BUTLLETÍ INFORMATIU
Butlletí nº 67, Maig de 2015
Tarragona
EDITORIAL
La contestació al TTIP
Els dia 18 de abril es va celebrar el dia d'acció global contra el TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership). Es tracta d'un acord bilateral entre la Unió Europea i els Estats Units que està en fase de negociació i que pretén establir un espai privilegiat de lliure comerç entre ambdós costats de l'Atlàntic. L'opacitat de les negociacions, malgrat que les parts al·leguen una transparència sense precedents, i els efectes temuts en relació amb les rebaixes d'estàndards en diversos aspectes, així com una certa prevenció davant de l'apertura de noves possibilitats de privatització dels serveis públics han generat una oposició significativa.
Efectivament, segons sembla amb la inspiració del model del NAFTA, el tractat de lliure comerç en l'àmbit d'Amèrica del Nord, les conseqüències del qual per a Mèxic han estat devastadores en diferents matèries -particularment, en relació amb l'agricultura i, amb això, en les pràctiques alimentàries dels mexicans-, el TTIP pretén obrir un espai immens d'intercanvi, en què les dues primeres economies del món es fusionen per crear, es diu, possibilitats més grans per al creixement i, amb això, nous llocs de treball, enmig d'una crisi persistent que ha comportat el desmantellament d'estructures crucials de protecció social.
Atesa la poca informació que les parts han fet pública sobre la qüestió, es difícil establir els efectes que el tracta podria tenir una vegada finalitzada la seva redacció i convenientment signat i ratificat. Tanmateix, el cert és que no necessàriament un espai més gran de lliure comerç beneficia als ciutadans individuals i, en canvi, apareix com el camp ideal per al reforçament de les grans companyies transnacionals. D'altra banda, és bastant evident, atès l'impacte del GATT en les polítiques aranzelàries, que una part substantiva del TTIP ha de dirigir-se cap a l'homogeneïtzació de regulacions. Així, apareix un doble risc d'estandardització i, per tant, de desapoderament de les comunitats locals i nacionals, i de flexibilització de les normatives de protecció de diferents béns jurídics, com seria el medi ambient.
D'altra banda, no deixa de ser significativa la poca atenció que els mitjans de comunicació convencionals dediquen a la qüestió, concentrats massa sovint en banalitats sense substància, abandonant la seva funció determinant en la creació d'una opinió pública lliure. En realitat, la concentració empresarial en el mercat de la comunicació i les seves conseqüències sobre la formació de l'opinió pública són un símptoma clar dels riscos que generen els grans espais econòmics en el sentit de promoure la creació d'estructures de poder opaques i allunyades del control social, amb les subsegüents conseqüències per a la democràcia i l'estat de dret.
Maig 2015
NOTÍCIES
Internacional:
Carib defineix "línia vermella" cap a la cimera climàtica de París
Quan va acabar la cimera de canvi climàtic al Perú, el desembre de l'any passat, els 15 membres de la Comunitat del Carib (Caricom), una grup polític i econòmic de petits estats insulars en desenvolupament, vulnerables a la variació climàtica, van marxar amb "el mínim necessari per seguir fent front al fenomen".
"L'Acord de Lima va decidir que les parts havien de seguir treballant en els elements de l'Annex per crear un text per negociar en el nou tractat", va indicar a IPS l'enllaç regional i internacional del Centre de Canvi Climàtic de la Caricom, en conversa, Carlos Fuller.
"Volíem una declaració més forta en la que aquests fossin els elements que es farien servir en l'esborrany del text a negociar", ha precisat.
"No vam obtenir una menció específica de quines pèrdues i danys s'inclourien en el nou acord, però tampoc que no anessin a ser. Respecte de les contribucions previstes i determinades a nivell nacional (CPDN), vam acordar que totes les parts enviarien les seves aportacions per al nou acord durant 2015 ", ha acotat.
"Però vam perdre tots els detalls que notificarien a les parts sobre què enviar. Vam perdre el procés de revisió per a les CPDN i només les parts que així ho desitgin respondran a les consultes d'aclariment ", va afegir Fuller.
Les negociacions de Lima formen part de les prèvies a la 21 Conferència de les Parts (COP 21) de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), amb 196 membres, que es realitzarà a París el desembre d'aquest any .
La CMNUCC comprèn al Protocol de Kyoto, subscrit en aquesta ciutat japonesa el 1997 i ratificat per 192 estats part. L'objectiu d'ambdós tractats és estabilitzar la concentració de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera a un nivell que eviti una interferència humana perillosa amb el sistema climàtic.
S'espera que les parts subscriguin a París un acord vinculant que mantingui l'augment de la temperatura global, causat per les activitats humanes, a un nivell que, segons els científics, eviti un canvi climàtic catastròfic. Els negociadors de la Caricom intenten evitar que es repeteixi la situació de Lima i identificar la "línia vermella" d'assumptes que sigui "sacrosanta" per les seves poblacions mentre es preparen per a la cimera de desembre.
En aquest context, els negociadors es van reunir el 21 d'aquest mes per preparar la reunió que mantindran les autoritats de la Caricom amb el president de França, François Hollande, a Martinica, el 9 de maig.
"Crec que el president Hollande es vol reunir amb els líders de la Caricom per conèixer les principals preocupacions dels petits estats insulars en desenvolupament (PEID) del Carib i per saber com aprofitar l'oportunitat i aconseguir algun consens amb vista a la cimera de París ", va dir a IPS el ministre de Servei Públic, Desenvolupament Sostenible, Energia i Tecnologia de Santa Llúcia, James Fletcher.
Serge Letchimy, president del Consell Regional de Martinica, va dir a IPS que la cimera regional en aquest país "apunta a la preparació i a la mobilització cap a" la COP 21 i reunirà estats i territoris del Carib.
La cimera regional procura elaborar una llista d'iniciatives del Carib "que s'han d'integrar a una 'agenda de solucions' adaptada a les especificitats dels seus territoris", va explicar Maïté Cabrera, oficial de comunicacions de l'organització de la reunió de Martinica.
"També apunta contribuir a escriure l'ambiciós acord global vinculant que s'adoptarà durant la COP 21", va dir Cabrera a IPS.
Fletcher també va comentar: "els nostres representants van participar en les negociacions, la primera va ser a Ginebra aquest any. Encara hi ha diverses negociacions sobre diversos assumptes, adaptació, fons climàtics, pèrdues i danys, la CPDN i altres qüestions més ".
Un tercer element de la reunió de Castries va tenir a veure amb la preparació de la cimera del secretari general de l'Organització de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, i els governants de la Caricom, a Barbados, al juliol.
"Busquem una posició que li permeti als nostres governants portar una posició única en matèria de canvi climàtic a la reunió amb el secretari general que, un cop més, té a veure amb aquest fenomen i amb els fons climàtics", ha explicat.
Fletcher, que va participar en diverses COP, com la de Varsòvia, el 2013, i la de Lima, el 2014, és optimista respecte dels avenços amb vistes a la COP 21 i creu que la regió ha estat "molt unida en la seva posició sobre el canvi climàtic".
Però també creu que queden àrees en les que la regió pot millorar les negociacions amb vista a la cimera de París, i ha afegit que la coordinació va funcionar bé en la Tercera Conferència Internacional sobre Petits Estats Insulars en Desenvolupament, realitzada a Samoa, l'any passat.
Fletcher va dir a IPS que en la conferència de Samoa "hi va haver una forta presència del Carib i una molt bona coordinació per garantir que vam presentar una mateixa veu i participem molts en totes les reunions, i això és al que pretenem que passi a París aquest any".
El resultat de la cimera de desembre tindrà un impacte directe en els residents del Carib, ha subratllat.
"Des de fa temps diem que el canvi climàtic suposa una amenaça a l'existència dels PEID, que hem de limitar l'escalfament global a menys d'1,5 graus centígrads pel que fa a l'era preindustrial", va recordar.
"Per sobre d'aquesta temperatura, l'augment del nivell del mar serà catastròfic, s'incrementarà la temperatura de l'oceà i s'acidificarà amb conseqüències per a la pesca i el turisme, es reduirà la disponibilitat d'aigua amb conseqüències per a l'agricultura, la vida de la gent, i la disponibilitat i l'accessibilitat al líquid vital", ha recordat.
"Per sobre de 1,5 graus significarà un augment en la severitat i la freqüència dels esdeveniments climàtics extrems, com tempestes i huracans. Ens hi juguem molt a París i no podem permetre que l'acord sigui tal que el clima es reescalfi amb conseqüències catastròfiques per a nosaltres ", ha subratllat Fletcher.
Font:
IPS (4 de maig de 2015)
http://www.ipsnoticias.net/2015/04/caribe-define-linea-roja-hacia-la-cumbre-climatica-de-paris/
Biocombustibles generen contaminació i fam
Competeixen amb la producció d'aliments i n'augmenten els seus preus, a més de causar desforestació. Els biocombustibles estan perdent força a la Unió Europea (UE) i, si durant anys van ser incentivats com a alternativa als de naturalesa fòssil, ara són qüestionats pel mal ús de la terra que es pot fer amb ells i la seva possible interferència en la producció d'aliments.
La decisió del ple del Parlament Europeu per limitar l'ús de biocombustibles tradicionals i fixar que el 2020 el 10% del consum energètic en el transport procedeixi de fonts renovables és una confirmació d'aquest canvi de direcció.
Segons la nova norma, que encara han d'aprovar els estats membres de la UE, els biocombustibles procedents de cultius com el blat de moro, el blat o la colza suposaran com a màxim un 7% d'aquest consum i els de nova generació, que no procedeixin d'aliments sinó de plantes amb cel·lulosa com l'herba o de residus, es fomentaran i podran acollir-se a un objectiu voluntari del 0.5%.
Però més enllà dels percentatges, la investigadora de l'Institut Internacional per al Desenvolupament Sostenible (IISD) Ivetta Gerasimchuk destaca a Efe que per primera vegada es reconeix oficialment el canvi indirecte de l'ús de la terra.
Aquest concepte significa que la producció de biocombustibles en un lloc on es conreaven aliments pot portar al desplaçament d'aquests cultius a noves zones com els boscos, que poden patir desforestació per a l'activitat agrícola, el que augmentaria indirectament les emissions a l'atmosfera de diòxid de carboni.
"És un pas molt positiu i envia un senyal a la indústria, als inversors i als responsables polítics advertint que els biocombustibles no són la panacea", assegura l'experta, per a qui cal abordar l'assumpte en el seu conjunt i distingir entre els diferents tipus de biocombustibles.
A més, considera que la pressió s'ha traslladat als països que normalment exporten biocombustibles a Europa com Argentina, Indonèsia o Malàisia, que han d'afrontar problemes interns i prendre mesures davant la reducció d'aquesta demanda.
Si bé s'espera que la Comissió Europea i els productors de combustibles informin cada any de les emissions pel canvi indirecte de l'ús de la terra, Gerasimchuk considera que això no es pot controlar de forma efectiva i que "l'única manera de prevenir-és aturar el consum de biocombustibles".
D'una opinió oposada és Olivier Dubois, coordinador del programa per Energia de l'Organització de l'ONU per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), que demana no simplificar una qüestió tan complexa ni culpar només als biocombustibles de problemes en què intervenen altres factors.
En la seva opinió, s'han de promoure les "bones pràctiques que redueixin aquests riscos" i aportin sostenibilitat ambiental, ja que l'important és la manera de gestionar aquests combustibles perquè no competeixin amb la seguretat alimentària.
Puja el preu d'aliments
Dubois afirma que la producció de biocombustibles influeix en els preus dels aliments, com també ho fan el preu de l'energia, els subsidis alimentaris, el tipus de canvi enfront del dòlar o fenòmens meteorològics com la sequera i les pluges.
Amb els preus de les matèries primeres actualment a la baixa, apunta que "el mercat de biocombustibles podria reduir la seva oferta i exercir un paper d'amortidor, però no ho ha fet perquè el seu mercat també afronta dificultats amb la caiguda del preu del petroli".
Després de l'interès mundial que va obtenir fa més d'una dècada, el mercat dels biocombustibles es troba estabilitzat, amb lleugers increments anuals i amb economies emergents que han començat a produir-los.
El responsable de la FAO augura que els biocombustibles tradicionals seguiran sent una font d'energia en els propers deu anys i, davant d'aquesta realitat, és preferible donar suport l'agricultura amb inversions en bioenergia.
Posa d'exemple el cas del Brasil, amb una llarga experiència en aquest àmbit i on han augmentat els camps de canya de sucre pel mercat de bioetanol sense que hi hagi una competència "automàtica" amb la producció d'aliments.
L'especialista també advoca per ajudar els petits agricultors que es puguin veure afectats amb els canvis i fomentar mecanismes alternatius com l'optimització de la biomassa, la combinació i la rotació de cultius en la mateixa terra, o la producció de biocombustibles en sòls ja degradats.
