CEDAT | Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona

BUTLLETÍ INFORMATIU

Butlletí núm. 80, Juliol de 2016

Tarragona

descarregar notícies descarregar notícies / descarregar butlletí descarregar notícies

EDITORIAL

Defensors ambientals assassinats

Al març d'engany, dedicàvem la primera editorial del butlletí als defensors ambientals assassinats. Ho fèiem amb motiu de la mort de Berta Cáceres, líder indígena d'Hondures, assassinada a trets a casa seva el dia 3 del mes esmentat, després d'haver mantingut una lluita infatigable contra el projecte hidràulic d'Agua Zarca. La mort de Cáceres, tanmateix, no és un cas aïllat; és un episodi més en el context d'assetjament i eliminació sistemàtic de líders ambientals a diverses parts del món.

De fet, la impressió general és que les amenaces, les agressions i, finalment, també els assassinats augmenten durant els darrers temps, com assenyala l'informe de Global Witness, que informa de què 185 defensors ambientals van ser assassinats durant l'any 2015 -la majoria d'ells, dos terços, a Amèrica Llatina, essent el Brasil el país que dóna pitjors resultats, amb 50 homicidis-. En aquest context, és evident, d'una banda, l'augment de la pressió de les activitats mineres i energètiques, així com de l'agrobusiness, en les economies perifèriques, la qual cosa comporta efectes ambientals i socials devastadors, que provoquen una resistència social creixent, la qual és reprimida amb brutalitat pels interessats en la prossecució d'aquestes activitats.

Així, la lluita pel control de la terra entre les comunitats locals i els promotors d'aquestes activitats, que van incorporant contínuament nous territoris a l'economia-món capitalista, il·lustra tant el creixement del metabolisme social i la pressió creixent sobre els recursos, així com la violència que s'utilitza per suprimir la resistència social davant de la despossessió. Degradació ambiental, desmembrament social i violència apareixen junts en les fronteres de l'economia global, tot mostrant els límits, sinó el cinisme, dels discursos oficials sobre el desenvolupament sostenible i els drets humans.

Des d'aquestes pàgines denunciem, una vegada més, l'ús de la violència contra els defensors de les comunitats locals i el medi ambient davant de la pressió de les grans corporacions i la complicitat dels governs en la destrucció dels seus territoris. Aquesta qüestió requereix una reacció compromesa, efectiva i immediata de la comunitat internacionals, que li torni una certa credibilitat en la defensa dels drets humans i la democràcia, tenint en compte, a més, la complicitat de les autoritats locals en aquestes morts.

 

Juliol 2016

NOTÍCIES

Internacional:

Decreten la segona preemergència ambiental a la capital xilena per alta contaminació

La mesura inclou també la paralització de més de mil fonts de contaminació, en la seva majoria indústries, i es prohibeix l'ús de llenya i les cremes agrícoles.

Font: Ecoportal

La governació de Santiago de Xile va decretar aquest dijous la segona preemergència ambiental de l'any, després de la del passat 8 de juny, a causa dels alts índexs de contaminació que afecten a la ciutat, de gairebé set milions d'habitants, segons van informar fonts oficials.

La mesura inclou la restricció de circular per al 20 per cent dels vehicles amb convertidor catalític (segell verd) les plaques dels quals finalitzin en 2 o 3 i per al 60 % dels que no disposin d'aquest dispositiu, les plaques del qual acabin en 3, 4, 5, 6, 7 o 8, segons un comunicat oficial.

La restricció va de les 07.30 hores (11.30 GMT) fins a les 21.00 hores (01.00 GMT del divendres) a Santiago i als municipis limítrofs de Sant Bernardo i Puente Alto i suposa, en total, la sortida de la circulació d'uns 260.000 vehicles motoritzats.

La mesura inclou també la paralització, en el mateix horari, d'un total de 1.215 fonts fixes de contaminació, majoritàriament indústries, i es prohibeixen l'ús de llenya i les cremes agrícoles.

La preemergència ambiental també inclou recomanacions per restringir les classes d'educació física als col·legis i les activitats esportives a l'aire lliure.

Santiago està considerada una de les ciutats més contaminades de l'Amèrica Llatina i registra constants episodis d'alerta ambiental des de fa més de 20 anys.

Font:

Ecoportal (21 de juny de 2016)

http://www.ecoportal.net/Eco-Noticias/Decretan-segunda-preemergencia-ambiental-en-capital-chilena-por-alta-contaminacion

 

El 2015 es bat el rècord d'ambientalistes assassinats

L'últim informe de l'ONG Global Witness va llançar una de les xifres més indignants i preocupants en matèria de drets humans: 185 defensors de la terra i el medi ambient van ser assassinats el 2015, en 16 països. El 66 % de les víctimes són llatinoamericanes.

 

Font: El Espectador

 

Les indústries extractives i mineres, els projectes hidroelèctrics, l'acaparament de terres per a l' agroindústria a gran escala i la tala, generalment associada a fustaires il·legals que entren en àrees protegides o territoris indígenes, van ser les principals causes dels crims perpetrats.

"Un dels factors subjacents a tots els assassinats va ser la pressió sobre la propietat, el control o l'ús de la terra; per la qual cosa moltes comunitats rurals es van veure sotmeses a una violenta repressió per part de terratinents i empreses amb més poder que ells", diu l'informe.

La llista l'encapçala Brasil (amb 50 assassinats), Filipines (amb 33), Colòmbia (amb 26), i Perú i Nicaragua (amb 12 cadascun).

Els indígenes segueixen sent el sector més vulnerat.

Dels activistes i defensors assassinats l'any passat, 67 eren indígenes, la qual cosa suposa gairebé un 40 % del total. Només a Colòmbia, es van registrar nou casos en què els seus principals sospitosos, d'acord amb grups defensors de DH, són grups paramilitars que treballen de la mà amb elits polítiques i empresaris locals.

"Els pobles indígenes pateixen actes de violència relacionats amb el conflicte armat que s'està desenvolupant al país i han estat testimonis d'acaparaments de terres a gran escala i desplaçaments, als seus territoris".

Entre les diverses denúncies, Global Witness adverteix que la defensa del medi ambient no solament està criminalitzada, especialment als països africans, sinó que a més els autors dels assassinats rarament compareixen davant la justícia ja que els governs no els investiguen ni processen adequadament per aquests delictes.

"Moltes autoritats o bé tanquen els ulls o bé impedeixen activament que s'investiguin aquests assassinats per la connivència que existeix entre interessos corporatius i estatals. Aquesta arrelada cultura d'impunitat facilita que es duguin a terme més assassinats perquè els responsables saben que és poc probable que hagin de respondre davant la justícia", afegeix el document.

Font:

El Espectador (20 de juny de 2016)

http://www.elespectador.com/noticias/medio-ambiente/el-2015-bate-record-de-ambientalistas-asesinados-articulo-638933

 

Tedagua desenvoluparà una important xarxa d'aigua a Sri Lanka per 108 milions de dòlars

Construirà un complet sistema de proveïment d'aigua potable que donarà servei a més de 280.000 habitants d'Anuradhapura South, una de les capitals més antigues de Sri Lanka.

Font: Retema

El Consell de ministres de Sri Lanka va donar llum verda a l'adjudicació el passat 17 de maig al consorci liderat per Tedagua, en el qual també participen les companyies Makiber i Cobra, totes elles del grup ACS.

L'import del projecte ascendeix a 108 milions de dòlars (uns 97 milions d'euros) i inclou el disseny, construcció, subministrament, muntatge, posada en marxa i formació del personal necessari per a l'explotació d'un complet sistema de proveïment d'aigua potable que donarà servei a més de 280.000 habitants d'Anuradhapura South, una de les capitals més antigues de Sri Lanka, coneguda per les seves ruïnes perfectament conservades.

Aquest projecte inclou tres plantes de tractament d'aigua potable (dues de nova construcció i l'ampliació d'una altra ja existent) per a una producció total de 51.000 m3/dia, la xarxa de distribució de l'aigua mitjançant una xarxa d'impulsió de 140 quilòmetres i una xarxa de distribució de 175 quilòmetres, així com diversos tancs d'emmagatzematge necessaris per al bon funcionament del sistema.

L'objectiu d'aquest projecte és garantir el subministrament d'aigua potable de qualitat a la regió, on la població depèn en l'actualitat de fonts d'aigua amb alta concentració en fluor, amb els consegüents problemes dentals i ossis, per la qual cosa es milloraran clarament les condicions higièniques i de salut.

En el finançament d'aquest important projecte de distribució d'aigua potable hi participen BBVA i Société Générale amb un crèdit comercial. Això suposa un impuls al negoci de l'aigua del grup ACS al sud de l'Àsia, on Tedagua ja és present amb una cartera de contractes de més de 260 milions d'euros en països com la Unió dels Emirats Àrabs o Singapur.

Font:

Retema (9 de juny de 2016)

http://www.retema.es/noticia/tedagua-desarrollara-una-importante-red-de-agua-en-sri-lanka-por-108-millones-de-dola-E59wx

 

Euroclima diu que el canvi climàtic tindrà major impacte a Llatinoamèrica

La producció econòmica a l'Amèrica Llatina "és molt dependent de l'agricultura i dels recursos primaris", i el canvi climàtic afecta més a aquest sector que a la indústria o els serveis.

Font: EFEverde

Les conseqüències del canvi climàtic seran més notòries a Llatinoamèrica que en moltes regions del món a causa de la gran biodiversitat del continent i a la forta dependència del sector primari de l'economia d'aquests països, han assenyalat avui a Efe els responsables del programa Euroclima.

Un dels líders d' Euroclima, un programa que fomenta la cooperació mediambiental entre la UE i 18 països de l'Amèrica Llatina, Horst Pilger, va declarar que els efectes del canvi climàtic es notaran particularment a Llatinoamèrica ja que reduirà la biodiversitat en alguns dels països amb major riquesa biològica del món, com ara Brasil, Costa Rica o Colòmbia.

A més, afectarà notòriament l'economia en comparació amb regions com Europa perquè la producció econòmica a l'Amèrica Llatina "és molt dependent de l'agricultura i dels recursos primaris" i el canvi climàtic afecta més a aquest sector que a la indústria o els serveis, va assenyalar.

Així ho va afirmar en el marc de la celebració dels Dies Europeus del Desenvolupament, en els quals Euroclima va presentar els seus avanços i el treball que realitza conjuntament amb els socis encarregats de la implementació dels projectes.

Per a combatre aquests desafiaments als quals s'enfronta Llatinoamèrica és necessari enfortir "l'intercanvi de coneixements" entre la UE i les institucions però també entre els països llatinoamericans, en el que es coneix com "cooperació Sud-Sud", va apuntar a Efe la responsable de la Direcció General de Cooperació Regional en Canvi Climàtic de la Comissió Europea, Catherine Ghyoot.

Aquest programa centrarà la seva tercera fase, que comença aquest any, a incentivar la cooperació entre nacions amb l'objectiu de "reforçar la resistència de la regió llatinoamericana davant el canvi climàtic i promoure oportunitats per a un creixement verd", segons apunta Euroclima en un comunicat.

Els representants d'Euroclima van assegurar a Efe que el seu programa ja ha aconseguit que els països de la regió puguin intercanviar bones pràctiques sobre canvi climàtic.

