CEDAT | Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona

BUTLLETÍ INFORMATIU

Butlletí núm. 78, Maig de 2016

Tarragona

descarregar notícies descarregar notícies / descarregar butlletí descarregar notícies

EDITORIAL

Preparant el futur

El Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT-URV) i l'Associació d'Alumnes i Exalumnes de Dret Ambiental de Tarragona (AAEDAT) han organitzat el primer col·loqui internacional de Dret ambiental de Tarragona, que s'ha dut a terme durant els dies 5 i 6 de maig a la ciutat. D'aquesta manera, gràcies a l'esforç dels estudiants i graduats, la Universitat Rovira i Virgili ha acollit durant dos dies a investigadors de tot el món per reflexionar sobre aspectes clau de la governança ambiental global, tot intentant explorar els vincles i tensions entre el desenvolupament sostenible i la justícia ambiental.

El col·loqui ha convocat a Tarragona més de setanta estudiants i investigadors de tot el món per reflexionar conjuntament sobre aspectes clau del futur del planeta, el dret i la societat, com és cas del canvi climàtic, el rol dels pobles indígenes, o els aspectes relatius a gènere i medi ambient. La recerca compartida i els vincles establers durant la celebració del col·loqui situen novament el CEDAT com un actor de referència en la recerca juridicoambiental, amb una perspectiva panoràmica que li permet participar en debats de característiques molt diferents, gràcies a l'espectre ampli de les recerques que es duen a terme en el seu si.

En qualsevol cas, l'aspecte clau del col·loqui, que li concedeix el seu perfil singular i, al mateix temps, posa de manifest els actius més importants del CEDAT, és el protagonisme dels estudiants i els joves investigadors, que han estat els seus impulsors, amb l'objectiu de crear un fòrum per a la discussió de la recerca en curs, amb la idea de potenciar els vincles amb altres joves acadèmics i promoure la reflexió en comú, determinant en la creació d'una intel·ligència social emergent que permeti afrontar amb garanties un futur que es presenta com a manifestament problemàtic. L'èxit de la iniciativa permet mirar amb un cert optimisme el compromís i els resultats obtinguts pels joves investigadors en aquest camp, que es configuren com a contribucions positives i significatives en l'evolució de les respostes socials davant de la crisi ambiental.

 

Maig 2016

NOTÍCIES

Internacional:

 

Lluitar contra el canvi climàtic pels drets de la infància

L'escalfament global posa en risc la salut i el desenvolupament futur dels infants.

Font: El País

El canvi climàtic afecta totes les persones. Independentment del país o continent en què visquin i de manera molt especial a les persones més vulnerables. Té un impacte negatiu en la salut i en el desenvolupament, també en els nivells de productivitat de les comunitats i els països. Implica més sequeres, inundacions, onades de calor, increment dels nivells del mar i altres fenòmens meteorològics extrems. Centenars de milions de nens viuen avui en zones summament exposades a les conseqüències del canvi climàtic: des de les zones costaneres de l'Àsia meridional al delta del Mekong, i de les illes del Pacífic a la Banya d'Àfrica, Àfrica equatorial, Amèrica Llatina i el Carib. Al voltant de 160 milions de nens menors de cinc anys viuen en zones amb una alta probabilitat de sequeres i més de 500 milions habiten en regions amb un alt risc d'inundacions.

Quatre de cada cinc malalties, lesions i morts atribuïbles al canvi climàtic, les pateixen nens. Els canvis extrems que afecten les condicions climàtiques generen una major propagació de la malnutrició, la malària i la diarrea, que es compten entre les principals causes de la mortalitat en la infància. Més de 400 milions de nens viuen en països amb altes taxes de mortalitat per diarrea, en zones on la probabilitat que ocorrin inundacions és summament alta.

L'evidència és indiscutible: el canvi climàtic tindrà cada vegada més conseqüències sobre tots els éssers humans, però els nens es veuran afectats de manera desproporcionada, especialment a les zones més pobres. Aquest fenomen representa una amenaça fonamental per a la majoria dels seus drets bàsics, inclòs l'accés a aliments i aigua, educació, salut i amb massa freqüència, a la seva pròpia supervivència. A més, la pèrdua dels mitjans de subsistència familiar i la migració forçada després dels desastres relacionats amb efectes climàtics, també exposen als infants a perills vinculats a l'explotació, la violència i l'abús.

El combat contra el canvi climàtic està en el centre del desenvolupament sostenible i és part essencial del món en el que volem viure. Des de tots els racons del planeta s'erigeixen veus que exigeixen lideratge polític per fer front al canvi climàtic, la pobresa i la desigualtat. Per això, el trànsit cap a una economia sostenible baixa en emissions de carboni, basada en l'eficiència energètica i en les energies renovables és fonamental, i aquest 2016 presenta una sèrie d'oportunitats sense precedents per aconseguir el món que volem.

Avui, 22 d'abril, se signa l'Acord de París a la seu de Nacions Unides, data que coincideix amb el Dia Internacional de la Mare Terra. Un nombre rècord de països (155) han confirmat la seva voluntat de signar l'acord, entre ells Espanya. Els governs tenen un any per ratificar el text, que entrarà en vigor 30 dies després de l'adhesió d'almenys 55 membres de la Convenció Marc de les Nacions Unides per al Canvi Climàtic que, en conjunt, siguin responsables del 55% de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle. L'Acord de París, subscrit per 196 Estats i parts a París el 12 de desembre de 2015, suposa la primera aliança universal sobre canvi climàtic. En aquest acord històric, tots els estats es van comprometre a treballar per limitar l'augment de la temperatura global per sota dels 2º, i a esforçar perquè aquesta no arribi a 1,5º.

Combatre el canvi climàtic resulta fonamental per assolir tots els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible.

El repte universal d'adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes es recull en l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 13 (ODS). Per abordar aquest desafiament es requereix una acció global que transcendeixi les fronteres nacionals i que, alhora, aglutini mesures locals dirigides a promoure el desenvolupament humà i la preservació del medi ambient. Les emissions en un punt del planeta afecten comunitats que es troben en l'altre extrem. Per això, aquest problema necessita una coordinació exhaustiva i activa per part dels líders i les institucions polítiques.

El canvi climàtic afecta de manera decisiva a la gestió de riscos com la fam, les migracions, les epidèmies, les desigualtats i la inestabilitat política. La protecció del medi ambient i, especialment la mitigació del canvi climàtic, són tasques vitals per reduir la càrrega mundial de malalties i millorar la salut i la productivitat de les poblacions.

No podem seguir fent les coses de la mateixa manera. L'Agenda 2030 fa una afirmació crucial: potser siguem l'última generació que encara tingui possibilitats de salvar el planeta. Els nostres líders han d'abordar aquest important repte des d'una mirada integral, garantint que no es deixi ningú enrere.

El camí que segueixin els líders, els governs i altres actors mundials marcarà de forma indeleble el futur dels nens.

La signatura de l'Acord de París obre una oportunitat per interpel·lar als nostres líders i governs. Ara poden marcar la diferència, fer realitat la protecció del medi ambient i prendre mesures que protegeixin els més vulnerables dels efectes del canvi climàtic. Per a això, els líders i països del món, incloent Espanya, han de prioritzar les necessitats d'adaptació al canvi climàtic de les persones més vulnerables, inclosos els nens; adoptar mesures que permetin mitigar el canvi climàtic; incorporar la perspectiva dels drets de la infància en els marcs normatius nacionals mediambientals; invertir en la infància en els plans nacionals de mitigació i adaptació climàtica, i brindar educació i capacitació sobre canvi climàtic a la població, especialment, als infants i joves.

Espanya, va anunciar amb anterioritat que incrementaria el finançament per combatre el canvi climàtic en relació amb les xifres de 2014, mobilitzant 900 milions d'euros per a 2020. Aquesta fita és una gran oportunitat per recordar als ciutadans la necessitat d'alçar les seves veus i demanar a els nostres dirigents, ara més que mai, que Espanya ha de protegir els nens dins i fora de les nostres fronteres dels efectes del canvi climàtic. Tots podem tenir un paper important per protegir els drets de les persones més vulnerables i del medi ambient.

Font:

El País (22 d'abril de 2016)

http://elpais.com/elpais/2016/04/21/planeta_futuro/1461261412_143239.html

 

Dia de la Terra: per què cal protegir la 'petita' biodiversitat

Abelles, escarabats, granotes, peixos diminuts o plantes com el blat de moro estan en major risc d'extinció que balenes, tigres o àguiles.

"No podem parlar de biodiversitat sense parlar d'escarabats". Mario García, investigador científic del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN / CSIC), exemplifica així la importància que té la petita biodiversitat, la que passa més desapercebuda i fins i tot la qual, per creure-la més comú, se li resta la transcendència que té. El cas recent més paradigmàtic és el coneixement del catastròfic efecte que tenen determinats pesticides sobre les abelles, responsables de la pol·linització de més d'un quart de milió de plantes florals, sense explicar moltes crucials per a la nostra agricultura i l'alimentació.

Es calcula que a tot el món hi ha descrites 380.000 espècies d'escarabats, "de plagues a espècies que estan desapareixent ara mateix sota alguna excavadora", postil·la García; és a dir, set vegades més que totes les espècies de vertebrats juntes. Més del 90% de la biodiversitat descrita (1,9 milions d'espècies) és petita, perquè fins i tot entre les més de 300.000 plantes les menys nombroses són els arbres. El problema és que moltes d'elles és molt possible que estiguin ara desapareixent perquè ni tan sols es coneix el seu estatus, i molt menys el de la gran majoria de la biodiversitat estimada (8,7 milions d'espècies, el 99% invertebrats).

La Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) només arriba a catalogar la situació de 78.000 espècies. És curiós, ja que aquí sí guanyen les aus (10.300) i els mamífers (5.400), amb la pràctica totalitat de les seves espècies descrites incloses. Si s'extrapola això al cas espanyol resulta també evident, perquè en els catàlegs les espècies amb protecció especial i amenaçades els vertebrats (508) guanyen amb comoditat a les plantes (341) i als invertebrats (89), i això que entre aquests hi ha 9.000 espècies només d'escarabats.

La llista de deu exemples d'espècies que segueix (podrien ser 10.000) no només destaca a aquesta fauna invertebrada que recicla residus, pol·linitza plantes, dispersa llavors i controla plagues de forma natural, sinó també a les espècies vegetals i els petits vertebrats que actuen en la mateixa direcció per mantenir l'equilibri dels nostres ecosistemes. És una manera de reivindicar la seva importància en el Dia de la Terra.

 

Font:

El País (22 d'abril de 2016)

http://elpais.com/elpais/2016/04/21/ciencia/1461225934_385597.html

 

Quanta gent cau pel camí perquè vostè tingui muntanyes de roba?

Imagini que les etiquetes de moda donessin aquesta informació. Inaudit, oi? Doncs hi ha empreses que garanteixen que la seva xifra és "zero".

Font: El Periódico

En un món globalitzat en el qual el consum és cada vegada més gran i més accessible, les principals marques de roba internacionals competeixen de manera ferotge per oferir un major nombre de peces al menor preu possible. Aconseguir aquest ritme de mercat passa per obrir fàbriques en països que es troben en vies de desenvolupament, on el salari mínim és inferior al d'aquells que els contracten; i per accelerar la producció, deixant així als treballadors d'aquest sector en una situació d'indefensió que es tradueix en l'aparició de malalties causades per productes químics, una esperança de vida reduïda, i fins i tot morts. És el costat lleig de la moda.

El documental The True Cost, que es va projectar per primera vegada a Espanya dins el Another Way Film Festival el 2015 (Madrid), furga en les contradiccions de l'anomenada fast fashion, un terme contemporani que defineix a una indústria frenètica que apropa amb velocitat les tendències a les botigues en detriment de les condicions laborals dels seus treballadors. Elena Sáenz de Urturi, coordinadora al costat de Carol Blasco de Moda Sostenible la Rioja, explica: "Aquest nou model de consum ràpid i d'acumulació descuida els recursos naturals i no té en compte la seguretat dels treballadors, que es troben cada vegada més pressionats per les contínues amenaces de deslocalitzar les seves fàbriques [canviar de territori per abaratir costos] ". La tragèdia de la Granota Plaça, ocorreguda a l'abril de 2013, és un dels més durs símbols d'aquest rumb pres per una part dels actors de la indústria tèxtil.

I tot i la mala fama del made in China pel que fa a condicions laborals es refereix, el made in Europe no ha de ser millor. Deu països d'Europa Oriental (nou economies postsocialistes i el tigre d'Anatòlia, Turquia) treballen confeccionant peces per a companyies tèxtils nord-americanes i de la resta d'Europa, aprofitant la seva proximitat geogràfica i els baixos costos de les seves peces. Tant és així que els treballadors de Bulgària i Bòsnia i Hercegovina van declarar que el salari mínim legal cobreix tan sols un 70% de les seves necessitats alimentàries. ¿L'única solució? Dur a terme mesures de supervivència: demanar crèdits, compatibilitzar aquest amb altres treballs vinculats al sector agrícola, treballar - com passa a Bulgària- fins a 108 hores per setmana (sense les quals seria impossible sobreviure) o demanar préstecs als veïns.

Així ho confirma un informe realitzat per Clean Clothes Campaign, una aliança d'organitzacions present en setze països que demana millors salaris per als treballadors, busca reduir la pobresa global i lluita contra la desigualtat de gènere. L'estudi adverteix que les condicions de vida d'aquests tres milions d'operaris tèxtils no són millors que les que estan tenint lloc en els països asiàtics. Com passa a Àsia, els treballadors perceben una mensualitat bastant allunyada del salari mínim legal, però, sorprenentment, en les economies d'Europa de l'Est la diferència és fins i tot més gran. S'adverteix també una doble discriminació cap a les treballadores (moltes d'elles són mares solteres) en considerar la seva activitat com una ocupació senzilla i no qualificada, a diferència del treball tècnic dels homes, que normalment es dediquen a aquelles tasques considerades tradicionalment masculines, i que requereixen més força física.

Gegants del sector com Zara o H & M han generat beneficis des de la crisi, però els seus salaris s'han desplomat encara més des de l'any 2008, segons la mateixa investigació. En aquesta memòria, Clean Clothes Campaign insta les empreses a que almenys paguin als seus treballadors un 60% del salari nacional mitjà. Una situació tan gris ha portat a molts creadors a situar-se al marge de la indústria. És l'auge de la moda sostenible, que ven una manera de pensar, com asseguren des de l'empresa sueca Nudie Jeans Co, una empresa de texans. Un altre cas singular és el de la companyia estoniana Heavy Eco, que confecciona les seves peces reciclades i orgàniques en tallers formats per presos d'Europa de l'Est. A més, el 50% dels seus beneficis es destina a joves sense llar.

Què passa a Espanya?

Situeu-vos a Galícia, centre neuràlgic de la moda al nostre país per ser el regne del totpoderós Inditex. Un estudi realitzat l'any 2015 per l'EAE Business School va concloure que des de l'any 2004 fins al 2014, el nombre d'empreses dedicades a la manufactura tèxtil a Galícia havia caigut un 34,1%, a causa de la dissolució de cooperatives de cosidores sense capacitat per adaptar-se a les exigències del mercat. El documental FIOS Fora, realitzat per la productora Illa Bufarda, en col·laboració amb l'associació Amarante SETEM, fa llum sobre la situació de les treballadores durant les passades dècades. Fernanda Couñago, directora d'aquesta organització de comerç just, explica que sentien l'obligació de retornar-los la dignitat que els havia estat arrabassada i de posar en valor el seu llegat. "Necessitàvem anar als orígens, a Galícia, i fer-li justícia a les milers de dones que van aixecar un sector com el tèxtil, i que, a causa de la deslocalització, es van quedar al carrer; en ocasions, fins i tot endeutades ".

