Març
Butlletí nº 65, Març de 2015
Tarragona
EDITORIAL
Renovables
L'Agència Europea de Medi Ambient va anunciar en el mes de febrer passat que el desenvolupament de les energies renovables a Europa té efectes des del punt de vista de la reducció dels gasos d'efecte hivernacle a Europa. En concret, l'Agència Europea conclou que el creixement en l'ús d'aquestes energies ha permès reduir en un 7% les emissions de gas d'efecte hivernacle en relació amb les que s'haguessin produït sense l'ús d'aquestes energies en el període comprès entre 2005 y 2012. En definitiva, d'acord amb un model de transició energètica progressiva, el creixement de les energies renovables acaba tenint efectes en el context d'un menor impacte sobre el clima, d'acord amb les conclusions de l'Agència Europea.
El mateix estudi ha constatat el creixement sistemàtic de l'ús de les energies renovables a Europa, amb alguna excepció puntual, encara que és cert que aquest creixement no és uniforme i no permet, en tots els casos, arribar als objectiu de l'Horitzó 20-20-20 en tots els estats europeus. En aquest sentit, hi ha països que ja han aconseguit situar-se en el percentatge d'ús d'energies renovables, en un context de mix energètic, que es va fixar el 2007, mentre que altres no s'hi ha apropat i, d'acord amb les dades de l'Agència Europea, és molt improbable que arribin a les quotes compromeses per al 2020.
Entre aquests estats està Espanya, que, encara que augmentat el pes de les renovables en el conjunt del seu consum energètic, es troba lluny de d'arribar a l'objectiu local del 20% que li havia estat fixat. Aquesta situació permet reflexionar sobre l'ús que ah rebut les energies renovables a Espanya en els darrers anys, que ha transitat des d'una situació favorables, que estimulava la inversió i permetia l'augment de la seva presència en l'oferta energètica -així com el desenvolupament de tecnologies amb notable potencial exportador-, a una situació de penalització, fomentada per les grans companyies elèctriques, que han fet valer la seva capacitat de lobbying, augmentada pels efectes de la porta giratòria entre el món empresarial i la política, per aconseguir un disseny del mercat energètic favorable als seus interessos, però negatiu tant des del punt de vista dels processos de transició energètica, lligats a la mitigació del canvi climàtic i a la disminució del consum de recursos no renovables, així com a una major democratització de l'energia, afavorint l'autoproducció i la proximitat entre la font i el consum. Així, les previsions de l'Agència Europea del Medi Ambient posen en entredit les opcions espanyoles en relació amb l'ordenació del seu mercat energètic i subratllen les disfuncions que produeix la situació d'oligopoli que protagonitzen les grans companyies energètiques, que condiciona qualsevol opció de transició energètica rellevant i funcional.
Març 2015
NOTÍCIES
Internacional:
Oceans contaminats per tones de plàstics
La quantitat de plàstic que acaba als oceans, que oscil·la entre 4,8 i 12,7 milions de tones cada any, pot multiplicar-se per deu en la propera dècada si no es milloren les pràctiques internacionals de gestió d'escombraries.
Els científics van prendre com a referència la mitjana, que són 8 milions de tones, per donar per primera vegada una xifra concreta de la quantitat de plàstic que va als oceans cada any.
Països responsables: la investigació indica que els responsables de la majoria dels abocaments són una llista de 20 països, que inclou Xina en primer lloc, seguida d'Indonèsia i Filipines, i que tanca Estats Units.
Segons les seves projeccions, la xifra de plàstic que s'aboca al mar augmenta cada any, per la qual cosa calculen que en aquest 2015 arribaran als oceans 9,1 milions de tones.
Propera dècada: de no prendre mesures, l'equip adverteix que la quantitat de plàstic podria ser deu vegades major en la propera dècada i tenir un impacte acumulatiu de fins a 155 milions de tones per a l'any 2025.
Font: EFEverde (12 de febrer de 2015)
http://www.efeverde.com/noticias/oceanos-contaminados-por-toneladas-de-plasticos/
Taurons del petroli en el Àrtic
La febre de l'or negre té molts noms i logos. Moltes empreses, amb diferents banderes, volen apuntar-se a aquest nou camp d'exploració que s'obre amb el desglaç de l'Àrtic i que s'estima que amaga el 15% de les reserves de petroli que queden per descobrir.