Vulnerabilitat social i mediambiental

A més, la reducció de la "vulnerabilitat social i mediambiental a causa del canvi climàtic" implicaria, segons els responsables d'aquest programa, una "reducció de la pobresa a l'Amèrica Llatina".

 

"Volem que la regió creixi, però a un ritme sostenible", va matisar Pilger amb relació als desafiaments futurs.

 

La UE busca en termes generals una conciliació "de la sostenibilitat ambiental amb el desenvolupament constant" en una regió "molt exposada al canvi climàtic i a les catàstrofes naturals", pel que segons Euroclima s'ha destinat un pressupost total d'uns 300 milions d'euros.

Des de la seva posada en marxa el 2010, Euroclima "facilita la integració de les estratègies i mesures de mitigació i d'adaptació davant el canvi climàtic" en les polítiques de 18 països d'Amèrica Llatina, segons explica la iniciativa en un comunicat.

Inversió en canvi climàtic

La Unió Europea ha destinat durant el període 2010-2016 més de 16 milions d'euros només a través del programa Euroclima per potenciar projectes destinats a mitigar els efectes del canvi climàtic a l'Amèrica Llatina.

Actualment el programa està en la seva segona fase i se centra en l'intercanvi d'informació i experiències, la millora de la capacitat agrícola per adaptar-se al canvi climàtic i la presa de mesures d' "adaptació i mitigació amb beneficis addicionals" en altres sectors.

Entre els socis encarregats de la implementació dels programes comissionats per Euroclima hi figuren la Comissió Econòmica per a l'Amèrica Llatina i el Carib de les Nacions Unides (CEPAL), l'Institut Interamericà de Cooperació per a l'Agricultura (IICA), el Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea (JRC), el Programa de Nacions Unides per al Medi ambient (PNUMA) i l'Assistència Tècnica d'aquest Programa.

Font:

EFEverde (15 de juny de 2016)

http://www.efeverde.com/noticias/euroclima-cambio-climatico-impacto-mayor-latinoamerica/

 

Neix el Pacte Global d'Alcaldes pel clima i l'energia

Aquesta iniciativa - la primera d'aquestes característiques - crearà la major coalició mundial de ciutats compromeses amb el lideratge climàtic, sobre la base dels compromisos de més de 7.100 ciutats de 119 països i sis continents, el que representa més de 600 milions d'habitants i més del 8% de la població mundial.

El llançament del Pacte Global d'Alcaldes pel Clima i l'Energia es produeix sis mesos després de la històrica conferència sobre el canvi climàtic a París, on les ciutats van ser unes veus crucials en la formació i la promoció d'un gran acord mundial, i és una resposta històrica i de gran abast pels líders locals del món al repte urgent sobre el clima.

La nova iniciativa proporcionarà una plataforma comuna que reuneix les dades rellevants sobre les accions en energia i clima de les ciutats i pobles a través de l'actual plataforma del Pacte de la UE i les plataformes de suport a la iniciativa Compact of Mayors (CDP i Carbon Climate Registry), que permet la comparació dels progressos i èxits de les ciutats i pobles de tot el món, i posar-los a disposició del públic a través d'un nou lloc web nou del Pacte Global d'Alcaldes, que serà llançat al gener de 2017.

A Catalunya, més de 600 ciutats i pobles ja s'han compromès i adherit amb el Pacte d'Alcaldes pel Clima i l'Energia i entraran a formar part del Pacte Global per donar suport a altres ciutats i pobles de la resta del món.

En l'àmbit català, les diputacions de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, l'Institut Català d'Energia, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i el Consell d'Iniciatives Locals pel Medi Ambient de les comarques gironines són les entitats coordinadors i promotores de referència del Pacte, i treballen conjuntament a través del Club del Pacte d'Alcaldes de Catalunya..

Font:

Oficina Catalana del Canvi Climàtic (29 juny 2016)

http://canviclimatic.gencat.cat/ca/detalls/Noticies/Neix-el-Pacte-Global-dAlcaldes-pel-clima-i-lenergia

 

Unió Europea:

Denuncien la ineficàcia de la UE per frenar la pesca il·legal a l'Àfrica Occidental

L'informe "La pesca perduda de l'Àfrica Occidental" recorda que la UE és la major importadora de peix del món i, en conseqüència, destinació de gran part de les captures efectuades en aquesta regió africana.

Font: EFEverde

L'Institut de Desenvolupament d'Ultramar (ODI, les seves sigles en anglès) ha advertit avui que la legislació de la Unió Europea (UE) sobre pesca soscava els intents de frenar el "saqueig" de les aigües de l'Àfrica Occidental.

Així ho afirma un estudi elaborat per l'ODI, amb seu a Londres, en col·laboració amb "porCausa", una organització espanyola de recerca i periodisme.

Segons el document, les mesures adoptades per controlar la pesca il·legal en aquesta zona del continent africà estan abocades al fracàs si les autoritats comunitàries no reformen la normativa vigent i es prohibeix la transferència de captures a alta mar.

Activitats dels vaixells frigorífics :

En concret, aquesta recerca detalla, gràcies a les dades proporcionades per satèl·lits i pràctiques de seguiment, les activitats dels vaixells frigorífics i processadors que pesquen davant les costes d'Àfrica Occidental, molt riques en recursos pesquers.

L'informe "La pesca perduda de l'Àfrica Occidental" recorda que la UE és la major importadora de peix del món i, en conseqüència, destinació de gran part de les captures efectuades en aquesta regió africana.

No obstant això, segons sosté l'ODI, la majoria del carregament que arriba als mercats comunitaris surt de les costes africanes en contenidors refrigerats, un tipus de transport no contemplat per la normativa comunitària sobre pesca il·legal.

D'acord amb les seves estimacions, el valor dels productes pesquers il·legals que entren a la UE "podria ascendir a 1.100 milions de dòlars anuals".

Brussel·les ha reconegut que entre 2012 i 2014 es van bloquejar els carregaments de 135 vaixells contenidors de peix que pescaven amb banderes de tota procedència, la qual cosa representa, lamenta l'ODI, "un insignificant percentatge del total de les importacions a la UE".

Comportament de les flotes pesqueres estrangeres a l'Àfrica Occidental:

L'informe mostra per primera vegada com es comporten les flotes pesqueres estrangeres a l'Àfrica Occidental i revela a més la falta de transparència sobre les seves operacions.

"La UE i tots els països involucrats -inclosos els africans- han de posar fi a aquesta crisi que amenaça els recursos pesquers i a milions de persones a la regió que depenen del peix per a la seva supervivència", explica Mirin Gutiérrez, una de les autores de l'estudi.

Les seves perquisicions van descobrir que els pescadors il·legals recorren a diverses tècniques per evitar els controls.

Entorn de quatre cinquenes parts del peix exportat des de la regió el 2013 va ser transportat en els esmentats vaixells contenidors, en lloc de fer-ho en congeladors i processadors industrials, denominats vaixells frigorífics.

Aquesta maniobra permet als infractors burlar la normativa comunitària sobre pesca il·legal no declarada i no reglamentada (INDNR), ja que els contenidors no estan subjectes a les mateixes regles d'inspecció que s'apliquen a pesquers i vaixells frigorífics, que són més estrictes.

Dades de seguiment:

Així mateix, ressalta l'informe, dels 35 vaixells frigorífics que pescaven a la regió el 2013, les dades de seguiment van mostrar itineraris que coincideixen amb el traspàs de captures des de pesquers a vaixells frigorífics, fins i tot dins les zones pesqueres exclusives del Senegal i la Costa d'Ivori.

L'ODI insisteix que la legislació nacional d'aquests dos països prohibeix aquestes transferències.

El problema de la llacunes legals, continua l'estudi, s' uneix al fet que en l'actualitat els Governs de la regió "manquen dels recursos necessaris per supervisar les activitats de les flotes pesqueres", com és el cas de Sierra Leone, que únicament té dos naus guardacostes per patrullar les seves aigües territorials.

Entre altres mesures, l'ODI recomana la creació d'una base de dades i d'un sistema de seguiment mundials, al mateix temps que advoca per la imposició d'un número de registre d'identitat exclusiu per a tots els pesquers.

També demana que les autoritats acordin la "prohibició absoluta dels traspassos a alta mar".

Font:

EFEverde (29 de juny de 2016)

http://www.efeverde.com/noticias/denuncian-la-ineficacia-la-ue-frenar-la-pesca-ilegal-africa-occidental/

La mala qualitat de l'aire 'preocupa' a Europa

Font: Ecoticias

El Director General de Medi Ambient de la Comissió Europea, Daniel Calleja, considera que la mala qualitat de l'aire és "el problema ambiental més seriós" que té Europa, on cada any es produeixen 400.000 morts prematures per aquesta qüestió. "No som capdavanters en aquest àmbit", ha admès.

Durant un esmorzar-conferencia organitzat pel Club Español de la Energia, Calleja, ha defensat que la Comissió Europea ha aconseguit revisar la normativa de qualitat de l'aire, però creu que això no és suficient, ja que s'hauran de reduir al 50 per cent les emissions per tal de reduir la mortalitat.

D'aquesta manera, ha assenyalat que cada punt percentual de reducció suposa evitar morts i ha posat l'exemple d'Estats Units perquè té una normativa de qualitat de l'aire "més exigent" que la de la UE.

D'altra banda, s'ha referit a la capacitat de la Comissió Europea de fer complir la normativa comuna de forma molt seriosa. Per això, ha indicat que la Direcció General de Medi Ambient és, de totes les de la CE, "la que més treball d'infraccions té", perquè el 95 per cent dels ciutadans de la UE considera que la política ambiental és "la més important de la UE".

En aquest context, ha reflexionat sobre "aquests moments de dubtes del projecte europeu" en els quals "convé recordar" que les polítiques europees tenen un "gran suport" perquè milloren la vida dels ciutadans i ha elogiat el "lideratge i impuls molt important" de la Unió Europea en matèria ambiental, sense el qual ha assegurat que no hauria estat possible l'Acord de París després de dues dècades de negociacions.

En aquest context, ha advertit que malgrat la crisi econòmica "més greu des de la Segona Guerra Mundial"; la situació de Grècia; la crisi migratòria; i la crisi política de confiança dels ciutadans en la UE, que s'observa en la celebració del primer referèndum de la història per dilucidar la sortida d'un Estat Membre, "no és gens comparable amb el desafiament del canvi climàtic perquè el que està en joc és el futur del planeta". "La crisi en la qual no podem fallar (la UE) és en la del canvi climàtic", ha sentenciat.

No obstant això, estima que 2015 va ser un bon any per al medi ambient i el desenvolupament sostenible perquè, entre altres motius, a Europa s'ha aprovat el paquet d'economia circular i s'han intensificat els esforços de la CE per engegar la unió energètica en un moment de canvi que posa de manifest que s'ha d'anar cap a una transició cap a un model més flexible d'energia "accessible per a tots".

DESCARBONITZACIÓ

"La transició cap a una economia baixa en carboni és una prioritat mundial. Hem de posar ja en marxa mesures concretes per acomplir els objectius", ha dit Calleja, que ha explicat les polítiques comunitàries en aquest sentit i els compromisos que s'assumeixen amb la signatura de l'Acord del Clima.