Font:
El Nuevo Día - Puerto Rico (3 de mayo de 2015)
http://www.elnuevodia.com/ciencia/ciencia/nota/biocombustiblesgenerancontaminacionyhambre-2040417/
Per a Francisco i Ban Ki-moon, lluitar contra el canvi climàtic és "una qüestió moral"
El secretari general de l'ONU es va reunir amb el pontífex i va participar d'una conferència sobre el medi ambient al Vaticà, abans de l'encíclica que Bergoglio presentarà sobre aquest tema al juny.
El papa Francesc i el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, van abordar avui la profunda preocupació de tots dos pel canvi climàtic i van considerar que lluitar contra el mateix és una "qüestió moral" i una forma de combatre les desigualtats entre éssers humans, durant una reunió celebrada a la Santa Seu.
Ban Ki-moon va inaugurar una conferència sobre medi ambient al Vaticà convocada amb el lema "Protegir la Terra, dignificar la humanitat", que forma part de la presentació de l'esperada encíclica prevista per al juny.
Després de reunir-se amb Francesc, i davant líders religiosos de diverses confessions i alts càrrecs del Vaticà, Ban va dir que hi ha un gran consens entre líders religiosos i científics sobre que el canvi climàtic és real, que els humans han de canviar el seu comportament per aturar i que "protegir el nostre medi ambient és un urgent imperatiu moral i el nostre deure sagrat per a persones de totes les persones de fe i consciència".
"Mitigar el canvi climàtic i adaptar-se als seus efectes és necessari per eradicar l'extrema pobresa, reduir la desigualtat i garantir un desenvolupament econòmic equitatiu i sostenible", va dir el líder mundial.
"El canvi climàtic està intrínsecament vinculat a la salut pública, a la seguretat de l'aigua i dels aliments, a la dels moviments migratoris i a la pau i a la seguretat. És una qüestió moral. Una qüestió de justícia social, drets humans i ètica fonamental", va continuar Ban.
L'encíclica del Papa
A més, va lloar les repetides crides del papa Francisco per combatre els efectes del canvi climàtic i va dir "esperar amb ganes" la seva encíclica, que versarà sobre aquesta qüestió.
El papa Francisco ja ha revelat que aquest document es coneixerà al juny i avui Ban va dir a més a la premsa que "es viu amb molt interès i importància la intervenció del pontífex a les Nacions Unides al setembre", durant el seu viatge als Estats Units.
Ban va repassar l'agenda de l'any en curs, en el qual es celebraran diversos fòrums sobre el desenvolupament sostenible i el canvi climàtic com la Conferència Internacional sobre Finançament per al Desenvolupament, al juliol a Addis Abeba, o la Cimera de l'ONU sobre desenvolupament sostenible, que tindrà lloc el desembre a París.
A la reunió del Vaticà va intervenir a més el cardenal Peter Turkson, president del Pontifici Consell de Justícia i Pau, que va dir que l'Església catòlica ha de parlar "amb força" del que va denominar com "el gran desafiament del nostre temps, el del desenvolupament sostenible".
En el fòrum vaticà té previst a més intervenir avui, com a únic cap d'Estat convidat, el president equatorià, Rafael Correa, després de mantenir una entrevista privada amb el papa Francesc.
Font:
La Nación - Argentina (30 de abril de 2015)
Travessa la Xina l'avió Solar Impulse 2, impulsat només amb energia solar fotovoltaica
El Solar Impulse 2, que va sortir d'Abu Dhabi el 9 de març, pretén recórrer en total 35.000 quilòmetres únicament amb energia solar fotovoltaica en cinc mesos i demostrar els avantatges de les energies renovables.
L'avió Solar Impulse 2, propulsat únicament amb energia solar, va sobrevolar aquest dimarts gran part de la Xina i va tancar així aquesta sisena etapa de la seva volta al món.
L'aparell monoplaça, pilotat en aquesta etapa pel suís Bertrand Piccard, es va enlairar de l'aeroport de Chongqing (sud-oest) rumb a Nankin (aquest), on es va posar després d'unes 17 hores de vol.
Tot i que la aeronau havia de fer inicialment una breu escala a la megalòpolis de Chongqing, finalment va romandre allí tres setmanes a causa de les males condicions meteorològiques.
Un dels dos pilots de l'avió solar, André Borschberg, va haver de tornar "alguns dies" a Suïssa per sotmetre a un control mèdic a causa d'unes migranyes.
El SI2, que va sortir d'Abu Dhabi el 9 de març, pretén recórrer en total 35.000 quilòmetres únicament amb energia solar. Aquesta volta al món portarà cinc mesos, dels quals 25 dies són de vol efectiu, abans de tornar al lloc de sortida a finals de juny o principis de juliol.
Prevista en 12 etapes, la volta al món és el fermall de 12 anys de la investigació realitzada per Borschberg i Piccard.
Font:
REVE (28 de abril de 2015)
http://www.evwind.com/2015/04/22/avion-solar-impulse-2-sobrevuela-china/
Un estudi revela l'augment de terratrèmols relacionats amb el "fracking» als EUA
L'activitat sísmica induïda ha augmentat notablement en EUA des de 2009, especialment al centre del país a causa de l'auge de l'ús de la tècnica de "fracturació hidràulica" o "fracking" per extreure petroli i gas de esquist, segons ha indicat el Servei Geològic dels EUA (USGS).
Oklahoma és el principal afectat per aquest augment en l'activitat sísmica, amb terratrèmols de magnituds superiors a 3 en l'escala Richter; seguit de Texas, Kansas, Colorado, Nevo Mèxic i Ohio, que en els últims anys han registrat sismes amb més freqüència del que és habitual.
Mark Petersen, cap del Projecte de Model Nacional de Riscos Sísmics de l'USGS, ha comunicat que "aquests terratrèmols induïts estan passant a un ritme molt més gran que anteriorment i suposen un major risc per a la gent que viu a prop".
Totes les àrees en les que s'ha percebut aquest augment en l'activitat sísmica "estan localitzades prop de pous d'injecció profunda de fluids o altres activitats industrials capaços d'induir terratrèmols".
Segons l'estudi, la injecció d'aigües residuals augmenta la pressió dels porus subterranis, el que pot lubrificar falles properes provocant que els terratrèmols siguin més probables.
No obstant això, matisa que encara existeix "el potencial" de desencadenar aquests terratrèmols, la majoria d'aquests pous que no els produeixen.
L'auge de la "fracturació hidràulica" es troba darrere del "boom" energètic als EUA, la producció nacional s'ha disparat en els últims anys gràcies a aquesta tècnica que permet l'accés a bosses de petroli i gas a les que anteriorment no era possible arribar.
Aquesta polèmica tècnica d'extracció injecta al subsòl una barreja d'aigua i productes químics a altes pressions per trencar les roques poroses que emmagatzemen els combustibles i així alliberar-los.
Grups d'activistes mediambientals han criticat els riscos que el "fracking" comporta, cosa que ha portat a alguns estats com Nova York a prohibir-la; mentre que la indústria defensa el potencial que ofereix per aconseguir la independència energètica dels EUA.
Font:
EFEVerde (27 de abril de 2015)
http://www.efeverde.com/noticias/aumento-terremotos-fracking-eeuu/
Unió Europea:
Europa: La contaminació genera despeses per 1,4 bilions d'euros en morts i malalties
Un estudi de l'Organització Mundial de la Salut va revelar que el cost econòmic de les prop de 600 mil morts prematures i totes les malalties causades per la contaminació atmosfèrica a Europa ascendiria a 1,6 bilions de dòlars cada any, uns 1,4 bilions de euros, una xifra equivalent a la desena part del producte interior brut de la regió en 2013.
AL país que li surt més cara la contaminació del seu aire seria Geòrgia, on representa el 35,2 per cent del seu PIB, seguit de Rússia (33,5%), Bulgària (29,5%) i Ucraïna (26,7% ).
En canvi, als països nòrdics el seu impacte econòmic és molt menor, ja que a Noruega tot just representa el 0,3 per cent del seu PIB, seguit de Finlàndia (0,7%), Islàndia (0,8%) o Suècia (0,9%).
"La reducció de la contaminació de l'aire s'ha convertit en una prioritat política", va afirmar Christian Friis Bach, secretari executiu de la Comissió Econòmica de les Nacions Unitats per a Europa.
Font:
Noticias Ambientales.es (2 de mayo de 2015)
http://www.noticiasambientales.com.ar/index.php?leng=es&nombremodulo=MEDIO+AMBIENTE&id=5076
Científics de tot Europa demanen prohibir els cotxes més contaminants
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que una de cada vuit morts que es va produir al món en 2012 va estar causada per la contaminació atmosfèrica, principalment per l'alta concentració de partícules en suspensió en l'aire, un contaminant procedent, majoritàriament, del trànsit rodat i marítim, la indústria i la pols d'obres. Per aquest motiu, set institucions científiques europees, entre elles el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), han recomanat a la Comissió Europea i a diverses administracions estatals i regionals del sud del continent que creïn zones de baixa emissió on es prohibeixi la circulació de vehicles vells que funcionen amb gasoil i "afavorir" l'entrada de cotxes elèctrics.
Per il·lustrar aquesta recomanació, els científics recorden les mesures preses en els països del nord d'Europa. En concret, l'estudi posa com a exemple a Alemanya, on des de 2008 s'han decretat una seixantena de zones de baixa emissió, en què només poden circular els vehicles que emetin menys quantitats de partícules (PM2.5 i PM10). Segons els científics, el país germànic és dels pocs en què aquesta mesura ha estat "efectiva".
Les recomanacions dels científics són el resultat del projecte Airuse Life +, finançat per la Unió Europea i realitzat durant tres anys a Atenes, Porto, Barcelona, Florència i Milà, per estudiar l'origen i l'efectivitat de les mesures per reduir la pol·lució d'aquest contaminant, que és causant de malalties respiratòries, infarts de miocardi i diversos tipus de càncer. En la seva llista de 70 riscos per a la salut, l'OMS situa a la contaminació com la novena i la primera causa ambiental.
L'estudi s'ha centrat en els països del sud d'Europa, on, segons Xavier Querol, investigador del CSIC a l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) i coordinador del projecte Airuse Life +, la contaminació per partícules en suspensió té condicions i fonts d'emissió particulars, més rellevants que al nord del continent. "El fet que la pluja sigui menys abundant en les ciutats del sud fa que l'atmosfera no es netegi i les partícules estiguin contínuament en suspensió", assegura Querol.
L'estudi revela també que durant els últims anys han augmentat les emissions d'altres focus: les estufes i calderes de biomassa. El consum d'aquest combustible s'ha disparat; el 2012 es van cremar 15 milions de tones de pèl·lets al món, i es preveu que en cinc anys aquesta quantitat es multipliqui per quatre o cinc, segons les previsions de l'operador forestal global Ekman.
Encara que als països del nord d'Europa ja s'havia generalitzat el seu ús, arran de l'augment del preu d'altres fonts d'energia com l'electricitat i els combustibles fòssils, aquest tipus d'instal·lacions s'ha multiplicat al sud del continent. Aquest creixement, però, no ha anat acompanyat d'una certificació que reguli la qualitat del combustible. "És clau la seva regulació ja que alguns dels pèl·lets que s'estan utilitzant, com els de fusta reciclada, llancen nivells molt importants de contaminants i actualment no hi ha cap certificació en els països del sud d'Europa", explica Querol.
Font:
El País (1 de mayo de 2015)
http://elpais.com/elpais/2015/04/30/ciencia/1430410547_744197.html
Lluitar contra la contaminació per ordre judicial
Regne Unit porta anys incomplint els límits de contaminació atmosfèrica que imposa la legislació europea. Els habitants de ciutats com Londres, Leeds o Birmingham respiren aire brut, i les últimes estimacions oficials mostren que, de seguir així, continuaran fent-ho almenys fins 2030. Però ara el Govern britànic està legalment obligat a dissenyar mesures per lluitar contra l'elevada contaminació de les seves urbs, que provoca cada any milers de morts prematures: el Tribunal Suprem, el màxim òrgan judicial del país, ha dictaminat, per unanimitat dels cinc jutges, que ha de posar en marxa nous plans abans que acabi l'any.
Aquesta insòlita sentència arriba després de cinc anys de lluita dels activistes de ClientEarth, una ONG britànica d'advocats mediambientals que van decidir recórrer als tribunals davant la inacció del seu Govern. "La contaminació atmosfèrica mata desenes de milers de persones cada any en aquest país. Els ciutadans tenim dret a respirar aire net i si les autoritats no fan prou per garantir-ho, si no es pot confiar-hi, cal recórrer a la justícia ", va assenyalar Alan Andrews, advocat de ClientEarth, a El País.
La sentència no només obliga a elaborar nous plans de qualitat de l'aire; també al fet que siguin ambiciosos i eficaços, opina Andrews. I s'han de posar en marxa ràpid, en qüestió de mesos. Serà una de les primeres tasques del Govern que surti de les urnes el pròxim dia 7.
