algunes reserves naturals, desforestació, empobriment de l'agricultura i ramaderia boja, cràters, turons triturats , rius contaminats i algunes poques obres socials que ja no es poden sostenir ".
"Els pobles en vies de desenvolupament, on es troben les més importants reserves de la biosfera, segueixen alimentant el desenvolupament dels països més rics a costa del seu present i del seu futur", ha considerat Bergoglio. "La terra dels pobres del sud és rica i poc contaminada -va continuar el papa- però l'accés a la propietat dels béns i recursos per satisfer les seves necessitats vitals els està vedat per un sistema de relacions comercials i de propietat estructuralment pervers".
El Papa va cridar als països desenvolupats a contribuir a resoldre aquest deute "limitant de manera important el consum d'energia no renovable i aportant als països més necessitats per donar suport polítiques i programes de desenvolupament sostenible". El Papa va parlar en la seva encíclica de llocs del planeta "plens de biodiversitat que són l'Amazònia i la conca fluvial del Congo o els grans aqüífers i glaceres", llocs importants "per a tot el planeta i per al futur de la humanitat". I va alertar contra "ignorar els enormes interessos econòmics internacionals que, sota el pretext de cuidar-los, poden atemptar contra les sobiranies nacionals". "Hi ha propostes d'internacionalització de l'Amazònia que només serveixen als interessos econòmics de les corporacions transnacionals", va dir el Papa. La publicació d'aquesta la seva primera encíclica en solitari - en la precedent Bergoglio va completar el treball del seu predecessor, Benet XVI - es fa, com el pontífex va prometre, abans de la nova cimera internacional contra el canvi climàtic que se celebrarà al desembre a París.
Font:
Diario de Sevilla (18 de juny de 2015)
La policia de l'Equador confisca 100.000 aletes de taurons a pescadors il·legals
La Fiscalia confirma una important actuació policial contra la pesca il·legal a la ciutat costanera de Manta, on haurien estat capturats 20.000 esquals
Quito - La Fiscalia de l'Equador ha confirmat la confiscació de més de 100.000 aletes de taurons procedents de la pesca il·legal, en una actuació contra la captura de diverses espècies protegides per la llei. L'operació ha estat desenvolupada durant els últims dies per la policia a la ciutat costanera de Manta (oest de l'Equador).
"Fins al moment s'han realitzat nou violacions de domicili, on van confiscar més de 100.000 aletes de tauró", ha precisat la Fiscalia en el seu compte de Twitter, en què va aclarir que l'operació es va donar en contra de presumptes traficants d'aquest tipus de productes desitjats en mercats asiàtics. Segons el Ministeri Públic, quatre persones han estat detingudes i s'ha trobat set armes de foc, a més de productes tòxics, utilitzats per conservar les aletes de tauró. Per la seva banda, el ministre de l'Interior, José Serrano, també en el seu compte de twitter, va qualificar de aberrant la troballa i va indicar que serien 100.000 les aletes confiscades en els diferents operatius, el que suposaria "el sacrifici de no menys de 25.000 taurons" .
"Hem d'acabar amb aquestes xarxes delinqüencials que no miren més que el seu interès econòmic destruint l'ecosistema", ha afegit Serrano després de felicitar els agents policials per l'operació contra el tràfic il·legal d'aletes de tauró. La pesca d'esquals està prohibida a Equador, tot i que el president del país, Rafael Correa, el 2007, va emetre un decret que permet l'aprofitament total dels taurons que siguin capturats de forma incidental o fortuïta.
Font:
La Vanguardia (28 de mayo de 2015)
L'ONU denuncia el comerç il·legal i l'abocament de residus electrònics
Un estudi publicat pel PNUMA indica que fins el 90% de les deixalles d'ordinadors i telèfons mòbils està mal gestionat.
Prop del 90 per cent de les deixalles o residus electrònics generats a tot el món acaben en xarxes de comerç il·legal o abandonats de forma inadequada en abocadors o el medi natural, segons l'informe Waste Crime-Waste Risks publicat el 12 de maig pel Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) en el marc de la reunió a Ginebra (Suïssa) de tres convenis internacionals sobre la gestió de residus.
La indústria electrònica de consum -una de les més grans del món i de major creixement- genera cada any uns 41 milions de tones de residus, en aparells usats com ordinadors o telèfons intel·ligents. La tendència indica que aquesta xifra podria arribar a 50 milions de tones de residus el 2017.
El nou estudi elaborat per GRID Arendal, centre associat del PNUMA, indica que, depenent dels països afectats, entre el 60% i el 90% dels residus generats en aquest sector es comercialitzen il·legalment o s'aboquen de forma inadequada. L'Organització Internacional de Policia Criminal (Interpol) estima que el preu d'una tona de deixalles electrònics pot arribar als 450 euros. A partir d'aquesta xifra s'apunta la possibilitat que el mercat il·legal d'aquest tipus de residus abasti cada any una xifra propera als 17.000 milions d'euros. En la presentació del nou estudi, el director executiu del PNUMA, Achim Steiner, ha indicat que, "estem sent testimonis d'una quantitat sense precedents dels residus electrònics que es generen al món, i només una petita part d'ells es recicla" . "Aquesta gran muntanya de residus representa una amenaça creixent per a la salut humana i el medi ambient, a causa dels elements perillosos que conté", ha destacat Steiner. El director executiu del PNUMA considera que per fer front a aquest problema són imprescindibles una major cooperació internacional, forts regulacions legals i la implicació dels autoritats locals.
Causes del problema a escala mundial.
L'informe presentat a Ginebra destaca que, "concentrats en l'obtenció de beneficis, els operadors són propensos a ignorar les regulacions de residus i exposar als treballadors a substàncies químiques tòxiques". "En una escala major, la delinqüència organitzada pot estar utilitzant els residus electrònics en el frau fiscal i el blanqueig de diners, ja que els volums manejats no estan registrats", indica el PNUMA.
L'exportació de residus perillosos de la Unió Europea (UE) i l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) els Estats membres als països no membres de l'OCDE està prohibida; per tant, no està subjecte a la notificació o la concessió de llicències. En lloc d'això, milers de tones d'escombraries electròniques es declaren falsament com a productes de segona mà i exportats des de països desenvolupats a països en desenvolupament, inclosos els residus de piles falsament descrits com plàstic o ferralla mixta, i els tubs fluorescents i monitors d'ordinador declarats com a ferralla. Les dues tècniques de contraban -a petita i gran escala poden ser observades a tot el món, des del transport de camions organitzada a tot Europa i Amèrica del Nord per a l'ús dels principals centres de contraban al sud d'Àsia, inclòs el transport de contenidors per mar generalitzat, segons detalla el nou informe. Àfrica i Àsia són destins clau per als enviaments a gran escala de deixalles perillosos per al seu abocament i reciclatge en condicions d'escassa seguretat. Ghana i Nigèria estan entre els majors receptors d'Àfrica occidental, tot i que grans volums de deixalles electrònics també són transportats a Costa d'Ivori i la República del Congo. A Àsia, la Xina, Hong Kong, Pakistan, Índia, Bangla Desh i Vietnam semblen suportar el pes de les trameses de deixalles electrònics il·legals, segons les dades del PNUMA.
Font:
La Vanguardia (13 de mayo de 2015)
Corea del Nord es mor de set i de fam. Pyonyang reconeix que pateix la pitjor sequera en 100 anys.
Corea del Nord ha assegurat a través dels seus mitjans estatals que pateix "la pitjor sequera en cent anys", el que ha elevat els temors a un agreujament de la crisi alimentària crònica que arrossega el país.
"Continua la pitjor sequera en 100 anys a Corea del Nord causant greus danys als seus explotacions agrícoles", ha expressat l'agència estatal KCNA en un comunicat publicat avui a la seva pàgina web. El mitjà estatal, portaveu del règim, assegura que gairebé una tercera part de les 441.000 hectàrees de camps d'arròs de tot el país s'estan assecant i que l'escassetat de pluja afecta especialment a les províncies de Hwanghae del Nord i del Sud situades al sud-est del territori nacional. A Hwanghae del Nord el 58 per cent de les plantacions d'arròs s'han assecat mentre a Hwanghae del Sud la xifra arriba al 80 per cent, segons les dades de KCNA. L'agència ha apuntat que en els camps d'arròs secs s'estan sembrant altres cultius per reduir els danys sobre la producció agrícola. Ha advertit, a més, que les reserves d'aigua als embassaments es troben sota mínims i els rius i altres corrents fluvials també s'estan assecant. A la veïna Corea del Sud el Ministeri d'Unificació observa de prop la situació encara que assegura que de moment Corea del Nord no li ha sol·licitat ajuda per fer front a la sequera que afecta el país des de gener.
