CEDAT | Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona

BUTLLETÍ INFORMATIU

Butlletí nº 71, Octubre 2015

Tarragona

descarregar notícies descarregar notícies / descarregar butlletí descarregar notícies

EDITORIAL

Premi científic en homenatge al Professor Josep Miquel Prats Canut

Josep Miquel Prats Canut, catedràtic de dret penal de la Universitat Rovira i Virgili fins a la seva mort el 2003, va ser un dels impulsors principals del que avui és el Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT). En els primers anys de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili, el professor Prats, juntament amb altres col·legues de l'equip directiu inicial, com els professors Vernet i Pigrau, va impulsar l'estratègia d'especialització en aquest àmbit del coneixement, la qual cosa constituïa una novetat en les facultats de dret espanyoles.

Des d'aleshores, l'activitat en relació amb el dret ambiental en la Facultat no ha parat de créixer, tant en el camp de la recerca, com en el de la docència, amb el protagonisme destacat del màster en dret ambiental, que va començar a impartir-se fa més d'una dècada, així com en la de la tercera missió, amb diferents línies de desplegament. Els membres del CEDAT han conservat sempre la memòria del que va ser un dels seus impulsors inicials i per això, han acollit molt favorablement la iniciativa de la Diputació de Barcelona per a la creació del Premi Josep Miquel Prats Canut a la millor tesi doctoral en dret ambiental de l'any, la primera edició del qual es celebra en relació amb les defensades en el curs 2014-2015.

D'aquesta manera, la memòria del Professor Prats Canut s'uneix a la promoció de l'excel·lència en la recerca en aquest terreny, amb l'objectiu de distingir a aquells investigadors novells la tesi doctoral dels quals, en l'àmbit del dret ambiental, constitueixi una aportació significativa en el desenvolupament de la disciplina en les seves diverses facetes, amb atenció particular a les línies de recerca prioritàries que desplega el CEDAT. La convocatòria ja està oberta i suposa un pas més en la consolidació del CEDAT com a institució acadèmica de referència en l'àmbit del dret ambiental, al mateix temps que un estímul per als investigadors d'aquest àmbit en les Universitats espanyoles.

Octubre 2015

NOTÍCIES

Internacional:

La demanda que pot posar en escac El Salvador

A una oficina a Washington, no falta molt perquè tres àrbitres decideixin, sense dret a apel·lació, la demanda presentada per la companyia minera multinacional OceanaGold contra El Salvador.

En joc està, segons el govern del país centreamericà, gens menys que la salut dels seus habitants. Cuadro de texto:  
Font: BBC
Mentre que la minera insisteix en la importància de mantenir la seguretat jurídica que els inversors esperen per defensar els seus interessos.

El cas té implicacions també per al futur d'altres nacions a Amèrica Llatina i la resta del món.

"El que està en joc és si una empresa internacional pot utilitzar el sistema d'arbitratge internacional per obligar a un Estat sobirà a canviar les seves lleis. O si és l'inversor estranger qui ha de complir les lleis del país en què ha decidit invertir", li va dir a BBC Món Luis Parada, coordinador de l'equip d'advocats de l'empresa nord-americana Foley Hoag que representa El Salvador. Al respecte la minera argumenta que defensa drets adquirits de manera legítima.

OceanaGold, una minera canadenca-australiana, demanda El Salvador per la decisió del país de no atorgar-li una concessió per explotar or. El govern salvadorenc assegura que l'explotació podria contaminar els escassos recursos aqüífers de què disposa la nació. La demanda inicial de la companyia va ser per US$314 milions, una xifra després reduïda a US$250 milions.

La suma propera és l'equivalent al pressupost de tres anys de salut, educació i seguretat pública combinats, segons va dir durant un viatge a Canadà per divulgar la posició salvadorenca, Yanira Cortez, procuradora adjunta per a la defensa del medi ambient del país centreamericà. "Tenim el dret a decidir sobre els nostres propis recursos naturals".

Ja va tenir lloc l'audiència final i s'espera a qualsevol moment una decisió del CIADI, el panell d'arbitratge del Banc Mundial amb seu a Washington. Per a Luis Parada, "el que OceanaGold vol en realitat és que El Salvador, davant l'amenaça (d'haver de pagar) els atorgui la concessió".

De Pacific Rim a OceanaGold

El reclam té els seus orígens en 2004. En aquell moment, l'empresa canadenca Pacific Rim, després adquirida per OceanaGold, va sol·licitar una concessió d'explotació per a una mina d'or, El Daurat, en el departament del nord de Cabanyes. Pacific Rim va demanar la concessió pocs dies abans que expiressin dues llicències d'exploració que se li havien concedit. Parada assenyala que El Salvador no va atorgar la concessió d'explotació perquè Pacific Rim no va complir tres requisits de la Llei de Mineria. "Pacific Rim no era propietària o tenia permís dels amos de l'àrea sol·licitada en concessió, no va presentar un estudi de factibilitat i no va presentar permís ambiental", li va dir a BBC Món Parada, advocat oriünd d'El Salvador. Parada afirma que quan el govern salvadorenc va comunicar la seva decisió a l'empresa, aquesta va intentar convèncer-lo que canviés la Llei de Mineria i fins i tot "va redactar un projecte d'una nova llei en 2007, intentant que fos aprovat en l'Assemblea Legislativa". "Quan això no va ser possible Pacific Rim va amenaçar a El Salvador amb un arbitratge internacional i va canviar la nacionalitat a la seva subsidiària Pac Rim Cayman de les Illes Cayman a Estats Units per acollir-se al Tractat de Lliure Comerç entre Estats Units, República Dominicana i Centre Amèrica, CAFTA en anglès", va afirmar Parada. "I després va iniciar l'arbitratge en 2009", va assegurar. "OceanaGold va intervenir en l'arbitratge a partir de 2012, quan va adquirir el 20% de les accions de Pacific Rim, comprant el 80% restant en 2013".

Sense jurisdicció

El Salvador va aconseguir que el tribunal d'arbitratge del Banc Mundial decidís que no tenia jurisdicció per decidir la controvèrsia sota CAFTA. Però el panell amb seu a Washington sí es va declarar competent sota la Llei d'Inversions d'El Salvador. "Per a El Salvador és molt el que està en risc en aquest cas", li va dir a BBC Món Jennifer Moore, coordinadora del programa per a Amèrica Llatina de MiningWatch Canada, una ONG canadenca que fa seguiment de l'impacte dels projectes miners del Canadà al món. "Per OceanaGold, en canvi, és una aposta relativament barata", va agregar Moore.

Els arguments

El Salvador afirma que Pacific Rim no va complir els requisits de la Llei de Mineria i que el país està en el seu dret d'implementar mesures dissenyades per protegir la salut i la vida de la seva població i el medi ambient. Segons Parada, és quelcom crucial, "especialment en un país tan petit com El Salvador (21.000 km quadrats), amb un gran estrès hídric i que essencialment depèn d'un riu principal, el Lempa, que creua tot el territori salvadorenc i que resultaria afectat amb qualsevol vessament de substàncies tòxiques en el lloc del projecte de Pacific Rim".

Quant els arguments presentats per la minera internacional, Parada sosté que "han canviat a mesura que ha avançat l'arbitratge". "Primer van dir que havien complert amb tots els requisits de llei, menys amb el permís ambiental, dient que no havia estat atorgat per raons arbitràries", va assegurar el lletrat. "Però al final, Pacific Rim/OceanaGold ha sostingut que té dret automàtic a la concessió encara si no hagués complert amb els requisits de llei, pel sol fet d'haver explorat i oposat minerals", va agregar. El portaveu de OceanaGold, Andrea Atell, va assenyalar a la publicació canadenca The Catholic Register: "La llicència d'exploració per al projecte El Daurat, que va ser concedida sota la llei de mineria i que va ser recolzada per la troballa de valuoses reserves d'or per Pacific Rim, va crear una obligació legal al govern salvadorenc de processar l'aplicació d'una concessió d'explotació". "Pacific Rim va invertir desenes de milions de dòlars. Però creiem que la mesura apropiada dels danys reclamats és el valor del mineral l'explotació del qual va ser bloquejada", va dir aquest any a la BBC Timothy McCrum, advocat de Pacific Rim a la disputa. Quan la BBC va qüestionar aquest argument, assenyalant que la companyia perd les "desenes de milions" que va invertir, i no la xifra molt major de US$250 milions d'or que encara no ha estat explotat, McCrum va assenyalar: "És una qüestió que haurà de resoldre el panell d'arbitratge"

OceanaGold assegura que va complir els requisits legals però després es va veure perjudicada per la decisió del aleshores president, Antonio Saca, a través de declaracions de premsa, d'introduir una "prohibició de facto", en suspendre les concessions de mineria metàl·lica pel seu risc, en resposta a protestes i marxes populars. McCrum li va dir a la BBC: "Al març de 2008 el llavors president d'El Salvador va declarar a la premsa que no hi hauria més mineria metàl·lica al país. Van ser simplement declaracions de premsa sense cap canvi a la llei".

"No és l'únic cas"

La lluita d'El Salvador davant el risc de vessaments tòxics va tenir el seu origen a les pròpies comunitats de zones que es veurien afectades per eventuals concessions. "Aquesta població es va organitzar en diverses ONG que han comptat amb el suport d'ONG internacionals i de molts amics i aliats internacionals que han acompanyat al poble d'El Salvador en aquesta lluita", va assenyalar Parada. Jennifer Moore li va dir a BBC Món que les comunitats en Cabañas "es van educar a si mateixes sobre els impactes negatius que les mines d'or poden tenir a les fonts d'aigua". "Sens dubte, altres governs estan atents al que succeeixi en aquest cas", assegura.

Canvi de llei

Després de la demanda de OceanaGold, El Salvador ja va canviar la seva Llei d'Inversions en 2013, eliminant qualsevol referència a arbitratge internacional per decidir sobre controvèrsies amb inversors estrangers. Però la via del tribunal arbitral està inclosa en cada vegada més acords i tractats internacionals d'inversió. És un dels punts més controvertits en l'Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió, TTIP per les seves sigles en anglès, que està sent negociada actualment.

Parada considera que entendre què està en risc en el cas contra El Salvador és vital per a altres països, perquè "està en joc la seva mateixa essència com a Estats que han de vetllar per la salut i la vida dels seus habitants". "El fet que s'estigui davant el dubte de quin ha de ser la prioritat en l'arbitratge internacional, si la vida humana o els guanys corporatius, ha de fer reflexionar a tots els Estats sobre la necessitat de fer canvis substantius als tractats que signen donant aquests extensos poders a aquests tribunals arbitrals".

Font:

BBC Mundo (29 de setembre de 2015)

http://www.bbc.com/mundo/noticias/2015/09/150928_economia_el_salvador_minera_am

 

Protestes a Perú deixen almenys tres persones mortes i 15 ferides

 

Almenys tres persones mortes i més de 15 ferides va deixar l'enfrontament la nit d'aquest dilluns entre pobladors de les localitats de Grau i Cotabambas, en el sud del Perú, amb la Policia Nacional.

 

El governador de la província de Apurímac, Wilber Venegas, a més de confirmar els morts, va assenyalar que els enfrontaments es van donar pel rebuig dels habitants de la zona al projecte miner de les Bambas per a l'extracció de coure.

 

Des de fa diversos dies milers de persones de la zona han sortit a protestar per oposar-se a l'execució del projecte miner i afirmen que podria contaminar els recursos naturals de la regió.