"Aquesta decisió estableix un precedent molt important a tot Europa i facilita el camí a altres organitzacions que vulguin denunciar. A més anima i treu la por als tribunals a sentenciar contra un Estat ", opina Paco Segura, coordinador d'Ecologistes en Acció. La seva organització també ha portat als tribunals a les autoritats espanyoles per la contaminació atmosfèrica, sense èxit per ara. "Estarem encantats d'ajudar els altres", afirma per telèfon Andrews. "Ja tenim una xarxa d'organitzacions ambientals per tot Europa amb la qual estem treballant".
La legislació europea -directiva de qualitat de l'aire (2008/50) - permet una mitjana anual màxima de 40 micrograms per metre cúbic de diòxid de nitrogen, un gas tòxic que agreuja problemes de salut com l'asma i les al·lèrgies, i que procedeix principalment del trànsit. Aquest límit és d'obligat compliment des de 2010 i la normativa preveu sancions en cas de superació dels límits. Ni Regne Unit ni molts altres països europeus, entre ells Espanya, els respecten, i per això s'enfronten a possibles multes milionàries de Brussel·les.
La contaminació atmosfèrica és la primera causa mediambiental de morts prematures a la Unió Europea. Un estudi presentat l'any passat per l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) assenyalava que la pol·lució de l'aire causa gairebé mig milió de morts prematures a l'any.
Font:
El País (30 de abril de 2015)
http://internacional.elpais.com/internacional/2015/04/30/actualidad/1430419961_721245.html
Europa aprova una nova norma per frenar l'ús de bosses de plàstic
El Parlament Europeu ha aprovat aquest dimarts de manera definitiva la nova normativa que intentarà reduir l'ús de bosses de plàstic en els 28 Estats membres. L'objectiu és reduir el consum de bosses amb un gruix de menys de 50 micres (0,05 mil·límetres). Les d'aquest tipus són les més difícils de reutilitzar, per la qual cosa acaben a les escombraries després del primer ús, de manera que generen més residus. La directiva pretén "fomentar la prevenció de residus i un ús més eficient dels recursos, limitant al mateix temps els efectes socioeconòmics adversos", segons el text aprovat al Parlament.
La nova legislació planteja dues mesures de reducció obligatòries; els països s'hauran de comprometre a complir amb un dels dos objectius. El primer és que prenguin mesures per "reduir el consum mitjà anual de les bosses de plàstic lleuger no biodegradable fins a 90" per persona al final de 2019 i 40 al final del 2025. El 2010, cada europeu va utilitzar 198 bosses de plàstic, de les que el 90% eren lleugeres, que són les que es vol reduir.
L'altre compromís pel qual poden optar els membres de la UE és "garantir que després de 2018 les bosses no es lliurin gratuïtament" als comerços, una mesura que ja es pren en algunes comunitats autònomes espanyoles, on es cobra als consumidors. Andalusia, per exemple, va implantar en 2010 un impost sobre les bosses de plàstic d'un sol ús. I Catalunya també està negociant amb els comerciants prohibir el lliurament gratuït de bosses d'aquest tipus en els establiments d'aquesta comunitat.
La norma aprovada ahir a l'Eurocambra també estableix que la Comissió Europea haurà de "avaluar l'impacte en el medi ambient de les bosses de plàstic oxodegradable, que després d'un període de temps es fragmenta en micropartícules", segons ha informat el Parlament Europeu. I, abans de la fi de 2017, "la Comissió haurà de plantejar regles sobre etiquetatge per assegurar el reconeixement de les bosses de plàstic biodegradable i compostable".
"Parlem d'un enorme problema mediambiental. Milers de milions de bosses acaben a la natura convertides en escombraries. Això perjudica el medi ambient, danyant a peixos i aus", ha declarat Margrete Auken, del grup dels Verds, a través d'un comunicat.
Font:
El País (28 de abril de 2015)
http://politica.elpais.com/politica/2015/04/28/actualidad/1430248962_540201.html
Els Estats membres, lliures per decidir la prohibició de transgènics
L'Executiu comunitari ha presentat avui una reforma en la legislació sobre transgènics que permetrà que els Estats membres puguin prohibir en el seu territori els aliments i pinsos genèticament modificats, encara que hagin estat autoritzats per la UE.
Brussel·les explica que amb el nou canvi, es dóna cabuda a les preocupacions dels ciutadans, que varien d'un país a uns altres. Per exemple, Espanya és el país que més espai de cultiu dedica als transgènics, enfront de països com França o Polònia contraris als organisme modificats genèticament. Des de la Comissió Europea, expliquen que la raó es deu a la dificultat d'arribar a un acord entre els Estats cada vegada que hi ha una proposta per regular els transgènics.
Així, amb la mesura s'evita la forta divisió que hi ha entre els Vint-i-vuit. D'aquesta manera, si Brussel·les decideix aprovar un transgènic un país pot dir que aquest producte no entri al seu territori, encara que haurà de justificar-ho amb «raons legítimes diferents a nivell europeu, és a dir, que no siguin el risc per a la salut humana, animal o motius mediambientals », perquè són qüestions ja examinades per l'Agència de Seguretat Alimentària Europea (EFSA). No obstant això, un dels possibles arguments que pot utilitzar un govern per no acceptar un transgènic és l'oposició dels ciutadans.
La proposta presentada avui completa les opcions dels Estats membres en matèria de transgènics a través de la directiva sobre OMG, que va aprovar l'Eurocambra, i que va entrar en vigor a principis d'abril. Algunes organitzacions ecologistes, com Greenpeace, han lamentat que la regulació presentada avui, «permetrà a la Comissió Europea, continuar autoritzant OGM fins i tot quan la majoria de governs nacionals, el Parlament Europeu i l'opinió pública s'oposin a aquesta autorització».
Per a l'organització ecologista, mesures com la presentada avui és la resposta a la pressió de les empreses de la indústria tecnològica que, en el marc de la negociació de l'acord de lliure comerç entre els Estats Units i la UE (TTIP), estan augmentant la seva pressió per incrementar el nombre de transgènics permesos en territori europeu.
Font:
Euroxpress (22 de abril de 2015)
Espanya:
Ecologistes i veïns denuncien l'abandó en la neteja del fuel de les platges de Canàries
Els voluntaris que recullen les restes de fuel que estan arribant a la costa de Gran Canària després de l'enfonsament del pesquer rus Oleg Naidemov denuncien la falta de dispositius oficials en les labors de neteja. Després que a la fi de la setmana passada el txapopote arribés a algunes platges de la illa, les autoritats van convocar a diverses ONG a la zona per encarregar-los la gestió del voluntariat que, asseguren, estan operant "sense els mitjans humans i materials necessaris".
"Aquí els procediments són complexos perquè molts llocs són de difícil accés i es necessiten especialistes", diu a aquest periòdic Pepe Guillén, de l'organització Ben Magec-Ecologistes en Acció. Guillén va recórrer durant el cap de setmana passat el tram de costa que va des del port de Mogan fins a la platja de Guguy, una zona d'alt valor ecològic i de les poques a Gran Canària que queden encara sense edificar. En el seu recorregut amb altres membres de l'organització van trobar en total cinc platges amb restes d'hidrocarburs (Perchel, Las Camerllitas, La Cantera, Veneguera i Los Secos), però ni rastre -diu- del personal de les administracions. "Eren els propis veïns els que estaven ahir netejant desesperats i reclamant mitjans perquè ells són els que pesquen allí."
Aquest periòdic ha intentat contactar sense èxit amb el departament de Seguretat i Emergències del Govern de Canàries.
Totes les platges afectades pel txapapote són reserva de la Biosfera i estan, a més, dins de l'espai protegit Parc Rural de l'Ennuvolo. L'espai està inclòs a la Xarxa Natura 2000 (Franja Marina de Mogan), protegit per la Unió Europea per la presència de tortugues i el dofí mular.
"Si dediquen tants diners per tapar les esquerdes a tants metres de profunditat haurien de fer el propi amb les platges", diu Guillén, que denuncia que s'hagi apel·lat a la bona voluntat de la societat civil quan les administracions "no han fet prou per a tallar la situació". Segons la Federació ecologista, les persones que estaven netejant aquest cap de setmana a les platges "ho feien amb els seus propis mitjans de protecció", en alguns casos "inexistents".
La gestió de l'incendi del pesquer rus i el seu posterior enfonsament no ha estat qüestionada només per les organitzacions ambientalistas o la societat civil. Aquest mateix dilluns, la coalició formada per IU Canària, Els Verds, Unitat del Poble i Alternativa Republicana ha presentat una denúncia davant la Fiscalia de Medi ambient -que ja havia obert una recerca d'ofici pel cas- acusant al Ministeri de Foment, a l'Autoritat Portuària de las Palmas i la Capitania Marítima (ambdues depenents també de Foment) d'un delicte continuat contra el medi ambient.
"Si en lloc d'emportar-se el vaixell del port haguessin tret els sis o set vaixells que hi havia al voltant, es podria haver solucionat el problema. Li van tirar aigua salada i no escuma. Es van cometre un munt de negligències que com no sigui judicialment no es coneixeran", diu a Públic Juan Manuel Ramón, responsable de l'àrea federal dels Verds.
La coalició, a través de l'Esquerra Plural i l'Europa dels Pobles, presentaran preguntes parlamentàries sobre la gestió del Oleg Naidemov al Congrés dels Diputats i al Parlament Euorpeu.
El president de Canàries, Paulino Rivero, s'ha limitat a assenyalar que és la Justícia qui ha de valorar si la gestió ha estat l'adequada i que la seva opinió sobre el cas la donarà a conèixer "al moment oportú, no ara, quan cal seguir concentrant els esforços per netejar el mar".
Font:
Público (27 d'abril de 2015)
http://www.publico.es/actualidad/ecologistas-y-vecinos-denuncian-abandono.html
Vuitanta dubtes davant el contenidor groc
Disset anys després de l'engegada de la recollida selectiva d'envasos a través del contenidor groc encara sorgeixen dubtes sobre el què s'ha de dipositar en ell. Hi ha consens generalitzat sobre les ampolles de plàstic i llaunes de begudes i els tetrabriks, i fins i tot no s'ha d'abocar en ells joguines, utensilis de cuina (paelles, per exemple) o roba, però, a partir d'aquí? On va una càpsula de cafè? I un embolcall de caramel, un taper usat, una bossa de xarxa de patates, una caixa de CD o DVD, un flascó de xarop buit, una ampolla d'amoníac o una forquilla de plàstic?
Segons dades del sistema integrat de gestió del contenidor groc, Ecoembes, malgrat hi ha hagut una evolució positiva quant al dipòsit d'impropis, aquests estan entre el 25 i el 30%. Una enquesta realitzada a 834 habitants de la localitat de Cehegín (Múrcia) el passat any, va demostrar que només el 37% responia correctament a tres preguntes relacionades amb la recollida selectiva de residus. Des de Ecoembes afirmen que "cal seguir reforçant aquesta línia per millorar l'eficiència del sistema".
Alguna cosa cal fer, però també per part d'administracions i empreses, perquè l'últim informe de l'Institut Nacional d'Estadística sobre residus urbans domèstics destaca que dels 22,4 milions de tones processats en 2012 per les empreses gestores, 18,3 milions van correspondre a residus barrejats i solament 4,1 milions a la recollida selectiva. Recentment, Eurostat, l'Oficina Europea d'Estadística, també ens ha tret els colors, ja que, encara que generem menys quilos de residus per habitant, en 2013 vam estar molt per sobre de la mitjana de la UE entre el que tirem i desaprofitem en abocadors (el 60% enfront del 31%) i per sota en reciclatge (20% enfront del 28%).
Hem recollit diferents tipus d'envasos, embalatges, embolcalls o recipients aportats com a exemple per persones que en alguna ocasió s'han trobat en la disjuntiva de no saber què fer amb ells. A partir d'aquí s'ha generat una llista amb vuitanta objectes i s'ha remès a Ecoembes, per a la seva consulta. Heus aquí el resultat:
http://elpais.com/elpais/2015/04/28/media/1430215066_059913.html
Font:
El País (28 d'abril de 2015)
http://elpais.com/elpais/2015/04/27/ciencia/1430130449_028355.html
El Tribunal Suprem es posiciona contra la fotovoltaica
La sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha emès una sentència en la qual avala l'obligació imposada pel Govern en la reforma energètica que tots els agents amb retribució regulada del sector elèctric, entre ells els productors fotovoltaics, han de finançar el dèficit de tarifa que es generi a partir de 2014.
En concret, el Suprem rebutja els recursos presentats per més de 40 productors fotovoltaics en contra d'aquesta obligació i imposa les costes als demandants, després de rebutjar els set arguments utilitzats pels advocats d'aquestes empreses.
Els productors havien recorregut l'ordre de peatges d'accés d'electricitat de 2014 amb l'argument que l'obligació de suportar els desequilibris i el dèficit de tarifa hauria d'imposar-se només a les principals empreses del sector i no als petits agents com ells.