Al seu parer, la transició global cap a una economia baixa en carboni és un objectiu "irreversible", motiu pel qual el 20 per cent del pressupost de la Unió Europea anirà destinat a iniciatives relacionades amb el canvi climàtic.

En matèria energètica, ha defensat la necessitat de millorar les interconnexions elèctriques, de diversificar l'aprovisionament d'energia per a un mercat de 300 milions de consumidors que tenen, al seu entendre, un "gran poder" per actuar.

Un dels àmbits en els quals ha posat l'accent pel seu potencial descarbonitzador és el de l'eficiència energètica i ha dit que a Europa cal renovar 250 milions d'edificis, la qual cosa suposa una oportunitat per a la generació d'ocupació verda, ja que abans de 2030 la meitat de l'energia haurà de ser d'origen renovable i entorn el 2050 l'economia haurà d'estar descarbonitzada.

POTENCIAL DE L'ECONOMIA CIRCULAR

Un altre dels àmbits als quals s'ha referit en la seva intervenció és el de l'economia circular, ja que considera "imprescindible" passar d'un model lineal a un de circular perquè és "molt més eficient" per a la utilització dels recursos i és "una necessitat imperiosa". Entre les mesures concretes, ha subratllat la capacitat de reciclatge, la reutilització o la contractació pública, àmbits als quals s'ha referit com "una gran oportunitat amb dimensió internacional".

En definitiva, Calleja veu el "mercat" del medi ambient, l'energia i la descarbonització com una "oportunitat estratègica per a Europa" lluny de ser un problema, en què Europa pot tenir un avantatge competitiu perquè va ser la regió del món que abans va començar a actuar en aquest àmbit i els seus objectius són més ambiciosos que els de la resta.

Finalment, amb relació a la biodiversitat i la Xarxa Natura 2000, ha elogiat a aquest milió de quilòmetres quadrats d'espais protegits com "el gran patrimoni" i "joia de la biodiversitat" i font de capital natural lligat a activitats sostenibles.

Precisament, ha dit que en aquests moments la UE està revisant la normativa que regeix la Xarxa Natura 2000 i aquesta ha estat l'ocasió en què "el major nombre de ciutadans de la història" dels Vint-i-vuit s'ha mobilitzat --570.000 persones-- perquè no es toqui la normativa, sinó que es facin esforços per aplicar-la.

"A la tardor presentarem les conclusions de la Comissió i hem pres bona nota no solament dels ciutadans sinó també d'una carta de diversos ministres --entre ells d'Espanya-- que demanen no canviar la normativa", ha anunciat Calleja, que no s'ha mostrat "optimista" amb que la UE pugui aconseguir l'objectiu d'aturar la pèrdua de biodiversitat abans del 2020.

Font:

Ecoticias (24 de juny de 2016)

http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/116565/mala-calidad-aire-preocupa-Europa

Projecte europeu per a millorar la gestió del risc

L'objectiu d'aquest projecte valencià és impulsar la creació d'agrupacions públicoprivades multisectorials per articular mesures de prevenció i mitigació.

Gestió del risc

Millorar la gestió del risc davant catàstrofes naturals de manera coordinada i participativa amb tots els agents i sectors implicats. Aquest és l'objectiu principal del projecte europeu ENHANCE, entre els socis del qual es troba el Grup d'Enginyeria de Recursos Hídrics de l'IIAMA-UPV.

Font: Ambientum

Aquest ambiciós estudi, que compta amb Joaquín Andreu com a investigador principal per part del centre valencià, està sent coordinat per l'Institut d'Estudis Ambientals de la Universitat d'Amsterdam. Hi participen 24 socis d'11 països diferents, que busquen impulsar la creació d'agrupacions entre administracions, usuaris i agents sectorials per tal d'articular mesures de prevenció que minimitzin els efectes de diferents catàstrofes naturals.

En el cas de l'IIAMA, la seva àrea de treball s'ha centrat en avaluar el risc d'una possible sequera en les conques del Xúquer i del Túria, tenint en compte en l'anàlisi la incidència del canvi climàtic. En aquest sentit, Andrea Momblanch, investigadora de l'institut valencià, exposa que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) ja funciona com a agrupació multisectorial "ja que es troba composta per representants d'institucions públiques, regants, indústries, municipis i altres representants de les opinions públiques".

Per tant, la labor desenvolupada des del centre de recerca de la Universitat Politècnica de València ha estat interactuar amb els diferents membres "promovent reunions i jornades que ens permetessin conèixer els diferents punts de vista". En aquests moments, després d'avaluar tota la informació recollida, s'està redactant un informe que estableixi recomanacions sobre models, mesures i protocols a adoptar en períodes de sequera.

De fet, des de l'IIAMA s'ha desenvolupat una metodologia basada en l'optimització de la gestió mitjançant una aproximació probabilística que serveix com a sistema d'alerta primerenca davant el perill imminent de sequera sobre la base d'una sèrie d'indicadors. De la mateixa manera, s'han estudiat mesures econòmiques com la implantació de polítiques de preus i mercats de l'aigua intentar gestionar les demandes i l'impacte econòmic que suposaria un desastre d'aquesta índole.

Així mateix, Andrea Momblanch ha destacat que s'ha proposat introduir el modelatge de qualitat de l'aigua per la seva importància per a l'ús urbà. "En aquest projecte també hi participa Aigües de València, que ha dissenyat una metodologia per avaluar el risc microbiològic en estacions de tractament d'aigua potable (ETAP)".

D'aquesta manera, el Grup de Recursos Hídrics de l'IIAMA ha construït un model de simulació de la qualitat de l'aigua al riu Túria que estima la influència de les mesures de gestió sobre la concentració microbiològica en el punt de presa de l'ETAP La Presa a Manises, de manera que proporciona dades d'entrada al model de risc de la Presa que subministra a la zona nord de València i de l'àrea metropolitana.

Font:

Ambientum (16 de juny de 2016)

http://www.ambientum.com/boletino/noticias/Proyecto-europeo-para-mejorar-la-gestion-del-riesgo-.asp#

Així és el primer poble capaç de generar llum per als seus habitants i de reciclar 100% les seves escombraries

A l'avantguarda del desenvolupament sostenible, Holanda ha anunciat una nova iniciativa que va a favor de la cura del medi ambient: el primer ecopoble capaç de generar llum per als seus habitants i de reciclar les seves escombraries.

Font: Diario ecología

El projecte s'inaugurarà el 2017 amb 25 cases situades als afores d'Amsterdam. La idea és ampliar-lo a 100 i repetir-lo en altres països europeus com Suècia, Noruega, Dinamarca i Alemanya i també a l'Orient Mitjà.

La base de tot és aprofitar la tecnologia de la qual es disposa per tal de generar un barri sostenible i autosuficient i reutilitzar les deixalles tant de la terra com les energètiques.

"Podem produir més aliments orgànics, aigua més neta, més energia neta, i mitigar més residus", va explicar James Ehrlich, el CEO de ReGen Villages, empresa a càrrec del projecte.

Font:

Diario ecología (10 de juny de 2016)

http://diarioecologia.com/asi-es-ecoaldea-el-primer-pueblo-capaz-de-generar-luz-para-sus-habitantes-y-de-reciclar-100-su-basura/

Juncker proposa que els parlaments nacionals no debatin ni votin el tractat UE-Canadà (ZETA)

La maniobra de la Comissió Europea és probablement un engany per aconseguir l'"aplicació provisional" del ZETA que anul·laria la labor dels parlaments nacionals.

L'aprovació del ZETA suposaria privatitzar encara més els serveis públics, precarietat laboral, impactes negatius en la salut i el medi ambient.

Tot això enfortirà als partits d'extrema dreta després del Brexit.

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha anunciat durant el Consell Europeu de Brussel·les que l'acord comercial UE-Canadà (ZETA) sigui un acord "no mixt", és a dir, un acord de competència exclusiva de la UE que impedeixi als parlaments nacionals que ho debatin o ho votin.

Les declaracions de Juncker han implicat fortes crítiques per la polèmica entorn aquest tractat, considerat igual de perillós que el TTIP per centenars d'organitzacions socials, sindicals i polítiques de tota Europa que porten anys mobilitzades i han recollit més 3,4 milions de signatures en rebuig al ZETA i al TTIP.

Tan sols uns dies després de la votació Brexit, la Comissió Europea està preparant una batalla política i jurídica amb els Estats membres sobre com han de ser ratificats els acords comercials com ara el TTIP i el ZETA, desencadenant una protesta pública per interferir en la sobirania parlamentària.

Juncker segueix fent més del mateix. Com en el Consell Europeu ningú es va oposar a les negociacions del TTIP, continuaran.

Els governs obtindrien un "èxit aparent"

Tom Kucharz, portaveu de la campanya "No al TTIP, ZETA i TiSA", en la qual participa Ecologistes en Acció, explica que "Juncker sap que el definir el tractat UE-Canadà com a 'acord de competència exclusiva' de la UE genera un fort conflicte amb diversos Estats membres que farà impossible la seva aprovació, en contra la voluntat dels governs d'Alemanya, França, Àustria, Bèlgica, Luxemburg i Hongria, entre d'altres".

La qüestió és que els governs de la UE, sense excepció, tenen com a objectiu aprovar el ZETA i davant l'enorme reticència i oposició de les seves poblacions, governs municipals i parlaments, volen aparentar ser crítics", continua Kucharz, "per tant, la Comissió Juncker proporciona als governs un èxit fingit: poden insistir en la necessitat que els seus parlaments votin el tractat i presumir d'haver-se resistit a la proposta de la Comissió Europea". "En altres paraules, la Comissió Europea reconeix el ZETA com a acord mixt a canvi que els Estats n'acceptin l'aplicació provisional" adverteix Kucharz.

Si es decidís l'"aplicació provisional" del ZETA, no obstant això, les votacions als parlaments nacionals podrien perdre sentit ja que l'acord s'aplicaria abans de la seva ratificació oficial. Els parlaments nacionals votarien formalment, però una vegada que l'acord ja s'estaria aplicant provisionalment.

"Existeix el risc que la Comissió Europea i els governs s'uneixen en silenci contra la població i la sobirania parlamentària. El govern en funcions ha de rebutjar el ZETA en el seu conjunt", exigeixen des de la campanya

El ZETA restringiria les competències governamentals en la gestió de serveis i contractació pública que podrien recolzar a les petites empreses locals i millorar la despesa pública per crear ocupació, beneficis ambientals, i altres prioritats socials, d'igualtat de gènere o econòmiques. Una contractació pública justa pot ser una palanca per eliminar la corrupció i el balafiament.

El ZETA enfortirà als partits d'extrema dreta

"Es miri com es miri: Donada l'àmplia i creixent oposició a tota la UE al ZETA - una espècie d'avantprojecte de TTIP que es vol colar per la porta posterior- es transmet la impressió de que els defensors del ZETA volen encoratjar l'ascens dels partits d'extrema dreta i del populisme xenòfob, masclista i autoritari", jutja Tom Kucharz.

"Les elits de la Unió Europea no han après gens del recent referèndum al Regne Unit. Aprovar el ZETA sense la deguda democràcia només enfortirà als partits d'extrema dreta i aprofundirà les polítiques neoliberals que han estat el seu brou de cultiu. Perquè el tractat UE-Canadà retallarà salaris i drets laborals, privatitzarà serveis públics i augmentarà els privilegis de les corporacions; busca una restricció deliberada de la sobirania democràtica i del marge de maniobra política dels governs i parlaments, així com de l'autonomia municipal", conclou el portaveu de la campanya contra el TTIP, ZETA i TiSA.