 

D'acord amb el report del diari El Comerç de Perú, els habitants de la zona afirmen que l'empresa MMG, encarregada de l'explotació de la mina, va manipular els resultats de l'estudi d'impacte mediambiental. Per aquesta raó, des del passat 25 de setembre li havien exigit a l'empresa la demolició i retirada de la planta de molibdè, de la planta de filtres i del magatzem de concentrats per ser altament contaminants per a la seva salut. I perquè es complís amb l'exigència, pobladors de les localitats limítrofes van iniciar una protesta en els voltants del terreny on es té pensat establir el projecte miner de les Bambas.


Font:

BBC Mundo (29 de setembre de 2015)

http://www.bbc.com/mundo/noticias/2015/09/150929

 

Brasil anuncia objectiu de reduir les seves emissions 37 % en 2025 respecte a 2005

 

La presidenta de Brasil, Dilma Rousseff, va anunciar avui que el seu país s'ha fixat l'objectiu de reduir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle un 37 % per 2025 respecte als nivells de 2005. Rousseff va donar a conèixer la fita, part de la contribució que Brasil portarà al desembre a París per aconseguir un acord internacional sobre canvi climàtic, en una intervenció a la seu de les Nacions Unides durant la Cimera del Desenvolupament Sostenible.

 

"Hem de reforçar la convenció sobre el clima, garantint la seva execució i el respecte dels seus principis", va dir la presidenta brasilera, qui va confiar que en la cimera de París s'acordi un sistema amb "responsabilitats comunes, però diferenciades".

A més d'aquesta fita, Rousseff va indicar que les emissions podrien retallar-se fins a un 43 % fins a 2030. Per a això, Brasil garantirà que les energies renovables, inclosa la hidràulica, representin el 45 % de la seva xarxa de generació energètica, enfront de la mitjana global del 13 %. A més, buscarà eliminar totalment la desforestació il·legal a la regió amazònica i contrarestar les emissions de la tala legal, al mateix temps que recuperarà i reforestarà 12 milions d'hectàrees.


El pla brasiler inclou també, entre altres coses, la restauració d'altres 15 milions d'hectàrees de pastures degradades. Segons les autoritats brasileres, el país ja va aconseguir reduir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle un 41 % entre 2005 i 2012, una retallada major que l'assolit per qualsevol altra nació. Aquest esforç, segons va dir Rousseff, es fa sense "menyscabar el creixement econòmic" i continuarà durant els propers anys.


En aquest sentit, la presidenta va destacar que Brasil és un dels pocs països en desenvolupament que s'ha fixat un objectiu absolut de reducció de les emissions. En l'àmbit del desenvolupament, va considerar que la nova agenda adoptada per la comunitat internacional "estipula el futur que tots volem" i va destacar els importants assoliments contra la pobresa aconseguits ja pel seu país.


Com és tradició, la presidenta brasilera farà demà la primera intervenció als debats anuals de l'Assemblea General, on s'espera que insisteixi en la necessitat de reformar el Consell de Seguretat de l'ONU.

 

Font:

EFE Verde (29 de setembre de 2015)

http://www.efeverde.com/noticias/brasil-anuncia-objetivo-de-reducir-sus-emisiones-un-37-entre-2005-y-2025/

 

L'ONU adopta els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible

 

L'Assemblea General de l'ONU va adoptar avui l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, un pla d'acció a favor de les persones, el planeta i la prosperitat, que també té la intenció d'enfortir la pau universal i l'accés a la justícia.


Els Estats membres de la Nacions Unides van aprovar una resolució en la qual reconeixen que el major desafiament del món actual és l'eradicació de la pobresa i afirmen que sense aconseguir-lo no pot haver-hi desenvolupament sostenible.

 

L'Agenda planteja 17 Objectius amb 169 metes de caràcter integrat i indivisible que abasten les esferes econòmica, social i ambiental.

 

La nova estratègia regirà els programes de desenvolupament mundials durant els propers 15 anys. En adoptar-la, els Estats es van comprometre a mobilitzar els mitjans necessaris per a la seva implementació mitjançant aliances centrades especialment en les necessitats dels més pobres i vulnerables.

"Estem resolts a posar fi a la pobresa i el gana a tot el món d'aquí a 2030, a combatre les desigualtats dins dels països i entre ells, a construir societats pacífiques, justes i inclusives, a protegir els drets humans i promoure la igualtat entre els gèneres i l'apoderament de les dones i les nenes, i a garantir una protecció duradora del planeta i els seus recursos naturals", van assenyalar els Estats a la resolució.

 

Els 17 Objectius de l'Agenda es van elaborar en més de dos anys de consultes públiques, interacció amb la societat civil i negociacions entre els països.

 

L'Agenda implica un compromís comú i universal, no obstant això, ja que cada país enfronta reptes específics en la seva cerca del desenvolupament sostenible, els Estats tenen sobirania plena sobre la seva riquesa, recursos i activitat econòmica, i cadascun fixarà les seves pròpies metes nacionals, apegant-se als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), disposa el text aprovat per l'Assemblea General.

 

A més de posar fi a la pobresa al món, els ODS inclouen, entre altres punts, eradicar la gana i aconseguir la seguretat alimentària; garantir una vida sana i una educació de qualitat; aconseguir la igualtat de gènere; assegurar l'accés a l'aigua i l'energia; promoure el creixement econòmic sostingut; adoptar mesures urgents contra el canvi climàtic; promoure la pau i facilitar l'accés a la justícia.

 

Font:

La Vanguardia (25 de setembre de 2015)

http://www.un.org/spanish/News/story.asp?newsID=33371#.Vg42XhPtmkp

 

Mapa interactiu mostra els nivells de contaminació de l'aire al món


L'entitat ambiental sense ànim de lucre Air Quality Index Xina va donar a conèixer un mapa interactiu a través del qual es mostren en temps real els nivells de contaminació a l'aire dels països al món. Per a un mesurament més exacte les dades s'actualitzen cada 15 minuts.

 

En les mesures preses per a Colòmbia, actualment, els elements contaminants no representen un risc per a la ciutadania, ja que es troben en un rang de 70 - 115, la qual cosa significa que solament les persones altament sensibles als contaminants poden veure afectada la seva salut.

Cuadro de texto:  
Font: El Universal - Colombia

A pesar que per al nostre país el que mostra aquest estudi és encoratjador, d' altres com Xina, ratifiquen que als seus territoris la contaminació ja resulta nociva.

 

"Els resultats mostrats es basen a l'escala d'índex de qualitat de l'aire de l'Agència de Protecció Ambiental d'Estats Units, que mesura cinc principals contaminants de l'aire (ozó a nivell del sòl, la contaminació de partícules, monòxid de carboni, diòxid de sofre i diòxid de nitrogen) per calcular la qualitat de l'aire d'una ubicació i els possibles efectes en la salut", va indicar el Huffington Post sobre aquest mapa que recopila dades verificades dels organismes oficials de protecció del medi ambient d'1.000 localitats.

 

Així és l'escala de mesurament del mapa:

 

0 - 50 Bona qualitat de l'aire: es considera satisfactori i la contaminació de l'aire representa poc o cap risc.

 

51 - 100 Moderat: la qualitat de l'aire és acceptable, no obstant això, hi ha alguns contaminants que pot generar problemes de salut moderats a un nombre molt petit de persones que són excepcionalment sensibles a la contaminació de l'aire.

 

101- 150 No saludable per a grups sensibles: persones sensibles poden experimentar efectes sobre la salut. El públic en general no és probable que sigui afectat.

 

151- 200 Insalubres: Tothom pot començar a experimentar efectes a la salut; membres dels grups sensibles poden experimentar efectes més greus de salut.

 

201- 300 Advertiment sanitari: molt poc saludable de les condicions d'emergència. Tota la població té més probabilitats de ser afectada.

 

300+ Alerta de perill per a la salut: tothom pot experimentar efectes més greus de salut.

 

Font:

El Universal - Colòmbia (24 de setembre de 2015)

http://www.eluniversal.com.co/ambiente/mapa-interactivo-muestra-los-niveles-de-contaminacion-del-aire-en-el-mundo-206827

 

Nova Zelanda rebutja a qui intentava ser el primer refugiat climàtic

Ha estat deportat per les autoritats. El seu país d'origen, la República de Kiribati, està en una illa que s'aixeca dos metres sobre el nivell del mar i que està amenaçada per la pujada de les aigües.

 

Un ciutadà de la petita república de Kiribati, una illa envoltada de atols en la meitat del Pacífic, ha estat deportat per les autoritats de Nova Zelanda, després que aquest demanés asil a causa dels efectes del canvi climàtic sobre la seva illa d'origen, amenaçada amb quedar coberta sota les aigües.

Ioane Teitiota, de 39 anys, va tornar amb avió al seu país d'origen, on les fonts d'aigua han quedat contaminades per la sal i els desguassos a causa de l'avanç del mar, segons l'agència local NZN.

 

Teitiona i la seva esposa van emigrar en 2007 a Nova Zelanda, on van néixer els seus tres fills, però en vèncer el seu visat de treball en 2010 va demanar a les autoritats neozelandeses que els atorgués a ell i a la seva família l'estatus de refugiats climàtics. Però amb aquesta decisió, la seva esposa, Angua Erika, i els seus tres nens, seran repatriats la setmana vinent.

 

Un país que desapareixerà

 

Kiribati, compost per més d'una trentena de atols i que s'aixeca a dos metres sobre el nivell del mar, figura amb les Illes Marshall i Tuvalu entre els països més afectats per a l'augment del nivell de l'aigua a causa del canvi climàtic per l'escalfament global.

 

Per mitigar els efectes del fenomen, la petita nació ja ha comprat terres a Fiji per albergar a la seva població i diverses desenes de persones que vivien en llogarets aixecats a la costa d'illots han emigrat.

 

Font:

ABC.es (23 de setembre de 2015)

http://www.abc.es/sociedad/20150923/abci-asilo-kiribati-cambio-climatico-201509231107.html

 

Unió Europea:

 

L'activitat humana fa perillar la biodiversitat a Europa

 

L'Executiu comunitari demana als països de la Unió que apliquin millor la legislació de protecció de la naturalesa de la UE. 

La revisió intermèdia de l'estratègia de la Unió Europea (UE) per a la biodiversitat revela que, malgrat els "avanços", l'activitat humana posa en perill la capacitat de la naturalesa per renovar-se, segons ha informat la Comissió Europea.


Més de tres quartes parts dels importants hàbitats naturals de la Unió es troben en un estat de conservació desfavorable, i moltes espècies estan en perill d'extinció", ha alertat la Comissió Europea (CE) en un comunicat, i ha sol·licitat als Estats membres a "redoblar els seus esforços" per detenir la pèrdua de biodiversitat.


L'estratègia de la UE sobre Biodiversitat examina si la Unió va pel bon camí per aconseguir els objectius en aquest àmbit d'aquí a 2020.

L'informe denuncia que l'acció de l'ésser humà està reduint la capacitat de la naturalesa per renovar l'aire i l'aigua, pol·linitzar els cultius i limitar l'impacte de catàstrofes com a inundacions, la qual cosa pot implicar "costos imprevists" per a la societat i l'economia.


PAC

La Comissió assenyala a la reforma de la Política Agrícola Comuna (PAC) com una "oportunitat" per revertir la tendència negativa, però l'èxit d'aquesta vindrà determinat per la seva aplicació a escala nacional per part dels diferents Estats.
"Hi ha moltes lliçons a extreure d'aquest informe: alguns avanços notables i bons exemples a seguir, però també la necessitat de treballar molt més per esmenar deficiències", ha comunicat el comissari europeu de Medi ambient, Karmenu Vella.