Les pluges acumulades a Corea del Nord entre gener i maig només van aconseguir un 57 per cent de la mitjana de precipitacions registrat entre 1981 i 2010.
Seül calcula que, en cas que persisteixi aquesta situació fins al juliol, la producció agrícola podria veure reduïda entre el 15 i el 20 per cent, el que causaria un desastre humanitari tenint en compte que Corea del Nord pateix un dèficit alimentari crònic des de la dècada dels 90. Tot i que la situació va millorar lleument en 2014, un de cada tres nens nord-coreans segueix patint malnutrició, segons les dades del Programa Mundial d'Aliments (PMA)
Font:
El Periodico (17 de juny de 2015)
http://www.elperiodico.com/es/noticias/internacional/corea-del-norte-muerte-sed-hambre-4281550
Bill Gates fa un pas endavant, invertirà més de 2.000 milions de dòlars en energies renovables
El medi ambient i el desenvolupament sostenible sempre han estat una de les principals preocupacions del conseller de Microsoft.
El fundador de Microsoft té previst duplicar la seva inversió en energies renovables durant els propers 5 anys. Segons Gates, és un esforç necessari per frenar els efectes del canvi climàtic i fomentar el desenvolupament i la innovació. El medi ambient i el desenvolupament sostenible sempre han estat una de les principals preocupacions del conseller de Microsoft. En una entrevista al Financial Times, Bill Gates va assegurar que l'única manera de frenar el canvi climàtic és apostant per la innovació en energies renovables. En paraules del fundador i pare de Windows: "la tecnologia nuclear avui està fallant en el preu, la seguretat, la proliferació, el malbaratament i l'escassetat de combustible, de manera que les noves tecnologies han d'oferir solucions a aquests problemes". Bill Gates assegurava que hi ha molts aspectes que millorar de les energies netes. Entre elles, el fundador de Microsoft assenyalava a les bateries utilitzades per emmagatzemar l'energia solar. El principal problema d'aquest tipus d'energia és que desaprofita una gran quantitat de l'energia que podria emmagatzemar, provocant que sigui ineficient en llocs on hi ha més núvols que clars. El milionari també ha volgut denunciar la situació a la qual s'enfronten la major part de proveïdors, que es veuen obligats a utilitzar altres Fonts d'energia no renovables causa de l'escassetat de fons en investigació i desenvolupament. Gates també ha volgut reclamar el suport de les Nacions Unides i dels estats, instant-los a afavorir la innovació en aquestes energies.
Font:
ECOticias.com (29 de juny de 2015)
Unió Europea:
La Mediterrània té un residu de plàstic cada quatre metres quadrats
El caràcter tancat de la mar i la seva gran activitat econòmica són alguns dels factors més determinants
El Mar Mediterrani acumula una quantitat de residus plàstics que oscil·la entre les 1.000 i 3.000 tones, xifra que equival al fet que cada 4m2 es troba un rebuig. Això suposa que es tracta de la sisena major regió d'acumulació d'aquest tipus de residus al planeta, tal com conclou un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Cadis (UCA) i l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA).
Tot i representar només un 1% de l'àrea oceànica global, la Mediterrània suporta unes quantitats de contaminació properes a la dels oceans. Això es deu al fet que es tracta d'un mar molt tancat, que rep residus de diversos rius i que només connecta amb una massa d'aigua més gran a través de l'Estret de Gibraltar. A més, la gran activitat econòmica que se li relaciona, principalment, de la mà del turisme, fa que l'impacte humà sigui molt més gran que en altres zones; i és que a la Mediterrània es concentra el 10% de la població costanera del món.
"Esperàvem uns resultats d'aquest calibre, a causa de les característiques de la zona a estudiar, però es tractava d'una predicció que no havia estat confirmada", explica a La Vanguardia Andrés Cózar, professor de la UCA i investigador principal de l'estudi. És el primer projecte que mostreja en profunditat aquest mar, trobant deixalles en el 100% de les zones escrutades. En canvi, en els oceans els corrents arrosseguen els residus i els concentren en zones determinades, deixant més neta la resta de l'aigua.
El treball de camp va començar el 2013, a bord d'un vaixell que va recórrer des de Gibraltar fins a Xipre amb una xarxa que recollia residus plàstics. El 83% de les mostres obtingudes eren d'entre 2 i 5 mm de llarg, els anomenats 'microplásticos'; o 'sopa de plàstic'. "Es tracta d'un tipus de contaminació preocupant: La fauna marina la consumeix i pot arribar a causar la mort de diversos animals per col·lapse estomacal", adverteix Tania Martoto, responsable de l'Àrea Marina d'Ecologistes en Acció.
Pel que fa als residus més petits, l'estudi apunta la hipòtesi que poden mostrar-se en menys concentració a causa d'una possible ingesta per part d'animals planctívoros o directament llastats per la biocontaminació. En canvi, la destinació dels objectes més grans de 20mm moltes vegades és enfonsar i acabar convertint-se en hàbitat de petits animals.
Tot i que el Mediterrani és una massa d'aigua comparativament petita, la seva importància econòmica i ecològica és enorme. L'estudi, publicat avui a Plos One, ressalta que aquest mar conté entre el 4 i el 18% de totes les espècies marines. A més la indústria pesquera, l'aqüicultura i el transport marítim són claus econòmiques. Pel que la contaminació marítima pot ser "especialment rellevant a la Mediterrània respecte altres zones", reitera el treball.
Hi ha poques referències històriques per determinar l'evolució de la contaminació per plàstics. "Les dades apunten que la quantitat s'ha multiplicat per 10 en els últims 30 anys, encara que probablement aquest increment és més acusat", opina Cózar. Per això, l'estudi conclou amb la necessitat de trobar mesures per pal·liar els efectes a nivell planetari que s'han produït després de només mig segle d'ús estès del plàstic.
Font:
ECOticias.com (17 de juny de 2015)
Europa 'apressa' a Espanya per assegurar que complirà amb els seus objectius en 2020 sobre energies renovables
La Unió Europea s'ha compromès a que el 2020 el 20% de l'energia que consumeix procedeixi de fonts renovables -com l'energia solar o l'eòlica -, per la qual cosa els Estats membres compten amb metes nacionals.
La Comissió Europea ha demanat aquest dimarts a diversos estats membres, entre ells Espanya, que revisin l'eficàcia de les seves polítiques per al desenvolupament de les energies renovables en el seu territori, amb l'objectiu d'avaluar si són "suficients" com per complir amb els objectius que s'ha marcat la Unió Europea per el 2020. La Unió Europea s'ha compromès a que el 2020 el 20% de l'energia que consumeix procedeixi de fonts renovables -com l'energia solar o l'eòlica -, per la qual cosa els Estats membres compten amb metes nacionals. D'acord a l'informe de progrés presentat aquest dimarts pel comissari d'Energia i Clima, Miguel Arias Cañete, "es preveu que 25 Estats membres compliran els seus objectius nacionals en el període 2013-2014". Només Regne Unit, Luxemburg i els Països Baixos no ho faran, segons fonts europees. Per això, Arias Cañete ha aplaudit que la trajectòria en el conjunt de la Unió Europea vagi "per bon camí" i s'ha mostrat optimista respecte a que el bloc comunitari pugui complir en 2020 el seu objectiu del 20% de renovables. En el cas d'Espanya, el seu repte nacional se situa també en el 20% el 2020, mentre que entre 2013 i 2014 el seu assoliment va ser del 12,1% d'energies renovables, en regla amb la marca nacional intermèdia que s'ha fixat. No obstant això, l'informe adverteix als Estats membres que per a l'últim tram serà necessari un esforç més gran que el que estan assumint en l'actualitat per complir amb l'objectiu final. Així, les estimacions del document posen en dubte que un grup de països assoleixin els seus objectius finals i col·loca, per exemple a Espanya, per sota del 20%. "Alguns Estats membres, inclosos França, Luxemburg, Malta, Països Baixos i Regne Unit, i, en menor mesura, Bèlgica i Espanya, necessiten avaluar si les seves polítiques i instruments són suficients i efectius", adverteix l'informe de progrés publicat per Brussel·les. Per això, la Comissió no descarta que els països hagin de recórrer a mecanismes de cooperació amb altres estats membres. En qualsevol cas, Brussel·les sosté que, amb una quota estimada del 15,3% d'energies renovables en el consum final brut d'energia de 2014, la UE i la gran majoria dels Estats membres avancen "a bon ritme". El repte és més "complicat", encara que segueix sent "viable", en el cas de les renovables en el transport, ja que tot just representa un 5,7% el 2014; davant l'objectiu del 10% fixat per al 2020. Entre les fonts alternatives d'energia que examina en el seu informe, l'Executiu comunitari destaca que l'energia eòlica s'ha triplicat en els últims deu anys, fins a col·locar com el segon contribuïdor més important per a l'electricitat renovable. Espanya, Alemanya i el Regne Unit són els tres principals productors d'aquesta energia a Europa.