Font:

Ecologistes en Acció (29 juny 2016)

http://www.ecologistasenaccion.org/article32521.html

Espanya:

Pressió inacceptable sobre activistes contra la mineria d'urani de Salamanca

L'empresa australiana Berkeley, que pretén obrir l'única mina a cel obert d'urani d'Europa, sol·licita 500.000 euros al secretari de la Plataforma Stop Uranio, José Ramón Barrueco, i al blocaire, Jesús Cruz, per participar en la campanya contra la mineria de l'urani.

Berkeley és una empresa australiana que ha aconseguit tots els permisos del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i de la Junta de Castella i Lleó per obrir la que seria l'única mina d'urani a cel obert de la Unió Europea. El jaciment es troba situat en els termes municipals de Retortillo i Villavieja de Yeltes (Salamanca). Es tracta d'un jaciment d'urani que va ser explotat per l'Empresa Nacional del Uranio (ENUSA) fins a l'any 2001, quan es va abandonar per la seva falta de rendibilitat. El preu de l'urani és tan baix que resulta més car explotar la mina que importar-lo. El preu de l'urani que faria rendible l'explotació és d'uns 100 $ / lliura, segons fonts d'ENUSA, encara que aquesta xifra no és oficial. Berkeley està realitzant una maniobra especulativa ja que, d'una banda, va aconseguir que les seves accions es tripliquessin quan va comprar els drets d'explotació. D'altra banda, pot esperar a obrir l'explotació quan l'urani pugi de preu, cosa que de moment no succeeix a causa de la baixada de la demanda després de l'accident de Fukushima. Les autoritats espanyoles s'han prestat a col·laborar amb aquesta maniobra.

L'empresa australiana Berkeley va comprar a ENUSA els drets d'explotació. Va obtenir els permisos preceptius del CSN i una declaració d'impacte ambiental positiva. Aquesta última resulta més que discutible per la defectuosa avaluació dels riscos ambientals. Les mines d'urani a cel obert causen molt d'impacte ja que alliberen pols radioactiva en grans quantitats, que pateixen les persones treballadores i les poblacions properes, a més dels rius i ecosistemes de la zona. Per aquest motiu la Plataforma Stop Uranio, a la qual pertany Ecologistes en Acció, s'ha oposat democràticament a la possible obertura d'aquesta mina.

Davant aquesta oposició, Berkeley reacciona amb una pressió inacceptable i ha forçat un acte de conciliació avui 22 de juny al Jutjat de Ciudad Rodrigo. L'empresa els demana ni més ni menys que 500.000 euros per a no interposar una querella per injúries i calúmnies. Segons l'empresa, a aquesta quantitat s'elevarien les pèrdues generades per les manifestacions en contra de la mina i les campanyes realitzades per Stop Uranio. Es tracta d'una pressió inacceptable que el jutge no hauria de permetre, ja que va en contra d'un dels drets fonamentals de les persones: la llibertat d'expressió.

Si l'explotació fos rendible no s'explica com és que l'empresa ha demanat aquesta quantitat de diners. Un altre problema és que, en efecte, estem davant d'una maniobra especulativa i les manifestacions de Stop Uranio poden afectar la imatge de Berkeley. El més sensat seria oblidar-se de la possible reobertura d'aquests jaciments.

Font:

Ecologistes en acció (22 de juny de 2016)

http://www.ecologistasenaccion.org/article32493.html

'Efecte La 2'

El CIEMAT, l'única institució pública espanyola dedicada a desenvolupar noves fonts d'energia neta, està asfixiat per una destralada pressupostària soferta el 2010.

Que surti el lector al carrer amb llapis i paper i pregunti a la gent si li preocupa el canvi climàtic. Tots li diran que sí, que molt. El mateix respondria qualsevol dels quatre candidats, tingui o no un cosí amb estudis de física. Però, ai, amics, una sola dada val més que mil declaracions, i refutar la teoria més brillant o les paraules més belles. I la dada és aquesta: el Centre de Recerques Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT), l'única institució pública espanyola dedicada a desenvolupar noves fonts d'energia neta, està asfixiat per una destralada pressupostària soferta el 2010 (sota la segona legislatura de Zapatero) i mantinguda amb tenacitat pel Govern de Rajoy.

Font: El País

És un cas clar del que podríem anomenar l'efecte La 2. Si li preguntes a la gent el que més li agrada de la tele, tothom respon que els documentals científics de la segona cadena, però n'hi ha prou amb una succinta consulta dels índexs d'audiència -una altra vegada la dada- per demostrar més enllà de tot dubte raonable que menteixen per la gola. A causa de l'efecte La 2, gairebé agafen ganes d'alegrar-se que la recerca en energia no aparegués al debat dels candidats: haurien mentit com mentim tots, amb ferotgia i avarícia, amb vèrbola i desvergonyiment. Les credencials dels partits tradicionals són pèssimes, i dels emergents no en tenim. No hi ha raons per a l'optimisme.

Quins temps aquells, els anteriors a la crisi. Fa pena, una pena profunda, recordar que aquest país va poder ser un líder en la implantació de l'energia solar i de l'eòlica, per les seves condicions climàtiques privilegiades i per les inversions que les grans empreses energètiques feien fa 10 anys en aquest sector. Va arribar la crisi, és cert, però aquí, en la gestió de la crisi, és on es veu la intel·ligència política. O la manca d'ella, perquè seria molt difícil haver-ho fet pitjor en aquest camp. Per retallar els pressupostos a destralades no cal un ministre d'Economia, ni un Govern: n'hi ha prou amb una calculadora de mà i una bena als ulls. Algú hauria d'haver pensat com volíem sortir de la crisi, si amb un retorn miop al maó corrupte o amb una aposta decidida per la recerca i els sectors de futur. I pocs en són tant com el desenvolupament d'energies netes. Doncs en comptes d'això, retallades i contrareformes de l'energia solar. Genial.

La propera vegada que algú li digui que està molt preocupat pel canvi climàtic, recordi l'efecte La 2. Aquí seguim en el qual inventin ells d' Unamuno.

Font:

El País (16 de juny de 2016)

http://elpais.com/elpais/2016/06/15/opinion/1466002804_269282.html

Els incendis forestals suposen la setena causa de desertificació a Espanya

Font: EFEverde

La pèrdua de coberta forestal a Espanya originada pels incendis forestals és una de les set causes de desertificació i, en aquest sentit, l'associació no lucrativa Reforesta ha llançat una campanya que crida l'atenció sobre la relació que existeix entre el foc i la degradació del sòl.

Així ho assegura aquesta entitat en un comunicat en el qual afirma que més del 80 % d'aquests desastres tenen a l'ésser humà i la seva activitat com a origen, i només el 4 % es deuen a causes naturals.

En aquest sentit, des de Reforesta assenyalen que més de la meitat d'aquests sinistres es consideren intencionats i entorn el 30 % es deuen a descuits o negligències, com una crema de rostolls, un cigarret mal apagat, fogueres enceses per excursionistes o treballs a la muntanya, entre d'altres.

La resta dels desastres corresponen a aquells dels quals "es desconeixen o no van arribar a determinar-se amb claredat" les causes.

Així, amb la campanya "Llumins que salven boscos. Encén la teva consciència, evita els incendis forestals" han creat un objecte simbòlic que consisteix en llumins en les quals el fòsfor ha estat substituït per llavors de moixera -una espècie autòctona que habita principalment al nord peninsular.

Es tracta d'un "aparent contrasentit" que pretén conscienciar sobre aquest problema perquè l'objectiu de Reforesta passa per la prevenció a causa del "molt alt percentatge d'incendis" com a conseqüència de la imprudència humana.

Des de Reforesta consideren que el 37 % del sòl a Espanya està en risc de desertificació i, a més, tres quartes parts del seu territori classificades com a àrida, semiàrida o subhumida seca també s'hi troben exposades.

La situació s'agreuja a l'arc mediterrani on "les seves condicions naturals el fan vulnerable per si mateix" a causa del "progressiu augment de la població i de la seva activitat econòmica", que han provocat un increment de l'ocupació, així com una transformació del sòl i una demanda d'aigua".

Juntament amb el nord-oest peninsular, l'àrea del Mediterrani és "la regió més afectada pels incendis i on poden accentuar més la desertificació a mig i llarg termini".

El president d'aquesta organització sense ànim de lucre, Miguel Ángel Ortega, ha apuntat que l'educació i els canvis d'hàbits han de ser el motor de la lluita contra els incendis forestals i la desertificació.

Ortega ha precisat que els recursos dedicats a les tasques d'extinció no han d'eliminar-se, sinó que ha d'haver-hi "un equilibri que redundi en un benefici per a tots".

Aquesta iniciativa també anima a la participació a través de la pàgina web de Reforesta, www.reforesta.es, on s'ha habilitat un espai en el qual es pot registrar aquella muntanya o terreny que hagi sofert un incendi forestal i que en l'actualitat no estigui restaurat.

Font:

EFEverde (15 de juny de 2016)

http://www.efeverde.com/noticias/los-incendios-forestales-suponen-la-septima-causa-desertificacion-espana/

La Junta d'Andalusia ha mobilitzat una inversió de 300 milions d'euros en projectes ambientals

Així ho recull l'informe presentat aquest dimarts pel Conseller de Medi ambient i Ordenació del Territori, José Fiscal, al Consell de Govern, del qual en destaquen les 38 iniciatives emparades pel programa comunitari LIFE, amb 157 milions (83 cofinançats per la Unió Europea).

La Junta d'Andalusia ha desenvolupat durant les últimes dues dècades un centenar de projectes internacionals relacionats amb el medi ambient i el clima, que han mobilitzat una inversió propera als 300 milions d'euros.

Font: Ecoticias

Així ho recull l'informe presentat aquest dimarts pel conseller de Medi ambient i Ordenació del Territori, José Fiscal, al Consell de Govern, del qual en destaquen les 38 iniciatives emparades pel programa comunitari LIFE, amb 157 milions (83 cofinançats per la Unió Europea).

L'Administració autonòmica ha liderat directament 24 projectes LIFE, entre els quals en destaquen quatre relatius a la recuperació del linx ibèric que han permès multiplicar el nombre d'exemplars d'aquesta espècie en perill d'extinció des dels amb prou feines 50 de 2002 als 403 censats el 2015.

La inversió global en aquest capítol ha superat els 70,2 milions d'euros, amb un cofinançament europeu de 35,4 milions. L'últim dels projectes, que es desenvolupa des de 2011 i finalitzarà el desembre de 2017, se centra en la recuperació de la distribució històrica del linx a la Península Ibèrica.

La resta dels projectes LIFE s'han desenvolupat en àmbits com la preservació de la biodiversitat; la gestió de recursos hídrics i conques fluvials; la conservació d'hàbitat i espais litorals i marins; l'impuls a la Xarxa d'Espais Naturals d'Andalusia; l'adaptació del territori enfront els efectes del canvi climàtic; la gestió de residus, i la restauració d'ecosistemes.