Eurobaròmetre

La publicació d'aquest estudi coincideix amb una enquesta de l'Eurobaròmetro segons la qual el 75 % dels europeus està preocupat pels efectes de la pèrdua de biodiversitat i és conscient de l'impacte negatiu que pot tenir en la salut i el benestar.

Estratègia fracassada


Birdlife, organització internacional consagrada a la protecció de les aus i els seus hàbitats, ha comunicat que els resultats de la revisió evidencien que l'estratègia per al medi ambient de la UE només ha aconseguit "progressos limitats" cap als objectius de 2020.


Des de l'organització qualifiquen de "fracàs complet" la lluita de les autoritats europees contra les pràctiques agrícoles nocives per a l'entorn.


L'Estratègia de la UE per a la Biodiversitat té per objectiu complir els compromisos del Conveni sobre la Diversitat Biològica, tractat d'àmbit internacional enfocat en la preservació de la naturalesa a nivell mundial.


Per la seva banda, WWF ha denunciat la inacció política davant la pèrdua de biodiversitat. Ha recordat que l'estratègia de la UE aprovada pels Estats membres de la UE en 2011 inclou sis objectius principals que han de complir-se per garantir que Europa deixi de perdre espècies animals i vegetals que són vitals per assegurar les nostres maneres de vida i el desenvolupament sostenible al continent i el món, però, després de quatre anys, "per a tots menys un dels sis objectius, el progrés ha estat insuficient".

 

Font:

EFEVerde (2 d'octubre de 2015)

http://www.efeverde.com/noticias/actividad-humana-biodiversidad-europa/

 

Hollande demana davant ONU accelerar combat al canvi climàtic

 

El president de França, François Hollande, ha fet una crida avui a la comunitat internacional a accelerar el pas per presentar les seves contribucions per combatre el canvi climàtic perquè encara "hi ha molt treball per fer", perquè s'aconsegueixi un acord "creïble" al desembre a la Cimera de Nacions Unides sobre el clima a París (COP21).

En el marc de la seva participació en l'Assemblea General de l'ONU a Nova York, Hollande va demanar que les nombroses declaracions en la conferència sobre el canvi climàtic siguin traduïdes en accions.

"Les intencions estan aquí, les declaracions són nombroses, tot això és encoratjador, però entre aquesta voluntat i les condicions d'un acord creïble, encara hi ha molt treball a fer.

 

Només tinc una paraula: accelerar. Accelerar la presentació de les contribucions, la cerca de finançament", va expressar Hollande al final d'un esmorzar sobre els canvis climàtics que copresidia juntament amb el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, i el president de Perú, Ollanta Humala.

 

Va agregar que ja havia evocat que existeixen "riscos de fracassar" a la cimera climàtica a París, encara que va assenyalar que tenia confiança en què la conferència sigui un èxit.

 

Va indicar que 81 dels 193 països han publicat fins a aquest moment la seva contribució sobre la reducció de les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle, la qual cosa representa el 75% de les emissions globals.

 

"Tothom està convençut que hi haurà un acord a París, però la pregunta és quin acord?", va comentar en assenyalar que l'objectiu inicial de l'acord és aconseguir limitar l'escalfament global a dos graus centígrads.

 

Per la seva banda, el president de Perú, Ollanta Humala, va exhortar als 188 països que participaran en la reunió anual de les Juntes de Governadors del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional (FMI) que es durà a terme a l'octubre a Lima, a donar "els avanços concrets" en el creixement del Fons Verd per lluitar contra el canvi climàtic.

 

"Per a això exhortem a tots els caps d'Estat dels 188 països que van a participar, al fet que puguin instruir als seus ministres de Finances, als negociadors a donar avanços concrets abans de la COP21", va subratllar.

 

D'aquesta manera, va dir, el món podrà tenir la certesa i tranquil·litat que s'està avançant de manera real en la consecució del Fons Verd, després de recordar que durant la realització de la COP20, al desembre passat a Lima, aquest fons va superar els 10 mil milions de dòlars.

 

Al seu torn, el president d'Estats Units, Barack Obama, també va cridar al fet que s'aconsegueixi un acord mundial "fort" a París.

 

"En dos mesos, el món haurà d'unir-se al voltant d'un acord mundial fort. Tots els països seran afectats pel canvi climàtic, però els més pobres seran els més perjudicats", va dir.

 

Font:

El Informador - México (27 de setembre de 2015)

http://www.eluniversal.com.mx/articulo/mundo/2015/09/27/pide-hollande-ante-onu-acelerar-combate-cambio-climatico

 

Frau ambiental de Volkswagen podria aconseguir 11 milions d'automòbils

 

Segons les autoritats nord-americanes, 482 mil vehicles de les marques Volkswagen i Audi fabricats entre 2009 i 2015, estan involucrats.

 

El fabricant alemany Volkswagen va reconèixer haver equipat models dièsel a Estats Units amb un programari que falsejava dades d'emissions contaminants, un escàndol que li costarà car en diners i imatge. L'empresa que en el primer trimestre de l'any va vendre més de cinc milions de vehicles, xifra que la va situar en el tron mundial, ha reconegut en un comunicat enviat el dimarts que el programari amb el qual tractava d'enganyar a les autoritats mediambientals sobre les emissions dels seus vehicles dièsel podria afectar onze milions d'automòbils a tot el món.

Cuadro de texto:  
Font: Excelsior

Fins ara, la xifra que es manegava era els 482 mil venuts en EU.

L'empresa va anunciar la suspensió de la comercialització a Estats Units de les seves dièsel de quatre cilindres de les marques VW i Audi, que representaven el 23 per cent de les seves vendes en aquest mercat.

Uns 20 milions d'euros de la capitalització borsària del grup es van esfumar ahir dilluns, hores després de l'obertura dels mercats.

Desastre", "Hecatombe"... la premsa alemanya buscava les paraules per descriure el cop assestat, a sobre de mals durant el Saló de l'Automòbil de Frankfurt, a una empresa que és un orgull nacional, líder mundial de vendes en el primer semestre de l'any.

Més enllà de la imatge del grup, l'escàndol ja va tenir conseqüències econòmiques: Volkswagen va anunciar aquest dimarts que ha aprovisionat 6 mil 500 milions d'euros en el tercer trimestre i que revisarà l'objectiu de benefici per aquest any.

Les seves accions sumen aquest dimarts una nova caiguda de més del 15 per cent després del desplom del 18.6 que van viure el dilluns davant la possibilitat d'una sanció multimilionària.

El cas, tret a la llum per l'Agència de Protecció Ambiental d'Estats Units (EPA), "tindrà conseqüències financeres considerables per al grup, que encara no es poden calcular", sense explicar el perjudici per a "la imatge i la credibilitat de Volkswagen a tot el món", va dir l'analista del sector automobilístic Ferdinand Dudenhöffer.

Segons les autoritats estatunidenques, 482 mil vehicles de les marques Volkswagen i Audi fabricats entre 2009 i 2015 i venuts a Estats Units van ser equipats amb un sofisticat programari que permetia reduir les seves emissions contaminants en ser sotmesos a un test de pol·lució.

Gràcies a aquest frau ambiental, els vehicles obtenien una certificació ecològica.

Aquest dilluns, Estats Units va decidir que vehicles d'altres fabricants, que no va especificar, siguin revisats per saber si també compten amb programes d'aquest tipus.

L'ardit informàtic podria costar-li al grup 18 mil milions d'euros en multes i milers de milions més vinculats al retir del mercat dels vehicles afectats, sense explicar les indemnitzacions a clients defraudats.

Les sospites, a més, podrien estendre's en el sector.

El govern alemany va demanar a les automotrius que demostrin la veracitat de les seves dades d'emissions contaminants, a fi d' "investigar si va haver-hi manipulacions similars a Alemanya o a Europa".

 

Font:

Excelsior (22 de setembre de 2015)

http://www.excelsior.com.mx/de-la-red/2015/09/22/1047066

 

Els 28 pacten defensar una reducció global de CO2 de 50% a la Cimera del Clima de París

Els ministres de Medi ambient de la UE han pactat aquest divendres defensar una reducció global d'emissions contaminants en un 50% per 2050 a la Cimera del Clima que tindrà lloc a París al desembre, i en la qual s'espera aconseguir un acord que substitueixi al Protocol de Kyoto.

Els responsables de les carteres de Medi ambient s'han reunit amb l'objectiu d'establir el mandat negociador per a la Comissió Europea i la presidència del Consell en la Conferència de les Parts (COP21) organitzada per Nacions Unides, en la qual s'espera un acord "ambiciós" i "vinculant", segons ha expressat la ministra Isabel García Tejerina abans de participar en el mateix.

D'aquesta forma, la UE defensarà la necessitat de reduir les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle per 2050 en un 50% pel que fa als nivells de 1990, amb l'objectiu a llarg termini d'aconseguir que l'increment de la temperatura global no superi els 2 graus.

Segons ha explicat el comissari d'Energia i Clima, l'espanyol Miguel Arias Cañete, aquest percentatge equival a una reducció de les emissions del 60% pel que fa a 2010, que estaria en línia amb les xifres aportades pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC per les seves sigles en anglès), que proposa una rebaixa d'entre el 40% i el 70% sobre la base de 2010.

Per la seva banda, la UE manté el seu compromís de reduir "almenys" un 40% aquestes emissions fins a 2030, dins d'un objectiu més ampli que persegueix aconseguir una rebaixa d'entre el 80% i el 95% per 2050.

A més, els vint-i-vuit han pactat demanar a París l'establiment d'un mecanisme de revisió i verificació, a través de reunions cada cinc anys, amb l'objectiu de "considerar i enfortir" els compromisos, en paraules del comissari.

Pel que fa a la inclusió del finançament en l'acord de París, Arias Cañete ha expressat que el finançament públic "no serà suficient" i ha ressaltat que serà important trobar fonts de finançament privat.

 

Font:

Europa Press (18 de setembre de 2015)

http://www.europapress.es/sociedad/medio-ambiente-00647/noticia-28-pactan-defender-reduccion-global-co2-50-cumbre-clima-paris-20150918140207.html

 

Confirmen condemna a Monsanto per intoxicació d'agricultor

La justícia francesa va confirmar aquest dijous la responsabilitat de Monsanto en la intoxicació d'un agricultor que utilitzava un herbicida del grup agro-industrial estatunidenc.

Paul François va ser intoxicat a l'abril de 2004 en inhalar vapors de Lasso, un herbicida de Monsanto que utilitzava en els seus camps de blat de moro en el sud-oest de França.

La multinacional havia estat condemnada en primera instància en 2012 a "indemnitzar totalment" a l'agricultor, de 47 anys, que sofreix greus seqüeles. Monsanto va apel·lar aquest veredicte, que va ser confirmat el dijous pel tribunal d'apel·lacions de Lió.

En l'audiència davant aquest tribunal, al maig passat, Monsanto va al·legar que el seu producte "no és perillós" i que "els perjudicis invocats no existeixen".

Paul François, per la seva banda, està convençut que la signatura coneixia els riscos de la utilització del Lasso molt abans de la seva prohibició a França, al novembre de 2007.

En efecte, aquest herbicida va ser considerat perillós i retirat del mercat a Canadà ja en 1985, i a Bèlgica i a Gran Bretanya en 1992.

Font:

biodiversidadla.org (13 de setembre de 2015)

http://www.biodiversidadla.org/Principal/Secciones/Noticias/Confirman_

 

Espanya:

Ecologistes assenyalen l' "enorme risc" que el transport de residus tindria per 35.000 persones

 

Ecologistes en Acció està elaborant un informe, a partir de dades d'Enresa, de la Comissió Interministerial per a l'emplaçament del Magatzem Temporal de Residus (ATC) i de la comptabilitat del sisè Pla General de Residus Radioactius que posa de manifest "l'enorme risc al que se sotmetrien a més de 35.000 persones de 27 localitats de la província de Conca, per la qual passarien els residus nuclears".


