CEDAT | Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona

BUTLLETÍ INFORMATIU

Butlletí núm.91, juliol 2017

Tarragona

EDITORIAL

La destrucció del gran mar

El 2011, el professor d'Història del Mediterrani de la Universitat de Cambridge David Abulafia publicava The Great Sea, una gran síntesi històrica en la que es fa un balanç de mil·lennis de presència humana a la riba del Mediterrani. Al llarg dels segles, s'han succeït imperis, estats i civilitzacions, nacions i llengües, religions i cultures. Tota aquesta exuberància de vida humana ha viscut del que el gran mar, aquest pont de mar blava de Miquel Martí i Pol, li ha proporcionat. Aquí s'ha desenvolupat la dieta mediterrània, reconeguda com a patrimoni mundial immaterial per la UNESCO, i que depèn, òbviament, d'una combinació de productes que proporciona l'espai bioclimàtic mediterrani. Tanmateix, tota aquesta herència està amenaçada davant de la sobreexplotació i el deteriorament del Mediterrani, el mar que crea aquest densíssim espai cultural que se ha projectat cap al món.

Així, a la contaminació, en la que cal destacar l'acumulació de plàstic, cal afegir-hi la sobrepesca o l'amenaça del bosc mediterrani per part del canvi climàtic, temes tots dos que es tracten en el Butlletí d'aquest mes. En el principi de la canícula, quan la sequera i les altes temperatures susciten amb la major intensitat el perill dels incendis forestals, és moment de plantejar, de nou, la necessitat d'una acció concertada que, efectivament, desplegui polítiques de conservació adequades en tota la conca mediterrània, que afronti seriosament les amenaces que poden acabar per convertir aquest espai, que creat tant en el passat, en un erm.

Per suposat, qualsevol política efectiva de preservació i recuperació del Mediterrani ha d'afrontar seriosament les qüestions de justícia ambiental que susciten les diferències entre la riba sud i la riba nord, definint una de les fronteres socioeconòmiques més abruptes del planeta i fracturant un espai que ha estat més aviat d'intercanvi en el passat. En definitiva, no poden aïllar-se les qüestions ambientals dels reptes polítics i econòmics que afronta la conca mediterrània. Tanmateix, les mirades d'ambdues ribes tendeixen a separar-se, una encarada cap al món europeu, l'altra cap al món islàmic, mentre el deteriorament del patrimoni comú continua sense aturar-se.

Juliol 2017

AGENDA

Curs: Transparència i accés a la informació: el deure de transparència de les administracions públiques a Espanya

Data i lloc: 19 de juliol al 21 de juliol de 2017 - On line

Organitza: UNED

Per a més informació: UNED

 

Tertúlia: Serveis Ecosistèmics

Data i lloc: 19 de juliol de 2017, Barcelona

Organitza: Comissió del Territori del Col·legi d'Ambientòlegs de Barcelona

Per a més informació: COAMB

 

Curs: Educació Ambiental

Data i lloc: 19 de setembre al 26 d'octubre de 2017, Barcelona

Organitza: Col·legi d'Ambientòlegs de Barcelona

Per a més informació: COAMB

 

Programa Xarxa de Voluntaris Natura 2000: Marismas de l'Odiel

Data i lloc: Juliol - Agost de 2017, Huelva

Organitza: Junta d'Andalusia i SEO/BirdLife

Per a més informació: MAPAMA

 

NATURE@work, Photography Competition

Data: Termini límit fins el 15 d'agost de 2017

Organitza: Agència Europea del Medi Ambient

Per a més informació: EEA

 

2017 World Water Week

Data i lloc: 27 d'agost a l'1 de setembre de 2017, Estocolm - Suècia

Organitza: Stockholm International Water Institute (SIWI)

Per a més informació: World Water Week

 

NOTICIAS

Internacional

Resolució del Comitè de Compliment del Conveni de Aarhus de Nacions Unides de 19 de juny de 2017, promoguda pels estudiants de la UB.

En el cas portat en el marc de la Clínica jurídica ambiental de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i amb la participació de diversos estudiants, finalment s'ha dictat la resolució del Comitè de Compliment del Conveni de Aarhus de Nacions Unides de 19 de juny de 2017 (ACCC/C/ 2014/99). 

Foto: unece.org

Aquesta resolució ha declarat diversos incompliments d'aquest Conveni sobre l'accés a la informació, la participació pública en la presa de decisions i l'accés a la justícia en matèria de medi ambient de 25 de juny de 1998 (conegut com a Conveni de Aarhus), en relació amb l'autorització ambiental de la Generalitat de Catalunya de 3 de juny de 2010 per realitzar una modificació substancial de l'activitat d'una cementera consistent a substituir el 33% del combustible per residus urbans i llots de depuradora.

En particular, el Comitè de Compliment declara les següents vulneracions de la participació pública i de la transparència al mig ambient:

1. L'anunci del tràmit d'informació pública fet durant el procediment administratiu per atorgar o no l'autorització ambiental sol·licitada per UNILAND SA no va informar sobre el projecte presentat per aquesta empresa ni sobre altres aspectes importants. En concret, s'especifiquen els següents greus defectes d'aquest tràmit participatiu:

- No es va anunciar l'activitat per la qual s'havia demanat l'autorització ambiental (modificació substancial per utilitzar residus urbans i llots de depuradora per substituir el 33% del combustible) sinó una altra activitat totalment diferent ( producció de ciment i extracció de roca). És a dir, l'activitat d'incinerar residus en la cementera que generava una gran alarma social es va autoritzar sense que el públic estigués informat ni pogués presentar al·legacions ja que es va anunciar una altra activitat diferent com és la de producció de ciment que l'empresa venia fent des de feia molts anys.

- No constava l'autoritat pública responsable per dictar la resolució.

- No es va especificar la informació ambiental rellevant de l'activitat proposada que era disponible.

- I tampoc es va dir que aquesta activitat estava subjecte a avaluació d'impacte ambiental.

2. No es va informar, de forma efectiva, al públic de la resolució que va atorgar l'autorització ambiental ja que la seva publicitat només per internet és insuficient vulnerant l'art. 9.6 del Conveni de Aarhus. El Comitè parteix que es tracta d'una pràctica sistémica i, per tant, recomana que s'adoptin les mesures legislatives, reglamentàries i executives per assegurar que el públic sigui informat adequadament de les resolucions i no només per internet.

Finalment, també la resolució del Comitè de Compliment reitera, en aquest cas, la vulneració de l'accés a la justícia per part de l'Estat espanyol a causa de la llarga durada dels procediments judicials, el seu prohibitiu cost i la falta de mecanismes apropiats per eliminar o reduir aquestes barreres. Precisament, constata que aquestes limitacions van impedir a un grup ecologista local i a 16 veïns accedir als tribunals.

La resolució del Comitè de Compliment del Conveni de Aarhus de Nacions Unides de 19 de juny de 2017 es pot consultar en:

http://www.unece.org/fileadmin/dam/env/pp/compliance/c2014-99/findings/c99_spain_findings_adopted_advance_unedited.pdf

Font: ub.edu

 

L'Assemblea General de l'ONU aprova pla d'acció per a salvar els oceans

L'Assemblea General de Nacions Unides va aprovar aquest dijous la crida a l'acció acordada a principis de juny per la Conferència sobre els Oceans.

El document expressa el compromís dels Estats membres de l'ONU per revertir i aturar el declivi en la salut i productivitat d'aquests ecosistemes, així com promoure la seva protecció i restauració.

També constata, amb gran alarma, els danys causats pels éssers humans a aquests recursos compartits, així com l'impacte advers del canvi climàtic, que inclou l'augment de la temperatura d'aquestes aigües, l'acidificació, l'increment dels nivells del mar, les erosions costaneres i els esdeveniments de clima extrem.

Foto: CINU

Visibilitza a més, la contaminació dels oceans i la quantitat de plàstic i escombraries que s'hi acumulen, juntament amb la pèrdua de les poblacions de peixos, algunes d'elles al punt d'extinció.

La crida a l'acció reitera el compromís de compliment del punt 14 dels Objectius de Desenvolupament Sostenibles 2030, que es refereix als oceans. Subratlla la necessitat d'accions sostingudes al llarg termini.

El president de l'Assemblea General, Peter Thompson, va destacar aquest dijous que la Conferència sobre els Oceans ha ajudat a augmentar la consciència global sobre els problemes que afligeixen als medis marins i va qualificar aquesta trobada com un moment crucial per començar a revertir el deteriorament que pateixen.

Va esmentar alguns dels ambiciosos resultats d'aquesta Conferència: "Els participants dels diàlegs van respondre proposant solucions efectives a aquests problemes. A més, es van presentar gairebé 14.000 compromisos voluntaris per part de governs, el Sistema de l'ONU, el sector privat, organitzacions civils i altres socis, notificant-nos les accions que emprendran per a acomplir amb l'Objectiu 14", va assenyalar Thompson.

Font: CINU Mèxic (6 de juliol de 2017)

 

La granja solar flotant més gran del món comença a funcionar a la Xina

Xina és notícia per la seva contaminació i també pels seus grans projectes d'energia renovable. En un país tan gran, poblat i actiu a nivell fabril, el seu fort són els extrems, sempre a la recerca d'un equilibri que es resisteix a arribar.

Aquesta vegada la notícia és positiva, extremendament esperançadora de cara a reduir emissions d'efecte hivernacle i també per aconseguir una menor pol·lució atmosfèrica. Al mateix temps, la inauguració d'aquest macro projecte verd esdevé un exemple per al món. 