L'informe presentat per Fiscal destaca especialment les iniciatives vinculades amb la conservació d'espècies com l'àguila imperial, el trencalòs o les aus estepàries; la recuperació de la flora amenaçada a Sierra Nevada; la posidònia oceànica, i la protecció de les deveses i d'espais naturals com l'Albufera de Adra o el Cabo de Gata.

Font:

Ecoticias (15 de juny de 2016)

http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/116248/Junta-Andalucia-movilizado-inversion-300-millones-euros-proyectos-ambientales

 

'Banderes Negres 2016', el rànquing de les pitjors platges espanyoles

Andalusia, Galícia, Comunitat Valenciana i Catalunya són les comunitats autònomes del litoral que encapçalen el rànquing 'Banderes Negres 2016' que cada any realitza Ecologistes en Acció per denunciar les zones de bany amb pitjor estat ambiental així com les actuacions irresponsables de les administracions, que han posat en perill el litoral o l'han destruït.

Font: Ecoticias

L'organització ha presentat aquest dimarts en roda de premsa l'informe 'Banderes Negres 2016' que destaca el mal estat de 10 platges d'Andalusia, sis a Galícia i Comunitat Valenciana, respectivament i cinc a Catalunya. A aquestes les segueixen País Basc i Canàries, amb dues platges amb crespó negre cada quatre i les segueixen Múrcia, Astúries, Balears, Cantàbria i Melilla.

L'ONG ha denunciat les "barbàries escomeses" al litoral i s'oposa a la imatge "poc realista" de la sostenibilitat dels ecosistemes costaners, que concedeixen les 'banderes blaves' i que, en la seva opinió "no tenen res a veure amb un bon estat ambiental" de les platges.

A més, ha recordat el recent informe de 25 de maig de l'Agència Europea del Medi Ambient sobre la qualitat de les aigües de bany, que alertava de la mala situació de 58 platges i rius estatals i que situava a Espanya com el tercer país de la Unió Europea amb més zones no aptes per al bany per darrere d'Itàlia i França, al mateix temps que recomanava el tancament de 34 zones de bany, sobretot a Galícia que, per contra, és la comunitat autònoma que més banderes blaves ostenta.

En concret, de les 47 platges amb bandera negra, 23 han aconseguit la 'distinció' per contaminació i la resta, per mala gestió. "És la punta de l'iceberg", denuncia l'informe.

Així, a Andalusia tenen la seva bandera negra per contaminació: La milla Negra a la Costa de Carboneras (Almeria); la Badia d'Algesires (Cadis); la Platja del Pozuelo (Granada); la platja de Mijas (Màlaga). Mentre que per mala gestió tenen bandera negra Cuevas de Almanzora (Almeria); Caños de Meca (Cadis); platja Granada (Granada); Isla Canela, Ayamonte (Huelva) i Marbella (Màlaga).

Per la seva banda, les banderes negres de Galícia per contaminació estan a la Ria del Ferrol (La Corunya); Alúmina Española (Lugo) i la Ria de Pontevedra, mentre que per mala gestió estan en el rànquing el Port exterior de Punta Langosteira (La Corunya); l'urbanisme a la Mariña de Lugo (Lugo) i la platja del Salgueirón (Pontevedra).

Mentre, les banderes negres per contaminació a la Comunitat Valenciana es troben al Port d'Alacant; els abocaments il·legals generalitzats a la província de València i la platja d'Aiguadoliva-Surrac, a Castelló. Per mala gestió hi figuren el pla de conca del Xúquer; el Port de València i la platja nord de Peníscola.

A Catalunya, la contaminació afecta a Barcelona, pels creuers i a Tarragona, per la contaminació d'Ercros a Flix, mentre que la mala gestió ha fet mèrits suficients com per aconseguir la bandera negra al Delta del riu Llobregat; la marina d'Empuriabrava i les prospeccions petrolíferes.

TOTA LA COSTA AFECTADA

Per la seva banda, al País Basc, per contaminació figuren en el llistat les platges de Muskiz, de Biscaia i la platja de Oribarzar, a Orio (Guipúscoa), al mateix temps que la mala gestió afecta a Laida-Mundaka (Biscaia) i a la Ria d'Oria (Guipúscoa). A Canàries han guanyat la seva bandera negra per contaminació la costa sud-est de Santa Cruz de Tenerife i el litoral de Gran Canària i per mala gestió la Costa de Santa Cruz de la Palma i Las Palmas, per l'incendi de l'Oleg Nadeynov fa poc més d'un any.

Així mateix, a les Balears la contaminació afecta a les platges de Ciutat Jardí i la mala gestió al Port de Molinar; a Cantàbria, la contaminació a la platja d'Usgo i la mala gestió a l'Arenal de Laredo i a Astúries, denuncien els abocaments a Villaviciosa i la mala gestió a El Musel.

Per la seva banda, Murcia segueix lluint bandera negra un any més per la contaminació de la Badia de Portman i la mala gestió del Mar Menor, mentre que a Melilla assenyala a la contaminació de la badia i a la mala gestió en l'ampliació del port de Melilla. Finalment, la contaminació ha donat la bandera negra a la Cala del Desnarigado de Ceuta i per mala gestió a la ciutat autònoma per l'abocament de fuel a Benítez.

L'organització subratlla que es podien haver esmentat "molts més casos" però la idea era homogeneïtzar dos problemes recurrents que estan vigents al llarg de tot el litoral espanyol.

En concret, ha resumit que aquests problemes són de mala gestió, com ara l'hotel il·legal el Algarrobico, a Almeria, les ampliacions de ports, els abocaments múltiples que generen contaminació, l'abandonament de la neteja de les platges o les "portes giratòries que no solucionen les fosques accions a Flix (Tarragona)".

En aquest context, l'ONG proposa a les administracions que apliquin mesures de protecció de la costa, com ara reemplaçar el turisme massiu i les energies contaminants per processos sostenibles i integrats en la dinàmica dels processos naturals.

Font:

Ecoticias (15 de juny de 2016)

http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/116228/Banderas-Negras-2016-ranking-peores-playas-espanolas

Exigeixen la retirada dels residus enterrats a Villanueva del Carnero

Fins ara, RMD només ha practicat uns sondatges al terreny (tornats a tapar) que fan pensar que tan sols eren per fer el "paperot".Una vegada l'empresa Recuperació de Materials Diversos, S.A. (RMD) ha perdut el contenciós davant el TSJ, a l'abril, i sense que hagi interposat recurs de cassació, Ecologistes en Acció de León ha sol·licitat a la Junta l'execució, en els seus termes, de la Resolució de la Direcció general de Qualitat i Sostenibilitat Ambiental de 9 de gener de 2014, obligant a la mercantil a retirar els residus enterrats clandestinament, ja que hauria d'haver-ho fet abans de gener del 2015.

De fet, no aconseguim comprendre la intenció d'aquests sondatges, ni podem relacionar-los amb l'objectiu d'eliminar els residus enterrats, tenint en compte que el subsòl està "entapissat" per una gruixuda capa contínua de residus, la completa eliminació dels quals no és possible des de punts concrets esquitxats per la finca, sinó que cal l'aixecament total de tota la terra que en el seu moment es va abocar (entre un i dos metres de gruix) sobre les masses de residus escampades pel sòl de l'abocador (fins i tot munts sense escampar i grans pous), en unes 5 hectàrees. El lògic seria començar desmuntant per un lateral, i anar aixecant la capa de terra que hi ha sobre la granalla i retirar-la.

Malgrat nombroses denúncies sobre l'enterrament, i de personar-nos en el contenciós, no se'ns ha comunicat res des de la Conselleria de Foment i Medi ambient, per la qual cosa en aquest últim escrit hem sol·licitat que se'ns tingui com a Part Interessada en la implementació de la Resolució que s'esmenta i se'ns notifiqui de totes les actuacions que hi tinguin a veure, incloent-hi les labors que ja s'hagin realitzat sobre aquest tema, el seu objecte, i el pla d'acció global per efectuar l'eliminació completa dels residus enterrats.

La Universitat de León ja informava, el 2008, que les aigües subterrànies estaven contaminades per metalls pesats, com ara coure, zinc i plom, molt perillosos per a la salut. Aquestes aigües poden estar usant-se per al reg o el consum directe, amb risc per a la salut humana i el medi ambient.

És intenció d'aquesta associació vigilar el seguiment de les labors d'extracció perquè sigui efectiva i completa, i informarà a la Comissió Europea si la Junta no ens considerés Part Interessada, i no exigís rigorosament l'eliminació total dels residus, incloent-hi els grans pous ocults a més profunditat, per tal que els metalls tòxics deixin de progressar pel terreny i aqüífers.

Font:

Ecologistes en Acció (29 juny 2016)

http://www.ecologistasenaccion.org/article32523.html

 

Catalunya: 

Una millor planificació urbana de Barcelona evitaria milers de morts prematures

Es preveu que el 2050 gairebé el 70% de la població mundial viurà en zones urbanes. Com que els ambients que habitem afecten a la salut, és necessari dissenyar una planificació urbana i de transport que promogui una vida saludable.

Un estudi publicat recentment a l' Environmental Health Perspectives i dut a terme per investigadors del CREAL, centre aliat d'ISGlobal, estima que cada any es podrien posposar gairebé 3.000 morts prematures a Barcelona si es complissin les recomanacions internacionals d'exposició per a l'activitat física, la contaminació de l'aire, el soroll, la calor i l'accés als espais verds.

Font: Ecoticias

Investigadors del CREAL han desenvolupat una eina d'Avaluació d'Impactes en la Salut del Planejament Urbà i del Transport (UTOPHIA, per les seves sigles en anglès) i l'han aplicat a Barcelona. Els investigadors van estimar l'exposició a múltiples determinants de la salut i les dades de mortalitat d'1.357.361 residents de Barcelona majors de 20 anys.

"Comparem els nivells actuals d'exposició amb les recomanacions internacionals. Estimem la fracció de morts prematures evitables que es podrien evitar si aconseguíssim assolir les recomanacions. També modelem l'esperança de vida i els impactes econòmics", explica Natalie Mueller, autora principal de l'estudi i investigadora del CREAL.

Menys del 20% de morts prematures.

Els experts han estimat que gairebé el 20% de totes les causes de mortalitat natural (és a dir, prop de 3.000 morts) podria posposar-se cada any si es complissin les recomanacions internacionals per al desenvolupament de l'activitat física, l'exposició a la contaminació de l'aire, el soroll, la calor i l'accés als espais verds.

Les estimacions van mostrar que la major proporció de morts prematures es podien haver previngut amb l'augment de l'activitat física, seguida de la reducció de l'exposició de la contaminació de l'aire, el soroll del tràfic i la calor. L'accés als espais verds va tenir efectes directes més petits sobre la mortalitat. "El compliment de les recomanacions podria augmentar l'esperança de vida mitjana en 360 dies i un estalvi econòmic de 9.300 milions d'euros cada any", comenta Mueller.

Segons els investigadors, les solucions a la falta d'activitat física i els nivells d'exposició a factors ambiental que modifiquen la mortalitat poden trobar-se a la planificació urbana i del transport. La falta d'activitat física es va associar amb el major excés de mortalitat a Barcelona.

"Això posa en relleu la urgència d'integrar l'activitat física en la vida diària. Anar amb bicicleta, caminar i usar el transport públic ofereixen una gran oportunitat per fer-ho, ja que aquestes formes de transport proporcionen beneficis per a la salut ja que augmenten l'activitat física dia a dia de forma senzilla", explica David Rojas-Rueda coautor de l'estudi.