Font::
ECOticias.com (17 de juny de 2015)
Delinqüència en el sector europeu de reciclatge de bateries de cotxe
Seguint la seva pràctica habitual, l'executiu comunitari ha eludit identificar les companyies afectades. De confirmar les seves sospites, podrien enfrontar-se a una sanció de fins al 10% del seu volum de negoci.
La Comissió Europea ha enviat aquest dimecres un plec de càrrecs a cinc empreses en què els acusa formalment de participar en un càrtel en el sector del reciclatge de bateries de cotxes a Alemanya, França, Bèlgica i Holanda entre 2009 i 2012. Seguint la seva pràctica habitual, l'Executiu comunitari ha eludit identificar les companyies afectades. De confirmar les seves sospites, podrien enfrontar-se a una sanció de fins al 10% del seu volum de negoci. Les empreses en qüestió es dediquen al reciclatge de plom i Brussel·les sosté que van participar en un acord il·legal per a la compra de bateries de plom-àcid en ferrovelleries, mitjançant la coordinació de les seves pràctiques tarifàries, amb l'única finalitat de conservar marges de beneficis més elevats . Com a conseqüència, les companyies acusades van reduir els preus pagats als drapaires, que en general són petites i mitjanes empreses. La investigació de la Comissió va començar amb inspeccions per sorpresa al setembre de 2012. Les empreses poden ara enviar les seves al·legacions i demanar una audiència amb Brussel·les abans de la decisió final.
Font:
ECOticias (25 de juny de 2015)
Espanya:
La qualitat de l'aire a l'Estat espanyol durant 2014
Un total de 44,7 milions de persones van respirar aire contaminat durant 2014 a l'Estat espanyol. L'Informe anual de Qualitat de l'Aire d'Ecologistes en Acció conclou que el 95% de la població i el 94% del territori van estar exposats a uns nivells de contaminació que superen les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut.
El trànsit a les zones metropolitanes és la principal causa de la contaminació. Però les administracions continuen sense afrontar un problema que afecta la salut de la ciutadania, als conreus i als espais naturals. Arrisquen la salut de la població i el pagament de multes milionàries.
L'informe elaborat per Ecologistes en Acció analitza les dades recollides en 700 estacions oficials de mesurament instal·lades a tot l'Estat espanyol. Presenta dades exhaustives de la qualitat de l'aire, per comunitats autònomes i per substàncies contaminants.
L'informe d'Ecologistes en Acció pren com a referència tres limitacions:
- Els valors màxims de contaminació recomanats per l'Organització Mundial de la Salut.
- L'objectiu a llarg termini per a la protecció de la vegetació que estableix la Unió Europea.
- Els valors límit d'obligat compliment establerts per la normativa de UE (considerablement més laxos que elsrecomanats per l'OMS)
D'acord als primers dos paràmetres, el 2014 almenys 44,7 milions de persones a l'Estat espanyol van respirar aire contaminat, el 95% de la seva població. Un total de 474.000 quilòmetres quadrats, el 94% del territori, es van veure afectats per la contaminació atmosfèrica.
D'acord als valors límit establerts per la UE, la població afectada per l'aire contaminat l'any passat va ser de 15,5 milions de persones. Una de cada tres persones va respirar aire que infringeix els límits que marca la llei.
Amb aquesta referència, la superfície exposada a nivells de contaminació que danyen la vegetació arriba 263.000 km2, més de la meitat de l'Estat espanyol. La meitat del territori suporta una contaminació atmosfèrica que incompleix els estàndards legals vigents en 2015 per protegir els cultius agrícoles i els ecosistemes naturals.
La principal Font de contaminació en àrees urbanes, on es concentra la major part de la població, és el trànsit rodat. Els contaminants que provoquen més problemes de salut són les partícules en suspensió (PM10 i PM2,5), el diòxid de nitrogen (NO2), l'ozó troposfèric (O3) i el diòxid de sofre (SO2). Les partícules han estat el contaminant que més van incrementar la seva incidència en 2014, mentre que el diòxid de nitrogen i el sofre van declinar lleugerament. Augmenta la preocupació pels elevats nivells de benzo (a) pirè, un contaminant cancerigen.
Per a la valoració del percentatge de població que respira aire contaminat s'han tingut en compte tots aquests contaminants.
- L'ozó troposfèric és el contaminant que presenta una major extensió i afecció a la població, amb uns nivells que es mantenen estacionaris o fins i tot a l'alça. Això es deu a l'increment de les temperatures mitjanes i de les situacions meteorològiques extremes (onades de calor) durant l'estiu, com a resultat del canvi climàtic.
Durant l'any 2014, els nivells d'ozó es van reduir lleugerament respecte als de 2013, però tot i així la pràctica totalitat de la població i de les formacions vegetals espanyoles van suportar aire amb concentracions d'ozó perilloses per a la salut humana i vegetal.
- Les partícules (PM10 i PM2,5), el diòxid de nitrogen (NO2) i el diòxid de sofre (SO2) en l'aire afecten més de dues terceres parts de la població de l'Estat. Segueixen, per tant, sent una seriosa amenaça per a la salut, tot i que l'any passat va continuar la tendència a la baixa dels dos últims contaminants que es va iniciar en 2007.
- La reducció dels nivells de partícules, NO2 i SO2 es deu fonamentalment a la crisi, que ha provocat una reducció forçada de la mobilitat i la disminució de l'activitat industrial.
També contribueix a aquesta tendència l'evolució del parc automobilístic cap a vehicles més petits i eficients, així com la substitució de la generació elèctrica en centrals tèrmiques (que han reduït la seva activitat un 37% des de 2008) per l'energia eòlica i solar.
No es pot dir que la reducció de contaminants es degui a les mesures adoptades per les administracions, sinó a la conjuntura.
- Cada any es registren prop de 27.000 morts prematures a l'Estat espanyol per afeccions derivades de la contaminació de l'aire, d'acord a les últimes estimacions de la Comissió Europea.
- Els costos sanitaris derivats de la contaminació atmosfèrica representen entre el 2,8% i el 4,6% del PIB espanyol, uns 46.000 milions d'euros, segons un recent estudi de l'Organització Mundial de la Salut. Els danys provocats sobre els cultius i els ecosistemes naturals també impliquen costos econòmics.
- Les administracions públiques arrisquen el pagament d'una multa milionària per vulneració de la llei. La Comissió Europea va iniciar, al gener de 2009, un procediment d'infracció contra Espanya per l'incompliment de la normativa sobre partícules PM10 que està a punt d'arribar al Tribunal de Justícia Europeu. La setmana passada la Comissió va obrir un nou expedient a Espanya pels nivells de diòxid de nitrogen.
- La informació a la ciutadania per part de les administracions públiques no és ni adequada ni ajustada a la gravetat del problema.
- Els Plans de Millora de la Qualitat de l'Aire i els Plans d'Acció per reduir la contaminació són obligatoris segons la legislació vigent. Però no existeixen en molts casos, en particular els relatius a l'ozó. Els plans existents són inefectius en la majoria de les ocasions per falta de voluntat política. Aquests plans són responsabilitat de Comunitats Autònomes i Ajuntaments.
- Les principals vies d'actuació per reduir la contaminació de l'aire són la disminució del trànsit motoritzat, la reducció de la necessitat de mobilitat i la potenciació del transport públic. Cal a més donar facilitats a la bicicleta a les ciutats.
Han d'adoptar millors tècniques industrials disponibles i la reducció dràstica de la generació elèctrica per centrals tèrmiques, en particular les que utilitzen carbó.
Font:
Ecologistas en Acción (23 de juny de 2015)
http://www.ecologistasenaccion.es/article30342.html
La Junta inverteix prop de 200.000 euros en la restauració de la de la Torre-Fortalesa de Huétor Tájar
La delegada d'Agricultura, Pesca i Medi Ambient, Inmaculada Oria, ha visitat les obres de rehabilitació de la Torre-Fortalesa de Huétor Tájar (Granada), símbol de l'origen del municipi i declarat d'interès cultural (BIC), una intervenció que compta amb un pressupost de 215.000 euros dels quals el Govern andalús ha aportat 195.000 euros a través del grup de Cooperació Provincial de Granada, en el qual s'integren tots els grups de Desenvolupament Rural de la província.
"Els treballs que s'estan realitzant busquen la posada en valor de l'immoble duent aparellades les operacions necessàries per a fer-lo accessible i visitable", ha assegurat Oria qui ha destacat la importància de la intervenció d'aquest "singular" element arquitectònic que es convertirà en Centre de Interpretació generant un punt d'interès "situat estratègicament en el territori" i que facilitarà i promourà la comunicació del territori al públic visitant, dins d'un eix temàtic de 'L'última frontera del l'Àndalus'.