Aquest passat mes de gener s'ha batut un nou rècord. L'extensió de gel àrtic al gener de 2015 ha estat la tercera més baixa en aquest mes des de 1979. El sector del petroli, un dels causants del canvi climàtic que està darrere d'aquest desglaç, mira amb ulls llaminers el mar que es va obrint a la frontera de l'Àrtic.
Les bones notícies és que no és massa rentable. L'Àrtic és un oceà remot i amb unes condicions climàtiques dures. Amb la baixada del preu del barril, per sota dels 60 dòlars, moltes d'aquestes empreses estan asseient-se en la banqueta i congelant, mai millor dit, els seus plans d'exploració. Però precisament la causa d'aquesta bona notícia, el preu del barril, és l'altra cara de la moneda. Quan tingui un preu acceptable per a que sigui rentable foradar el fons marí àrtic a la recerca de petroli, les empreses s'aixecaran de la banqueta i entraran de nou en el terreny de joc.
Font: Ecoticias (18 de febrer de 2015)
http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/100457/Tiburones-petroleo-%C3%81rtico
L'ús de fertilitzants sobrepassarà 200 milions de tones el 2018
L'ús de fertilitzants en l'agricultura sobrepassarà 200 milions de tones el 2018 degut a que la capacitat global de fabricació d'aquests productes anirà en augment, així com la producció de primeres matèries.
Així ho ha advertit l'Organització de l'ONU per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) en un nou informe sobre les tendències mundials d'aquestes substàncies.
L'ús excessiu dels fertilitzants porta a la contaminació del sòl i l'aigua. D'altra banda, la subutilización condueix a la degradació de la terra i la disminució del seu rendiment.
La FAO va estimar que la demanda de fertilitzants que contenen nitrogen creixerà més ràpid a l'Àfrica subsahariana, a un ritme de 4,6%, enfront a l'Amèrica del Nord, en la qual es preveu un augment anual de 0,5%.
En el cas d'Amèrica Llatina i el Carib, la regió dependrà de les importacions de tres nutrients més comuns, com el nitrogen, el fosfat i el potassi, i s'espera que l'ús de fertilitzants creixi a un ritme anual del 3,3%.
Font: Ambientum (18 de febrer de 2015)
Nova amenaça per a la capa de ozó
Substàncies de vida molt curta, com el diclorometà, comencen a ser una amenaça per a la capa d'ozó i no estan prohibides pel protocol de Montreal.
Se sabia que els clorofluorcarbonats (CFC), gasos que s'usaven en el sistema de refrigeració, destruïen la capa d'ozó que ens protegeix dels nocius rajos ultraviolats del Sol. Conforme s'anava estenent el seu ús, la capa d'ozó va anar afeblint-se. La situació de la capa d'ozó va fer saltar les alarmes quan es va descobrir que el forat de la capa d'ozó sobre el pol Sud anava creixent alarmantment. Des que va entrar en vigor el tractat, la capa ha anat recuperant-se lentament. Però trigarà molt de temps a tornar als nivells preindustrials.
No obstant això, un nou estudi apunta a que nous gasos que no estan prohibits i que no estan recollits en el tractat estan sent alliberats a l'atmosfera amb les mateixes conseqüències nefastes sobre la capa d'ozó. Es tracta de les substàncies de vida molt curta o VSLS, en les seves sigles en anglès, la generació del qual augmenta ràpidament.
L'origen dels VSLS pot ser natural o industrial, però la producció industrial d'aquestes substàncies no està controlada pel protocol de Montreal.
Font: Neofronteras (22 de Febrer de 2015)
http://neofronteras.com/?p=4621
Xina: Eximiran d'impostos a vehicles d'energia renovable
Xina beneficiarà a més de 42 mil persones que van adquirir des de setembre passat vehicles que operen amb energies netes en eliminar un impost de 10 per cent que es manté per a la resta dels automòbils.
El Ministeri d'Indústria i Informació Tecnològica va donar a conèixer també que s'han designat nous models d'autos motoritzats de 57 fàbriques que podrien beneficiar-se també d'aquesta exempció de gravàmens.
L'objectiu és promoure l'ús d'aquests vehicles, que estalvien energia, i redueixen la contaminació.
La regulació, que estarà vigent fins a finals de 2017, estableix que els qui adquireixin autos elèctrics o híbrids no hauran de pagar l'impost de compra, que equival al voltant del 10 per cent del preu del vehicle.
