CEDAT | Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona

BUTLLETÍ INFORMATIU

Butlletí núm. 88, abril 2017

Tarragona

descarregar notícies descarregar notícies / descarregar butlletí descarregar notícies

EDITORIAL

Tecnologia, extractivisme, violència

La sofisticada tecnologia que produeixen les economies centrals es basa en el subministrament de matèries primeres que, gairebé indefectiblement, provenen de les economies perifèriques, les quals no només estan sotmeses a un marc d'intercanvi desigual que les fa dependents i les empobreix, sinó que també pateixen conflictes socials, polítics i econòmics molt virulents que, en la majoria d'ocasions, estan relacionats justament amb la seva posició en el context de l'economia-món capitalista.

Probablement, un dels casos més sagnants de tot plegat és la mineria en la regió dels Grans Llacs, a l'Àfrica, d'on surten alguns dels minerals més fonamentals per al desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i la comunicació -telèfons mòbils, tauletes, navegadors, etc.-. En aquesta àrea, ben sovint, l'explotació minera i la comercialització de les matèries primeres obtingudes es vehiculen a través de xarxes comercials opaques, controlades per grups armats que protagonitzen els conflictes més greus de la zona, amb violacions sistemàtiques i severes dels drets humans entre la població local.

Normalment, el consumidor final del producte és cec a l'origen dels materials que s'han utilitzat per a la seva fabricació, particularment en relació amb les condicions de treball, les accions violentes per controlar les zones de producció i les xarxes de distribució, o la despossessió de les comunitats locals per tenir un accés segur i barat als recursos. Per aquest motiu, és necessària una tasca de conscienciació que, d'alguna manera, obligui els productors tecnològics a adoptar polítiques responsables en l'adquisició de les matèries primeres que contribueixin a erosionar la posició dels grups i règims violents que es lucren del seu comerç.

En aquest context, el Parlament Europeu va votar el proppassat 16 de març a favor de què els importadors de la UE hagin de garantir la traçabilitat de les seves xarxes de subministrament, tot fent explícit el vincle entre el comerç de minerals utilitzats per les indústries tecnològiques i els conflictes sobre el terreny, associats sistemàticament a la violació dels drets humans i al deteriorament del medi ambient en els llocs d'origen. Tot i que resta molt terreny per avançar en relació amb aquesta qüestió, que segurament no pot ser resolta del tot sinó a través de canvis estructurals en l'economia global, almenys és una passa rellevant a l'hora de mitigar les conseqüències més esfereïdores de l'ús de minerals d'origen africà per part de les companyies europees.

Abril 2017

AGENDA

Seminari de la Xarxa d'Advocats per a la Defensa Ambiental

Data i lloc: 21, 22 y 23 d'abril de 2017, Centre Nacional d'Educació Ambiental (CENEAM), Valsaín (Segovia).

Organitza: Xarxa d'Advocats per a la Defensa Ambiental (RADA)

Per a més informació: http://www.actualidadjuridicaambiental.com

 

Cap a un nou model de desenvolupament basat en l'eficiència ambiental. Quines forces de canvi generen noves oportunitats i condicions que poden fer possible més progrés i a la vegada una major resiliència ambiental, econòmica i social?

Data i lloc: 26 d'abril de 2017, la Pedrera (Barcelona).

Organitza: Departament de Territori i Sostenibilitat.

Per a més informació: http://territori.gencat.cat

 

Jornada tècnica "Gestió sostenible de masses arbustives".

Data i lloc: 27 d'abril de 2016, Escola Universitària d'Enginyeries Agràries, Sala de Graus, Soria.

Organitza: Agresta; UVa; EUIA; AVEBIOM; Ministeri d'Economia, Industria i Competitivitat; CIEMAT-CEDER i CiEDA.

Per a més informació: http://enerbioscrub.ciemat.es

 

II Trobada d'Horts EcoDidàctics de la Xarxa Universitats Conreades (RUC).

Data i lloc: del 26 al 29 d'abril de 2017, en la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB (Campus de Bellaterra).

Organitza: RUC, Gresca @ i ARAG de la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Ajuntament de Sant Cugat, la Universitat de Valladolid i Gàbies Obertes de la Universitat de Màlaga.

Tema: El paper de les universitats en la dinamització agroecològica comunitària.

Per a més informació: universidadescultivadas.org

 

Una estratègia de país per fer compatible la vocació global amb la vinculació al lloc. És possible construir el posicionament internacional de Catalunya basat en la vessant ambiental i en l'actualització de la seva mediterraneïtat?

Data i lloc: 18 de maig de 2017, la Pedrera (Barcelona)

Organitza: Departament de Territori i Sostenibilitat.

Per a més informació: http://territori.gencat.cat/ca/

 

Conferència internacional: "Prevenció qualitativa, una nova via cap a l'economia circular".

Data i lloc: 18 de maig de 2017, Casa Llotja de Mar (Barcelona)

Organitza: Agència de Residus de Catalunya

Per a més informació: http://residus.gencat.cat/ca/

 

II Congrés Internacional de Tarragona sobre Dret Ambiental:  "Longing for Justice in a Climate-Changed World: From Theory to Practice".

Data i lloc: 18 i 19 de maig de 2017, Campus Catalunya, Universitat Rovira i Virgili (URV).

Organitza: Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT).

Per a més informació: https://tiecolloquium.wordpress.com/

 

Saló sobre el Finançament de la Lluita contra el Canvi Climàtic.

Data i lloc: del 22 al 26 de maig de 2017, recinte de Montjuic (Barcelona).

Organitza: Fòrum Europa, Fira de Barcelona.

Per a més informació: http://canviclimatic.gencat.cat

 

Congrés internacional: Els nous desafiaments de l'acció jurídica internacional i europea enfront del canvi climàtic.

Data i lloc: 23 de juny de 2017, Sala de Graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Huelva (Huelva).

Organitza: Universitat de Huelva.

Per a més informació: http://www.actualidadjuridicaambiental.com

NOTÍCIES

Internacional

Així es van apagar els llums a l'Hora del Planeta

En el transcurs de 60 minuts, edificis com l'Empire State de Nova York van cessar la seva il·luminació per sumar-se a la iniciativa de WWF.

Foto: lavanguardia.com

Fa deu anys, el 2007, a Sydney va començar una campanya global anomenada l'Hora del Planeta "(o" Earth Day "als països de parla anglesa) impulsada pel Fons per a la Conservació de la Naturalesa (WWF) per conscienciar i lluitar contra el canvi climàtic.

 

L'acció és senzilla i simbòlica: es tracta d'apagar la llum durant una hora.

En aquesta edició, el 25 de març, centenars d'edificis emblemàtics del món es van sumar a la iniciativa.

 Va ser el cas del Kremlin de Moscou, capital del país que el 2017 celebra l' "Any de l'ecologia" segons un decret llei del cap d'Estat, Vladimir Putin. A la resta de la Terra també es van apagar les il·luminacions de la seu de l'ONU, l'Empire State de Nova York o la Sagrada Família a Barcelona.

Font: lavanguardia.com (26 de març de 2017)

 

L'ONU alerta de la persistència de fenòmens meteorològics extrems aquest any

Les condicions meteorològiques extremes registrades el 2016, atribuïdes en bona mesura al fenomen del Nen, prosseguiran gairebé amb tota seguretat durant el 2017 malgrat que el característic fenomen de les aigües del Pacífic ja ha acabat. Són els efectes de l'escalfament global, diu l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), dependent de l'ONU.