Aquesta Torre-Fortalesa Natzarí data del segle XIV i forma part de la xarxa de torres guaita que colonitzaven el territori dels quals va ser l'Antic Regne de Granada, formant part del sistema fortificat emmurallat de l'alqueria de Huétor.
De planta sensiblement quadrada, conserva en l'actualitat original fins a una alçada de 13,50 metres, corresponent a una part massissa i quatre plantes, sent la terrassa de la torrassa visitable.
El projecte de rehabilitació i posada en valor de la Torre-Fortalesa "pretén ser un punt de referència al territori, que trobi el seu sentit no només com a magnífic exemple del que era l'arquitectura defensiva rural d'època Nazarí, sinó que a més reuneix les condicions adequades per a actuar com a element de difusió d'aquest tipus de construccions que constituïen un interessant entramat defensiu en el medi rural ", ha precisat la delegada provincial, que ha destacat que aquest tipus d'intervencions" són fonamentals perquè es converteixen en motors de desenvolupament i ocupació a les zones rurals de la província ".
Font:
La Vanguardia (24 de juny de 2015)
El 'Valle Salado' ha rebut el premi de Conservació en els Premis Europa Nostra
La Comissió Europea i Europa Nostra han distingit avui la "impressionant magnitud" de la recuperació integral del Valle Salado d'Añana (Àlaba), que aquesta tarda ha rebut a Oslo (Noruega) el Premi Unió Europea de Patrimoni Cultural-Premi Europa Nostra 2015.
Aquest paisatge salí amb més de 6.500 anys d'història està ubicat a la localitat alabesa de Salines d'Añana, on l'auge de la indústria moderna va colpejar la seva producció i amb això el seu manteniment, el que va suposar el seu declivi fins que a finals de la dècada de 1990 es va iniciar el procés de recuperació. El Valle Saldado ha rebut un dels set Grans Premis Europa Nostra, en concret el referit a la Conservació, gràcies al fet que el jurat ha valorat que el projecte "afecta no només al paisatge de la vall, sinó també a l'economia dels seus habitants, el que ha suposat la recuperació d'una indústria que va estar activa des de temps remots fins a èpoques molt recents ". Un altre dels aspectes destacats pel jurat ha estat la projecció internacional que ha adquirit el Valle Salado gràcies en part a l'exportació de sal, que es comercialitza ja en més de 25 països, i que ha estat reconeguda en les cuines "més prestigioses" del País Basc i del món. En la cerimònia de lliurament del guardó, que ha estat presidida pel príncep Haakon de Noruega, també ha estat present el president de la Fundació Valle Salado d'Añana i diputat general d'Àlaba en funcions, Javier de Andrés, que ha estat l'encarregat de recollir el premi.
La delegació alabesa la integraven així mateix la directora de Política Territorial i Urbanisme del Govern basc, Elena Lete; el director del Patronat de la Fundació, Roberto López de Eguílaz; l'alcalde de Salines d'Añana, Juan Carlos Medina, i el saliner Valentí Angulo. La responsable de l'Executiu autonòmic ha apostat per "impulsar noves estratègies i plans per a la recuperació i dinamització" de les salines i per "insistir" en els objectius a tots els nivells -paisatgístics, territorials, culturals i econòmics mitjançant "la renovació d'idees i sempre de la mà d'organitzacions com la UNESCO o la Comissió Europea ". Tant Lete com l'alcalde de Salines d'Añana han coincidit a assenyalar que el Valle Saldo constitueix una "gran senyal d'identitat basca" i ha d'esdevenir un "referent magnètic" per al turisme cultural a Àlaba. La resta de Grans Premis Europa Nostra 2015 han estat per l'Acadèmia de Música de Liszt, a Budapest (Hongria); l'església armènia de Sant Giragos, a Diyarbakir (Turquia); els Tresors Virtuals a la zona de Sant Marc, a Venècia (Itàlia); l'Associació Rundling, de Jameln (Alemanya); el Fideïcomís de Conservació d'Esglésies, a Londres (Regne Unit) i el programa de propietaris d'edificis rurals a Estònia. A més, el Premi del Públic, adjudicat després d'una enquesta online, ha recaigut en la conservació de les Escultures Nuràgiques de Muntanya Prama a Sardenya, Itàlia. Juntament amb aquests vuit guardons, "Europa Nostra" ha premiat aquesta tarda a Oslo més d'una vintena d'iniciatives seleccionades d'entre 263 projectes de 29 països europeus.
Font:
El Mundo (11 de juny de 2015)
http://www.elmundo.es/pais-vasco/2015/06/11/5579cdd8ca4741c1268b459a.html
Catalunya:
Mollet del Vallès, premiat pel seu respecte al medi ambient
Font: El Periodico (Foto de J.L. Santamaria)
Després de competir amb milers de localitats, el municipi ha rebut el reconeixement 'Green Leaf' de part de la Comissió Europea.
Mollet del Vallès (Barcelona) ha rebut aquest divendres el reconeixement "Green Leaf" (Fulla verda) de part de la Comissió Europea (CE) per la seva gestió respectuosa amb el medi ambient.
El distintiu també l'ha obtingut la localitat portuguesa de Torres Vedras, segons ha informat la CE en un comunicat. Mollet ha competit amb milers de localitats d'entre 50.000 i 100.000 habitants de tota la UE en la seva categoria. La CE ha destacat "el seu compromís amb les millors pràctiques de respecte al medi ambient i el creixement verd".
La ciutat alemanya d'Essen, per la seva banda, ha estat l'escollida com a Capital Verda Europea per 2017. Aquesta distinció la va obtenir en 2012 Vitòria-Gasteiz. Aquests reconeixements es lliuren a ciutats que es consideren models a seguir per promoure les millors pràctiques d'urbanisme sostenible.
Font:
El Periodico (19 de juny de 2015)
Catalunya acull la Reunió Anual de Treball de Governadors sobre Clima i Boscos
Hi participaran Brasil, Indonèsia, Mèxic, Nigèria, Perú, Espanya i els Estats Units i Memoràndum per a la iniciativa de lideratge climàtic global.
Catalunya acull des d'aquest dilluns i fins dijous la Reunió Anual de Treball de Governadors sobre Clima i Boscos (GCF) formada pel Brasil, Indonèsia, Mèxic, Nigèria, Perú, Espanya i els Estats Units.
Segons una nota de premsa de la Generalitat, es tracta d '"una oportunitat única per avançar en la protecció dels boscos i el clima" amb vista a la Convenció de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que se celebrarà a París el proper desembre.
Els participants signaran un Memoràndum d'entesa per a la iniciativa de lideratge climàtic global, un compromís per reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle en un 80-95% respecte als nivells de 1990. També treballaran per consolidar accions concretes per implementar la Declaració de Riu Branco, signada durant la Reunió Anual del GCF 2014, per reduir-desforestació en un 80% per l'any 2020.
Font:
El Periodico (15 de juny de 2015)
Mediterrània inicia una recollida de signatures en línia per demanar que es faci un estudi epidemiològic al Camp de Tarragona
Font: ECOticias.com
Aquest requeriment iniciat per la fundació compta amb el suport de les més de 80 associacions que conformen la Coordinadora d'Entitats de Tarragona (CET), així com de la "Federació d'Associacions de Veïns Independents de la Mediterrània" (Faibermed).
Mare Terra Fundació Mediterrània ha posat en marxa una recollida de signatures en línia demanant que es faci un estudi epidemiològic al Camp de Tarragona. La petició es dirigeixal "Departament de Territori i Sostenibilitat" de la Generalitat de Catalunya i al "Observatori de Salut i Medi Ambient" del Camp de Tarragona. Així, qui ho desitgi podrà posar el seu gra de sorra i demanar al Govern que porti a terme una investigació amb la qual es podran obtenir dades molt fiables sobre la qualitat de l'aire i la contaminació al Camp de Tarragona, i sobre com afecten aquests valors a la salut de les persones. En aquest enllaç es pot consultar la petició:
Aquest requeriment iniciat per la fundació compta amb el suport de les més de 80 associacions que conformen la Coordinadora d'Entitats de Tarragona (CET), així com de la "Federació d'Associacions de Veïns Independents de la Mediterrània" (Faibermed). La recollida s'inicia amb la intenció que tots els partits polítics de les administracions del territori mostrin el seu suport i es sumin a la demanda d'un estudi epidemiològic. En cas que la recollida de signatures sigui un èxit, Mediterrània no descarta parlar amb formacions polítiques que puguin assumir la petició i portar-la als plens municipals en forma de moció perquè tots els partits es 'mullen' i demostrin si estan a favor o no. Cal tenir en compte que des de la seva fundació, fa més de vint anys, Mediterrània ha instat a la Generalitat a fer un estudi epidemiològic global del territori sense que cap dels responsables de la corporació autonòmica ho hagi tirat endavant. El president de la fundació, Ángel Juárez, ha mostrat la seva confiança en que amb aquesta campanya "obtindrem una gran resposta de la ciutadania i farem molt de soroll, de manera que el Govern no tindrà més remei que satisfer la nostra demanda i efectuar la investigació". Juárez ha recordat que "al Camp de Tarragona tenim la principal indústria química del sud d'Europa, centrals nuclears, un gran tràfic de mercaderies de caràcter perillós, també hi ha molt turisme i serveis ... Per tot això, la qualitat de l'aire que respirem podria no ser la més adequada i la contaminació podria estar afectant la nostra salut. Un estudi epidemiològic realitzat amb els mitjans econòmics necessaris ens dirà en quin punt ens trobem i si cal prendre mesures per corregir la situació. No podem perdre més temps, així que no acceptarem cap resposta que no sigui la posada en marxa de la investigació ".