El recurs afectava a la disposició addicional quarta de l'ordre ministerial, en la qual es recull el principi establert per la nova Llei del Sector Elèctric de l'obligació de finançar els dèficit de tarifa que es vagin generant.
La nova llei indica que els desajustos del sistema a partir de 2014 no podran superar el 2% dels ingressos estimats, al mateix temps que el deute acumulat pels nous dèficit no podria depassar el 5% d'aquests ingressos. Si es superen aquests llindars, es pujaran els peatges de forma automàtica.
Els dèficits que es produeixin i siguin inferiors a aquests percentatges han de ser finançats per tots els agents del sector "de forma proporcional als drets de cobrament per l'activitat que realitzen", aspecte que rebutgen les empreses fotovoltaiques.
Els productors argumenten que el nou esquema de repartiment de costos contradiu "la jurisprudència del Tribunal Suprem en relació als subjectes que han de ser obligats al finançament dels desequilibris temporals i del dèficit de tarifa". També consideren que es vulnera el principi constitucional de no discriminació "quan s'aplica el mateix tracte a subjectes amb situacions i característiques diferents" i quan "el coeficient de cobertura no s'aplica a tots els costos del sistema elèctric". Aquesta discriminació es produeix a més, conforme als seus arguments, "quant a la capacitat de solvència" de les diferents empreses i conforme al Dret comunitari. Els tipus d'interès als quals es finança el dèficit també són discriminatoris, asseguren.
El Suprem rebutja aquests arguments, ja que l'obligació de finançament no s'imposa en els mateixos termes quantitatius a totes les empreses, sinó de forma proporcional a la seva contribució al sistema. El tribunal tampoc aprecia l'existència d'una "discriminació per indiferenciación", consistent en l'aplicació de "una regulació unitària que no hagués introduït *distingos davant situacions diferenciades". El Suprem rebutja altres fonaments de la denúncia per la seva "molt escàs desenvolupament argumental", entre ells el que indica que la norma "beneficia a les empreses subjectes amb anterioritat a la Llei del Sector Elèctric al finançament del dèficit", això és, a les grans elèctriques.
Font:
Ecoticias (27 d'abril de 2015)
Nova dimissió a Enresa per una adjudicació de més de 38 milions de euros
Nova dimissió a l'Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa) a compte d'una adjudicació milionària. La fins a fa uns dies cap del departament d'Enginyeria de Residus d'Alta Activitat de Enresa, Maribel Rivera, ha presentat la seva dimissió, segons consta en una comunicació remesa a la plantilla pel departament de Recursos Humans el 10 d'abril.
Fonts oficials de Enresa atribueixen la dimissió de Rivera a "raons personals", encara que, segons fonts internes, la decisió està relacionada amb la seva negativa a signar una adjudicació de 32 milions d'euros (sense incloure impostos) per al subministrament de deu contenidors de residus nuclears per a les centrals atòmiques espanyoles. El concurs, valorat en 38,72 milions d'euros (impostos inclosos), es va llançar a finals de l'any passat, quan se suposava, almenys oficialment, que el Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) de residus de Villar de Canyes (Cuenca) s'enllestiria en els terminis previstos per Enresa i el Govern.
El Consell d'Administració de Enresa pretén donar llum verda en la seva reunió d'aquest dilluns a l'adjudicació, que fonts del sector qüestionen per diversos motius. En primer lloc, la seva oportunitat, atès que, amb l'ATC retardat i sense data de finalització, adquirir contenidors d'aquest tipus (es tracta d'unitats de "doble propòsit", que s'utilitzen per a dues funcions, emmagatzematge i transport de residus) podria mancar de sentit. Sobretot per transportar residus.
D'altra banda, i d'acord amb aquestes fonts, Enresa vol adjudicar aquest contracte a Equips Nuclears (Ensa), una altra empresa estatal de l'òrbita de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), malgrat que al mercat existeixen altres proveïdors capaços de proporcionar aquest material a un preu molt inferior a aquests 32 milions d'euros.
Hi ha diversos exemples, com la nord-americana Holtec (que ofereix contenidors tres vegades més econòmics), la francesa Areva o l'alemanya GNS. I algunes fonts atribueixen la decisió d'adjudicar a Ensa a una obstinació del vicepresident de la SEPI, Federico Ferrer, que té certa experiència en el sector com a exconseller de Enusa, una altra empresa de l'àmbit nuclear pertanyent a l'holding públic.
El contracte no té, doncs, relació directa amb el polèmic ATC que, després dels retards acumulats (i un escàndol de despeses no justificades), es va cobrar al febrer el cap del fins llavors president de Enresa, Francisco Gil-Ortega.
La sortida de Gil-Ortega, oficialment també per "raons personals", es va deure a les presses del exalcalde de Ciudad Real per adjudicar l'obra civil del ATC (217 milions, sense explicar IVA) sense els permisos necessaris del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i el Ministeri de Medi ambient. Després del nomenament com a nou president de Juan José Zaballa, fins llavors directiu de Paradores de Turisme i d'absoluta confiança del ministre que tutela Enresa, José Manuel Soria (Zaballa i el titular d'Indústria van ser companys de promoció), Enresa tracta de recompondre la seva cúpula.
Zaballa ha mantingut a l'equip directiu que va quedar després de la sortida de Gil-Ortega, encara que comença a omplir els buits que quedaven després de les sortides que van precedir a la caiguda del manxec. Carmen García Franquelo és la triada com a nova directora d'Administració. La funcionària cobreix la vacant que va deixar en aquest càrrec Eugenio Alejandre, acomiadat per Gil-Ortega poques setmanes abans de la seva caiguda pel seu rebuig a adjudicar aquest megacontracte.
García Franquelo (que des del seu nou càrrec serà la responsable de la política de compres i contractacions de Enresa) procedeix del Ministeri d'Hisenda, en concret de l'organisme autònom Parc Mòbil de l'Estat, on havia estat secretària general i sotsdirectora general de Règim Econòmic. Oficialment, asseguren des de Enresa, "no s'ha produït cap nomenament".
Font:
Eldiario (26 d'abril de 2015)
http://www.eldiario.es/economia/Nueva-dimision-Enresa-adjudicacion-millones_0_380762518.html
El medi ambient, el florer de la televisió
Ho diu l'Eurobaròmetre: "tres de cada quatre europeus pensa que el Medi ambient afecta a la seva vida quotidiana"; l'ecobaròmetre d'Andalusia recull que 7 de cada 10 ciutadans se sent bastant o molt preocupat pel medi ambient i una enquesta de la Fundació BBVA assenyala que el 6,4% dels ciutadans ho considera un àrea d'interès.
L'Eurobaròmetre de 2014 recull també que, en un 65% dels casos, els ciutadans busquen informar-se sobre aquests temes a través de la televisió. Una altra cosa és la realitat i la informació final que rep el ciutadà per aquest mitjà i com acaba desant-la.
A Espanya, segons la Fundació SGAE, el consum televisiu s'ha incrementat un 7,5% des de 2008. Cap a l'any 2013, un espanyol consumia de mitjana uns 244 minuts de televisió al dia, o el que és el mateix: 4,1 hores al dia, gairebé 1.500 hores a l'any o l'equivalent a dos mesos complets. De tots aquests minuts, Quants es dediquen a la informació ambiental?, Com cobreix la televisió, per exemple, el canvi climàtic?, Quins temes ecològics tenen més possibilitats de sortir en un informatiu?, Existeixen programes de medi ambient pròpiament dit?
L'època de l'Home i la Terra, el mític programa de Félix Rodríguez de la Fuente, va acabar fa temps. Segons Benigno Varillas, biògraf autoritzat de Félix, ell va aconseguir una vulgarització de la ciència que li feia perdre el nivell i el rigor de la càtedra per transmetre coneixement científic. Només una dada: de la seva expedició a Veneçuela va tornar amb 70.000 metres de pel·lícula impressionada que es van traduir en divuit capítols que TVE va emetre sota la capçalera de el Hombre y la Tierra. Els capítols sobre la fauna ibèrica van ser doblats a dotze idiomes i li van consagrar com un gran realitzador de documentals.
Segons el divulgador ambiental José Luís Gallego, avui Félix Rodríguez de la Fuente no tindria l'audiència que tenia llavors. Estaria relegat a un canal com Neox perquè no estaria a Antena 3, ni a Telecinco ni a La 1. Llavors es feien produccions molt costoses impossibles de trobar avui, "i això que amb el pressupost de només un programa en prime time (horari de màxima audiència) de Televisió Espanyola es podria finançar tota la temporada d'Òrbita Laika", comenta el director d'aquest programa, José Antonio Pérez.
En efecte, avui la televisió és un suport on la informació sembla que ha quedat rendida davant l'espectacle. El panorama actual d'aquest mitjà passa per la fragmentació d'audiències, la finalització del procés de digitalització i la reducció de la inversió publicitària. Però segueix gaudint de gran acceptació i credibilitat entre els teleespectadors (per això moltes vegades per defensar una idea en una conversa es diu: "ho ha dit la tele"). Aquesta gran capacitat de convocatòria, unida a la seva implantació pràcticament universal, fa que el mitjà ofereixi grans possibilitats com a font d'informació per al gran públic.
El professor de la Universitat de Navarra Bienvenido León va estudiar l'espai i el temps que ocupa el medi ambient en els informatius de televisió en el seu estudi El medi ambient en les televisions espanyoles. El seu equip d'investigadors de les Universitats Complutense, Pompeu Fabra i Navarra van analitzar els informatius espanyols de cobertura nacional de TVE 1, TVE 2, Antena 3, Tele 5 i Canal +/Cuatro, prenent com a mostra els informatius de migdia i nit, durant una setmana per mes, entre juliol de 2005 i juliol de 2006. En total es van analitzar 15.120 informacions i van comprovar que només 284 tractaven sobre el medi ambient; és a dir, l'1,88%. Si es mesura la durada d'aquestes informacions va resultar ser de 21.798 segons, incloent entradetes del presentador, directes i imatges gravades; el que suposa l'1,45% del temps total dels informatius.
Un altre estudi de CONSUMER va analitzar els telenotícies de més audiència de TVE1, La 2, Antena 3, Tele 5, Canal +, ETB-2, Canal 9, Tele Madrid, Tv3, Canal Sud, TVG i les desconnexions de TVE de Navarra, Cantàbria, Rioja i Castella i Lleó, amb un total de més de 500 hores d'enregistrament, 660 telenotícies i 15.700 notícies entre el 4 de maig i l'1 de juny de 2002 i amb unes conclusions que, encara que no sorprenguin a ningú, conviden a una seriosa reflexió: l'esport i la política ocupen un 45% del temps dels informatius, les notícies de tint econòmic més d'un 8%, la cultura un 11%, mentre que l'escàs percentatge restant es reparteixen entre sanitat i salut (3,1%), medi ambient (2,3%), ciència (2,1%) i consum (1,8%).
Finalment, l'Associació de Periodistes d'Informació Ambiental (APIA) va encarregar a un equip d'investigadors dirigit per Pablo Francescutti, de la Universitat Rey Juan Carlos, que apliqués la tècnica de l'anàlisi de contingut a una mostra que està integrada per tots els telenotícies (segona edició) emesos per les quatre principals cadenes d'àmbit nacional (TVE 1,Antena 3, Tele5 i Cuatro), entre l'1 d'abril de 2007 i el 31 de març de 2008. La situació aquí tampoc és millor i, l'any estudiat, els teleinformatius de les quatre cadenes van emetre 1.121 notícies ambientals sobre un total de 32.592 informacions, és a dir, un 3%.
A més, segons l'estudi de Francescutti, predominen les informacions de medi ambient de tint negatiu; per exemple, la destrucció de la naturalesa, els incendis, ones de calor o sequeres, és a dir, les notícies catastròfiques. Segons el periodista Joaquín Fernández en el seu llibre Periodisme ambiental a Espanya, "si la notícia ambiental no es converteix en crit d'alarma, difícilment trobarà el seu buit. El catastrofisme de la informació ambiental té el seu equivalent en el sensacionalisme o 'amarillismo' de la resta de l'actualitat".
La veritat és que la catàstrofe ha trobat el seu nínxol en la televisió que informa sobre els problemes i no sobre les solucions. En aquest sentit el periodista Miguel Ángel Aguilar, en el llibre d'actes de l'II Congrés Nacional de Periodisme Ambiental, fa la seva pròpia interpretació: "M'avanço a dir-los a vostès que, si volen més notícies sobre ecologia o d'assumptes que tinguin a veure amb el medi ambient, han de procurar dotar-les d'un caràcter més insòlit, més extravagant, més excèntric. Així que més vedells amb dos caps, més carabasses de 200 quilos a La Manxa, més ovelles transgèniques, més hermafrodites a Filipines, i tindrem més impacte noticiós ecològic als periòdics".
