CEDAT | Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona

BUTLLETÍ INFORMATIU

Butlletí núm. 74, Gener de 2016

Tarragona

descarregar notícies descarregar notícies / descarregar butlletí descarregar notícies

EDITORIAL

De Hèlsinki a Oslo

Fa poc més d'un any, a l'octubre de 2015, vam dedicar l'editorial a comentar el pla de l'Ajuntament de Hèlsinki per suprimir la circulació d'automòbils en el teixit urbà en el termini d'una dècada. Ara, la nova alcaldessa d'Oslo, Marianne Borgen, anuncia una mesura que, de fet, avançarà el pla finès en la prohibició de vehicles que utilitzin combustibles derivats del petroli en el centre urbà de la capital noruega. L'horitzó, en aquest cas, és de cinc anys, segons la mesura anunciada per la guanyadora de les eleccions locals a Oslo el 14 de setembre passat.

Novament, són els països nòrdics els que semblen fer avenços significatius en el model de reproducció social i consum energètic. L'automòbil, gran icona del model de societat de consum que ha predominat al llarg de l'era del petroli barat, sembla que és quelcom difícilment renunciable. És anecdòtic en la nostra societat el fet de no posseir cotxe particular, que absorbeix una part important dels recursos de les famílies, des del preu de la seva adquisició a l'assegurança i el consum de combustible. Tanmateix, el consum massiu d'energia, la pol·lució generada i els efectes sobre el clima haurien de fer-nos reflexionar sobre la viabilitat del nostre model de mobilitat, més atenent a les pràctiques cosmètiques de la indústria de l'automòbil, que l'escàndol Volkswagen ha posat de manifest.

Per suposat, la mesura anunciada per l'Ajuntament d'Oslo no ha estat rebuda unànimement com quelcom positiu, como mostra la reacció de la Cambra de Comerç d'Oslo, que ha subratllat els efectes que aquesta decisió sobre el comerç urbà. Tanmateix, no es veu la raó per la qual un canvi en el model de mobilitat urbana hauria de perjudicar el comerç, sinó que, més aviat, en aquest cas, afavoriria el negoci de proximitat en grans àrees de passeig sense vehicles. Per suposat, el comerç de gran superfície pot veure's afectat, però aquest sector no deixa de ser també un contribuïdor a les pràctiques de consum insostenibles que llasten el nostre sistema de reproducció social.

En definitiva, la iniciativa de l'alcaldessa d'Oslo suposa una mesura valenta en el camí cap a formes de mobilitat menys agressives amb el medi ambient, així com la reivindicació d'un nou discurs sobre la ciutat que la proposa com a espai de convivència, més enllà de la reducció de l'espai urbà a una malla de vies de circulació ocupada pel trànsit. Iniciatives d'aquesta transcendència haurien de considerar-se en la política local del nostre entorn més immediat, amb l'objecte d'avançar cap a una ciutat dels ciutadans i escapar de la captura del disseny urbà per part de les constructores i els grans operadores comercials.

Gener 2016         

NOTÍCIES

Internacional:

 

COP21: aproven acord històric contra el canvi climàtic a la cimera de París

La secretaria de la Convenció del canvi climàtic de la ONU, Christiana Figueres, el secretari general de la ONU, Ban Ki-moon, el ministre d'Exteriors de França, Laurent Fabius, i el president de França, Francois Hollande.

 

Font: BBC

La conferència de París sobre el canvi climàtic finalment ha donat els seus fruits. Els 195 països  reunits en aquesta ciutat van aprovar aquest dissabte un acord final que s'espera podrà entrar en vigor al començament de 2016.

El text, que es va aconseguir després de dues setmanes de negociacions dins de la reunió del clima COP21, ara haurà de ser ratificat per 55 països que representin almenys 55% de les emissions globals de gasos d' efecte hivernacle.

Aquest és el primer acord en el que tant nacions desenvolupades com a països en desenvolupament es comprometen a gestionar la transició cap a una economia baixa en carboni.

Estableix l'objectiu d'aconseguir que l'augment de les temperatures es mantingui bastant per sota dels dos graus centígrads i compromet als signants a "realitzar esforços" per limitar l'augment de les temperatures a 1,5 graus en comparació de l'era preindustrial.

Acord de París sobre el canvi climàtic:

"COP 21 és realment un punt de fallida per a tots nosaltres. A partir d'ara tenim vertaderes bases, ecològiques, per salvar el nostre planeta amb aquest acord que era necessari per al món sencer", va dir el ministre d'Exteriors de França, Laurent Fabius, al presentar l'esborrany del text final.

Fins ara es considerava l'augment fins als dos graus centígrads com a límit per a l'escalfament global, però molts activistes el consideraven com una opció a llarg termini que no permetia accions concretes.

Per aconseguir aquests objectius, els països es comprometen a fixar cada cinc anys els seus objectius nacionals per reduir la emissió de gasos d'efecte hivernacle. 186 dels 195 països participants a la cimera ja ho han fet.

El text estableix que els països rics seguiran oferint suport financer als països pobres per ajudar-los a reduir les seves emissions i adaptar-se als efectes del canvi climàtic, encara que no fa esment a sumes específiques.

No obstant això, prèviament els països rics s'havien compromès a concedir US$100 mil milions anuals en finançament fins al 2020.

Encara que no es van incloure sancions per als països que incompleixin amb els seus compromisos, sí els compromet a informar sobre les seves emissions i els seus esforços per reduir-les, a manera d'incentiu perquè compleixin.

Principals punts de l'acord:

L'augment de la temperatura global ha d'estar molt per sota dels dos graus centígrads.

L'acord és jurídicament vinculant per als països signataris.

Fons propers als US$100.000 milions per als països en desenvolupament a partir de 2020.

Es revisarà cada cinc anys.

La negociació sobre el contingut de l'esborrany va acabar 16 hores després del termini establert inicialment.

6 qüestions per entendre per què és tant important la COP21.

Les negociacions es van centrar en l'ambiciós que havia de ser el pacte, la diferenciació en l'assumpció de responsabilitats dels països desenvolupats i quan es facilitaria en termes de finançament als països en desenvolupament.

Després de la prestació de l'esborrany, els ministres dels 195 països assistents a la cimera es van reunir per estudiar el text que va ser porat davant la plenària de la COP21.

Després que els assistents realitzessin algunes correccions formals al document, Fabius va anunciar la seva aprovació definitiva.

Les grans diferències amb Copenhaguen 2009.

Font: BBC

Un dels principals aspectes que converteixen l'acord de la COP21 de París en històrica i diferent respecte a l'aconseguit en l'última cimera del clima el 2009, és que aquesta vegada sí es va arribar a un acord amb efectes vinculants.

Què significa això? Que el text final signat aquest dissabte a París té efectes jurídics sobre els països que estan compromesos amb el pacte de la COP21.

Una de les raons per les que l'acord de Copenhague fou considerat un les raons per les que l'acord de Copenhague fou considerat un "fracàs" per les organitzacions ambientals és que en mancar d'efectes vinculants, el pacte no tenia la suficient validesa que li permetés executar el que s'havia acordat.

L'altra gran diferència és sobre el tema de l'augment de la temperatura global. Va ser a Copenhaguen on es va establir el límit de dos graus centígrads del que es ve parlant últimament, però ara aquest límit ha fixat molt per sota dels dos graus centígrads.

En aquella ocasió es va establir que la temperatura no havia d'augmentar per sobre dels dos graus centígrads respecte a la temperatura que existia abans de l'era industrial (segle XIX).

Aquesta mesura també havia estat criticada per líders ambientals que asseguraven que no permetia prendre accions concretes que reduïssin en el curt termini l'escalfament del planeta.

"Document històric":

El secretari general de Nacions Unides, Ban Ki Moon, va afirmar que el text final és un document històric.

"S'ha aconseguit un acord flexible, robust i universal", va dir aquest dissabte davant els delegats reunits al parc d'exposicions de Le Bourget.

Per la seva banda el president de França, Francois Hollande, va assenyalar que el text final era un fet "sense precedents".

"És el primer acord universal en la història de les negociacions sobre el canvi climàtic", va dir el mandatari francès.

"És cert que no és perfecte per a cada país, si es mira des dels interessos particulars, però és important per a tots, perquè cuida els interessos del planeta", va afegir.

El grup ambiental Greenpeace va assenyalar que estava d'acord amb el text final perquè posava als "productors de petroli en el costat dels equivocats de la història".

"Un pas per assegurar el futur":

El primer ministre de Regne Unit, David Cameron, va celebrar l'acord assolit a París al que va qualificar com un "enorme pas per assegurar el futur del planeta".

"(Aquest acord) significa que tothom ha signat per assumir la seva part en la detenció del canvi climàtic", va afirmar en una declaració.

Als Estats Units, la Casa Blanca va afirmar que el document de París era "l'acord més ambiciós sobre el canvi climàtic en la història" i va destacar que el mateix estableix "un marc durador, de llarg termini" per a la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

En una al·locució posterior, el president Barack Obama va manifestar la seva satisfacció per l'aprovació de l'acord i va dir que, malgrat no ser perfecte, és la millor oportunitat que existeix per salvar al planeta dels efectes del canvi climàtic.

Invitació als més ambiciosos:

Després de l'adopció de l'acord de París, el president Hollande va proposar als països que ho desitgin anar més lluny del previst en el text i abans de 2020 revisar a l'alça la seva ambició de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i elevar els seus compromisos financers.

Va anunciar que el seu país farà aquesta revisió "com a més tard en 2020" i que proposarà a altres països que voluntàriament acceptin l'establiment de "un preu del carboni".

Font:

BBC Mundo (12 de desembre de 2015)

http://www.bbc.com/mundo/noticias/2015/12/151211_cumbre_clima_paris_cop21_acuerdo_az

 

10 prioritats per als oceans per al 2016

Oceana ha elaborat una llista amb 10 problemes dels oceans que haurien de ser prioritaris de cara al 2016, i fa una crida a establir polítiques que els portin a terme.

Font: Ambientum

L'organització internacional de conservació marina demana als països que passin als fets després d'haver aprovat l'Acord de París de la COP21, "observant la importància de garantir la integritat de tots els ecosistemes, inclosos els oceans, i la protecció de la biodiversitat".


"Els oceans són la font primària de vida sobre la Terra, però seguim saquejant la seva riquesa i posant en perill el seu futur i el nostre", afirma Lasse Gustavsson, director executiu de Oceana a Europa.

 

"Oceana envia un advertiment clar: solament els humans poden resoldre els problemes creats pels humans. Hi ha accions clau que líders mundials, autoritats, indústria i ciutadans poden emprendre en 2016 per començar a detenir el declivi dels oceans".

 

"Els oceans són la font primària de vida sobre la Terra, però seguim saquejant la seva riquesa i posant en perill el seu futur i el nostre", afirma Lasse Gustavsson, director executiu de Oceana a Europa. "Oceana envia un advertiment clar: solament els humans poden resoldre els problemes creats pels humans. Hi ha accions clau que líders mundials, autoritats, indústria i ciutadans poden emprendre en 2016 per començar a detenir el declivi dels oceans".