Font:
ECOticias.com (18 de juny de 2015)
http://www.ecoticias.com/co2/104505/Mediterrania-firmas-online-epidemiologico-Camp-Tarragona
UNESCO, reunió al castell de Castellet
L'objectiu de la xarxa és donar a conèixer les reserves, a través de materials monogràfics per divulgar el patrimoni natural, paisatgístic i cultural d'aquests espais, situats a Espanya, Algèria, Bulgària, Croàcia, Eslovènia, França, Grècia, Israel, Itàlia, Líban, Marroc, Montenegro, Portugal i Tunísia.
Un total de 61 reserves de la biosfera mediterrànies situades en 14 països s'han unit a la Xarxa de Reserves de la Biosfera Mediterrànies (RRBMed), que s'ubicarà al Centre Internacional Unesco situat al castell de Castellet, al municipi de Castellet i la Gornal (Barcelona). La RRBMed ha estat presentada aquest divendres al castell pel secretari d'Estat de Medi Ambient, Federico Ramos; el director de la Divisió d'Ecologia i Ciències de la Terra de la Unesco, Qunli Han; l'ambaixador delegat permanent d'Espanya davant la Unesco, Juan Manuel Barandica; el secretari general d'Abertis, Josep Maria Coronas, i el coordinador del centre, Martí Boada, entre d'altres. L'objectiu de la xarxa és donar a conèixer les reserves, a través de materials monogràfics per divulgar el patrimoni natural, paisatgístic i cultural d'aquests espais, situats a Espanya, Algèria, Bulgària, Croàcia, Eslovènia, França, Grècia, Israel, Itàlia, Líban, Marroc, Montenegro, Portugal i Tunísia; i concretament a Catalunya, se situen a Terres de l'Ebre i Montseny. El castell de Castellet va ser declarat Centre Internacional UNESCO de Reserves de la Biosfera Mediterrànies el 5 d'abril de 2014, fruit de la col·laboració público-privada entre l'Organisme Autònom de Parcs Naturals del Ministeri d'Agricultura i la Fundació Abertis, amb el suport de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB). Boada ha detallat que les línies estratègiques del centre seran "enfortir les relacions entre les diferents reserves de la biosfera" i la seva planificació; la comunicació, formació i educació ambiental per socialitzar el coneixement; la documentació; la cooperació entre el nord i el sud, i el foment de la relació entre acadèmia, societat civil i empresa, entre d'altres. "Al segle XXI el paisatge ja no és separatista. No se separa la natura i la cultura", ha dit Boada, que ha parafrasejat a Nelson Mandela en afirmar que la gran lluita de la humanitat ja no és de classes sinó pel mitjà ambient, el que té una connotació inequívocament social i no és una qüestió ideològica. ESPANYA AL PROGRAMA MaB El secretari d'Estat de Medi Ambient ha precisat que Espanya disposa de 47 reserves que ocupen una superfície de 5 milions d'hectàrees - el 10,47% del total -, i ha celebrat la constitució de la Xarxa, que completa la participació d'Espanya en el programa Man and Biosphere (MaB) de la Unesco. El director de la Divisió d'Ecologia i Ciències de la Terra de la Unesco, Qunli Han, ha agraït el suport d'Espanya perquè el centre és el primer sota el paraigua del programa científic MaB, i ha incidit que des de 1971 la Unesco ha declarat 650 espais de la biosfera amb una gran diversitat d'ecosistemes on viuen 170 milions de persones. La presentació de la RRBMed ha donat pas a un debat sota el títol 'Les dues ribes de la Mediterrània', que ha reunit al vicepresident del Centre Internacional de Toledo per la Pau i exministre d'Afers Exteriors d'Israel, Shlomo Ben Ami; a l'oceanògrafa catalana Josefina Castellví; al xef català Josep Roca, i l'exministre d'Aigua i Irrigació de Jordània Munther Haddadin. Després professar el seu amor per la Mediterrània des dels seus respectius camps, han analitzat alguns dels reptes que enfronta la regió com són el retrocés de la sorra a les platges; la falta d'aigua potable i els processos de dessalinització; la cooperació multilateral entre els països.
Font:
ECOticias.com (22 de juny de 2015)
http://www.ecoticias.com/naturaleza/104601/UNESCO-reunion-castillo-Castellet
CEDAT
Terraqui signa un conveni marc amb el CEDAT (Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona) de la Universitat Rovira i Virgili
El CEDAT és un centre creat a la Facultat de Ciències Jurídiques i el Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili el 2007 i és fruit d'una estreta col·laboració entre aquesta universitat i l'Ajuntament de Tarragona.
Els objectius del CEDAT són la generació i la socialització del coneixement en l'àmbit del dret ambiental i, en particular, en el món de la gestió i administració locals. L'experiència i el bagatge adquirits pel CEDAT al llarg dels anys es posen a disposició de la societat a través de la seva tasca docent, donant la benvinguda cada any a nous estudiants del Màster en dret ambiental, de la tasca de recerca, obrint nous camins en el coneixement del dret ambiental, i de la tasca de transferència, aportant solucions a problemes pràctics que l'entorn social necessita resoldre.
Mitjançant aquest conveni Terraqui compartirà i intercanviarà experiència i coneixements en activitats d'interès comú amb un dels principals centres de generació de coneixement i divulgació del dret ambiental en el mapa català i espanyol.
Font:
Terraqui.com (28 de mayo de 2015)
Conferència de Clausura del Curs 2014/15 del Màster Universitari en Dret Ambiental URV
Dilluns passat 8 de juny de 2015, a la Sala de Juntes del Campus Catalunya (URV), va tenir lloc la conferència de cloenda del curs 2014/15 del Màster Universitari en Dret Ambiental: "L'estat de les polítiques ambientals a Espanya", a càrrec del Dr. Fernando López Ramón, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Saragossa i Director de l'Observatori de Polítiques Ambientals.
Font:
URV-Cedat
http://www.cedat.cat/es/noticies/index.php?lang=es
Jornada: "30 anys de la Llei d'Espais Naturals. Aspectes Jurídics "
Amb motiu de la commemoració dels trenta anys de l'aprovació de la Llei d'Espais Naturals de Catalunya, des de diverses institucions acadèmiques es va aprofitar aquest moment per fer una valoració del que ha representat aquesta llei pel que fa a la protecció dels espais naturals i , especialment, per reflexionar sobre la seva utilitat per afrontar els reptes actuals. Per assolir de manera més completa els diferents aspectes d'aquest text normatiu, s'ha previst la realització de tres jornades (a Girona, a Tarragona ia Barcelona) per tractar de manera complementària l'ampli ventall de qüestions que es desenvolupen a la Llei d'Espais naturals.
Font:
URV-CEDAT
http://www.cedat.cat/es/noticies/index.php?lang=es
III Strathclyde Postgraduate Colloquium on Environmental Law and Governance
Daniel Iglesias Márquez, investigador predoctoral del CEDAT, va participar en el III Strathclyde Postgraduate Colloquium on Environmental Law and Governance amb la ponència titulada "Legal Avenues for Holding Multinational Corporations liable for Environmental Damages in a globalised World".
El col·loqui va tenir lloc el 4 de juny del 2015 on els doctors i investigadors postdoctorals de diverses parts d'Europa van presentar les seves investigacions en dret ambiental, rebent valuosos comentaris dels seus companys i ponents convidats.