De nou, el xarop es diu "sostenibilitat". La comunitat autònoma ha vist com proliferaven companyies sota aquest paraigua per prendre el relleu a les cooperatives de cosidores. Entre les més populars es troba Xiro, que distribueix pantalons ecològics de cotó orgànic, i posa l'èmfasi en la producció local, els tenyits de baix impacte i la filosofia CCCR (té cura, repara, customitza, crea).

El tèxtil a Espanya és un sector a l'alça. La despesa realitzada pels espanyols ha crescut un 0,68% més respecte a l'any 2013, i es preveu que es produeixi un increment del 10,6% l'any 2019, segons l'EAE. Cada espanyol gasta de mitjana una mica més de cinc-cents euros anuals, i la corba serà ascendent els propers anys. Aquestes dades es tradueixen en una quantitat de roba ingent, que primer envaeix els armaris i després copa els contenidors. Davant del malbaratament, això sí, sorgeixen campanyes, com la iniciativa #projecte 333, que proposa viure durant tres mesos amb només 33 peces.

Font:

El País (16 d'abril de 2016)

http://elpais.com/elpais/2016/04/11/buenavida/1460386226_262369.html?id_externo_rsoc=FB_CM_BV

 

XX Reunió del Fòrum de Ministres de Medi Ambient de l'Amèrica Llatina i el Carib

Font: Ecoticias

El ministre d'Ambient, Daniel Ortega Pacheco, serà un dels participants de la XX Reunió del Fòrum de Ministres de Medi Ambient de l'Amèrica Llatina i el Carib, que es porta a terme a Cartagena, Colòmbia.

Temes de desenvolupament sostenible, canvi climàtic, educació ambiental, biodiversitat, substàncies químiques, deixalles, consum i la relació entre salut i ambient, seran tractats pels 33 països membres de l'organització durant els quatre dies que dura el cim.

Es tracta d'un dels primeres trobades d'alt nivell a la regió, després de l'adopció de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible així com de l'acord aconseguit en la 21a Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic a París (COP21).

Els participants prepararan a més les contribucions de la regió per a la segona sessió de l'Assemblea de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEA) del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) que tindrà lloc a Nairobi, Kenya, del 23 al 27 de maig del 2016.

El Fòrum, que es realitza del 28 al 31 de març, es va iniciar aquest dilluns amb dos dies de reunió d'experts governamentals que desenvoluparan les consultes i treballs preparatoris de la reunió ministerial a realitzar-se els últims dos dies de l'esdeveniment. Els grups de treball conformats pels experts dels països participants també faran seguiment a les decisions i resultats de la XIX Reunió del Fòrum de Ministres de Medi Ambient de l'Amèrica Llatina i el Carib que es va efectuar a Los Cabos, Mèxic el 2014 i prepararan un informe per al segment ministerial que iniciarà dimecres.

Val a dir que Colòmbia assumeix la Presidència del Fòrum, durant aquest any, que en el seu període anterior va ser exercida per Mèxic.

El PNUMA, establert el 1972, és la veu del medi ambient en el sistema de les Nacions Unides. Aquest Programa de les Nacions Unides actua com a catalitzador, defensor, educador i facilitador per promoure l'ús sensat i el desenvolupament sostenible del medi ambient global.

Font:

Ecoticias (31 de març de 2016)

http://www.ecoticias.ec/noticia/xx-reunion-del-foro-de-ministros-de-medio-ambiente-de-america-latina-y-el-caribe_7357

 

Envasos llençats al mar, transformats en roba

Per primera vegada, els residus plàstics recollits en el mar pels pescadors es converteixen en polièster reciclat per al seu ús en confecció.

Font: La Vanguardia

"Nosaltres som els més interessats en què el mar estigui net. Això ens preocupa perquè quan passem les xarxes pels fons, recollim de tot: plàstics, vidre, troncs i fins rentadores ", explica José Ignacio Llorca, patró major de la Confraria de Pescadors de Vila Joiosa, a Alacant. Llorca se sent orgullós de participar en l'ambiciós projecte promogut per l'empresa Ecoalf. A través d'ell recuperen els plàstics del fons del mar per després completar tot el cicle de reciclatge que acabarà per transformar-los en fil de primera qualitat per a ser utilitzats en la producció de teixits i la confecció de peces i complements.

En aquest projecte de recollida del plàstic al mar participen 180 vaixells i 11 ports de la Comunitat de València, els pescadors separen els materials que queden atrapats en les xarxes i els dipositen en cubs al vaixell, abans de buidar després en contenidors específics en el port. Aquesta infraestructura no existia fins ara, de manera que els pescadors deixen de llançar al mar les deixalles recollides.

"Els residus arriben al mar perquè es deixen a les lleres dels rius, i quan hi ha una avinguda, són arrossegats al mar. A més, embruten els mars dels vaixells d'esbarjo, els mercants ... ", afegeix Llorca. Cada dia, els 180 vaixells treuen gairebé una tona de deixalles.

El plàstic recollit entre la pesca, es converteix en fil amb el qual teixir roba.

Procés 'miraculós'

La tasca d'aquests pescadors és l'inici d'un procés poc conegut: els envasos d'ampolles de plàstic (d'aigua o de refrescs) fabricats a força de PET (tereftlat de polietilè) poden convertir-se en fibra de polièster reciclat, una matèria primera adient per confeccionar peces de moda i esportives, jerseis, aïllants en farcits de anorac o bosses i complements.

Ecoalf, dirigida per Javier Goyeneche, en concret, i als empra per a les seves col·leccions fetes a partir d'ampolles de plàstic PET recuperades en països asiàtics, i ara ha apostat per donar suport a aquesta recollida a Espanya. "La nostra filosofia és fer servir els residus per crear les nostres filatures", resumeix Goyeneche.

Així, en dipositar l'envàs PET (l'ampolla d'aigua o refresc) al contenidor groc s'està més a prop d'obtenir un recurs aprofitable: l'anhelat polièster reciclat emprat com a fil per a peces de moda i esportives, jerseis, material aïllant en farcits de anorac o bosses

A la planta de reciclatge

Els diferents tipus de plàstics d'origen marí són transportats a la planta de reciclatge de PET Companyia (a Chiva, València), on són seleccionats, classificats i transformats en gransa granulada de gran qualitat, apta per fabricar fil, segons ens explica Fernando Martínez, director general de PET Companyia. Aquesta gransa d'origen reciclat és transportada a la fàbrica de Antex (Anglès, Girona), on es transformarà en fil.

A convertir-se en fil.

Font: La Vanguardia

"Ens il·lusiona contribuir a aquest projecte de protecció de l'ecosistema marí", diu Marta Molist, responsable de R + D d'aquesta empresa. "Actualment ja aportàvem el nostre gra de sorra a la protecció del medi ambient mitjançant la producció de polièster reciclat provinent de la recollida terrestre d'ampolles, així com mitjançant la recuperació dels nostres residus post-industrials", assenyala. "Avui, després d'adaptar els processos industrials, esperem convertir en una realitat que els residus recollits del fons del mar es puguin a convertir de nou en un producte de primera qualitat", afegeix. El projecte de Ecoalf es completa amb la participació de Tèxtil Santanderina, que converteix el fil en teixit per produir peces. Goyeneche explica que Ecoalf té previst presentar en breu a Itàlia seva primera col·lecció confeccionada a parell tir d'aquestes deixalles marins, una mostra de jaquetes, bosses i altres peces confeccionada a base d'un 50% de polièster reciclat, un 30% de cotó reciclat i un 20% de fil reciclat.

Font:

La Vanguardia (1 d'abril 2016)

http://www.lavanguardia.com/natural/20160401/40812845531/envases-tirados-al-mar-transformados-en-ropa.html

 

Terratrèmol de magnitud 7,8 a la zona costanera de l'Equador deixa més de 600 morts

Un total de 602 persones van morir víctimes d'un fort terratrèmol de magnitud 7,8 registrat dissabte a la província de Manabí, al nord-oest de l'Equador, segons van reportar les autoritats.

Font: BBC

La xifra de morts, actualitzada aquest divendres, supera la del sisme del Perú el 2007 i converteix al de l'Equador en el més mortal de Sud-Amèrica des del de Colòmbia el 1999, que va matar més de 1.000 persones.

A més, les autoritats de l'Equador van assegurar que 130 persones continuen desaparegudes i més de 25.000 van quedar sense llar.

Centenars de treballadors d'emergència van arribar des de Colòmbia, Mèxic, El Salvador, Espanya i altres països.

Amb el pas de les hores creixen els temors per la situació de les persones que van quedar sense llar pel sisme, la manca d'aigua potable i les malalties que puguin sorgir.

Segons el Servei Geològic dels Estats Units (USGS, per les sigles en anglès) el sisme va tenir una magnitud de 7,8 i es va registrar a les 18:58 hora local de dissabte (23:58 GMT).

La dada va ser corroborat per l'Institut Geofísic de l'Escola Politècnica Nacional de l'Equador.

El president Rafael Correa va interrompre un viatge a Europa i ja de tornada al seu país va assenyalar que aquesta és "la major tragèdia dels últims 67 anys", des del terratrèmol d'Ambato del 5 d'agost de de 1949.

I segons l'Institut Geofísic, més de 200 rèpliques, algunes amb magnitud per sobre de 6 en l'escala de Richter s'han produït des de dissabte.

Emergència.

L'epicentre del sisme es va situar entre les localitats de Cojimíes i Pedernales, a la zona nord de la província de Manabí, on hi ha les comunitats més afectades.

Manta i Portoviejo també van patir severs danys.

Però el govern equatorià va decretar estat d'excepció a tot el país.

Segons el vicepresident Jorge Glas, la decisió es va adoptar per garantir l'ordre, de manera que es pugui mobilitzar la força pública per a la seguretat dels ciutadans i dels béns.

Les autoritats també van declarar en situació d'emergència a les províncies de Santa Elena, Manabí, Esmeraldas, Guayas, Santo Domingo dels Tsáchilas i Els Rius.

El president Correa va declarar que Equador no necessita aliments per fer front a la situació, però si "una mica de suport en equips de rescat".

"Tot es pot reconstruir, però no es pot reconstruir les vides perdudes i això és el que més ens dol", va dir el mandatari, en un missatge en el qual va dir que uns US $ 600 milions estaven disponibles per reparar la infraestructura.

Més de 10.000 soldats i uns 4.600 policies van ser desplegats per assistir a les tasques de rescat i garantir l'ordre, després que es reportessin incidents en algunes localitats afectades.

Conseqüències.

La ciutat costanera de Pedernales, en província de Manabí, és una de les poblacions que més va patir la fúria del sisme.

"No és el col·lapse d'una casa, sinó el col·lapse d'un poble sencer", va declarar l'alcalde de Pedernales, Gabriel Alcívar, a la televisora ​​Teleamazonas.

Van morir almenys 6 estrangers.

El canal Telecosta, de la província Esmeraldas, va reportar talls d'electricitat a tota la província, ferits i cases col·lapsades.

El diari Exprés de Guayaquil va informar que diversos edificis i centres comercials a tot l'Equador van ser evacuats.

El sisme també es va sentir amb força a Quito, a uns 170 quilòmetres de l'origen, on els residents es van reunir als carrers per por a les rèpliques. El aeroport José Joaquín d'Olmedo, de Guayaquil, va ser tancat.

El sisme es va sentir també en àrees frontereres de Colòmbia i Perú, segons informen mitjans de Bogotà i Lima.

La cancelleria de Colòmbia va informar de la mort d'un ciutadà d'aquest país en el terratrèmol, mentre que el Canadà va informar de dos.

Pascal Laflamme estava parlant per vídeo amb el seu pare quan es va produir el sisme. La seva dona, Jennifer Mawn, de 38 anys, i el seu fill Arthur, de 12, van morir després desplomar-se el sostre de la casa on vivien.

Laflamme i una filla que no es trobava a la casa van sobreviure.

Segons la Fiscalia General de la República, almenys a Pedernales almenys 6 dels cadàvers recuperats són de ciutadans estrangers.

 

Font:

BBC (20 d'abril de 2016)

http://www.bbc.com/mundo/noticias/2016/04/160416_ecuador_terremoto

 

Els cultius transgènics perden terreny per primera vegada en la seva història

L'extensió sembrada amb varietats modificades genèticament va deixar de créixer en 2015 a escala mundial, i també a Espanya.

Font: La Vanguardia Natural

 

La superfície agrícola conreada amb organismes genèticament modificades (vegetals transgènics) a escala mundial va ser l'any passat de 179.700.000 d'hectàrees, és a dir, l'1% menys en relació a la superfície conreada amb aquestes varietats el 2014 (181.500.000 d'hectàrees). Així ho detalla l'informe 20 Anys de Comercialització de Cultius Transgènics a Nivell Mundial (1996-2015) i Cultius Transgènics Destacats en 2015 publicat aquest mes d'abril pel Servei Internacional d'Adquisició d'Aplicacions de Agrobiotecnologia (ISAAA per la seva sigla en anglès).

Malgrat l'escassa diferència amb l'any anterior, les dades de 2015 mostren el primer retrocés en les dues dècades d'història de l'aplicació agrícola comercial d'aquesta biotecnologia.

Motius del descens.

A part de les crítiques ecologistes i les polèmiques polítiques, l'informe de l'ISAAA afirma que els cultius transgènics tenen un gran potencial de creixement en diverses parts del món i que el descens del 2015 està motivat principalment per "la disminució general del total de la superfície conreada , associada amb els baixos preus dels productes bàsics en 2015 ". "ISAAA preveu que la superfície total conreada augmentarà quan millorin els preus", indica l'informe ara publicat.

Un altre dels factors que han motivat el lleu retrocés en el cultiu de transgènics, segons la ISAAA ha estat, "la sequera devastadora a Sud-àfrica, que va provocar una disminució massiva del 23 per cent, aproximadament 700.000 hectàrees destinades a plantacions en 2015".

L'informe de la ISAAA, d'altra banda, destaca i elogia sense cap tipus de pal·liatius els aspectes positius dels cultius transgènics. S'ha de recordar en aquest sentit que la ISAAA és una organització sense ànim de lucre creada el 1992 amb l'objectiu de "compartir els beneficis dels cultius biotecnològics". La ISAAA es finança -segons indica a la seva pàgina a internet- amb ajudes d'una trentena d'entitats, institucions i empreses (entre les quals es troba Monsanto, un dels principals productors de transgènics del món).

Dades de transgènics a Espanya.

L'informe de l'ISAAA destaca que "Espanya és el líder d'entre els cinc països europeus amb cultius biotecnològics [transgènics], amb una extensió conreada amb blat de moro Bt de 107.749 hectàrees el 2015". El mateix informe reconeix que l'extensió conreada l'any passat amb aquesta varietat transgènica a Espanya va ser un 18% inferior a la de 2014, en què es van conrear 131.538 hectàrees.

Científic i agricultor en un camp de cultius transgènics (Westend61 - Getty).

"La disminució del 18% es va deure en primer lloc al descens total dels cultius de blat de moro a Espanya [suma de varietats tradicionals i transgèniques], que van passar de les 416.690 hectàrees de 2014 a les 382.000 hectàrees el 2015", han indicat fonts del ISAAA a La Vanguardia Natural.

"En segon lloc, [el descens del 18%] es deu a la menor taxa d'adopció [dels transgènics], que va ser del 28% el 2015 enfront del 31% el 2014", indica aquesta organització de foment de les aplicacions agrícoles de la biotecnologia.

"En general, el principal factor responsable de la disminució de les hectàrees del blat de moro Bt cultivades a Espanya són les hostilitats de la Unió Europea contra els cultius transgènics, el que resulta en importants efectes dissuasius per als agricultors que tracten de conrear blat de moro Bt", afirma l'ISAAA.