Aquesta batalla per aconseguir espectadors costi el que costi, fenomen que no fa molts anys es limitava a certes àrees de la programació clarament associades amb l'entreteniment (els esports o els programes de varietats), ha acabat per contaminar el en d'altres temps sacrosant àmbit dels programes informatius, que romanien més o menys al marge d'aquest tipus de pressions o, almenys, els seus continguts no eren tan vulnerables a la pressió de les audiències.
Això ha provocat que la informació televisiva s'hagi tornat més trivial i sensacionalista, donant prioritat a assumptes "lleugers", com l'esport, els successos, l'entreteniment i l'interès humà. D'aquesta forma, els assumptes més "seriosos", com el medi ambient, han anat perdent importància. El temps del que disposen els informatius limita la capacitat de comunicar grans quantitats d'informació i impedeix que les informacions estiguin detallades. A més l'audiència està acostumada a aquests missatges senzills i curts, la qual cosa deixa molt poc espai perquè assumptes més complexos, com el medi ambient, puguin trobar el seu espai en televisió.
Montero Sandoval redueix la informació ambiental a la televisió a dues grans àrees: els programes informatius diaris, i els no diaris. En el primer grup estarien els clàssics telenotícies, que en el seu esquema bàsic no s'han modificat molt en els últims anys, de manera que ocupen més o menys el mateix temps que fa un quart de segle, temps que ha de fragmentar-se en porcions, cada vegada més petites, per donar entrada també a la publicitat i al creixent volum de les informacions que arriba a les redaccions. Per això es fuig de les notícies que necessiten d'un temps d'explicació.
En els no diaris apareix una major varietat de formats ja que la informació pot trobar-se en els denominats per Montero Sandoval com a "contenidors de reportatges". Una excepció és la catàstrofe del Prestige, al que els telenotícies de totes les cadenes van concedir durant dos mesos més de la meitat de les seves programacions. Posteriorment catàstrofes com la de Aznalcóllar; inundacions i terratrèmols (Haíti, Xile i Japó amb Fukushima) a la resta del món i Tsunamis amb milers de morts han tingut la mateixa sort.
Cal buscar, i rebuscar per trobar programes amb un contingut ambiental pròpiament dit a la graella de la televisió espanyola. De fet, segons la Fundació SGAE, no hi ha cap programa amb temàtica ambiental en el Rànquing anual (50) de programes 2013. Tampoc hi ha cap informatiu amb el format telenotícies.
El escarabajo verde (TVE), Espacio Protegido i Tierra y Mar (tots dos de Canal Sud), es caracteritzen per portar gairebé dues dècades en antena, quelcom només superat en informatius per Informe Setmanal. La veritat és que les televisions públiques alberguen programes amb aquest contingut, "entre altres coses perquè estan obligades com a servei públic", comenta Félix Tena, director del desaparegut Medi Ambient, programa que s'emetia a Canal 9 fins al tancament de la cadena.
D'altres com Agrosfera des de 1997, Aquí la Tierra, Órbita Laika i Jara y Sedal (TVE); De la Tierra al Mar (7-RM); La Madriguera y Tempero (Aragón TV); Nuestro Campo Bravo i La Besana (Canal Extremadura); El Campo (Castilla-La Mancha) Espai terra (TV3) i fins i tot un reality a la ETB com El Conquistador del Fin del Mundo formen part de la graella pública de les televisions espanyoles. Esmentar que només Frank Cuesta i el seu programa Las Aventuras de Frank de la Jungla, premi Ondas a la innovació 2011, amb les seves diferents versions, és l'excepció dins de les cadenes privades.
Des de la Càtedra UNESCO d'Educació Ambiental i Desenvolupament Sostenible de la UNED, María Novo considera que "és important fer programes sobre medi ambient en franges horàries en les que la gent estigui a casa. Les cadenes no han d'oferir només entreteniment sinó missatges amb contingut, i en prime time es veurien".
Segons el divulgador ambiental José Luis Gallego, "La televisió avui dia està en uns nivells que disten molt dels que es tenien a l'època de Félix Rodríguez de la Fuente, de Cousteau i dels grans divulgadors ambientals. Em nego a acceptar que el rigor està renyit amb l'entreteniment. Hem de trencar aquest discurs d'una cosa o l'altra. Es pot ser perfectament amè i perfectament divertit amb un discurs absolutament rigorós".
En aquesta mateixa idea el director d'Òrbita Laika, José Antonio Pérez, considera que els programes de ciència i medi ambient serien més vistos en prime time però caldria adaptar-los. "Un exemple de com fer informació científica en aquesta franja horària es pot veure en el remake de Cosmos a Estats Units, on han comptat amb la presència de l'astrofísic Neil de Grasse Tyson, la producció de Seth MacFarlane, creador de Family Guy i la incorporació dels efectes especials més capdavanters, alguna cosa que els seus seguidors han agraït".
José María Montero Sandoval, director de Tierra y Mar y Espacio Protegido a Canal Sud, comenta que encara que la franja horària és "importantíssima", cada vegada "s'està produint un consum de televisió més diferent". "Ara els programes es descarreguen, es graven i es veuen en un altre horari. No necessàriament has d'estar present al moment que s'està emetent; però també és cert que això no s'està mesurant encara, es mesura malament o d'una manera que no pots comparar-ho amb l'altre. Moltes vegades has de competir sense tenir les eines per fer-ho".
El director de El Escarabajo Verde, Mario de la Mano, considera que la informació ambiental és la germana desatesa de la resta d'informacions. "No es té en compte que és una qüestió molt transversal on l'economia, la política i la societat sempre està molt present. Si els responsables que dissenyen les graelles volguessin jugar-se-la per aquest tipus de continguts igual ens portàvem una sorpresa i comprovaríem que realment aquests programes són susceptibles de tenir també bones audiències".
Font:
Público (3 de maig de 2015)
http://www.publico.es/culturas/medio-ambiente-florero-television.html
Catalunya:
Dibuixen centenars de metres de desobediència
Una vintena de persones han participat aquest dissabte al vespre de l'acció de desobediència civil que han engegat des del Grup de Mobilitat de Tarragona. Cap a un quart de set han començat a pintar un tram que s'allarga fins a cent metres de carril bici, a l'avinguda Vidal i Barraquer, just davant de la Tabacalera. Malgrat que Mossos i Guàrdia Urbana han fet acte de presència, no se'ls ha impedit dur a terme aquesta acció plantejada el dia abans de la 25a Bicicletada.
Com un acte de protesta més, doncs, han tallat un dels carrils direcció el Serrallo, just després de passar el pont, i amb un fil han dibuixat la línia que seguiria la ratlla del carril bici, en paral·lel a una de les poques zones blanques d'aparcament que queden a la ciutat. Precisament Carlos Alcalde, portaveu d'aquesta plataforma, ha denunciat que «en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible s'ha començat la casa per la teulada, van fer les zones verdes i taronges, han incrementat el cost del transport públic per sobre de l'IPC i no han pintat ni un metre de carril bici». Aquella zona és freqüentada per ciclistes que, o bé per la vorera o bé per la carretera, fan camí cap a un dels dos trams avui existents en tota la ciutat, al Port.
Tot i que només han estat cent metres, alguns ciclistes s'han animat ja a estrenar-lo i, de cara a la Bicicletada Popular, creuen que els ajudarà a difondre el missatge que des de fa anys porten reivindicant a l'Ajuntament: una xarxa ciclista de 45 quilòmetres. En aquest tram han incidit molt en els patins, una pràctica esportiva que entenen que està actualment «penalitzada». Les properes activitats del Grup seran per difondre la que serà ja la tercera «Tarracomalet», el proper 10 de maig, des del Balcó del Mediterrani fins al Pavelló del Serrallo, una activitat lúdica i alhora reivindicativa que vol posar sobre el focus de l'atenció pública el fet que la ciutat que acollirà uns Jocs Olímpics del Mediterrani no té les estructures esportives necessàries per a què la seva ciutadania pugui desenvolupar-s'hi.
Font:
Tarragonadiari.cat (25 de abril de 2015)
http://www.naciodigital.cat/delcamp/tarragonadiari/noticia/10887/dibuixen/cent/metres/desobediencia
Esdeveniment III Tarracomalet:
https://www.facebook.com/events/743830352404725
Palma, Tarragona i València, possibles destins del contaminant 'Sorrento'
Tensa espera amb el ferri 'Sorrento' que flota arrossegat i socarrimat davant les costes espanyoles a la recerca d'una solució alternativa a l'enfonsament. El fantasma del 'Prestige' torna a aparèixer. Tècnics de Salvament Marítim i de Foment continuen amb els treballs per refredar el buc del vaixell, que es va incendiar dimarts a 18 milles del sud-oest Mallorca. La fumera s'ha reduït, però la pestilència segueix en l'ambient i l'amenaça d'un vessament de gasoil és real. El destí del vaixell pot ser Palma, València o Tarragona, però ningú pugna per portar a les seves aigües un problema en forma de residus nàutics i alarma ecològica.
El president del Govern balear, José Ramón Bauzá, ha assegurat aquest dijous que "sempre sota els criteris tècnics, la situació està sota control i no hi ha risc ni d'enfonsament ni que es produeixin vessaments".
El 'Sorrento' transportava 98 camions buits i 25 amb càrrega. Abans de l'incendi, a l'interior hi havia unes 750 tones de combustibles i líquids contaminants. La reparació del vaixell es dóna per descartada.
Els tècnics de Salvament Marítim han comprovat que surt menys fum del vaixell contractat per Trasmediterránea-Acciona que feia la ruta entre Palma i València, i persisteixen en les tasques de refredament, han informat fonts del Ministeri de Foment. Una altra embarcació de Salvament Marítim, el remolcador d'altura 'Clara Campoamor', el més gran de la flota Sasemar, s'ha situat a la zona d'operacions a unes 25 milles nàutiques de Palma. Aquesta embarcació se suma al remolcador 'Punta Mayor', que va arribar dimecres procedent de Tarragona, i al 'Marta Mata', el 'Guardamar Caliope' i el 'Salvamar Acrux', que treballen a la zona des del primer moment. A la flota s'hi sumen helicòpters Helimer 206 i 213 i una patrullera de la Guàrdia Civil. També participa en el dispositiu el remolcador 'Gianemilio C', contractat per l'armador del 'Sorrento'.
Els 156 ocupants del ferri incendiat van ser evacuats dimarts, i entre ells hi ha un ferit lleu. Des de la Capitania Marítima de Palma estudien una solució, un destí per a una possible bomba ecològica. Si la preservació del medi ambient és prioritària, ni la costa de Tarragona ni la de Palma serien un bon destí.
Els especialistes faran un informe sobre la situació del vaixell i les opcions de rescat, a partir del qual la companyia propietària del vaixell plantejarà un pla d'actuació que serà sotmès a la consideració de les autoritats marítimes.
Font:
Tarragonadiari.cat (29 d'abril de 2015)
El Parlament recolza el pacte social de l'aigua en Catalunya
El Parlament ha aprovat aquest dijous amb el vot a favor de tots els grups menys el PP --que s'ha abstingut-- donar suport al pacte social per l'aigua a Catalunya, que impulsa la plataforma 'Aigua és vida' i en el qual, entre altres aspectes, s'advoca per una gestió pública integrada i participativa del cicle integral de l'aigua.
Ho ha fet a través d'una moció presentada per ICV-EUiA, que insta al Govern a introduir criteris d'equitat en les polítiques tarifàries del subministrament d'aigua en domicilis, així com a impulsar en el proper exercici pressupostari mesurades per garantir el subministrament bàsic d'aigua a tots els habitatges de consumidors vulnerables.
El manifest impulsat per 'Aigua és vida' considera l'aigua un dret humà universal que ha de preservar-se, per la qual cosa reivindica un model de gestió pública i exigeix a la Generalitat i als ajuntaments a implementar un model de gestió públic i comunitari en tota Catalunya.
Els impulsors sostenen també que sense interessos privats no caldrà repartir beneficis entre accionistes, així que, amb una gestió pública, els ingressos que s'obtinguin en les tarifes als usuaris es destinaran íntegrament a sufragar els costos del servei i a inversions relacionades amb el mateix.
No obstant això, en la mateixa moció CiU i ERC han votat en contra de recuperar la gestió pública d'Aigües Ter Llobregat (ATLL), un aspecte en el qual PP i C's s'han abstingut i PSC, ICV-EUiA i CUP han votat a favor.
CiU i ERC sí han acordat adoptar de forma urgent mesures per garantir el subministrament d'aigua potable en les poblacions que tenen afectats els seus aqüífers o captacions per índexs de nitrat superiors als permesos legalment, una iniciativa que han recolzat la resta de grups sense excepció.
Font:
La Vanguardia (30 d'abril de 2015)
Denuncien que darrera de molts incendis hi ha situacions de pobresa energètica
Els Bombers de la Generalitat de Catalunya s'adhereixen a la 'ILP Habitatge' contra els desnonaments i la pobresa energètica, en la qual participa Ecologistes en Acció, promoguda per l'Observatori DESC, la PAH i la APE.