Font:
Strathclyde Centre for Environmental Law and Governance
http://www.strath.ac.uk/scelg/news/
IGLP: The Conference: New Directions in Global Thought
La doctoranda Thays Ricarte va participar en la conferència New Directions in Global thought de l'Institute for Global Law and Policy (IGLP) en el Panell sobre Dret ambiental del Institute que es va dur a terme els dies 1 i 2 de juny. El tema de la seva comunicació va ser "Playing by the Rules of International Environmental Law & Planned Obsolesce: E-waste es one of the Dark (Real) Faces of Sustainable Development." La comunicació va versar sobre dos temes de gran rellevància per al Dret Internacional Ambiental : L'obsolescència programada i els residus electrònics (e-waste).
Font:
Institute for Global Law and Policy
iglp.law.harvard.edu/wp-content/uploads/2013/02/2015-Conference-Program_FINAL_for-web.pdf
Training Session & Consortium Meeting Human Rights in Business
El passat 22 de juny de 2015, el Dr. Antonio Cardesa-Salzmann va assistir a la tercera reunió del projecte "Business and Human Rights, reptes for cross border litigation in the European Union" (JUST / 2013 / JCIV / AG / 4661), que va tenir lloc a la Facultat de Dret de la Universitat de Tilburg (Països Baixos). Així mateix, el dia 23 de juny es va realitzar el segon Traning session del projecte sobre l'accés a la justícia en la Unió Europea per a les víctimes de violacions de drets humans comeses per empreses.
Font:
Human Rights in Business
Nueva Encíclica del Papa Francisco sobre el medio ambiente
Con motivo de la publicación oficial de la Carta Encíclica del Papa Francisco, Laudato si (Alabado seas) desde el Departamento de Medios de Comunicación del Arzobispado de Tarragona se organizó el pasado jueves 25 de juny un debate-coloquio en el que participó el Dr. Antoni Pigrau, director del Centro de Estudios Derecho ambiental de Tarragona. Su intervención consistió en un análisis de la Carta Encíclica desde el punto de vista del Derecho internacional del medio ambiente.
Font:
CEDAT
NORMATIVA
Unió Europea:
Per a més informació:
DOUE L 161 de 26 de juny de 2015, p. 14
http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=uriserv:OJ.L_.2015.161.01.0014.01.SPA
Decisió (UE) 2015/989 del Consell, de 15 de juny de 2015, sobre la posició que s'ha d'adoptar, en nom de la Unió Europea, al Sub-comité de Comerç i Desenvolupament Sostenible creat per l'Acord d'Associació entre la Unió Europea i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica i els seus Estas membres, per una part, i la República de Moldàvia, per altra, en el que fa referència a l'adopció del reglament intern del Sub-comité de Comerç i Desenvolupament Sostenible i la llista de persones per actuar com experts en els procediments del Grup d'Experts de Desenvolupament Sostenible i tinguin capacitat per a fer-ho.
Per a més informació:
DOUE L 159 de 25 de juny de 2015, p. 55
http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=uriserv:OJ.L_.2015.159.01.0055.01.SPA
Decisió d'Execució (UE) 2015/975 de la Comissió, de 19 de juny de 2015, relativa a una mesura adoptada per Espanya de conformitat amb la Directiva 2006/42 / CE del Parlament Europeu i del Consell per prohibir la introducció en el mercat d'un trepant d'impacte importada a Espanya per HIDALGO'S GROUP, Espanya [notificada amb el nombre C (2015) 4086] (Text pertinent a l'efecte de l'EEE).
Per a més informació:
DOUE L 157 de 23 de juny de 2015, p. 96
http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=uriserv:OJ.L_.2015.157.01.0096.01.SPA
Reglament (UE) 2015/896 de la Comissió, de 11 de juny de 2015, pel qual es modifica l'annex IV del Reglament (CE) n ° 396/2005 del Parlament Europeu i del Consell pel que fa al límit màxim de residus de Trichoderma polysporum, cep IMI 206.039, Trichoderma asperellum (anteriorment, T. harzianum), ceps ICC012, T25 i TV1, Trichoderma atroviride (anteriorment, T. harzianum), ceps IMI 206.040 i T11, Trichoderma harzianum, ceps T-22 i ITEM 908, Trichoderma gamsii (anteriorment, T. viride), cep ICC080, Trichoderma asperellum, cep T34, Trichoderma atroviride, cep I-1237, geraniol, timol, sacarosa, sulfat fèrric [sulfat de ferro (III)], sulfat ferrós [sulfat de ferro (II)] i àcid fòlic en determinats productes (Text pertinent a l'efecte de l'EEE).
Per a més informació:
DOUE L 147 de 12 de juny de 2015, p. 3
http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=uriserv:OJ.L_.2015.147.01.0003.01.SPA
Reglament (UE) 2015/868 de la Comissió, de 26 de maig de 2015, pel qual es modifiquen els annexos II, III i V del Reglament (CE) n ° 396/2005 del Parlament Europeu i del Consell pel que fa a els límits màxims de residus de 2,4,5-T, BARBANO, binapacril, bromofós-etil, canfecloro (toxafè), clorbufam, cloroxurón, clozolinato, DNOC, dialato, dinoseb, dinoterb, dioxatión, òxid d'etilè, acetat de fentina , hidròxid de fentina, flucicloxurón, flucitrinato, Formotion, mecarbam, metacrifos, monolinurón, fenotrina, PROFAM, pirazofos, quinalfós, resmetrina, tecnaceno i Vinclozolina en determinats aliments (Text pertinent a l'efecte de l'EEE).
Per a més informació:
DOUE L 145 de 10 de juny de 2015, p. 1
http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=uriserv:OJ.L_.2015.145.01.0001.01.SPA
Decisió (UE) 2015/801 de la Comissió de 20 maig 2015 relativa al document de referència sobre les millors pràctiques de gestió mediambiental, indicadors de comportament mediambiental i paràmetres comparatius d'excel·lència per al sector del comerç al detall, de conformitat amb el Reglament (CE) no 1221/2009 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu a la participació voluntària d'organitzacions en un sistema comunitari de gestió i auditoria mediambientals (EMAS).
Per a més informació:
DOUE L 127/25 de 22 de mayo de 2015, p. 6
http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=OJ:JOL_2015_127_R_0011&from=ES
Espanya:
Direcció General de sostenibilitat de la costa i del mar. Anunci de notificació de 22 de juny de 2015 en procediment de delimitació aprovat per l'OM de 22 de juny de 2015, del tram de costa comprès entre punta L'Escaleta i el límit amb el terme municipal de Finestrat, al terme municipal de Benidorm (Alacant). DONIS01 / 13/03/0006.
Per a més informació:
BOE núm. 151 de 25 de juny de 2015, p. 1.
http://www.boe.es/boe_n/dias/2015/06/25/not.php?id=BOE-N-2015-13545
Reial Decret 524/2015, de 19 de juny, pel qual es disposa el cessi de don Federico Ramos d'Armes com a Secretari d'Estat de Medi Ambient.
Per a més informació:
BOE núm. 147 de 20 de juny de 2015, p. 51587.
http://www.boe.es/boe/dias/2015/06/20/pdfs/BOE-A-2015-6854.pdf
Anunci de licitació de: Comitè Executiu de la Mancomunitat dels Canals del Taibilla. Objecte: Servei d'assistència tècnica en la redacció de projectes, elaboració de documentació tècnica i seguiment d'inversions per Àrea de Projectes i Obres. Expedient: V-03 / 15-05.
Per a més informació:
BOE núm. 147 de 20 de juny de 2015, p. 27590.
http://www.boe.es/boe/dias/2015/06/20/pdfs/BOE-B-2015-19878.pdf
Resolució de 8 de juny de 2015, de la Secretaria d'Estat de Medi Ambient, per la qual es publica Acord de la Conferència Sectorial de Medi Ambient en matèria de patrimoni natural i biodiversitat.
Per a més informació:
BOE núm. 145 de 18 de juny de 2015, p. 50694.
http://www.boe.es/boe/dias/2015/06/18/pdfs/BOE-A-2015-6770.pdf
Llei 8/2015, de 21 de maig, per la qual es modifica la Llei 34/1998, de 7 d'octubre, del Sector d'Hidrocarburs, i per la qual es regulen determinades mesures tributàries i no tributàries en relació amb l'exploració, investigació i explotació d'hidrocarburs.