Foto: ecologiaverde.com

Es tracta de la planta solar d'aquest tipus més gran del món, amb una potència de fins a 40 megavats, situada a la província d'Anhui. Es tracta de la instal·lació solar més gran del món d'aquest tipus.

La inauguració d'aquesta planta ha suposat que altres granges solars flotants que fins ara es consideraven les més grans passin a un segon pla, com ara les situades a Austràlia o a l'Índia.

En termes pràctics, el seu rendiment és sinònim d'autosuficiència energètica, ja que pot produir l'energia necessària per alimentar les llars de la zona. Concretament, la instal·lació es troba en un llac artificial d'Huainan.

La instal·lació arriba poc després que s'inaugurés una planta solar en Hefei, una regió propera, a finals de 2016, amb capacitat 20 megavats, la meitat que aquesta de Huainan. Amb la seva producció s'ha assolit cobrir les necessitats d'una població al voltant de 14 mil persones, per tant aquesta de Huainan podria abastir el doble de població.

Granja solar en un llac

El projecte l'ha engegat la companyia xinesa Sungrow Power Supply, proveïdor global de sistemes de convertidors fotovoltaics, un dels més grans del món, i l'elecció d'un llac per a la seva ubicació no és casual. Entre d'altres avantatges, l'aigua està menys freda que l'ambient quan baixen les temperatures, una calidesa que ajuda a fer que la producció d'energia sigui major. Igualment, l'evaporació d'aigua a la zona és menor i, a més sent més càlida per la seva poca profunditat, també es produeix un refredament de la seva superfície com a conseqüència de les plaques.

Finalment, el seu manteniment és menys costós, ja que no ocupa una zona en terra ferma, alhora que redueix la demanda de terres, un altre aspecte positiu. El llac, curiosament, es va formar per l'activitat minera a la zona, especialment l'extracció del carbó.

Va ser com a conseqüència de l'activitat minera i les inundacions provocades per les pluges, que es va crear aquesta llacuna de poca profunditat, d'entre 4 i 10 metres. Segons Sungrow, la composició de l'aigua, bàsicament mineralitzada, la fa idònia per a aquest fi o, més ben dit, desaconsella la seva utilització per a altres possibles usos.

Continuar llegint la notícia completa: ecologiaverde.com (30 de juny de 2017)

 

Incomplir l'Acord de Paris provocarà 250 milions de refugiats climàtics

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha alertat aquest dimecres que si fracassa l'acord internacional de París contra el canvi climàtic suposarà "empènyer a l'exili a 250 milions de refugiats climàtics". "No complir avui els compromisos (de reducció d'emissions) assumits a París es córrer el risc d'empènyer, d'aquí a 2050, a fins a 250 milions de refugiats climàtics a camí de l'exili", ha assegurat Juncker davant del ple del Parlament Europeu. 

Foto: ecoticias.com

El cap de l'Executiu comunitari s'ha referit així, sense esmentar-ho, a la decisió del nou president dels Estats Units, Donald Trump, de trencar amb el pacte de París que el seu predecessor va signar fa un any i mig. Juncker ha advertit que no s'ha de perdre "ni un instant" per a lluitar contra el canvi climàtic i recolzar als països més vulnerables per evitar una crisi "molt més greu" que la viscuda en els últims anys a Europa per la pressió migratòria

"La seguretat mundial exigeix ​​més que simplement esforçar-se a la defensa militar, l'estabilitat europea i l'estabilitat mundial també depenen dels esforços en cooperació al desenvolupament i de la lluita contra el canvi climàtic", ha considerat el polític luxemburguès.

Així ha recalcat que es tracta d'elements que són "font d'inestabilitat" i que l'amenaça de l'escalfament global també pesa sobre Europa, encara que els més vulnerables són també els països més pobres i amb menor responsabilitat sobre les emissions contaminants (amb prou feines un 7% de les emissions de CO2). "Reduir el pressupost de l'ajuda a la cooperació o posar en dubte els compromisos assumits en la COP21 (Acord de París) és portar sobre l'esquena la pesada responsabilitat d'una greu amenaça per a l'estabilitat mundial", ha insistit.

Juncker ha recordat durant el seu discurs que les catàstrofes naturals relacionades amb el canvi climàtic s'han "més que triplicat" des de la dècada dels seixanta i ha assegurat que cada any es produeixen unes 60.000 morts per això. "No podrem dir que no ho sabíem", ha advertit, sobre el fet de no prendre mesures per a corregir la tendència, abans de reiterar el compromís de la UE per liderar aquesta lluita.

La decisió de Trump, "Més que un esdeveniment trist"

Més tard, en un debat posterior també davant del ple de l'Eurocambra, Juncker ha afirmat que la sortida d'Estats Units de l'Acord de París és "més que un esdeveniment trist". "És un senyal d'abdicació de l'acció comuna per abordar el destí del nostre planeta", ha assenyalat. Així, Juncker ha garantit que la decisió de Trump "no significarà el final de l'Acord" i s'ha mostrat convençut que "farà que la resta del món estigui més unit i determinat cap a la implementació completa" del tractat contra el canvi climàtic. De la mateixa manera, el president de la Comissió Europea ha insistit que la UE no renegociarà els termes de l'Acord de París i ha emfatitzat que els 29 articles han de ser implementats. "L'acció climàtica no necessita més distraccions. Hem passat 20 anys negociant, ara és temps per a l'acció, és temps per a la implementació", ha indicat.

Després d'ell ha pres la paraula el líder del Partit Popular Europeu (PPE) a l'Eurocambra, Manfred Weber, que ha afirmat que la decisió dels Estats Units "incrementa la fermesa" amb la qual el bloc comunitari ha de perseguir els seus objectius climàtics. A més, l'alemany ha apuntat que Trump ha pres la decisió "contra els desitjos dels seus ciutadans" i a més ha opinat que es tracta d'un "pas històric erroni" amb el qual "no crearà un sol lloc de treball".

Continuar llegint la notícia completa: ecoticias.com (15 de juny de 2017)

 

Hawking acusa a Trump de portar la Terra al precipici

"Estem a prop del punt d'inflexió on l'escalfament global es torna irreversible. L'acció de Trump [de retirar als Estats Units de l'Acord de París] pot portar a la Terra al precipici, en el camí de convertir-se en un planeta com Venus, amb una temperatura de 250 graus i pluges d'àcid sulfúric ".

Amb aquestes paraules processades amb ajuda del seu ordinador personal, Stephen Hawking ha criticat el recent anunci del president dels Estats Units d'abandonar l'acord internacional adoptat a la capital francesa al desembre de 2015.

Les declaracions del científic viu més famós del món han estat recollides per BBC News coincidint amb la conferència pronunciada a la Universitat de Cambridge el diumenge 2 de juliol, en un acte de celebració del seu 75è aniversari (Stephen Hawking va néixer a Oxford el 8 de gener de 1942).

Foto: lavanguardia.com

El prestigiós físic britànic exposa en aquesta entrevista de BBC News seva profunda decepció i preocupació pel canvi climàtic i, especialment, per l'impacte negatiu que tindrà la decisió del president nord-americà, Donald Trump, de retirar-se de l'Acord de París.

"Negant l'evidència del canvi climàtic i retirar-se de l'acord de París, Donald Trump causarà un dany ambiental evitable al nostre bell planeta, posant en perill la naturalesa, per a nosaltres i els nostres fills", sentencia el físic Stephen Hawking.

Font: lavanguardia.com (4 de juliol de 2017)

 

Noruega retallarà dràsticament la seva ajuda a protecció de la selva amazònica

El país, principal finançador de programes per cuidar la regió natural, al·lega que la desforestació ha augmentat "sensiblement". Només el 2016, gairebé 8.000 km2 de selva -l'equivalent de la superfície de la Ciutat de Mèxic- van desaparèixer a causa de l'activitat ramadera i agrícola.

Noruega va advertir aquest divendres que la creixent desforestació provocarà el 2017 una reducció a la meitat de l'ajuda als programes de protecció de la selva amazònica, durant una visita del president brasiler Michel Témer al país.

A més, Noruega, principal finançador d'aquests programes, va advertir que en cas de seguir així, en un futur l'ajuda podria quedar reduïda a zero.

"He expressat la meva inquietud avui en relació al fet que la desforestació al Brasil va augmentar sensiblement", va declarar la primera ministra noruega Erna Solberg

Foto: elespectador.com

"Una acceleració documentada de la desforestació provocarà una reducció dels pagaments de Noruega", va a afegir durant una compareixença conjunta davant la premsa.

Noruega, que deu la seva prosperitat a la producció d'hidrocarburs, ha aportat fins al moment 1.100 milions de dòlars al fons de protecció de la selva amazònica creat pel Brasil en 2008 per a lluitar contra la desforestació, un dels factors que influeixen en l'escalfament global.

L'aportació anual de Noruega fluctua en funció del ritme de desforestació comparat amb la mitjana observada en la dècada anterior, segons un mètode de càlcul establert per les pròpies autoritats brasileres.

"El 2017, l'aportació es va a dividir més o menys per dos, fins i tot una mica més", va dir a la premsa la ministra noruega de Clima i Medi Ambient, Vidar Helgesen.

"De mitjan 2015 a mitjan 2016, es va registrar una acceleració de la desforestació. Això es tradueix en menys aportacions en 2017 ", va dir.

Després d'alguns progressos notoris, la desforestació es va accelerar en els dos últims anys al Brasil i va augmentar un 24% el 2015 i un 29% el 2016, segons dades oficials d'observació per satèl·lit.