El cos de bombers de la Generalitat denuncien que tot i que no hi ha dades sobre el tema, darrera la majoria de sinistres domèstics hi ha la creixent problemàtica de la pobresa energètica, una realitat que a dia d'avui ja afecta a 320.000 famílies a Catalunya.
Malgrat que no existeixen dades oficials, s'estima que la pobresa energètica és la causa del 70% dels incendis domèstics. En són exemple l'incendi en un habitatge del Vendrell en què van morir quatre menors el 26 de març de l'any passat, o la parella d'ancians que van morir per inhalació de fums perquè cremaven espardenyes per escalfar-se ja que no tenien cap altre subministrament.
En molts dels incendis domèstics trobem un patró comú: un tall de subministrament per manca de recursos que deixa a les famílies sense accés a béns de primera necessitat com la llum o la calefacció. No obstant, moltes vegades el tall de subministrament encara no s'ha produït, però el sol temor a una factura impagable també pot desencadenar situacions de risc que acaben amb accidents. En aquest sentit, són factors de risc habitual les instal·lacions elèctriques defectuoses, les preses de subministraments irregulars, sobrecàrregues d'instal·lacions i electrocucions. A aquests riscos cal sumar-hi els relacionats amb la utilització d'estufes improvisades de llenya i de gas. Aquests factors es multipliquen davant les dificultats per accedir a un habitatge digne, que obliguen a moltes famílies a l'ocupació d'immobles buits o la supervivència en situacions de molta precarietat. Els informes dels accidents moltes vegades obvien que la causa ha estat una situació de pobresa.
Malgrat que no és la primera vegada que els Bombers denuncien aquesta problemàtica, es tracta d'una realitat totalment silenciada. Els Bombers denuncien com els informes que es realitzen després d'una intervenció per un incendi domèstic, acostumen a atribuir la causa a accidents fortuïts, i no a la situació de pobresa energètica o situació d'infrahabitatge que patia la família.
És per aquest motiu que ni tan sols existeixen dades oficials sobre aquesta problemàtica. Ni del nombre d'incendis, ni del nombre de morts que podrien haver generat per pobresa energètica. No obstant, alguns estudis sobre la matèria apunten que en l'any 2012 es podrien haver produït a l'Estat espanyol entre 2.400 i 9.600 morts prematures vinculades a aquesta problemàtica.
La ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica: una solució d'urgència també per garantir els subministraments i evitar més sinistralitat
Les mesures que la Generalitat ha anunciat per fer front a la pobresa energètica arriben tard i són clarament insuficients. A dia d'avui, ni el fons, ni la garantia del no tall, ni la informació en les cartes de interrupció del subministrament s'estan portant a la pràctica. És necessari que s'apliquin mesures estructurals que posin fi a la pobresa energètica garantint un mínim de subministraments bàsics a totes les famílies que es troben en situació de vulnerabilitat. En aquest sentit la ILP de l'Habitatge estableix expressament que no es produeixi cap tall i que siguin les empreses subministradores les que assumeixin les responsabilitats i no només els beneficis de gestionar aquests serveis bàsics.
Font:
Ecologistes en Acció (8 de abril de 2015)
http://www.ecologistasenaccion.org/article29833.html
Al Camp de Tarragona, saps què respires?
La Plataforma Cel Net demana als ciutadans que recullin les pudors o altres tipus de molèstia (com irritació a l'aparell respiratori, ulls, mal de cap, etc) al Camp de Tarragona.
Amb aquestes dades volen enfortir l'estudi d'avaluació de la qualitat de l'aire, realitzat per la Universitat Politècnica de Catalunya l'any 2013 i 2014, en col·laboració amb els ajuntaments de Constantí, El Morell, Perafort-Puigdelfí i Vilallonga del Camp.
A més de fer-ho en línia, ofereixen el telèfon 977 84 18 12, on comunicar el tipus d'incidència, el lloc exacte, l'hora i la intensitat d'1 (baixa) a 5 (alta). També animem a fer-ho al 112.
Actualment la plataforma treballa per difondre els resultats de l'estudi i perquè es transformi l'actual metodologia de control de les emissions de la indústria petroquímica.
Font: Xarxanet
En aquesta línia, el passat mes de març, el Parlament de Catalunya va instar al Govern de la Generalitat a crear una Taula Territorial sobre la qualitat de l'aire i l'impacte de les emissions atmosfèriques procedents de la indústria petroquímica al Camp de Tarragona, formada per agents socials, administracions, centres de recerca i empreses, per abordar aquesta problemàtica.
La Plataforma Cel Net valora el consens generat, que demostra el reconeixement de la problemàtica per primera vegada després d'anys de reivindicació des de la Plataforma i des de la població afectada.
A més de la creació de la Taula, es vetllarà també perquè revisi i canviïn els sistemes de control de qualitat de l'aire i la legislació vigent actualment, amb l' objectiu "de garantir la vida, la salut de la ciutadania i la defensa del territori del Camp de Tarragona".
Trobareu més informació al bloc de la plataforma, on hi trobareu un apartat de ressò mediàtic, així com el facebook: Plataforma Cel Net i twitter: @CelNet_Francoli
Font:
Xarxanet (4 de maig de 2015):
http://xarxanet.org/ambiental/noticies/al-camp-de-tarragona-que-respires
CEDAT
CEDAT, medi ambient i el TIIP: de l'acadèmia al carrer
El dia 18 d'abril es va celebrar el dia d'Acció Global contra el TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership) i diversos membres del CEDAT van assistir a la seva edició a Barcelona.
¿Què és el TTIP?
TTIP són les inicials (en anglès) del tractat de lliure comerç que es pretén dur a terme entre la Unió Europea i els Estats Units. Aquest acord - que va començar a negociar-se a començament de 2013 - té com a objectiu construir una immensa àrea de lliure comerç entre dues de les majors potències econòmiques a nivell mundial. Se sosté, bàsicament, en tres àrees fonamentals: 1) eliminació de les barreres aranzelàries actuals per liberalitzar el mercat; 2) cooperació destinada a eliminar les anomenades barreres no aranzelàries: normes, regles i lleis que puguin limitar la lliure competència entre els dos mercats i 3) creació de mecanismes per evitar el foment de barreres al lliure mercat en el futur.
Segons documents oficials, el TTIP possibilitarà vendre béns i serveis a consumidors a la UE de forma molt més fàcil per als americans. D'aquesta manera, obrirà les portes al comerç i la inversió transatlàntiques, des de Wall Street a Main Street. Es tracta d'una oportunitat per als Estats Units d'associar-se amb la UE en una iniciativa que suposadament generarà llocs de treball i fomentarà el creixement econòmic. En paraules del president nord-americà, Obama: "Baixar les barreres al comerç no és només una solució pràctica per a les empreses, és una solució pràctica per a tots. Més de 13 milions de llocs de treball als Estats Units i la UE ja depenen de l'associació econòmica entre els EUA i la UE i la ATCI originarà més comerç, més llocs de treball i més oportunitats, també per a les petites empreses al llarg del país ".
Els efectes col·laterals: flexibilització de lleis de protecció ambiental
Llavors, un podria preguntar quin és el problema amb el TTIP? La resposta és que moltes persones estan preocupades pel cost ambiental i per als drets humans que l'esmentat tractat podria suposar. D'una banda, com comenten des de l'Observatori de les Multinacionals a Amèrica Llatina: "El TTIP se sustenta en aquesta interpretació del principi d'igualtat: tracta igual a les empreses transnacionals, a les petites empreses nacionals a la ciutadania, el que és essencialment discriminatori ". D'altra banda, com l'acord suposa l'harmonització a la baixa de les regulacions en dos blocs, hi ha la possibilitat d'una disminució dels controls de qualitat i seguretat dels productes importats. Per tant, el lliure comerç podria posar en risc estàndards rellevants per a la producció agrícola, l'alimentació i la salut dels ecosistemes.
D'altra banda, a més de la manca de transparència que circumscriu al TTIP, el fracking és un altre punt rellevant, ja que s'està començant a implantar a Europa, però als Estats Units va començar a utilitzar-se de forma massiva des dels anys 80. El TTIP pot afectar aquesta tècnica d'extracció de gas o bé de forma directa en el seu articulat o mitjançant el mecanisme d'arbitratge. L'arbitratge és un altre tema que mereix especial atenció, no només per una qüestió de sobirania dels Estats i la imparcialitat dels àrbitres, sinó també per l'aparent falta de reciprocitat en la seva implementació, ja que només es permet als inversors demanar als Estats, però no al contrari. Per tant, si un Estat veu violada seves normes laborals, socials o ambientals, per exemple, no podria acudir a l'arbitratge. Un altre tema preocupant a nivell ambiental és el relacionat amb els transgènics, gairebé no permesos a la UE però altament difosos en els Estats Units.
Membres del CEDAT assisteixen a Barcelona a la manifestació convocada a nivell internacional sota el lema: No a l'TTIP.
A causa de la problemàtica a la falta de transparència que ha caracteritzat a les negociacions al voltant del TTIP, es van celebrar actes per mostrar desacord amb el TTIP a tot el món. A Espanya hi va haver manifestacions en: la Corunya, Almeria, Alacant, Bilbao, Barcelona, Castelló, Gijón, Gran Canària, Eivissa, Logronyo, Lugo, Madrid, Mallorca, Navarra, Orense, Palma, Salamanca, Santa Cruz de Tenerife, Sant Sebastià, Sevilla, València, Vigo i Saragossa, entre d'altres.
A Barcelona, unes 4.000 persones, segons xifres de la Guàrdia Urbana, es van reunir en una marxa que va començar a les 17.00 hores a la confluència de Passeig de Gràcia amb el carrer Provença. Dos estudiants de doctorat del CEDAT, Beatriz Felipe i Thays Ricarte van acudir a l'acte ja que és important no només teoritzar sobre temes ambientals sinó que també cal portar a la pràctica la reivindicació, entrant en contacte i donant suport a les demandes socials.
Fonts:
Campanya No al TIIP: http://noalttip.blogspot.com.es/p/agenda-especial-dia-18-abril.html
Comissió Europea: http://ec.europa.eu/spain/pdf/ttip/usa-cinco-cosas.pdf
Greenpeace: http://www.greenpeace.org/espana/es/Informes-2015/Abril/Posicion-de-Greenpeace-sobre-el-TTIP/
El Diari: http://www.eldiario.es/catalunya/Colectivos-Catalunya-Barcelona-manifestacion-TTIP_0_378662580.html
OMAL: http://omal.info/spip.php?article6976
Membres del CEDAT van assistir a la pintada popular del carril bici en Tarragona.
El dia dissabte 25 d'abril a les 19:00 hores, membres del CEDAT van participar a la pintada popular del carril bici, organitzada pel Grup Mobilitat Tarragona a l'Avinguda Vidal i Barraquer a Tarragona.
Sota el lema "Fes-ho tu mateix! Fem-ho col·lectivament diversos membres de la societat de Tarragona es van donar cita a l'Avinguda Vidal i Barraquer per pintar, per ells mateixos, un tram de 100 metres de carril bici . Tot això com a acte de protesta per la manca de carrils bici a la ciutat i amb l'objectiu de difondre el missatge que des de fa dos anys el Grup Mobilitat Tarragona ha vingut portant, que és, l'impuls i la defensa de més carrils a la ciutat com a part d'una mobilitat social i ambientalment justa a Tarragona.
Fonts:
Diari de Tarragona:
http://www.naciodigital.cat/delcamp/tarragonadiari/noticia/10887/dibuixen/cent/metres/desobediencia
Grup mobilitat TGN:
https://www.facebook.com/grupmobilitattgn
Maria Marquès, membre del CEDAT, imparteix seminari sobre Dret penal ambiental a la University of South Australia
Amb el títol "The protection of the environment through criminal law in the UE", el 14 d'abril Maria Marquès va impartir un seminari centrat en la Directiva 2008/99/EC relativa a la protecció del medi ambient mitjançant el Dret penal, primera directiva europea d'aquesta naturalesa, exposant les raons, la tipologia de conductes i sancions, així com l'abast de la responsabilitat penal.
L'anàlisi dels principals continguts de la Directiva es va fer des d'una perspectiva crítica, obrint una discussió sobre els límits del Dret penal en aquest àmbit. El seminari es va dirigir al professorat de Dret ambiental de la Universitat de South Austràlia, Universitat d'Adelaida, Flinders University i University College London-Austràlia.
Font:
Noticies CEDAT (20 d'abril de 2015)
http://www.cedat.cat/es/noticies/index.php
3rd International OFEL Conference on Governance, Management and Entrepreneurship
Daniel Iglesias Márquez, investigador predoctoral del CEDAT, va participar en la 3er International Conference on Governance, Managment and Enterpreneurship amb la ponència titulada "Codes of Conducts: do they foster environmental sustainability in Latinamérica?"