Font: Noticiasambientales (22 de Febrer de 2015)
http://noticiasambientales.com.ar/index.php?leng=es&nombremodulo=Compromiso+ambiental&id=4659
L'Amazones ja no serà més el pulmó del planeta
Els resultats de la investigació van demostrar que l'any de sequera, el que fins ara era considerat el "pulmó del planeta" va alliberar quantitats "substancials" de diòxid de carboni a l'atmosfera, mentre que l'any humit va alliberar i va absorbir la mateixa quantitat.
Al 2011, el balanç de CO2 en la conca de l'Amazones es va mantenir neutral, però en cap dels dos casos va aconseguir reduir la quantitat d'aquest gas contaminant en l'atmosfera ni va fomentar el seu refredament.
Si aquesta tendència continua, la regió es convertirà en una font de diòxid de carboni per a l'atmosfera que accelerarà l'escalfament global", va assenyalar John Miller, de l'Institut Cooperatiu de Recerca en Ciències Ambientals de la Universitat de Colorit (EUA), participant en l'estudi. Les condicions de sequera de 2010 van provocar, d'una banda, que la selva amazònica no creixés i que, en reduir-se la fotosíntesi, la vegetació absorbís menys diòxid de carboni, i, per altre banda, que augmentessin els incendis i l'emissió de diòxid de carboni.
El canvi climàtic, les variacions extremes en les precipitacions i l'augment de la temperatura van provocar un augment del diòxid de carboni emès en l'Amazones i podrien convertir aquesta zona verda del planeta, que abans contribuïa al refredament, en un emissor d'aquest gas accelerador de l'escalfament global.
Font: Ecoportal (24 de Febrer de 2015)
"Es veu venir un desastre alimentari"- Informe sobre agrotòxics i transgènics
El manament de l'EPA per regular l'ús d'agroquímics com a insecticides i herbicides, així com per determinar els seus límits permesos en els aliments i l'aigua potable podria tenir un impacte dramàtic en la seguretat del subministrament d'aliments d'Estats Units.
Els herbicides (per matar males herbes) són mescles de productes químics dissenyats per ruixar sobre les males herbes, es dipositen a l'interior de les plantes i inhibeixen els enzims necessaris perquè la planta deixi de viure. L'ingredient actiu en l'herbicida més àmpliament utilitzat és el glifosat, mentre que alguns herbicides contenen 2,4D. El 2,4D és millor conegut com un component de l'Agente Naranja, un defoliant utilitzat àmpliament durant la Guerra de Vietnam. Fins a la introducció dels cultius transgènics fa uns 20 anys, aplicaven els herbicides en els camps abans de la sembra, i després ho utilitzaven només amb moderació al voltant de cultius. El menjar que menjàvem de les plantes estava lliure d'aquestes substàncies químiques.
La quantitat d'herbicida a base de glifosat introduïda en els nostres aliments ha augmentat enormement des de la introducció dels cultius transgènics. Múltiples estudis han demostrat que els herbicides a base glifosat són perillosos per a la salut pública.
Font: Ecoportal (26 de febrer de 2015)
Unió Europea:
Les sardines es muden al nord per l'escalfament dels oceans
L'augment continuat de la temperatura de l'aigua ha alterat l'estructura i la funció dels ecosistemes marins de tot el món. En l'Atlàntic nord el seu efecte ha estat fins i tot major, amb augments de fins a 1,3 ºC de la temperatura mitjana dels últims 30 anys.
Aquesta variació afecta directament a la freqüència i biogeografia d'un grup de peixos pelàgics, que inclou a la sardina (Sardina pilchardus), a l'aladroc (Engraulis encrasicolus), al sorell (Trachurus trachurus) i al verat (Scomber scombrus), entre d'altres, que s'alimenten de fitoplàncton i zooplàncton, i que són la base de la dieta de grans depredadors com els cetacis, grans peixos i aus marines. Aquests peixos també representen una important font d'ingressos per a la majoria de països costaners del món.
Per demostrar les conseqüències de l'escalfament de l'aigua, l'equip de recerca va analitzar 57.000 censos de peixos de la pesca comercial realitzats de forma independent al llarg de la plataforma continental europea entre els anys 1965 i 2012, extrets de les dades públiques facilitades pel Consell Internacional per a l'Exploració dels Oceans (HISSIS).
Els resultats revelen que les sardines i altres peixos són altament vulnerables a canvis en la temperatura dels oceans, per la qual cosa representen "un bioindicador excepcional per mesurar la direcció i velocitat del canvi climàtic que s'espera en un futur recent".