En 2016, gairebé 8.000 km2 de selva -l'equivalent de la superfície de la Ciutat de Mèxic- van desaparèixer a causa de l'activitat ramadera i agrícola.

Durant diversos anys, l'aportació noruega va ser d'uns 1.000 milions de corones (uns 118 milions de dòlars al canvi actual) anuals.

Però el 2016 es va reduir a 850 milions de corones i aquest any la retallada serà encara major, va avisar Helgesen.

En una carta enviada aquest mes al seu homòleg brasiler José Sarney Filho, Helgesen va advertir que en el cas d'una nova acceleració de la desforestació, "fins i tot modesta", l'aportació noruega podria caure a zero.

"Si no es compleixen els objectius [...] hi haurà menys pagaments i arribat el cas cap", va confirmar per la seva banda la primera ministra Solberg, que va descartar qualsevol renegociació de l'acord amb el Brasil, vigent fins al 2020.

La primera ministre va assenyalar que "existeixen forces al Brasil que desitgen afeblir la legislació de medi ambient i reduir els espais protegits".

Els responsables brasilers afirmen per la seva banda que es mobilitzen per frenar la tendència negativa.

Témer, que va ser rebut amb petites manifestacions, va al·legar que va vetar en dues ocasions mesures que haurien reduït en unes 600.000 hectàrees les zones de protecció de la selva amazònica.

Per Greenpeace, es tracta de simples maniobres destinades a salvar les aparences. L'organització de defensa del medi ambient tem que el contingut d'aquestes mesures es reprengui en un proper projecte de llei.

Font: elespectador.com (23 de juny de 2017)

 

Unió Europea

Greenpeace acusa a la UE de no exigir al Japó protecció suficient per a las balenes

L'organització ecologista Greenpeace va publicar més de 200 pàgines de l'esborrany d'acord comercial que negocia la Unió Europea amb el Japó i va acusar a Brussel·les de no exigir al seu soci garanties suficients per a la protecció dels boscos i de les balenes.

Foto: efeverde.com

Els documents "revelen el fracàs de la UE per promoure alts estàndards mediambientals a través de la seva política comercial", va dir aquest divendres en un comunicat Greenpeace, que acusa també a Brussel·les de fer marxa enrere en la transparència de les negociacions i de deixar massa marge perquè les empreses demandin als governs europeus

Les 205 pàgines publicades daten d'entre finals de 2016 i principis de 2017, abans que comencés a l'abril la divuitena ronda de negociacions d'un acord de lliure comerç que va començar a negociar-se en 2013 i Brussel·les i Tòquio esperen tancar aquest any, també per pal·liar el dany que suposarà la retirada dels Estats Units de l'Acord d'Associació Transpacífico (TPP).

Desenvolupament Sostenible

Des de la Comissió Europea (CE) no comenten la filtració, però recorden que a l'hora de segellar acords comercials "principis com la transparència, la defensa dels estàndards europeus (socials, mediambientals i de protecció del consumidor), el dret a regular o el desenvolupament sostenible no són negociables ", segons va indicar un portaveu.

Afegeixen que la UE negocia amb el Japó un capítol de "desenvolupament sostenible" en qual s'abordaran temes mediambientals i que tots els tractats signats per Brussel·les garanteixen que es respecten les normes europees de protecció.

Greenpeace, no obstant, critica que la UE s'ha limitat a "exhortar" al Japó a lluitar contra el comerç il·legal de fusta o de flora i fauna, sense demanar-li prendre mesures concretes, malgrat que el país és un dels principals mercats per a aquestes importacions i no compta amb una regulació específica contra això.

Així mateix, assenyala la CE, desoint el Parlament Europeu, no ha abordat el tema de la caça de balenes en les negociacions comercials, malgrat que Japó és un dels tres països al món que encara pesquen aquests animals.

I critiquen que l'Executiu comunitari s'ha limitat a afirmar que el capítol de desenvolupament sostenible servirà com "una plataforma addicional per impulsar el diàleg i treball conjunt (...) en temes mediambientals".

Productes procedents de les balenes

La Comissió, per la seva banda, argumenta que la UE "ha prohibit les importacions de productes procedents de balenes des de fa més de 35 anys i això no canviarà" i defensen que Tòquio i Brussel·les aborden aquest tema en plataformes internacionals especialitzades, com la Comissió Balenera Internacional.

D'altra banda, Greenpeace denuncia que l'acord que les provisions que conté l'acord que permeten a les corporacions demandar als governs per protegir les seves inversions són "més febles" que les incloses en el tractat amb Canadà (ZETA), i limiten el dret dels estats a legislar per raons d'interès públic.

L'Executiu comunitari addueix que, tot i que aquest punt encara està negociant-se,, Brussel·les "vol un Sistema de Tribunals d'Inversions amb plenes funcions, amb jutges designats pels Governs, un tribunal d'apel·lacions i procediments transparents".

Continuar llegint la notícia completa: efeverde.com (24 de juny de 2017)

 

Brussel·les obre una investigació sobre l'última mina d'urani de la UE

La Comissió Europea ha obert una investigació a Espanya sobre la mina d'urani que una multinacional australiana intenta explotar en una comarca despoblada de Salamanca, a pocs quilòmetres de la frontera amb Portugal. Si s'arribes a inaugurar, seria l'única explotació a cel obert d'aquest mineral radioactiu a Europa occidental. Brussel·les investiga si el projecte compleix amb diverses disposicions de la normativa de la Unió Europea, entre elles la directiva de repercussions mediambientals i la directiva Hàbitats

La investigació s'ha obert "arran de diverses denúncies i preguntes escrites", assegura el comissari europeu de Medi Ambient, Karmenu Vella, en una resposta escrita al Parlament Europeu, a la qual ha tingut accés EL PAÍS.

La directiva Hàbitats protegeix els entorns naturals i les poblacions d'espècies silvestres de la Unió Europa. La directiva de repercussions mediambientals avalua els efectes de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient.

Foto: elpais.com

La resposta de Vella afirma que "d'acord amb la directiva Hàbitats, tot projecte que pugui tenir una repercussió significativa en un lloc Natura 2000 ha de ser objecte d'una avaluació apropiada", i afegeix que els països només poden donar la seva aprovació a un d'aquests projectes "si han comprovat que no incidirà de forma adversa en la integritat del lloc considerat".

La mina d'urani que pretén 'explotar l'empresa Berkeley afectarà a dues zones protegides per Natura 2000, la xarxa mediambiental europea: un LIC (lloc d'interès comunitari) i una ZEPA (zona d'especial protecció per a les aus). També hi ha constància a la zona de diverses espècies de fauna protegida, com la cigonya negra, el milà reial i l'aufrany, en perill d'extinció o qualificades de "vulnerables", segons admet la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) positiva que va donar al projecte la Junta de Castella i Lleó.

Espanya no ho ha notificat

La Comissió Europea també recorda en la seva resposta escrita que Espanya no ha complert amb la seva obligació d'informar correctament a Brussel·les d'un projecte d'aquestes característiques. La mineria d'urani és una operació que entra en l'àmbit d'aplicació de l'article 37 del tractat Euratom i, per tant, obliga l'Estat membre que concedeix la llicència a presentar tota la informació pertinent. "La Comissió ha recordat a Espanya aquesta obligació", assenyala la resposta, de data 26 de juny passat.

El comissari de Medi Ambient reitera més endavant que la Comissió "no ha rebut cap notificació d'acord amb l'article 37 del Tractat Euratom sobre el projecte de la mina d'urani de Retortillo". I afegeix que, atès que els materials radioactius naturals com l'urani també estan coberts per la directiva sobre normes de seguretat bàsiques, Brussel·les "avaluarà el compliment dels requisits d'aquesta directiva de qualsevol manera".

"La mina d'urani de Salamanca es converteix amb cada nova notícia en un crim més gran contra l'entorn i l'economia de la regió. La Comissió Europea ha hagut de recordar al govern d'Espanya que ha d'enviar la informació pertinent en matèria de protecció mediambiental i de la salut, cosa que encara no ha fet tot i que les obres ja s'han iniciat ", afirma Xabier Benet, eurodiputat de Podem que va fer la pregunta al Parlament Europeu.

Continuar llegint la notícia completa: elpais.com (5 de juliol de 2017)

 

França deixarà de vendre cotxes de gasolina i gasoil el 2040

França deixarà de vendre cotxes de gasolina i dièsel el 2040, ha anunciat avui el ministre de la Transició Energètica, Nicolas Hulot, dins del pla d'acció del Govern del president, Emmanuel Macron, contra el canvi climàtic.

Foto: efeverde.com

Hulot ha explicat, en conferència de premsa, que el seu Executiu ha decidit elevar l'ambició de França, que ja no serà com fins ara reduir a la quarta part les emissions de diòxid de carboni per a 2050, sinó "la neutralitat de carboni" per a aquesta data .

Això significa que, per a mitjans de segle, el nivell d'emissions no ha de superar el volum que podrà ser absorbit (per exemple, pels boscos) i posarà a França al costat dels pioners en marcar-se aquesta meta, que són Suècia i Costa Rica, va destacar.

Mentre arriba "la fi de la venda dels cotxes dièsel i de gasolina a l'horitzó de 2040", el ministre va dir que es crearà "una prima de transició" destinada a les persones amb pocs mitjans per incitar a la renovació del parc automobilístic i la substitució dels cotxes més antics i més contaminants.

"Accelerarem el moviment perquè els més modestos puguin comprar cotxes menys contaminants", ha argumentat.