En un comunicat, l'organització ha assenyalat que 12 d'aquestes localitats, amb una població de gairebé 8.000 habitants, serien les "més afectades", doncs els combois passarien a menys de 500 metres dels habitatges més propers a les vies de comunicació.

Segons Ecologistes, en condicions normals, les dosis rebudes per la població serien molt baixes, ja que el comboi circularia a 40 quilòmetres per hora, però destaca que "no són menyspreables les dosis en els punts de descans o en parades programades o no". A més, el "elevat" nombre de viatges --fins a 1.254 des de totes les centrals nuclears--, "multiplica el risc d'accidents".


Ecologistes ha indicat així mateix que, a dia d'avui, tampoc es coneixen els punts de descans necessaris perquè els combois passin la nit.


L'organització també ha destacat que, en l'estudi d'impacte ambiental encarregat per Enresa a la consultora INYPSA, "amb prou feines s'aporta informació sobre els possibles riscos i els plans d'emergència en cas d'accident" ni s'esmenten "els protocols d'actuació en cas d'avaria, operacions de manteniment dels vehicles i la seva càrrega, indisposició del conductor o com dur a terme els relleus amb el segon conductor en cas que el primer es trobi indisposat, hagi de menjar, anar al bany o qualsevol altra contingència que precisi que el comboi es detingui".

 

Font:

El Periódico (21 de setembre de 2015)

http://www.elperiodico.com/es/noticias/medio-ambiente/ecologistas-senalan-enorme-riesgo-que-transporte-residuos-tendria-para-35000-personas-4524753

 

Entre Catalunya, València i Balears busquen protegir una zona que inclou una ruta migratòria de cetacis

 

El conseller de Medi ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, ha enviat una carta a la ministra d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient, Isabel García Tejerina, en la qual se l'insta a declarar Zona Especialment Protegida d'Importància pel Mediterrani (Zepim) l'espai marí situat entre les costes de Catalunya, València i Balears, atès que "és una ruta migratòria de cetacis", segons el Projecte Mediterrani. Aquesta declaració comportaria un nivell de protecció nou que podria ajudar a impedir els projectes de prospeccions petrolieres que afecten a l'arxipèlag, com vol el Govern balear. 


El Projecte Mediterrani és un estudi elaborat entre els anys 1999 i 2002 per la Universitat de València, la Universitat Barcelona i la Universitat Autònoma de Madrid, fruit d'un conveni amb el Ministeri, amb l'objectiu d'identificar les àrees d'especial interès per a la conservació dels cetacis en el Mediterrani espanyol. 

Basant-se en dades empíriques i observacions de camp, a més de tenir en compte altres factors socioeconòmics i d'impactes reals, el projecte proposa declarar Zepim l'àrea esmentada per evitar impactes sobre les poblacions de cetacis sedentàries o que migren. Segons explica la carta, el corredor que l'estudi suggereix com Zepim "comprèn zones de productivitat primària i és essencial perquè el rorqual comú (Balaenoptera physalus) pugui dirigir-se, per primavera, al mar Ligur, on s'alimenta de krill, mentre que a la tardor pren el mateix corredor per després dispersar-se pel sud-est d'Espanya i el nord d'Àfrica".

 
En aquest sentit, recorda que "el mar Ligur ha estat declarat com un santuari per a cetacis, i és l'única reserva marina internacional mundial".

 

En aquesta mateixa àrea es troben "altres cetacis que no segueixen pautes migratòries definides", com els dofins mulars (Tursiops truncatus). Segons el Conveni de Barcelona i la Unió Europea, els països que formen part d'elles han de vetllar per la protecció i la conservació d'aquestes espècies. Per això el conseller Vidal ha demanat a la ministra que escolti les recomanacions del Projecte Mediterrani i declari Zepim aquesta zona "de gran valor ecològic per a la supervivència" dels mamífers esmentats "en el Mediterrani occidental".


El Govern de l'Estat és qui té potestat per fer-ho, ja que "l'àmbit marí que comprèn no té cap continuïtat ecològica amb un espai natural terrestre objecte de protecció". Paral·lelament, s'ha enviat una còpia d'aquesta carta al coordinador de la unitat del Pla d'Acció per a la protecció i el desenvolupament de la conca del Mediterrani del Programa de les Nacions Unides per al Medi ambient, amb seu a Atenes, que gestiona el Conveni de Barcelona, acompanyada d'un escrit en què s'expliquen els motius pels quals s'ha demanat al Govern de l'Estat aquesta declaració i es demana la intermediació d'aquest òrgan en el procés.

 

Font:

Ecoticias (28 de setembre de 2015)

http://www.ecoticias.com/naturaleza/107307/Entre-Cataluna-Valencia-Baleares-protegercetaceos

 

Una jutgessa admet querella de Mans Netes contra l'adjudicació d' Aznalcóllar

 

La jutgessa d'instrucció 3 de Sevilla, que investiga la concessió per part de la Junta de l'explotació de la mina d'Aznalcóllar (Sevilla) ha acceptat la querella de Mans Netes per aquesta adjudicació i ha acceptat la compareixença d'aquest sindicat de funcionaris com a acusació popular.


En un acte del 22 setembre al que ha tingut accés Efe, la jutgessa Patricia Fernández accepta la petició de Mans Netes d'una querella per presumptes delictes de prevaricació, suborn, frau i tràfic d'influències per la concessió per part de la Junta de l'explotació minera i la seva compareixença com a acusació particular.


La jutgessa accepta la compareixença i acorda que quedin units a les actuacions ja obertes en el jutjat els documents "que s'acompanyen a l'escrit de querella tot i que no revelin dades noves substancials sobre les recerques en curs".

Cuadro de texto:  
Font: EFE Verde
La magistrada incorpora l'escrit de querella i els documents aportats per Mans Netes a les diligències per un presumpte delicte de tràfic d'influències "i d'altres" en les quals s'investiga al grup Magtel -empresa que forma part del consorci al que es va adjudicar l'exploració de la Mina de Aznalcóllar-. En la seva opinió, en aquest escrit amb documentació de Mans Netes hi ha referències que es troben "directament relacionades" amb l'objecte de les diligències obertes i que estan contingudes en la querella, com és el cas de la sol·licitud d'imputació d'Andrés Luque García, administrador de Fisur, empresa que va realitzar treballs d'assessorament.

 

A Luque García, que va ser delegat d'Ocupació i Desenvolupament tecnològic a Còrdova i també director general d'Innovació i Indústries Culturals, se li investiga en una peça separada oberta en el seu moment per la instructora.


Al juny passat, la jutge va acordar demanar a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) perquè realitzés les comprovacions necessàries per verificar que aquests treballs es van fer.


En el mateix acte, la jutgessa disposa també que es té per sol·licitada la imputació -en nom d'Ecologistes en Acció- en les diligències obertes de la totalitat dels membres de contractació del concurs d'adjudicació de la mina de Aznalcóllar "quedant pendent per resoldre sobre aquesta imputació" del curs de les diligències.

 

Font:

EFE Verde (28 de setembre de 2015)

http://www.efeverde.com/noticias/querella-de-manos-limpias-contra-adjudicacion-de-aznalcollar/

 

El chapapote del 'Prestige' arriba al Tribunal Suprem

 

La Sala Penal del Suprem celebra avui la vista pública dels recursos presentats contra la sentència de l'Audiència de la Corunya que va absoldre del delicte mediambiental als tres acusats per la catàstrofe del Prestige: el capità, Apóstoles Mangouras; el cap de màquines, Nikolaos Argyropoulos, i el exdirector general de la Marina Mercant José Luis López Sors. L'alt tribunal ha admès 12 recursos contra la sentència dictada al novembre de 2013 i que solament va condemnar al capità del vaixell per desobediència greu a les autoritats espanyoles per la seva negativa a acceptar el remolc del buc.


Entre els recursos que estudiarà avui el tribunal figuren els presentats pel fiscal, la Xunta o l'advocat de l'Estat. La Fiscalia reclama que s'anul·li la primera sentència després de valorar una part de la prova que no va ser tinguda en compte durant el judici. A més, demana 4.328 milions d'euros d'indemnitzacions pels danys derivats de la marea negra que va produir l'enfonsament al novembre de 2002 del buc enfront de les costes gallegues. Els serveis jurídics del Govern gallec demanen la condemna del capità per delictes contra els recursos naturals i el medi ambient i per danys per imprudència greu. La Xunta reclama a més a Mangouras 1,3 milions d'euros pel cost benvolgut corresponent al reciclat i eliminació de 10.000 tones de residus de fuel barrejat amb sorra, aigua, plàstics i altres elements.

Cuadro de texto:  
Font: El País

Des de França, les costes del qual també es van veure afectades per la marea negra, han recorregut la sentència l'Estat francès, el Consell General de Bretanya, la comuna francesa de Capbreton i el Consell General de la Vendée. Les associacions Arco Iris i Nunca Máis tampoc estan d'acord amb la resolució, igual que representants de treballadors del mar i empreses com a Frigorífics Ribadeo, Isidro de la Cal, Amegrove i Proinsa. Per part de les defenses, l'advocat de Mangouras i el de Nikolaos Argyropoulo, cap de màquines del Prestige, també han impugnat la sentència.


Una hipotètica condemna del capità per part del Suprem podria determinar que l'operadora del vaixell i l'asseguradora del Prestige, Universe Maritime i London P&I Club, afrontessin la pòlissa d'1.000 milions de dòlars que tenien subscrita pel Prestige, que es va partir en dos el 19 de novembre de 2002 carregat amb 777.000 tones de fuel i després de sis dies a la deriva enfront de Fisterra (la Corunya), el Prestige. L'abocament va inundar les costes de Galícia i va afectar a més d'1.700 quilòmetres de litoral, des de Portugal fins a França. El succés va desencadenar la major resposta solidària de la societat civil a Espanya enfront d'una catàstrofe mediambiental, amb milers de voluntaris de tot el país que es van traslladar a Galícia per ajudar a netejar a mà el cru escampat per les platges i roques de la costa afectada.

 

Font:

El País (29 de setembre de 2015)

http://politica.elpais.com/politica/2015/09/28/actualidad/1443457914_759603.html

 

Espanya, a la cua d'Europa en consum de comerç just

 

Els espanyols són dels europeus que menys aposten pel comerç just. Només la República Txeca, Letònia i Lituània té una despesa anual mitjana per habitant menor que Espanya, segons l'informe sobre El Comerç Just a Espanya 2014. Sector tèxtil i injustícia comercial publicat per la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ).


L'any passat els espanyols van gastar una mitjana de 71 cèntims d'euro en comerç just, xifra dinou vegades inferior als 13,4 euros que gasta un consumidor mitjà europeu i a anys llum dels 44 euros que dediquen a productes de comerç just els suïssos o els 32 que, de mitjana, gasten els britànics.

 

Les raons, expliquen des de la Coordinadora Estatal, són que el comerç just va arribar a Espanya amb més de vint anys de retard respecte a altres països europeus, que entorn d'un 80% de la població no consumeix aquest tipus de productes ni tan sols ocasionalment, que ni les administracions públiques ni les empreses privades s'han involucrat a fomentar aquest tipus de comerç.


No obstant això, el sector reconeix en el seu últim informe que, encara que les taxes siguin baixes, han millorat en els últims anys perquè les compres de comerç just han crescut més que el comerç en general. En 2014, les vendes de comerç just van aconseguir els 33,2 milions d'euros, un 6,6% més que un any abans, i la despesa mitjana per persona va augmentar en 5,4 cèntims.