Font: Agenciasinc (17 de febrer de 2015)
Les renovables eviten un 7% d'emissions de CO2 a Europa
El desenvolupament de les energies renovables a Europa està permetent reduir substancialment les emissions de gasos d'efecte hivernacle, destaca l'Agència Europea del Medi ambient. Sense el creixement sostingut d'aquestes energies netes -solar, eòlica i biomassa, entre altres- des de 2005, l'emissió a l'atmosfera d'aquests gasos hauria estat un 7% superior a la registrada el 2012, segons un informe de l'agència sobre renovables.
El treball repassa les últimes dades sobre consum d'energies netes a Europa i constata que augmenta en tots els països, excepte a Xipre, on es va estancar el 2013. A Espanya, un 14,9% de l'energia consumida aquest any procedia de fonts renovables, la qual cosa equival a un increment del 0,6% pel que fa a l'any anterior. Ja hi ha 10 països de la Unió Europea que han aconseguit l'objectiu de la quota de renovables sobre el total d'energia consumida que va fixar la Comissió Europea el 2007.
Espanya no està entre ells, i la EEA ja ha avisat -en un informe publicat al desembre- que és "molt improbable" que compleixi l'objectiu europeu d'una participació conjunta del 20% al 2020. Aquesta meta és col·lectiva; cada país té objectius individuals en funció de la seva situació prèvia. El d'Espanya és del 20%. Suècia, per exemple, té un objectiu del 49% i el 2013 ja havia superat el 54%.
Font: El País (18 de febrer de 2015)
http://politica.elpais.com/politica/2015/02/18/actualidad/1424291531_120956.html
La defensa del clima i l'alimentació recupera terreny enfront dels agrocombustibles a Europa
El penúltim pas per a la reforma de les polítiques europees d'agrocombustibles recuperen terreny a favor del clima i l'alimentació. La Comissió de Medi ambient del Parlament Europeu va ratificar mesures per limitar els impactes d'aquests carburants, que aquesta institució ja va defensar en una etapa prèvia del procés de reforma. La posició recolzada majoritàriament és clarament insuficient, però va en la direcció correcta, segons Ecologistes en Acció, donades les implicacions de la política actual i la posició del Consell de la Unió Europea, molt més propera al lobby del sector.
La votació de la Comissió de Medi ambient (ENVI) col·loca les fitxes i atorga un ferm mandat per a la negociació entre el Parlament Europeu i el Consell de la UE, que defensen fins ara posicions diferents. Hauran d'aconseguir un acord per a la reforma de les directives d'Energies Renovables (XARXA) i Qualitat de Combustibles (FQD) quant a aquests carburants.
És positiu que es votés a favor de la consideració de les emissions de gasos d'efecte hivernacle vinculades als factors ILUC. Però és negatiu que aquests factors únicament es tinguin en compte a partir a partir de 2020 i solament en la directiva de qualitat de combustibles. Queden almenys cinc anys més de carburants com els agrodiesel d'olis de soia o palmell, que generen grans emissions de gasos d'efecte hivernacle i estan provocant importants problemes de desforestació i impactes a les comunitats camperoles del Sud o el Sud-est Asiàtic.
Font: Ecologistas en Acción (25 de febrer de 2015)
http://www.ecologistasenaccion.org/article29525.html
La Red Europea contra els Delictes Ambientals presenta les seves recomanacions per a lluitar contra la caça il·legal
L'ENEC presenta les recomanacions legals per reduir la caça i la captura il·legal d'aus acordades pels seus membres durant el I Taller Europeu contra el Crim Ambiental. Entre les accions que es proposen destaquen algunes com la necessitat d'avaluar la manera en que la legislació penal nacional està servint a la UE per protegir les diferents espècies d'aus i harmonitzar les sancions penals en els diferents estats membres. En aquest sentit s'han detectat les diferents penes que s'apliquen a l'hora de jutjar un delicte contra la fauna en la UE.
Per una altra, ENEC també va assenyalar la importància d'adoptar mesures d'especialització i sensibilització dirigides als agents encarregats d'assegurar l'aplicació del dret, com jutges, fiscals, agents de l'autoritat o advocats. A més els experts en caça il·legal integrants de l'ENEC, van destacar l'important paper que juguen les organitzacions no governamentals en la lluita enfront els delictes contra la fauna i la importància del reconeixement legal del seu dret a actuar en les causes penals que s'obrin en aquests casos.