Va confirmar l'anunci fet dimarts passat pel primer ministre, Edouard Philippe, en el sentit que "França ha decidit prohibir tot nou projecte d'exploració, i per tant d'explotació", de petroli, de gas o de carbó, per a això es presentarà un projecte de llei a la fi de l'estiu o començaments de la tardor.

Hulot va afegir que, tenint en compte l'esgotament dels jaciments estan actius actualment, "això conduirà al final de l'explotació" per a 2040.

França deixarà de produir electricitat amb carbó abans de 2022

En el cas del carbó, França deixarà de produir electricitat amb aquest combustible fòssil "d'aquí a 2022", la qual cosa significa el tancament de centrals que ara aporten un 5% del total.

Va posar l'accent que aquest procés es farà "acompanyant els assalariats que en resultaran afectats" per mitjà de "contractes de transició" "perquè no hi hagi perdedors".

En el terreny de les energies renovables, el titular de la Transició Energètica es va marcar l'objectiu de pujar el seu pes relatiu del 32% el 2030.

Font: efeverde.com (6 de juliol de 2017)

 

Oceana denuncia el "fracàs" de UE per reduir els nivells de sobrepesca

L'organització internacional Oceana ha denunciat aquest dijous 6 de juliol "la falta d'accions polítiques decisives" de la Unió Europea per "aturar la sobrepesca", i ha reclamat "un canvi" per gestionar millor els recursos pesquers.

Oceana assegura que els nivells de sobreexplotació al Mediterrani i al Mar Negre "segueixen en un estat molt negatiu". Així mateix, assenyalen que el 2015 "només s'havia reduït un 1%" els nivells de sobrepesca a l'Atlàntic. La Política Pesquera Comuna (PPC) fixa l'any 2020 com a data límit per acabar amb la sobrepesca i Oceana ha insistit que "el progrés realitzat fins ara resulta massa lent" per aconseguir els objectius legals.

Foto: europapress.es

El director executiu d'Oceana, Lasse Gustavsson, ha declarat que "la sobrepesca no és només un problema mediambiental, sinó també socioeconòmic". A més, ha subratllat que l' "única manera d'assegurar la viabilitat de més de 84.000 vaixells de la UE i 150.000 pescadors és situar els estocs pesquers en nivells saludables i sostenibles com més aviat millor".

La Sobrepesca al Mediterrani

Oceana ha reaccionat així a la recent publicació d'una anàlisi de la Comissió Europea sobre l'estat de l'aplicació de la PPC, en què reconeix, entre altres coses, la "dificultat" de reduir els nivells de sobrepesca a la Mediterrània i al mar Negre.

Segons dades de l'informe de l'organisme europeu, a la Mediterrània, els índexs de mortalitat per pesca actuals de poblacions com el lluç, el moll de roca, el rap negre i la maire han arribat a ser fins a sis vegades més alts que els recomanats per assolir els nivells de sostenibilitat requerits per la PPC.

A més, la Comissió Europea també reconeix en el seu informe que, "malgrat les recents millores, segueix sense conèixer-se la situació de moltes poblacions" de les aigües mediterrànies.

No obstant això, en termes generals, la publicació assenyala una "millora de l'equilibri entre la capacitat pesquera i les possibilitats de pesca". Segons l'informe, entre 2007 i 2015, la capacitat de la flota pesquera de la Unió Europea "va descendir gradualment". A més, assenyalen com avanç que, entre 2003 i 2015, la mitjana de la biomassa de la població a l'Atlàntic nord-oriental va augmentar un 35%.

Font: europapress.es (6 de juliol de 2017)

 

Brussel·les autoritza cinc nous transgènics de blat de moro i cotó per a alimentació y pinso

La Comissió Europea ha autoritzat aquest dimarts la comercialització de tres blats de moro i dos cotons transgènics per a alimentació i pinso en la Unió Europea, segons ha informat en un comunicat.

En concret, l'executiu comunitari ha renovat el permís del blat de moro MON 810 i ha autoritzat la comercialització d'altres dos blats de moro i dues cotons genèticament modificats. No obstant això, aquests permisos únicament es limiten a la seva comercialització i no inclouen el cultiu.

Brussel·les ha destacat que aquests cinc organismes genèticament modificats (OGM) han seguit tot el procés d'autorització, incloent una anàlisi científica favorable elaborat per l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA).

Foto: europapress.es

Els països del bloc comunitari van ser incapaços d'aconseguir una majoria suficient tant per aprovar com per rebutjar les cinc autoritzacions, el que va obligar la Comissió Europea a prendre una decisió al respecte.

Els permisos són vàlids durant un període de deu anys i obliguen que qualsevol producte elaborat a partir d'aquests transgènics haurà de complir les normes europees sobre etiquetatge i traçabilitat.

Font: europapress.es (4 de juliol de 2017)

 

Espanya

La temperatura de les aigües del Cantàbric i del Mediterrani arriba a màxims històrics

La boia de Tarragona ha registrat la temperatura més alta de la península en superar els 27ºC.

Foto: elpais.com

Les aigües del Cantàbric i del Mediterrani han registrat rècords històrics de temperatura aquest mes de juny, segons els mesuraments de la Xarxa de Boies d'aigües profundes de Ports de l'Estat i de la boia costanera a Barcelona.

Durant l'interval dels anys 2007 i 2017, i entre els dies 1 i 22 de juny de cada any, s'han observat pujades de temperatura que oscil·len entre els 0,5 i 2,5 graus centígrads. 

El major augment s'ha donat a la Mediterrània, on la boia de Tarragona va registrar una pujada de 2,53ºC en relació al juny de l'any passat, arribant a un rècord històric en superar els 27 ° C, la temperatura més alta registrada a tota la península.

Durant aquest mes de juny també s'han registrat màxims històrics en la boia de Cap Silleiro amb 19,9ºC i una pujada de fins a 1,25ºC en 2017. A la de Bilbao-Biscaia, que arribat als 23,5ºC, l'increment ha estat de 1,21ºC, mentre la boia de Cap de Gata va tornar a registrar, com en 2004, temperatures de 24,3ºC i una pujada de 2,48ºC.

Ana Casal, climatóloga de l'Aemet, explica que hi ha una anomalia en la temperatura de l'aigua del mar a totes les costes espanyoles i assenyala que fins i tot hi ha pujades d'entre 3 ºC i 3,5 ºC a mesura que s'allunya de la costa. "En general, l'aigua està més calenta a les zones de Múrcia, València i Alacant, mentre que a l'entrada de l'Estret es registren temperatures més amenes, d'entre 20ºC i 22ºC", comenta.

Casal explica que és possible que, en els mesos de setembre i octubre, la mar registri temperatures encara més elevades. "Al mar li costa molt retenir calor i refredar-se, per això, mentre que a terra es registren temperatures més altes al juliol i agost, a l'oceà això passa algun temps després".

José Luis Acuña, ecòleg marí i catedràtic de la Universitat d'Oviedo, alerta que aquest augment pot portar al declivi de poblacions de la fauna marina. "Al Cantàbric, on cada vegada hi ha més dies a l'any en què el mar supera els 20 ºC, els boscos de macro algues pràcticament han desaparegut en els últims deu anys", afirma. L'expert també explica que el canvi també pot suposar problemes per a espècies migratòries, com algunes tortugues del Mediterrani que es guien per la temperatura del mar.

Una altra conseqüència, assenyala Acuña, és l'arribada d'espècies invasores. "És possible que arribin poblacions afavorides per les altes temperatures. Al Cantàbric es comencen a veure peixos que són típics del sud", explica. Aquest problema és especialment greu al Mediterrani, on s'hi troben entre 775 i 1.000 espècies invasores, segons els estudis més recents.

Font: elpais.com (27 de juny de 2017)

 

Espanya, cap a la pitjor sequera en 20 anys

L'estiu va començar oficialment ahir a les 6.24 hores del matí, deixant enrere la primavera més calorosa mai registrada. Així ho certifiquen les dades recopilades a partir de 1965 per l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

Entre l'1 de març i el 31 de maig de 2017, es va registrar una temperatura mitjana de 15,4 graus, o el que és el mateix, 1,7 graus més que la mitjana en aquesta època de l'any.

Foto: elmundo.es

Una dinàmica que s'ha accentuat durant les primeres setmanes de juny. "Fins al dia 18, el mes registra fins a tres graus per sobre dels valors normals", va informar ahir en roda de premsa Anna Casals, portaveu de l'Aemet.

Segons les prediccions que utilitza l'Agència de Meteorologia, aquest estiu serà "molt càlid".

Aquest pronòstic es traduirà en termòmetres que marcaran entre mig i un grau per sobre de la mitjana durant aquesta època de l'any.

Malgrat no ser una dada especialment alt, Casals va destacar que "una petita variació de la temperatura mitjana en aquest sentit desemboca en canvi molt grans, de tal manera que les onades de calor seran més freqüents".

A banda d'aquesta tendència calorosa, l'altra característica de la primavera que s'acaba d'acabar ha estat el seu caràcter sec en termes generals. Tant és així que el maig es va tancar amb un 23% menys que les pluges mitjanes.

Al juny, les precipitacions "estan properes al valor normal per aquesta època de l'any, i s'espera que així continuï sent durant la resta de l'estiu", va apuntar Roser Botey, cap de l'àrea climatològica de l'Aemet. No obstant això, va precisar que "en ser mesos en els quals no sol ploure gaire, no esperem grans canvis en relació als registres actuals".

Des de la tardor, el nord i centre de la península ibèrica pateixen una reducció acusada de les precipitacions que ha desembocat en una sequera preocupant, especialment a les conques del Duero, del Tajo i del Cantàbric Oriental i Occidental.