L'increment de les vendes té molt a veure amb el major nombre d'espais on es poden trobar aquests productes. De fet, les vendes de comerç just han viscut un gran impuls des que en 2008 es va engegar la venda de productes amb el segell Fairtrade en grans supermercats i cadenes de restauració.


Segons l'informe presentat ahir, actualment el 35% de les vendes es produeix en grans superfícies i un altre 37% en restaurants, bars i cafeteries (canal Horeca), mentre que només el 24% correspon a petits comerços. De fet, les vendes en establiments especialitzats ha baixat dels 11 milions d'euros de 2009 a 5,9 milions l'any passat, una reculada que el vicepresident de la CECJ, Juan José Martínez, atribueix a la crisi.


"Els clients del petit comerç no han disminuït, però sí la despesa que realitzen", explica. D'altra banda, les vendes de comerç just a Espanya estan molt concentrades en el sector de l'alimentació, responsable del 90% de la facturació de l'any passat.

Solament un producte, el cafè, genera el 42% dels ingressos, encara que el sucre va guanyant terrè ja que ha augmentat en 4,5 punts les seves vendes respecte a l'any anterior. Tots dos productes juntament amb els dolços (productes elaborats amb sucre i/o cacau) són els responsables de gairebé tres quartes parts de les vendes. L'artesania, per la seva banda, suposa el 7,4% de les vendes, i la cosmètica no arriba al 2%.

 

Font:

La Vanguardia (25 de setembre de 2015)

http://www.lavanguardia.com/vida/20150925/54436838192/espana-cola-europa-consumo-comercio-justo.html

 

Catalunya:

Enresa augmenta un 25 per cent el fons d'ajut als municipis nuclears

Un mínim de cinc municipis de la Ribera d´Ebre han presentat projectes aptes per aconseguir els ajuts, destinats al desenvolupament econòmic o a la millora del medi ambient

Municipis de les àrees nuclears d'Ascó i Vandellòs es beneficiaran a partir de l'any vinent i de forma anual de l'augment del fons d'ajut aprovat enguany per l'empresa estatal Enresa a través d'una ordre ministerial.

Els municipis nuclears, aquells situats en un radi de 20 quilòmetres d'una planta atòmica, rebran un 25 per cent més del que actualment perceben sempre i quan destinin els diners a projectes de desenvolupament econòmic o a la millora del medi ambient i el projecte sigui cofinançat al 50 per cent pel mateix consistori.

A partir de la primavera i durant l'estiu els candidats han presentat els projectes, pendents de validació i aprovació definitiva per part d'una comissió presidida per l'Estat. A la Ribera d'Ebre, hi ha un mínim de cinc ajuntaments que han presentat projecte: Móra d'Ebre, Tivissa, Flix, Riba-roja d'Ebre i la Palma d'Ebre.

L'alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, explica al Diari el mecanisme de l'ajut. Ubicat en el seu cas a l'àrea nuclear de Vandellòs, el municipi rep anualment un ajut aproximat de 480.000 euros. D'aquesta manera, amb l'ampliació del fons, podria rebre 120.000 euros més per a un projecte, que haurà de cofinançar amb 120.000 euros. Així ha presentat un projecte valorat en 240.000 euros consistent en la millora dels equipaments turístics del municipi.

A Móra d'Ebre, en el seu cas, han plantejat un projecte de tres anys de durada consistent en el desenvolupament turístic de la façana fluvial, que inclou de la segona fase de remodelació del passeig de l'Ebre, fins a l'antiga plaça de braus, l'adequació d'un itinerari turístic entre el castell medieval i la façana fluvial i la posada en marxa d'una empresa de navegació fluvial.

Comissió avaluadora

La coincidència de la publicació de l'ordre ministerial amb el període previ a les eleccions municipals d'enguany amb desenes de canvis de govern com a resultat ha estat factor clau perquè ni la meitat dels municipis en àrees nuclears a l'Estat hagin presentat projecte. Així, dels 138 municipis en àrees nuclears, poc més de 40 opten als ajuts.

Un cop presentats, una comissió d'avaluació presidida pel subdirector general d'Energia Nuclear ha de decidir quins d'aquests s'adeqüen a les bases i són acceptats. En aquesta comissió destaca la presència de Jordi Jardí, escollit un dels dos representants dels municipis de les vuit àrees nuclears. Els projectes s'han d'executar i certificar dins de l'any 2016.

Jardí ha destacat que l'augment dels fons d'Enresa és una petició històrica de l'Associació de Municipis en Àrees Nuclears (AMAC) que va posar sobre la taula ara fa sis anys en ple debat sobre la candidatura a acollir el magatzem central de residus nuclears. Alcaldes consultats pel Diari han expressat la seva satisfacció per l'aprovació de l'ordre i el seu caràcter anual.

Font:

Diari de Tarragona (3 d'octubre 2015)

http://www.diaridetarragona.com/ebre/49024/enresa-augmenta-un-25-per-cent-el-fons-dajut-als-municipis-nuclears

 

Els cotxes elèctrics circulen sense pagar peatge per les autopista de la Generalitat

 

Els vehicles elèctrics poden circular gratuïtament per les -autopistes de la Generalitat des de les 0 hores del dimarts 16 de setembre si compleixen el requisit d'estar registrats al portal EcoviaT. La mesura, decidida pel Departament de Territori i Sostenibilitat, té com a objectiu afavorir la progressiva implantació dels vehicles elèctrics per la seva contribució en la reducció de la contaminació atmosfèrica i acústica.


Els peatges gratuïts per als vehicles elèctrics són els de la C-16, des de Sant Cugat del Vallès fins a Manresa (incloent els túnels de Vallvidrera); la C-32, tant en el tram del Maresme com en el del Garraf-Baix Penedès; i en les barreres de peatge de la C-33 a Mollet del Vallès.

Cuadro de texto:  
Font: La Vanguardia
Uns 3.100 vehicles elèctrics circulen en l'actualitat per Catalunya, però menys del 10 per cent d'ells estan registrats fins ara al citat portal EcoviaT, que ja permetia descomptes en peatges per a vehicles de baixa emissió de contaminants (elèctrics, híbrids i de gas). El tràmit per donar-se d'alta requereix amb prou feines deu dies fins a rebre una certificació de qualitat de l'aire vehicle ECO, com a acreditació per fer efectiva la gratuïtat.


En principi, la gratuïtat pot beneficiar a vehicles matriculats en la Unió Europea, però com els vehicles necessiten comptar amb el dispositiu de telepeatge Via T, a la pràctica abastarà a pocs estrangers. Territori va decidir aquesta mesura davant el lent creixement del parc de vehicles elèctrics, més cars que els de combustible fòssils, i davant la perspectiva que el preu del petroli es mantingui baix durant diversos anys.

 

Font:

La Vanguardia  (15 de setembre de 2015)

http://www.lavanguardia.com/vida/20150915/54436520866/coches-electricos-desde-hoy-autopista-gratis.html

 

El Suprem sentencia la il·legalitat de l'abocador de residus salins d'Iberpotash a Sallent

L'activitat minera d'Iberpotash (ICL), a Sallent (Bages) ha quedat definitivament sense base legal jurídica que la sustenti. El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de cassació que l'empresa i la Generalitat van presentar contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va anul·lar a l'octubre del 2003 l'autorització ambiental donada pel Govern.


El TSJC va sentenciar llavors (2008) que l'activitat minera i l'abocament de residus a la gran 'muntanya de sal' al Cogulló -un abocador a l'aire sense impermeabilització) eren il·legals, doncs manquen d'avaluació ambiental. Per això, es va anul·lar l'autorització atorgada pel Govern català el 2008-. Ara, el Tribunal Suprem ratifica la mateixa decisió.


Tot aquest procediment va ser instat en el seu moment l'Associació de Veïns Sant Antoni de la Rampinya de Sallent, que va presentar recurs contra l'autorització concedida pel llavors conseller Francesc Baltasar, al capdavant del Departament de Medi Ambient (2008).


El Suprem avala els arguments donats per TSJC fa dos anys, referits a l'absència d'una declaració d'impacte ambiental, que els jutges consideraven inexistent i alhora ineludible, i al fet que l'àmbit territorial o espacial del Cogulló era superior al permès en el planejament urbanístic. L'autorització donada pel Departament de Medi Ambient l'any 2008 legitimava l'explotació, centrada bàsicament en l'abocament de residus salins al runam del Cogulló. Després de la sentència va quedar en fals tota l'activitat existent.


Ara, el Tribunal Suprem, després d'examinar les proves, ha arribat "a la conclusió que no s'ha presentat informació ni document del qual es pugui deduir l'existència de llicència d'activitat, i quant a la de funcionament és palès la seva inexistència, conclusió que no s'escau titllar de manifestament errònia... i, en conseqüència, el motiu de cassació ha de ser rebutjat".
 

La sentència declara categòricament provat que aquest dipòsit a l'aire lliure o runam ha anat creixent i ocupant cada vegada major superfície, amb la consegüent modificació de les característiques de l'explotació, el "que no permet admetre que s'estigui davant una activitat existent"; per això es considera "imprescindible, conforme a l'establert en l'ordenament comunitari europeu, en l'estatal i en l'autonòmic, que es compti amb una avaluació d'impacte ambiental abans de procedir a atorgar l'autorització ambiental".


El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (en la sentència d'octubre del 2013) va anul·lar l'autorització que va donar el tripartit perquè l'activitat no va ser sotmesa a la declaració d'impacte ambiental (llei Integral de l'Administració Ambiental), necessària per avaluar els possibles efectes sobre els ecosistemes. El tribunal va jutjar llavors que l'activitat de la minera Iberpotash va ser validada amb un tràmit incorrecte, "una mera avaluació ambiental verificada" (una simple comprovació a posteriori dels possibles efectes), "un tràmit endolcit" que només es podria aplicar amb una activitat amb permisos preexistents. La mineria i l'abocament no estaven recolzats ni tan sols amb l'aval del vell reglament d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, que regia abans de la legislació ambiental, segons la indagació aportada per l'advocat. Els jutges van concloure que l'activitat ha estat aquests anys "simplement tolerada, sense cap titulació d'activitats classificades" o de tipus ambiental.


Els veïns de la Rampinya han denunciat aquests anys que la mola de residus salins del Cogulló manca d'impermeabilització i que les precipitacions provoquen cursos d'aigua que, per vessament, s'infiltren en el subsòl i han contaminat aqüífers, pous i les fonts d'aigua, fins a agreujar la salinització del Llobregat (sotmès a caríssims processos de potabilització per descontaminar-lo de l'excés de sal).


La decisió judicial, d'octubre del 2013, va motivar una manifestació de sectors prominers al centre de Manresa pocs dies després que es conegués la sentència, per demanar la preservació de l'activitat, segons recorda el diari Regió 7. La sentència que ara dicta el Suprem no admet recurs. La sentència té data 29 de juliol, i ha estat emesa per la Sala contenciosa administrativa.

 

Font:

La Vanguardia (24 de setembre de 2015)

http://www.lavanguardia.com/natural/20150924/54435466576/sentencia-iberpotash-sallent.html

Núria i Vallter ja són part dels parcs naturals de Catalunya

Paratges tan emblemàtics de Catalunya com Núria, Vallter, Setcases, Molló o Espinavell ja són parc natural. Dimarts passat, el Govern va aprovar el decret de declaració del Parc Natural dels Capçaleres del Ter i el Freser, el 14º espai protegit d'aquestes característiques en territori català, amb una superfície de 14.750 hectàrees repartides entre set municipis del Ripollès. Un projecte que, segons el president del Consell Comarcal, Joan Manso, ha explicat «amb un ampli consens del territori», perquè suposa «una oportunitat i un repte» per dinamitzar aquesta zona singular des d'un punt de vista econòmic, natural i turístic.