Font:

La Vanguardia Natural (21 d'abril de 2016)

http://www.lavanguardia.com/natural/20160420/401249352140/cultivos-transgenicos-pierden-extension-2015.html

 

175 països ratifiquen a l'ONU acord climàtic

Un nombre rècord de països es van donar cita ahir a les Nacions Unides per signar l'Acord de París contra el canvi climàtic i deixar clara la urgència d'actuar contra l'escalfament global.

Font: El Tiempo

Almenys 175 estats, molts representats pels seus caps d'Estat i de Govern, van segellar en una gran cerimònia el document negociat el passat desembre a la capital francesa.

Mai abans tants països havien signat una convenció internacional d'aquest tipus en el primer dia en què el text s'obre perquè les nacions comencin a adherir-se.

Perquè l'acord entri en vigor es necessita ara que almenys 55 països, que sumen en total el 55 per cent de les emissions globals, completin el procés de ratificació.

15, majoritàriament petits Estats insulars, ja ho van fer ahir i s'espera que al llarg d'aquest any segueixin el camí moltes altres nacions. En la majoria dels casos, els països necessiten que el text sigui aprovat pels seus parlaments.

Els dos majors contaminadors del món, els Estats Units i la Xina, es van comprometre a completar aquests processos enguany i, en el cas de Pequín, abans de la cimera del G-20 prevista per al setembre

França, que va liderar les negociacions d'aquest primer acord global contra el canvi climàtic, espera que el seu Parlament autoritzi la ratificació "d'aquí a l'estiu", segons va dir el president, François Hollande.

El cap de l'Elisi, que va ser ahir el primer a estampar la seva signatura en el document, va urgir a la resta de països de la Unió Europea, UE, a donar "exemple" i completar els seus ratificacions al llarg de 2016.

Urgència.

Les intervencions dels líders mundials van subratllar el sentiment d'urgència per actuar contra l'escalfament global.

"Estem en una cursa contrarellotge", va advertir el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, que va insistir que el "futur" del món depèn dels progressos cap a una economia baixa en emissions.

"Estem batent rècords en aquesta cambra i és una bona notícia. Però els rècords també s'estan batent fora ", va dir Ban, apuntant a les temperatures globals i el desglaç.

El cap de l'ONU, en tot cas, ha recalcat el caràcter "històric" de la signatura d'acord de París i va assegurar que aquest "és un dia per als nostres nens i néts i totes les generacions futures".

Simbolitzant aquesta frase, el secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, va segellar el pacte en nom del seu país acompanyat de la seva néta de dos anys.

Nacions Unides també va voler destacar la importància del moment per al futur del món i va decidir que, en lloc d'un alt càrrec de l'organització, les primeres paraules fossin per a la jove tanzana Gertrude Clement, que amb només 16 anys s'ha destacat pel seu activisme sobre el clima.

Els més de 60 líders i centenars de representants nacionals reunits a la sala de l'Assemblea General van escoltar també un potent discurs de l'actor Leonardo DiCaprio, que dóna suport a l'ONU com Missatger front al canvi climàtic.

"El món està mirant. Vostès seran aclamats o vilipendiats per les generacions futures ", va advertir l'intèrpret als dirigents, als qui va voler deixar clar que" el planeta no se salvarà si no deixem els combustibles fòssils sota terra, on pertanyen ".

Font:

El tiempo (23 d'abril de 2016)

http://www.eltiempo.com.ec/noticias-cuenca/182065-175-paa-ses-ratifican-en-la-onu-acuerdo-clima-tico/

 

Unió Europea:

 

Què està passant amb la Unió Energètica Europea?

 

Gairebé tres hores va durar la reunió que dilluns passat, 18 d'abril, va mantenir el president de la Fundació Renovables, Domingo Jiménez Beltrán

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Font: Ecoticias

La Fundació Renovables ha demanat al vicepresident i comissari per a la Unió Energètica, Maroš Šefčovič, que es revisin els objectius per a 2030 en matèria de clima i sostenibilitat perquè siguin més acords amb el potencial i la viabilitat del desenvolupament de les renovables i, per tant , amb la reducció de les emissions i que l'autoconsum es reguli a nivell comunitari perquè es converteixi en veritable motor de canvi del sistema energètic, amb la participació dels ciutadans en el mateix i l'apoderament energètic de la societat civil.

Gairebé tres hores va durar la reunió que dilluns passat, 18 d'abril, va mantenir el president de la Fundació Renovables, Domingo Jiménez Beltrán, amb el Comissari Šefčovič, juntament amb altres representants de la plataforma europea RGI (Renewables Grid Initiative), una iniciativa per un desenvolupament de les xarxes de transport i distribució d'electricitat que faciliti i potenciï l'electrificació i la generalització de la generació elèctrica de fonts renovables i en la mesura possible amb generació distribuïda. En aquesta plataforma hi participen operadors europeus de xarxes de transport d'electricitat, incloent a REE, (Xarxa Elèctrica d'Espanya), i ONG com la pròpia Fundació Renovables, la CAN-Europe (Xarxa d'Acció pel Clima) i WWF.

En aquesta reunió el comissari va exposar les iniciatives d'aquest any de la Comissió per avançar en la Unió Energètica i que inclouen la revisió de la Directiva de Renovables, propostes per als sectors de la calefacció i el condicionament, amb altes i creixents demandes energètiques, plantejaments per a l'eficiència energètica, en particular d'edificis, la fixació de les reduccions d'emissions per als sectors no objecte del sistema de comerç d'emissions, amb el transport i l'agricultura com a prioritaris, i, finalment, el disseny i regulació del mercat elèctric. Per tot això, el comissari, va sol·licitar el suport de la plataforma RGI, encara que va quedar clarament reflectit que la seva prioritat és el mercat elèctric i el paper que la digitalització i, en particular, la generalització dels comptadors intel·ligents, poden tenir en la seva optimització.

La plataforma es va comprometre a respondre pròximament a aquestes demandes amb propostes concretes, deixant clar que és important donar sentit a aquesta digitalització, que el desafiament no és només de maquinari sinó també de programari per a gestionar sistemes amb major participació de renovables, com ha demostrat REE en la seva gestió del sistema espanyol i en el desenvolupament de l'aprovisionament elèctric per a la illa del Ferro. A més, insistirà que per al desenvolupament de les xarxes serà clau la participació i acceptació pública, el que requerirà un paper més actiu de la Comissió i una major aportació de recursos econòmics comunitaris.

En aquest context, el president de la Fundació Renovables, va exposar al comissari "la importància que, per avançar veritablement en una Unió Energètica sostenible i amb futur i, en particular, en l'agenda per a 2016, tindrà el que la política energètica s'enforteixi a nivell comunitari, per esdevenir una Política Comuna, com l'agrícola, amb objectius més ambiciosos ja per 2030 i una creixent regulació a nivell comunitari, començant per l'autoconsum perquè els consumidors i les pimes, incloent als agricultors, puguin convertir-se també en "prosumidors", ocupant així el centre de la Unió Energètica, el que a més facilitaria l'acceptació de noves xarxes i la digitalització, com a beneficiaris de les mateixes ".

Jiménez Beltrán, va insistir en el gran desafiament, i al mateix temps oportunitat, que suposa el revisar a l'alça els objectius per a 2030 en matèria de clima i energia, ni que sigui per coherència amb l'escenari desitjable ja acordat a la UE per 2050. És irresponsable plantejar reduir les emissions el 2030 res més que el 40% amb relació al 1990, o sigui en 40 anys, i deixar un 40-55% addicional a reduir en 20, entre 2030 i 2050, només perquè els oligopolis energètic i elèctric volen rendibilitzar els seus actius fòssils al màxim. Però elevar els objectius per al 2030 no s'ha de fer només per coherència sinó per donar predictibilitat i competitivitat al sector de les renovables europeu, en el qual és fonamental l'increment de les inversions per trencar així amb el retraïment substancial de la inversió a la UE el 2015 (inversió gairebé inexistent a Espanya) mentre creix a la resta del món.

Per a la Fundació Renovables, si en lloc de partir d'aquest garrepa objectiu de reducció de les emissions en un 40% el 2030, (objectiu que defensen alguns Estats membres i els oligopolis anteriorment esmentats), el que comporta una participació de les renovables a la energia final de només el 27% i similar en eficiència energètica, es partís del que és possible, desitjable i viable en matèria de renovables, com demostra la gestió del sistema dels operadors de xarxes com REE, aquest percentatge de renovables, tant en energia final com en eficiència energètica, podria acostar-se a un 45% i amb això el garrepa 40% de reducció d'emissions passaria a un 55% el 2030, un objectiu molt més prometedor i mobilitzador de la innovació i de la competitivitat. Sense aquestes ambicions la Unió Energètica no sortirà de la seva situació crítica.

De moment la Comissió no respon a aquests desafiaments prioritaris, tot i que esperem que el comissari Šefčovič ho pensi en el que resta d'aquest any i tant de bo des de la plataforma RGI puguem ajudar-lo. Curiosament el que es confessa convers Comissari per a l'Energia i el Canvi Climàtic, Miguel Arias Cañete, ha insinuat una possible revisió a l'alça d'algun dels paràmetres del paquet 2030. Serà possible una cosa que és tan necessari i oportú?

 

Font:

Ecoticies (22 d'abril de 2016)

http://www.ecoticias.com/energias-renovables/114379/pasando-Union-Energetica-europea

 

Europa prohibeix dos herbicides vinculats a càncer, infertilitat i malformacions

L' aminotriazole i  l'isoproturon alteren el sistema hormonal però s'utilitzen en agricultura en una vintena de països europeus.

Font: La Vanguardia Natural

Després d'un llarg procés burocràtic, la Comissió Europea ha decidit prohibir -a partir del 30 de setembre- l'ús d'herbicides que continguin aminotriazole o isoproturon, dos productes químics sobre els quals hi ha evidències científiques que poden ser causants de càncer, problemes reproductius i malformacions fetals.

La Unió Europea compta des de 2009 d'una legislació que prohibeix l'ús de productes que com l'aminotriazole i l'isoproturon estan considerats com a disruptors endocrins (substàncies químiques que altera l'equilibri hormonal) però aquesta és la primera ocasió en què es posarà en pràctica una prohibició concreta per a productes d'aquest tipus.

Altres productes pendents de resolució.

Diverses entitats científiques, organitzacions ecologistes i grups de defensa dels consumidors han denunciat durant els últims anys la lentitud dels processos d'estudi i prohibició de substàncies nocives per a la salut a Europa.

La delegació europea de l'Pesticide Action Network (PAN, organització no governamental que agrupa 600 entitats de 60 països) ha felicitat la Unió Europea per la decisió de prohibir l'aminotriazole i l'isoproturon però al mateix temps ha recordat que hi ha diversos productes similars que es troben en estudi -i segueixen sent comercialitzats amb normalitat- des de fa entre tres i cinc anys, tot i que també sobre ells existeixen dades científiques que suggereixen la necessitat que siguin prohibits.

Substàncies àmpliament utilitzades.

L'aminotriazole és molt utilitzat en agricultura en 10 països de la UE malgrat que l'Agència Europea per a la Seguretat Alimentària ha indicat en diversos estudis que es tracta d'una disruptor endocrí relacionat amb diversos tipus de càncer.

D'altra banda, aquesta mateixa agència de la Unió Europea va recomanar fa tres anys que l'isoproturon, venut a 22 països europeus, fos classificat com a tòxic pels seus efectes en la fertilitat (té propietats antiandrogèniques i antiestrogèniques).

Segons el diari The Guardian, hi ha documents que proven que durant les negociacions del tractat de lliure comerç (TTIP) dels Estats Units amb la UE, responsables de comerç dels Estats Units van pressionar per retardar la decisió ara presa per la UE per no perjudicar les negociacions d'un acord que obriria les portes de la UE per a l'ocupació de pesticides industrials en l'agricultura.

 

Font:

La Vanguardia Natural (19 d'abril de 2016)

http://www.lavanguardia.com/natural/20160419/401221654421/union-europea-prohibe-herbicidas-amitrol-isoproturon-cancer.html

 

Ultimàtum de Brussel·les contra l'excés de turisme i regadiu a Doñana

La Comissió Europea ha llançat aquest dijous un ultimàtum a Espanya perquè prengui mesures per protegir el Parc Nacional de Doñana del deteriorament que s'està produint en els seus hàbitats naturals per l'activitat turística i el regadiu.

Font: EuropaPress

L'advertència té la forma d'un dictamen motivat, segona fase d'un procediment d'infracció, que dóna dos mesos al Govern perquè corregeixi la situació o Brussel·les podrà portar el cas davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

En la seva decisió, la Comissió alerta de la sobreexplotació dels aqüífers del parc nacional, que atribueix a "les intenses tasques de regadiu i la demanda de les instal·lacions turístiques".

El Parlament rebutja demanar a la Junta revisar el Pla de la Corona nord de Doñana.

Brussel·les recorda que Doñana alberga diversos llocs de la xarxa Natura 2000, protegida per la directiva sobre Hàbitat que "no exclou les activitats humanes" en aquests espais, però sí obliga els Estats membres a "prendre mesures per evitar el seu deteriorament.

També considera que les autoritats espanyoles han incomplert les seves obligacions respecte a la directiva de l'Aigua, de manera que "impedeix la gestió sostenible dels recursos hídrics" a la comarca de Doñana.

La Subdelegació recorda les accions del Govern per a la preservació de l'aqüífer 27.

En la seva anàlisi, l'executiu comunitari ha recalcat que el parc acull una biodiversitat "única a Europa", caracteritzada per una gran varietat d'ecosistemes que constitueixen l'hàbitat d'algunes espècies "en greu perill d'extinció", com l'àguila imperial espanyola o el linx ibèric, i ofereix refugi a milers d'aus migratòries.

Brussel·les va enviar a l'octubre de 2014 una primera carta d'emplaçament instant el Govern a corregir les deficiències detectades, però "persisteixen els incompliments", pel que ha decidit donar l'últim pas abans d'acudir a la justícia europea.

 

Font:

Europapress (28 d'abril de 2016)

http://www.europapress.es/sociedad/medio-ambiente-00647/noticia-ultimatum-espana-luche-contra-exceso-turismo-regadio-donana-20160428124423.html

 

La CE farà al juliol una recomanació per a la ratificació ràpida de l'acord de París

La Comissió Europea (CE) farà el proper mes de juliol una recomanació per a la "ratificació a alta velocitat" de l'acord climàtic de París, ha dit comissari europeu d'Acció pel Clima i Energia, Miguel Arias Cañete.

Font: Euroefe, Euractiv

L'eurocomissari, que ha intervingut a l'Efe Fòrum Europa, va afirmar que la Unió Europea (UE) "pot i ha de seguir liderant" la lluita contra el canvi climàtic, i que l'avalen no només la reducció d'emissions sinó també la normativa per aconseguir-la .

El comissari va admetre la dificultat de ratificació d'aquest document a la UE "per les eleccions, els governs en funcions, els referèndum", però no va voler comparar aquest procés amb la "facilitat" d'altres països a l'hora de ratificar.

Arias Cañete ha afirmat que, si es tracta de reducció d'emissions, "la UE lidera", i alhora ha afirmat que és molt més important tot el cos legislatiu -renovables, eficiència energètica, emissions dels edificis- que possibiliten assolir aquests objectius.

Es pot donar el cas que l'acord climàtic de París entri en vigor abans que el ratifiquin els 28 Estats membres de la UE i la UE en el seu conjunt.

Això es produiria si és ratificat per 55 països que representen almenys el 55 per cent de les emissions globals d'efecte hivernacle.

"Però més que els objectius, és molt més important la implementació, el que fan els diferents països per aconseguir els seus objectius, per construir les seves capacitats", va dir el comissari.

"Per això vam poder parlar en la cimera de París (sobre el canvi climàtic afavorit per l'ONU) amb un full de ruta de credibilitat", va dir el comissari en l'EFE Fòrum Europa.