De fet, segons expliquen fonts del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (Mapama) a aquest diari, la del Duero es troba en alerta i s'està tramitant l'aprovació d'un Reial Decret de sequera. Aquesta conca està actualment al 49% de la seva capacitat, mentre que en aquestes mateixes dates fa un any el percentatge era del 91%, i la mitjana dels últims deu anys és del 83,7%. Per esmentar un exemple, l'embassament d'Almendra (Salamanca), que té una capacitat de 2.586 hm3, a 20 de juny de 2017 estava al 39,83% de la seva capacitat -amb 1.030 hm3 d'aigua-, quan fa un any era del 97,87%.

L'estat de la conca del Tajo és similar: està al 49,6% de la seva capacitat, i fa un any estava al 72,9%. Un dels seus embassaments, el d'Entrepeñas (Guadalajara), està al 14,61% amb 122 hm3, i fa un any aquesta quantitat d'aigua era més del doble.

El 2% del PIB en perill

Aquesta situació podria derivar en una gran seqüència de sequera ibèrica, explica a EL MUNDO el geògraf de la Universitat d'Alacant, Jorge Olcina. "Seria una gran sequera que afectaria a tot el país, i el resultat del qual poden ser greus danys econòmics per a l'agricultura i restriccions d'aigua a les ciutats que tenen una planificació deficient del seu sistema de proveïment", indica. De fet, puntualitza que en aquest tipus de situacions es pot arribar a perdre entre l'1% i el 2% del PIB.

"Són grans seqüències que duren almenys tres anys, i amb greus efectes econòmics", explica. L'expert recorda que, en les últimes dècades, a Espanya s'han viscut dues grans sequeres a nivell nacional -la de 1981-1984 i la de 1992-95- amb aquestes característiques. "I tot apunta que al fet que aquesta podria derivar en una situació similar".

Continuar llegint la notícia completa: elmundo.es (22 de juny de 2017)

 

El Congrés demana reforçar la transparència del Consell de Seguretat Nuclear

La Comissió d'Energia del Congrés ha aprovat avui una iniciativa de Ciutadans per reformar el Consell de Seguretat Nuclear (CSN), amb mesures que "reforcin la transparència en la seva presa de decisions i la independència en l'elecció dels seus cinc consellers".

Foto: efeverde.com

La proposició no de llei ha tirat endavant amb 13 vots a favor (de Ciutadans i el PSOE) i 21 abstencions de la resta del grups, i proposa dotar al màxim òrgan regulador de la seguretat nuclear a Espanya d'un Estatut que inclogui mesures per reforçar " la seva independència del poder polític ", ha defensat la diputada de Ciutadans, Melissa Rodríguez.

Aquest estatut ha de recollir que els plens del regulador es transmetin en obert i en directe, i que posteriorment es publiquin els diaris de sessions d'aquestes reunions.

La iniciativa proposa també que cada presidència del CSN emeti un informe al final del seu mandat, i que el regulador disposi de "mecanismes d'autoavaluació de la institució", on es tinguin en compte les incidències i queixes sobre la seva tasca.

Una de les novetats de la iniciativa és que proposa un nou model d'elecció dels consellers, que ara es fa amb una proposta del Govern que ha de ser aprovada per tres cinquenes parts del Parlament.

El nou model segueix recollint que el Govern proposi els candidats, però introdueix la figura d'una comissió tècnica "independent" que els avaluï i doni o no el seu vistiplau, basant-se en "la capacitació, idoneïtat, independència, i imparcialitat" del candidat .

Si l'informe de la comissió tècnica cap a un candidat és favorable, el futur conseller ha de ser triat amb el vot de tres cinquenes parts dels diputats, mentre que si l'informe és negatiu el candidat serà eliminat i el Govern haurà de proposar-ne un de nou.

El CSN compta amb cinc consellers, una de les quals, Cristina Narbona deixarà el seu lloc el 30 de juny i haurà de ser rellevada amb el mètode encara vigent.

La Comissió d'Energia també ha aprovat una iniciativa de la diputada socialista Pilar Lucio per la qual tres dels grups majoritaris (PP, PSOE i Ciutadans) ha acordat "fixar una posició comuna en matèria d'energia i clima" i pactar conjuntament els objectius de la transició energètica.

Per fixar aquests objectius, els diputats han decidit crear una comissió d'experts "independents i de reconegut prestigi" que poden ser proposats pels grups polítics perquè elaborin un informe sobre els possibles escenaris de transició energètica, les alternatives existents i el seu cost i el presentin al Govern i al Parlament.

Podem s'ha abstingut a aquesta proposta en considerar que estava buida de contingut i no es fixava cap objectiu en concret.

Font: efeverde.com (22 de juny de 2017)

 

El bosc mediterrani es reduirà a matoll en 100 anys pel canvi climàtic

Una recerca de la Universitat de Còrdova (UCO), en col·laboració amb la de Wageningen als Països Baixos, ha revelat que el bosc mediterrani es reduirà pràcticament a matoll a 100 anys pels efectes del canvi climàtic, ja que, previsiblement, el fenomen de l'escalfament global conduirà al fet que en aquest període les temperatures augmentin de dos a tres graus centígrads i disminueixin les precipitacions.

Foto: ideasmedioambientales.com

Aquesta qüestió, segons ha informat la UCO, és la que va portar a un grup de recerca, liderat pel professor d'Ecologia, Rafael Villar, a estudiar minuciosament com reaccionen les plantes davant aquest augment de temperatura, com responen davant la sequera i com es recuperen les diferents espècies.

Aquest grup de científics ha centrat el seu estudi en un dels punts calents de la biodiversitat a Espanya, el bosc mediterrani. Segons la seva recerca, publicada recentment en un article de la revista 'Plant Biology', les espècies vegetals d'aquest 'hotspot' persisteixen a l'increment de temperatura i falta d'aigua regulant el temps que dediquen a realitzar la fotosíntesi.

És a dir, si el procés vital per a la planta, d'absorbir diòxid de carboni i expulsar aigua és una cosa habitual que desenvolupen durant la major part del dia, aquest es redueix a l'estiu i més en èpoques de sequera, principalment per estalviar aigua.

La planta absorbeix el C02 a través de l'obertura dels estomes de les fulles i alhora expulsa l'aigua a l'aire a través d'aquests mateixos estomes. A la primavera, aquesta "obertura de la planta a l'exterior" és elevada i la taxa de fotosíntesi és molt alta, a l'estiu els valors baixen i a la tardor, amb les pluges, la planta es recupera i creix.

D'aquesta manera, en èpoques de sequera, les plantes redueixen dràsticament aquesta obertura a l'exterior a dues hores al dia i ho fan a primera hora del matí. Si féssim un paral·lelisme amb els humans, el mecanisme de defensa de la planta davant la sequera és menjar només una vegada al dia. Ara bé, aquesta reducció del temps en què les plantes realitzen la fotosíntesi no afecta igual a totes les espècies.

La recerca coordinada pel professor Villar determina que mentre el matoll, especialment les estepes, pateixen molt la sequera, perdent fins i tot moltes fulles, amb la pluja són les primeres que es recuperen. El matoll té més plasticitat fenotípica, fet que li permet modificar amb facilitat les seves característiques i adaptar-se a les condicions ambientals del moment. A això s'hi suma, per afavorir la permanència de la seva espècie, l'estratègia de les estepes de colonitzar ràpidament el terreny, sent les primeres espècies a colonitzar després d'un incendi o una sequera.

No obstant, segons el mateix estudi, la reacció dels arbres del bosc mediterrani, no és la mateixa. Així, les sureres no tenen tanta plasticitat fenotípica i encara que no pateixen tant la sequera i es mantenen més constant davant els canvis estacionals, la recuperació és més lenta. Això, unit al fet que per produir llavors necessiten entre 20 i 30 anys d'edat i que aquestes llavors només persisteixen uns mesos i, a més, és aliment de moltes espècies animals i desapareixen amb rapidesa, els fa ser una espècie vulnerable per la seva conservació de cara al proper segle .

Amb aquestes dades, segons la recerca objecte de l'article de 'Plant Biology', el bosc mediterrani partirà molt més les conseqüències del canvi climàtic que el matoll propi d'aquest ecosistema. En uns 100 anys aquest paisatge es transformarà i serà predominantment de matoll, ja que les espècies típiques de la zona, com l'arboç o l'alzina surera, aniran desapareixent. A aquesta disminució d'espècies també hi contribuirà l'epidèmia de la seca, un problema que ara com ara porta de cap als propietaris de les deveses.

Font: lavanguardia.com (20 de juny de 2017)

 

Els Parcs Nacionals disposaran de 160.000 euros per a adaptar-se al canvi climàtic

La Fundació Biodiversitat i l'Organisme Autònom de Parcs Nacionals (OAPN) han signat conveni en el marc del projecte europeu 'Life Shara' amb l'objectiu d'adaptar-se a l'efecte del Canvi Climàtic, gràcies a un pressupost que ascendeix a un total de 157.621 euros, segons recull aquest divendres 7 de juliol el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

La Fundació Biodiversitat serà l'entitat coordinadora i encarregada de distribuir les quantitats corresponents als beneficiaris associats, és a dir, als diferents parcs nacionals d'Espanya, en proporció a la seva participació en el projecte, que estarà finançat amb 78.264 euros per la Comissió Europea, tal com assenyala el BOE.