"Fins i tot sense un Nen, al 2017 estem veient canvis notables en tot el planeta que desafien els límits de la nostra comprensió del sistema climàtic.

Estem en un territori inexplorat", ha subratllat David Carlson, director del Programa Mundial d'Investigació sobre el Clima de l'OMM.

Encara que tot just han transcorregut tres mesos, tot indica que l'any actual tornarà a ser excepcional.

Foto: el periodico.com

La temperatura mitjana mundial va ser el gener passat la tercera més elevada de la seva sèrie des que van començar els mesuraments a mitjan segle XIX, només per darrere dels mesos de gener del 2016 i 2007, mentre que el febrer passat va ser el segon més càlid, novament per darrere de l'insòlit 2016. 

Les dades procedeixen de la NASA i la NOAA, les dues institucions nord-americanes que computen les temperatures mitjanes mundials.

En la seva declaració oficial sobre el Dia Meteorològic Mundial, que se celebra el dijous, l'OMM també recorda com a fet excepcional que l'Àrtic va patir durant el passat hivern tres episodis d'"onada de calor" -així les defineix- degudes a poderoses tempestes atlàntiques que van portar amb si entrades d'aire calent i humit.

En ple hivern "hi havia dies en què les temperatures estaven aprop del punt de fusió del gel marí", diu. Com a conseqüència, la banquisa boreal o capa de gel flotant de l'Àrtic és auest març la menys extensa per aquestes dates des que hi ha registres, segons dades del Centre Nacional de Dades de Neu i Gel dels EUA (NSIDC).

Continueu llegint la notícia completa a: elperiodico.com (21 de març de 2017)

 

Els rius Ganges i Yamuna tenen concedits els mateixos drets legals que els éssers humans

El riu Ganges, considerat sagrat per més de mil milions d'indis, s'ha convertit en la primera entitat no-humana a l'Índia que gaudeix dels mateixos drets legals que les persones.

Un tribunal de l'estat d'Uttarakhand, nord de l'India, va ordenar dilluns que el Ganges i el seu principal afluent, el Yamuna, siguin reconeguts com a éssers humans vius.

La decisió, que va ser benvinguda pels ambientalistes, vol dir que contaminar o malmetre els rius serà legalment equivalent a fer mal a una persona.

   Foto: theguardian.com

Els jutges van citar l'exemple del riu Whanganui, reverenciat pel poble indígena maorí, que va ser declarat una entitat vivent amb els drets legals complets pel govern de Nova Zelanda la setmana passada.

Els jutges Rajeev Sharma i Alok Singh van dir que els rius Ganges i Yamuna i els seus afluents serien "entitats legals i vives que tindrien l'estatus de persona jurídica amb tots els drets, obligacions i responsabilitats corresponents".

El tribunal de la ciutat turística de Nainital (Himàlaia) va nomenar tres funcionaris per actuar com a legals responsables de conservar i protegir els rius i els seus afluents. Va ordenar que s'establís un consell d'administració dins dels tres mesos.

El cas va sorgir després que funcionaris es queixessin que els governs estatals d'Uttarakhand i Uttar Pradesh no estaven cooperant amb els esforços del govern federal per establir un panell per protegir el Ganges.

Himanshu Thakkar, un enginyer que coordina la xarxa del sud d'Àsia en preses, rius i gent, manifestà que les implicacions pràctiques de la decisió no eren clares.

"Ja hi ha 1.500 milions de litres d'aigües residuals no tractades que entren al riu cada dia, i 500 milions de litres de residus industrials", va dir.

"Tot això es convertirà en il·legal amb efecte immediat, però no es pot aturar la descàrrega immediatament. Així que la forma en què aquesta decisió s'apaga en termes de realitat pràctica és molt poc clara".

Continueu llegint la notícia a: theguardian.com (21 de març de 2017)

 

Els orangutans de Borneo s'extingiran en 10 anys

Els orangutans de Borneo (Pongo pygmaeus) desapareixeran completament del planeta en 10 anys, llevat que es prenguin mesures eficaces per preservar els boscos a Indonèsia i Malàisia on viuen, adverteixen les associacions conservacionistes. 

L'any passat, la Unió Internacional de Conservació de la Naturalesa (UICN) va declarar oficialment, que l'orangutan de Borneo estava en perill crític, sumant-se al de Sumatra, que són els únics orangutans que figuren en aquesta classificació.

Erik Meijaard, membre del grup especialitzat en primats de la UICN, ha explicat que: "Com els orangutans són expulsats dels seus hàbitats i / o caçats, les pèrdues d'aquesta espècie, que ja de per si té un ritme de reproducció lent són enormes i seran extremadament difícils de revertir ". 

Segons la Llista Vermella d'espècies de la UICN, la població d'orangutans de Borneo va disminuir en més del 60 per cent entre 1950 i 2010 i s'espera que aquesta minva augmenti en un 22 per cent addicional per a 2025.

Foto: ecoticias.com

En només 25 anys, més d'una quarta part dels boscos d'Indonèsia, que ocupaven una superfície similar a la d'Alemanya han desaparegut i la raó principal és el rebuig dels terrenys, per donar pas a les plantacions d'oli de palma, el mateix que després es consumeix EN: patates fregides, pizzes, fideus, pasta de dents, xampú i biodièsel, entre d'altres. Greenpeace va acusar en diverses oportunitats a grans marques com Pepsico, Johnson & Johnson i Colgate-Palmolive de no assegurar-se que els seus productes no contenien oli de palma cultivat en terres desforestades.

Des International Animal Rescue (IAR), una organització que dirigeix ​​un centre de rescat d'orangutans a Borneo, adverteixen que aquest primat és al llindar de l'extinció pel que, si l'actual destrucció de la selva continua, preveuen que en una dècada o menys, no hi haurà orangutans en estat salvatge. Un dels fronts de lluita de les organitzacions que protegeixen els orangutans és aconseguir que es prohibeixi la plantació de palmes en terrenys incendiats. Lamentablement a Indonèsia i Malàisia aquests fenòmens ocorren amb massa freqüència i són l'excusa perfecta per canviar selva per cultius. Els centres de rescat tenen per objectiu recuperar els animals, curar-los i reintroduir-los en els seus hàbitats naturals, però al ritme que es cremen els boscos, no quedarà un lloc on puguin viure en llibertat.

Font: ecoticias.com (28 de març 2017)

 

Unió Europea

Finlàndia prohibirà l'ús de carbó per generar electricitat abans del 2030

El full de ruta del govern Finès

Si és aprovat pel Parlament, on l'Executiu té una còmoda majoria, Finlàndia es convertiria en el primer país del món que legisla l'abandonament total del carbó com a font d'energia, per tal de complir els seus objectius de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

El pla estratègic presentat suposa una decidida aposta per les energies renovables, amb especial èmfasi en els biocombustibles, i la reducció gradual de l'ús de carburants fòssils.

Des de ja, es paralitzaria la construcció de centrals tèrmiques basades en aquesta matèria prima, i es començaria a adaptar les instal·lacions de les centrals tèrmiques ara existents i operatives per actuar amb matèries primeres basades en biomassa. 