La CE ha de negociar ara amb els estats membres el repartiment de la càrrega comunitària, va dir el comissari, tant en el sector industrial (un 43 per cent) com en els sectors del transport, agricultura i edificis (un 30 per cent).

També va dir que proposarà en breu un canvi en els estàndards d'emissió dels vehicles lleugers i de la indústria de l'automòbil.

Segons el parer del comissari, la percepció mundial sobre l'energia sostenible ha canviat i ha afirmat que una de les virtuts del pla Juncker d'inversions és el recurs als operadors privats, que tenen una garantia pública de 21.000 milions d'euros (per a un total d'inversions de 315.000).

"El que tracta la CE és que el marc per a les inversions sigui estable, perquè l'estabilitat pressupostària crea ocupació i inversió", va dir Arias Cañete.

"Tothom ha assumit que cal apostar per les energies renovables i per les energies netes", va dir el comissari, qui ha destacat la necessitat d'inversions "per mitigar els efectes de les energies fòssils" i per "adaptar l'economia".

"El finançament públic haurà d'anar més cap a l'adaptació", va dir Arias Cañete, que es va referir amb això a les grans infraestructures necessàries per pal·liar els efectes del canvi climàtic.

 

Font:

Euroefe, Euractiv (28 d'abril de 2016)

http://euroefe.euractiv.es/5941_energia-transporte-y-medioambiente/3780015_la-ce-hara-en-julio-una-recomendacion-para-la-ratificacion-rapida-del-acuerdo-de-paris.html

 

La CE adverteix als Vint sobre els seus esquemes energètics per assegurar el subministrament elèctric

La Comissió Europea (CE) ha llançat una advertència als països comunitaris sobre els mecanismes que han posat en marxa per garantir el subministrament d'electricitat.

Font: Euroefe, Euractiv

L'Executiu comunitari ha detectat "importants llacunes" i possibles millores, alhora que demana explicacions a les diferents parts afectades per prosseguir la seva investigació.

"Els mecanismes de capacitat inútils i mal concebuts poden falsejar la competència, obstaculitzar els fluxos transfronterers d'electricitat i portar els consumidors a pagar el seu electricitat massa cara", afirma la Comissió en un comunicat.

Aquestes preocupacions es plantegen en un primer informe no concloent en el qual es recullen les troballes preliminars de la investigació que la CE va obrir el 2014 per determinar si les ajudes públiques concedides pels socis comunitaris per evitar apagades, coneguts com a "mecanismes de capacitat", compleixen amb les normatives comunitàries de competència.

"La investigació de la Comissió mostra que els mecanismes de capacitat poden reforçar la seguretat en el subministrament de l'electricitat", concedeix la institució.

No obstant això, la Comissió creu que "molts Estats membres han de provar un major rigor a l'hora d'afirmar que són necessaris i durant el seu disseny, de manera que estiguin millor orientats i siguin més rendibles".

Per exemple, en el cas d'Espanya i altres països com Alemanya o Itàlia, l'Executiu comunitari ha constatat uns mecanismes en què el preu pel subministrament elèctric no és determinat a través d'un procés competitiu, sinó que s'estableix pel mateix Estat o és negociat bilateralment amb el proveïdor elèctric.

"Això crea un risc que es pagui de més, de manera que s'està subvencionant al proveïdor", avisa la Comissió, mentre que la comissària europea de Competència, Margrethe Vestager afirma que "cal evitar que les empreses i els consumidors europeus pateixin talls d'energia i els mecanismes de capacitat poden reduir aquest risc. al mateix temps, s'ha d'assegurar que no s'obligui els consumidors a pagar el seu electricitat massa cara i que no es falsegi la competència ".

Vestager va afirmar que els països tenen "múltiples possibilitats per a millorar" la forma en què determinen si cal crear un d'aquests mecanismes o no, així com el seu disseny, i ha avisat que un bé concebut ha de ser "obert" i tenir en compte les "possibilitats de subministrament transfronterer d'electricitat a la UE".

Durant aquest any d'investigacions, la Comissió ha analitzat 28 mecanismes instal·lats en 11 països: Alemanya, Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Espanya, França, Irlanda, Itàlia, Polònia, Portugal i Suècia.

La Comissió convida els països, els protagonistes al sector elèctrics i a altres parts interessades a presentar fins al 6 juliol 2016 les seves pròpies observacions sobre les primeres conclusions de la mateixa Comissió.

Una vegada que les observacions siguin recollides, la Comissió publicarà un informe final sobre els resultats de la recerca en el màxim d'un any, un treball que a més alimentarà els treballs de les futures normes sobre el mercat elèctric que la institució espera presentar en el curs d'aquest any.

 

Font:

Euroefe, Euractiv (13 d'abril de 2016)

http://euroefe.euractiv.es/5941_energia-transporte-y-medioambiente/3747253_la-ce-advierte-a-los-veintiocho-sobre-sus-esquemas-energeticos-para-asegurar-el-suministro-electrico.html

 

Europa disposa d'un immens potencial per a l'emmagatzematge d'energia hidràulica bombada

El projecte eStorage, un consorci finançat per la Comissió Europea de grans accionistes europeus de tota la cadena de valor de l'energia elèctrica, ha anunciat avui la publicació d'un estudi que identifica un potència massiva de 2291 GWh de llocs llestos per al desenvolupament amb les reserves existents per a noves plantes d'emmagatzematge d'energia hidràulica bombejada en els 15 de la UE, Noruega i Suïssa.

El sud de Noruega és la regió amb major capacitat d'emmagatzematge bombat viable amb 1242 GWh o el 54% del total de l'estudi seguida dels Alps amb 303 GWh o el 13% del total de l'estudi (principalment Àustria, França, Itàlia i Suïssa amb 9 GWh als Alps alemanys). Els Pirineus a França i Espanya tenen 118 GWh d'potencial viable o un 5% de la capacitat realitzable total en l'àrea de l'estudi.

El projecte eStorage s'ha encarregat per la Comissió Europea sota el seu programa FP7 per desenvolupar solucions rendibles per a l'ampli desplegament d'emmagatzematge d'energia flexible, fiable, a escala de GWh a la UE i per millorar els sistemes de gestió de xarxa per a permetre la integració d'una gran quota d'energies renovables. Els 2291 GWh identificats en l'estudi són més de set vegades la capacitat instal·lada actual d'emmagatzematge d'energia hidràulica bombejada a Europa i més que suficient per subministrar el consum d'electricitat de Malta durant un any. Es requeririen 95 milions de bateries d'ió-liti del tipus trobat en la majoria de cotxes elèctrics per oferir emmagatzematge d'energia equivalent.

El soci del consorci DNV GL va realitzar l'estudi, amb el suport dels membres de eStorage, i es va centrar exclusivament en parells de cossos d'aigua existents pels avantatges del cost de connectar els cossos d'aigua existents en lloc de construir noves reserves. Aquest estudi és únic perquè va complementar diverses fonts de dades quantitatives amb una revisió qualitativa per experts de la indústria hidràulica nacional líders.

DNV GL va desenvolupar un model de sistema d'informació geogràfica (GIS) utilitzant criteris de selecció específics no de país / regió d'alt nivell per identificar possibles localitzacions per a noves plantes d'emmagatzematge bombades. Les possibles ubicacions del model van ser perfeccionades per experts hidràulics nacionals usant criteris de selecció regionals o específics del país. Després de la revisió per experts hidràulics nacionals, DNV GL va elaborar una llista de possibles llocs per país amb el potencial d'emmagatzematge teòric i realitzable (TW, TWh) de cada lloc, oferint als líders polítics i empresarials informació valuosa sobre el desenvolupament de noves plantes d'emmagatzematge bombades explotables.

"La revisió qualitativa per experts hidràulics nacionals líders és el que realment distingeix el nostre estudi", va dir Haike van de Vegte, consultor sènior de DNV GL. "Per exemple, el nostre expert hidràulic noruec va cridar a qualsevol reserva per sota de 2,5 GWh 1 baixa prioritat per a Noruega mentre per a la resta de l'àrea d'estudi, els experts van trobar les reserves més grans d'1 GWh molt interessants. a més, els experts van poder oferir requisits específics de país sobre l'ús de l'aigua o regulacions mediambientals, que no han pogut integrar-se en el cas d'un estudi d'escriptori només. Conseqüentment, la base de dades de parells resultant pot considerar-se potencialment realitzable ".

"EStorage és un projecte ambiciós i aquests són alguns dels primers resultats fets públics pel consorci", va comentar Maryse François, líder de tecnologia de solucions hidràuliques de GE. "Els líders polítics i empresarials podran prendre decisions més precises sobre la implementació de cost contingut de l'emmagatzematge d'energia en els seus països o mercats".

Les plantes d'emmagatzematge d'energia hidràulica bombades són els únics mitjans rendibles i flexibles per a emmagatzematge d'electricitat de capacitat GWh. En transferir aigua entre les dues reserves en diferents nivells, poden oferir electricitat quan el sistema ho necessiti (per exemple en un dia de calma on hi ha poca electricitat produïda per generació eòlica) i poden emmagatzemar electricitat de la generació excessiva de plantes eòliques i solars.

L'emmagatzematge bombat també exerceix un paper essencial en la regulació elèctrica que és la capacitat per generar unitats per adaptar ràpidament la seva producció per mantenir la generació i consum equilibrats en tot moment. La producció elèctrica i el consum necessiten equilibrar-per assegurar l'estabilitat i operació contínua de les xarxes elèctriques. Les unitats d'emmagatzematge de bomba de velocitat variable ofereixen l'avantatge afegit d'oferir regulació elèctrica en generació i manera de bomba, és a dir, 24 hores al dia.

Per descarregar l'informe complet, visiteu http://www.estorage-project.eu/document-library

Sobre eStorage.

eStorage és el consorci el suport de la Comissió Europea dedicat a desenvolupar una solució per a la integració de cost contingut d'energies renovables intermitents, com el vent, a la xarxa elèctrica. Inclou grans agents europeus de tot el "ecosistema" d'energia elèctrica, incloent Algoé, una consultora administrativa; DNV GL, una empresa i consultoria tècnica per al mercat de l'energia; EDF, una companyia d'energia, activa en les principals empreses d'electricitat; Elia, un dels operadors de sistemes de transmissió líders a Europa; GE, un proveïdor d'equipament i solucions de generació d'energia i distribució i Imperial College London, una universitat de ciència, enginyeria i empresa, qualificada consistentment entre les millors del món.

Font:

Iagua (02 de maig de 2016)

http://www.iagua.es/noticias/espana-francia-noruega/ep/16/05/02/europa-dispone-inmenso-potencial-almacenamiento-energia

 

Espanya:

 

L'estudi d'impacte de la planta de biodièsel surt a informació pública

El decret emès pel responsable de Medi Ambient i Sostenibilitat, Emilio Carreira, va quedar publicat ahir al Butlletí Oficial de la Ciutat.

Font: El pueblo de Ceuta

El Butlletí Oficial de la Ciutat de Ceuta publicava en la seva edició d'ahir un decret dictat pel conseller de Medi Ambient i Sostenibilitat, Emilio Carreira, perquè s'obri un període d'informació púbica i de consultes, el termini de durada serà de 30 dies hàbils des d'ahir, sobre l'estudi d'impacte ambiental presentat per l'empresa Biocombustibles de l'Estret SL Amb el propòsit d'ubicar una planta de biodièsel a l'ampliació del Port.

Tal com recull el BOCCE, les observacions i al·legacions hauran de ser remeses a la Conselleria de Medi Ambient i Sostenibilitat.

Entre les consideracions jurídiques, cal recordar que el Jutjat dels Contenciós Administratiu número 1 de Ceuta declarava el 2013, després de rebre una confirmació del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, continuar amb la tramitació de l'Avaluació d'Impacte Ambiental sol·licitada per la mercantil Biocarburants del estret SL

En aquest sentit, el projecte que es pretén executar es troba emmarcat en el Grup 5, Indústria química, petroquímica, tèxtil i paperera, i els resultats de les consultes i de la informació pública s'han de prendre en consideració pel promotor en el seu projecte, així com per l'òrgan substantiu en l'autorització del mateix (article 9.5 TRLEIA).

Biocarburants de l'Estret S.L. va guanyar al juliol de 2007 un concurs per instal·lar i explotar durant 23 anys una planta de biodièsel al port (que depèn de Foment), però set anys després, traves administratives i l'entrada en competició de nous pretendents, com Ducar i Cepsa, van paralitzar el projecte.

La planta de biodièsel anava a servir per subministrar combustible als milers de vaixells que creuen l'estret de Gibraltar, el segon canal marítim de més trànsit del món. Per aquí passen, de mitjana, 12.000 vaixells anuals. Per fer-se una idea del volum de negoci que pot suposar, el port de Ceuta ha subministrat en els últims cinc anys una mitjana anual de 550.000-650.000 tones de combustible. Per Ceuta passen cada any 12.000 vaixells i es subministren entre 550.000 i 650.000 tones de fuel "La Fase 1 és l'única zona industrial que queda al port de Ceuta, d'aquí el desitjable que són les poques parcel·les que queden. La de Biocarburants és de les millors. I no cal oblidar els avantatges fiscals i competitius que suposa implantar un negoci a Ceuta.

Sentint-se "maltractada", la mercantil va emprendre una batalla judicial que, l'any passat va tornar a ser resolt amb una dura reprimenda del TSJA a l'Autoritat Portuària: "No es pot escudar en el que hagi fet una altra administració malament, si es constata que s'han anul·lat les autoritzacions ambientals indegudament tramitades i així ho han declarat per dues vegades sentències dels Jutjats del Contenciós-administratiu de Ceuta i el propi perit judicial nomenat per aquesta Sala així ho ha establert ".

Ara la Ciutat ha volgut reprendre aquesta situació i ha obert el termini per a informació pública i de consulta a Administracions, persones i institucions sobre l'estudi d'impacte ambiental presentat per l'empresa 'Biocarburants de l'Estret' sobre el seu projecte per posar en marxa una planta de biodièsel en l'ampliació del Port.

 

Font:

El Pueblo de Ceuta (16 de març de 2016)

http://elpueblodeceuta.es/not/4200/el-estudio-de-impacto-de-la-planta-de-biodiesel-sale-a-informacion-publica/

 

Demanen a Rajoy que no il·legalitzi l'autoconsum

Organitzacions que representen els sectors ambiental, de consumidors, social i empresarial han enviat una carta al president del Govern en funcions Mariano Rajoy per expressar la seva preocupació per la situació d'indefensió a la qual l'Executiu està sotmetent als autoconsumidors que, per contribuir a la imprescindible revolució renovable i a la lluita contra el canvi climàtic, van decidir optar per l'autoconsum elèctric en les seves llars o negocis en els últims anys.

El proper 11 d'abril, milers d'instal·lacions d'autoconsum a Espanya podrien quedar abocades a uns llimbs legals molt proper a la il·legalització, d'acord amb el que estableix la normativa que va aprovar el Govern de Mariano Rajoy, la més restrictiva del món. El text legal fixa aquesta data com a límit perquè tots els autoconsumidors que tinguessin una instal·lació anterior a l'entrada en vigor del decret s'adaptin al seu articulat. Altrament, seran declarats il·legals i podrien patir multes de fins a 60 milions d'euros, a més d'haver de pagar l'injustificat 'impost al sol'.

Les organitzacions signants denuncien que el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, que va forjar el Reial Decret d'anti-autoconsum i les seves sancions, està impedint ara que aquestes instal·lacions compleixin amb les obligacions que ell mateix ha establert, posant de nou a els autoconsumidores entre l'espasa i la paret. Queden pocs dies perquè finalitzi el termini fixat per registrar les instal·lacions existents a la data d'aprovació del decret, i no obstant això, Indústria encara no ha detallat com complir amb les complexes exigències tècniques i administratives requerides per a modificar les instal·lacions. Les companyies elèctriques, per la seva banda, mantenen criteris diferents pel que fa a l'aplicació de les normes de connexió.