Cuadro de texto:  
Font: El Periódico
Després de la declaració administrativa, ara s'haurà de treballar en la creació dels òrgans de gestió del parc i en les línies estratègiques per dinamitzar i regular les activitats que es desenvolupen en la seva superfície. Uns passos pels quals els alcaldes de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló sol·liciten que es mantingui el mateix nivell de consens i que es destinin els recursos suficients per fer-los possibles. 


«Ara haurem de quantificar què es vol fer i com es vol fer i a partir d'aquí sol·licitarem les inversions que siguin pertinents, encara que som conscients del moment en el qual vivim. Els parcs no solament són inversió sinó que també són vertebració territorial i creiem que amb pocs recursos serem capaços de fer un gran treball», ha explicat Manso en declaracions a la ACN. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha destacat que es tracta d'un parc natural «amb una potencialitat immensa», perquè inclou enclavaments molt importants per a l'excursionisme i el turisme familiar, com són les estacions d'esquí de Vallter 2000 i Núria, amb més de 300.000 visitants a l'any, però també perquè limita amb França i permetrà la «permeabilitat» i el trànsit a costat i costat de la frontera.


«L'avaluació econòmica que s'ha fet té a veure amb la tornada que s'acostuma a generar en espais protegits com a est, que sol ser de més de 8 euros per cada euro invertit», ja sigui en forma de comercialització d'articles d'artesania o de productes amb denominació d'origen, així com amb els recursos generats per l'afluència de visitants. No obstant això, Vila ha recordat que totes les administracions implicades en la gestió del parc han acordat tenir «una cura especial» en la regulació de les activitats.


«Això no vol dir prohibir activitats, sinó regular-les, perquè aquest és un aspecte molt important», ha explicat el conseller, que ha destacat que amb la declaració del parc s'està enviant el missatge al món que Catalunya té molt interès des d'un punt de vista cultural i patrimonial, «però també ho té des del punt de vista natural».


El parc comptarà amb una xarxa d'equipaments i serveis distribuïts entre els municipis que en formen part per acollir visitants i turistes i per facilitar la gestió administrativa. Els principals accessos estaran situats a Queralbs, Setcases i Espinavell. La superfície afectada ja estava protegida des de 1993 (amb els plans PEIN i Xarxa Natura 2000), però el Govern considera que era una regulació insuficient pels seus valors naturals i geològics i pel seu gran volum de visitants. El parc és l'últim exemple típic de l'alta muntanya pirinenca oriental i conserva molt bé els espais alpins i subalpins, amb espècies vertebrades delicades, invertebrats de gran interès i una flora d'alta muntanya rica i diversa.


El futur equip de gestió s'haurà d'encarregar de conservar els valors naturals del parc, promoure la ramaderia extensiva tradicional de la zona, facilitar la comercialització de productes i serveis relacionats amb el parc, potenciar el turisme i les activitats relacionades amb la naturalesa, així com ordenar l'ús públic de l'espai protegit controlant la sobrefreqüentació, especialment quan es duen a terme activitats com a carreres, travessies o excursions. A més, uns altres dels seus objectius serà reforçar els vincles amb el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans, situat a l'altre costat de la frontera.

 

Font:

El Periódico (28 de setembre de 2015)

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/nuria-vallter-son-parte-los-parques-naturales-catalunya-4542208

 

El 82,7% dels catalans afirma reciclar més de cinc tipus de residus

El 82,7% de la població de Catalunya pot ser considerada ecofriendly (persona respectuosa amb el medi ambient), almenys pel que fa a la declaració dels seus hàbits en la separació de residus per al seu reciclatge. El 82,7% de la població enquestada és justament la proporció de ciutadans de Catalunya que afirma separar per al seu reciclatge com a mínim cinc dels set principals tipus de residus que es generen en les llars (llaunes, envasos de plàstic, briks, alumini, paper, cartró i vidre), segons un estudi realitzat per Ipsos i per Ecoembes.

L'ecologisme, l'educació i el benefici social són les principals motivacions dels catalans a l'hora de separar els residus i reciclar, segons detalla el 'Estudi d'hàbits i actituds de la població espanyola enfront de la separació dels residus i la recollida selectiva'.

La majoria dels catalans que afirma reciclar ho fa per contaminar menys i protegir el medi ambient (95%), mentre que un 92 % assegura que la seva principal motivació es deu a la possibilitat de reutilitzar els residus per a la fabricació d'altres productes.

Els enquestats respectuosos amb el medi ambient destaquen també el seu interès per deixar un millor llegat a les generacions futures (90%), mentre que el 94% dels enquestats que assegura reciclar diu que ho fa amb l'objectiu de conscienciar als seus fills en aquesta matèria. Per la seva banda, un 85% afirma reciclar perquè ciutats i barris siguin llocs més nets i agradables.

L'estudi elaborat per Ipsos ha elaborat a més un sistema de classificació del compromís ambiental dels ciutadans en matèria de residus, distingint les tipologies Ecofriendly, Ciutadà difuminat i Poc compromès. És en aquest apartat que l'estudi considera que el 82,7% dels catalans enquestats pertany a la primera categoria, composta per ciutadans compromesos amb el medi ambient que respecten i protegeixen el planeta. En la categoria de 'Ciutadà difuminat' s'inclou el 7,5% de la població enquestada, que afirma que separa per al seu reciclat entre tres i quatre dels set tipus de residus més comuns en les llars.

En el grup de ciutadans poc compromesos es troba un 9,8% dels enquestats, que correspon a les persones afirmen separar com a màxim dues dels set tipus de residus que es generen en les llars.

Els perfils i percentatges que es mostren en aquest estudi, "permeten afirmar que, tot i que encara queda camí per recórrer en matèria de conscienciació i educació, el reciclatge és un hàbit estès en les llars catalanes, la qual cosa demostra el seu gran compromís amb la sostenibilitat", indiquen els autors.

Les dades analitzades per Ecoembes i la Agència de Residus de Catalunya indiquen que l'any passat es van reciclar 227.632 tones d'envasos domèstics a Catalunya (2,3% més que en el 2013). La mitjana per habitant va ser l'any passat de 14,7 quilos d'envasos lleugers (envasos de plàstic, llaunes i briks) recollits en el contenidor groc (enfront dels 12,3 quilos de la mitjana de l'estat) i de 19 quilos d'envasos de cartró i paper en el contenidor blau (enfront dels 14,7 de la mitjana espanyola).

Ecoembes destaca que els resultats aconseguits a Catalunya són positius i responen a la col·laboració de ciutadans, institucions i entitats privades. Óscar Martín, conseller delegat de Ecoembes, considera que resultats com els aconseguits a Catalunya, "demostren que a poc a poc, amb esforç, conscienciació i altes dosis de col·laboració, estem avançant cap a la societat del reciclat; és un compromís de tots els catalans fer del nostre entorn un gran lloc per viure".

Font:

La Vanguardia (9 de setembre 2015)

http://www.lavanguardia.com/vida/20150909/54435180329/un-82-7-de-los-catalanes-reciclan-mas-de-cinco-tipos-de-residuos.html

 

 

URV-CEDAT:

 

CEDAT participa en el 13th Annual Colloquium of IUCN Academy for Environmental Law on forest and marine biodivertity celebrat a l' Atma Jaya Catholic University of Indonesia (Jakarta)

 

Tres investigadors del CEDAT-URV han participat al 13è Col·loqui de l'Acadèmia de Dret Ambiental de la IUCN, que s'ha celebrat del 7 al 12 de setembre de 2015 a la Universitat Catòlica Atma Jaya de Jakarta (Indonesia). En aquesta ocasió, el Col·loqui s'ha centrat en l'anàlisi dels boscos i la biodiversitat marina. En el marc de les diferents ponències presentades pel CEDAT, el professor Jaria ha presentat la ponència titulada "Forest Conservation in Spain: Between Planning and Abandonment"; la professora Marquès sobre "Illegal Logging, Illegal Timber Trade and Criminal Law in Europe: Getting the Whole Picture" i la professora Borràs sobre "Land Rights in an Era of Land Grabs". La professora Marquès ha coordinat i moderat el "Teaching Worshop" dedicat a "Good Practices in the Teaching and Learning of Environmental Law".

 

L'any passat el CEDAT va tenir l'honor d'acollir, del 30 de juny al 5 de juliol del 2014, el 12è Col·loqui de l'Acadèmia de Dret Ambiental de la IUCN, titulat "Energy for a Fair Society in a Safe Planet". Durant una setmana, més de 300 especialistes en dret ambiental de quaranta països van presentar els seus treballs científics i van participar en els debats de les diferents sessions i workshops, al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili. L'esdeveniment va ser tot un èxit des de tots els punts de vista i va permetre  consolidar la URV i el CEDAT com un punt de referència del dret ambiental en tot el món.

 

 

Font:

URV-CEDAT (17 de setembre de 2015)

http://www.cedat.cat/noticies/708/el-cedat-participa-al-13th-annual-colloquium-of-iucn-academy-for-environmental-law-on-forest-and-marine-biodivertity-celebrat-a-la-atma-jaya-catholic-university-of-indonesi-jakarta

 

 

Publicació del Llibre Direito Internacional e a Proteção dos Direitos Humanos e Meio Ambiente, coordinat per las professores Danielle Annoni i Susana Borràs Pentinant

 

Les professores Danielle Annoni i Susana Borràs Pentinat presenten el llibre col·lectiu "Reptes Internacionals de la protecció dels drets humans i del medi ambient".

L'obra és el resultat del projecte de cooperació internacional entre el Observatório de Direitos Humans de la Universitat Federal de Santa Catarina - UFSC, Brasil, i el Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona - CEDAT/URV, titulat Programa Professor Visitante do Exterior (PVE) de la Fundaço CAPIS (Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior), òrgan del Ministeri d'Educació de Brasil, per a 2012-2013, sobre temes actuals relacionats als drets humans i medi ambient en el context internacional.

 
En el llibre participen diversos professors i investigadors predoctorals del CEDAT i de la Universitat de Santa Catarina. Els temes tractats estan relacionats amb problemes actuals sobre la interacció entre medi ambient i drets humans, tals com, les migracions induïdes pel canvi climàtic, polítiques públiques mediambientals, o el deute ecològic.

 

Font:

Grupo de Estudos de Direito Autoral e Industrial - GEDAI/UFPR (01 d'octubre de 2015)

http://gedai.com.br/?q=pt-br%2Fcontent%2Fuma-nova-leitura-do-direito-internacional

 

Membres del CEDAT participen al 2nd Dubrovnik International Economic Meeting (DIEM)

 

Entre els dies 1-3 d'octubre, la Beatriz Felipe Pérez i el Daniel Iglesias Márquez, investigadors predoctorals del CEDAT participen del 2nd Dubrovnik International Economic Meeting en Dubrovinik, Croàcia, amb la ponència: Corporate Social Responsibility: the role of codes of conduct in fostering environmental sustainability in Latin America.