Foto: ambientum.com

Arribada la data de la total retirada del carbó, l'executiu pretén que les energies renovables suposin un 50% del total d'energia utilitzada al país. A més es plantegen arribar a xifres properes al 100% el 2050. Així mateix, pretén reduir a la meitat el consum de combustibles fòssils, com la gasolina i el dièsel, abans de 2030 respecte als nivells de 2005 i incrementar alhora el percentatge de biocarburants com l'etanol des del 13,5% actual fins al 30%. Per això, proposa concentrar els estímuls públics a subvencionar els vehicles menys contaminants i donar suport a les inversions en noves fàbriques de biocombustibles. El transport és un dels sectors amb més emissions de gasos d'efecte hivernacle i per això és també un dels més afectats pel pla estratègic de l'Executiu finlandès.

Font: ambientum.com (27 de març del 2017)

 

Ultimàtum a Espanya de la UE per contaminació del Medi Ambient

"Brussel·les acaba d'emetre l'últim advertiment a Espanya sobre el problema de la contaminació atmosfèrica i la falta de mesures que apuntin a una reducció real de la pol·lució que afecta al Medi ambient del país."

Ja no hi ha més temps

Foto: ecoticias.com

La CE va informar a cinc països, que si no redueixen els nivells de NO2 en el Medi ambient local s'enfrontaran a possibles accions legals. En el cas d'Espanya, el problema afecta a les dues ciutats més grans, Madrid i Barcelona.

Des de la Comissió Europea es va emetre la setmana passada un últim advertiment: si els cinc Estats membres (Alemanya, França, Espanya, Itàlia i el Regne Unit), culpables de contínues infraccions dels límits de diòxid de nitrogen (NO2) no prenen mesures en un termini de dos mesos, sotmetran l'assumpte al Tribunal de Justícia de la UE.

Des de la CE adverteixen que els nivells persistentment alts de diòxid de nitrogen (NO2) van causar gairebé 70.000 morts prematures a Europa en 2013, xifra que triplica la de defuncions per accidents de trànsit en el mateix any.

L'advertiment de Brussel·les que els Estats membres han d'adoptar i aplicar plans de qualitat de l'aire, que estableixin les mesures adequades per posar fi a aquesta situació al més aviat possible, agrega combustible a un debat que ja està en les agendes polítiques tant de Madrid com de Barcelona.

La CE reconeix que són les autoritats dels Estats membres les que han de triar quins són les mesures adequades per superar els límits de NO2, però exhorten al fet que es faci a nivell local, regional i nacional, un esforç molt major per complir amb les normes de la UE quant al Medi ambient i salvaguardar la salut pública.

Què s'està fent?

Al novembre passat, Madrid va activar un protocol de contaminació que va reduir els límits de velocitat i va prohibir l'estacionament en àrees del centre durant tres dies. I a la fi de desembre, per primera vegada, va introduir viatges alterns basats en nombres de matrícules, reflectint una pràctica comuna en algunes ciutats llatinoamericanes, com Mèxic. Aquesta setmana l'alcaldessa de Madrid va presentar un pla de 30 mesures al que va denominar Pla A, ja que, segons ella no pot haver-hi un B, orientat a millorar la qualitat de l'aire, al fet que la mobilitat sigui sostenible, etc.

A Barcelona, l'alcaldessa Ada Colau ha anunciat que prohibirà la circulació dels vehicles més contaminants a partir de 2020. Fins llavors, aquests cotxes poden estar temporalment restringits en dies amb una contaminació de l'aire particularment alta. Funcionaris de Barcelona han estimat que 3.500 persones moren a l'any a causa de la mala qualitat de l'aire i a la contaminació del Medi ambient. La ciutat està preparant incentius per als propietaris de vehicles contaminants que es desfacin d'ells, com oferir-los passades de transport públic gratis durant tres anys.

Font: http://www.ecoticias.com (5 d'abril de 2017)

 

Minerals de conflictes: la veritat que amaga el seu telèfon mòbil

Estany, tantali, wolframi i or: minerals que para nosaltres s'associen amb plaers d'alta tecnologia com a telèfons mòbils, tauletes o cotxes, però que per als habitants de la regió dels Grans Lagos a Àfrica estan vinculats a conflictes i abusos dels drets humans. La seva explotació minera i el comerç il·legal són sovint controlats per grups armats. El Parlament va votar el 16 de març a favor que els importadors de la UE hagin de comprovar el seu origen.

"Com a Parlament Europeu tenim la responsabilitat de trencar el vincle entre el comerç de minerals que són molt importants per a les nostres indústries i el finançament dels conflictes", explica el popular romanès Iuliu Winkler, responsable del PE en aquesta negociació, en el nostre vídeo.

On trobem aquests minerals?

L'estany, el tantali, el wolframi i l'or s'utilitzen per fabricar nombrosos productes de consum en la UE, en la indústria automobilística, electrònica, aeroespacial, per empaquetat, construcció, il·luminació, maquinària i eines, així com en joieria.

Què ha aconseguit el PE en aquesta negociació?

Els diputats europeus han estat negociant amb el Consell i la Comissió des de juliol de 2015 i després de dos anys i mitjà han aconseguit els seus dos objectius principals.

En primer lloc, la Càmera ha aconseguit que siguin obligatori per als importadors comptar amb un certificat comunitari que garanteixi que no incentiven conflictes i abusos de drets humans en zones de conflicte.

A més, el país d'origen no serà l'únic indicador de risc sinó que també es tindrà en compte la informació sobre trànsit o un proveïdor irresponsable com a raons per desencadenar una verificació d'antecedents.

"El nostre objectiu és garantir que tota la cadena estigui neta... fins a arribar a les empreses que en última instància venen els nostres telèfons, tabletas, etc.", va destacar la socialista alemanya Maria Sorra.

Winkler, per la seva banda, va considerar que aquest pas envia "un senyal molt important sobre el suport polític de les parts per a una major transparència i major responsabilitat al llarg de les cadenes de subministrament de les companyies europees i globals que operen als nostres mercats".

La futura normativa afectarà a 880.000 fabricants europeus, la majoria pimes.

Propers passos

Les obligacions de diligència deguda s'aplicaran a partir de l'1 de gener de 2021. Els Estats membres seran responsables de garantir el compliment per part de les empreses i el reglament també hauria d'arribar més enllà de la UE, ja que les foses que desitgen proveir al mercat europeu hauran de ser certificades.

En el nostre vídeo es poden veure els resultats d'un fabricant (Fairphone) que ja assumeix la responsabilitat d'assegurar que les seves cadenes de subministrament extreuen els minerals de forma legal: demostra que és possible proveir-se de les àrees d'alt risc d'una manera responsable i guanyar-se la vida comunitats locals.

Font: http://www.europarl.europa.eu/news/es (5 d'abril de 2017)

 

Espanya

Les bosses de plàstic gratuïtes, prohibides a partir de 2018

Foto: lavanguardia.com

El Govern adapta amb retard una normativa europea -i una exigència del Congrés- per limitar la generació de residus.

Fre al malbaratament de bosses de plàstic. Després d'un llarg i lent procés, Espanya s'adaptarà a la normativa europea i, a partir l'1 de gener de 2018, els comerços (botigues, supermercats i similars) no podran distribuir de forma gratuïta bosses de plàstic d'un sol ús.

Segons ha avançat Efe, el Govern donarà llum verda a un Reial Decret d'incorporació a l'ordenament jurídic espanyol de la directiva europea 2015/720 i imposarà mesures com el cobrament d'un preu mínim en les bosses de plàstic.