 

10 accions claus per 2016 que podrien canviar el futur dels oceans: 

 

1.      Protegir i gestionar hàbitats i espècies vulnerables. Governs de tot el món van acordar protegir el 10% dels oceans el 2020 d'acord amb el Conveni sobre la Diversitat Biològica de l'ONU.

2.      No capturar més del que el mar pot reposar. Pensar a llarg termini: Els governs han de gestionar la pesca de forma sostenible i d'acord amb la ciència, els ciutadans haurien de prendre decisions adequades i sostenibles com a consumidors.

3.      Evitar captures no desitjades. Millorar la selectivitat de les arts de pesca per reduir les captures accidentals i els descartis.

4.      Acabar amb la pesca il·legal i exigir responsabilitats legals als seus beneficiaris. La pesca il·legal, no declarada i no reglamentada posa en perill el sustento dels pescadors honrats i a les espècies i hàbitats marins amenaçats, i impossibilita gestionar bé els estocs pesquers. 

5.      Defensar les profunditats. Els hàbitats profunds alberguen espècies vulnerables amb escassa descendència que poden sofrir pèrdues irreversibles a causa d'activitats destructives. Mereixen protecció.

6.      Actuar contra el canvi climàtic. Els oceans estan escalfant-se i acidificant-se a causa del canvi climàtic. Això obliga a les espècies a emigrar i envair altres ecosistemes, i acaba amb corals i amb animals amb petxina. L'impacte sobre les localitats costaneres és impredictible, però catastròfic en tots els casos.

7.      Lluitar per un mar net. Reciclar i reutilitzar per generar menys escombraries i evitar que arribi al mar. Els residus ja es troben a tot arreu: des de microplàstics en el peix a restes en zones profundes i inexplorades fins a recentment.

8.      Anar a energies netes. Els oceans són font d'energies renovables (marees, ones, vent), i en contrapartida reben abocaments de petroli i combustibles.

9.      Invertir més en recerca marina. Probablement sabem més de la lluna que dels oceans. Necessitem una major comprensió del funcionament dels ecosistemes per avaluar millor les seves amenaces i actuar abans que sigui tarda. I no solament això: hi ha milers d'espècies per descobrir!

10.    Conscienciar sobre el mar. Els oceans no són una anècdota, sinó el 71% de la superfície del planeta. Han d'estar al centre de la política i fins i tot dels nostres pensaments.

 

Font:

Ambientum (30 de desembre de 2015)

http://www.ambientum.com/boletino/noticias/10-prioridades-para-los-oceanos-en-2016.asp

 

Sí es pot. L'energia solar ja és la font més barata d'energia a Xile

Un exemple a seguir. Sobre la base d'una recerca dels resultats d'un concurs públic d'energia, convocat pel govern el passat mes, el Deutsche Bank AG va concloure que l'energia solar és ara la font més barata d'electricitat a Xile.


Segons el Deutsche Bank, el preu mitjà de les ofertes de subministrament solar és de $79.30 el megawatt apróx. En canvi, una elèctrica de carbó ofereix als mateixos a un preu de $85.

Font: Diario Ecología


Els guanyadors de la licitació van ser els projectes renovables que van oferir els preus més baixos, tancant contractes per al subministrament d'1.200 gigawatts per hora d'energia.

Entre les 31 empreses participants el preu mitjà de les ofertes guanyadores fou de $79.30 el megawatt-hora, 40% menys que en un concurs de característiques similars al 2013. Les centrals guanyadores hauran d'entrar en funcionament per al 2017.

Entre els oferents, tres parcs solars varen oferir vendre energia entre $65 y $68 el megawatt per hora, va dir Shah. Al seu temps, dos parcs eòlics varen oferir $79 por megawatt la hora, i una planta termosolar amb emmagatzematge va oferir un proveïment de $97. Per últim, una elèctrica del carbó va oferir el mateix a $85.

Aquestes operacions de menor cost haurien de donar lloc a més d'1 gigawatt de nova capacitat solar a Xile sols en aquest any, va afirmar Shah, el que ajudarà al país a aconseguir l'objectiu traçat el 2014 de tenir un 45% de la seva capacitat elèctrica alimentada per fonts renovables.

 

Font:

Diari ecologia (23 de desembre de 2015)

http://diarioecologia.com/si-se-puede-la-energia-solar-ya-es-la-fuente-mas-barata-de-energia-en-chile/  

 

Entra en vigor la nova Agenda de Desenvolupament Sostenible

El passat dia 1 va entrar en vigor oficialment l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible que durant els pròxims 15 anys marcarà la pauta per a construir un món més just i equitatiu per a tota la població, a més de vetllar pel medi ambient. 

Font: Ambientum

L'Agenda, aprovada pels 193 Estats Membres de la ONU el passat setembre, està composada per 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), entre els que destaquen la eradicació de la pobresa i la fam, la consecució d'educació i serveis mèdics universals i la protecció dels ecosistemes marins i terrestres.

 

"Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible són la nostra visió compartida de la humanitat i un contracte social entre els líders del món i les persones"  va dir el Secretari General de la ONU, Ban Ki-moon.

Els ODS aborden les necessitats de les persones dels països desenvolupats i en desenvolupament, posant l'accent que no ha de deixar-se a ningú enrere.

L'Agenda integra les dimensions social, econòmica i ambiental del desenvolupament sostenible, i atén aspectes relacionats amb la pau, la justícia i les institucions eficaces.

La mobilització de mitjans d'aplicació, entre ells recursos financers, desenvolupament i transferència de tecnologia i desenvolupament de la capacitat, així com el paper de les aliances, també es reconeixen com a essencials. 

Per a l'engegada del nou pla, Ban Ki-moon va subratllar que fer realitat l'Agenda és responsabilitat principalment dels països, però va agregar que també requerirà noves aliances i solidaritat internacional.

L'examen dels avanços es durà a terme periòdicament a cada país, amb la societat civil, les empreses i els representants de diversos grups d'interès. A nivell regional, els països compartiran experiències i tractaran assumptes comuns, mentre que amb caràcter anual en ONU, el Fòrum Polític d'Alt Nivell sobre el Desenvolupament Sostenible (FPAN) farà un balanç dels progressos a nivell mundial, identificant les deficiències i qüestions emergents i recomanant mesures correctores.

 

Font:

Ambientum (04 de gener de 2016)

http://www.ambientum.com/boletino/noticias/Entra-en-vigor-la-nueva-Agenda-de-Desarrollo-Sostenible.asp

 

Agricultors de l'Índia aconsegueixen rècords en collites sense utilitzar transgènics

La nova revolució verda neix aquest cop per treure els químics, herbicides, els tòxics i els transgènics. Es la nova revolució verda orgànica. 

Font: Ecoportal


Aquesta vegada han estat els agricultors indis els qui han batut els rècords mundials de producció d'arròs i patates, però també han aconseguit collites amb rendiments sorprenents de blat batent el rècord nacional en un dels estats més pobres de l'Índia, Bihar. Tot va ser fet per la via orgànica sense pesticides, herbicides ni llavors modificades.

 

En el seu cas, Summat Kumar va collir 22,4 tones en només una hectàrea d'arròs, considerant que la mitjana d'aquest cultiu és de 4 o 5 tones per hectàrea, aquest rècord supera l'anterior de 19,4 tones que ostentava el científic xinès Yuang Longping amb el suport del Banc Mundial i companyies productores de transgènics i pesticides.


Tots dos van usar pràctiques antigues com la trucada SRI (Sistema d'intensificació de l'arròs), desenvolupat per un pare jesuïta a mitjan anys 80 a Madagascar.

Els camperols varen assegurar que tot es tracta d'abonament orgànic i més respecte per la naturalesa, però que òbviament les empreses que es fan milionàries amb llavors han minimitzat i llançat dubtes sobre els assoliments dels agricultors.
Esperem que el sistema pugui seguir evolucionant i allò après any a any aconsegueixi demostrar al món que existeixen millors maneres, més simples i econòmiques d'alimentar al món. 

 

El desig és que el sistema pugui seguir evolucionant i any a any es demostri al món que existeixen millors maneres per alimentar al món, sobretot maneres més simples i econòmiques que atorguin millor qualitat de vida per a tots els consumidors i habitants del planeta.

 

Font:

Ecoportal (08 de gener de 2016)

http://www.ecoportal.net/Eco-Noticias/Agricultores-de-la-India-logran-records-en-cosechas-sin-usar-transgenicos

 

Unió Europea:

 

"Naturbanizació" contra l'escalfament global.

Més de la meitat de la població mundial viu en ciutats i el seu alt consum d'energia és indissociable dels canvis climàtics. Els ecologistes recomanen permetre que la naturalesa "envaeixi" les urbs.

 

Primer, la mala notícia: les seqüeles de l'escalfament global poden ser tant dramàtiques per a la vida en una megalòpolis com per als habitants de les illes amenaçades per l'augment del nivell del mar. En el Vell Continent, per exemple, moltes urbs estan assentades a la vora de grans rius i, segons l'Agència Europea de Medi ambient (AEMA), el 20 per cent d'elles corre el risc de veure's inundat. Un perill similar penja sobre tretze de les vint ciutats més grans del món per estar a la vora de l'oceà.

Font: DW

Aquest és només un aspecte de la crisi que a partir d'aquest dilluns (30.11.2015) serà objecte de discussió en la XXI Conferència Internacional sobre Canvi Climàtic (COP21), a París; però és una faceta ineludible perquè més de la meitat de la població mundial viu en ciutats i el seu alt consum d'energia és indissociable de les inclemències meteorològiques que avui l'afligeixen. Aquest cercle viciós és, a més, difícil de revertir; per raons econòmic-existencials, és ingenu esperar que milions de ciutadans es mudin a àrees rurals o menys urbanitzades.


En termes globals, són molt pocs els que estan disposats a abandonar les grans capitals per atenuar els factors humans que propicien l'escalfament global. La bona notícia és que aquesta i altres raons han portat a les organitzacions ecologistes a idear alternatives més viables per posar-li límit als efectes negatius dels canvis climàtics. Una d'elles és la noció de "naturbanizació", que advoca per permetre que la naturalesa "envaeixi" les ciutats mitjançant l'arborització planificada dels carrers i l'ajardinament de les façanes i els sostres dels edificis.

 

Més "verd" y més "blau".

 

A aquesta proposta de reverdiment es sumen iniciatives "blaves" com la d'estimular la proliferació d'estancs, la d'aprofitar l'aigua de la pluja mitjançant una canalització o un emmagatzematge millor concebuts, o la de permetre que rius, rierols, riberes i pantans recuperin certs espais perduts durant els processos d'urbanització dels segles passats. A Alemanya, l'Oficina Federal per a la Protecció de la Naturalesa (BfN) ha estudiat la factibilitat d'aquests plantejaments amb la intenció de reduir les emissions de gasos contaminants.