 

 

 

Font:

Dubrovnik International Economic Meeting (1 d'octubre de 2015)

http://www.diem-dubrovnik.com/diem/index.php/diem/diem2015

 

Oberta la convocatòria del Premi Josep Miquel Prats Canut a la millor Tesis Doctoral en Dret Ambiental

 

La Diputació de Barcelona, juntament amb la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili i el Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT), convoquen la I edició del Premi Josep Miquel Prats Canut a la millor tesi doctoral en Dret Ambiental 2015. La finalitat de la present convocatòria és distingir i premiar a l'autor/a que presenti la millor Tesi Doctoral, per a la seva contribució a la generació de coneixement en la disciplina del Dret Ambiental, des de la perspectiva d'anàlisi de l'ordenament jurídic internacional, europeu, espanyol i/o català

 

Font:

URV-CEDAT (1 d'octubre de 2015)

http://www.cedat.cat/noticies/710/oberta-la-convocatoria-del-premi-josep-miquel-prats-canut-a-la-millor-tesi-doctoral-en-dret-ambiental

 

Investigadora del CEDAT participa en III Jornades Pan-europees de educació ambiental cap a la sostenibilitat

 

Stephanie Victoria Ascencio Serrato  becària predoctoral del CEDAT ha participat els dies 1 i 2 d'octubre de 2015, a les III Jornades Pa-europees d'educació ambiental cap a la sostenibilitat, a Barcelona, on va presentar la ponència "Projecte educatiu Jocticia Ambiental. El Debat per l' Educació soci-ambiental", amb els resultats preliminars del projecte d'educació ambiental de mateix nom. El projecte Jocticia Ambiental es desenvolupa dins del Centre d'Estudis de Dret ambiental de Tarragona, CEDAT, en el marc de l'ajut PONT del Consell Social i de l'Institut de Ciències de l'Educació de la URV per a projectes educatius, en coordinació amb l'Institut de Tarragona. En el seu primer any es va elaborar una guia docent per a Educació Secundària Obligatòria, titulada: "Jocticia Ambiental. El Debat per a l'Educació Socioambiental. I- Waste: L'Altra Cara De la Tecnologia".


La guia està estructurada en 5 unitats didàctiques, organitzades d'acord al cicle de vida dels aparells elèctrics i electrònics d'ús diari. Dins de cadascuna de les unitats es proposen una sèrie d'activitats (no exhaustives) basades en diferents estratègies didàctiques (recerca, estudi de casos, enquestes, qüestionaris, jocs de rol, etz.). En una primera etapa, la guia s'està implementant a l'Institut de Tarragona (2015-16). No obstant això, s'espera que la guia pugui arribar a diferents escoles de la regió, per la qual cosa es busca escoles per aplicar " Jocticia ambiental".

 

Font:

URV-CEDAT (1 d'octubre de 2015)

http://catalonia.environmental-education.org/wp-content/uploads/2015/06/Presentacion-Dias-EADS-espagnol.pdf

 

NORMATIVA

Unió Europea:

 

Directiva (UE) 2015/1513 del Parlament Europeu i del Consell, de 9 de setembre de 2015, per la qual es modifiquen la Directiva 98/70/CE, relativa a la qualitat de la gasolina i el gasoil, i la Directiva 2009/28/CE, relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables.

 

Per a més informació:

DOUE L núm. 239 de 15 de setembre de 2015, pp. 1 a 29, p. 1/29

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32015L1513&from=EN

 

Reglament (UE) 2015/1200 de la Comissió, de 22 de juliol de 2015, que modifica els annexos II i III del Reglament (CE) nº 396/2005 del Parlament Europeu i del Consell, pel que fa als límits màxims de residus de amidosulfuron, fenhexamida, cresoxim-metil, tiacloprid i trifloxistrobina en determinats productes.

 

Per a més informació:

DOUE L núm. núm. 195, de 23 de juliol de 2015, p. 1/36.

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=OJ:L:2015:195:FULL&from=ES

 

 

Reglament (UE) 2015/1189 de la Comissió, de 28 d'abril de 2015, pel qual es desenvolupa la Directiva 2009/125/CE del Parlament Europeu i del Consell en relació amb els requisits de disseny ecològic aplicables a les calderes de combustible sòlid.

 

Per a més informació:

DOUE L núm. 193 de 21 de juliol de 2015, pp. 100 a 114, p. 1/15

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32015R1189&from=ES

      

Correcció d'errors del Reglament (CE) nº 889/2008 de la Comissió, de 5 de setembre de 2008, pel qual s'estableixen disposicions d'aplicació del Reglament (CE) nº 834/2007 del Consell sobre producció i etiquetatge dels productes ecològics, pel que fa a la producció ecològica, el seu etiquetatge i el seu control.

 

Per a més informació:

DOUE L núm. 187 de 15 de juliol de 2015, pp. 92 a 94, p. 1/3

http://www.boe.es/doue/2015/187/L00092-00094.pdf

 

Espanya:

 

Llei 4/2015, de 25 de juny, per a la prevenció i correcció de la contaminació del sòl. [Comunitat Autònoma del País Basc].

 

Per a més informació:

BOE núm. 176, de 24 de juliol de 2015, pp. 62274 a 62311, p. 1/38.

http://www.boe.es/boe/dias/2015/07/24/pdfs/BOE-A-2015-8272.pdf

 

 

Llei 6/2015, de 30 de juny, de mesures addicionals de protecció mediambiental per a l'extracció d'hidrocarburs no convencionals i la fractura hidràulica o "fracking". [Comunitat Autònoma del País Basc].

 

Per a més informació:

BOE núm. 176, de 24 de juliol de 2015, pp. 62347 a 62350, p. 1/4.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2015-8274

 

Llei 21/2015, de 20 de juliol, per la qual es modifica la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Monts.

 

Per a més informació:

BOE núm. de 2 de setembre de 2015, pp. 77915 a 77922, p.1/8.

http://www.boe.es/boe/dias/2015/09/02/pdfs/BOE-A-2015-9547.pdf

 

Ordre AAA/1441/2015, de 16 de juliol, per la qual es crea el Comitè Nacional Español de Grans Preses.

 

Per a més informació:

BOE núm. 171 de 18 de juliol de 2015, pp. 59882 a 59886, p. 1/5

http://www.boe.es/boe/dias/2015/07/18/pdfs/BOE-A-2015-8046.pdf

 

Catalunya:

 

Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.

 

Per a més informació:

DOGC Nº 6928 - 5.8.2015

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6928/1438495.pdf

 

Llei 22/2015, del 29 de juliol, de modificació de l'article 6 del text refós de la Llei de protecció dels animals.

 

Per a més informació:

DOGC Nº 6927 - 4.8.2015

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6927/1438308.pdf

 

Llei 21/2015, del 29 de juliol, de finançament del sistema de transport públic de Catalunya

 

Per a més informació:

DOGC Nº 6927 - 4.8.2015

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6927/1438206.pdf

JURISPRUDÈNCIA

Unió Europea:

 

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Novena) de 10 de setembre de 2015. Vam donar Kropias Attikis contra Ypourgos Perivallontos, Energeias kai Klimatikis Allagis. Petició de decisió prejudicial: Symvoulio tis Epikrateias - Grècia. Procediment prejudicial - Directiva 2001/42/CE - Avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient - Règim de protecció de la muntanya Himeto - Procediment de modificació - Aplicabilitat d'aquesta Directiva - Pla director i programa de protecció del medi ambient de l'àrea metropolitana d'Atenes. Assumpte C-473/14.

Font:
InfoCuria - Jurisprudència del Tribunal de Justícia:

http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=167282&pageIndex=

 

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Tercera) de 10 de setembre de 2015. Fédération des entreprises du commerce et de la distribution (FCD) i Fédération des magasins de bricolage et de l'aménagement de la maison (FMB) contra Ministre de l'Écologie, du Développement durable et de lʼÉnergie. Petició de decisió prejudicial: Conseil d'État - França. Procediment prejudicial - Medi ambient i protecció de la salut humana - Reglament (CE) nº 1907/2006 (Reglament REACH) - Articles 7, apartat 2, i 33 - Substàncies extremadament preocupants presents en articles - Obligacions de notificació i d'informació - Càlcul del llindar del 0,1 % pes/pes. Assumpte C-106/14.

Font:
InfoCuria - Jurisprudència del Tribunal de Justícia:

http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=167286&pageIndex

 

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Cinquena) de 10 de setembre de 2015. Nannoka Vulcanus Industries BV contra College van gedeputeerde staten van Gelderland. Petició de decisió prejudicial: Raad van State - Països Baixos. Procediment prejudicial - Directiva 1999/13/CE - Annexo II B - Contaminació atmosfèrica - Compostos orgànics volàtils - Limitació de les emissions - Ús de dissolvents orgànics en determinades activitats i instal·lacions - Obligacions aplicables a les instal·lacions existents - Pròrroga del termini. Assumpte C-81/14.

Font:
InfoCuria - Jurisprudència del Tribunal de Justícia:

http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=167284&pageIndex=

 

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Cinquena) de 3 de setembre de 2015. Inuit Tapiriit Kanatami i uns altres contra Comissió Europea. Recurs de cassació - Reglamento (CE) nº 737/2010 - Reglament pel qual s'estableixen disposicions específiques d'aplicació del Reglament (CE) nº 1007/2009 - Comerç de productes derivats de la foca - Restriccions a la importació i a la comercialització dels citats productes - Validesa - Basi jurídica - Article 95 CE - Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea - Article 17 - Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes - Article 19. Assumpte C-398/13.

 

Font:
InfoCuria - Jurisprudència del Tribunal de Justícia:

http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=166822&pageIndex=

 

Sentència del Tribunal General (Sala Cinquena) de 25 de setembre de 2015. Verein zur Wahrung von Einsatz und Nutzung von Chromtrioxid und anderen Chrom-VAIG VEURE-Verbindungen in der Oberflächentechnik eV (VECCO) i uns altres contra Comissió Europea. REACH - Inclusió del triòxid de crom a la llista de substàncies subjectes a autorització - Usos o categories d'usos exempts de l'autorització obligatòria - Concepte de "disposicions específiques existents en la legislació comunitària i per les quals s'imposin requisits mínims sobre protecció de la salut o del medi ambient per a l'ús de la substància" - Error manifest d'apreciació - Proporcionalitat - Dret de defensa - Principi de bona administració. Assumpte T-360/13.

Font:
InfoCuria - Jurisprudència del Tribunal de Justícia:

http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=168623&pageIndex=

 

Sentència del Tribunal General (Sala Cinquena ampliada) de 25 de setembre de 2015. Polyelectrolyte Producers Group GEIE (PPG) i SNF SAS contra Agència Europea de Substàncies i Preparats Químics (TIRA). REACH - Identificació de la acrilamida com a substància extremadament preocupant - Substàncies intermèdies - Recurs d'anul·lació - Afectació directa - Admissibilitat - Proporcionalitat - Igualtat de tracte. Assumpte T-268/10 RENV.

Font:
InfoCuria - Jurisprudència del Tribunal de Justícia:

http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=168621&pageIndex=0&doclang=es&mode=lst&dir=&occ=first&part=1&cid=388142


Espanya:

 

Sentència del Tribunal Suprem. Sala del Contenciós. Nº Recurs: 2552/2014, de 16 de setembre de 2015. Costes i platges. Partió del domini públic marítim terrestre de tram de costa d'uns 47.806 metres de longitud, a la marina interior d'Empuriabrava, en el terme municipal de Castelló d'Empúries (Girona). Declaració de caducitat del procediment de partió. Pèrdua sobrevinguda d'objecte: anterior anul·lació en la seva integritat de la mateixa ordre aprovatòria de la partió.

Font:
CENDOJ
http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=

 

Sentència del Tribunal Suprem. Sala del Contenciós. Nº Recurs: 970/2012, de 14 de setembre de 2015. Autorització Parc Eòlic "Passamilás" a Biure (Girona).- GENERALITAT DE CATALUNYA- COPCISA INDUSTRIAL SLU.- TAMUZ SA.-.