Altres recomanacions es refereixen a la importància de millorar l'aplicació de les Directives d'Aus i Hàbitats en els diferents Estats membres de la UE i de crear xarxes d'intercanvi d'informació entre els diferents actors implicats en la protecció de la fauna.
Font: Ambientum (24 de Febrer de 2015)
Detecten l'arribada a Europa de la "puça groga"
Investigadors de les Universitats de Lleó (ULE), L'Autònoma de Barcelona i el CREAF (Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals), han localitzats a La Selva del Camp (Tarragona) i Blanes (Girona )la denominada "puça groga de la canya de sucre", que s'alimenta de plantes de la família de les gramínies i que es creu que podria haver arribat a Espanya des de el Nord d'Àfrica.
Es tracta del primer cop que es detecta aquí, i tot i que es desconeix fins a quin punt pot arribar a ser una amenaça per als cultius de plantació d'arròs i blat, els seus descobridors recomanen crear un mapa de la distribució d'aquesta espècie en el nostre continent i avaluar la seva potencialitat com a plaga.
Font: Ambientum (24 de febrer de 2015)
http://www.ambientum.com/boletino/noticias/Detectan-la-llegada-a-Europa-del-pulgon-amarillo.asp
Espanya:
La teranyina de l'amiant segueix escampant el seu verí
La utilització de l'amiant, un material incombustible de baix cost i eficaç com a aïllant, es va prohibir a Espanya el 2002, però fins llavors es va usar de forma general en els sectors de construcció, indústria naval, siderúrgia, automoció i ferrocarrils, entre uns altres.
Això va portar als seus treballadors a patir malalties com el mesotelioma, càncer pulmonar i asbestosis, els símptomes dels quals triguen a aflorar entre 20 i 40 anys.
L'amiant està prohibit en 55 països, inclosos els 28 de la Unió Europea i Argentina, Xile, Hondures i Uruguai, però encara se segueixen extraient al món més de dos milions de tones anuals, principalment a Xina, Índia, Rússia, Brasil i Kazakhstan, segons dades de la no governamental Secretaria Internacional per a la Prohibició de l'Amiant.
Cada any es produeixen al món 107.000 morts per càncer de pulmó, asbestosis i mesotelioma relacionades amb l'exposició laboral a l'amiant, segons l'Organització Mundial de la Salut.
Font: Ipsnotícias (16 de Febrer de 2015)
http://www.ipsnoticias.net/2015/02/la-telarana-del-amianto-sigue-esparciendo-su-veneno/
S'aprova el Marc Nacional de Desenvolupament Rural d'Espanya 2014-2020
La Comissió Europea ha publicat l'aprovació del Marc Nacional de Desenvolupament Rural d'Espanya per al període 2014 - 2020. Constitueix el primer document de programació, consensuat amb les Comunitats Autònomes, necessari per a l'aplicació harmonitzada de la programació de Desenvolupament Rural per a l'horitzó 2020 a Espanya.
Conté elements comuns per a diverses matèries. Entre elles: serveis d'assessorament, gestió i substitució d'explotacions agràries; agroambient i clima; agricultura ecològica; zones amb limitacions naturals i altres limitacions específiques.; mitjanes forestals; inversions de millora de les explotacions agràries; infraestructures públiques de regadiu; transformació i comercialització de productes agraris; instal·lació de joves agricultors, innovació i estratègia LEADER.
A més el Marc inclou altres aspectes com:
- Quadre financer resum de la contribució anual del FEADER als programes de desenvolupament rural a Espanya.
- Mecanisme de transferència de fons entre programes, per aplicar en el cas que existeixi risc de descompromís.
- Condicions comunes a diverses mesures, entre unes altres: la línia de base, exclusió del doble finançament, agricultor actiu, operacions que afectin a dues o més CCAA, etc.
- Delimitació entre les mesures del programa nacional i els programes de les comunitats autònomes.
- Instrument financer plurirregional d'adhesió voluntària.
Font: Ambientum (17 de febrer de 2015)
http://www.ambientum.com/boletino/noticias/...