 

Font: DW

La presidenta de la BfN, Beate Jessel, enumera els beneficis d'aquestes propostes: "Els arbres donen ombra, la vegetació en les façanes dels edificis funcionen com a capes d'aïllament tèrmic i permeten estalviar energia, els jardins en els sostres serveixen com a dipòsits d'aigua, les àrees verdes obertes i les senderes condueixen el vent des de la perifèria fins al centre urbà i filtren l'aire de pols i altres elements perjudicials, i, en general, un major verdor a les ciutats les fa menys hostils per a les aus i els insectes", assegura.


Jessel recorda que les àrees boscoses retenen enormes quantitats d'anhídrid carbònic i que el seu manteniment és tan útil per a les ciutats com els arbres que protegeixen dels devessalls als pobles de les muntanyes. En referir-se a les iniciatives "blaves", Jessel comenta que una major presència de masses d'aigua a les ciutats incrementa la humitat de l'aire i matisa les temperatures en el mitjà urbà. La presidenta del BfN cita com a casos d'aplicació reeixits el "corredor de pluja" de la ciutat de Kamen, prop de Dortmund; la façana vegetal del Consell Municipal de Viena; i el finançament de sostres i façanes "verdes" a Hannover i Hamburg.

 

Font:

DW, Ciència y Ecologia (29 de novembre de 2015)

http://www.dw.com/es/naturbanización-contra-el-calentamiento-global/a-18883032

 

El PE en contra de permetre patents de tècniques tradicionals de millora vegetal.

El Parlament Europeu considera que prohibir las patents de productes vegetals obtinguts amb tècniques tradicionals, com creus i selecció, és fonamental per impulsar la innovació i la seguretat alimentària i protegir als petits agricultors.

En una resolució no legislativa adoptada el dijous, els eurodiputats es mostren sorpresos per la decisió de la Oficina Europea de Patents de permetre el registre d'aquest tipus de productes, demanen a la Comissió que clarifiqui de manera urgent les normes aplicables i que es garanteixi l'accés al material biològic necessari per a aquests cultius. 

 

 

 

 

 

 

 

 

Font: Europarl

La Cambra subratlla que les tècniques de cultiu en busca de millores es porten practicant des del naixement de la agricultura i recalquen que l'accés a material biològic és clau per incentivar la innovació  i el desenvolupament de noves varietats, per a la seguretat alimentària, afrontar el canvi climàtic i impedir l'aparició de monopolis. Els productes obtinguts a partir de processos essencialment biològics, com plantes, llavors, característiques natives i gens deuen per tant quedar exclosos de la patentabilitat, insisteix la resolució, que va tirar endavant amb 413 vots a favor, 86 en contra i 28 abstencions. 

El Parlament demana a la Comissió que deixi clar l'àmbit d'aplicació i la interpretació de les normes vigents -en especial la directiva sobre biotecnologia- de manera urgent i que informi del seu dictamen a la Oficina Europea de patents per assegurar que els productes obtinguts amb tècniques tradicionals no es poden registrar. Els eurodiputats també insisteixen en la necessitat de salvaguardar l'accés al material resultat de procediments especialment biològics per al cultiu.

Font:

Europarl, Agricultura (17 de desembre de 2015)

http://www.europarl.europa.eu/news/es/news-room/20151210IPR06813/El-PE-en-contra-de-permitir-patentes-de-t%C3%A9cnicas-tradicionales-de-mejora-vegetal

 

Dones i el canvi climàtic a la COP21

En alguns països, les dones s'encarreguen del 80% del treball agrícola, i sofreixen les conseqüències directes de l'escalfament global.

Diverses organitzacions al costat d'altres personalitats van demanar que l'acord climàtic tingui un enfocament en gènere i drets humans, per salvaguardar a les poblacions vulnerables.

En el seu reporti sobre canvi climàtic, l'Organització Internacional OXFAM indica que les catàstrofes naturals afecten primer, i amb més intensitat, a les comunitats més pobres. I atès que representen el 70% de la població en pobresa extrema, són les dones els qui suporten la major càrrega enfront dels impactes del canvi climàtic.


Davant això, en el marc del dia temàtic de gènere en la COP21, diversos especialistes i organitzacions es van reunir per exigir que els negociadors no oblidin que l'acord climàtic requereix un enfocament molt clar en gènere i drets humans.

Ségoléne Royal, Ministra d'ecologia, desenvolupament sostenible i d'energia de França, va afirmar que "Perquè l'acord global sigui reeixit, una condició indispensable serà que compti amb un adequat enfocament de gènere".

"Per abordar els efectes del canvi climàtic, es necessita de la capacitat de resiliència que tenen les dones, atès que en alguns països, les dones s'encarreguen del 80% del treball agrícola, i sofreixen les conseqüències directes de l'escalfament global. A més, quan la seguretat alimentària creix, dones i nens es veuen cada vegada més afectats per la desnutrició", va sostenir Royal.


Actors en adaptació Un dels assoliments que més es ressalto en la COP20, és el "Treball a Lima sobre gènere", que dóna un important avanç per a la consolidació de l'enfocament de gènere i drets humans en l'acord mundial de la COP21. El document es va signar amb la finalitat d'involucrar els interessos i necessitats d'homes i dones en relació a les vulnerabilitats que porta amb si l'augment de Gasos d'Efecte Hivernacle (GEI); i que busca acabar amb les bretxes de gènere en l'accés als recursos, educació, capacitació i participació en les polítiques ambientals a nivell mundial.


"Les dones no només són víctimes del canvi climàtic. També són actors en adaptació i resiliència enfront de l'escalfament global", va sostenir Mary *Robinson de la fundació Climate Justice, al mateix temps que va instar que durant les negociacions se'ls doni a les dones una representació important. "Tenim molt a fer davant el canvi climàtic. Hem d'insistir que el preàmbul del text de negociació tingui un punt clar sobre la protecció dels drets humans i l'enfocament en gènere. Ja vam tenir un a Lima, hem de seguir per aquest camí", va sostenir.

 

Abandonar els combustibles fòssils.


Segons Unwomen, les dones representen el 9% de la mà d'obra en el sector de construcció, el 12% en l'enginyeria, el 15% en els serveis financers i empresarials, i el 24% en el sector productiu. Tots aquests sectors són fonamentals per a la creació d'una economia verda, i per això és necessari promoure les polítiques de gènere per fer-li front al canvi climàtic.

En aquest context, Vandana Shiva, activista en favor del ecofeminisme, qui va rebre el Premi Nobel Alternatiu en 1993, va fer un anomenat per eliminar les ments fòssils i abraçar a la naturalesa. "Parlo des del meu cor i estem celebrant el poder de la dona, que és la força més gran de l'univers. És temps de moure les economies tradicionals, perquè ens porten a la separació i a ser poc responsables. Hi ha governs que no són propers al llenguatge de drets humans, i si no baixem els gasos d'efecte hivernacle, els costos d'adaptació seguiran creixent".

 

Font:

Noticies Iruya (11 de desembre de 2015)

http://noticias.iruya.com/a/economia/medio-ambiente/11995-mujeres-y-el-cambio-climatico-en-la-cop21.html

 

Oslo, la primera ciutat del món que prohibirà els cotxes

La nova alcaldessa de la capital noruega ha anunciat que prohibirà la circulació dels vehicles a partir de 2019.TEMES
Mentre l'Ajuntament de Madrid es debat entre la prohibició d'aparcar i la de circular a 70 quilòmetres hora per reduir la contaminació de la capital, altres ajuntaments d'esquerres van molt més lluny.

Font: LibreMercado


És el cas d'Oslo. La nova alcaldessa de la capital noruega, Marianne Borgen, ha anunciat que prohibirà la circulació dels vehicles que utilitzin combustible derivats del petroli pel centre de la ciutat a partir de 2019.


Borgen, que va guanyar les passades eleccions del 14 de setembre, ha pres aquesta decisió amb l'objectiu de reduir un 50% les emissions de CO2 en 2020.


Amb aquesta mesura, la capital noruega serà la primera ciutat del món a acabar amb els cotxes. Oslo té una població de 600.000 habitants i prop de 350.000 vehicles.


La Cambra de comerç d'Oslo ha posat el crit en el cel després de l'anunci de l'alcaldessa a causa que 11 dels 57 grans centres comercials de la ciutat es troben a la zona prohibida.

 

Font:

LibreMercado (11 de desembre de 2015)

http://www.libremercado.com/2015-12-11/oslo-prohibira-los-coches-en-2019-1276563544/

 

La contaminació de l'aire a Europa mata més que els accidents de tràfic

Més de 400.000 europeus moren cada any prematurament pels efectes d'una exposició perllongada a la contaminació atmosfèrica, segons l'últim informe de l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA), amb seu a Copenhague. La publicació de les dades coincideix amb situacions de contaminació greu en varies ciutats de la UE, entre elles Madrid, on avui s'ha prohibit l'aparcament als no residents en el centre de la urbs, per a limitar els riscos per a la salut. 

Font: Euroactiv

Els perills de la carretera no són els més tangibles per als ciutadans: la contaminació atmosfèrica provoca deu cops més morts que els accidents de tràfic. A més a més, 6,5 milions de ciutadans són víctimes de malalties lligades a aquest problema: asma, bronquitis o atacs al cor. Els contaminants també aconsegueixen a la vegetació i a la vida salvatge: un terç dels ecosistemes europeus estan amenaçats pels efectes de la contaminació de l'aire.  

 

El 87% de ciutadans està exposat a nivells elevats de partícules

Si les lleis han aportat millores en les últimes dècades, aquestes segueixen essent insuficients respecte a les recomanacions de la Organització Mundial de la Salud (OMS). 

De fet, el 87% de la població urbana a Europa està exposada a nivells de partícules fines superiors als nivells considerats estàndard per la organització sanitària internacional amb seu a Ginebra.

Per altra banda, les normes molt més laxes de la UE calculen aquesta xifra en el 9% de la població urbana. Equiparar els estàndards de la UE al nivell dels de la OMS suposaria reduir a un terç les concentracions de partícules fines PM2.5, fet que evitaria 144.000 morts prematures respecte a la situació actual, segons l'AEMA. 

L'exposició a l'ozó, a nivells superiors als recomanats per la OMS, afecta al 98% de la població urbana.

En l'altre fidel de la balança, l'objectiu a llarg termini de protecció dels vegetals s'ha aconseguit en el 86% de les zones agrícoles de la UE.

 

Diòxid de nitrogen i ozó a l'excés

D'altra banda, la AEMA ha avaluat per primer cop la xifra de morts prematures degudes al diòxid de nitrogen (NO2): 75.000 a l'any a Europa. El límit anual ha estat "àmpliament superat", especialment a Alemanya, Espanya, França, Itàlia y Regne Unit, amb concentracions del 93% en las creences de grans rutes, apunta la agència europea.