Per a més informació:
BOE núm. 122, de 22 de mayo de 2015
http://www.boe.es/boe/dias/2015/05/22/pdfs/BOE-A-2015-5633.pdf
Catalunya:
Resolució TIESO/ 1296/2015, de 20 de maig, per la qual es fa públic l'Acord de no-aplicació del tràmit d'avaluació d'impacte ambiental ordinària del projecte "Autopista Blanes - Lloret de Mar. Nou itinerari. Tram: Tordera - Blanes - Lloret de Mar ", als termes municipals de Tordera, Blanes i Lloret de Mar. Per a més informació: Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 6898 de 23 de juny de 2015, p.1/6. http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6898/1431430.pdf Resolució TIESO/1329/2015, de 22 de juny, per la qual s'aproven les bases reguladores de les subvencions per a projectes de foment de la recollida selectiva de la fracció orgànica de residus municipals. Per a més informació: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 6897 de 22 de juny de 2015, p.1/3. http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6897/1431146.pdf
JURISPRUDÈNCIA
Espanya:
Sentència Tribunal Suprem. Sala del Contenciós. Núm. 3175/2013, de 15 de juny de 2015. Expropiació Forçosa. Projecte d'expropiació "Adequació de la infraestructura de pistes de Base Aèria de Torrejón de Ardoz al nou camp de vol de l'Aeroport de Madrid-Barajas" al terme municipal d'Alcalá de Henares (Madrid).
Font:
CENDOJ
http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=...
Sentència Tribunal Suprem. Sala del Contenciós. Núm. 2703/2013, de 8 de juny de 2015. Avaluació ambiental estratègica. Supòsits d'aplicació. Efectes significatius sobre el medi ambient. Modificació que serveix com a marc a futurs projectes.
Font:
CENDOJ
http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=...
Sentència Tribunal Suprem. Sala del Contenciós. Núm. 1807/2013, de 05 de juny de 2015. Responsabilitat patrimonial per canvi de planejament. Prescripció.
Font:
CENDOJ
http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=...
Sentència Tribunal Suprem. Sala del Contenciós. Núm. de Recurs: 1896/2013, de 5 de juny de 2015. Urbanisme i medi ambient. Àmbit d'aplicació de l'Avaluació ambiental estratègica. El contingut material de planejament impugnat, en la mesura que afecta a l'ordenació del territori i usos del sòl, determinava la presumpció de que tenia efectes significatius sobre el medi ambient.
Font:
CENDOJ
http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=...
Sentència Tribunal Suprem. Sala del Contenciós. Núm. de Recurs: 2600/2014, de 03 de juny de 2015. Pla General d'Ordenació Urbana d'Arona (Tenerife). El mateix pla ja va ser anul·lat per una altra sentència precedent, ferma per haver estat confirmada en cassació pel Tribunal Suprem el 2 de juny de 015 (recurs de cassació nº 3847/2013, degut ala necessita d'avaluació ambiental estratègica. Efectes erga omnes de les sentències de nul·litat de disposicions de caràcter general (art. 72.2 LJCA). Pèrdua sobrevinguda d'objecte del recurs de cassació. Doctrina del Tribunal Suprem al respecte
Font:
CENDOJ
http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=...
Sentència Tribunal Suprem. Sala del Contenciós. Núm. de Recurs: 5285/2011, de 2 de juny de 2015. ITC/ 3315/2007, de 15 de novembre, que regula per a l'any 2006, la minoració de la retribució de l'activitat de producció d'energia elèctrica en l'import equivalent al valor dels drets d'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle assignats gratuïtament. -Art. 9.3 de la CE, l'artícle 2 del RD-Llei 3/2006, art. 2 de la Llei 50/1997. Valoració de la Prova.-HIDROELÉCTRICA DEL CANTÁBRICO SA-.
Font:
CENDOJ
http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=...
Sentència Tribunal Suprem. Sala del Contenciós. Núm. de Recurs: 3487/2013, de 2 de juny de 2015. Pla General d'Ordenació Urbana de Arona (Tenerife). Falta de motivació específica, referida a aquest concret pla, sobre la inviabilitat de l'avaluació ambiental estratègica prevista als articles 7, 9 y disposició transitòria primera de la Llei 9/2006, de 28 de abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. Precedents en la Sentencia del Tribunal Suprem d'11 de novembre de 2014 (recurs de cassació nº 2058/2012), en atenció a una motivació oferta per la Administració coincident amb l'examinada.
Font:
CENDOJ
http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=...
ARTICLES
Manual de compra verde para tecnologías de información y comunicación.
Plan de Acción de Eficiencia Energética en la Industria de Cataluña.
Cuatro recetas 'básicas' para cuidarte por dentro y por fuera.
PUBLICACIONS DE MEMBRES DEL CEDAT
Capítols de llibre i articles en revistes
Griglio, E; Jaria I Manzano, J. "Legal Transplants in the Spanish Parliamentary Architecture and Legislative Decision-Making", Nicola Lupo, Lucia Scaffardi (eds.), Comparative Law in Legislative Drafting. The Increasing Importance of Dialogue amongst Parliaments, Eleven Publishing, La Haia, 2014, pp. 97-120.
Pigrau Solé, A. Correspondents' Reports, "Spain", Yearbook of International Humanitarian Law, Vol. 16, 2013,T.M.C. Asser Instituut, The Netherlands, 2014. http://www.elevenpub.com/law/catalogus/comparative-law-in-legislative-drafting-[Disponible en línea en http://www.asser.nl/upload/documents/20140523T035810 Spain%20YIHL%2016%202013.pdf ]
Cocciolo, E. "Banca en la sombra, agencias de calificación y derecho. Una visión sobre la regulación y el lado oscuro del sistema financiero global", en Salvador Armendáriz, M. (coord.), Regulación bancaria: transformaciones y Estado de Derecho, Aranzadi, 2014, pp. 343-393.
Quintero Olivares, G. "Definiendo el terrorismo: normatividad y materialidad", en Revenga Sánchez, M. (Dir.), "Terrorismo y Derecho Bajo la Estela del 11 de Septiembre", Valencia, Tirant lo Blanch, Valencia, 2014.
PUBLICACIONS DE RECENT ADQUISICIÓ
Vega de Kuyper, Juan Carlos. Fonts de energía, renovables y no renovables: aplicaciones.México: Alfaomega, Barcelona: Marcombo, 2014.
González Sánchez, Sara. Derechos y mercados de gases de efecto invernadero. Valencia: Tirant lo Blanch, 2014.
Cases Méndez, José Ignacio (editor). Catástrofes medioambientales: la reacción social y política. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010.
Macrory, Richard. Regulation, enforcement and governance in environmental law.Segunda edición, Hart, Oxford [etc.], 2014.
Pereira, Eduardo G. (editor). The encyclopedia of oil and gas law. London, United Kingdom: Globe Law and Business, 2014.
Heijden, Jeroen van der. Governance for urban sustainability and resilience: responding to climate change and the relevance of the built environment. Cheltenham, UK Northampton, MA: Edward Elgar, 2014.
AGENDA
Congrés DESAFIAMENTS DEL DRET D'AIGÜES
El Congrés Desafiaments del Dret d'Aigües. Variables jurídiques, econòmiques i ambientals és una trobada científica en què reconeguts experts analitzaran els reptes que la gestió integral dels recursos hídrics planteja en l'actualitat, conjugant les disciplines jurídica, econòmica i ambiental.
Des d'una perspectiva jurídica es tractaran qüestions actuals com l'estat de la planificació hidrològica i el seu procés de revisió; les situacions hidrològiques extremes com les sequeres i inundacions; els desafiaments que presenta la gestió de les aigües subterrànies; les últimes experiències dels mercats de l'aigua; o l'impacte que en el règim jurídic del Transvasament Tajo-Segura han produït les últimes reformes legislatives o la més recent jurisprudència constitucional.
En l'àmbit de l'economia s'analitzarà l'eficiència dels recursos hídrics al sector agrari, l'estat actual del principi d'economia de l'aigua, la seva projecció pràctica i els desafiaments que imposa la seva definitiva implantació i el principi de recuperació de costos, en la virtut s'estudiaran els efectes que sobre la tarificació hídrica ha provocat la més recent jurisprudència comunitària.
L'òptica ambiental determinarà així mateix l'anàlisi dels aspectes jurídics relacionats amb la qualitat de les aigües subterrànies, l'impacte de les Fonts difuses de contaminació o la incorporació de la variable ambiental a la planificació territorial i dels recursos naturals.
D'altra banda, algunes experiències internacionals permetran oferir una visió comparada de l'estat de la gestió dels recursos hídrics a nivell global.
En suma, el Congrés Desafiaments del Dret d'Aigües. Variables jurídiques, econòmiques i ambientals donarà cita a acadèmics, experts, professionals i altres interessats en el món dels recursos hídrics, aprofundint en les complexitats, dificultats i els reptes que la seva gestió integral s'imposa en l'actualitat.
Data: 5 i 6 de novembre de 2015
Lloc: Múrcia
Per a més informació:
http://eventos.um.es/event_detail/2022/detail/desafios-del-derecho-de-aguas.html
VOLT II: un repte als grans projectes energètics
Quina resposta donem des de la sobirania energètica popular?