Reduir les emissions.

A més, els autors suggereixen que les principals estratègies per lluitar contra la contaminació de l'aire, el soroll i per mitigar la calor són la reducció del tràfic motoritzat a través de la substitució per mitjans de transport de zero i de baixa emissió (és a dir, el transport actiu i públic) i l'increment d'àrees verdes urbanes.

Les principals estratègies per lluitar contra la contaminació de l'aire, el soroll i per mitigar la calor són la reducció del tràfic motoritzat.

"Tot i que els espais verds tenen menors efectes directes relacionats amb la mortalitat, són una important eina en la gestió urbana i del transport. Els espais verds estimulen l'activitat física en la població i a més les plantes poden ajudar a reduir la contaminació atmosfèrica, són una barrera natural contra el soroll i proporcionen ombra i refrigeració dels voltants", especifica Mueller

Els investigadors recolzen la implementació de les superilles com una mesura per reduir el tràfic motoritzat privat i fomentar el transport actiu i públic. Així mateix, el Pla d'Infraestructures Verdes i Biodiversitat 2020 proposat per l'Ajuntament de Barcelona, els objectius del qual són conservar el patrimoni natural i reforçar la infraestructura verda i la biodiversitat natural de la ciutat, els sembla una estratègia prometedora.

"No obstant això, es poden implementar encara més accions com ara substituir les principals carreteres per espais verds com, per exemple, transformar la Via Laietana en un parc lineal", comenta Mark Nieuwenhuijsen, coordinador de l'estudi.

"És necessari examinar de forma més profunda els impactes que té el disseny de les ciutats en la salut i remarquem la necessitat de reduir el tràfic motoritzat a través de la promoció del transport actiu i públic i la provisió d'infraestructura verda, ja que tots dos proporcionen beneficis tant en la participació en activitats físiques com en la mitigació de la contaminació atmosfèrica, el soroll i la calor", conclou Nieuwenhuijsen.

Font:

Ecoticias (28 de juny de 2016)

http://www.ecoticias.com/co2/116648/mejor-planificacion-urbana-Barcelona-evitaria-miles-muertes-prematuras

El nou impost nuclear català gravarà el risc de manipular el combustible

El Departament d'Economia de la Generalitat refà el fet imposable de l'impost tombat pel Tribunal Constitucional i el tornarà a tramitar per a que sigui una realitat l'any vinent.

Font: Diari de Tarragona

Com va anunciar el Diari a finals d'abril, el Departament d'Economia de la Generalitat -en mans d'ERC-manté la proposta de posar en marxa un impost a l'energia nuclear a Catalunya per a que repercuteixi, en part, al territori afectat, les comarques de l'Ebre i el Baix Camp. Un impost, sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear, que ja va entrar en vigor durant uns mesos abans de la seva suspensió cautelar i posterior sentencia d'inconstitucionalitat per part del Tribunal Constitucional (TC).

Aquesta setmana, Economia ha anunciat que a aquest mes de juny iniciarà de nou la tramitació de l'impost, refent la seva base imposable, argument esgrimit pel TC per anul·lar el gravamen en la sentència del passat 14 d'abril

La sentència assegurava que l'impost català coincidia amb un tribut estatal sobre producció de combustible nuclear, fet que al seu entendre vulnerava les lleis de finançament autonòmic.

La Generalitat va al·legar l'existència de diferències entre els dos impostos. I així, mentre l'estatal grava el material resultant del procés de producció nuclear, es a dir l'existència dels residus radioactius; l'autonòmic s'aplicava al combustible nuclear que s'introdueix en el reactor, pel risc per al medi que entranya.

Ara, la Direcció General de Tributs de la Generalitat refà l'impost i pretén gravar els riscos ambientals derivats de la manipulació i transport del combustible nuclear, «per evitar les interpretacions de doble imposició», assenyala Economia. En aquesta línia també es modificarà el nom de l'impost.

En vigor el 2017

El calendari d'Economia és iniciar la tramitació de la nova llei a finals d'aquest mes de juny, superar la tramitació parlamentària abans de final d'any i que entri en vigor a principis de 2017.

La previsió de recaptació d'aquest impost abans de la suspensió era d'uns 50 milions d'euros anuals.

La Generalitat havia decidit destinar el 10% del total a un fons per a finançar projectes de desenvolupament econòmic als 18 municipis afectats de les àrees nuclears d'Ascó i Vandellòs. En el moment de la seva suspensió, Economia treballava amb els alcaldes en la redacció del reglament per a gestionar el fons, d'uns 5 M€ anuals pel territori.

Font:

Diari de Tarragona (19 de juny de 2016)

http://www.diaridetarragona.com/ebre/64595/el-nou-impost-nuclear-catala-gravara--el-risc-de-manipular-el-combustible

'Aigües de Catalunya', una empresa que aposta decididament per l'eficiència energètica

Una mostra més del posicionament i de l'estratègia seguida per Aigües de Catalunya en la cerca i implementació de solucions eficients, conjuminant l'optimització dels recursos hídrics i energètics, són els projectes que en els últims mesos ha engegat a Altafulla i Tortosa.

Font: Ecoticias

Anualment, Aigües de Catalunya, en col·laboració amb els diferents ajuntaments implicats en el projecte, ha aconseguit un estalvi de 670.000 KWH, anuals, evitant l'emissió de 220 tones de CO2 a l'atmosfera, causants del canvi climàtic.

Les poblacions de Sant Antoni de Vilamajor, Bellpuig, Torrent, Pals, Palafrugell, Begur i Regencós són les poblacions beneficiades per l'optimització energètica empresa per Aigües de Catalunya per millorar el proveïment d'aigua.

La telelectura de comptadors intel·ligents a Tortosa o la instal·lació d'estacions de subministrament elèctric d'energia neta a Altafulla són altres projectes innovadors d'Aigües de Catalunya en la cerca de la sostenibilitat en la seva gestió.

Actualment, Aigües de Catalunya garanteix el servei d'aigua potable a més de 60.000 persones en tot el territori, a més de realitzar l'adequat tractament i depuració de 22 hectòmetres cúbics d'aigua residual, en l'últim any.

Aigües de Catalunya ha aconseguit la certificació energètica del servei de proveïment de Sant Antoni de Vilamajor, Bellpuig i la potabilitzadora de Palafrugell, d'acord als requisits establerts pel Institut Català de la Energia (ICAEN), sobre la base del Reial decret 56/2016, normativa que regeix aquesta matèria.

Els projectes i inversions plantejats en aquestes instal·lacions permetrà a Aigües de Catalunya aconseguir, anualment, un estalvi energètic de gairebé 670.000 KWH, evitant l'emissió a l'atmosfera de gairebé 220 tones de CO2, gas causant de l'efecte hivernacle i, per tant, del canvi climàtic.

Els projectes realitzats per aquesta empresa s'han centrat fonamentalment en la modernització d'aquestes instal·lacions per millorar el proveïment a una població total de més de 40.000 persones així com per incrementar el rendiment energètic de les instal·lacions, contribuint així a l'estalvi elèctric i econòmic d'aquestes poblacions.

Eficiència al servei del ciutadà

Una mostra més del posicionament i de l'estratègia seguida per Aigües de Catalunya en la cerca i implementació de solucions eficients, conjuminant l'optimització dels recursos hídrics i energètics, són els projectes que en els últims mesos ha engegat a Altafulla i Tortosa.

En el cas d'Altafulla, aquesta empresa ha dissenyat i construït una estació de subministrament elèctric l'energia neta del qual és generada a partir de l'aprofitament energètic dels recursos hídrics del municipi, oferint als ciutadans un servei gratuït de wifi i recarrega de diferents dispositius mòbils.

La solució tecnològica implantada per aquesta empresa catalana és possible a partir de la instal·lació de microturbines hidroelèctriques en punts seleccionats de la xarxa de proveïment de cada localitat. Aquest dispositiu genera energia elèctrica renovable que contribueix a la reducció de les emissions de CO2 a l'atmosfera, causants de l'efecte hivernacle.

D'altra banda, Tortosa és un altre dels municipis que més està aprofitant el desenvolupament tecnològic d'Aigües de Catalunya. En aquest cas, gràcies a involucrar i col·laborar amb l'ajuntament, ha finalitzat la instal·lació de comptadors d'aigua intel·ligents en tots els habitatges i consums públics i privats del municipi. Així mateix, ara es complementarà amb la gestió òptima de l'aigua de reg de parcs i jardins, i la reducció del consum d'aigua i energia en tots els edificis municipals.

L'aposta tecnològica per la telelectura ha estat indiscutiblement un cas d'èxit de la gestió municipal, atès que durant l'any 2015 es van detectar 219 casos de fugides d'aigua en les instal·lacions interiors privades i/o públiques, habitatges, empreses i fins i tot col·legis i dependències municipals.

El balanç del primer any complet de servei és més que notable, ja que els primers càlculs estimen que s'han estalviat fins a 28.750 m3 d'aigua, xifra equivalent a la quantitat emmagatzemada en més d'11 piscines olímpiques. Tot això, hauria suposat un cost mínim de 77.625€ anuals que els clients, majoritàriament famílies i particulars del municipi, haurien d'haver abonat a través dels seus rebuts.

Única empresa catalana de l'aigua

Aigües de Catalunya va ser fundada el 1997 i està especialitzada en la gestió del cicle integral de l'aigua, oferint els seus serveis a tota Catalunya, tant en proveïment de municipis com en la depuració en tractament d'aigües residuals, gestió de regadius, lectura de comptadors intel·ligents, ...

Actualment, aquesta empresa garanteix el proveïment d'aigua potable a més de 60.000 persones arreu de Catalunya, gràcies a la seva presència en més de 30 ciutats, localitzades a totes les províncies. Per a això, duu a terme la gestió de gairebé 3.000 quilòmetres de la xarxa hidràulica.

Complementàriament, anualment, realitza el tractament de 22 hectòmetres cúbics d'aigua residual a les 40 plantes depuradores que gestiona arreu del territori.

Font:

Ecoticias (15 de juny de 2016)

http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/116216/Aiguese-Catalunya-empresa-apuesta-decididamente-eficiencia-energetica

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha detectat la presència d'una colònia de gavines corses (Larus audouinii) instal·lada al Moll de Ponent del Port de Barcelona

Font: Butlletí de medi ambient

Aquesta colònia és el nucli reproductor conegut situat més al nord de la seva àrea de distribució mundial. La següent està en el delta del Llobregat i, més al sud, nia a Tarragona i al delta de l'Ebre. A Barcelona s'estima que hi viuen uns 700 exemplars adults.

El 7 de juny, s'han cartografiat a Barcelona 336 nius i marcat 290 pollets de gavina amb una anella metàl·lica i una altra de PVC, la qual cosa permetrà obtenir dades per fer un seguiment i conèixer els seus desplaçaments.