Aquestes conclusions tendeixen a conferir un caràcter immoral a la decisió del mes passat dels ministres europeus de Medi ambient, consistent a disminuir les restriccions de NO2 dels vehicles dièsel en la norma europea. 



L'argument sanitari és vàlid per al clima

A Suïssa, el partit dels Verds pensa basar-se en les conclusions de l'informe de la AEMA per forçar al govern a aprovar l'objectiu nacional de reducció d'emissions de CO2 de 20% a 40% d'aquí a 2020. Si no ho aconsegueixen, els ecologistes amenacen amb iniciar un procés judicial. 


D'altra banda, en 2013 es va proposar a la UE un paquet legislatiu "Aire net". Aquesta iniciativa costaria 2.200 milions d'euros a l'any fins a 2030, però estalviaria 3.300 milions d'euros en costos directes provocats per la contaminació, i entre 40.000 i 140.000 milions d'euros en costos indirectes (lligats a una millora en la salut), O sigui, un benefici 20 vegades superior a la inversió, segons la AEMA. 


Les malalties respiratòries, primera causa de mort en la UE.


Les patologies respiratòries vinculades a les emissions de gasos contaminants procedents de la indústria i l'agricultura han acabat amb la vida de 670.000 europeus en 2012, la major parteix homes. A més d'un greu problema sanitari, suposen un pesat llast econòmic per a la UE.

De fet, la mala qualitat de l'aire és el major risc per a la salut pública en la Unió Europea. Segons les dades de l'últim informe de l'agència estadística comunitària (Eurostat) publicats al setembre passat, el 13% de les morts prematures a Europa estan relacionades amb problemes respiratoris.

Espanya és el cinquè país de la UE en el qual les malalties respiratòries es cobren més vides, amb 68.847 defuncions (17,1% del total).

Només el càncer de pulmó genera la meitat de les defuncions relacionades amb patologies respiratòries en el Vell Continent, i suposa el 5,2% de la xifra total de morts prematures en el bloc comunitari.

La pneumònia, la bronquitis i altres malalties respiratòries cròniques també formen part de les principals causes de mort a Europa, segons apuntava l'informe d'Eurostat, del com es va fer ressò Euractiv.es

 

Font:

Europa Active (03 de desembre de 2015)

http://www.euractiv.es/noticias/La_contaminacion_del_aire_en_Europa_

 

La UE adopta els 118 programes de desenvolupament rural

Amb l'adopció, en el dia d'avui, del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Grècia finalitza el procés d'adopció del conjunt dels 118 programes previstos per al període 2014-2020. Amb una dotació de 99 600 milions d'euros procedents del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (Feader) i altres 60 600 milions d'euros cofinançats per fons públics nacionals i regionals o inversions privades, els PDR ajudaran a les zones i comunitats rurals europees a afrontar els actuals reptes econòmics, mediambientals i socials, i a aprofitar les oportunitats que se'ls ofereixen.


Posant l'accent en aquesta fita, el comissari Phil Hogan ha assenyalat el següent: «La finalitat dels programes de desenvolupament rural és fomentar l'ocupació, el creixement, les inversions i la competitivitat en l'Europa rural. Es pretén que les zones i comunitats rurals estiguin en condicions d'afrontar els nombrosos i variats reptes i oportunitats que se'ls presenten en els àmbits econòmic, social i mediambiental al segle XXI. A través d'inversions estratègiques i intel·ligents, els PDR impulsaran el relleu generacional i crearan condicions que garanteixin el dinamisme de l'economia, la societat i el medi ambient a les zones rurals. Atès que en aquests moments s'està celebrant la COP21 a París, l'atenció se centra inevitablement en l'important repte que representa la lluita contra el canvi climàtic. El programa de desenvolupament rural ha de contribuir de forma significativa a superar aquest repte.».

Les regions predominantment rurals representen el 52 % del territori de la UE i compten amb una població de 112,1 milions d'habitants. Aquestes regions són molt diferents unes d'unes altres i les dificultats al fet que s'enfronten obeeixen a molt variades circumstàncies. Per això, la Comissió ofereix major flexibilitat als Estats membres perquè les ajudes estiguin més adaptades a les necessitats específiques de cada regió o país i reflecteixin la major importància que es concedeix a la subsidiarietat. D'aquesta manera, els Estats membres poden elaborar programes nacionals o regionals que reflecteixin aquestes característiques específiques, basant-se en almenys quatre de les sis prioritats comunes: coneixement i innovació, competitivitat, millor organització de la cadena alimentària, conservació dels ecosistemes, eficiència dels recursos i inclusió social. Aquestes prioritats també posen de manifest que la repercussió positiva dels fons dels PDR no es limita a les comunitats agrícoles i rurals, sinó que s'estén a la societat en general.

Així, per exemple, les autoritats poloneses van decidir dedicar un terç dels fons del seu PDR a la millora de la viabilitat i la competitivitat de les explotacions, amb un programa que proporcionarà ajudes a la inversió a unes 200 000 explotacions agrícoles i a més d'1 800 agrupacions de productors amb la finalitat de crear milers de llocs de treball. Les ajudes per a la instal·lació de joves agricultors estan incloses en nombrosos programes regionals, com els de Picardia o Baixa Normandia a França.

L'acció pel clima figura entre les prioritats més freqüents dels projectes dels PDR nacionals i regionals. Per exemple, Àustria va destinar el 71 % de la seva dotació a una millor gestió dels recursos naturals i al foment de pràctiques agrícoles respectuoses envers el medi ambient, amb l'objectiu que el 83 % de la superfície agrícola es gestioni en el marc de contractes per afavorir una major biodiversitat, i el 75 % a la millora de la qualitat de l'aigua.

De la mateixa manera, la prioritat central del PDR d'Irlanda és restaurar, preservar i millorar els ecosistemes relacionats amb l'agricultura i la silvicultura. Es destinen tres quartes parts del total dels fons d'Irlanda a aquesta prioritat.

Connectar les zones rurals i millorar les infraestructures és una condició important per a la competitivitat. El PDR de Calàbria (Itàlia) contribuirà a la inclusió social i al desenvolupament econòmic a les zones rurals fent arribar una infraestructura de banda ampla de millor qualitat aproximadament a un 48 % de la població rural.

Font:

Europa Active (11 de desembre de 2015)

http://www.euractiv.es/noticias/La_UE_adopta_los_118_programas_de_desarrollo_rural-11074.html

 

Espanya:

 

2,6 milions d'euros per a projectes sobre canvi climàtic, qualitat ambiental i sostenibilitat

Més de 500 propostes han concorregut a aquesta convocatòria que busca recolzar el desenvolupament de projectes vinculats a la millora i conservació del medi ambient.

Font: Ambientum

El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, a través de la Fundació Biodiversitat, destina 2,6 milions de euros per a 93 projectes vinculats a activitats relacionades amb la biodiversitat, el canvi climàtic, la qualitat ambiental i el desenvolupament sostenible.

En total, s'han avaluat 529 propostes rebudes en aquesta edició.

Entre els projectes concedits, 59 són iniciatives destinades a la conservació de la biodiversitat terrestre, línia de treball que suposa el 65% de la quantia de les ajudes. Alguns dels projectes presentats fomentaran l'aplicació de les Directives Europees d'Aus i Hàbitats i la promoció de la gestió sostenible de la ramaderia, l'agricultura, la pesca, el turisme i els usos forestals.

Destaquen en aquesta línia els projectes de conservació d'espècies amenaçades, algunes tan emblemàtiques com l'ós bru, el trenca-ossos, el becut, la malvasia o l'alosa becuda, o espècies endèmiques úniques al nostre país com el fartet i el samaruc.

Així mateix, també es recolza a iniciatives dirigides a impulsar noves eines de conservació de la biodiversitat i actuacions en espais naturals protegits (Parcs Nacionals, Reserves de Biosfera i espais de la Xarxa Natura 2000, entre uns altres). Diversos projectes assajaran diferents fórmules de custòdia del territori. En aquest mateix context, es van a cofinançar diversos projectes LIFE Naturalesa.

Per la seva banda, en la línia de biodiversitat marina, es destinen 600.000 euros per a l'execució de 20 projectes. La temàtica dels projectes seleccionats és variada, des de la integració de les noves tecnologies en la conservació com la creació d'aplicacions informàtiques, fins a la lluita contra espècies exòtiques invasores, passant per projectes per fomentar la participació de pescadors, bussejadors i usuaris en general en la conservació del mitjà marí. 

En aquesta línia, destaquen projectes de conservació d'espècies amenaçades com les orques, l'anguila europea o la tortuga babau, i projectes per a la millora dels hàbitats costaners i marins. També destaquen projectes per a la millora de l'estat legal de protecció d'àrees marines, com un projecte per incrementar la informació sobre la biodiversitat marina als voltants de la Illa del Ferro. Un altre projecte teixirà una gran manta solidària per commemorar el dia dels Oceans.

Pel que fa a iniciatives relacionades amb el canvi climàtic i la qualitat ambiental, són 14 els projectes als quals es dota amb un pressupost de 300.000 euros. 

Destaquen els projectes relacionats amb la prevenció, disminució i control de la contaminació i el foment de la salut a través de la millora de la qualitat de l'aire, una mobilitat més sostenible i l'adequada gestió dels residus. Diversos projectes tractaran de buscar l'aliança de la ciutadania en la consecució d'aquestes finalitats a través de la divulgació i la sensibilització ambiental.

En aquesta mateixa línia, s'estan recolzant iniciatives la finalitat de les quals és desenvolupar els objectius del Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic (PNACC).

La resolució relativa a aquesta convocatòria d'ajudes, incloent el llistat de projectes ja seleccionats en la resolució parcial, es fa pública a la pàgina web de la Fundació Biodiversitat: www.fundacion-biodiversidad.es.

Font:

Ambientum (29 de desembre de 2015)

http://www.ambientum.com/boletino/noticias/26-millones-de-euros-para-proyectos-sobre-cambio-climatico-calidad-ambiental-y-sostenibilidad.asp

 

Reptes del projecte Life Infonatur

El projecte europeu Life Infonatur 2000, que des de fa tres anys ha bolcat els seus esforços a donar a conèixer a Espanya la xarxa Natura 2000 i les múltiples oportunitats que poden oferir els espais que estan inclosos en ella, afronta la recta final i ho fa amb l'objectiu que en acabar 2016 la xarxa sigui més coneguda i sobretot més valorada per la societat.

En Infonatur participen com a socis la Junta d'Extremadura, la Diputació Provincial de Lleida, el Patronat de Turisme de la Costa Brava i l'Agència EFE, i col·labora també el Govern d'Espanya a través dels Ministeris d'indústria, Energia i Turisme i d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Font: Ambientum


A més de posar el focus en alguns espais que estan inclosos a la xarxa i que poden servir d'exemple per donar a conèixer les oportunitats socioeconòmiques que aquests llocs poden tancar, el projecte dóna protagonisme als professionals que viuen i treballen sobre el territori inclòs en Natura 2000.