La decisió del Govern respon -amb retard d'un any- a l'acord adoptat per unanimitat el passat mes de novembre per la Comissió de Canvi Climàtic del Congrés dels Diputats en la qual instava l'executiu central a prohibir l'ús, comercialització, importació i exportació de bosses de plàstic no biodegradable o d'un sol ús des l'1 de gener de 2017.

Les bosses de plàstic d'un sol ús costaran, a partir de 2018, un mínim d'entre 5 i 30 cèntims cadascuna d'elles depenent de les seves característiques: les més barates -5 cèntims- seran les de plàstic compostables amb un gruix de fins a 29 micres, seguides per les de 30 micres o més i les de 29 micres o més però no compostables -10 cèntims-, les de 30 micres o més no compostables -15 cèntims- i les oxodegradables de 50 micres o més -30 cèntims-.

La nova normativa estableix que els comerciants no podran lliurar de manera gratuïta les bosses lleugeres -amb un gruix inferior a 50 micres- als consumidors en els punts de venda, llevat d'excepcions "segons l'ús específic, la seva compostabilitat o durabilitat", a causa de que el seu consum produeix "alts nivells de residus dispersos, suposen un ús ineficaç dels recursos i és previsible que augmentin si no es prenen mesures."

Continueu llegint la notícia a: la vanguardia.com (17 de març de 2017).

 

Aquest és l'últim crit de la moda ecològica

Després de les múltiples denúncies contra la crueltat de sacrificar animals salvatges per a confeccionar complements, part de la indústria de la marroquineria s'ha enfocat, per motius econòmics i ecològics, a la fabricació de productes amb animals destinats al consum humà. El bestiar boví és el millor representant: segons l'Associació Espanyola de Fabricants de Marroquineria (ASEFMA), el 2014 el sector ha tingut un volum de negoci de 1.739,35 milions d'euros.

Foto: lavanguardia.com

No obstant això aquesta producció no és totalment ecològica: en el tractament de cuirs encara moltes indústries fan servir químics com el crom.

També ha crescut la producció de pells sintètiques, la qual cosa és una bona notícia per als defensors d'animals però dolenta per als impulsors d'una economia sostenible, per l'ús de materials que no són totalment biodegradables.

Però hi ha empreses que es llancen a produir bosses i carteres amb criteris ecològics, i amb pells d'animals destinats al consum humà.

I el més cridaner és que no parlem de vaques, cabres, llúdrigues o xinxilles, sinó de peixos.

Vanessa Leiva, fa tres anys, va fundar l'empresa Idunnbags, que fabrica bosses amb pells de peixos com perques, bacallans, salmons i peixos llop (peix llop). Són pells resistents, lleugeres, de dissenys molt vistosos, fàcils de netejar, i al contrari del que algú pot pensar, no té ni un polsim de l'olor original d'aquests animals.

Una vegada la indústria alimentària aparta els cuirs dels peixos, aquesta empresa els tracta amb procediments ecològics, com l'ús de tintats que respecten el medi ambient, amb aigua calenta provinent de les fonts geotermals i amb energia que procedeix d'una central hidroelèctrica renovable .

Continueu llegint la notícia a: la vanguardia.com (22 de març del 2017).

 

El 65% de les dunes i el 22% dels aiguamolls de Gran Canària han desaparegut en mig segle

Tres investigadors de l'Institut d'Oceanografia i Canvi Global de la Universitat de Les Palmes de Gran Canària (ULPGC) publiquen aquest mes, a l'edició digital de la revista "Geomorphology", el resultat d'un treball en el qual, per primera vegada, es examina com ha afectat el desenvolupament humà a la franja litoral de Gran Canària, amb 256 quilòmetres de costa.

L'estudi pren com a referència, amb caràcter general, mapes i fotografies que reflecteixen com era Gran Canària en els anys 60, abans del "boom" del turisme, amb l'excepció del seu capital, una ciutat amb un desenvolupament més precoç per la qual la comparació dels impactes a la costa es remunta a l'any 1900.

Foto: ambientum.com

Els autors subratllen que en l'últim mig segle el turisme ha transformat per complet l'economia de Gran Canària al passar de ser en els anys 60 una illa de 400.000 habitants bolcada en l'agricultura del vessant nord, a comptabilitzar gairebé 850.000 residents i estar dominada per un puixant sud que atrau cada any a quatre milions de visitants àvids, sobretot, de sol i platja.

Tot aquest desenvolupament va suposar la construcció en la seva franja costanera de carreteres, autovies, habitatges, hotels, urbanitzacions turístiques, camps de golf i, fins i tot, platges artificials per cobrir amb sorra el que eren extensions de còdols.

La ULPGC ha destacat l'impacte de totes aquestes construccions en 570 enclavaments que representen les nou formes geològiques dominants al litoral de Gran Canària: penya-segats, plataformes exposades a les marees, platges de roca, platges de sorra, dunes, aiguamolls, esculls i petits illots, antics penya-segats i paleodunes.

Font: ambientum.com (27 de marc de 2017)

 

Els geòlegs recolzen sense discrepàncies l'explotació de la mineria espanyola d'urani, feldspat, zinc o terres rares

Segons ha explicat el col·lectiu, el criteri del ICOG és que aquestes activitats han de continuar "sempre que respectin escrupolosament el medi ambient" i assegura que l'activitat minera no té per què comportar cap problema amb l'entorn, si es realitza amb criteris moderns i amb les màximes garanties ambientals.

L'Il·lustre Col·legi de Geòlegs (ICOG) ha advocat per explorar i explotar els recursos miners autòctons tals com l'urani a Salamanca, el feldspat a Àvila, el zinc a Cantàbria o les terres rares de Castella la Manxa per la seva contribució a reduir la "evident dependència" de les indústries espanyoles de minerals forans.

Segons ha explicat el col·lectiu, el criteri del ICOG és que aquestes activitats han de continuar "sempre que respectin escrupolosament el medi ambient" i assegura que l'activitat minera no té per què comportar cap problema amb l'entorn, si es realitza amb criteris moderns i amb les màximes garanties ambientals.

Per això, proposa a les comunitats autònomes, encarregades de concedir els permisos d'exploració i explotació, que expliquin entre els seus equips amb professionals dedicats a les Ciències de la Terra i que dissenyin estratègies sostenibles per a l'ús dels seus recursos minerals.

A més, considera que han d'abordar "estratègies de recursos minerals en cadascuna de les comunitats autònomes, com la presentada recentment per part de Castella i Lleó o les ja existents en la Comunitat de Castella-la Manxa o a Andalusia".

En aquest context, assenyala que d'acord amb dades del 'Panorama Miner de l'Institut Geològic i Miner (IGME)' en 2014, Espanya va importar 68.440 milions d'euros en recursos minerals, dels quals un 80 per cent van ser recursos energètics i un 20 per cent (14.165 milions d'euros) roques i minerals industrials i minerals metàl·lics.

Aquestes importacions van generar al país un dèficit de 39.544 milions d'euros, el 40 per cent del quin va correspondre a roques i minerals industrials i minerals metàl·lics. Per establir una comparativa, aquesta quantitat va representar, per exemple, el 60 per cent dels ingressos per turisme nacional en 2014.