Les 5 ONG ecologistes demanen la retirada de l'avantprojecte de llei de caça de Castella - La Manxa
Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEU/BirdLife i WWF demanen que es retiri l'avantprojecte de Llei de Caça de Castella - La Manxa. Les ONG denuncien que aquesta llei no ha estat dissenyada pensant en la conservació de les espècies. De fet, insisteixen que només beneficia a certs àmbits de la caça i que no ha estat consensuada amb tots els sectors implicats. Així, sol·liciten al govern de Castella - la Manxa que desenvolupi un nou projecte en el qual es tinguin en compte les al·legacions realitzades pels grups conservacionistes.
Les ONG recorden que l'avantprojecte de Llei de Caça de Castella - la Manxa afavoreix la intensificació de les pràctiques de caça. Això suposa un augment dels impactes, ja que proliferarien, per exemple, els closos en autoritzar la creació de tancats interiors en les finques, comprometent la riquesa de les poblacions. Igualment, tampoc afronta la pèrdua de qualitat genètica d'espècies autòctones, com la perdiu vermella, el cérvol ibèric o el senglar ibèric, ni els problemes de la caça menor relacionats amb els impactes de les activitats agrícoles.
A més, promou certes pràctiques nocives que únicament afavoreixen al sector més industrial de la caça intensiva, permetent les soltes d'animals de granja en qualsevol finca a través de la nova figura de "caserna comercial", la qual cosa suposa una greu deterioració ambiental.
Font: WWF (20 de febrer de 2015)
Les nuclears espanyoles no compleixen amb totes les regles europees sobre seguretat enfront terratrèmols
Les centrals nuclears de Trillo i Zorita, ambdues a Guadalajara, van executar els seus plans d'actuació davant terratrèmols. L'Estudi d'Impacte Ambiental del cementiri nuclear, a Cuenca, no preveu un estudi sismològic. El fracking pot induir la sismicitat i agreujar els problemes de seguretat en les instal·lacions nuclears.
Davant el terratrèmol de 5,2 graus de magnitud ocorregut a la província d'Albacete, Greenpeace denuncia que el Consell de Seguretat Nuclear no ha realitzat encara la caracterització sísmica requerida per la Comissió Europea. Després de l'accident de Fukushima, Europa va recomanar en 2012 l'actualització de l'amenaça sísmica mitjançant la caracterització de les falles actives de la península Ibèrica. Però tres anys després, encara no ho ha fet, a pesar de que el Consell de Seguretat Nuclear també considerava que havia d'iniciar un programa d'actualització seguint la normativa més recent de l'OIEA.
Font: Ecoticias (25 de febrer de 2015)
Gijón, entre les ciutats més contaminades d'Europa el 2030 si no es prenen mesures
L'anàlisi, recollit per Europa Press, assenyala l'est d'Europa com una de les àrees més preocupants, destacant Polònia i Bulgària. No obstant això, també apareixen importants capitals europees com París (França) i Estocolm (Suècia).
Quant a Espanya, Gijón s'equipara a les ciutats abans esmentades, amb una previsió de contaminació molt alta per 2030. Altres llocs de la península com Madrid, la Comunitat Valenciana o alguns punts d'Andalusia, vaticinen també un nivell alt.
Encara que tant des de la Comissió Europea com des del Consell Europeu estan centrant els seus esforços per reduir els nivells de contaminació emprant la legislació, els investigadors, després d'analitzar dades de gairebé 2.000 estacions de monitoratge de l'aire de tot el continent, asseguren que no serà suficient.
Font: Euractiv (25 de Febrer de 2015)
http://www.euractiv.es/noticias/medio-ambiente/noticia.php?noticia=9556
Catalunya:
Les emissions de CO2 associades al cicle integral de l'aigua de les xarxes urbanes es redueixen prop d'un 60% en 8 anys
L'Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), de la Direcció General de Polítiques Ambientals, i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) han determinat que les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) associades al cicle integral de l'aigua de les xarxes urbanes s'han reduït prop d'un 60% des del 2007.
Concretament, l'últim any avaluat, el 2013, les emissions vinculades a aquest cicle van ser d'unes 300.000 tones de CO2, mentre que fa 8 anys se situaven a l'entorn a les 520.000 tones. Per tant, l'estalvi aconseguit des de llavors és d'unes 220.000 tones de CO2, l'equivalent al que emeten 220.000 turismes mitjans en un any (calculant 1 tona/any per vehicle). Aquestes xifres s'han pogut aconseguir gràcies a la determinació del factor d'emissió corresponent a l'any 2013, que va ser de 395 grams de CO2 per cada m3 consumit, i tenint en compte que el consum d'aigua per a usos urbans (xarxes d'abastament en alta i altres usos industrials) va ser aquell any de 749 hm3.