La conferència va tenir lloc els dies 17 i 18 d'abril del 2015 a la Facultat de ciències econòmiques i empresarials de la Universitat de Dubrovnik, Dubrovnik, Croàcia, i va tenir per objecte debatre qüestions relaciones amb governança, gestió empresarial, desenvolupament sostenible empresarial, entre d'altres .
Font:
OFEL
http://www.ciru.hr/index.php/ofel-conference/3rd-international-ofel-conference-2015
AAEDAT
Col·loqui. Multinacionals espanyoles a Amèrica Llatina: els impactes socioambientals de la "reconquesta"
El dijous, 30 d'abril, va tenir lloc el Col·loqui sobre Medi Ambient "Multinacionals espanyoles a Amèrica Llatina: els impactes socioambientals de la" reconquesta impartit per Daniel Iglesias Márquez, investigador predoctoral del CEDAT. En ell, ens va parlar que Espanya és un dels majors inversors europeus a Llatinoamèrica, operant en diversos sectors econòmics, especialment en, energia, telecomunicacions i banca. El col·loqui va donar una visió general del desenvolupament i els impactes ambientals de les activitats industrials d'aquestes empreses al llarg de Llatinoamèrica. Finalment, va assenyalar quin és l'actual context internacional que conforma l'"arquitectura de la impunitat" i la asimetria de normes jurídiques que controlen i responsabilitzen les empreses per violacions de drets humans i danys al medi ambient.
Font:
Blog AAEDAT
Col·loqui La Reforma Agrària a Bolívia "La Tierra es para quien la trabaja".
El dia 4 de maig de 2015, es va dur a terme el col·loqui La Reforma Agrària a Bolívia "La tierra es para quien la trabaja", a càrrec de Rudy Ariel Paco Ancalle, advocat i estudiant del Màster de Dret Ambiental de la URV. L'objectiu del col·loqui va ser explicar el context històric i la necessitat que va portar a Bolívia a realitzar una Reforma Agrària, transformant l'estructura de la tinença i accés a la terra, mitjançant el sanejament d'aquestes, per aconseguir la consolidació de terres treballades i eliminar el latifundi (terres ocioses acaparades per particulars), per tal de dur a terme una distribució de la terra per camperols, indígenes i originaris.
Font:
Blog AAEDAT
NORMATIVA
Unió Europea:
Reglament (UE) 2015/628 de la Comissió, de 22 d'abril de 2015, per el que es modifica, en el que respecta al plom y els seus compostos, l'annex XVII del Reglament (CE) n° 1907/2006 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu al registre, l'avaluació, l'autorització i la restricció de las substàncies i barreges químiques (REACH) (Text pertinent a efectes del EEE)
Per a més informació:
DOUE L 104/2, de 23 d'abril de 2015, P. 1/4.
http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32015R0628&qid=1430404897734&from=ES
Directiva (UE) 2015/652 del Consell, de 20 d'abril de 2015, per la que s'estableixen mètodes de càlcul i requisits de notificació de conformitat amb la Directiva 98/70/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa a la qualitat de la gasolina i del gasoil.
Per a més informació:
DOUE L 107/26 de 25 d'abril de 2015, p.1/42.
http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=uriserv:OJ.L_.2015.107.01.0026.01.SPA
Espanya:
Ordre AAA/707/2015, de 16 d'abril, per la que es convoca per a l'any 2015 la concessió de subvencions a entitats associatives representatives del sector agrari i alimentació per al desenvolupament d'activitats de col·laboració i representació davant l'Administració General de l'Estat i la Unió Europea.
Per a més informació:
BOE núm 96/35174 de 22 d'abril de 2015, p. 1/3.
http://www.boe.es/boe/dias/2015/04/22/pdfs/BOE-A-2015-4364.pdf
Ordre IET/697/2015, de 13 d'abril, per la que es convoquen, a l'any 2015, les subvencions previstes al Reial Decret 1055/2014, de 12 de desembre, pel que es crea un mecanisme de compensació de costes i emissions indirectes de gasos amb efecte d'hivernacle per a empreses de determinats sectors i subsectors industrials als que es considera exposats a un risc significatiu de "fuga de carboni".
Per a més informació:
BOE núm. 95/34880 de 21 abril de 2015, p. 1/15.
http://www.boe.es/boe/dias/2015/04/21/pdfs/BOE-A-2015-4315.pdf
Catalunya:
ORDRE AAM/77/2015, de 9 d'abril, per la qual es declara de utilitat pública la lluita contra el foc bacterià i s'estableixen mesures per a la seva prevenció i lluita.
Per a més informació:
BOE Núm. 6852, de 16 d'abril de 2015, p.1/8.
http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6852/1418965.pdf
ORDEN AAM/105/2015, de 21 d'abril, per la qual s'aproven les bases reguladores de les ajudes per al foment de les actuacions de les agrupacions de defensa forestal (ADF), i es convoquen les corresponents a 2015.
Per a més informació:
Diari oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6756 de 24 de novembre de 2014, p. 1/3.
http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6756/1383303.pdf
DECRET 58/2015, de 21 d'abril, dels Estatuts de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Per a més informació:
Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 6857, de 23 d'abril de 2015. P.1/9.
http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6857/1420832.pdf
JURISPRUDÈNCIA
Unió Europea:
Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Cinquena) de 16 d'abril de 2015. Karoline Gruber contra Unabhängiger Verwaltungssenat für Kärnten i altres. Petició de decisió prejudicial: Verwaltungsgerichtshof - Àustria. Procedimient prejudicial - Medi Ambient - Directiva 2011/92/UE - Avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient - Construcció d'un centre comercial - Efecte vinculant d'una resolució administrativa per la que es decideix a favor de nu dur a terme una avaluació de les repercussions - Falta de participació del públic. Assumpte C-570/13.
Font:
InfoCuria - Jurisprudencia del Tribunal de Justicia
http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=...
Sentència del Tribunal de Justicia (Sala Novena), de 23 d'abril de 2015. Comisión Europea contra República Helénica. Asunto C-149/14
Font:
InfoCuria - Jurisprudencia del Tribunal de Justicia
http://curia.europa.eu/juris/celex.jsf?celex=62014CJ0149&lang1=es&lang2=EN&type=TXT&ancre
Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Cinquena) de 23 d'abril de 2015. Zuchtvieh-Export GmbH contra Stadt Kempten. Petició de decisió prejudicial: Bayerischer Verwaltungsgerichtshof - Alemanya. Procediment prejudicial - Agricultura - Reglament (CE) nº 1/2005 - Protecció dels animals durant el transport - Viatge llarg d'un Estado membre a un tercer Estat - article 14, apartat 1 - Control del quadern de a bord o de la fulla de ruta que l'autoritat competent del lloc de sortida ha d'efectuar abans dels viatges llargs - Aplicabilitat d'aquesta disposició a l'etapa de viatge que transcorre fora del territori de la Unió - Aplicabilitat de las normes establertes per l'esmentat Reglament a equella etapa del viatge. Assumpte C-424/13.
Font:
InfoCuria - Jurisprudencia del Tribunal de Justícia
http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=...
Espanya:
Sentència del Tribunal Suprem. Sala de lo Contenciós. Nº 3737/2012, a 7 d'abril de 2015. Recurs de Cassació contra la Sentència sobre aprovació definitiva de la Revisió del Pla General d'Ordenació Urbana d'Eivissa. Absència d'avaluació ambiental estratègica.
Font:
CENDOJ
http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=...
Sentència del Tribunal Suprem. Sala de lo Contenciós. Nº 1038/2012, a 13 d'abril de 2015. Recurs de cassació. Projecte bàsic de tram d'autovia. Competència per a la seva aprovació. Exigències de la declaració d'impacte ambiental. Insuficiència de l'estudi de transit. La Sentència d'instància ordena la retroacció per a que es subsanin les deficiències de l'estudi de transit.
Font:
CENDOJ
http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=...
Sentència del Tribunal Suprem. Sala de lo Contenciós. Nº 4419/2012, a 17 d'abril de 2015. Recurs contenciós Administratiu. Expropiació forçosa. Ampliació de Mercamadrid
Font:
CENDOJ
http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=...
Sentència del Tribunal Constitucional. Ple del Tribunal Constitucional. Nº 7826/2004, a 18 de Març de 2015. Recurs d'inconstitucionalitat. Inconstitucionalitat del pla d'ordenació del litoral en relació amb la Llei del Parlament de Cantàbria 2/2004.
Font:
Tribunal Constitucional
http://www.tribunalconstitucional.es/es/jurisprudencia/Paginas/Sentència.aspx?cod=21235ARTICLES
Pieraccini, Margherita. Rethinking Participation in Environmental Decision-Making: Epistemologies of Marine Conservation in South-East England. Journal of Environmental Law, 27(1):45-67
PUBLICACIONS DE MEMBRES DEL CEDAT
Capítols de llibre i articles en revistes
Borràs Pentinat, S. "El reconocimiento legal de los derechos de la naturaleza en Bolivia", en Lívia Gaigher Bósio Campello, Maria Claudia da Silva Antunes de Souza e Norma Sueli Padilha (organizadoras), Direito Ambiental no Século XXI: Efetividade e Desafios, Volume III, Editora Arraes, Belo Horizonte, 2014, pp. 311-334.
Felipe, Beatriz; Iglesias, Daniel. Dues cares del mateix sistema, Regio7, 6 de abril, 2015.
Fuentes Gasó, J.R., Casado Casado, L., "Administración local y medio ambiente: la reordenación de las competencias ambientales de las entidades locales", en López Ramón (dir.), Observatorio de Políticas Ambientales 2014, Thomson-Aranzadi, Pamplona, 2014, pp. 527-573.
Iglesias Márquez, Daniel. (2015). Codes of Conduct: Do They Foster Environmental Sustainability in Latin America? En Tipuri Darko; Darabos Maja (ed.) The quest for organitazional identity. Exploring socially constructed realities. Zagreb: CIRU-Governance Research and Development Centre. ISBN: 978-953-57413-6-7 pp. 976-994.
Jaria I Manzano, J. "The rights of nature in Ecuador: an opportunity to reflect on society, law and environment", Robert V. Percival, Jolene Lin, William Piermattei (eds.), Global Environmental Law at a Crossroads, Edward Elgar, Chentelham-Northampton, 2014, pp.48-62.
PUBLICACIONS DE RECENT ADQUISICIÓ
Machado, Paulo Affonso Leme. Direito ambiental brasileiro. São Paulo, SP: Malheiros Editores, 2013.
Ramallo López, Fátima E. La planificación territorial sostenible. Cizur Menor, Navarra: Aranzadi, 2014.
López Ramón, Fernando (coord.)Observatorio de políticas ambientales 2014. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi, 2014.
Esteve Pardo, José. Derecho del medio ambiente. 3ª ed. Madrid, [etc.]: Marcial Pons, 2014.
Sovacool, Benjamin K. Energy & ethics: justice and the global energy challenge. Houndmills, Basingstoke, Hampshire: Palgrave Macmillan, 2013.
AGENDA
Jornada "European symposium on air quality, noise and health effects on urban aglomerations 2015"
Divendres que ve 5 de juny se celebra en el World Trade Center de Barcelona el "European symposium on air quality, noise and health effects on urban aglomerations 2015" sobre els coneixements i les experiències per a la millora de la qualitat de l'aire i la reducció del soroll en àrees metropolitanes europees amb la finalitat de preservar la salut dels ciutadans, promogut pel Departament de Territori i Sostenibilitat juntament amb el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental i l'Institut de Salut Global de Barcelona.
L'objectiu del Simposi és intercanviar coneixements i experiències de millora de la qualitat de l'aire i reducció del soroll en àrees metropolitanes europees amb la finalitat de preservar la salut de les persones i el mitjà.
La jornada comptarà amb la participació del conseller del Departament de Territori i Sostenibilitat, l'honorable. Sr. Santi Vila, el secretari de Medi ambient i Sostenibilitat, Sr. Josep Enric Llebot i la directora general de Qualitat Ambiental, Sra. Assumpta Farran.
Data: 5 de juny de 2015
Lloc: Barcelona, World Trade Center, Moll de Barcelona, edifici Aquest
Organitza: Departament de Territori i Sostenibilitat
Per a més informació:
http://mediambient.gencat.cat/es/detalls/ActivitatAgenda/20150605_european_symposium#Organitza
Sessió tècnica "Ecodisseny en el sector de la construcció: casos pràctics" en CONSTRUMAT
La Direcció general de Qualitat Ambiental organitza, en el marc de l'Estratègia catalana d'ecodisseny, la sessió tècnica "Ecodisseny en el sector de la construcció: casos pràctics". La sessió tindrà lloc el 22 de maig de 2015 en el Speakers Corner 1 de l'Eix de Rehabilitació i Sostenibilitat de CONSTRUMAT, situat en Fira de Barcelona Gran Via.