El col·legi assenyala també en declaracions a Europa Press que la decisió d'investigar els jaciments minerals o reobrir una mina depèn "en gran manera de les fluctuacions cícliques dels preus mundials de les matèries primeres i de la recerca i el coneixement dels jaciments".

Per això, valora que a causa de la "evident dependència de les indústries espanyoles de la importació de minerals forans, Espanya ha d'aprofitar i fer ús dels seus propis recursos.

Respecte als diferents projectes miners actius en l'actualitat al territori nacional, el col·legi professional veu "positiu" investigar" i, si és possible, aprofitar els recursos propis "sempre que es respecti el medi ambient i els projectes siguin econòmicament viables".

Continuar llegint la noticia completa: http://www.ecoticias.com (4 d'abril de 2017)

 

El Mediterrani es queda sense peixos

La biomassa o pes en tones de les principals poblacions de peixos, incloent espècies comercials i no comercials, ha disminuït un 34% en el Mediterrani des de 1950 hagut d'especialment a la reducció del fitoplàncton, base de la cadena tròfica, i també a la major pressió pesquera, segons mostra un model d'anàlisi matemàtica coordinada per investigadors de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona. La regió occidental de la conca mediterrània i el Adriàtic són els sectors més afectats.

El model permet simular com els diferents grups marins es veuen afectats pels canvis en la productivitat primària (creixement de la biomassa del fitoplàncton) en combinació amb la pressió pesquera (les captures totals van augmentar un 189% fins a les acaballes del segle XX, encara que després han disminuït gradualment). "De fet, ara podem predir com evolucionarà en un futur la biomassa marina si modifiquem els factors", comenta a aquest diari la primera signant de l'estudi, Chiara Piroddi, investigadora del departament de recursos marins del ICM-CSIC. El model matemàtic també obre la porta a considerar altres factors antropogènics com la contaminació o l'arribada d'espècies invasora foranes.

PEIXOS DEL FONS MARÍ I DEPREDADORS

Foto: elperiodico.com

Per grups marins, en el conjunt del Mediterrani s'observa una clara tendència decreixent en el cas de peixos farratgers o que alimenten a altres peixos (-34%) i, en menor mesura, de peixos demersals o que viuen en el fons marí (-14%).

El descens de la biomassa de les espècies situades a la part alta de la cadena, com a foques i taurons, s'estima en un 41%.

 

Per contra, augmenta la biomassa dels organismes de menor grandària que se situen en una posició inferior de la xarxa tròfica, previsiblement "per una menor pressió a causa que hi ha menys depredadors", prossegueix Piroddi. Els invertebrats, per exemple, han incrementat la seva biomassa en un 23%.

L'estudi, que s'ha publicat en la revista 'Scientific Reports', ha comptat amb la participació de col·laboradors de la Comissió Europea i investigadors de diverses institucions espanyoles, italianes, franceses i canadenques. "És una prioritat europea -destaquen els autors- conèixer l'impacte" dels diversos factors que afecten a la productivitat marina. "Els models de càlcul estan millorant la seva capacitat per predir dinàmiques complexes", insisteix Paroddi.

Encara que analitzar les causes de la reculada no era l'objectiu del treball, els autors recorden que els ecosistemes marins "de tot el món" es troben cada vegada més pressionats per una combinació de "factors antropogènics estressants" com la pesca intensiva i l'aqüicultura, la contaminació i la degradació de l'hàbitat, l'arribada d'espècies invasores i l'augment de la temperatura per culpa del canvi climàtic. El Mediterrani, escriuen en 'Scientific Reports', "s'ha definit com en estat de lloc" a causa de les intenses pressions que sofreix. "No obstant això -afegeixen-, pocs estudis s'han efectuat per quantificar l'impacte acumulat d'aquestes amenaces sobre l'ecosistema i els seus recursos".

Continuar llegint la notícia completa: http://www.elperiodico.com/es (4 d'abril de 2017)

 

Catalunya

Presentació dels recursos educatius de la Setmana de l'Energia 2017

El passat dijous 16 de març, l'Institut Català d'Energia, la Diputació de Barcelona, ​​l'Àrea Metropolitana de Barcelona, ​​la Diputació de Girona a través de CILMA, la Diputació de Tarragona i la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat van presentar a la sala cotxers del Palau Robert de la Generalitat de Catalunya els recursos educatius que posaran a disposició dels ajuntaments i entitats per la propera Setmana de l'Energia

Foto: Instituto Catalán de Energía

La campanya que es realitza coincidint amb la Setmana Europea de l'Energia (del 19 al 25 de juny) a Catalunya amplia el termini i s'iniciarà el dia 1 de maig i finalitzarà el dia 31 de juliol, facilitarà que diferents municipis de Catalunya puguin disposar d'activitats per a la ciutadania relacionades amb l'estalvi energètica, l'eficiència energètica, les energies renovables, el vehicle elèctric i l'autoconsum energètic.

Les diferents entitats organitzadores, comparteixen l'objectiu d'explicar la transició energètica necessària i donar al ciutadà totes les eines que cal per al qual pugui prendre les decisions pertinents i passar de ser un consumidor energètic passiu a ser un agent clau del model energètic.

Els recursos disponibles s'agrupen en exposicions, jocs, tallers, materials multimèdia, i altres i el formulari de sol·licitud dels mateixos per als Ajuntaments, romandrà obert fins al pròxim 13 d'abril.

Font: icaen.gencat.cat (22 de març del 2017)

 

Campanya per millorar la recollida de residus orgànics

Vuit educadors ambientals es dirigiran als veïns de diferents barris de la ciutat de Barcelona perquè millorin els seus hàbits de recollida de residus orgànics, després que s'hagi constatat un descens de la recollida d'aquest tipus d'escombraries.

L'objectiu de la campanya és fomentar la participació i la informació ciutadana i millorar les últimes dades. L'últim balanç sobre la recollida de residus posa de manifest que s'ha produït un lleuger descens de la recollida de la fracció orgànica i, a més, revela que els contenidors tenien un 22% de matèria que no era orgànica.

Foto: ajuntament.barcelona.cat

"Constatem un estancament en la recollida de residus orgànics, i per això creiem que cal realitzar accions que millorin la seva quantitat i qualitat", ha assegurat aquest matí al comissionat d'Ecologia, Frederic Ximeno.

Els vuit educadors formen part d'una campanya d'educació i de sensibilització que començarà en els barris de la Barceloneta, les Roquetes, el Guinardó i el Putxet i el Farró. 

La campanya durarà sis mesos i ajudarà a dissenyar una altra posterior per al conjunt de la ciutat. 

A cada barri treballaran dos educadors ambientals, que se situaran a prop dels equipaments i es dirigiran a la ciutadania per identificar i corregir les males pràctiques en la separació de les restes orgàniques.

L'estancament del reciclatge de residus orgànics es deu, segons Ximeno, al fet que encara no s'ha consolidat en els hàbits de reciclatge de la ciutadania -que, en canvi, sí que està habituada a reciclar altres fraccions, com el vidre-, perquè va ser l'últim que es va posar en marxa, el 2010. Barcelona s'ha integrat en l'Estratègia Residu Zero i s'ha compromès a seguir impulsant polítiques dirigides a la reducció de la generació de residus. En aquest sentit, un dels principals àmbits d'actuació consisteix a convertir la fracció orgànica en l'eix central de la gestió de residus.