La reducció d'emissions s'ha produït, bàsicament, per la millora energètica del sistema, incloent-hi la captació, la potabilització, la distribució en alta i en baixa, el sistema de clavegueram, el tractament de l'aigua residual, el retorn de l'aigua depurada al medi i la reutilització. També hi ha contribuït en bona part l'estalvi en el consum, entorn els 100 hm3/any. La dotació domèstica en baixa s'ha situat al voltant dels 119 litres per habitant i dia per al conjunt de Catalunya, mentre que a l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha estat inferior fins i tot als 105 litres. En aquest sentit, ens situem entre les regions europees amb un menor consum d'aigua. De tots els factors d'emissió estimats en cada etapa del cicle, els que tenen més impacte són el del tractament de l'aigua residual, que emet 134 grams de CO2 per m3, bàsicament pel consum elèctric del bombament i de les estacions depuradores, i el de l'abastament d'aigua (captació, potabilització i distribució), que emet 159 grams de CO2 per m3.
Font: Gencat (18 de febrer de 2015).
http://canviclimatic.gencat.cat/ca/detalls/Noticies/co2-Ciclde-de-laigua
Agricultura activa en cinc municipis la fase 2 del Pla d'actuació contra la sarna
El departament d'Agricultura ha activat en cinc municipis de les Terres de l'Ebre l'anomenada Fase 2 contra el brot de sarna detectat en la població de cabra salvatge del Port. Esta mesura implica que a les zones on l'afectació és major i on baixa la densitat per la mortalitat, l'objectiu ja no és eliminar els animals infectats com a mesura per contenir la plaga, sinó deixar que l'afecció evolucione de forma natural. Esta fase 2 passa a aplicar-se als termes de Gandesa, Bot, Prat de Comte, Pinell de Brai i Horta de Sant Joan i en este cas només es capturaran i sacrificaran aquells animals que tenen la major part del seu cos afectada i tenen grans patiments. Les àrees de caça poc afectades es mantenen en Fase 1, en la qual les actuacions s'orienten a detectar i capturar els individus malalts per evitar la propagació de la malaltia.
A data d'avui s'han abatut 69 animals, dels quals el 25% han donat negatiu a la malaltia malgrat les sospites inicials (animals molt vells, amb signes d'alopècia o altres problemes), informa el departament, que apunta que fora la reserva nacional, les actuacions han aconseguit reduir els casos.
Font: Nació Digital (19 de febrer de 2015)
El devorador de suro
Un petit coleòpter present de forma natural en els arbres surers de Catalunya, l'anomenat corc del suro (Coraebus undatus), s'ha expandit de forma explosiva en l'última dècada fins al punt de convertir-se en una plaga que ja ha malmès la producció en més del 50% dels arbres i en un altre 20% ha causat greus perjudicis.
L'insecte no afecta a la salut de la surera, però crea unes cicatrius internes en el suro que danyen el producte i redueixen radicalment el preu de venda. I tot indica que els motius que han afavorit l'expansió de l'insecte, començant per les sequeres, les altes temperatures i els incendis, s'engegantiran en dècades esdevenidores de resultes del canvi climàtic. Els propietaris estan desesperats. «De les 80.000 hectàrees d'arbres surers que hi ha a Catalunya, ja solament s'aprofiten 50.000», resumeix Joan Rovira, secretari general del Consorci Forestal de Catalunya (*CFC).
Font: El periódico (25 de Febrer de 2015)
http://www.elperiodico.com/es/noticias/medio-ambiente/devorador-del-corcho-alcornoque-3966055
Transvasaments, canvi climàtic i caragol maçana, les principals amenaces del delta del Ebre
Els transvasaments, el canvi climàtic i el caragol maçana, són les principals amenaces per al Delta de l'Ebre, ha explicat el director general de Desenvolupament Rural del Departament d'Agricultura i responsable del pla de lluita contra la plaga del caragol maçana, Jordi Sala.
Jordi Sala ha qualificat així mateix el model de gestió del Delta de l'Ebre com a agrícola, rentable i de qualitat, que al mateix temps ha ajudat a situar el Delta com un dels espais humits més importants del sud d'Europa. Ara bé, segons ha subratllat Sala, "aquest model també té les seves amenaces". D'una banda, "la construcció de transvasaments riu amunt", que han minvat significativament l'aportació de sediments. No obstant això, l'amenaça més recent, segons ha reconegut, és "l'aparició d'una de les espècies invasores més perillosa, el caragol maçana, que de moment s'està controlant".