La Xarxa per la sobirania energètica i les entitats que formen part us volen convidar a participar a la segona edició del VOLT, un recorregut que vol establir vincles entre diferents grups, campanyes i lluites locals, amb l'ànim de teixir aliances futures per donar resposta a els grans projectes energètics.
El VOLT II pretén establir diàlegs entre els territoris afectats pels projectes que figuren en estratègies supranacionals, com la Unió Energètica i els projectes d'interès comú o el Pla Juncker, amb l'objectiu final d'articular processos d'intercanvi d'informació, de coordinació i de incidència política a diferents nivells: local, estatal, UE.
Una part important d'aquests projectes són les interconnexions gasístiques i elèctriques que impulsen la creació del mercat únic del gas i de l'electricitat a la Unió Europea, i obtenen privilegis en forma de finançament públic i acceleració dels tràmits administratius per a la seva execució. Aquest fet sovint contrasta amb les realitats locals que es perceben com a actors passius de tot el procés. A més, aquestes estratègies de la UE tenen una forta component d'acció exterior, ja que les infraestructures arriben al Nord d'Àfrica, a l'Orient Mitjà i la regió del Caspi.
Així doncs, el VOLT II vol reptar als objectius, la planificació i l'execució dels grans projectes energètics, situant en el centre conceptes com democràcia, sobirania, desenvolupament, necessitats, etc ...; i tractarà de respondre a preguntes com: ¿és democràtic el cicle de grans projectes energètics? Són suficients els processos de participació? Estan d'acord amb la sobirania energètica popular? Quins instruments tenim per donar-hi resposta? Hi ha alternatives a les grans infraestructures energètiques?
El VOLT comptarà amb participants europeus i del Sud Global, que enriquiran amb les seves experiències seu relat.
Ruta i activitats proposades:
https://www.google.com/maps/d/u/0/edit?hl=en&authuser=0&mid=z3e8jqmHbPEU.k0F1gU6ydTDw
Divendres 09/10 Conferència. Barcelona
Els projectes d'interès comú de la Unió Europea. Quin paper juga Catalunya en la creació del mercat únic del gas a Europa?
Dissabte 10/10 Sortida del Volt II
PARADA 1 (MATÍ): Castellar del Vallès. 1ª part del gasoducte Midcat construït l'any 2012. Visita al pas del gasoducte + possible diàleg amb gent de NO A LA MAT, campanya contra una línia de molt alt voltatge a Girona. La 2a part del gasoducte passarà també per Girona.
PARADA 2 (TARDA): Sallent. Col·lectiu Prou SAL! Projecte de magatzem geològic de Gas Natural a Balsareny. Visita a la muntanya de sal de IBERPOTASH + possible diàleg amb la Plataforma en Defensa de les Terres del Sènia (Castor).
PARADA 3. Graus, Osca. Lluita històrica des dels anys 90 contra una Línia de Molt Alta Tensió / Autopista Elèctrica Aragó-Cazaril, avui redefinida com Montsó-Cazaril. L'Autopista compta amb diversos ramals que afecten tant a territoris d'Aragó com Catalunya.
Diumenge 11/10 Jornada a Graus
JORNADA SOBRE INTERCONNEXIONS, INCIDÈNCIA SOBRE megaprojectes I ALTERNATIVES (per definir) Convocatòria a nivell de l'Estat espanyol.
Dilluns 12/10 Visita i tornada a BCN
Opcions MATÍ:
Reunió estratègica entre col·lectius a Graus.
PARADA 4 (MATÍ): Sabiñánigo. Futura construcció d'una nova MAT recollida en el Pla Juncker. També possibilitat de conèixer un dels casos més greus de contaminació ambiental d'Europa, el cas del lindà a Sabiñánigo.
PREU: es farà un especial esforç perquè ningú quedi fora per motius econòmics. S'establiran dos preus (orientatiu, encara per determinar): 70 €, si t'ho pots permetre. € 50, si tens dificultats. El preu inclou tots els àpats, desplaçaments i allotjaments en alberg.
INSCRIPCIONS a partir de dimecres, 22 de juliol.
Data: Del 9 al 12 octubre 2015
Organitza: Xarxa per la sobirania energètica
Per a més informació:
Inscripcions encara obertes per a curs de formació en drets humans
Aquest curs de 40 hores organitzat pel Collège Universitaire Henry Dunant tindrà lloc durant la reunió del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial (CERD) a Ginebra, capital mundial dels drets humans. Els participants tindran l'oportunitat de seguir com Observadors una sessió del Comitè.
COMPETÈNCIES:
- Analitzar la complexitat de la societat internacional.
- Analitzar la situació dels països segons un enfocament basat sobre els drets humans.
- Analitzar els documents internacionals i ser capaços d'utilitzar-los en un context nacional i internacional.
El cost d'inscripció és de 650 US dòlars. Aquest suma no inclou despeses d'allotjament a Ginebra que suposen aproximadament 500 dòlars. El Col·legi Universitari Henry Dunant pot facilitar allotjament a preus favorables.
Per inscriure, enviar per correu electrònic a info@cuhd.org, amb còpia aromansgloria@hotmail.com, un CV d'una pàgina esmentant clarament: dades de contacte; professió i / o estudis; si disposa de visat Schengen; si desesa dades d'allotjament per reservar-lo. Esmentar Formació en drets humans
Data: Del 3 al 7 d'Agost de 2015
Organitza: Collège Universitaire Henry Dunant amb la col·laboració de la Universidad San Martín de Porres (Perú)
Lloc: Ginebra
Per a més informació:
http://www.derecho.usmp.edu.pe/curso_formacion_dh/detalle_programa.pdf
Curs de càlcul de petjada de carboni
Els dies 17 i 18 de setembre, en un format intensiu, tindrà lloc el curs de Càlcul de petjada de carboni de productes i serveis i programari Gabi. Aquest programa de 12 hores permetrà als alumnes formar-se per realitzar un càlcul transparent i rigorós de la petjada de carboni.
En una societat cada vegada més conscienciada amb el canvi climàtic i les conseqüències ambientals de la producció de béns i serveis, conèixer i comunicar amb rigor quina és la petjada de carboni d'un producte o un servei és un factor diferencial per a les empreses. Els continguts que s'impartiran són:
- Què és l'Anàlisi de Cicle de la Vida i la petjada de carboni, i com es calculen.
- Quines metodologies i estàndards existeixen per al seu càlcul (ISO 14040, PAS 2050, GHG Protocol).
- Casos reals i experiències de càlcul ja realitzades en productes i serveis. Exemples pràctics d'empreses que han millorat els seus productes a partir de calcular la seva petjada de carboni.
- Què programaris de càlcul i bases de dades existeixen i com funcionen.
- Realització de dos exercicis pràctics amb Gabi Software amb el suport del docent.
Data: Fins el 14 d'agost de 2015
Lloc: Casa Orlandai. Carrer Jaume Piquet, 23, Barcelona (Aula de Informática, 4º piso, Sala Sant Gervasi de Cassoles)
Organitza: COAMB
Per a més informació:
http://www.coamb.cat/index.php?contingut=43&id=1512&lia=1512&any=&mes=#not0
Obert el concurs per adjudicar la redacció de la revista '.ambiental'
Es comunica que s'ha obert el concurs per adjudicar la redacció de la revista '.ambiental' del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya. Aquelles empreses de comunicació ambiental interessades en la licitació tenen de termini fins al 17 de juliol per presentar-se.
L'objecte de la licitació, en modalitat de concurs obert, és l'adjudicació d'un contracte de serveis per a la redacció de la revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya. El contracte s'adjudicarà al licitador que realitzi l'oferta més avantatjosa, atenent a diversos criteris expressats en les bases del concurs.
La redacció de la revista inclou l'elaboració del guió, la coordinació de la redacció de l'editorial i els articles d'opinió, l'elaboració i redacció de les entrevistes, la redacció de les notícies, la recerca i redacció de la relació de recursos (documentació i webs), recerca de bancs d'imatges i la correcció lingüística.
La durada del contracte serà de 2 anys, coincidint amb la redacció de 8 números de la revista, amb una publicació trimestral, que s'enviarà al llarg dels primers cinc dies dels mesos de gener, abril, juliol i octubre.
Les ofertes es podran presentar fins a les 14 hores del dia 17 juliol 2015.
Data: Fins el 17 de juliol de 2015
Convoca: COAMB
Per a més informació:
http://www.coamb.cat/index.php?contingut=43&id=1509&lia=1509&any=&mes=#not0
El Butlletí Informatiu és un servei gratuït del Centre d'Estudis de Dret Ambiental Alcalde Pere Lloret (CEDAT) de la Universitat Rovira i Virgili.
Per a qualsevol comentari o suggeriment, enviï'ns un email a: cedat(ELIMINAR)@urv.cat.