Font:
CENDOJ
http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=

ARTICLES

Adriana Norma Martínez. (2015). Implicancias de las tecnologías informáticas en el medio ambiente y nuevas tendencias en el desarrollo de la informárica verde como aporte al desarrollo sostenible. Actualidad Jurídica Ambiental.

Anderson, Robert (2015). Water Rights, Water Quality, and Regulatory Jurisdiction in Indian Country. Stanford Environmental Law Journal, Vol. 34. 195

Hilson, Chris (2015). Framing Fracking: Which Frames are Heard in English Planning and Environmental Policy and Practice?. Journal of Environmental Law. 27(2): 177-202.

PUBLICACIONS DE MEMBRES DEL CEDAT

Capítols de llibre i artícles en revistes

 

Borràs Pentinat, S. "El reconocimiento legal de los derechos de la naturaleza en Bolivia", en Lívia Gaigher Bósio Campello, Maria Claudia da Silva Antunes de Souza e Norma Sueli Padilha (organizadoras), Direito Ambiental no Século XXI: Efetividade e Desafios, Volume III, Editora Arraes, Belo Horizonte, 2014, pp. 311-334.

Jaria i Manzno, J. "Derechos y medio ambiente", en Albert Noguera Fernández, Adoración Guamán Hernández (Dirs), Lecciones sobre Estado social y derechos sociales, Tirant lo Blanch, València, 2014, pp. 577-615.

Vilca Pozo, M. & San Lucas Ceballos, M. "Management and taxation in environmental projects: Ecuador's Yasuni-ITT initative (Yasuní ITT trust fund)", en Revista Catalana de Dret Ambiental, Vol. 6, Núm. 1 (2015).

Casado Casado, L., "Las competencias ambientales de los entes locales tras la Ley 27/2013, de 27 de diciembre, de racionalización y sostenibilidad de la Administración local: breve apunte", Revista Democracia y Gobierno Local, núm. 25, 2014, p. 13.

Pallarès Serrano, A. "Estudio sobre el aumento del papel coordinador del Estado en la reforma de la regulación de los Parques Nacionales", Revista Vasca de Administración Pública, núm. 99/100, mayo-diciembre 2014, pp. 2289-2312.

PUBLICACIONS DE RECENT ADQUISICIÓ

Kidd, Michael; Feris, Loretta & Murombo, Tumai (Editores). Water and the law: towards sustainability. Northampton, MA, USA: Edward Elgar Pub., 2015.

Ezeizabarrena, Xabier.  Rio+20 (1992-2012): el reto del desarrollo sostenible. Bilbao: Universidad de Deusto, 2013.

Fraguas, Antonio ("FORGES") & Araújo, Joaquín. El ambiente siempre está en medio. Madrid: Obra Social Caja Madrid, DL. 2006. 

Resum executiu: informe sobre l'estat del medi ambient a Catalunya: període 2006-2010.  Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat, 2014.

Van Calster, Geert; Vandenberghe, Wim & Reins, Leonie. Research handbook on climate change mitigation law. Northampton, MA : Edward Elgar Pub., 2015.

Hønneland, Geir (Editor). The politics of the Arctic. Cheltenham, UK; Northampton, MA, USA: Edward Elgar, 2013.

AGENDA

 

Obert el termini d'inscripció per al "VI Concurso Interamericano de Derecho al Desarrollo Sostenible"

El Concurso Interamericano de Derecho al Desarrollo Sostenible és una prestigiosa competició jurídica (en anglès coneguda com moot court), organitzada per la Universidad de los Andes (Colòmbia), la Tulane University (EUA) i la Fundaçao Getulio Vargas (Brasil), consistent en una simulació de la Cort Interamericana de Drets Humans en la qual participen equips formats per dos o tres estudiants de Dret en representació d'universitats d'arreu del món. La competició es desenvolupa entorn d'un cas hipotètic en el qual es planteja un conflicte ambiental complex del que deriven múltiples violacions de drets humans per part d'un Estat fictici. En particular el cas de la present edició se centra en la confrontació entre el desenvolupament de les poblacions rurals i l'aplicació de la tècnica extractiva de la fractura hidràulica, així com les implicacions que aquesta té en termes de drets ambientals, laborals i altres drets humans.

La competició consta de dues fases, l'escrita i l'oral, que poden desenvolupar-se en qualsevol de les seves tres llengües oficials: anglès, espanyol o portuguès. Les rondes orals de la present edició seran allotjades per la Tulane University Law School, a New Orleans (Louisiana, EUA), entre els dies 23 i 26 de Febrer. El termini d'inscripció es tanca l'11 de desembre de 2015.

Data: termini d'inscripció: 11 desembre 2015; ronda oral: 23 i 26 de febrer de 2016.

Lloc: Tulane University Law School, New Orleans (Louisiana)

Organitza: Universidad de los Andes (Colòmbia), Tulane University (EUA) i Fundaçao Getulio Vargas (Brasil)

 

Per a més informació:

http://www.law.tulane.edu/tlsOrgs/mootcourt/index.aspx?id=14321

 

Jornades Internacionals sobre Dret i Fracking

L'extracció d'hidrocarburs no convencionals per mitjà de la tècnica de la fractura hidràulica o fracking està despertant al món sencer, i també a Espanya, una considerable polèmica, per les seves temudes repercussions ambientals, valorades fins al moment a partir bàsicament de l'experiència nord-americana. Controvèrsia que ha aconseguit ja a Espanya al plànol normatiu i jurisprudencial.

 

Data: 15 i 16 d'octubre de 2015.

Lloc: Sala de Juntes de la Facultat de Ciències. Universitat d'Alacant. 

Organitza: Grup de recerca en Dret Ambiental, Universitat d'Alacant.

 

Per a més informació:

http://web.ua.es/es/fracking/documentos/derecho-y-fracking-jornadas-internacionales.pdf

 

IV InterEcoForum " L'agricultura sostenible basada en tecnologies innovadores modernes"

El programa del proper IV InterEcoForum inclou parles d'especialistes, taules rodones, que discutiran temes actuals com "L'ús de fonts alternatives d'energia", "Ecoturisme", "Suport estatal de l'energia i les tecnologies agrícoles d'estalvi de recursos", "Seguretat alimentària" entre d'altres.

 

Data: Del 15 al 17 d'octubre de 2015.

Lloc: Hotel National a Moscú.

Organitza: Associació de Rússia de les Nacions Unides, MGIMO, The "National Sustainable Investment Initiative".

 

Per a més informació:

http://www.interecoforum.org/es

 

Visita tècnica a la desembocadura del riu Gaià

El Grup de Medi Natural del COAMB us proposa una sortida tècnica a la desembocadura del riu Gaià (Zona d'Especial Protecció per a les Aus) que inclourà visites a projectes de conservació de la biodiversitat i experiències de custòdia del territori, així com la visita a la finca agroecológica "Hort de la Sínia".

 

Data: 17 d'octubre de 2015.

Hora: De 10 a 17 h.

Lloc: Tamarit (Tarragona)

Organitza: COAMB

 

Per a més informació:

http://www.coamb.cat/wp-content/uploads/2015/09/targeto_visita_gaia_COAMB.pdf

 

Turisme Sostenible: entendre-ho, aplicar-ho i comunicar-ho

Curs de 20 hores lectives que farà un recorregut introductori per diversos aspectes i perspectives del turisme sostenible. Pots escollir format presencial o online.

El curs es dirigeix a:


· Professionals del medi ambient interessats a introduir-se en l'àmbit del turisme des d'una aproximació sostenible i responsable.
· Tècnics de destinacions turístiques que vulguin apostar per la sostenibilitat com a valor afegit dels seus territoris.
· Professionals d'empreses turístiques (allotjaments econòmics, transports, agències de viatges, activitats, etc.) que vulguin donar resposta una demanda cada vegada més elevada en temes de sostenibilitat.

 

Data: 14, 19, 21, 26 y 28 d'octubre.

Lloc: Seu del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya (COAMB). Carrer Muntaner, 81, 6º 1ª (Barcelona).

Organitza: COAMB.

 

Per a més informació:

http://www.coamb.cat/es/curs/turisme-sostenible-entendrel-aplicar-lo-i-comunicar-lo/

 

Global Eco Forum

Aquest any el Global EcoForum et porta a París. Com a esdeveniment paral·lel oficial a la COP 21, l'Energy, Cities and Climate Forum & Exhibition tindrà lloc a Barcelona a l'espai Sant Pau Art Nouveau, entre el 22 i 23 d'octubre de 2015. 2015 és un any crític per a l'agenda global de sostenibilitat. En primer lloc, al juliol a Etiòpia s'engegaran les eines financeres innovadores i mecanismes econòmics per recolzar el desenvolupament i la cooperació internacional. Després, es pretén aprovar disset ambiciosos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb els objectius mediambientals, econòmics i socials concrets a aconseguir per tots els països. Finalment, la Conferència de París sobre el clima, també coneguda com COP21, reunirà al desembre a milers de líders mundials per comprometre's en un acord global contra el canvi climàtic.

Amb ja més de la meitat de la població mundial vivint en zones urbanes i produint al voltant del 75% de les emissions de carboni, està cada vegada més clar que aquesta carrera cap a la sostenibilitat es guanyarà o es perdrà a les ciutats. Per contribuir de manera positiva a aquesta transició necessària a les zones urbanes, Barcelona, com un laboratori viu per a l'urbanisme intel·ligent, les polítiques ambientals i la participació ciutadana, serà seu del primer Energy, Cities and Climate Forum & Exhibition.

Aquest esdeveniment internacional fomentarà el compromís per la sostenibilitat i l'impuls cap a Conferència de París sobre el Clima. L'esdeveniment de 2 dies reunirà a líders polítics, socials i econòmics d'alt nivell de tota Europa i la regió mediterrània per discutir les transformacions disruptives que estan canviant les relacions entre Energia, Clima i Ciutats.

 

Data: 22 d'octubre de 2015.

Lloc: Barcelona.

Organitza: Eco-unión.

 

Per a més informació:

http://www.global-ecoforum.org/

 

Passanties en dret ambiental internacional amb el Secretariat del Conveni de Aarhus, Nacions Unides, Ginebra

La Secretaria del Conveni de Aarhus ofereix quatre vacants de passanties de tres mesos per a graduats o post-graduats en dret per als següents períodes: gener-març; abril-juny; juliol-setembre; octubre-desembre (un passant per a cada període de tres mesos).


Durant aquest període, els passants tindran l'oportunitat d'aplicar els seus coneixements jurídics en el marc de les Nacions Unides, treballant d'a prop amb els oficials en la secretaria i guanyant pràctica i experiència en molts aspectes d'un Tractat d'alt perfil internacional i mediambiental. Un component important de la passantia és l'oportunitat de recolzar el treball innovador del Comitè de Compliment del Conveni, un Comitè internacional que coneix dels casos presentats pels governs membres que busquen assegurar el compliment dels drets atorgats pel Conveni.

 

Data: 4 períodes.

Lloc: Ginebra.

Organitza: UNECE

 

Per a més informació:

http://www.unece.org/oes/internships/internship_prog.html

 
Si no desitja seguir rebent aquest bulletí: clicar AQUÍ(ELIMINAR)
El Butlletí Informatiu és un servei gratuït del Centre d'Estudis de Dret Ambiental Alcalde Pere Lloret (CEDAT) de la Universitat Rovira i Virgili.
Per a qualsevol comentari o suggeriment, enviï'ns un email a: cedat(ELIMINAR)@urv.cat.