Així mateix, les entitats demanen al president en funcions que arregli el caos generat pel ministre José Manuel Soria i obligui a que el Consell de Ministres acordi una ampliació del termini -almenys fins a final d'any-, perquè aquests autoconsumidors no es vegin il·legalitzats i exposats a multes multimilionàries a causa de la manca de previsió del Ministeri d'Indústria.

D'altra banda, les organitzacions signants denuncien una vegada més que, al país del sol, no té sentit posar traves a que la ciutadania pugui produir la seva pròpia electricitat amb una font renovable, abundant i barata, i que a més podria reduir la nostra dependència energètica , generar energia de forma sostenible i descentralitzada, i fomentar la creació d'ocupació i l'economia ciutadana.

El decret d'autoconsum contradiu les últimes comunicacions de la Unió Europea, que remarquen que el paper d'una ciutadania activa i compromesa serà imprescindible en el procés per aconseguir la necessària transició energètica. La normativa espanyola, però, està a les antípodes d'aquest propòsit, truncant qualsevol possibilitat de dur a terme nous projectes de producció energètica en mans de les persones.

 

Font:

Ecologistes en acció (07 d'abril de 2016)

http://www.ecologistasenaccion.org/article20691.html

 

El Tribunal Suprem rebutja suspendre el pagament a Enagás pel Castor.

La Generalitat va demanar la suspensió cautelar del recàrrec en el rebut del gas per sufragar el manteniment de les instal·lacions

Font: El País

El Tribunal Suprem ha rebutjat la petició de la Generalitat de suspendre cautelarment el pagament de 17,3 milions d'euros a Enagás per a la hibernació i manteniment de les instal·lacions del projecte Castor entre finals del 2014 i durant el 2015. La decisió no afecta el fons del recurs presentat pel Govern en contra de l'ordre del Ministeri d'Indústria de finals del 2014, que la secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa continua tramitant.

El Govern va autoritzar amb aquesta mesura la retribució a Enagás, responsable d'hivernar i mantenir el projecte Castor després de la renúncia de la exconcessionària Escal UGS, amb càrrec als peatges del sistema gasista que abonen els consumidors de gas a la seva factura. Tot i que la Generalitat argumentava que aquest pagament per una infraestructura que mai ha entrat en funcionament lesiona l'interès públic, el Suprem prioritza la posició del Govern espanyol en la línia de garantir la seguretat en les instal·lacions. També afegeix que es tracta d'una decisió reversible.

No és l'única reclamació judicial que pesa sobre el Castor. La Comissió Europea ha sol·licitat explicacions a l'executiu espanyol sobre aquesta operació després de la reclamació europea presentada per la patronal Cecot, el Centre Metal·lúrgic i el Consell Intertèxtil Espanyol contra la milionària indemnització concedida per l'Estat a través d'Enagás pel magatzem de gas Castor , la compensació de 1.350 milions d'euros més interessos satisfeta a l'empresa concessionària Escal UGS.

 

Font:

El País (05 d'abril de 2016)

http://www.elperiodico.com/es/noticias/economia/tribunal-supremo-rechaza-suspender-pago-enagas-por-castor-5029923

 

El Constitucional tomba el decret de pobresa energètica

Argumenta que suposa una discriminació positiva per als consumidors catalans.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Font: El Triangle

El decret de pobresa energètica que va aprovar l'any passat el Parlament de Catalunya, per prohibir a les companyies tallar la llum i el gas durant els mesos d'hivern a les persones amb pocs recursos, ha estat suspès pel Tribunal Constitucional, que argumenta que envaïa competències estatals en matèria de regulació energètica.

Els beneficis que preveia el decret de pobresa energètica s'han vist anul·lats quan l'alt tribunal ha admès el recurs de l'executiu de Mariano Rajoy. El Govern central considera que la reforma de la llei del Codi de Consum de Catalunya "va contra la normativa", fet que suposa "una discriminació dels consumidors de la resta del territori espanyol".

Unes 895 famílies que s'havien acollit a les garanties del decret són vulnerables davant eventuals talls de llum o gas a l'hivern en cas d'impagament. Les dades que aporta Institut d'Estadística de Catalunya assenyalen que un 11% de les llars catalanes, és a dir, 300.000 famílies, tindran problemes aquest hivern per mantenir la seva casa a una temperatura adequada.

D'una banda, el Constitucional ha suspès el decret de pobresa energètica i dóna 15 dies al Parlament per posicionar-se al respecte i presentar al·legacions. D'altra banda, la Generalitat, que ja preveia la suspensió d'aquesta reforma, ha proposat com a alternativa que els clients més vulnerables estiguin exempts, com a mínim, de pagar l'IVA de les factures.

 

Font:

El Triangle (08 d'abril de 2016)

http://www.eltriangle.eu/es/notices/2016/04/el-constitucional-tumba-el-decreto-de-pobreza-energetica-5519.php

 

Madrid i la seva 'eterna' contaminació

Segons ha informat el consistori madrileny, el document fa un diagnòstic de la ciutat en aquesta matèria a partir de les dades registrades per la Xarxa de Vigilància de la Contaminació del consistori.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Font: Ecotícies

Tretze estacions de les quatre de la xarxa de vigilància de la capital van superar el valor límit anual i huit el valor límit horari, segons consta en la memòria de Qualitat de l'Aire situada per l'Ajuntament de Madrid.

Segons ha informat el consistori madrileny, el document fa un diagnòstic de la ciutat en aquesta matèria a partir de les dades registrades per la Xarxa de Vigilància de la Contaminació del consistori.

Segons les dades, la ciutat de Madrid va incomplir, un any més, els objectius de qualitat de l'aire fixats per la legislació comunitària aturats contaminants: el diòxid de nitrogen (NO2) i l'ozó troposfèric.

Per complir la normativa europea, l'Àrea de Medi i Mobilitat està elaborant un Pla de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic que preveu aplicar mesures estructurals que permetin complir en els propers anys els compromisos adquirits en la Conferència sobre Canvi Climàtic (COP21) celebrada a París a finals del passat any.

MEMÒRIA 2015. INCOMPLIMENTS

La ciutat de Madrid mai ha complert els valors límit de diòxid de nitrogen (NO2) fixats per la Directiva 2008/50, vigent des de 2010, excedint tant el límit horari (200 micrograms per metre cúbic), que no pot superar-se més de 18 hores a l'any per estació) com el límit anual (40 micrograms per metre cúbic).

Durant 2015, segons consta en l'informe, tretze estacions de les 24 de la xarxa de vigilància van superar el valor límit anual i 8 el valor límit horari. Quant a l'ozó troposfèric, ha continuat l'evolució creixent d'aquest contaminant observada en els últims anys. En període estival es van registrar superacions del llindar d'informació a la població.

Els nivells de partícules, si bé es van mantenir per sota dels valors límit establerts per la Unió Europea (40 micrograms per metre cúbic per PM10 i 25 micrograms per metre cúbic per PM2.5), van ser superiors als establerts per l'Organització Mundial de salut (20 micrograms per metre cúbic a PM10 i 10microgramos per metre cúbic per PM2.5).

Amb el nou Pla de Qualitat de l'Aire i Canvi Climàtic que s'està elaborant, l'Ajuntament pretén complir els objectius de qualitat de l'aire fixats per la normativa europea i per altres organismes com l'OMS.

El Pla s'até, a més, als acords de la Conferència sobre Canvi Climàtic (COP21) celebrada a París a finals del passat any, i al Pacte d'Alcaldes, promogut per la Unió Europea i subscrit per l'Ajuntament de Madrid, de lluitar contra el canvi climàtic mitjançant la millora de l'eficiència energètica i l'increment de l'ús d'energies renovables.

En aquest sentit, l'Ajuntament de Madrid s'ha compromès a reduir abans de l'any 2020 el 35% del total de les emissions de gasos d'efecte hivernacle respecte al 2005.

 

Font:

Ecoticias (11 d'abril de 2016)

http://www.ecoticias.com/co2/113983/Madrid-eterna-contaminacion

 

L'anunci de tancar Garoña deixa en evidència al Govern i al CSN

L'anunci del president d'Iberdrola que no es reobrirà la central de Garoña (Burgos) era esperable i deixa en evidència al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i al Govern del PP.

La forma de procedir mostra el poder de les companyies elèctriques a Espanya.

Per a Ecologistes en Acció, les incerteses tècniques són les que empenyen cap al tancament.

El president d'Iberdrola, José Ignacio Sánchez Galán, va anunciar abans de la junta d'accionistes del 7 d'abril la no reobertura de la central nuclear de Garoña (Burgos). Després de la parada de Garoña al desembre de 2012, inclosa l'extracció de combustible del reactor, decidida de manera unilateral per l'empresa propietària Nuclenor, aquest anunci insisteix un cop més en una conducta inadmissible de les empreses elèctriques espanyoles que prenen decisions pel seu compte, sense comunicar-ho ni tan sols al Govern.

El PP va utilitzar Garoña en la seva campanya electoral i es va comprometre a reobrir la central, però l'empresa propietària Nuclenor, propietat al seu torn d'Iberdrola i Endesa al 50%, es va mostrar sempre reticent a la reobertura. Va ser necessari obrir la porta a l'extensió de vida fins als 60 anys, amb el que crearia un precedent per a la resta de les centrals.

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va aprovar canvis regulatoris importants a la mida de Garoña i va acceptar jutjar si s'ampliava la vida de la central a 60 anys, sense els necessaris debats en profunditat sobre els efectes que tindrien aquestes mesures per a la seguretat de Garoña i de la resta del parc nuclear espanyol. El cost de les modificacions necessàries perquè Garoña es tornés a posar en marxa ascendeix a uns 150 milions d'euros.

No obstant això, el mal estat de la central llança enormes incerteses sobre el seu funcionament futur, tot i les reparacions que el CSN ha exigit. El problema és que tractem amb una central molt envellida. És altament probable que es produeixin errors en el futur que obliguin, en el millor dels casos, a realitzar noves reparacions, amb els subsegüents despeses i parades obligades, el que convertiria a la central a inviable econòmicament. En el pitjor dels casos no seria descartable un accident amb fugida de radioactivitat. Cal no oblidar que Garoña es troba a la capçalera del riu Ebre, que rega els cultius i ciutats de cinc comunitats autònomes.

Per a Francisco Castejón, portaveu d'Ecologistes en Acció, "aquesta decisió, que s'hauria d'haver pres molts anys abans, ha posat en evidència tant al Govern del PP com al CSN, que han demostrat més interès en la reobertura de Garoña que els seus propietaris. Hi ha que celebrar-la i esperar que es faci oficial més d'hora que tard ", conclou Castejón.

 

Font:

Ecologistes en acció (12 d'abril de 2016)

http://www.ecologistasenaccion.org/article31990.htmlç

 

L'Horta de València es blinda davant de l'especulació urbanística

Una Llei i el Pla d'acció territorial protegeix 10.000 hectàrees d'espai agrari ' Contempla expropiacions d'ús per terres sense conrear.

Font: La Vanguardia

El geògraf Víctor Soriano assegurava en aquest diari que València és l'única ciutat del món amb un espai agrícola periurbà. No obstant això, en lloc d'explotar aquesta característica pròpia, els anteriors governs locals i autonòmics s'havien donat la mà per promocionar grans esdeveniments molt allunyats a la realitat de la ciutat. És més, en les últimes dècades l'Horta ha patit un retrocés important, engolida per l'especulació urbanística. Aquest dimarts, el govern valencià representat per la consellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Comunitat Valenciana, María José Salvador, ha presentat l'avantprojecte de la nova Llei i Pla d'Acció Territorial (PAT) d'Ordenació i Dinamització de la horta, que dóna un cop de porta a les polítiques del passat que l'amenaçaven.

La nova Llei, que s'ha negociat amb els municipis i activistes, ampliarà la superfície protegida de l'Horta un 15% respecte al pla anterior, arribant a blindar 10.000 hectàrees de sòl no urbanitzable i els seus elements patrimonials (alqueries, sèquies, barraques, etc. .); preveu tres graus diferents de protecció i espais de Valor Ambiental, els límits estan per perfilar (els graus més estrictes podrien impedir, per exemple, que hi hagi hivernacles); corredors que connectaran les hortes dels diferents municipis (afectarà 45). La Llei ja ha començat a tramitar-se i es preveu que es porti al ple en el segon semestre de 2016.

Josep Gavaldà, de la plataforma Per l'Horta, ha declarat per a La Vanguardia que "hi ha coses que es poden millorar", però reconeixen "el valor polític de tirar endavant una llei que és necessària".

Expropiacions i marca de qualitat.

Pel que fa al PAT, s'articularà amb quatre instruments que ha detallat el director general d'Ordenació del Territori, Lluís Ferrando: s'obligarà els ajuntaments afectats a protegir un 50% de l'horta del seu municipi i incloure-la en el catàleg de zones verdes; si s'utilitza sòl periurbà en desús (com una fàbrica abandonada), qui abordi l'actuació haurà de recuperar dues terceres parts d'aquest terreny a ser camp de cultiu; crearà un ens gestor que crearà una marca de qualitat dels productes de l'Horta, impulsarà mercats de 'quilòmetre zero', crearà un cos de vigilància per controlar i sancionar furts (una de les demandes del sector) i impulsar la formació agrícola.

Finalment, el PAT preveu l'expropiació de l'ús (no de la propietat) dels camps abandonats, on no s'hagi conreat en els últims tres anys, que se cediran a un arrendament forçós a un altre agricultor (que pagarà per ell al propietari) . L'objectiu, han explicat, és revitalitzar l'horta, per al que és fonamental que el paper dels agricultors, de manera que s'ha de garantir que el seu treball sigui econòmicament sostenible.

En aquest sentit, Gavaldà (Per l'Horta) ha apuntat que cal "treure-li càrregues" als agricultors. "El segell ecològic és un servei ambiental per a la comunitat. Si ho certifiques, no hauries de pagar i fins i tot haurien pagar-te per aquest servei a llarg termini ", sosté. També proposa crear "centrals de compra pública de productes de proximitat" per a col·legis, hospitals, presons, etc., així com una política de mercats que fomenti la venda directa.

La consellera María José Salvador també ha afegit que estan estudiant "mesures ambicioses" per revitalitzar l'horta com "usos del sector terciari compatibles amb l'activitat agrícola". Gavaldà ha alertat del perill de construir cases rurals o bars que acabaran traient espai d'horta per reservar zones, per exemple, per a aparcament de cotxes.

"Visca la terra!".

Per a sorpresa dels assistents, l'exposició del director general d'Ordenació del Territori, Lluís Ferrando, ha desembocat en un discurs que recordava al de l'agricultor Vicent Martí a la presentació de Mònica Oltra al Fòrum Europa. Ferrando ha emfatitzat que l'horta ha de ser "un factor econòmic" i no un tema "bucòlic" on "els vilatans, a més de parlar en la seva llengua, vagin a fer-se la foto a una alqueria".

Així, ha insistit que València té "la millor terra i el millor clima" i que la importació de productes agraris que aquí es cultives d'altres regions i països és "deixar que ens robin la cartera".

Ferrando ha etzibat que si no es protegeix als agricultors i es perd l'horta, "menjarem química d'hivernacle, passejarem per centres comercials i perdrem la dignitat. Si una cosa som els valencians és llauradors ". "No anem a recular. Que ens escoltin a Brussel·les, en aquesta Espanya sorda que ens ignora, a Mercadona ia Consum. Visca el llaurador, visca la terra i visca València! ", ha aclamat.