Font: europapress.es

En els projectes es podrà recórrer també als serveis de subcontractistes per a la realització de tasques específiques i durant períodes determinats, però aquests no rebran la consideració de beneficiari associat, segons s'aclareix en els termes del conveni.

Segons s'explica en l'acord, ambdues parts es comprometen a permetre al personal de la Comissió Europea ia les persones autoritzades per ella l'accés adequat als llocs o locals on s'estigui duent a terme el projecte ia tots els documents referents a la seva gestió tècnica i financera.

Com explica la Fundació Biodiversitat, que té en marxa altres acords "Life Shara" amb altres entitats, Espanya és un país "altament vulnerable al canvi climàtic" i, com a conseqüència d'aquesta "elevada vulnerabilitat", l'avaluació d'impactes i l'adopció de mesures d'adaptació al canvi climàtic "és un objectiu prioritari".

El projecte "Life-Xara" (Sharing Awareness and Governance of Adaptation to Climate Change in Spain), té com a objectiu enfortir la governança de l'adaptació al canvi climàtic i incrementar la resiliència enfront d'aquest fenomen a Espanya i Portugal, en línia amb l'Estratègia Europa d'Adaptació i compta amb un pressupost de 1.569.139 euros, un 60 per cent provinent de fons europeus.

El Programa de Medi Ambient i Acció pel Clima "Life" és l'instrument financer de la Unió Europea dedicat al medi ambient per al període 2014-2010. El seu objectiu general és catalitzar els canvis en el desenvolupament i l'aplicació de les polítiques per assolir els objectius mediambientals i climàtics de la UE.

Font: europapress.es (7 de juliol de 2017)

 

 

Catalunya

El Sol es de tothom: Reclama el teu dret a l'energia neta

Avui estic amb 28 activistes de Greenpeace a Barcelona dibuixant amb més de 2000 litres de pintura ecològica un sol gegant en plena Avinguda Diagonal per celebrar, en el dia amb més hores de llum de l'any, que el Sol és de tothom. Ens regala incansable cada any energia suficient per satisfer més de 5.000 vegades les necessitats energètiques de la població mundial de forma gratuïta, i ho fa sense mirar lloc, raça, idioma o classe social.

Foto: greenpeace.org

Durant la Cimera del clima del 2015 a París, vam convertir per primera vegada la rotonda de l'Arc de Triomf en un sol gegant per impulsar un sistema energètic 100% renovable. Avui ho repliquem a Barcelona com a recordatori al Govern espanyol i a les institucions de la Unió Europea del seu compromís per lluitar contra el canvi climàtic. D'una banda celebrem l'abundància dels recursos renovables, que són més que suficients per cobrir totes les necessitats energètiques del món i per donar accés a l'energia a més de 1.200 milions de persones que encara no en tenen.

Però també alertem de la posició nacional i internacional del Govern d'Espanya, que primer va frenar les renovables, després va imposar l'Impost al Sol i ara intenta pressionar a la Unió Europea per tancar clàusules que li permetin incomplir impunement els nous objectius de renovables per al 2030 que s'estan negociant a Brussel·les.

D'aquesta manera, el Govern dóna l'esquena a una de cada tres persones que podrien participar activament en la generació d'energia produint la seva pròpia electricitat de forma individual o col·lectiva amb renovables aconseguint generar gairebé la meitat de l'electricitat necessària a Espanya al 2050.

La transició energètica ja ha començat a nivell global i és imparable. La qüestió és com la gestionarem. Perquè aquesta transició ocurri prou ràpid com per salvar el clima hauran de sumar-se milions de persones produint i intercanviant energia neta. Deixar a la ciutadania fora de la transformació energètica simplement no és una opció perquè és un dret, al contrari del que pretén el Govern espanyol amb la seu impost al Sol.

I podem anar més enllà: si el Sol és de totes les persones, per què hauríem de seguir acceptant que l'energia, que és un dret, es gestioni únicament des de l'actual sistema corporatiu basat en els combustibles fòssils, la nuclear i regit per criteris opacs? Sota l'òptica de les energies renovables distribuïdes cauen les premisses per les que semblava impossible un sistema que posa a les persones, el planeta i a la justícia econòmica al centre. És una altra manera de pensar l'energia: l'energia com a dret ciutadà i no com a mer producte mercantilitzat amb el qual uns pocs fan molts diners.

Continuar llegint la notícia completa: greenpeace.org (21 de juny de 2017)

 

Tots els catalans respiren aire contaminat, segons un informe ecologista

Ecologistes en Acció alerta que les administracions no fan prou per reduir la pol·lució generalitzada a l'àrea metropolitana i tampoc en altres punts del territori.

Els 7,5 milions d'habitants de Catalunya van respirar aire contaminat durant 2015.

Així ho indica l'Informe anual de qualitat de l'aire d'Ecologistes en acció, que conclou que la totalitat de la població i del territori de Catalunya van estar exposats a uns nivells de contaminació que superen les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).  

Foto: diarimes.com

«El repunt del trànsit i el frau en les emissions dels automòbils, l'augment del trànsit marítim i l'aposta per la incineració de residus i les energies brutes en detriment de les renovables» són les principals causes d'un problema que afecta la salut de la ciutadania, però també als cultius i espais naturals. L'informe elaborat per Ecologistes en Acció analitza les dades recollides en 120 estacions oficials de mesurament de tot Catalunya, i 580 a la resta de l'estat.

L'informe d'Ecologistes en Acció pren com a referència els valors màxims de contaminació recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'objectiu a llarg termini per protegir la vegetació establert per la Unió Europea. D'acord a aquests nivells, l'aire contaminat va afectar el 2015 a la totalitat de la població i del territori de Catalunya.

Al 2015 s'ha produït un augment general dels nivells de contaminació de partícules en suspensió (PM10 i PM2,5), diòxid de nitrogen (NO2), ozó troposfèric (O3) i diòxid de sofre (SO2), el primer des del inici de la crisi econòmica el 2008. la contaminació generada des de l'àrea metropolitana de Barcelona, ​​les autovies i autopistes i la zona industrial del Camp de Tarragona s'estén pel territori afectant zones més allunyades i rurals en forma d'ozó troposfèric.

Si es prenen els valors límit establerts per la normativa espanyola i europea, més laxos que les recomanacions de l'OMS, la població que respira aire contaminat per sobre dels límits legals seria de 5 milions d'habitants en l'àrea de Barcelona, ​​al Vallès, Baix Llobregat, la plana de Vic, l'Alt Llobregat, al Prepirineu, les terres de Ponent i les terres de l'Ebre. La superfície exposada a nivells de contaminació que excedeixen dels legalment permesos per protegir els cultius agrícoles i els ecosistemes naturals arriba als 24.000 quilòmetres quadrats, gairebé tres quartes parts del territori català.

L'ozó troposfèric és el contaminant que presenta una major extensió i afectació en la població, amb uns nivells que es mantenen estacionaris o fins i tot a l'alça. Això es deu a l'increment de les temperatures mitjanes i de les situacions meteorològiques extremes (onades de calor) durant l'estiu, com a resultat del canvi climàtic. Durant l'any 2015 els nivells d'ozó van augmentar per la major calor amb respecte als de 2014, de manera que tota la població i el territori de Catalunya han seguit exposats a concentracions d'ozó perilloses per a la salut humana i vegetal.

Continuar llegint la notícia completa: diarimes.com (6 de juliol de 2017)

 

El Govern amplia a més vehicles poc contaminants la gratuïtat dels peatges

El Govern català ha ampliat la gratuïtat dels peatges per als vehicles elèctrics purs a altres modalitats de cotxes poc contaminants, com els híbrids endollables i els d'hidrogen.

Foto: eldiario.es

Fins ara només els vehicles elèctrics purs tenien gratuïts els peatges de les carreteres de la Generalitat.

La Generalitat considera que amb aquesta decisió, presa avui per l'Executiu català en la seva última reunió, contribuirà a millorar la qualitat de l'aire "i a estimular que la indústria de l'automòbil fabriqui vehicles més nets".

En concret, tindran els peatges gratuïts els elèctrics purs, els elèctrics d'autonomia extensa, els d'hidrogen, i els híbrids endollables amb autonomia mínima de 40 quilòmetres, incloses les motocicletes.

L'Executiu ha suprimit els descomptes per a tots els vehicles dièsel i biodièsel, i als de gasolina que no compleixin els criteris de la normativa Euro 6.

A més gaudiran d'una bonificació del 30% els vehicles híbrids endollables amb autonomia elèctrica inferior a 40 quilòmetres i els híbrids no endollables, així com els de gas natural, gas liquat del petroli, o el biogàs, la gasolina o el bioetanol.

Per beneficiar-se d'aquests descomptes, els ciutadans que condueixin turismes, vehicles comercials lleugers i les motocicletes hauran d'inscriure i seguir les instruccions al portal de tràmits de la Generalitat.

Font: eldiario.es (20 de juny de 2017)

 

Els boscos catalans afronten l'estiu amb un notable estrès hídric

El risc d'incendi forestal a Catalunya s'ha disparat en el transcurs de les últimes setmanes a causa de l'escassetat de pluges i la calor, però la situació encara no és de perill extrem perquè els boscos, o almenys bona part dels boscos, mantenen reserves de l'hivern. "Tot i que no podem abaixar mai la guàrdia, el nivell d'humitat és encara bastant acceptable", resumeix Montserrat Barniol, directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, de la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat. Les pluges, això sí, serien molt ben benvingudes.

Des de l'any 2012, quan un gran incendi va afectar l'Alt Empordà, amb quatre víctimes mortals i 13.000 hectàrees cremades, les temporades següents han sigut a Catalunya d'una relativa bonança.