I, més a llarg termini, el canvi climàtic, ja que "en ser un delta relativament jove, encara que es pot considerar que està en període d'assentament -el que vol dir d'enfonsament- amb el canvi climàtic es preveu una pujada del mar amb afectació directa a terres baixes com són els deltes".
Font: La Vanguardia (25 de Febrer de 2015)
Tria el consum de peix de custòdia, el nostre peix més sostenible
El Projecte, Peix de Custòdia, s'emmarca dins del pla de custòdia marina dels "Canyons del Maresme" de l'entitat ambiental SUBMON, que funciona des del 2009.
En aquesta regió abunda la fauna marina protegida com dofins i balenes, i trobem ecosistemes de gran importància per a la biodiversitat com les praderies de posidònia.
A partir del 2013, es va voler millorar la protecció de la regió, amb la potenciació de la sostenibilitat a una de les activitats principals de la zona: la pesca. Així, es va contactar amb els pescadors del Port d'Arenys de Mar, que desenvolupen la seva activitat amb criteris de sostenibilitat i autogestió. Aquest model encaixa plenament amb l'etiqueta "Peix de custòdia".
Font: Xarxanet (22 de Febrer de 2015)
URV - CEDAT - AAEDAT:
Belo Monte y derecho a la ciudad en Río de Janerio, profesoras brasileñas imparten seminarios
El pasado día 4 de febrero de 2015, en la Sala de Juntas de la Facultad de Ciencias Jurídicas de la URV, las profesoras Danielle Anne Pamplona, de la Universidade Católica do Paraná (Curitiba, Brasil) y Danielle Annoni, de la Universidade Federal de Santa Catarina (Florianópolis, Brasil), participaron el la cuarta sesión de los seminarios "Las víctimas en el Laberinto: la reparación de daños ambientales", en los que se analizaban casos paradigmáticos del proyecto europeo EJOLT Environmental Justicie Organizations, Liabilities and Trade, financiado por la Comisión Europea dentro del Séptimo Programa Marco para el período 2011-2015 y coordinado por la Universidad Autónoma de Barcelona. Las profesoras comentaron el caso de la represa Belo Monte en una ponencia bajo el título "Las voces silenciadas del agua: el caso de Belo Monte".
Por otro lado, el día 12 de febrero, tras haber formado parte el día anterior del tribunal de tesis doctoral de la Dra. Gabriela Fauth, la Dra. Rosangela Cavallazzi, especialista en derecho y urbanismo de la Universidade Federal do Rio de Janeiro, analizó el caso del Morro da Conceiçao (Río de Janeiro, Brasil). La profesora hizo especial hincapié en el "derecho a la ciudad", cuyo principal objetivo es la consecución de una vida digna para todos los habitantes de las urbes, así, explicó cómo la influencia de dos grandes eventos deportivos mundiales (Copa Mundial de 2014 y los Juegos Olímpicos de 2016) profundiza y hace más visibles las presiones sociales y económicas sobre el territorio. Asimismo, comentó cómo se manifiestan las presiones globales del capitalismo, especialmente las relacionadas con el urbanismo, así como la vulnerabilidad social de los habitantes en el Morro da Conceiçao.
Fuente:
CEDAT (4 de marzo de 2015)
http://www.cedat.cat/ca/noticies/index.php#653
Miembros del CEDAT participan en cursos y conferencias internacionales
Durante las últimas semanas, numerosos miembros del CEDAT participaron en cursos y conferencias de carácter internacional. Es el caso del doctorando Daniel Iglesias Márquez, que cursó el "Postgrado Iberoamericano en Gobernabilidad, Derechos Humanos y Cultura de Paz", impartido por la Universidad de Castilla la Mancha. En el marco del postgrado, el doctorando impartió la comunicación "La aplicación de la jurisdicción civil en caso de violaciones de derechos humanos cometidas por empresas multinacionales europeas que operan en terceros países".
Por otro lado, las doctorandas Lorena Martínez y Stephanie Ascencio, asistieron junto con la profesora Patricia Farnese (que realiza una estancia de investigación en el CEDAT), al simposio internacional "Biodiversity, Sustainable Development and the Law", que tuvo lugar en la St John's Divinity School, en la Universidad de Cambridge los días 21 y 22 de febrero de 2015.