 

Font:

La Vanguardia (19 d'abril de 2016)

http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20160419/401220553472/ley-huerta-valencia-maria-jose-salvador.html

 

Catalunya

 

La Plataforma en Defensa de l'Ebre prepara una nova manifestació a Barcelona abans de l'estiu

El 30 d'abril se celebrarà la 14 assemblea de la PDE per decidir noves mobilitzacions contra el pla de conca.

Font: Diari Ara

Aquest 2016 està sent un any especialment mogut en la lluita contra el pla hidrològic de la conca de l'Ebre. Després de la gran manifestació del 7 de febrer a Amposta, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) està preparant una nova gran mobilització prèvia a la presentació de la queixa europea que pretén fer abans de les vacances d'estiu davant la Comissió Europea de Medi Ambient. Així, ha convocat per al 30 d'abril la que serà la catorzena assemblea del moviment social ebrenc. Se celebrarà a l'auditori Felip Pedrell de Tortosa a les 20.00 hores i servirà per aprovar, entre altres mesures, una gran mobilització fora de les Terres de l'Ebre, probablement a Barcelona, abans o a principis d'estiu.

"Volem tornar a demanar la implicació de la gent", ha manifestat el portaveu de la PDE, Joan Antoni Panisello. "La pressió ciutadana, juntament amb la lluita jurídica a l'estat espanyol i a Europa són les tres potes principals de la nostra lluita", ha afegit el també portaveu Manolo Tomàs. En aquest moment el moviment social ebrenc té diversos fronts oberts contra el pla de conca: un recurs al Tribunal Suprem que compta amb el suport de disset ajuntaments de les Terres de l'Ebre, dos consells comarcals i dos EMD; i la queixa europea que prepara amb l'assessorament de científics i juristes especialitzats en dret internacional, i que sobretot posarà èmfasi en l'insuficient cabal ecològic previst per a l'Ebre i en l'impacte que això tindrà al Delta.

"Serà una queixa molt semblant a la del 2014 i hem de dir que la majoria de les nostres aportacions es van tenir en compte i van servir perquè la Comissió Europea interpel·lés el govern espanyol diverses vegades", ha puntualitzat Susanna Abella, de la PDE, que precisament ahir dimarts va ser a Brussel·les. Sobre l 'informe que han de realitzar els eurodiputats que van visitar el Delta al febrer encara no se'n sap res concret, però la PDE creu que els serà positiu. "Sabem que no ha quallat el missatge del PP que això és una lluita polititzada o un tema de confrontació entre Catalunya i Espanya", ha afirmat Abella.

Font:

Diari Ara (13 d'abril de 2016)

http://www.ara.cat/societat/Plataforma-Defensa-Ebre-prepara-manifestacio-Barcelona_0_1558044379.html?utm_medium=social&utm_source=twitter&utm_campaign=ara

 

El govern amaga la gravetat de la contaminació de l'aire

La Plataforma per la Qualitat de l'Aire, en la qual participa Ecologistes en Acció, denuncia que el govern conclogui del seu informe que "la qualitat de l'aire, en termes generals i en el conjunt de Catalunya, és bona, amb incidències ja conegudes ...", quan les dades mostren que s'incompleix un any més i de forma consecutiva la normativa vigent.

La Plataforma ha llançat una campanya amb un vídeo per denunciar la situació de contaminació i l'informe presentat:

Es tornen a superar els nivells de contaminació legals de diòxid de nitrogen (NO2) i (PM10) als 40 municipis de la conurbació de Barcelona declarats Zona de Protecció Especial de l'Ambient Atmosfèric, on viuen més el 60% dels catalans i catalanes. També durant l'any 2015 es van superar de forma alarmant els nivells de ozó troposfèric (O3), que afecten àmplies zones del territori, i tenen el seu origen a la contaminació per NO2 produïda a les grans ciutats.

Amb aquestes dades, la Plataforma per la Qualitat de l'Aire considera de gran irresponsabilitat que la Generalitat afirmi que la qualitat de l'aire és bona i la situació general a Catalunya es pot considerar satisfactòria. I més encara quan la situació ha empitjorat respecte a NO2, O3, PM2,5 i PM10 en relació a les dades de l'any 2014. D'un cop d'ull ràpid a la taula 9 de l'Informe es veu que:

  • S'han duplicat les estacions que superen el valor límit anual de NO2 (de 7 a 12)
  • S'han duplicat les estacions que superen el valor límit anual o el valor límit diari de PM10 (de 2 en 4), i ara el problema afecta a una zona més (3).
  • S'ha tornat a superar el valor límit anual del cancerigen Benzo(a)piré (BaP) a la Plana de Vic
  • Han baixat de 15 a 13 les estacions que superen el valor objectiu per a la salut d'O3 (les zones afectades baixen en 1), però es mantenen les que superen el valor objectiu de vegetació.
  • I està la superació del sulfur d'hidrogen (H2S) a Igualada, d'origen probablement industrial.

Amb aquest panorama, la Plataforma per la Qualitat de l'Aire vol posar de manifest dos problemes greus: la mala qualitat general de l'aire a l'àrea metropolitana de Barcelona i també a la Catalunya interior, i 2) la resistència de la Generalitat de Catalunya a reconèixer la gravetat de la situació i per tant a adoptar les mesures estructurals de limitació del trànsit motoritzat que exigeix la preservació de la salut pública, així com plans estrictes sobre les indústries i els ports de Barcelona i Tarragona. Si no es reconeix el problema no hi ha manera de resoldre-ho, i l'incompliment legal els hi obliga per molt que vulguin amagar la situació segons la Plataforma.

El retard en el compliment de la normativa vigent respecte als valors límit de PM10 va entrar en vigor en 2005 i els de NO2, O3 i BaP en 2010, i Catalunya compta amb dos processos d'infracció oberts per la Comissió Europea. La situació és molt pitjor si es compara amb les recomanacions de l'OMS, que provoquen 3500 morts prematures anuals a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i múltiples malalties.

 

Font:

Ecologistes en Acció (21 d'abril de 2016)

http://www.ecologistasenaccion.es/article32065.html

 

El conseller de Territori i Sostenibilitat presenta al Parlament el projecte de llei del Canvi Climàtic

La norma preveu fixar la reducció d'un 25% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle per a l'any 2020 respecte de l'any 2005, i el 80% o més l'any 2050.

 

 

 

 

 

 

Font: Oficina Catalana del Canvi Climàtic

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha presentat aquest dimecres al ple del Parlament el projecte de llei del Canvi Climàtic. La norma inicia la tramitació legislativa amb el debat a la totalitat, en el qual no s'han presentat esmenes. La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, i la directora general de Qualitat Ambiental, Mercè Rius, han assistit al debat, que ara prosseguirà el tràmit dins de la comissió de Medi Ambient.

Rull s'ha mostrat convençut que "el model de creixement i de desenvolupament seguit pels països anomenats del primer món, basat en un consum energètic procedent de combustibles fòssils, sovint amb elevat malbaratament, no és ni sostenible en el temps ni generalitzable a la conjunt de nacions de la Terra ". Per això, ha dit, "el canvi climàtic és un dels grans reptes que hem de fer front en el segle XXI". "Com a país", ha assegurat, "volem situar-nos davant d'aquesta lluita i jugar un paper principal en l'escena internacional. El nostre projecte de nou país és un projecte de país millor per als catalans i catalanes, però també amb un fort sentit de la responsabilitat pel benestar i el progrés de tots els pobles del planeta ". El compromís de Catalunya amb la lluita contra aquest fenomen ja es va fer evident el passat mes de gener, quan el Govern va aprovar el primer projecte de llei d'aquesta legislatura, el del Canvi Climàtic.

Segons Rull, aquesta serà "una llei d'Estat, d'un país compromès amb el repte global que té la humanitat". Una norma basada en la complicitat El plantejament de la norma segueix els principis que des de fa anys han orientat la política en matèria de clima a Catalunya: s'ha optat per un model que es basa en la incentivació i la complicitat i no en l'obligació i el control. Per aquest motiu el conjunt de mesures i instruments presents en la llei persegueixen establir un marc que faciliti a les empreses fer el pas cap a una economia de baixa intensitat en carboni, i en la mesura que orientin les seves activitats amb els objectius de la llei, puguin resultar beneficiades.

Aquesta Llei persegueix, bàsicament, cinc finalitats:

- Assentar els fonaments per aconseguir que Catalunya redueixi tant les emissions de gasos amb efecte hivernacle com la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic, afavorint la transició cap a un model baix en emissions i, al mateix temps, estimulant l'estalvi i l'eficiència en el ús dels recursos (energia, aigua, sòl, materials, residus).

- Reforçar les diverses estratègies i plans que s'han elaborat durant els últims anys en l'àmbit del canvi climàtic.

- Promoure i garantir la coordinació de tots els instruments de planificació sectorial relacionats amb el canvi climàtic i la coordinació de totes les administracions públiques catalanes, així com el foment de la participació de la ciutadania, dels agents socials i dels agents econòmics.

- Convertir-se en un país avançat en la investigació i implementació de noves tecnologies.

- Consolidar el paper de Catalunya al món, tant en els projectes de cooperació com en la participació en els fòrums europeus i internacionals de debat sobre el canvi climàtic.

El document fixa la reducció d'un 25% en les emissions de gasos amb efecte hivernacle per a l'any 2020 respecte de l'any 2005, i el 80% o més l'any 2050, percentatges determinats aplicant els mateixos criteris de repartiment d'esforços que la Unió Europea (UE) s'ha utilitzat per al conjunt dels Estats membres.

 

Font:

Oficina Catalana del Cambio Climático (20 d'abril de 2016)

http://canviclimatic.gencat.cat/es/detalls/Noticies/El-conseller-de-Territori-i-Sostenibilitat-presenta-al-Parlament-el-projecte-de-Llei-del-Canvi-Climatic

 

Autoritzat el primer molí de vent activat per iniciativa popular

Petites aportacions permetran aixecar un aerogenerador a Pujalt (Anoia).

Tret de per a la construcció del primer molí de vent activat per iniciativa ciutadana. El Departament d'Empresa ha concedit fa uns dies l'autorització per aixecar una instal·lació eòlica de 2,7 MW al municipi de Pujalt (Anoia). Serà només un aerogenerador, però tindrà el disseny més modern. Quan es posi en funcionament, aquest molí donaria electricitat equivalent al consum d'unes 2.500 famílies.

Font: La Vanguardia Natural

El projecte s'anomena Viure de l'aire del cel i ha estat promogut per la societat Eolpop, que compta ja amb el compromís d'adhesió de 235 persones per efectuar petites aportacions. Aquestes poden ser de 100 euros (de tipus particular o personal), 250 euros (familiar) o 500 euros (si es tracta de petites empreses o associacions).

"La tecnologia energètica ha estat promoguda fins ara només per les empreses, però està a l'abast de tots els ciutadans. Ja es donen les condicions perquè es doni aquesta apropiació social ", assenyala Josep Puig Boix, un dels impulsors. El pla s'inspira en model consolidat a Alemanya o Dinamarca, on l'energia eòlica ha rebut un fort recolzament gràcies a la participació popular.

La idea d'aixecar aquest molí va ser esbossada fa cinc anys, i des de llavors els seus promotors han anat rebent suports i superant complexos tràmits burocràtics. Des del primer moment, van tenir clar que el lloc triat havia de tenir una fàcil connexió a la xarxa, bons accessos i disponibilitat demostrada de recursos eòlics. Tots aquests requisits els reuneix l'emplaçament de Pujalt, que compta amb el suport decidit de l'Ajuntament.

A més, han sortejat una tramitació plena d'obstacles burocràtics, la qual cosa dóna peu a Puig a ironitzar. "Hem hagut de parlar amb diversos directors generals; en la tramitació, ens van exigir, fins i tot, efectuar una exploració arqueològica, quan es tractava un terreny agrícola llaurat mil vegades. I ens han aplicat la normativa catalana sobre parcs eòlics, que és molt exigent, perquè no s'havia previst la possibilitat que es pugui fer un sol molí ... ", relata Puig.

Els promotors estan ara negociant amb els fabricants, mentre s'apunta que l'aerogenerador escollit serà un màquina amb unes aspes de 122 metres de diàmetre (i 2,7 MW de potència), especialment adequada per produir energies en emplaçaments a més baixa altura.

El pressupost total de la inversió es xifra en 3,4 milions d'euros, i per a cobrir-la, a més de les 235 aportacions ja compromeses (que sumen 1,2 milions d'euros), s'espera comptar també amb els socis de la cooperativa d'energia verd Somenergia, molts dels quals participaran a través del projecte Generation kWh, mitjançant el qual poden fer una petita inversió (en aquest molí) i vendre energia a canvi d'obtenir un descompte en la factura de la llum a final de mes. Concretament, el 50% de la inversió procediria de les aportacions de Somenergia i l'altre 50% de les altres aportacions ciutadana.

Els seus promotors podran generar electricitat sense necessitat d'obtenir primeres ni ajudes oficials, i a un preu més barat que el del mercat. La rendibilitat serà d'entre un 3% i un 5%. "Si tots ens impliquéssim en projectes com aquest, el subministrament d'energia seria democràtic. El mercat ja ho permet ", diu Puig.

Font:

La Vanguardia Natural (21 de abril de 2016)

http://www.lavanguardia.com/natural/20160421/401256159994/molino-viento-iniciativa-popular.html

 

Comença la fase de retorn del procés participatiu per a la gestió de l'aigua a Catalunya

La participació ciutadana en la planificació de la gestió de l'aigua és un mandat de la Unió Europea que obliga a incorporar la visió i el coneixement dels diferents agents relacionats amb l'aigua

Més de 200 persones de 70 entitats, empreses i administracions han participat en els processos sobre la segona revisió del Pla de Gestió de l'aigua i presentat més de 250 propostes

L'ACA ha analitzat i estudiat les propostes sorgides de la societat civil per elaborar el nou Pla.

A Catalunya la participació ciutadana s'ha portat més enllà de l'imperatiu legal, ja que es considera una manera de fer polítiques més eficient, més democràtica i més transparent. En aquest context, la Secretaria de Transparència i Govern Obert i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) han col·laborat per dur a terme un procés participatiu que no parteix de zero, sinó que compta amb uns antecedents molt importants, els processos participatius que es van dur a terme entre els anys 2006 i 2010 i que van ser pioners a tota Europa.

L'any 2013 es va iniciar la revisió del Pla de Gestió de la Conca fluvial de Catalunya. L'any 2014 va començar la fase de diagnòstic del procés participatiu vinculat a la revisió del Pla, amb tallers de debat amb els 4 sectors vinculats de forma més estreta amb la gestió de l'aigua: el sector de la pagesia i els regants, les entitats ecologistes i les universitats, els agents econòmics i l'administració.

Els participants plantegen 251 propostes

Al llarg de l'any 2015 es van fer els tallers de la fase de mesures, també arreu del territori català i amb els mateixos agents, però aquest cop agrupats per temàtiques: abastament i sanejament, qualitat de l'aigua i contaminació agroramadera.

En el procés hi van participar més de 200 persones de més de 70 entitats, empreses i administracions. Els resultats del procés, així com els documents de retorn, estan disponibles al web de participació que l'ACA ha habilitat amb l'objectiu de facilitar tota la informació rellevant del procés i avançar així vers l'excel·lència en la transparència de l'Administració.

Des d'aleshores l'ACA ha analitzat i estudiat les propostes sorgides de la societat civil  per elaborar el nou Pla, i ara ens trobem en un moment cabdal del procés participatiu: el moment de retre comptes a la ciutadania de quines de les seves propostes s'han incorporat, quines no i les corresponents justificacions.

Amb aquests processos participatius la Generalitat de Catalunya vol millorar les seves polítiques públiques aprofitant el coneixement dels agents socials i del territori i obrint espais de diàleg que permetin millorar els canals d'interlocució amb la ciutadania i la facin coresponsable de la gestió dels afers públics.