Balanç de recollida del 2016

Les últimes dades expliquen que la generació de residus durant el 2016 es va incrementar un 1,8% respecte al 2015, i se situa en 1,30 quilograms per habitant i dia. Pel que fa a la recollida selectiva, hi va haver un lleuger descens: el 35,9%, pel que fa del 36,3% del 2015. És a dir, continua l'estancament al voltant del 35% des del 2011. Aquesta xifra està lluny de l'objectiu d'arribar al 60% que marca la Generalitat de Catalunya en el Programa de Gestió de Residus.

En termes absoluts, la recollida selectiva s'ha incrementat en 2.067 tones. Aquest increment es deu a l'augment de la recollida d'envasos (4,8%) i de vidre (2,27%). En canvi, s'han reduït la recollida de paper i cartró (4,71%) i la de residus orgánics (0,69%).

Font: ajuntament.barcelona.cat (27 de març del 2017)

 

Augmenta la presència de cetacis entre Catalunya i Balears

Els biòlegs de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina de la Generalitat, dependent del Departament de Territori, van albirar l'any passat en el mar Mediterrani, entre Catalunya i les Balears, un total de 631 exemplars de cetacis, una xifra superior a les tres campanyes desenvolupades amb anterioritat.

Els albiraments es van efectuar en trajectes amb ferris de l'empresa Baleària, en el marc d'un conveni amb la naviliera per conservar la biodiversitat marina. 

Foto: elperiodico.com

Segons els biòlegs, les dades del 2016 indiquen un repunt de les poblacions estudiades respecte a l'any anterior, a causa, amb molta probabilitat, a factors ambientals, ja que el 2015 es va produir l'efecte climatològic conegut com El Niño, el que podria explicar el descens d'observacions de dofins i cetacis pelàgics durant aquella temporada.

Entre gener i desembre de 2016, els biòlegs van realitzar 13 embarcaments, amb 1.229 milles navegades i 3.498 minuts de cens estandarditzat efectuat per 17 observadors qualificats.

 

El resultat va ser l'albirament de 631 cetacis, clarament per sobre de les dades dels anys precedents: 283 (2015), 541 (2014) i 223 (2013). S'han observat totes les espècies comunes de la mar Balear. 

El dofí llistat és l'espècie més abundant, amb 86 albiraments (6,61 de mitjana per trajecte) i un total de 568 exemplars detectats. Destaquen també les 17 observacions de 20 exemplars de rorqual comú, la segona balena més gran del món, efectuades entre febrer i juliol, així com la presència de catxalots (7 exemplars), sempre en aigües entre 1.800 i 2.000 metres de profunditat.

Un d'aquests catxalots (Physeter macrocephalus), una femella adulta amb una cria, era gairebé blanca, tècnicament leucítica, una particularitat cromàtica que recorda al albinisme, i amb gairebé total seguretat és el que ja s'havia vist amb anterioritat en les costes franceses del golf de Lleó i a Itàlia. Finalment, es van observar també 10 caps d'olla grisos (Grampus griseus), 10 dofins mulars (Tursiops truncatus) i 3 zífids (zífid comú).

Font: elperiodoco.com (20 de març 2017)

 

El Parlament inicia el debat sobre el Pacte Nacional per a la Transició Energètica

El conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget va presentar, el dia 16 de març, a la Comissió d'Empresa i Coneixement del Parlament de Catalunya el document de bases per al Pacte Nacional per a la Transició Energètica, la proposta del Govern -després d'un procés de participació pública- per tal d'assolir un gran consens polític i social per avançar cap a un nou model energètic més net, democràtic, distribuït i sostenible. A partir d'ara, els grups polítics debatran aquesta proposta.

El conseller va recordar que "disposar d'un Pacte Nacional per a la Transició Energètica és necessari perquè les decisions més estratègiques que cal dur a terme gaudeixin del màxim consens de les forces polítiques i de la societat catalana". En aquest sentit, Baiget va advertir que "l'actual model energètic, basat en les energies fòssils i en un sistema centralitzat, està esgotat", i va explicar que tant els avenços tecnològics com els canvis socials fan necessari avançar cap a un nou model que posa el ciutadà en el centre, "en què el ciutadà ja no només és consumidor, sinó que també pot generar la seva pròpia energia i gestionar-la".  

La proposta del Govern parteix de la voluntat de convertir l'accés a l'energia en un dret fonamental per als ciutadans, de garantir el subministrament i d'esdevenir una eina en la lluita contra el canvi climàtic. Amb aquestes premisses, es planteja la necessitat d'avançar cap a un model amb menys dependència de l'exterior, amb una generació més neta, més descentralitzada i que aprofiti els recursos renovables autòctons, que tingui menys externalitats, que permeti un mercat més competitiu i que generi ocupació qualificada i vinculada al territori. En aquest sentit, el conseller Baiget va remarcar que el document proposa "l'assoliment d'un model basat en un 100% en energies renovables desitjablement en l'horitzó 2050, si és possible tècnicament, ambientalment i econòmicament". Amb aquest objectiu, el document planteja set eixos d'actuació: 

-  Garantir el dret fonamental d'accés a l'energia

-  Garantir l'abastiment energètic de Catalunya

-  Assolir el màxim nivell d'estalvi i eficiència energètica

-  Maximitzar la utilització de les fonts d'energia renovables autòctones

-  Fomentar la recerca i innovació energètica

-  Democratització de l'energia i participació de la societat

-  Exercir les competències plenes en el marc de la UE 

Font: http://icaen.gencat.cat/ca/ (28 de març de 2017)

 

Rècord d'óssos al Pirineu: 10 naixements en un any

L'equip de seguiment té identificats 31 exemplars d'ós bru a Catalunya

La població d'ós bru que habita al Pirineu va marcar en 2016 un nou rècord, amb el naixement de 10 cries, la xifra més alta des que es van iniciar els programes de recuperació d'aquesta espècie, segons les dades acumulades pels tècnics del projecte PirosLife, una iniciativa coordinada per la Generalitat de Catalunya amb el suport de la Unió Europea.

Font: lavanguardia.com

Els sistemes de seguiment i control de la població d'óssos (Ursus arctos) al Pirineu han detectat les últimes setmanes que diversos d'aquests animals ja han despertat de la hibernació. Just abans d'aquest procés, a la fi de l'any passat, s'havien comptabilitzat a Catalunya un total de 31 exemplars d'ós bru, amb 5 mascles adults (Pyros, Goiat, Pelut, Esmolet, i Pepito) i 10 femelles adultes i les seves respectives cries (veure esquema en la part inferior).

L'ós mascle Goiat, d'origen eslovè i alliberat l'any passat al Pirineu per reforçar aquesta població, ha hibernat durant 107 dies -del 28 de novembre de 2016 al 16 de març de 2017-. 

Durant aquests tres mesos i mitjà, l'ós ha despertat diverses vegades i ha fet alguna sortida de no més de 100 metres de distància de la cova que ocupava, situada a la Vall de Varradòs (Aran), a més 2.300 metres d'altitud, en una zona sense vegetació i totalment coberta per la neu.