"Hem d'estar vigilants-prossegueix Barniol- perquè entrem en la pitjor època de l'any amb un notable estrès hídric". De fet, els mapes que elabora diàriament la Conselleria d'Agricultura mostren que la situació és de "perill alt" a diverses comarques de la Catalunya central, el sud de Tarragona i el Baix Empordà. Les previsions a llarg termini, que sempre cal observar amb cautela, indiquen que aquest estiu serà més càlid que la mitjana de les últimes dècades

"Els incendis són inherents al nostre clima i és molt possible que el risc augmenti en els propers anys a causa del canvi climàtic, de manera que la millor arma és la prevenció, incloent-hi l'educació ambiental", insisteix Barniol. La directora general destaca el desbrossament de vorals en camins i de perímetres protectors en urbanitzacions i nuclis de població "amb l'objectiu de rebaixar la massa combustible". 

Foto: elperiodico.com

Segons dades de l'any passat, el cos d'Agents Rurals va realitzar 24.500 actuacions en activitats i infraestructures generadores de perill, com línies elèctriques i àrees recreatives. Agricultura destina aquest any 15 milions d'euros a la prevenció.

Queixes dels propietaris

Menys entusiasta es mostra Josep Maria Tusell, responsable tècnic del Consorci Forestal de Catalunya, que agrupa els propietaris de boscos. "Estem a la cua en prevenció per falta de pressupost", denuncia. Tusell atribueix la "falta de gestió" que pateixen molts boscos a causa de la poca rendibilitat de la fusta. L'especialista lamenta, per exemple, les dificultats que té el sector de la biomassa per prosperar, la disminució de l'us de la fusta en la construcció i l'espoli de pinyes o bolets que pateixen molts propietaris. "Els boscos produeixen molts beneficis socials, però això no reverteix en el seu manteniment".

Font: elperiodico.com (19 de juny de 2017)

 

La Generalitat suprimeix els descomptes per als cotxes dièsel en els seus peatges

Els vehicles dièsel i biodièsel, inclosos els motors amb baixes emissions de diòxid de carboni (CO2), perdran els descomptes dels què gaudien a les autopistes propietat de la Generalitat i, en canvi, ara tindran bonificacions els híbrids, els d'hidrogen i els de gas natural, entre uns altres, segons ha aprovat aquest matí el Govern català. La Generalitat ha actualitzat un decret de l'any 2011 per adaptar-lo a la nova normativa comunitària Euro 6, més estricta pel que fa al control de partícules contaminants.

"Els nous criteris ajudaran a millorar la qualitat de l'aire, la salut de les persones i a estimular la indústria de l'automòbil perquè desenvolupi vehicles més nets", ha subratllat el Departament de Territori i Sostenibilitat en una nota informativa. Les autopistes afectades són la C-16 (Terrassa-Manresa, Túnels de Vallvidrera, Túnel del Cadí), C-32 (diversos peatges en els trams sud i nord) i C-33 (Mollet).

Foto: elperiodico.com

Les autopistes de la Generalitat seguiran sent gratuïtes per als vehicles elèctrics purs i, a més, ara també tindran el descompte total els cotxes d'hidrogen, els elèctrics d'autonomia estesa i els híbrids endollables amb una autonomia d'almenys 40 quilòmetres, incloses les motocicletes. Per acollir-se als descomptes cal portar al vidre davanter l'etiqueta acreditativa i donar-se d'alta al portal ecoviaT.

Ni tan sols els "Eco"

En canvi, se suprimeixen les bonificacions del 30% de què gaudien tots els vehicles dièsel i biodièsel amb categoria Eco, és a dir, amb emissions inferiors als 108 grams de CO2 per quilòmetre. Segons dades de la Generalitat, a l'abril hi havia a Catalunya 2.222 vehicles d'aquest tipus. També s'eliminen els descomptes per als cotxes de bioetanol i de gasolina que no siguin Euro 6. Els descomptes per als dièsel amb baixes emissions no es van instaurar com a eina de lluita contra la contaminació, sinó contra el canvi climàtic.

Les noves bonificacions entraran en vigor l'endemà de la publicació de la modificació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), prevista per als pròxims dies.

"Els canvis en el sistema de bonificacions responen a la necessitat d'actualitzar-segons els requisits d'emissions més estrictes que va fixar la normativa comunitària Euro 6. Igualment, la persistència d'una deficient qualitat de l'aire, amb les repercussions que comporta per a la salut de les persones, juntament amb els avenços tecnològics experimentats en els últims anys, aconsellaven la seva revisió ", conclou el Departament de Territori.

Font: elperiodico.com (20 de juny de 2017)

 

CEDAT

La Professora María Marqués imparteix un seminari sobre crim ambiental transnacional a la National University Singapore

Amb el títol "The Harmonization of national legal frameworks as a strategy to address transnacional organized environmental crime", el passat 14 de juny Maria Marquès va impartir un seminari centrat en l'anàlisi de les estratègies plantejades internacionalment per fer front al crim ambiental transnacional

Con el título "The harmonization of national legal frameworks as a strategy tono address transnational organized environmental crime", el pasado 14 de junio María Marqués impartió un seminario centrado en el análisis de las estrategias planteadas internacionalmente para hacer frente al crimen ambiental transnacional. En particular, el seminario trató la viabilidad de la armonización de marcos legales y de sanciones penales a nivel global, a partir de los resultados obtenidos hasta ahora en esta materia a la Unión Europea.

Foto: cedat.urv

Maria Marquès va ser convidada a impartir el seminari en el context d'una estada de recerca a l'Asian-Pacific Centre for Environmental Law de la National University of Singapore. L'estada té com a objecte l'anàlisi d'aquesta mateixa qüestió en el marc de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN).

Font: cedat.cat (20 de juny de 2017)

 

Green Sessions "La Sal de la Tierra"

La AAEDAT- Associació d'Alumnes i Exalumnes de Dret Ambiental de Tarragona, el CEDAT - Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona, i Enginyeria Siin Fronteres, van celebrar el 27 de juny de 2017 a la Sala de Vistes del Campus Catalunya de la URV una de les Green Sessions, aquest vegada titulada "la Sal de la Terra"

Foto: evensi.com

"Des de fa quaranta anys, el fotògraf Sebastião Salgado recorre els continents intentant captar els canvis de la humanitat. Ha estat testimoni de grans esdeveniments que han marcat la història recent: conflictes internacionals, fam, èxodes, etc. No obstant això, ara decideix visitar territoris verges amb grandiosos paisatges i fauna i flora exòtiques. Es tracta d'un gran homenatge fotogràfic a la bellesa del planeta. Participen en el projecte el seu fill Julián i Wim Wenders, també fotògraf. "

El documental "La sal de la Terra" va ser guardonat amb el Premi del Públic a Sant Sebastià i el Premi Especial del Jurat a Cannes entre d'altres, la projecció va acabar amb un invitació a discutir el documental.  Va ser una experiència enriquidora des del punt de vista acadèmic i personal per als assistents.

Font: evensi.com (27 de junio de 2017)

 

X Seminari Internacional: "Estado de Direito Socioambiental - La trobada de solucions per a les crisis climàtiques, socials y jurídiques"

El 29 i 30 de juny de 2017 es va dur a terme el X Seminari Internacional "Estat de Dret Socioambiental - La trobada de solucions per a les crisis climàtiques, socials i jurídiques. 

Es va desenvolupar a la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, i la seva realització va córrer a càrrec de l'CEDAT - Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili, l'Institut de Ciències Jurídic-Polítiques i el Centre d'Investigação de Direito Públic de la Facultat de Direito de la Universidade de Lisboa, i l'Escola Superior da Magistratura Tocantinense.  

Foto: cedat.urv

Va comptar amb el suport de CAPES, UNIFOR, el Ministeri d'Economia i Competitivitat del Govern d'Espanya, el Fons Europeu de Desenvolupament Regional "Una manera de fer Europa" de la Unió Europea, el Conselho Nacional de Pesquisa e Pos-Graduação em Direito CONPEDI i l'Editora Lumen Juris.

Dins dels temes tractats en els diferents panells es trobaven: "Pobles Indígenes i Canvi Climàtic, el Cas dels Sarayaku" a càrrec de la Dra. Malka San Lucas del CEDAT-URV; "Acordos de Cooperaçao Intergovernamentais i Eficiència dóna Gestao Pública: Experiències Internacionais" a càrrec de Thamara Strelec de la Pontifícia Universidade Catòlica de Campinas; "Ruptures Democràtiques i a Jurisdiçao constitucional" a càrrec de Bernardo Gonçalves Fernandes d'UFMG; "L'Acció Popular en Defensa del Medi Ambient" a càrrec de la Dra. Susana Borràs Pentinat de l'CEDAT-URV; "Les Migracions Climàtiques a la Cruïlla de la Crisi Global: Una Proposta de protecció jurídica" a càrrec de la Dra. Beatriz Felipe del CEDAT-URV; i "La Geopolítica Climàtica i els Nous Reptes de la Humanitat" a càrrec del Dr. Ernani Contipelli de Unichapeco; entre d'altres.

Per part del CEDAT, els doctorands que van presentar els seus articles científics van ser: Jeronimo Basilio Sao Mateus amb la seva recerca "La sacralitat de la Terra en el Sistema Interamericà de Drets Humans"; Lorena Martínez amb la seva recerca "ODS 17. Promoure la inversió (estrangera) per finançar el desenvolupament sostenible als països en desenvolupament - Un debat sobre la seva idoneïtat"; i Stephanie Victòria Ascencio Serrato i Itzel Ramos Olivares amb la seva recerca "Polítiques Climàtiques a Mèxic i Dret al Desenvolupament: Alguns Punts de Desencuentro".