El seu testimoniatge, en moltes ocasions crític cap a aquesta figura, i la seva experiència, són un dels pilars bàsics sobre els quals se sustenta el projecte Life + Infonatur. I per tractar de vèncer les reticències que la xarxa Natura 2000 encara desperta, sobretot entre professionals del sector primari, el projecte preveu la celebració de tallers dirigits a agricultors, ramaders, empresaris turístics o funcionaris amb la finalitat de millorar el nivell de coneixement que tenen sobre la xarxa i de bandejar algunes errònies percepcions que poden tenir sobre ella.

La Unió Europea i tots els socis implicats en aquest projecte s'han fixat com a objectiu prioritari precisament combatre l'ampli desconeixement que existeix en la societat espanyola de la xarxa Natura 2000, dels seus valors i dels recursos naturals que alberga; l'errònia percepció que tenen d'ella molts professionals del sector primari; o el reduït desenvolupament socioeconòmic sostenible que existeix en molts dels espais de la xarxa. 

I per aconseguir-ho resta un any; un any per incidir en les limitacions que tenen els espais Natura 2000, però sobretot en les oportunitats que poden convertir-los en un motor del desenvolupament local i per bandejar d'una forma definitiva la sensació assentada encara en molts llocs que aquesta és una figura de protecció que pot actuar com una barrera d'aquest desenvolupament.


Sobre LIFE+ INFONATUR 2000


Difondre el significat i els valors de la Xarxa Natura 2000 és l'objectiu del projecte Life+ "Infonatur 2000", cofinançat per la UE i que coordina la Junta d'Extremadura, i en el qual participen la Diputació de Lleida, el Patronat de Turisme Costa Brava i l'Agència EFE.


Font:
Ambientum (07 de gener de 2016)

http://www.ambientum.com/boletino/noticias/Retos-del-proyecto-Life-Infonatur-.asp

 

Espanya és el sext país europeu en invencions per a combatre el canvi climàtic

El número d'invencions en tecnologies de mitigació del canvi climàtic en tor el món ha augmentat de manera constant des que es va firmar el Protocol de Kyoto el 1997, segons revela un informe de la Oficina Europea de Patentes (OEP) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. El Vell Continent és líder mundial en avanços tècnics cap a una economia baixa en carboni i Espanya es troba entre els sis països de la Unió Europea que representen més del 80% de totes les invencions europees en tecnologies sostenibles.

Font:Europa Active

Les invencions en tecnologies de mitigació del canvi climàtic han crescut fins a cinc cops en tot el món entre 1995 y 2011, segons posa de manifest l'anàlisi, que ha estat presentat en el Fòrum d'Innovació Sostenible 2015.  A més a més, aquests avanços representen gairebé el 6% del total de les invencions del món, essent el seu creixement molt més ràpid que el d'altres tecnologies. 

Gràcies a això, la intensitat de carboni del PIB a Europa ha caigut un 30% en les últimes dècades, fet que significa que el CO2 (en kg) per euro del PIB europeu s'ha reduït en un terç des de 1995, i ha estat el més baix al món desenvolupat des de l'any 2000, com apunta l'estudi. 

No obstant això, no seria suficient per afrontar aquest "desafiament global", com ha indicat Benoit Battistelli, president de la OEP, qui assegura que "necessitem amb urgència noves tecnologies".

"L'informe mostra que en combinació amb la legislació i les polítiques per promoure tecnologies de mitigació del canvi climàtic, el sistema de patents pot oferir suport a la investigació, el desenvolupament i la innovació en aquest camp, així com impulsar els fluxos comercials i d'inversió, i la transferència d'aquestes noves tecnologies a altres regions",

El paper d'Europa en aquest camp és fonamental, ja que actualment ostenta el lideratge internacional en avanços tècnics cap a una economia baixa en carboni, produint al voltant d'una quinta part de totes les invencions i si es tenen en compte únicament les "d'alt valor", és a dir, les de major potencial econòmic, s'eleva a gairebé dues quintes parts. 

Europa, líder mundial en tecnologies verdes.

Els Estats membres es constitueixen a més com un fort bloc en el comerç de mercaderies baixes en carboni, col·locant a Europa com el major importador i el segon exportador.

Així mateix, el Vell Continent és una font important d'inversió estrangera directa en aquestes invencions, amb una inversió que abasteix tots els continents. 

A més a més, fins el 80% d'aquest "poder" en invencions europees en tecnologies "verdes" resideix únicament en sis països de la UE. Alemanya s'emporta gairebé la meitat i la segueixen França, el Regne Unit, Itàlia, Suècia i Espanya.

 

Font:

Europa Active (09 de desembre de 2015)

http://www.euractiv.es/noticias/Espana_es_el_sexto_pais_europeo_en_invenciones_

 

Aprovat un Reial Decret per a regular ajudes a la paralització de la pesca.

El Govern aprova un Reial Decret per a regular les ajudes a la paralització temporal i definitiva de l'activitat pesquera.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Font: Ambientum

En línia amb el Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP), la norma estableix un nou marc normatiu en matèria de gestió de les ajudes a la paralització de l'activitat pesquera.

El Consell de Ministres ha aprovat avui, a proposta del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, un Reial decret per a regular les ajudes a la paralització temporal i definitiva de l'activitat pesquera, en el marc del Fons Europeu Marítim i de Pesca. D'aquesta manera, la nova norma estableix les disposicions necessàries per a l'aplicació a Espanya del Reglament que regula aquest Fons.

En concret, aquest Reial Decret es basa en dos pilars fonamentals, com són la regulació de les ajudes a la paralització definitiva de l'activitat pesquera i les ajudes a la paralització temporal d'aquesta activitat. 

Paralització Definitiva

Així, les ajudes a la paralització definitiva tenen com a finalitat, única i exclusiva, de facilitar l'ajustament de la capacitat de pesca de la flota a les seves possibilitats reals, amb l'objectiu d'aconseguir un equilibri estable i durador entre ambdós. 

Així mateix, estableix un model de gestió de les ajudes únic per a tot l'Estat, la gestió del qual recau en la Secretaria General de Pesca. En casa convocatòria d'ajuda que es publiqui es consensuarà amb les comunitats autònomes afectades els vaixells que siguin objecte de paralització definitiva. 

No obstant, s'exceptuen d'aquesta gestió centralitzada les flotes que pesquen exclusivament en aigües interiors i les dedicades al "marisqueig" a flota o des d'embarcació, així com la flota radicada en ports base de la Comunitat Autònoma del País Basc que, pel seu propi sistema de finançament, no poden percebre finançament addicional a l'Estat.

Les ajudes es destinaran als propietaris i als pescadors d'aquells vaixells actius que hagin exercit una activitat pesquera, com a mínim 90 dies a l'any al mar, durant els dos anys anteriors a la sol·licitud de l'ajuda.

Igualment, s'estableix el requisit d'edat mínima del vaixell, de deu anys, per poder beneficiar-se de l'ajuda per paralització definitiva, amb la finalitat d'evitar l'abandonament de l'activitat dels vaixells més moderns de la flota.

La paralització definitiva es materialitzarà mitjançant el desballestament del vaixell i, excepcionalment, mitjançant el condicionament del mateix per a activitat diferent de la pesca comercial o, en el cas de vaixells tradicionals de fusta, per a la seva instal·lació en terra com a bé patrimonial.

Així mateix, el Reial Decret regula les despeses que podran considerar-se com subvencionables, així com els baròmetres aplicables i el mètode de càlcul de l'ajuda. 

Finalment, es regula el procediment per a la tramitació de les sol·licituds gestionades per l'Administració General de  l'Estat i la participació de les Comunitats Autònomes en el procés de selecció dels vaixells que varen ser beneficiaris de les ajudes

Paralització Temporal

D'altra banda, les ajudes a la paralització temporal de l'activitat pesquera s'emmarquen dintre les mesures de foment de la competitivitat i la viabilitat de les empreses. 

Així, els supòsits en els que podran donar-se ajudes vinculades a la paralització temporal de l'activitat pesquera es redueixen de manera significativa i queden recollits en aquest Reial Decret.

D'aquesta manera, la gestió de les ajudes recaurà en la Secretaria General de Pesca quan estiguin originades per la no renovació d'un acord de col·laboració de pesca amb un tercer país o els seus protocols; o quan s'adoptin mesures d'emergència per la Comissió o d'àmbit nacional, sempre que afectin a més d'una comunitat autònoma. En la resta de supòsits, les comunitats autònomes els ports de les quals radiquin als vaixells per la paralització temporal seran els competents en la gestió.

Un altre element bàsic d'aquest model de gestió es refereix al principi de no discriminació, en quant als baròmetres  d'ajudes i a la duració de la mateixa, entre els vaixells de diferents ports afectats per una mateixa aturada temporal. Amb aquesta fi, la Conferència Sectorial acordarà, anualment, les aturades que siguin objecte d'ajuda, un cop escoltats els grups de treball per caladors que estan constituïts a la Secretaria General de Pesca.

S'exceptuen del model anterior, ja que seran gestionades i finançades per les comunitats autònomes, les ajudes destinades a les flotes que  exceptuïn del modelo anterior, ja que seran gestionades i finançades per els comunitats autònomes, les ajudes destinades a flotes que pesquin exclusivament en aigües interiors o les que exerceixin, exclusivament, l'activitat de marisqueig a flota o des d'embarcació, i les ajudes destinades a vaixells amb port en base a la Comunitat Autònoma del País Basc. 

Les ajudes estaran destinades tant als armadors dels vaixells de pesca afectats per l'aturada, com als pescadors enrolats en aquests vaixells.

Entre altres requisits, s'estableix que els vaixells objecte de l'ajuda hauran de portar a terme una activitat pesquera d'almenys 120 dies al mar, durant els dos anys anteriors a la data de sol·licitar l'ajuda i, igualment, els pescadors hauran d'haver treballat al mar al menys 120 dies durant el mateix període de temps a requisits, s'estableix que els vaixells objecte de l'ajuda hauran d'haver portat a terme una activitat pesquera de, al menys, 120 dies al mar, durant els dos anteriors a la data de sol·licitar l'ajut, igualment, els pescadors hauran d'haver treballat al mar al menys 120 dies igual al vaixell afectat per la paralització temporal.

Font:

Ambientum (30 de desembre de 2015)

http://www.ambientum.com/boletino/noticias/Aprobado-un-Real-Decreto-para-regular-ayudas-a-la-paralizacion-de-la-pesca.asp

 

Catalunya:

Reclam ecologista per tancar les nuclears el 2021

Un document fet per 50 experts i activistes antinuclears de l'Estat proposa tancar les centrals d'Ascó i Vandellòs l'any que renoven els permisos. 

ERC, el PSC, la CUP, ICV y Podem hi donen suport.