Una vegada s'ha engegat ja ha recorregut tota la vall i ara es dirigeix cap a altres zones d'Aran. Tot sembla indicar que està buscant carronyes per augmentar ràpidament els quilos que ha perdut durant la hibernació, aproximadament un terç del seu pes. Aviat començarà l'època de zel i buscarà, de forma més que probable, femelles per copular. Goiat està permanentment controlat gràcies al collaret emissor que se li va col·locar abans d'alliberar-ho als Pirineus i que permet l'equip especial de seguiment conèixer els seus moviments, hàbits i costums.

A través del projecte Piroslife, s'estan realitzant diferents accions per a la prevenció d'atacs. A part del pagament dels danys ocasionats, existeix un programa de suport a ramaders i propietaris de ramats en règim extensiu de muntanya perquè agrupin els seus ramats com a mesura efectiva de protecció i de vigilància quan pasten en zones amb presència d'ós bru. S'han contractat pastors i ajudants de pastors d'ovelles i cabres, vaquers i eguassers per controlar i supervisar els animals a muntanya i també es duu a terme la col·locació, el control i el manteniment de nois elèctrics instal·lats per protegir els ruscs d'explotacions apícoles contra possibles predacions.

Durant l'any passat es van produir 33 atacs sobre la ramaderia i l'apicultura atribuïts als óssos, vuit en el Pallars i 25 en Arán, i s'han obert 37 expedients d'indemnització. La Generalitat de Catalunya ha indemnitzat, o indemnitzarà, aquests danys per un import de 9.332 euros.

Continuar llegint la notícia completa: http://www.lavanguardia.com (4 d'abril de 2017)

 

CEDAT

Seminari "Energy Justice: Beyond Climate and Environmental Justice".

El passat dimecres, 5 d'abril de 2017, es va dur a terme a la Sala de Vistes del Campus Catalunya de la URV el Seminari "Energy Justice: Beyond Climate and Environmental Justice".

La conferència va ser desenvolupada pel Professor Dr. Raphael J. Heffron, de la universitat Queen Mary University of London, i el Professor Dr. Darren McCauley, de la Universitat de St. Andrews

En el seminari, el professor Heffron va desenvolupar la idea de justícia energètica, un concepte que està començant a ser popular en el sector de la indústria de l'energia. El principal objectiu gira entorn de la reducció de les emissions de CO2.

Per la seva banda, el professor McCauley va posar en context aquest concepte de justícia energètica, relacionant-la amb la seguretat energètica i alhora amb la pobresa del petroli, alhora relacionar la producció i el consum d'energia.

Heffron i McCauley van posar sobre la taula el tema de la paritat i de dominació, i van explicar també el concepte de justícia ambiental, com a base del dret mediambiental. Van utilitzar com a exemple el cas Love Canal (1978).

El fil del discurs va ser al llarg del seminari crític, alhora que constructiu, amb èmfasi en la perspectiva global que s'ha d'adoptar si parlem de justícia ambiental.

 

NORMATIVA

Unió Europea

Reglament (UE) 2017/452 de la Comissió, de 13 de març de 2017, pel qual es prohibeix temporalment la pesca de rap a les zones VIIIc, IX i X i en les aigües de la Unió del CPACO 34.1.1 per part dels bucs que enarboren pavelló de França.

Per a més informació: DO L 71, de 16 de març de 2017

 

Reglament (UE) 2017/605 de la Comissió, de 29 de març de 2017, pel qual es modifica l'annex VI del Reglament (CE) n.° 1005/2009 del Parlament Europeu i del Consell, sobre les substàncies que esgoten la capa d'ozó.

Per a més informació: DO L 84, de 30 de març de 2017

 

Correcció d'errors de la Directiva 2010/63/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de setembre de 2010, relativa a la protecció dels animals utilitzats per a finalitats científiques.

Per a més informació: DO L 71, de 16 de març de 2017

 

Decisió d'Execució (UE) 2017/427 de la Comissió, de 8 de març de 2017, per la qual es modifica la Decisió d'Execució 2012/535/UE pel que fa a les mesures d'emergència per evitar la propagació en la Unió de Bursaphelenchus xylophilus (Steiner et Buhrer) Nickle et al. (el nematode de la fusta del pi).

Per a més informació: DO L 64, de 10 de març de 2017

 

Decisió d'Execució (UE) 2017/499 de la Comissió, de 17 de març de 2017, relativa a la creació de la Infraestructura Virtual Europea de Ciència i Tecnologia per a la Recerca sobre la Biodiversitat i els Ecosistemes - Consorci d'Infraestructures de Recerca Europees (LifeWatch ERIC).

Per a més informació: DO L 76, de 22 de març 2017

 

Decisió d'Execució (UE) 2017/500 de la Comissió, de 21 de març de 2017, sobre el reconeixement del règim voluntari «Bonsucro EU» per demostrar el compliment dels criteris de sostenibilitat de conformitat amb les Directives 98/70/CE i 2009/28/CE del Parlament Europeu i del Consell.

Per a més informació: DO L 76, de 22 de març de 2017

 

Espanya

Reial decret 124/2017, de 24 de febrer, relatiu a l'accés als recursos genètics procedents de taxons silvestres i al control de la utilització.

Per a més informació: BOE núm. 62, de 14 de març de 2017, pàgines 18478 a 18499 (22 pàgs.)

 

Reial decret 199/2017, de 3 de març, pel qual s'aprova el Reglament del Programa Nacional de Conservació i Utilització Sostenible dels Recursos Fitogenètics per a l'Agricultura i l'Alimentació.

Per a més informació: BOE núm. 66, de 18 de març de 2017, pàgines 19801 a 19814 (14 pàgs.)

 

Reial decret 267/2017, de 17 de març, pel qual es desenvolupa la Llei 6/2015, de 12 de maig, de Denominacions d'Origen i Indicacions Geogràfiques Protegides d'àmbit territorial supraautonòmic, i pel qual es desenvolupa la Llei 12/2013, de 2 d'agost, de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària.

Per a més informació: BOE núm. 66, de 18 de març de 2017, pàgines 19815 a 19834 (20 pàgs.)

 

Ordre APM/301/2017, de 23 de març, per la qual es modifica l'Ordre ARM/1683/2011, de 2 de juny, per la qual es regulen els fitxers amb dades de caràcter personal gestionats pel Ministeri de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí.

Per a més informació: BOE núm. 80, de 4 d'abril de 2017, pàgines 26021 a 26025 (5 pàgs.)

 

Catalunya

Ordre ARP/40/2017, de 16 de març, per la qual es modifica l'Ordre ARP/70/2016, de 5 d'abril, per la qual s'aproven les bases reguladores dels ajuts associats al contracte global d'explotació i es convoquen els corresponents a l'any 2016.

Per a més informació: Portal Jurídic de Catalunya

 

Ordre ARP/42/2017, de 22 de març, per la qual s'aproven les bases reguladores dels ajuts associats al contracte global d'explotació.

Per a més informació: Portal Jurídic de Catalunya

 

Ordre ARP/45/2017, de 24 de març, per la qual s'aproven els preus públics de les escoles agràries.

Per a més informació: Portal Jurídic de Catalunya

 

JURISPRUDÈNCIA

Unió Europea

 

Acta del Tribunal de Justícia (Sala Cinquena) de 15 de març de 2017. Enedis, SA contra Axa Corporate Solutions SA i Ombrière Le Bosc SAS. Petició de decisió prejudicial plantejada per la Cour d'appel de Versailles. Assumpte C-515/16.