Font:

Butlletí de medi ambient (9 de juny de 2016)

http://mediambient.gencat.cat/ca/detalls/Noticies/20160806_Gavina_corsa

Flix exigeix al Ministeri que aclareixi l'estat del pantà

L'alcalde qüestiona que la neteja de l'embassament hagi eliminat la contaminació

La província de Tarragona presumeix de tenir la franja litoral plena de banderes blaves que proven la bona qualitat de les seves platges. L'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac) ha repartit 40 ensenyes blaves en la costa tarragonina, més que en cap altre tram marítim i gairebé la meitat de totes les que hi ha a Catalunya. Però a l'interior el color anyil es tenyeix de fosc.

Ecologistes en acció ha alertat en el seu informe Banderes negres 2016 sobre els riscos per alta contaminació detectats a Flix (Ribera d'Ebre). L'entitat assegura en el seu estudi que els nens de Flix pateixen concentracions "elevades" de mercuri, metilmercuri i hexaclorobenzè. La recerca del grup ecologista sosté que la "contaminació ambiental" provocada per la fàbrica Ercros, "la instal·lació química més contaminant del riu Ebre", té la culpa de la presència de substàncies tòxiques en nivells anormals en nens nounats i fins a arribar a l'edat de quatre anys.

L'alcalde Marc Mur admet que la llarga presència de la planta química al poble, més d'un segle d'història, ha tingut "repercussions sobre la salut" dels habitants. Mur apunta que la principal pol·lució causada per Ercros ha anat a parar al riu. No obstant, l'Ajuntament ha aprovat per unanimitat demanar la paralització de tots els treballs de descontaminació que es realitzaven a l'embassament de Flix fins que s'aclareixi si les labors de neteja s'han executat correctament. "Ningú té tantes ganes com nosaltres que això s'acabi però, abans de res, volem que acabi bé", confessa Mur. Es refereix a la controvèrsia que ha generat la filtració d'unes punxades policials.

Aquestes punxades, avançades per El Mundo revelen un possible intent de contaminació voluntària de l'Ebre amb salfumant per rebaixar el pH de l'aigua i, així trampejar les anàlisis sobre la netedat del riu. La revelació és una conseqüència de la recerca pel cas Acuamed, societat dependent del Ministeri d'Agricultura i Medi ambient que suposadament beneficiava a les empreses contractistes a canvi de suborns.

Acuamed es va encarregar d'adjudicar a FCC la neteja de més de 700.000 tones de fangs altament contaminats per metalls pesats, compostos químics i residus radionúclids que jeien al jaç de l'Ebre, just dant la planta d'Ercros a Flix. FCC va donar per completada la retirada dels llots tòxics l'octubre passat, però llavors es va encomanar al CSIC i a la Universitat Politècnica de Catalunya un estudi per verificar si el jaç del riu havia quedat net de metalls tòxics o si faltava alguna mesura correctora. L'Ajuntament assegura que des del gener el Ministeri disposa dels informes que avaluen la feina de FCC, però encara no ha arribat cap còpia a Flix. "Ens van prometre que ho tindríem començaments d'any però no hem rebut res. Després ens van dir que al maig, però seguim igual", lamenta Mur.

La segona fase de l'obra de descontaminació hauria de consistir en la purificació de les aigües de l'embassament, però l'Ajuntament s'oposa al fet que s'executi cap treball més fins que no es garanteixi que el fons està net. "Era una obra que havia de ser exemplar i ha acabat generant molts dubtes", diu Mur.

Font

URV-CEDAT:

Convocatòria d'ajudes de matrícula CEDAT per cursar el Màster Universitari en Dret ambiental (URV). Modalitat virtual (Estudiants de nou accés) Curs 2016/2017

Es convoquen 12 ajuts de 1.000 euros, destinats a finançar una part de les despeses derivades de la matrícula del primer curs del Màster Universitari en Dret Ambiental de la URV, per al Curs 2016-2017.

Podran ser beneficiaris d'aquest ajut els estudiants de nou accés del Màster Universitari en Dret Ambiental del curs 2016-17. L'ajuda no s'aplicarà al primer termini del pagament de l'import de la matrícula. En cas que la matrícula s'hagi efectuat en un sol pagament, es procedirà a la devolució de la quantitat establerta amb posterioritat a l'inici del curs.

Seran requisits necessaris per a l'obtenció de l'ajuda estar preinscrit / a i admès / a per al curs 2016-2017 al Màster Universitari en Dret Ambiental de la URV. Per a les persones que encara no hagin formalitzat la preinscripció, poden fer-ho en línia, a la següent adreça (oberta fins el 21 de juliol). Els estudiants beneficiaris hauran de formalitzar la seva matrícula al Màster del 13 al 27 de juliol o del 4 al 22 de setembre del 2016.

En cas que no s'assignin la totalitat de les ajudes durant la primera fase de preinscripció, el Consell de Direcció del CEDAT es reserva el dret de realitzar una nova convocatòria per al segon període de preinscripció (de l'1 al19 de setembre).

Font:

CEDAT (28 juny 2016)

http://www.cedat.cat/media/upload/pdf/becas-cedat-2016-17_editora_5_812_1.pdf

La Sra. Beatriz Felipe Pérez defensa la seva tesi doctoral, "Les migracions climàtiques: reptes i propostes des del dret internacional"

Divendres 8 de juliol, a les 12h, a la Sala de Graus del Campus Catalunya de la URV, va tenir lloc l'acte de defensa de la tesi doctoral de la Sra. Beatriz Felipe Pérez, exestudiant del Màster Universitari de Dret Ambiental de la URV i investigadora del CEDAT, amb beca predoctoral de la AGAUR. La tesi, titulada, "Les migracions climàtiques: reptes i propostes des del dret internacional" i dirigida per la Dra. Susana Borràs Pentinat, va obtenir la qualificació d'excel·lent. Els membres del tribunal avaluador van ser el Dr. Santiago Castellà Surribas, Professor de Dret Internacional Públic de la URV, la Dra. Rosa Giles Carnero, Professora Titular de Dret Internacional Públic de la Universitat de Huelva i la Dra. Fernanda de Salles Cavedon Capdeville, investigadora del Centre International de Droit Comparé de l'Environnement (Llemotges, França)

En un context en el qual el canvi climàtic representa una de les amenaces més greus per a les generacions presents i futures, amb impactes severs avui ja perceptibles que estan exercint, directa i indirectament, enormes pressions sobre la població, el grau de coneixement sobre el fenomen de les migracions climàtiques segueix sent limitat i extraordinàriament controvertit quant a la terminologia, les xifres i la definició de les seves característiques. A més, malgrat la gravetat de la situació, són escasses les polítiques i els instruments normatius relatius a les migracions climàtiques.

La tesi de la Dra. Beatriz Felipe Pérez, mitjançant l'anàlisi multidisciplinària i global de les migracions climàtiques, es proposa 1) millorar el coneixement de la situació sobre aquest fenomen, 2) accentuar les responsabilitats dels Estats, tant a nivell nacional com a internacional pel que fa a aquests migrants, 3) incidir en els buits jurídics existents en l'actualitat i 4) desenvolupar una proposta holística per a la protecció efectiva dels migrants climàtics, que comprengui l'adaptació dels marcs jurídics existents (refugi, desplaçament intern, migració laboral, canvi climàtic, drets humans, etc.), l'adopció d'un tractat universal i la promoció d'altres accions complementàries.

Font:

CEDAT (8 julio 2016)

http://agenda.urv.cat/welcome.html

La URV obté un projecte de la Comissió Europea que li permetrà contractar 50 investigadors predoctorals

La Comissió Europea ha concedit a la Universitat Rovira i Virgili el projecte Martí Franquès COFUND i rebrà quatre milions d'euros per poder contractar 50 investigadors predoctorals. Les convocatòries es faran el 2017 i el 2018 i els contractes seran de tres anys de durada. La Universitat aportarà quatre milions d'euros més en aquest projecte, que culminarà el 2021.

Font: URVActiv@

L'1 de febrer del 2017 es farà pública la convocatòria per contractar els primers 25 investigadors predoctorals que formaran part del programa Martí Franquès cofinançat per la Unió Europea, en el marc del programa COFUND,  i el 2018 es contractaran els 25 restants. La Universitat destinarà vuit milions d'euros -quatre provinents de la comissió europea a través del programa Marie Sklodowska-Curie Actions  i quatre de propis- per dur a terme aquest programa que permet captar joves amb talent i experiència a Europa i donar-los l'oportunitat de desenvolupar la seva carrera investigadora a la Universitat Rovira i Virgili.

Els candidats que vulguin optar-hi no poden haver residit més de 12 mesos els darrers tres anys a Espanya, un dels criteris de mobilitat que es tindrà en compte en la selecció. És a dir, es buscaran estudiants internacionals amb un màster o investigadors espanyols que hagin estat fora dos dels darrers tres anys. Els estàndards de la contractació seguiran les regles de les accions Marie Curie i es milloren així les condicions contractuals dels investigadors. S'incorporaran a la URV, on rebran una formació multidisciplinària i intersectorial, fruit de col·laboracions amb més de 30 socis que donen suport actiu a aquest programa.

Un comitè format per una comissió amb personal de la URV i  avaluadors externs validarà els candidats. Es tindrà en compte el perfil acadèmic, mèrits com la recerca i l'experiència professional, la seva motivació i referències. Els candidats podran optar a un dels projectes vinculats a programes oficials de doctorat de la Universitat.

La URV és la primera universitat pública a Espanya i l'única catalana que ha rebut aquest finançament  i una de les quatre institucions espanyoles que ha rebut aquesta distinció des de la posada en marxa del programa COFUND predoctoral.

Actualment la URV ja té oberta una  convocatòria anual del programa Martí Franquès de recerca per a l'atracció de talent, junt amb altres institucions de recerca del territori, que enguany contractarà 47 estudiants de doctorat i dos de postdoctorals.

Font:

URVActiv@ (16 de juny de 2016)

http://diaridigital.urv.cat/la-urv-aconsegueix-un-projecte-de-la-comissio-europea-que-li-permetra-contractar-50-investigadors-predoctorals/

 

L'estudi de la URV després de l'incendi de Seseña estarà a mitjan juliol

Font: EFEverde

L'equip del Departament d'Ecotoxicologia i Sanitat Mediambiental de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona que aquesta setmana ha recollit mostres a Seseña després de l'incendi de l'abocador de pneumàtics preveu tenir resultats i presentar les seves recomanacions als veïns a mitjan juliol.

El catedràtic del departament, José Luis Domingo, ha explicat avui a Efe que aquesta setmana que si no hi ha problemes d'analítica en les mostres recollides a finals de juny tindran els resultats i a mitjan juliol tornaran a Seseña per informar-ne als veïns i autoritats.

El que el seu equip ha fet aquests dies és prendre mostres de sòl, aliments conreats i aire per realitzar un estudi i avaluar el risc que hi ha per a la salut de la població.

Captadors d'aire, sòl i cultius:

Han instal·lat captadors volumètrics d'aire en tres centres escolars escollits, perquè aglutinen un grup de població "més sensible", ha indicat Domingo, i que són el col·legi de la urbanització, El Quiñón -la més propera a l'incendi-, el 'Gabriel Uriarte' de Seseña Viejo i el 'Fernando de Rojas' de Seseña Nuevo.

També han pres mostres de sòl en terreny rural, en zones de collita de diferents punts del municipi, i en terreny urbà, sobretot en jardins on els nens poden estar més temps jugant.

Així mateix, han recollit algunes mostres d'aliments, sobretot verdures i hortalisses de les hortes de Seseña, que conreen els veïns per al seu autoconsum.