 

Font: El Punt Avui

La Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE), que agrupa la majoria de grups ecologistes de l'Estat, va presentar ahir a l'Espai Kesse de Tarragona el document Calendari de tancament de les centrals nuclears. El portaveu de la xarxa a Tarragona i l'Ebre i d'Ecologistes en Acció, Eloi Nolla, va exposar el document, que ha estat elaborat i acordat per 50 experts i activistes del moviment antinuclear. Eloi Nolla alerta "del perill que l'Estat espanyol estableixi un greu precedent allargant la vida de la central de Garonya fins als 60 anys" tal com demanen alguns sectors del lobby nuclear. Segons Nolla, la central de Burgos, després de gairebé 43 anys, "té la mateixa edat i tecnologia que Fukushima". 


En quant a les nuclears tarragonines, les centrals d'Ascó I (1984) i Ascó II (1986) han de renovar el permís de funcionament el 2021, mentre que Vandellòs II (1988) ha de fer-ho el 2020. Nolla va explicar que la solució més viable econòmicament seria no renovar els permisos de les nuclears, per tal d'evitar les despeses d'indemnització a les empreses. Nolla recorda que "són més les centrals que es desmantellen que les que es posen en funcionament". Nolla considera que el govern espanyol ha "d'europeïtzar-se" i apostar per tecnologies modernes i les energies renovables. És per això que la xarxa ecologista proposa tancar les centrals, coincidint amb l'escalfament de renovacions.

A l'acte de presentació del document també varen donar-hi suport els diputats Sergi Saladié (CUP), Marc Sanglas (ERC) i Hortènsia Grau (ICV) i l'ex conseller Xavier Sabaté (PSC). La xarxa també confirma el sosteniment d'altres partits com per exemple Podem, En Comú Podem i Esquerra Unida.

La Xifra 20 por cent de la producció elèctrica de l'Estat espanyol prové actualment de les centrals nuclears.

El gas com a energia de transició.


A Catalunya, hi ha 4.200 MW de gas de cicle combinat, que funcionen aproximadament a un 15% del rendiment. La xarxa ecologista planteja, com a solució temporal, explotar la capacitat d'aquestes centrals per garantir el subministrament elèctric en absència de les nuclears. Aquesta mesura, que duraria uns deu anys, seria suficient per a que l'Estat tingués temps per implantar les energies renovables. L'únic inconvenient, admès pels ecologistes, és que durant aquest temps s'augmentarien les emissions. 

 

Font:

El Punt Avui (17 de desembre de 2015)

http://www.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/924167-clam-ecologista-per-tancar-les-nuclears-lany-2021.html

 

Barcelona prohibeix l'ús d'herbicida glifosats als seus jardins públics

Diverses associacions ecologistes havien demanat la seva eradicació per possibles efectes sobre la salut.

Els jardins públics i altres espais verds de Barcelona deixaran de ser tractats amb l'herbicida glifosat i es buscaran alternatives "ecològiques més adequades i respectuoses amb la salut de les persones i el medi ambient", segons ha acordat la comissió municipal d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. L'ajuntament ha establert un període màxim de transició d'un any per aconseguir l'objectiu.

Font: el Periódico


El grup Barcelona en Comú, recollint la proposta d'entitats ecologistes promotores d'aquesta iniciativa, ha aconseguit l'aprovació per unanimitat de tots els grups del consistori.


Havien sol·licitat la prohibició, entre uns altres, Ecologistes en Acció, Àgora, Som lo que Sembrem, Col·lectiu Males Herbes, Associació de Persones Afectades per Productes Químics i Radiacions Ambientals i el comitè d'empresa de Parcs i Jardins de Barcelona. Els seus representants varen mostrar la seva satisfacció en concloure la reunió i van confiar que la mesura s'estengui a altres ciutats.


El glifosat, segons explica una nota informativa de l'ajuntament, "és un herbicida total no selectiu que s'empra per matar herbes i arbustos, s'infiltra en el sòl, és molt soluble en l'aigua, i persistent en el mitjà. Contamina els aqüífers, és tòxic per a la fauna aquàtica, els animals domèstics o el bestiar".


El glifosat ha estat classificat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com "probablement cancerigen per als humans".

 

Existeixen estudis científics, insisteixen les associacions que han demanat la seva prohibició, "que relacionen l'ús del glifosat amb un increment del risc de patir diverses afeccions i malalties". El glifosat, amb una patent que va expirar l'any 2000, es troba actualment al mercat baix nombroses marques.


"A partir de l'aprovació acordada -prossegueix la nota municipal-, s'iniciaran els treballs necessaris per a la transició cap a una jardineria ecològica gestionada públicament amb criteris de qualitat i sostenibilitat, evitant l'ús de agrotòxics, les podes excessives, l'ús d'espècies no adaptades al mitjà o amb necessitats hídriques excessives".


L'Ajuntament de Barcelona informarà a la ciutadania de "els motius pels quals cal evitar l'ús del glifosat i els avantatges que pot suposar la transformació del paisatge urbà, ja que, en alguns casos, deixar créixer les herbes suposarà un benefici per a la biodiversitat i la qualitat del medi ambient urbà".


Efecte multiplicador.


Amb la finalitat de contribuir a garantir que aquesta mesura sigui efectiva amb "efecte multiplicador beneficiós a nivell supramunicipal", l'Ajuntament de Barcelona proposarà als ajuntaments de l'àrea metropolitana que prenguin mesurades en la mateixa línia.


"Per qüestions de salut pública i per evitar l'ús d'aquest tipus de productes perjudicials en jardins privats, vivers de plantes i zones sota responsabilitat no municipal (com per exemple les vies de tren), es faran campanyes de sensibilització i jornades informatives dirigides als propietaris de jardins privats, als professionals "viveristas" i responsables d'altres administracions", conclou el consistori.

 

Font:

El Periódico (22 de desembre de 2015)

http://www.elperiodico.com/es/noticias/medio-ambiente/barcelona-prohibe-uso-herbicida-glifosato-jardines-publicos-4773205

 

Un llac del Pirineu recupera la seva transparència gràcies a un programa de millora ambiental.

A l'Estany Closell s'han retirat peixos exòtics i això ha frenat la proliferació d'algues

L' Estany Closell, un petit llac de l'alta muntanya situat al parc natural de l'Alt Pirineu, ha recuperat la seva transparència natural gràcies al desenvolupament d'un projecte ambiental afavorit pel programa europeu Life, segons mostren les fotografies fetes abans (2013) i després (2015) de les actuacions. 

Font: El Periódico

L'actuació fonamental ha consistit en eliminar un petit peix exòtic, el barb vermell ("Proxinus proxinus"), que havia estat introduït que havia estat introduït accidentalment als anys 80 com a esquer per pescar truites. El barb vermell s'alimenta dels microorganismes que a la vegada es mengen les algues i frenen la seva excessiva proliferació.  

Exemplars de barb vermell, espècie introduïda en molt llacs i torrents de muntanya.

"Degut a la presència excessiva dels barbs vermells, l'estany s'havia emplenat d'algues planctòniques i havia canviat el seu blau característic pel "verd", explica Marc Ventura, investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i coordinador del projecte. Ara les algues tornen a ser transparents. 

El projecte ambiental, denominat LimnoPirineus, està coordinat pel CEAB, institut dependent del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i compta amb socis a la Universitat de Barcelona (UB), el Conselh Generau de Aran, el Departament de Territori de la Generalitat i les empreses Forestal Catalana i Sorelló. També col·laboren la Diputació de Lleida.

L'objectiu del LimnoPirineus, que es va engegar en l'estiu del 2014, és la recuperació dels ambients aquàtics d'alta muntanya (rius, 'estanys', fonts carbonatades i 'molleres') dels parcs del Alt Pirineu i d'Aigüestortes- Sant Maurici.

També es realitzen diverses campanyes de sensibilització amb els pescadors "perquè entenguin que no és bé que en aquests ambients hi hagi peixos introduïts", diu Ventura.

De fet, com explica l'investigador, la ubicació i morfologia d'aquests llacs, herència de l'última glaciació, impossibilita la presència de qualsevol tipus de peix. "Malgrat que en molts hi ha actualment truites, no han arribat allí de manera natural.

Encara que hi ha constància de llacs amb truites des del segle XIII, en la majoria dels casos van ser introduïdes al llarg del segle XX", prossegueix l'investigador del CEAB-CSIC.

Dues alteracions al segle XX.

L'Estany Closell va sofrir dues alteracions essencials al llarg del segle XX. Durant els anys 50-60 es va construir una galeria just per sota de l'estany per a aprofitaments hidroelèctrics, la qual cosa va alterar el nivell de l'aigua. Més endavant, en 1969, es van introduir truites i, finalment, ja en els anys 80, el barb vermell. Les truites van acabar desapareixent de forma natural.

A causa de l'abundància de barb vermell, la transparència de l'Estany Closell va ser disminuint progressivament. El petit peix depreda sobre la major part de les espècies autòctones dels estanys (incloent larves d'insectes i petits crustacis, com la puça d'aigua) que s'alimenten de les algues.


Inicialment, els treballadors de l'empresa col·laboradora Sorelló i de la Generalitat pescaven barbs vermells a un ritme d'un miler diari, mitjançant xarxes i una espècie de paranys per a peixos. A mesura que es reduïa la població, minvaven les captures i ara amb prou feines s'arriba als quatre exemplars per setmana, prossegueix Ventura.


Resultats 24 mesos després.


Gairebé 24 mesos després de començar la captura de barbs vermells a l'Estany Closell, es calcula que s'ha eliminat el 99% de la població. "Des que van començar els primers treballs, l'evolució del color verd cap a la transparència que mostra ara el llac confirma l'eficàcia de les tasques de restauració", confirma el coordinador del projecte. El canvi es deu sobretot a la recuperació de les poblacions de la puça d'aigua, un petit crustaci característic dels llacs d'alta muntanya que s'alimenta d'algues. També han tornat amfibis com a tritons i granotes.

Pròximament es preveu actuar de forma similar als "estanys" de Naorte i Rovinets, també situats al municipi de Lladorre i afectats pel mateix problema.

Així mateix, es retiraran les truites en diversos llacs d'Aigüestortes on actualment ja està prohibit pescar. "La gent pensa que sempre ha hagut truites, però no és així, i si no frenem la seva presència estem eliminant la resta de fauna autòctona", insisteix Ventura. "La Federació Catalana de Pesca està del nostre costat", conclou.

 

Font:

El periódico (25 de novembre de 2015)

http://www.elperiodico.com/es/noticias/medio-ambiente/estany-closell-alt-pirineu-recupera-transparencia-limnopirineus-4701329

 

URV-CEDAT:

Videoconferència sobre la Conferència de París (COP21) sobre canvi climàtic

El 10 de desembre, al Seminari 1 del Departament de Dret Públic, del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili, es va realitzar una videoconferència des de París a càrrec del Prof. Dr. Rodolfo Godínez Rosales, Director General de Drets Econòmics, Socials, Culturals y Ambientals, Sexta Visitaduria General de la Comisió Nacional de Drets Humans, de Mèxic. Un cop més, com cada any, el Dr. Godínez ens va oferir un testimoni de primera mà sobre el transcurs i els detalls de la COP21. Es pot veure online en el següent enllaç: http://videoconferencia.urv.es/r55892729/

Font:

URV-CEDAT (10 de desembre de 2015)

http://www.cedat.cat/noticies/741/videoconferencia-sobre-la-conferencia-de-paris-cop21-sobre-cambio-climatico

 

Resolució relativa als Ajuts Josep M.Prats Canut per a estudiants del Màster en Dret Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili

El passat 18 de desembre de 2015 es va fer pública la resolució relativa als Ajuts Josep M. Prats Canut que des de la Diputació de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili es va acordar de conformitat amb el conveni de data 29 de setembre de 2015.