Font: Curia Europa

 

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Sisena) de 30 de març de 2017. Assumpte C-335/16. VG Čistoća d.o.o. contra Đuro Vladika i Ljubica Vladika. Procediment prejudicial - Medi ambient - Residus - Directiva 2008/98 / CE - Recuperació dels costos de la gestió de residus - Principi de qui contamina paga - Concepte de "posseïdors de residus" - Preu exigit per la gestió dels residus - Taxa especial destinada a finançar inversions de capital

Font: Curia Europa

 

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Desena) de 30 de març de 2017. Assumpte C-315/16. József Lingurár contra Miniszterelnökséget vezető miniszter. Petició de decisió prejudicial plantejada per la Kúria. Procediment prejudicial - Política agrícola comuna - Finançament pel Feader - Ajuda al desenvolupament rural - Ajudes Natura 2000 - Percepció reservada als particulars - Zona forestal de propietat en part estatal

Font: Curia Europa

 

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Tercera) de 15 de març de 2017. Assumpte C-253/16. Flibtravel International SA i Leonard Travel International SA contra AAL Renting SA i altres. Petició de decisió prejudicial plantejada per la Cour d'appel de Bruxelles. Procediment prejudicial - Article 96 TFUE - Aplicabilitat - Normativa nacional que prohibeix als serveis de taxi la posada a disposició de places individuals - Normativa nacional que prohibeix als serveis de taxi a la captació de clients

Font: Curia Europa

 

Espanya

 

Sentència 428/2017, de 13 de març, del Tribunal Suprem (Sala del Contenciós), per la qual es resol desestimatòriament el recurs de cassació interposat per Explotacions Soraya S.L. contra la Sentència 445/2015, de 20 de maig, del Tribunal Superior de Justícia de Múrcia, en el marc d'una resolució que no concedia la concessió d'una explotació minera a la recurrent a Santomera (Múrcia).

Font: CENDOJ

 

Sentència 439/2017, de 13 de març, del Tribunal Suprem (Sala del Contenciós), per la qual es resol desestimatòriament el recurs interposat per SIDERÚRGICA SEVILLANA S.A. contra l'Acord del Consell de Ministres de 15 de novembre de 2013, pel qual es procedeix a l'assignació de drets d'emissió per al període 2013-2020.

Font: CENDOJ

 

Sentència 452/2017, de 15 de març, del Tribunal Suprem (Sala del Contenciós), per la qual es resol desestimatòriament el recurs interposat per CEPSA QUÍMICA S.A. contra l'Acord del Consell de Ministres de 15 de novembre de 2013, pel qual es procedeix a l'assignació de drets d'emissió per al període 2013-2020.

Font: CENDOJ

 

Sentència 153/2017, de 21 de març, del Tribunal Superior de Justícia de Galícia (Sala del Contenciós), per la qual s'estima parcialment el recurs interposat per Ventauria Enerxia Rural S.A. contra la desestimació de responsabilitat patrimonial de l'Administració Pública conseqüència de la Llei 8/2009, que va motivar una resolució de Consellería d'Economia i Indústria de la Xunta de Galícia que va frustrar el desenvolupament de quatre parcs eòlics.

Font: CENDOJ

ARTICLES

Farbiarz Mas, Alexandra (2017). Avaluació de l'impacte inicial de la Revisió de la Directiva de qualitat de les aigües destinades al consum humà

Modolell i Boira, Gemma (2017). Convocatòria d'ajudes de la ARC per a la utilització d'àrid reciclat

Ramos Medrano, Jose Antonio (2017). Més de 90 plans d'urbanisme anul·lats judicialment per no justificar la disponibilitat de recursos hídrics

Soriano-Montagut Jené, Laia (2017). Modificacions al text refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, derivades de la Llei 5/2017

PUBLICACIONS DE MEMBRES DEL CEDAT

CARDESA-SALZMANN, A.; PIGRAU SOLÉ, A., "La Agenda 2030 y los Objetivos para el Desarrollo Sostenible. Una mirada crítica sobre su aportación a la gobernanza global en términos de justicia distributiva y sostenibilidad ambiental", Revista Española de Derecho Internacional, vol. 69/1, enero-junio 2017, Madrid, pp. 279-285. http://dx.doi.org/10.17103/redi.69.1.2017.2.02.

 

FELIPE PÉREZ, B., Hofbauer, J. A., Mayrhofer, M., y Villavicencio Calzadilla, P. (2016). Rethinking the Role of Development Banks in Climate Fnance: Panama's Barro Blanco CDM Project and Human Rights. Law, Environment and Development Journal, vol. 12 (1), pp. 1-17.

 

SAN LUCAS CEBALLOS, M. Los derechos de los Pueblos Indígenas ante la Explotación Petrolera del Yasuní-ITT.  Capítulo en Número Especial EMPI VII de la Revista Cuadernos Deusto de Derechos Humanos. (en prensa).

 

NOGUERA, A., "El bienestar económico y social en las sociedades del s. XXI: hacia una redefinición de las prácticas de garantía de los derechos sociales", en Lex Social. Revista de Derechos Sociales, Universidad Pablo Olavide, Vol. 7, núm. 1, 2017.

 

NOGUERA, A., "Los modelos de democracia participativa en el constitucionalismo andino: los casos de Venezuela y Bolivia", en Revista Vasca de Administración Pública, IVAP, Núm. 107, enero-abril 2017 (en prensa).

 

NOGUERA, A., El sujeto constituyente. Entre lo viejo y lo nuevo, Trotta, Madrid, 2017 (en prensa).

 

NOGUERA, A., "La Constitución española: hacia una reforma de la justicia constitucional", en Constitución, política y administración: España 2017, reflexiones para el debate, Tirant lo Blanch, València, 2017 (en prensa).

PUBLICACIONS DE RECENT ADQUISICIÓ

  • Dret ambiental local de CatalunyaValència: Tirant lo Blanch, 2017 
  • TENGERS, IsabelleCosmopolitics. Minneapolis: University of Minnesota Press, 2010-2011 
  • HARAWAY, Donna J. Staying with the trouble: making kin in the Chthulucene. Durham: Duke University Press, 2016 
  • The anthropocene and the global environmental crisis: rethinking modernity in a new epoch. London and New York: Routledge, 2015 
  • KOHN, EduardoHow forests think: toward an anthropology beyond the human. Berkeley: University of California Press, [2013] 
  • DANOWSKI, DéborahThe ends of the worldCambridge, UK; Malden, MA, USA: Polity Press, [2017]
  • Derechos emergentes: desarrollo y medio ambienteValencia: Tirant lo Blanch, 2014
  • CAROT GINER, Tomàs; RAMÍREZ, Óscar. Sirusa, 25 anys. Tarragona: Sílvial, 2016
  • CASTRO, Eduardo Batalha Viveiros de. The relative native: essays on indigenous conceptual worldsChicago, IL: Hau Books, [2015]
  • VAN CALSTER, Geert; REINS, LeonieEu environmental lawNorthampton, MA: Edward Elgar Pub., 2017
 
Si no desitja seguir rebent aquest bulletí: clicar AQUÍ(ELIMINAR)
El Butlletí Informatiu és un servei gratuït del Centre d'Estudis de Dret Ambiental Alcalde Pere Lloret (CEDAT) de la Universitat Rovira i Virgili.
Per a qualsevol comentari o suggeriment, enviï'ns un email a: cedat(ELIMINAR)@urv.cat.