Amb tot això, l'equip d'Ecotoxicologia i Sanitat Mediambiental de la Universitat pública Rovira i Virgili tindrà dades sobre metalls pesats, dioxines i furans, i hidrocarburs aromàtics policíclics.

Caracteritzar el risc:

Aquest dimecres el catedràtic es va desplaçar a Seseña i va parlar amb veïns i amb l'alcalde, Carlos Velázquez, per "caracteritzar el risc" i veure quines substàncies perilloses s'estaven emetent i quins eren persistents, perquè d'altres ja s'han alliberat.

També van establir quines zones de població han rebut un impacte més directe a conseqüència de l'incendi de la planta de pneumàtics, que va començar el 13 de maig i ha estat actiu vint dies.

Així, van seleccionar els punts de mostreig, que ara han de valorar i analitzar, i després comunicar a la població, als representants polítics i organitzacions mediambientals.

"Nosaltres suggerirem, farem recomanacions, si és que cal fer-ne alguna", ha indicat el catedràtic, que ha constatat que els veïns de Seseña han mostrat "moltes ganes" de col·laborar amb el seu equip.

Font:

EFEverde (10 de juny de 2016)

http://www.efeverde.com/noticias/estudio-universidad-tarragona-tras-incendio-sesena-estara-mediados-julio/

Finalitza el primer any d'implementació de la guia Jocticia a l'Institut Tarragona

Al llarg del curs 2014-2015, en el marc del projecte Jocticia Ambiental, finançat pel Consell Social de la URV, diversos membres del CEDAT, l'AAEDAT i l'Institut Tarragona van elaborar una guia docent titulada, "Jocticia Ambiental. I-waste: l'altra cara de la tecnologia", que té per objectiu incorporar al currículum escolar de l'educació secundària obligatòria el debat sobre les implicacions ambientals, socials i econòmiques que té als països del Sud Global, la producció i el consum no responsable d'AEE per part de les societats del Nord Global.

La guia té tres principis metodològics bàsics: i) analitzar conflictes ambientals; ii) educar: educant-se; i iii) aprendre a través de l'acció. Per això, la guia s'estructura en cinc unitats didàctiques, organitzades d'acord al cicle de vida dels AEE d'ús diari i els conflictes associats a cada fase. A cadascuna de les unitats es proposen una sèrie d'activitats (no exhaustives) basades en diferents estratègies didàctiques, com són: recerca, estudi de casos, enquestes, qüestionaris, jocs de rol, debats, etc.

Mitjançant la implementació d'aquesta guia en centres d'educació secundària es pretén que els estudiants reflexionin sobre la distribució dels beneficis i conseqüències de la producció i consum d'AEE.

Durant aquest curs 2015-2016, a l'Institut Tarragona, la guia ha estat implementada, com a prova pilot, en el marc de l'assignatura d'educació eticocívica, de tercer d'ESO, impartida pel professor Andreu Llop.

Font:

CEDAT (5 juliol 2016)

Membres del CEDAT participen en el "14th Annual Colloquium of the IUCN Academy of Environmental Law"

Investigadors i estudiants predoctorals del CEDAT van assistir al "14th Annual Colloquium of the IUCN Academy of Environmental Law" que va celebrar-se a la ciutat d'Oslo, entre el 20 i el 24 de juny, organitzat pel Center of Excellence for the Study of the Legitimacy of International Courts and Tribunals, de la Universitat d'Oslo. El tema principal del col·loqui aquest anys va ser, "The Environment in Court - Environment protection in national and international courts, tribunals, and compliance mechanisms".

Font:

IUCNAEL

http://iucnael2016.no/

 

AAEDAT:

Stephanie Ascencio presenta una comunicació al IV Coloquium on Environmental Law and Governance

El passat 9 de juny, l'estudiant predoctoral i membre de l'AAEDAT, Stephanie Ascencio, va participar al IV Coloquium on Environmental Law and Governance, celebrat a Glasgow, amb una ponència titulada, "Mainstreaming Climate Change Adaptation Policies into Mexican Legal System".

El Col·loqui va ser una oportunitat per a investigadors postdoctorals, doctorands i estudiants de màster per presentar i discutir els seus treballs i recerques sobre qualsevol àrea del Dret ambiental, en un ambient col·laboratiu. També va ser una oportunitat perquè els estudiants i investigadors de l'àmbit del medi ambient establissin xarxes de contactes.

Font:

Strathclyde Centre for Environmental Law and Governance

https://www.strath.ac.uk/media/faculties/hass/law/scelg/scelg_programme_2016_(5).pdf

NORMATIVA

Unió Europea:

Reglament (UE) 2016/1003 de la Comissió, de 17 de juny de 2016, pel qual es modifiquen els annexos II i III del Reglament (CE) nº 396/2005 del Parlament Europeu i del Consell pel que fa als límits màxims de residus de abamectina, acequinocil, acetamiprid, benzovindiflupir, bromoxinil, fludioxonil, fluopicolidè, fosetil, mepicuat, prohexadiona, propamocarb, proquinazid i tebuconazol a o sobre determinats productes.

Font:

DOUE(L) nº 167 de 24/06/2016, p. 46 a 103 (58 pàgines)

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=OJ:L:2016:167:FULL&from=ES

Reglament d'Execució (UE) 2016/986 de la Comissió, de 13 de juny de 2016, pel qual s'inscriu una denominació en el Registre de Denominacions d'Origen Protegides i d'Indicacions Geogràfiques Protegides [Glyko Triantafyllo Agrou (IGP)].

Font:

DOUE(L) nº 162 de 21/06/2016, p. 5 a 5 (1 pàgina)

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32016R0986&rid=1

Reglament d'Execució (UE) 2016/985 de la Comissió, de 7 de juny de 2016, pel qual s'aprova una modificació que no és de menor importància del plec de condicions d'una denominació inscrita en el Registre de Denominacions d'Origen Protegides i d'Indicacions Geogràfiques Protegides [Agneau de Pauillac (IGP)].

Font:

DOUE(L) nº 162 de 21/06/2016, p. 4 a 4 (1 pàgina)

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32016R0985&rid=1

Reglament d'Execució (UE) 2016/984 de la Comissió, de 7 de juny de 2016, pel qual s'inscriu una denominació en el Registre de Denominacions d'Origen Protegides i d'Indicacions Geogràfiques Protegides [Krupnioki Slaskie (IGP)].

Font:

DOUE(L) nº 162 de 21/06/2016, p. 3 a 3 (1 pàgina)

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32016R0984&rid=1

Reglament d'Execució (UE) 2016/910 de la Comissió, de 9 de juny de 2016, que modifica el Reglament (CE) nº 1235/2008, pel qual s'estableixen les disposicions d'aplicació del Reglament (CE) nº 834/2007 del Consell pel que fa a les importacions de productes ecològics procedents de tercers països.

Font:

DOUE(L) nº 153 de 10/06/2016, p. 23 a 24 (2 pàgines)

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32016R0910&from=ES

Decisió d'Execució (UE) 2016/902 de la Comissió, de 30 de maig de 2016, per la qual s'estableixen les conclusions sobre les millors tècniques disponibles (MTD) per als sistemes comuns de tractament i gestió d'aigües i gasos residuals en el sector químic conforme a la Directiva 2010/75/UE del Parlament Europeu i del Consell [notificada amb el número C(2016) 3127].

Font:

DOUE(L) nº 152 de 09/06/2016, p. 23 a 42 (20 pàgines)

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=OJ:L:2016:152:FULL&from=ES

Reglament d'Execució (UE) 2016/922 de la Comissió, de 10 de juny de 2016, pel qual es modifica l'annex II del Reglament (UE) n.° 206/2010 pel que fa a la llista de tercers països, territoris o bé parts de tercers països o territoris des dels quals està autoritzada la introducció en la Unió de carn fresca.

Font:

DOUE(L) nº 154 d'11/06/2016, p. 21 a 24 (4 pàgines)

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=OJ:L:2016:154:FULL&from=ES

Reglament Delegat (UE) 2016/921 de la Comissió, de 10 de juny de 2016, que estableix, amb caràcter temporal, noves mesures excepcionals d'ajuda als productors de determinades fruites i hortalisses.

Font:

DOUE(L) nº 154 d'11/06/2016, p. 3 a 20 (18 pàgines)

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32016R0921&from=ES

Espanya:

Reial decret 278/2016, de 24 de juny, pel qual se estableixen les bases reguladores per la concessió de subvencions per la realització de programes de voluntariat en el marc del pla de sensibilització i voluntariat a la Xarxa de Parcs Nacionals i centres i finques adscrits al Organismo Autónomo Parques Nacionales.

Fuente:

BOE nº 153 de 25/06/2016, p. 45743 a 45754 (12 páginas)

http://www.boe.es/boe/dias/2016/06/25/pdfs/BOE-A-2016-6166.pdf

Reial decret 276/2016, de 24 de juny, pel qual s'estableixen les bases reguladores de les subvencions per al desenvolupament de nous mercats i campanyes de promoció dels productes de la pesca i de l'aqüicultura.

Font:

BOE nº 153 de 25/06/2016, p. 45730 a 45742 (13 pàgines)

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2016-6165

Acord administratiu de cooperació entre el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient del Regne d'Espanya i el Ministeri de Medi ambient i Ordenació del Territori de la República d'Eslovènia per a la captura i el trasllat d'un ós bru des d'Eslovènia a Espanya, fet a Ljubljana i Madrid el 12 i 23 de maig de 2016.

Font:

BOE nº 151 de 23/06/2016, p. 44904 a 44907 (4 pàgines)

http://www.boe.es/boe/dias/2016/06/23/pdfs/BOE-A-2016-6082.pdf

Resolució de 13 de juny de 2016, de la Direcció general de Política Energètica i Mines, per la qual es publiquen els nous preus de venda, abans d'impostos, dels gasos liquats del petroli per canalització.

Font:

BOE nº 148 de 20/06/2016, p. 42423 a 42425 (3 pàgines)

http://www.boe.es/boe/dias/2016/06/20/pdfs/BOE-A-2016-5975.pdf

Catalunya:

DECRET LLEI 2/2016, de 17 de maig, de modificació de la Llei 6/1998, de 13 de maig, de regulació del funcionament de les seccions de crèdit dels cooperatives.

Font:

DOGC

http://portaljuridic.gencat.cat/ca?documentId=727005&action=fitxa

DECRET LLEI 4/2016, de 21 de juny, de recuperació parcial de la paga extraordinària i addicional del mes de desembre de 2012 del personal del sector públic de la Generalitat de Catalunya i altres mesures urgents en matèria de personal.

Font:

DOGC

http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa?documentId=743936&action=fitxa

LLEI 1/2016, del 8 de juny, de modificació de la Llei 7/2011, de mesures fiscals i financeres.

Font:

DOCG

http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa?documentId=743134&action=fitxa

 
Si no desitja seguir rebent aquest bulletí: clicar AQUÍ(ELIMINAR)
El Butlletí Informatiu és un servei gratuït del Centre d'Estudis de Dret Ambiental Alcalde Pere Lloret (CEDAT) de la Universitat Rovira i Virgili.
Per a qualsevol comentari o suggeriment, enviï'ns un email a: cedat(ELIMINAR)@urv.cat.