Amb la col·laboració d'ambdues institucions es va arribar a un acord amb la finalitat de concedir unes beques dirigides a dos estudiants del Màster en Dret Ambiental per als cursos 2015-2016 y 2016-2017.

D'acord amb les bases de la convocatòria d'ajudes Josep Miquel Prats Canut elaborada per ambdues parts, els beneficiaris han estat dos estudiants de nou accés i a temps complet del Màster Universitari en Dret Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili: Ana Belén Planells Tur y Diana Carolina Gran Valdivieso.

Font:

URV-CEDAT (18 de desembre de 2015)

http://www.cedat.cat/noticias/743/resolucion-relativa-a-las-ayudas-josep-mprats-canut-para-estudiantes-del-master-en-derecho-ambiental-de-la-universitat-rovira-i-virgilin

 

Membres del CEDAT assisteixen a la "Sessió Formativa: L'accés als recursos de la UE per a les víctimes d'abusos de las empreses dels drets humans"

Els professors Antoni Pigrau y Antoni Cardesa Salazmann, del Departament de Dret Internacional Públic de la Universitat Rovira i Virgili, i ambos membres del CEDAT, assisteixen a la "Trainning Session".

La Sessió Formativa es va celebrar el 16 de desembre a la Haus der Europäischen Union, Viena, i va ser organitzada pel Ludwig Boltzmann Institute of Human Rights (BIM) mitjançant el projecte europeu "Business and Human Rights challenges for cross-border litigation in the European Union".

Font: Ludwig Boltzmann Institute, Human Rights

A la sessió es va informar sobre les possibilitats i reptes legals actuals així com es va obrir un fòrum de debat entre els investigadors del projecte i els experts externs que varen assistir a la sessió.

Aquesta ha constituït la tercera sessió de formació del projecte, celebrades les dues anteriors a San Sebastian (Espanya), al febrer de 2015, i a Tilburg (Països Baixos), al juny de 2015.

A la sessió varen assistir diferents experts de diferents àmbits: professors, ONG, representants d'empreses, advocats així com jutges.

Font:

Ludwig Boltzmann Institute, Human Rights (16 de desembre de 2015)

http://bim.lbg.ac.at/en/story/training-session-access-remedies-eu-victims-corporate-related-human-rights-abuse

 

Projecte Jocticia Ambiental: Guia docent de secundària. E-waste. L'altra cara de la tecnologia

L'estudiant de doctorat de la Universitat Rovira i Virgili, Stephanie Ascencio, va presentar una comunicació a la IV Trobada Estatal d'Educació Ambiental i II fòrum estudiantil "universitaris per la sostenibilitat". El congrés es va realitzar el passat 3, 4 i 5 de desembre de 2015 a Morelia, Michoacán, Mèxic. L'esdeveniment, en seu al Centre d'Informació Art i Cultura (CIAC), de la Ciutat Universitària, va reunir als experts (educadors, promotors i comunicadors), al camp de l'Educació Ambiental de l'Estat de Michoacán. Es varen intercanviar experiències, metodologies i propostes que contribuiran a l'enfortiment de la cura del medi ambient.

Al Projecte es varen abordar temes relacionats amb la gestió escolar, plans i programes d'educació, gestió i formació institucional per a l'educació, pedagogia i didàctica de l'educació ambiental.

Varen participar la Universitat Nicolaita, la Secretaria d'Urbanisme i Medi Ambient (SUMA), la Secretaria d'Educació a l'Estat (SEE), la Secretaria de Medi Ambient i Recursos Naturals (SEMARNAT) i el Consell Estatal d'Ecologia (COEECO).

Font:

Gaceta Nicolaita (30 de novembre de 2015)

http://www.gacetanicolaita.umich.mx/noticias/crisol20151130b.html

 

"Taller d'iniciació al compostatge Casolà"

El 15 de desembre de 2015, al seminari 1 del Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili, Campus Catalunya, es va celebrar el taller d'iniciació al compostatge casolà impartit per Joan Vives.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Font: Horts Socials URV

Els aspectes que es van tractar foren l'aprenentatge a com reciclar i aprofitar les restes mitjançant el compostatge així com el mode d'aprofitar de nou l'adob.

Es va realitzar amb la col·laboració de la URV i "l'Hort de la Sínia". 

NORMATIVA

Unió Europea:

Decisió d'Execució (UE) 2015/2281 de la Comissió de 4 de desembre de 2015 per la que s'autoritza, d'acord al Reglament (CE) nº 1829/2003 del Parlament Europeu i del Consell, la comercialització de productes que es contenen al blat de moro modificat genèticament MON 87427 (MON-87427-7), estan composats d'aquest blat de moro o s'han produït a partir d'ell.

Per a més informació:

DOUE L núm. 322 de 8 de desembre de 2015, pp. 1 a 6, pp. 1/6

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32015D2281&from=ES

 

Reglament (UE) del Parlament Europeu i del Consell de 25 de novembre de 2015 relatiu als nous aliments, pel que es modifica el Reglamento (UE) nº 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell i es deroguen el Reglament (CE) nº 258/97 del Parlament Europeu i del Consell i el Reglament (CE) nº 1852/2001 de la Comissió.

Per a més informació:

DOUE L núm. 327 de 11 de desembre de 2015, pp. 1 a 22, pp. 1/22

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32015R2283&from=ES

 

Reglament (UE) 2015/2449 del Consell, de 14 de desembre de 2015, que modifica el Reglament (UE) nº 1387/2013, pel que es suspenen els drets autònoms de l'aranzel duaner comú sobre alguns productes agrícoles i industrials.

Per a més informació:

DOUE L núm. 345, de 30 de desembre de 2015, pp. 11 a 213, pp. 1/213

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=OJ:JOL_2015_345_R_0002&from=ES

 

Reglament d'Execució (UE) 2015/2405 de la Comissió, de 18 de desembre de 2015, relatiu a la obertura i mode de gestió dels contingents aranzelaris de la UE per als productes agrícoles originaris d'Ucraïna.

Per a més informació:

DOUE  L núm. 333, de 19 de desembre de 2015, pp. 89 a 96, p. 1/8

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32015R2405&from=ES

 

Decisió d'Execució (UE) 2015/2398 de la Comissió, de 17 de desembre de 2015, relativa a la informació i documentació sobre la sol·licitud per a la inclusió a la llista europea d'instal·lacions de reciclatge de vaixells d'una instal·lació situada a un tercer país.

Per a més informació:

DOUE L núm. 332, de 18 de desembre de 2015, pp. 145 a 155, p. 1/11

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32015D2398&from=ES

 

Espanya:

Reial Decret 1086/2015, de 4 de desembre, pel que es modifica el Reial Decret 1308/2011, de 26 de setembre, sobre protecció física de las instal·lacions i els materials nuclears, i de les fonts radioactives.

Per a més informació:

BOE núm. 302, de 18 de desembre de 2015, pp. 119164 a 119169, p. 1/6

https://www.boe.es/boe/dias/2015/12/18/pdfs/BOE-A-2015-13784.pdf

 

Reial Decret 1151/2015, de 18 de desembre, pel que es modifiquen el Reial Decret 550/2014, de 27 de juny, pel que es desenvolupen els requisits i el procediment per al reconeixement de les Entitats Associatives Prioritàries i per la seva inscripció i baixa al Registre Nacional d'Entitats Associatives Prioritàries, previst a la Llei 13/2013, de 2 d'agost, de foment de la integració de cooperatives i d'altres entitats associatives de caràcter agroalimentari, i el Reial Decret 1079/2014, de 19 de desembre, per a l'aplicació de les mesures del programa de sosteniment 2014-2018 al sector vitivinícola.

Per a més informació:

BOE núm. 303, de 19 de desembre de 2015, pp. 119945 a 119951, p. 1/7

http://www.boe.es/boe/dias/2015/12/19/pdfs/BOE-A-2015-13876.pdf

 

Ordre IET/2839/2015, de 23 de desembre, per la que s'aproven les quotes de la Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petrolífers corresponents a l'exercici 2016.

Per a més informació:

BOE núm. 312, de 30 de desembre de 2015, pp. 123269 a 123270, p. 1/2

https://www.boe.es/boe/dias/2015/12/30/pdfs/BOE-A-2015-14275.pdf

 

Resolució de 23 de desembre de 2015, de la Secretaria d'Estat d'Energia, per la que es desenvolupa el procediment d'adquisició de gas d'operació.

Per a més informació:

BOE núm. 312, de 30 de desembre de 2015, pp. 123404 a 123405, p. 1/2

http://www.boe.es/boe/dias/2015/12/30/pdfs/BOE-A-2015-14281.pdf

 

Ordre AAA/2787/2015, de 18 de desembre, per la que s'autoritza un transvasament de 6 hm3 des de els embassaments de Entrepeñas-Buendia, a través de l'aqüeducte Tajo-Segura, per al mes de desembre de 2015.

Per a més informació:

BOE núm. 306, de 23 de desembre de 2015, pp. 121479 a 121479, p. 1

https://www.boe.es/boe/dias/2015/12/23/pdfs/BOE-A-2015-14025.pdf

 

Catalunya:

Decret 242/2015, de 10 de novembre, pel que es regula el desarrelament d'arbres i arbustos a Catalunya.

Per a més informació:

DOGC núm. 6996, de 12 de novembre de 2015, p. 1/5

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6996/1456409.pdf

 

Decret 178/2015, de 4 d'agost de 2015, pel que s'aprova el Reglament d'impost de la emissió d'òxids de nitrogen a la atmosfera produïda per la aviació comercial, l'impost sobre la emissió de gasos i partícules a la atmosfera produïda per la indústria i l'impost sobre la producció  d'energia elèctrica d'origen nuclear.

Per a més informació:

DOGC núm. 6929, de 6 d'agost de 2015, p. 1 /6

http://dtes.gencat.cat/appdmah_Front/archivoLegislacionAction.do?legislacio=20210724&arxiu=20210724e.pdf

 

Decret 198/2015, de 8 de setembre de 2015, de gestió agrícola dels efluents produïts en cellers i almàsseres.