L'ecodisseny impulsa l'ús eficient dels recursos, redueix la toxicitat i el consum energètic dels productes, incrementa la seva funcionalitat i contribueix a la reducció dels residus i la reciclabilitat. Per a moltes empreses, el ecodisseny és actualment una eina imprescindible d'innovació i competitivitat, ja que contribueix a la reducció dels costos econòmics i els impactes ambientals.
En aquesta sessió es presentaran experiències pioneres sobre ecodisseny en el sector de la construcció: empreses que disposen d'etiquetes ecològiques de productes o d'edificació, declaracions ambientals de producte i aplicacions pràctiques d'eines d'anàlisis del cicle de vida.
Amb l'accés a CONSTRUMAT els visitants podran assistir gratuïtament a aquesta sessió tècnica.
Data: 22 de maig de 2015
Lloc: Barcelona, Fira Barcelona Gran Via - Speakers' Corner 1
Organitza: Direcció general de Qualitat Ambiental, Departament Territori i Sostenibilitat, Generalitat Catalunya
Per a més informació:
http://mediambient.gencat.cat/es/detalls/Noticies/22052015_Construmat_Ecodisseny-00001
Primera Setmana Europea del Desenvolupament Sostenible
Entre el 30 de maig i el 5 de juny de 2015 tindrà lloc la primera Setmana Europea del Desenvolupament Sostenible (European Sustainable Development Week), una iniciativa impulsada per la European Sustainable Development Network amb l'objectiu d'estimular i fer visibles les activitats, els projectes i els esdeveniments que promouen el desenvolupament sostenible en tota Europa.
La Setmana Europea del Desenvolupament Sostenible està oberta a la participació d'una gran varietat d'organitzacions, entre les quals governs, centres de recerca, centres educatius, empreses, associacions i altres entitats del món civil, així com al conjunt de la ciutadania. Tots ells poden participar presentant iniciatives que permetin visualitzar el seu compromís actiu amb el desenvolupament sostenible (conferències, exposicions, projectes educatius, etc.)
La Setmana Europea del Desenvolupament Sostenible recull experiències similars a França, Alemanya i Àustria i compta amb el suport, entre uns altres, de la xarxa European Environment and Sustainable Development Advisory Councils (I.I.A. de C.).
Les inscripcions estan obertes fins al 29 de maig de 2015 a través del web www.esdw.eu.
Data: 30 de maig i el 5 de juny de 2015
Organitza: European Sustainable Development Network
Per a més informació:
Jornada sobre Custòdia del Territori
Data: 16 de maig de 2015
Lloc: Monestir de Poblet - Palau de l'Abat
Organitza: Xarxa de Custòdia del Territori
Per a més informació:
http://www.custodiaterritori.org/mm/file/2015/Programa_Poblet_vDEF.pdf
Descobreix els tresors naturals del Ripollès
De la mà de guies experts d'Associació Alt Ter descobrireu els tresors de la naturalesa que amaguen les seves muntanyes, les aus que habiten en aquest territori i l'Ecomuseu del Vaig moldre Petit.
Data: 17 de maig de 2015
Lloc: Sant Joan de les Abadesses
Organitza: Arrèlia
Per a més informació:
http://www.custodiaterritori.org/mm/file/2015/150517_Info%20sortida%20Associacio_Alt_Ter.pdf
Professional Certificate in Strategic Climate Change Adaptation
Aquest programa servirà per avançar en el coneixement dels problemes del canvi climàtic i els seus efectes en la formulació de polítiques per mitigar les seves conseqüències.
A mesura que les conseqüències del canvi climàtic són cada vegada més clares amb l'augment de la quantitat i la intensitat de les catàstrofes naturals, la capacitat de planificar estratègicament i utilitzar coneixements multidisciplinaris tant per mitigar les conseqüències dels desastres com per al desenvolupament sostenible és més important que mai.
Data: 18 al 21 de maig de 2015
Lloc: Londres, Internacional Centri for Parliamentary Studies
Organitza: Internacional Centri for Paliamentary Studies
Per a més informació:
http://www.environment.parlicentre.org/
18è Fòrum Europeu de l'Ecoinnovació
El paper de l'etiquetatge ecològic i dels sistemes de gestió i informació mediambiental.
El Fòrum analitzarà com reforçar la competitivitat i la innovació, especialment de les PIME, a través dels sistemes de gestió ambiental, d'informació ambiental i d'etiquetatge ecològic.
Data: 20 al 21 de maig de 2015
Lloc: Barcelona, Edifici ONCE (C/ Sepúlveda, 1, 08015)
Organitza: Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea
Per a més informació:
http://ec.europa.eu/environment/ecoinnovation2015/1st_forum/index_es.html
La gestió de residus com a subproductes
Punt de trobada per a aquelles empreses que generen uns residus i volen transformar-los en recursos.
El format de la jornada vol afavorir el contacte entre els productors i els receptors dels subproductes i per això aquest any també disposarem d'un ESPAI SUBPRODUCTES LAB on les empreses exposaran mostres d'aquells residus que volen gestionar com a subproductes i un ESPAI AUDITORI on els oferents i demandants de subproductes podran establir una relació directa entre ells.
Data: 26 de maig de 2015
Lloc: Barcelona, Barcelona Advanced Industry Park, C/Marie Curie, s/n
Organitza: Agència de Residus de Catalunya
Per a més informació:
http://residus.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/10-JORNADA-LA-GESTIO-DE-RESIDUS-COM-A-SUBPRODUCTES
Sistemes integrats de gestió
Curs intensiu i amb un enfocament pràctic que capacitarà als assistents per a la implementació i auditoria de les normes de qualitat.
El COAMB us proposa un curs de 24 hores lectives sobre Sistemes Integrats de Gestió que capacitarà als assistents per a la comprensió i aplicació de les normes de qualitat (UNEIX EN ISO 9001:2008), medi ambient (UNEIX EN 14001:2004 i EMAS III), seguretat i salut (OHSAS 18001:2007) i gestió ètica (SGE 21:2008), i els permetrà treballar la seva implementació i seguiment de manera integrada. També es tindran en compte els canvis previstos en les noves normes ISO 9001:2015 i ISO 14001:2015 que es preveu que s'aprovin aquest any.
Data: 26 i 28 de maig i 2 de juny de 2015
Lloc: Barcelona, COAMB (c/Muntaner 81, 6è 1a)
Organitza: COAMB
Per a més informació:
http://coamb.cat/userfiles/Fulleto_SIG_2015.pdf
Carbon Expo
L'esdeveniment de l'any abans de la COP de París
Amb l'evolució dels mercats de carboni en els últims anys, s'ha convertit en la plataforma capdavantera per a les empreses progressistes, les finances i els governs, facilitar la innovació, la promoció d'una major comprensió dels nous instruments de política i identificar formes d'accedir i garantir el finançament climàtic, especialment entre els països que s'enfronten a desafiaments comparables.
Data: 26 i 28 de maig de 2015
Lloc: Fira de Barcelona
Organitza: International Emissions Trading Association (IETA) i World Bank climate change
Per a més informació:
Càlcul de petjada de carboni de productes i serveis i programari Gabi
Curs de 12 hores que permetrà als alumnes formar-se per realitzar un càlcul transparent i rigorós de la petjada de carboni.
En una societat cada vegada més conscienciada amb el canvi climàtic i les conseqüències ambientals de la producció de béns i serveis, conèixer i comunicar amb rigor quin és la petjada de carboni d'un producte o un servei és un factor diferencial per a les empreses.
Data: 28 al 29 de maig de 2015
Lloc: Barcelona, Casa Orlandai (Carrer Jaume Piquet, 23)
Organitza: COAMB
Per a més informació:
http://www.coamb.cat/userfiles/Fulleto_petjada_carboni_2015.pdf
III Setmana del Voluntariat Ambiental
Reconeixement a les persones voluntàries i a les entitats que les acullen.
La SETMANA DEL VOLUNTARIAT AMBIENTAL 2015 (SVAC) se celebrarà entre el 30 de maig i el 7 de juny del 2015, entorn del Dia Mundial del Medi ambient (5 de juny).
Data: 30 de maig de 2015
Lloc: Tot Catalunya
Organitza: Xarxa del Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC)
Per a més informació:
http://coneixlasetmana.wix.com/svac2015
Diàlegs Ambientals 2015: Economia Circular
Nova edició del cicle de Diàlegs Ambientals.
En el marc del Dia Internacional del Medi ambient, l'Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA) i el Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) us proposen una nova edició dels Diàlegs Ambientals, aquest any dedicada a l'economia circular.
Data: 3 i 10 de juny de 2015
Lloc: Barcelona. Institut d'Estudis Catalans (IEC), Sala de Nicolau d'Olwer. Carrer del Carme, 47
Organitza: ACCA i COAMB
Per a més informació:
http://coamb.cat/index.php?contingut=36&id=174&lia=174
2n Congrés Catalunya Emprèn
El punt de trobada a Catalunya per als agents del món de l'emprenedoria i la inversió privada.
Emprenedors, inversors, start-upers, universitaris, científics, empreses industrials "tradicionals", pimes "de tota la vida", emprenedors socials, dinamitzadors d'emprenedors... tots trobareu en aquesta nova edició del Congrés Catalunya Emprèn propostes, reflexions i debats imprescindibles.
Data: 4 de juny de 2015
Lloc: Barcelona. CCIB - Centri de Convencions Internacional de Barcelona (Plaça de Willy Brandt, 11-14)
Organitza: Catalunya Emprèn
Para més informació:
Turisme sostenible: entendre-ho, aplicar-ho i comunicar-ho
Curs de 20 hores lectives que farà un recorregut introductori per diversos aspectes i perspectives del turisme sostenible.
El turisme sostenible és un objectiu al com haurien de tendir tots els segments del turisme i que haurien d'assumir tots els sectors implicats en la indústria turística: destinacions, empreses turístiques i els propis turistes. Aconsegueix un conjunt de principis i pràctiques d'àmbit econòmic, social i ambiental que s'haurien de considerar en el desenvolupament turístic, a qualsevol escala. Un enfocament que respecta l'entorn i que, alhora, enriqueix l'experiència turística.
Amb aquest nou curs de 20 hores lectives que us proposa l'Escola de Formació del COAMB, es vol fer un recorregut per diversos aspectes del turisme sostenible, que us permetrà introduir-vos en aquesta apassionant temàtica lligada a un sector d'indiscutible interès social i econòmic.
Data: 8, 10, 15, 17 i 22 de juny de 2015
Lloc: Barcelona. COAMB (c/Muntaner 81, 6è 1a)
Organitza: COAMB
Para més informació:
http://coamb.cat/userfiles/Fulleto_turisme_sostenible_COAMB_1ed.pdf
2n Congrés del 3er Sector Ambiental de Catalunya
L'objectiu és que el 2º congrés sigui un lloc real de trobada i enfortiment del sector.
Els dies 11 i 12 de juny de 2015 se celebrarà el 2º congrés del Tercer Sector Ambiental de Catalunya en el Món Sant Benet, en Sant Fruitós del Bages.
Data: 11 i 12 de juny de 2015
Lloc: Món Sant Benet (Sant Fruitós del Bages)
Organitza: Observatori del 3r Sector Ambiental de Catalunya
Per a més informació:
Col·loqui Hispà-Mexicà: Reptes del Dret Ambiental Actual
Els propers dies 25 i 26 de maig, tindrà lloc a la Sala de Juntes de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, el Col·loqui Hispà-Mexicà: Reptes del Dret Ambiental Actual. Per els qui no puguin assistir, l'esdeveniment es transmetrà via streaming.
El col·loqui té per objectiu desenvolupar una visió global i comparada de diversos temes ambientals, com són, canvi climàtic, justícia ambiental, dret d'aigües, residus, entre uns altres, i conèixer la resposta jurídica que ha donat cada país davant els diferents problemes ambientals.
Data: 25 de maig de 2015
Lloc: Tarragona, Sala de Juntes de la Facultat de Ciències Jurídiques (Campus Catalunya) de la Universitat Rovira i Virgili
Organitza: Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT) i l'Associació d'Alumnes i Ex-alumnes de Dret Ambiental de Tarragona (AAEDAT), amb la participació de la Universitat Michoacana de Sant Nicolás d'Hidalgo (UMSNH)
Per a més informació:
Seminari de Recerca Universitat Jaume I / Universitat Rovira i Virgili Human Rights in Business
Data: 28 i 29 de maig de 2015
Lloc: Tarragona, Sala de Juntes de la Facultat de Ciències Jurídiques (Campus Catalunya) de la Universitat Rovira i Virgili
Organitza: Grup de Recerca "Territori, Ciutadania i sostenibilitat" (2014 SGR 294) i Grup d'Estudi sobre el Dret Internacional Privat i els Drets Humans
Per a més informació:
El Butlletí Informatiu és un servei gratuït del Centre d'Estudis de Dret Ambiental Alcalde Pere Lloret (CEDAT) de la Universitat Rovira i Virgili.
Per a qualsevol comentari o suggeriment, enviï'ns un email a: cedat(ELIMINAR)@urv.cat.