 

Font:

Sala de Premsa, Generalitat de Catalunya (25 d'abril de 2016)

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/territori-sostenibilitat/notapremsavw/292411/ca/comenca-fase-retorn-proces-participatiu-per-gestio-laigua-catalunya.do

 

CEDAT-URV:

 

Investigadors d'arreu del món debaten la legislació del desenvolupament sostenible a la URV

Investigadors d'arreu del món debaten a Tarragona com entendre i aplicar el desenvolupament sostenible en termes de justícia global. El primer col·loqui internacional de Dret Ambiental ha posat sobre la taula temes com el canvi climàtic i la llei, les poblacions indígenes i el medi ambient, la justícia ambiental, l'ètica i la governança global o el gènere i el medi ambient, entre d'altres. Uns 70 estudiants i investigadors d'arreu del món han assistit al col·loqui que s'ha dut a terme al campus Catalunya els dies 5 i 6 de maig.

Font: URVActiv@

La URV, a través del Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT-URV) i l'Associació d'Alumnes i Ex-alumnes de Dret Ambiental de Tarragona (AAEDAT), ha organitzat el primer col·loqui internacional de Dret Ambiental de Tarragona, en el qual, durant dos dies, investigadors en formació de la URV i d'altres universitats de l'Estat i d'Europa han presentat i debatut les recerques que estan fent sobre desenvolupament sostenible en clau de justícia.

L'objectiu d'aquest col·loqui és proporcionar als estudiants de postgrau, investigadors predoctorals i acadèmics un fòrum on discutir i reflexionar sobre les seves investigacions i fomentar la trobada i la interacció amb els companys i col·legues que comparteixen l'interès per la legislació ambiental.

Font: URVActiv@

El desenvolupament sostenible és un concepte que es basa en assegurar la satisfacció de les necessitats de les generacions actuals sense perjudicar la satisfacció de les necessitats de les generacions futures. Durant el simposi s'ha debatut aquesta idea des d'una perspectiva legal. Han analitzat el procés de desenvolupament de les normatives, tant les lleis nacionals com les internacionals, per conèixer com es concreta aquest foment del desenvolupament sostenible des de les institucions.

Després de dues jornades intenses, el col·loqui ha conclòs que el desplegament legal per fer realitat el desenvolupament sostenible ha estat insuficient. Consideren que les lleis s'han utilitzat per legitimar polítiques que van en contra d'aquest objectiu, ja que no han aportat massa al canvi i, per contra, han perjudicat la justícia social i el medi ambient.

El primer col·loqui internacional de Dret Ambiental de Tarragona ha conclòs també que els governs i les institucions internacionals són responsables d'aconseguir un desenvolupament sostenible, alhora que cal més participació de la societat civil, que s'hauria d'involucrar per fiscalitzar i recordar als estats les seves obligacions.

Els organitzadors del col·loqui s'han mostrat satisfets per l'acollida que ha tingut l'esdeveniment per part dels investigadors en aquesta disciplina, que asseguren que és un debat interessant i necessari dur a terme i repetir, ja que els acadèmics poden analitzar la situació actual per posar de relleu aquestes mancances o errades i fer una crida a la societat perquè contribueixi fent-se responsable de les seves pròpies actuacions.

Font: URVActiv@

Aquest simposi s'emmarca en el projecte de recerca "Del desenvolupament sostenible a la justícia ambiental: Cap a una matriu conceptual per la governança global", finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat.

El primer col·loqui internacional de Dret Ambiental de Tarragona està organitzat conjuntament pel Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT-URV) i l'Associació d'Alumnes i Ex-alumnes de Dret Ambiental de Tarragona (AAEDAT). El CEDAT té com a objectiu generar i socialitzar el coneixement en el camp de la legislació ambiental i s'ha convertit en un punt de referència d'aquesta disciplina a Espanya i Europa. L'AAEDAT és una associació fundada el 2009 per alumnes i ex-alumnes del Màster en Dret Ambiental a la URV que organitza activitats dins de la comunitat universitària per promoure els valors ambientals i socials i crear espais per al debat, la reflexió i l'intercanvi amb altres universitats i grups d'investigació.

 

Font:

URVActiv@ (06 de maig de 2016)

http://diaridigital.urv.cat/investigadors-darreu-del-mon-debaten-la-legislacio-del-desenvolupament-sostenible-a-la-urv/

 

Col·loqui Ambiental - Brasil, comunitats tradicionals i pobles indígenes.

L'Associació d'Alumnes i Exalumnes de Dret Ambiental de Tarragona (AAEDAT) va organitzar un col·loqui sobre medi ambient titulat "Brasil: Desenvolupament i polítiques públiques per a comunitats tradicionals i pobles indígenes", a càrrec del sociòleg i antropòleg Flávio Carvalho.

El col·loqui va tenir lloc el 27 d'abril a les 19h al Seminari 1 de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV. En primer lloc, Flávio Carvalho va procedir a una explicació prèvia sobre el desenvolupament i polítiques públiques per a comunitats tradicionals i pobles indígenes, així com la situació de les poblacions indígenes que es troben en l'actualitat en Brasil i les conseqüències que s'han arrossegat del passat . Posteriorment es va procedir a l'obertura de debat entre els oients

 

Font:

CEDAT (25 d'abril de 2016)

http://www.cedat.cat/noticies/786/col%C2%B7loqui-ambiental-brasil-comunidades-tradicionales-y-pueblos-indigenas

 

Sortides en bicicleta, amb els tallers de Medi Ambient 2016

Els dies 11 i 12 de maig a la URV s'organitzen les primeres sortides en bicicleta per rutes que connecten els campus, a Reus i a Tarragona. L'activitat forma part del tallers de Medi Ambient per a tota la comunitat universitària, que són gratuïts i es fan del 9 al 13 de maig.

Font: URVActiv@

La 3ª edició dels tallers ja està a punt i enguany, com a novetat i en col·laboració amb Esports URV, es proposa dues sortides en bicicleta per a conèixer els itineraris més segurs entre campus i descobrir l'entorn natural, i per animar tothom a convertir la bicicleta en el mitjà de transport habitual fins a la Universitat.

Si bé és cert que les infraestructures locals encara no estan adequades per a una circulació segura en bici, arribar amb aquest mitjà a la Universitat és possible si es coneixen les rutes més segures i adequades per a trajectes quotidians.

S'han programat dues rutes assequibles si s'està avesat a anar en bicicleta, aptes per a tot tipus de màquina. El ritme serà el de passeig, ja que l'objectiu es convèncer els usuaris que la bicicleta és un mitjà còmode i saludable per moure's.

Dimecres 11 de maig a les 15,30 h. la sortida de Tarragona comença per unir el campus Catalunya i el campus Sescelades (que en bicicleta estan a només 10 minuts), per després arribar fins al riu i tornar cap al campus Catalunya. Un total de 9 km que permeten gaudir de la ciutat en bicicleta.

La sortida de Reus dijous 12 a les 15, 30 h. és des de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut cap al campus Bellissens, per arribar després fins a Vila-seca, a la Facultat de Turisme i Geografia. Es descobreix així el camí rural i fàcilment ciclable que porta directament fins a Vila-seca i uneix els dos campus.

Aquestes sortides s'han programat dins els Tallers de Medi Ambient, dirigits a estudiants, PAS (personal d'administració i serveis) i PDI (personal docent i investigador,) que tenen com a objectiu compartir els objectius del Pla de Medi Ambient de la URV i implicar tothom en assolir els objectius assenyalats per l'any 2020. Els tres col·lectius universitaris comparteixen espai d'aprenentatge, amb l'objectiu de generar noves relacions entre les persones a la universitat.

Els tallers, del 9 al 13 de maig

En els 5 tallers que s'ofereixen, la participació és gratuïta i cal inscriure's. N'hi ha en horari de matí i de tarda a diferents campus de la URV, i sempre a l'aire lliure, amb una durada d'hora i mitja. Es fan sense grans infraestructures, als espais comuns de la Universitat, i es tracta de compartir experiències i coneixements. La inscripció està oberta.

Els tallers són: Manteniment bàsic de la bicicleta, La teva bici a mida (ergonomia), Estalvi energètic a la llar, Horts de plantes aromàtiques al balcó i una proposta ben diferent: Els ocells del campus (birding al campus Sescelades)una descoberta de la població d'ocells que comparteixen l'espai amb les persones.

Com a cloenda dels tallers, el divendres 13 de maig a les 12 h. es fa una visita al projecte social i comunitari dels Horts Socials del campus Catalunya, al qual s'hi pot adherir qualsevol persona.

 

Font:

URVActiv@ (05 de maig de 2015)

http://diaridigital.urv.cat/sortides-amb-bicicleta-amb-els-tallers-de-medi-ambient-2016/

NORMATIVA

Unió Europea:

 

Reglament (UE) 2016/429 del Parlament Europeu i del Consell de 9 de març de 2016, relatiu a les malalties transmissibles dels animals i pel que es modifiquen o deroguen alguns actes en matèria de sanitat animal ("Legislació sobre sanitat animal").

Font:

DOUE (L) nº 84 de 31/03/2016, p.1 a 208 (208 pàgines)

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32016R0429&from=EN

 

Reglament (UE) 2016/486 de la Comissió, de 29 de març de 2016, que modifica els annexes II i III del Reglament (CE) nº 396/2005 del Parlament Europeu i del Consell en allò relatiu als límits màxims de residus d' àcid difluoroacètic, ciazofamida, cicloxidim, cresoxim-metil, fenoxicarb, flumetralina, fluopicolide, flupiradifurona, fluxapiroxad, mandestrobin, mepanipirima, metalaxilo-M, pendimetalina y teflutrina en determinados productos.

Font:

DOUE (L) nº 90 de 06/04/2016, p.1 a 66 (66 pàgines)

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32016R0486&from=ES

 

Reglament d'execució (UE) 2016/535 de la Comissió de 5 abril 2016 pel qual es modifica l'annex II del Reglament (UE) nº 206/2010 pel que fa a l'entrada corresponent a Singapur en la llista de tercers països, territoris o bé parts de tercers països o territoris des dels quals està autoritzada la introducció en la Unió de carn fresca.

Font:

DOUE (L) nº 89 de 06/04/2016, p. 8 a 14 (7 pàgines)

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32016R0535&from=EN

 

Reglament d'Execució (UE) 2016/548 de la Comissió, de 8 d'abril de 2016, pel qual s'aprova la substància bàsica fosfat diamònic d'acord amb el Reglament (CE) nº 1107/2009 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu a la comercialització de productes fitosanitaris, i es modifica l'annex del Reglament d'Execució (UE) nº 540/2011.

Font:

DOUE (L) nº 95 de 09/04/2016, p.1 a 3 (3 pàgines)

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32016R0548&from=ES

 

Reglament d'Execució (UE) 2016/559 de la Comissió, d'11 d'abril de 2016, que autoritza els acords i les decisions en matèria de planificació de la producció en el sector de la llet i els productes lactis.

Font:

DOUE (L) nº 96 de 12/04/2016, p. 20 a 22 (3 pàgines)

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32016R0559&from=ES

 

Reglament (UE) 2016/567 de la Comissió, de 6 d'abril de 2016, que modifica els annexos II i III del Reglament (CE) nº 396/2005 del Parlament Europeu i del Consell, pel que fa als límits màxims de residus de clorantraniliprol, ciflumetofeno, ciprodinilo, dimetomorfo, ditiocarbamats, fenamidona, fluopiram, flutolanil, imazamox, metrafenona, miclobutanilo, propiconazol, sedaxano i espirodiclofeno en determinats productes.

Font:

DOUE (L) nº 100 de 15/04/2016, p.1 a 60 (60 pàgines)

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32016R0567&from=ES

 

Reglament (UE) 2016/582 de la Comissió, de 15 d'abril de 2016, pel qual es modifica el Reglament (CE) nº 333/2007 pel que fa a l'anàlisi de l'arsènic inorgànic, el plom i els hidrocarburs aromàtics policíclics , i a determinats criteris de funcionament aplicables a l'anàlisi.

Font:

DOUE (L) nº 101 de 16/04/2016, p.3 a 6 (4 pàgines)

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32016R0582&from=ES

 

Espanya:

 

Llei 2/2016, de 17 de març, de modificació de la Llei 6/2015, de 24 de març, Agrària d'Extremadura, i de derogació parcial i modificació de la Llei 4/2010, de 28 d'abril, de Denominacions d'Origen i Indicacions Geogràfiques de Qualitat Agroalimentària d'Extremadura.

Font:

BOE nº 90 de 14/04/2016, p. 25774 a 25781 (8 pàgines)

http://www.boe.es/boe/dias/2016/04/14/pdfs/BOE-A-2016-3542.pdf

 

Reial Decret 144/2016, de 8 d'abril, pel qual s'estableixen els requisits essencials de salut i seguretat exigibles als aparells i sistemes de protecció per al seu ús en atmosferes potencialment explosives i pel qual es modifica el Reial Decret 455/2012 , de 5 de març, pel qual s'estableixen les mesures destinades a reduir la quantitat de vapors de gasolina emesos a l'atmosfera durant el repostatge dels vehicles de motor en les estacions de servei.

Font:

BOE nº 90 de 14/04/2016, p. 25638 a 25678 (41 pàgines)

http://www.boe.es/boe/dias/2016/04/14/pdfs/BOE-A-2016-3539.pdf

 

Reial Decret 152/2016, de 15 d'abril, pel qual es modifica el Reial Decret 1075/2014, de 19 de desembre, sobre l'aplicació a partir de 2015 dels pagaments directes a l'agricultura i a la ramaderia i altres règims d'ajuda , així com sobre la gestió i control dels pagaments directes i dels pagaments al desenvolupament rural.

Font:

BOE nº 92 de 16/04/2016, p. 26253 a 26257 (5 pàgines)

http://www.boe.es/boe/dias/2016/04/16/pdfs/BOE-A-2016-3651.pdf

 

Reial Decret 153/2016, de 15 d'abril, sobre declaracions obligatòries a efectuar pels fabricants de llet líquida envasada de vaca.

Font:

BOE nº 92 de 16/04/2016, p. 26258 a 26265 (8 pàgines)

http://www.boe.es/boe/dias/2016/04/16/pdfs/BOE-A-2016-3652.pdf

 

Reial Decret 159/2016, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Pla de gestió del risc d'inundació de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears.

Font:

BOE nº 92 de 16/04/2016, p. 26310 a 26312 (3 pàgines)

http://www.boe.es/boe/dias/2016/04/16/pdfs/BOE-A-2016-3664.pdf

 

Reial Decret 162/2016, de 25 d'abril, pel qual es deroga el Reial Decret 1118/1998, de 5 de juny, pel qual s'estableix el procediment de cooperació amb la Comissió Europea en matèria d'examen científic de les qüestions relacionades amb productes alimentaris.

Font:

BOE nº 100 de 26/04/2016, p. 28043 a 28045 (3 pàgines)

http://www.boe.es/boe/dias/2016/04/26/pdfs/BOE-A-2016-3975.pdf

 

Llei 2/2016, de 30 de març, de l'impost sobre estades turístiques a les Illes Balears i de mesures d'impuls del turisme sostenible

Font:

BOE nº 105 de 02/05/2016, p. 29383 a 29397 (15 pàgines)

http://www.boe.es/boe/dias/2016/05/02/pdfs/BOE-A-2016-4175.pdf

 

Catalunya:

 

ORDRE ARP/86/2016, de 14 d'abril, per la qual s'aproven les bases reguladores dels ajuts per a l'adquisició d'equips de comunicació per a les agrupacions de defensa forestal (ADF), operació 08.03.01, i es convoquen els corresponents a 2016.