Per a més informació:

DOGC núm. 6954, de 10 de setembre de 2015, p. 1/8

http://dtes.gencat.cat/appdmah_Front/archivoLegislacionAction.do?legislacio=20211365&arxiu=20211365e.pdf

JURISPRUDÈNCIA

Unió Europea:

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Segona) de 23 de desembre de 2015. Scotch Whisky Association, spiritsEUROPE, Comitè de la Communauté économique européenne des Industries et du Commerce des Vinc, Vins armoatisés, Vins mousseux, Vins de liqueur et autres Produits de la Vigne (CEEV) contra Lord Advocate, Advocate General for Scotland. Petició de la decisió prejudicial: Court of Session -Scotland-.  Procediment prejudicial - Organització comú de mercats dels productes agraris - Reglament (UE) nº 1308/2013 - Lliure circulació de mercaderies- Article 34 TFUE - Restriccions quantitatives - Mesures d'efecte equivalent - Preu mínim de les begudes alcohòliques calculat sobre la base de la quantitat d'alcohol al producte - Justificació - Article 36 TFUE - Protecció de la salut i la vida de les persones - Apreciació per l'òrgan jurisdiccional nacional. Assumpte C-333/14.

Font:

InfoCuria - Jurisprudència del Tribunal de Justícia

http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Quarta) de 17 de desembre de 2015. Gergley Szemerey contra Miniszterelnökséget vezetö miniszter. Petició de la decisió prejudicial: Gyulai Központi Szerve. Procediment prejudicial - Política agrícola comú - Mesures d'ajuda al desenvolupament rural - Ajudes agroambientals - Reglament (CE) nº 1122/2009 - Articles 23 y 58 - Reglament (CE) nº 1698/2005 - Reglament (CE) nº 1975/2006 - Ajuda pel cultiu d'una espècie vegetal rara - Sol·licitud de pagament- Contingut- Exigència de certificat- Sancions en cas de no presentació. Assumpte C-330/14

Font:

InfoCuria - Jurisprudència del Tribunal de Justícia

http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?docid=173116&mode

 

Espanya:  

Sentència del Tribunal Suprem. Sala del Contenciós. Nº Recurs: 3459, de 18 de desembre de 2015. Urbanisme. Aprovació definitiva de la Revisió del Pla General d'Ordenació Urbana de Marbella. INVERSIONS INMOBILIÀRIES BIOMAR, SL.

Font:

CENDOJ

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=

Sentència del Tribunal Suprem. Sala del Contenciós. Nº Recurs: 1730, de 15 de desembre de 2015. Nul·litat de ple dret del pla territorial especial impugnat (Àrea de tractament centralitzat de residus d'Astúries). Omissió del tràmit d'informació pública. Pèrdua d'objecte del recurs de cassació. FEDERACIÓ D'ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE LA ZONA RURAL DE GIJÓN "LES CASERIES".

Font:

CENDOJ

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=

 

Sentència del Tribunal Suprem. Sala del Contenciós. Nº Recurs: 3590, de 10 de desembre de 2015. Autorització ambiental. Incompatibilitat de la activitat amb el plantejament urbanístic. GENERALITAT DE CATALUNYA.

Font:

CENDOJ

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=

 

Sentència del Tribunal Suprem. Sala del Contenciós. Nº Recurs: 1533, de 1 de desembre de 2015. Examen del fet imposable: doble imposició amb la IAE i amb l' IBI, inexistent: existència d'una finalitat extra fiscal de naturalesa ambiental, diferent del gravamen de la producció d'energia elèctrica d'origen eòlic, que s'ha plasmat en la figura del Fons de Compensació Mediambiental: vulneració de l'art. 6.3 LOFCA, inexistent. ASSOCIACIÓ ESPANYOLA DE LA INDÚSTRIA ELÈCTRICA (UNESA).

Font:

CENDOJ

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=

ARTICLES

Palau Garrabou, J.M (2015). "Gestió del territori i serveis ambientals dels ecosistemes: un repte pendent". Diputació de Barcelona i ICTA-UAB.

Ruíz Pérez, Adrián (2015). "Restauració de terrenys forestals incendiats: avenços y retrocessos". Actualidad Jurídica Ambiental

Morgera, Elisa (2015). "Global Environmental Law and Comparative Legal Methods". Review of European Comparative & International Environmental Law. Vol. 24, Issue 3, pages 254-263, November 2015.

Vermeylen, Saskia (2015). "Comparative Environmental Law and Orientalism: Reading beyond the 'Text' of Traditional Knowledge Protection". Review of European, Comparative & International Environmental Law. Vol. 24, Issue 3, pages 304-317, November 2015

PUBLICACIONS DE MEMBRES DEL CEDAT

Capítols de llibre i articles en revistes

BORRÀS PENTINAT, S., "Perspectiva del Dret Internacional del Medi Ambient", a la Revista Catalana de Dret Ambiental, Vol. 5, Núm. 1 (2014), http://rcda.cedat.cat/index.php/rcda..

GALIANA SAURA, Á. / ANDREU LLOVET, R., "Entre la oscuridad de la noche y la luz del día: transparencia, indeterminación y una casa de cristal en contrucción", al CEFLegal Revista práctica de Derecho, número 167, desembre 2014.

JARIA MANZANO, J., "Jurisprudencia constitucional en materia de protección del medio ambiente", Revista Catalana de Dret Ambiental, vol. 5, núm. 1, 2014.

QUINTERO OLIVARES, G., "Protección a las víctimas y función de la Justicia", Actualidad Jurídica Aranzadi, ISSN 1132-0257, Nº 884, 2014.

RUIZ SANZ, M., "Cine documental y derechos humanos: de esquimales a militares", Teoría y derecho: revista de pensamiento jurídico, ISSN 1888-3443, Nº. 15, 2014, págs. 218-242.

PUBLICACIONS DE RECENT ADQUISICIÓ

Research handbook on climate change adaptation law. Cheltenham, UK, Northampton, MA: Edward Elgar, 2013, 9781781000076

Galaz, Victor.  Global environmental governance, technology and politics: the anthropocene gap. 9781781955543

Polar geopolitics? : knowledges, resources and legal regimes.  Cheltenham, UK:  Edward Elgar,  [2014], 9781781009406

Climate change mitigation, technological innovation and adaptation: a new perspective on climate change. Cheltenham, UK : Edward Elgar, [2014] , 9781849809498

Górriz Royo, Elena. Delitos contra los recursos naturales y el medio ambiente. València : Tirant lo Blanch , cop. 2015 , 9788490539781

AGENDA

 

"Homenatge a la naturalesa". Exposició FONAMAD

Es tracta d'una exposició de 30 imatges realitzades pels socis de FONAMAD que ens apropen a variades i impressionants aspectes de la naturalesa. A la exposició es recull una mostra el més variada i heterogènia possible de les grans fites naturals i les espècies silvestres més emblemàtiques de qualsevol part del planeta.

Data: del 28 de novembre de 2015 al 28 de febrer 2016

Lloc: Segovia

Organitza: FONAMAD

Per a més informació:

http://www.magrama.gob.es/es/ceneam/formacion-ambiental/congresos/2015-2016-futuro-energetico-100-renovable.aspx

 

EDI Fòrum 2016: Més enllà de l'amiant. Descontaminació de residus perillosos.

EDI Fòrum 2016 és un esdeveniment organitzat per l'Institut Europeu de Descontaminació en cooperació amb les associacions nacionals per a reunir a la indústria per un debat obert, per treballar i discutir sobre la contaminació de residus perillosos. El Fòrum comptarà amb dues sessions de debat, amb reconeguts ponents de la indústria, així com temps per a fer contactes amb els participants.

Data: 10 de febrer de 2016

Lloc: Brussel·les

Organitza: Institut Europeu de Descontaminació

Per a més informació:

http://www.cienciasambientales.com/es/congresos-jornadas-medio-ambiente/edi-forum-2016-mas-alla-de-amianto-descontaminacion-de-residuos-peligrosos-11876

 

Jornada: "El biogàs a Galícia"

Es tracta d'una jornada en la que s'analitzarà el biogàs. El biogàs és un combustible obtingut a través de degradació de la matèria orgànica d'origen animal i vegetal en condicions anaeròbies. A la primera part, es descriuran els processos d'obtenció i de concentració del biogàs. A la segona part, s'analitzarà la pràctica d'aprofitament i tractament del biogàs d'explotacions ramaderes, de plantes depuradores d'aigües residuals i d'indústries a Galícia.

Data: 20 de gener de 2016

Lloc: Santiago de Compostela

Organitza: Fundació Gas Natural Fenosa

Per a més informació:

http://www.fundaciongasnaturalfenosa.org/es-ES/Global/Actividades/FichaSeminario/Paginas/default.aspx?pais=&item=845&origen=/es-es/Paginas/default.aspx

 

"Cimera: El futur dels tensioactius"

En aquesta cimera pots descobrir com planteja la indústria del tensoactiu ampliar el seu ús de recursos renovables per millorar el seu impacte mediambiental. Alguns dels temes que es tractaran són: l'impacte de la volatilitat dels preus del petroli, la matèria prima, els reptes i oportunitats de mercat, tendències i desenvolupaments en aplicacions domèstiques i cura personal, etc.

Data: 3 y 4 de febrer de 2016

Lloc: Berlín

Organitza: ACI

Per a més informació:

http://app.streamsend.com/private/k2g7j7b27s/pCM/9ZzUOjb/browse/25252121

 

"Las matèries Primes en l'Economia Circular"

El congrés pretén donar a conèixer els desafiaments i oportunitats que presenta el marc legislatiu actual i previst en l'impuls d'una economia circular, així com donar a conèixer el potencial per impulsar l'aprofitament de residus com a recurs. Per facilitar el seu enteniment es presenten casos d'èxit en l'aplicació del concepte d'economia circular en fluxos de residus prioritaris.

Data: 27 de gener de 2016

Lloc: Universitat Politècnica de Madrid

Organitza: SusChem

Per a més informació:

http://www.suschem-es.org/docum/pb/otras_actividades/27012016-Economia_circular.pdf

 

Call for abstracts. 1er Congrés Internacional de Tarragona sobre Dret Ambiental.

Està oberta la convocatòria per presentar resums de treballs per al 1er Congrés Internacional de Tarragona sobre Dret Ambiental que té com a objectius proporcionar als estudiants de mestratge, doctorats i acadèmics en general un fòrum per a presentar i parlar de la seva investigació i dels seus progressos. A més a més, aquest esdeveniment busca crear un entorn amistós per conèixer col·legues i estudiants internacionals que comparteixin un interès pel Dret Mediambiental.

Data: La data límit per la recepció d'articles és el 31 de gener de 2016.

Organitza: URV, CEDAT, AAEDAT.

Per a més informació:

https://tiec2016.wordpress.com/call-for-abstracts/

 
Si no desitja seguir rebent aquest bulletí: clicar AQUÍ(ELIMINAR)
El Butlletí Informatiu és un servei gratuït del Centre d'Estudis de Dret Ambiental Alcalde Pere Lloret (CEDAT) de la Universitat Rovira i Virgili.
Per a qualsevol comentari o suggeriment, enviï'ns un email a: cedat(ELIMINAR)@urv.cat.