Font:

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7114 - 5.5.2016

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7114/1491999.pdf

JURISPRUDÈNCIA

Unió Europea:

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Segona) de 17 de març de 2016 (petició de decisió prejudicial plantejada per l'Högsta domstolen - Suècia) - Canadian Oil Company Sweden AB, Anders Ranten / Riksåklagaren [Procediment prejudicial - Registre, avaluació i autorització de substàncies químiques - Reglament (CE) núm. 1907/2006 (Reglament REACH) - Abast de l'harmonització - Registre de substàncies químiques a l'Agència Europea de substàncies i Mescles químiques abans de la seva comercialització - Article 5 - Registre nacional de productes químics - Obligació de notificació a efectes de registre - Compatibilitat amb el Reglament REACH - Articles 34 TFUE i 36 TFUE - Restricció quantitativa a la importació]

 

Font:

EurLex

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:62014CA0472&qid=1462866604590&from=ES

 

Decisió núm. 1/2016 del Comitè Mixt de Transport Aeri Unió Europea / Suïssa instituït per l'Acord entre la Comunitat Europea i la Confederació Suïssa sobre el transport aeri, d'11 d'abril de 2016, per la qual se substitueix l'annex de l'Acord entre la Comunitat Europea i la Confederació Suïssa sobre el transport aeri [2016/689]

 

Font:

EurLex

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:22016D0689&qid=1462866604590&from=ES

 

Sentència del Tribunal General de 17 de març de 2016 - Zoofachhandel Züpke i altres / Comissió [«Responsabilitat extracontractual - Policia sanitària - Lluita contra la grip aviària - Prohibició d'importació a la Unió d'aus silvestres capturades - Reglament (CE) núm. 318 / 2007 i Reglament d'Execució (UE) núm. 139/2013 - Violació prou caracteritzada de normes jurídiques que confereixen drets als particulars - Inobservança manifesta i greu dels límits imposats a la facultat d'apreciació - Proporcionalitat - Deure de diligència - Articles 15 a 17 de la Carta dels Drets Fonamentals »]

 

Font:

EurLex

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:62014TA0817&from=ES

 

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Sisena) de 10 de març de 2016 - Comissió Europea / Regne d'Espanya (Incompliment d'Estat - Directiva 91/271 / CEE - Tractament de les aigües residuals urbanes - Sistemes col·lectors i de tractament - Abocaments en zones sensibles - Mètode de control - Recollida de mostres)

 

Font:

EurLex

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:62015CA0038&qid=1462867065359&from=ES

 

Espanya:  

 

Sentència 42/2016, de 3 de març de 2016. Recurs d'inconstitucionalitat 2391-2014. Interposat pel Consell de Govern de la Comunitat Autònoma d'Andalusia en relació amb diversos preceptes del Reial decret llei 9/2013, de 12 de juliol, pel qual s'adopten mesures urgents per garantir l'estabilitat financera del sistema elèctric. Límits dels decrets-lleis i principi de seguretat jurídica: acreditació de la concurrència del pressupost habilitant; constitucionalitat dels preceptes legals que estableixen un nou règim retributiu per als titulars de les instal·lacions de producció d'energia elèctrica en règim primat (STC 270/2015). Vot particular.

 

Font:

CENDOJ

http://www.boe.es/boe/dias/2016/04/08/pdfs/BOE-A-2016-3408.pdf

 

Interlocutòria de 24 de febrer de 2016, de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, pel qual s'acorda l'adopció de la mesura cautelar consistent en la suspensió de l'eficàcia de l'incís "ac) Empresa comercialitzadora que realitza actualment el subministrament", establert en l'apartat u de l'article segon del Reial Decret 1074/2015, de 27 de novembre, pel qual es modifiquen diferents disposicions en el sector elèctric.

 

Font:

CENDOJ

http://www.boe.es/boe/dias/2016/04/09/pdfs/BOE-A-2016-3412.pdf

 

Sentència 60/2016, de 17 de març de 2016. Recurs d'inconstitucionalitat 1820-2014. Interposat pel Parlament de Catalunya en relació amb diversos preceptes de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric. Competències sobre ordenació general de l'economia i sector elèctric: interpretació conforme del precepte legal estatal relatiu a la resolució de controvèrsies sobre subministrament d'energia elèctrica (STC 32/2016). Vots particulars.

 

Font:

CENDOJ

http://www.boe.es/boe/dias/2016/04/22/pdfs/BOE-A-2016-3913.pdf

 

Sentència 61/2016, de 17 de març de 2016. Recurs d'inconstitucionalitat 2408-2014. Interposat per la Junta d'Extremadura en relació amb diversos preceptes del Reial decret llei 9/2013, de 12 de juliol, pel qual s'adopten mesures urgents per garantir l'estabilitat financera del sistema elèctric. Límits als decrets-lleis, principis de jerarquia normativa, seguretat jurídica i d'irretroactivitat de les normes restrictives de drets individuals; dret a la tutela judicial efectiva: acreditació de la concurrència del pressupost habilitant; constitucionalitat dels preceptes legals que estableixen un nou règim retributiu per als titulars de les instal·lacions de producció d'energia elèctrica en règim primat (STC 270/2015). Vot particular.

 

Font:

CENDOJ

http://www.boe.es/boe/dias/2016/04/22/pdfs/BOE-A-2016-3914.pdf

 

Sentència 62/2016, de 17 de març de 2016. Recurs d'inconstitucionalitat 5831-2014. Interposat per la presidenta del Govern en funcions respecte del Decret-llei de Catalunya 6/2013, de 23 de desembre, pel qual es modifica la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya. Competències sobre ordenació general de l'economia i règim energètic: nul·litat dels preceptes legals autonòmics que introdueixen un mecanisme de protecció de la garantia del subministrament elèctric o de gas al consumidor vulnerable que contravé la regulació bàsica estatal. Vots particulars.

 

Font:

CENDOJ

http://www.boe.es/boe/dias/2016/04/22/pdfs/BOE-A-2016-3915.pdf

 

Sentència 53/2016, de 17 de març de 2016. Conflicte positiu de competència núm. 2900-2011. Plantejat pel Govern de la Generalitat de Catalunya en relació amb diversos preceptes del Reial Decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l'aire. Competències sobre sanitat, servei meteorològic i medi ambient: constitucionalitat dels preceptes reglamentaris que atribueixen a l'Administració de l'Estat l'exercici de funcions executives. Vots particulars.

 

Font:

CENDOJ

http://www.boe.es/boe/dias/2016/04/22/pdfs/BOE-A-2016-3906.pdf

 

Sentència 57/2016, de 17 de març de 2016. Recurs d'inconstitucionalitat 5009-2013. Interposat pel Govern de Canàries en relació amb diversos preceptes de la Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes. Competències sobre urbanisme, ordenació del litoral i del territori; autonomia local: interpretació conforme dels preceptes legals estatals que exclouen determinats nuclis de població del domini públic marítim terrestre i imposen a les comunitats autònomes el deure d'elaborar un pla sobre la possible incidència del canvi climàtic en el domini públic marítim-terrestre (SSTC 233 / 2015 i 28/2016). Vot particular.

 

Font:

CENDOJ

http://www.boe.es/boe/dias/2016/04/22/pdfs/BOE-A-2016-3910.pdf

ARTICLES

Muñiz, M., "Por una Iniciativa Legislativa Popular para pedir el cierre ordenado y urgente de las centrales atómicas en España", Revista Mientras tanto, 2016.

"La orientación extractivista de la inversión pública en Bolivia. Cambios institucionales y normativos bajo el imperativo exportador", Observatorio del Desarrollo, EconomíaSur, nº 22, abril 2016.

Fernández Latorre, F., "Economía colaborativa y desarrollo sostenible: desafíos hacia la gran transición", EconomíaSur, marzo 2016.

Novillo Martín, H., "Economía social y solidaria: una economía para las personas", EconomíaSur, febrero 2016.

Gutiérrez Nicola, G., "Se busca robot con experiencia: empleos humanos y robots en la globalización", Globalización, Centro Latino Americano de Ecología Social -CLAES, abril 2016.

Honty, G., "Uruguay, entre el petróleo y el cambio climático", EnergíaSur, abril 2016.

Elisa Morgera, Fair and Equitable Benefit-sharing at the Crossroads of the Human Right to Science and International Biodiversity Law (2015) 4 Laws 803-831.

"Prioridades para una nueva política del agua en España", Ecologistas en Acción, abril 2016.

PUBLICACIONS DE MEMBRES DEL CEDAT

Capítols de llibre i articles a revistes

CARDESA SALZMANN, A., "Jurisprudencia ambiental de la Unión Europea", Revista Catalana de Dret Ambiental, 2015, vol. 6, núm 2. ISSN: 2014-038X (www.rcda.cat/).

CASADO CASADO, L., "El Dret ambiental a Catalunya", Revista Catalana de Dret Ambiental, vol. 6, núm. 1, 2015. ISSN: 2014-038X (www.rcda.cat).

DE LA VARGA PASTOR, A., "Jurisprudencia general: Derecho administrativo", Revista Catalana de Dret Ambiental, vol. 6, núm. 2, 2015 ISSN: 2014-038X (www.rcda.cat/).

BORRÀS PENTINAT, S., "Perspectiva del Derecho Internacional del Medio Ambiente", en Revista Catalana de Dret Ambiental, vol. 6, núm. 2, 2015. ISSN: 2014-038X (www.rcda.cat/).

JARIA I MANZANO, J., "Jurisprudencia constitucional en materia de protección del medio ambiente", Revista Catalana de Dret Ambiental, vol. 6, núm. 2, 2015. ISSN: 2014-038X (www.rcda.cat/).

PALLARÈS SERRANO, A., "Jurisprudencia ambiental en Cataluña", Revista Catalana de Dret Ambiental, vol.6, núm. 2, 2015. ISSN: 2014-038X (www.rcda.cat/).

PUBLICACIONS DE RECENT ADQUISICIÓ

Paying the polluter: environmentally harmful subsidies and their reform. Cheltenham   Northampton, Mass.: Edward Elgar, 2014.

Galaz, Victor.  Global environmental governance, technology and politics: the anthropocene gap. 9781781955543

Fisher, Douglas. Legal reasoning in environmental law: a study of structure, form and language.Northampton, MA: Edward Elgar, 2013.

Górriz Royo, Elena. Delitos contra los recursos naturales y el medio ambiente. València : Tirant lo Blanch , cop. 2015 , 9788490539781

Mourenza Díaz, J.R., "Derecho de la energía III: dictámenes de la Abogacía del Estado en el Ministerio de Industria 2010-2011", Cizur Menor (Navarra), Civitas Thomson Reuters, 2011.

AGENDA

XXI Seminari Anual de l'APEC- Associaçao de Pesquisadores i Estudantes Brasileiros na Catalunha. "La Cooperació Acadèmica Internacional: Desafiaments i Perspectives"

El XXI Seminari Anual és un dels principals esdeveniments organitzats per l'APEC. En el seminari es discutirà la cooperació acadèmica internacional. L'esdeveniment comptarà amb conferències i taules rodones sobre el tema. En el mateix, els investigadors poden presentar treballs acadèmics, en portuguès, espanyol, anglès o català. El tema és lliure. El que es pretén és generar un espai per a la difusió i l'intercanvi d'investigacions realitzades a Catalunya.

Amb posterioritat es publicaran els treballs en forma de resums (amb ISBN).

 

Data: 16 i 17 juny 2016

Lloc: Barcelona

Organitza: Associaçao de Pesquisadores i Estudantes Brasileiros na Catalunha

 

Per a més informació:

http://apecbcn.org/atividades/seminario-academico/seminario-de-2015-2016/

 

Segona Jornada sobre documentació ambiental a Catalunya

Els objectius de les Jornades sobre Documentació Ambiental a Catalunya són augmentar la visibilitat de la documentació relacionada amb el medi ambient i fomentar la cooperació entre centres de documentació, biblioteques i centres amb informació ambiental de tot Catalunya. En concret, en aquesta Segona Jornada els objectius són: posar en comú experiències i bones pràctiques existents en centres de documentació, biblioteques, entitats, etc; augmentar la visibilitat dels fons i serveis dels centres de documentació, biblioteques i centres d'informació ambiental a Catalunya; i finalment, fomentar la cooperació i intercanvis entre les diferents administracions, entitats, organismes i col·lectius que disposen de fons i d'informació de temàtica mediambiental.

 

Data: 26 maig 2016

Lloc: Institut d'Estudis Catalans

Organitza: Secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i l'Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona.

 

Per a més informació:

http://territori.gencat.cat/web/.content/home/01_departament/normativa_

 

Trobada de Ciutats per a la Seguretat Vial i la Mobilitat Sostenible Badajoz 2016

La Direcció General de Trànsit (DGT), com en anys anteriors, organitzarà a Badajoz la IV Trobada de Ciutats per a la Seguretat Vial i la Mobilitat Sostenible. Serà a finals del mes de maig. L'objectiu d'aquest congrés és crear un fòrum de trobada que permeti als ajuntaments participants intercanviar coneixements, experiències i bones pràctiques, en matèria de seguretat viària urbana i mobilitat sostenible.

 

Data: 25 i 26 maig 2016

Lloc: IFEBA Institució Firal de Badajoz, Badajoz, Espanya

Organitza: Direcció General de Trànsit (DGT)

 

Per a més informació:

http://www.portalferias.com/encuentro-de-ciudades-para-la-seguridad-vial-y-la-movilidad-sostenible-badajoz-2016_29687.htm

 

Curs d'estiu "Educació per la sostenibilitat"

Curs de la Universitat d'Estiu URV 2016 organitzat per la Càtedra Dow / URV de Desenvolupament Sostenible que porta per títol: "Educació per a la sostenibilitat" (2.016.006). L'objectiu del curs és oferir informació sobre les activitats que porta a terme la URV en matèria d'educació per a la sostenibilitat (Pla de medi ambient i Càtedra DOW / URV de Desenvolupament Sostenible).

 

Data: 26 de maig de 2016.05.09

Lloc: Campus Catalunya URV (aula 309), Av. Catalunya, núm 35, Tarragona.

Organitza: Càtedra Dow / URV

 

Per a més informació:

http://afc.urv.cat/pls/uestiu/urv_web.fitxa_curs?p_codi=2016006&p_ana=2015

 

Pirates d'Aigua Dolça

El proper 22 de maig, dia mundial de la biodiversitat, els convidem a la presentació de "Pirates d'aigua dolça" al Centre Camadoca de Santa Maria de Merlès. "Pirates d'aigua dolça" és una activitat inclosa en el programa de sensibilització i educació ambiental dels Agents Rurals "educar". Una activitat on descobrireu la biodiversitat dels nostres rius i la seva fragilitat davant les espècies al·lòctones invasores. Del treball conjunt entre el Cos d'Agents Rurals i l'Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona (ADEFFA), s'ha creat una activitat conjunta dirigida a qualsevol escola de Catalunya. L'activitat té una part teòrica, realitzada pels Agents Rurals a la mateixa escola (xerrada de 1:30 hores), i una altra part pràctica que es realitza al Centre de Conservació de Fauna Salvatge Camadoca. La visita al Centre de Camadoca va dirigida a les escoles i adaptada a tots els nivells educatius.

 

Data: 22 maig 2016

Lloc: Centre de fauna salvatge de la Masia de Camadoca

Organitza: Generalitat de Catalunya, Agents Rurals

 

Per a més informació:

http://mediambient.gencat.cat/web/sites/mediambient/.content/home/serveis

 
Si no desitja seguir rebent aquest bulletí: clicar AQUÍ(ELIMINAR)
El Butlletí Informatiu és un servei gratuït del Centre d'Estudis de Dret Ambiental Alcalde Pere Lloret (CEDAT) de la Universitat Rovira i Virgili.
Per a qualsevol comentari o suggeriment, enviï'ns un email a: cedat(ELIMINAR)@urv.cat.