Com a activitat complementària al Seminari, es va realitzar el Llançament de l'obra: Diàleg Ambiental, Constitucional i Internacional Volums 7 i 8.

Font: cedat.cat (29 de juny de 2017)

 

La Dra. Isabel Vilaseca guanya la Beca post doctoral "Irla d'Anàlisi y Pensament Social"

La beca, convocada per la Fundació Josep Irla, està dotada amb 35.000 euros. El projecte, que desenvoluparà a la Universitat Rovira i Virgili (URV), es titula "Consultes populars sobre decisions públiques amb efectes multiespacials i transgeneracionals: qüestions sobre legitimitat i la delimitació del demos".

Foto:cedat.urv

El projecte s'emmarca en el grup de recerca "Territori, ciutadania i Sostenibilitat", dirigit pel Dr. Antoni Pigrau Solé, Catedràtic de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la URV.

Vila-seca proposta abordar, des d'una perspectiva jurídic-filosòfica, un seguit de qüestions problemàtiques referents a la legitimitat de la ciutadania per participar mitjançant consultes populars dirigides a sotmetre a votació un determinat tipus de decisió pública, arran de casos polèmics com el Barcelona World.

 

El projecte analitzarà decisions en què es posen en joc i en tensió diversos elements normatius legitimadors de democràcies liberals, com ara l'augment del benestar, la cerca d'un determinat equilibri amb l'entorn o la cerca de justícia social. L'autora del projecte es planteja si és legítim sotmetre a votació ciutadana, referendària o consultiva, aquest tipus de decisions; i quin demos hauria d'estar legitimat per decidir o ser consultat. El projecte analitzarà deu casos de propostes o convocatòries de consultes populars articulades en forma de votació.

Isabel Vilaseca s'ha doctorat recentment en Dret Ambiental a la URV, amb una tesi titulada "Democracia ambiental: una alternativa a la crisis civilizatoria del capitalismo tardío". 

Ha estat investigadora predoctoral al Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT) de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La investigadora ha fet estades internacionals a Equador, Colòmbia i França.

Font: cedat.cat (3 de juliol de 2017)

NORMATIVA

Unió Europea

Decisió (UE) 2017/939 del Consell, de 11 de maig de 2017, relativa a la celebració, en nom de la Unió Europea, del Conveni de Minamata sobre el Mercuri.

Per a més informació: DOUE  L Núm. 142, de 2 de juny del 2017, pàgines 4 a 39 (35 pàgines)

Reglament (UE) n ° 652/2014 del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de maig de 2014 , pel qual s'estableixen disposicions per a la gestió de les despeses relatives a la cadena alimentària, la salut animal i el benestar dels animals, i relatius a la fitosanitat i als materials de reproducció vegetal.

Per a més informació: DOUE L Núm. 189, de 27 de juny de 2017, pàgines 1 a 32 (32 pàgines)

Reglament (UE) 2017/852 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de maig de 2017, sobre el mercuri i pel qual es deroga el Reglament (CE) n.° 1102/2008.

Per a més informació: DOUE  L Núm. 137, de 24 de maig de 2017, pàgines de 1 a 21 (21 pàgines)

Decisió (UE) 2017/848 de la Comissió, de 17 de maig de 2017, per la qual s'estableixen els criteris i les normes metodològiques aplicables al bon estat mediambiental de les aigües marines, així com especificacions i mètodes normalitzats de seguiment i avaluació, i per la qual es deroga la Decisió 2010/477/UE.

Per a més informació: DOUE  L Núm. 125, de 18 de maig de 2017, pàgines 43 a 74 (31 pàgines)

 

Reglament (UE) 2017/997 del Consell, de 8 de juny de 2017, pel qual es modifica l'annex III de la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell en el que concerneix a la característica de perillositat HP 14 «Ecotòxic».

Per a més informació: DOUE  L Núm. 150, de 14 de juny de 2017, pàgines 1 a 4 (4 pàgines)

 

Espanya

Ordre PRA/321/2017, de 7 d'abril, per la qual es regulen els procediments de determinació de les emissions dels contaminants atmosfèrics SO2, NOx, partícules i CO procedents de les grans instal·lacions de combustió, el control dels instruments de mesura i el tractament i remissió de la informació relativa a aquestes emissions.

Per a més informació: BOE Núm. 87, de 12 d'abril de 2017, pàgines 28973 a 28991 (19 pàgs.)

Llei 3/2017, de 2 de maig, de regulació dels senders de la Comunitat Autònoma d'Andalusia.

Per a més informació: BOE Núm. 130, de 1 de juny de 2017, pàgines 44518 a 44520 (3 pàgs.)

Llei de Cantàbria 5/2017, de 15 de maig, de modificació de la Llei de Cantàbria 2/2001, de 25 de juny, d'Ordenació Territorial i Règim Urbanístic del Sòl de Cantàbria.

Per a més informació: BOE Núm. 135, de 7 de juny de 2017, pàgines 46273 a 46278 (6 pàgs.)

 

Catalunya

Llei 5/2017, de 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni, a Catalunya.

Per a més informació: DOGC Núm. 7340, de 30 de març de 2017

Ordre ARP/122/2017, de 13 de juny, per la qual es regulen els instruments d'ordenació forestal a Catalunya.

Per a més informació: DOGC Núm. 7393, de 19 de juny de 2017

JURISPRUDÈNCIA

Unió Europea

Sentència del Tribunal General, d'11 de maig de 2017, que desestima recurs d'anul·lació contra la Decisió de 12 de desembre de 2014, de l'Agència Europea de Substàncies Químiques (ECHA), completant l'entrada de la substància DEHP en la "llista de substàncies preocupants" del Reglament REACH amb la seva identificació com alterador endocrí de risc ambiental greu.

Font: InfoCuria Jurisprudència del Tribunal de Justícia

Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de 26 d'abril de 2017, que declara l'incompliment per Alemanya de l'art. 6.3 de la Directiva 92/43 (hàbitats), en autoritzar la construcció d'una Central de carbó (Moorburg) fora de Natura 2000 sense avaluar degudament las seves repercussions en diverses zones incloses a la Xarxa.

Font: InfoCuria Jurisprudència del Tribunal de Justícia

Sentència del Tribunal de Justícia de 27 d'abril de 2017 (procediment prejudicial) sobre l'art. 5 del Reglament 1907/2006, de control de substàncies químiques (REACH): poden exportar-se fora de la Unió Europea substàncies químiques importades encara que no hagin estat degudament registrades davant l'Agència Europea de Substàncies y Mescles Químiques (ECHA).

Font: InfoCuria Jurisprudència del Tribunal de Justícia

Sentència del Tribunal de Justícia de 1 de juny de 2017 (qüestió prejudicial d'interpretació) sobre la Directiva 2004/35, de responsabilitat mediambiental, relativa a la seva aplicació temporal (art. 17), al concepte de "dany mediambiental" (art. 2) i l'accés a la justícia (art. 12.1).

Font: InfoCuria Jurisprudència del Tribunal de Justícia

 

Espanya

Sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Astúries de 3 d'abril de 2017 (Sala de lo Contenciós-Administratiu), sobre Caça; Espècies amenaçades; Fauna; Ramaderia; Llops; Medi rural; Protecció d'espècies.

Font: Poder Judicial

Sentència del Tribunal Suprem de 24 d'abril de 2017 (Sala Contenciosa Administrativa), sobre  Costes; Dret de propietat; Espais naturals protegits; Ordenació dels recursos naturals.

Font: Poder Judicial

Sentència del Tribunal Suprem de 17 de maig de 2017 (Sala Contenciosa Administrativa), sobre Declaració d'impacte ambiental y Avaluació d'impacte ambiental (EIA).

Font: Poder Judicial

Sentència del Tribunal Suprem de 25 de maig de 2017 (Sala Contenciosa Administrativa), sobre Règim Retributiu; Energies renovables, Cogeneració i Responsabilitat patrimonial de l'administració.

Font: Poder Judicial

Sentència del Tribunal Suprem de 27 de juny de 2017(Sala Contenciosa Administrativa), d'Impugnació del RD 413/2014 i de l'Ordre IET 1045/2014, sobre energies renovables.

Font: Poder Judicial

ARTICLES

Zarrabeitia Bilbao, Enara; i altres (2016). Marc Jurídic de l'extracció d'hidrocarburs mitjançant fractura hidràulica en la Comunitat Autònoma del País Basc.

Passos Gomes, Viviane (2017). El règim jurídic del canvi de cultius per al millor aprofitament de las aigües de la conca alta de Guadiana.

Farbiarz Mas, Alexandra (2017). Aspectes ambientals de la guia d'informes no financers llançada per la Comissió.

Fernández Ontiveros, Ricard (2017).  Una política pública contra la pobresa energètica.

PUBLICACIONS DE MEMBRES DEL CEDAT

Ascencio Serrato, Stephanie Victoria; y otros (2017) Dossier Cambio Climático: El cambio climático como amenaza para Michoacán; De la respuesta internacional a la nacional.  La política del cambio climático de México; y Adaptación: capacidades necesarias y retos por superar.  Revista CTEC Divulgar para Transformar.  Año 8. Número 17.

Borrás Pentinat, Susana (2017) AAEDAT: The permanent network of international relations on environmental matters at the Uniersitat Rovira i Virgili.  En: Comprehensive Internationalisation at the URV Examples of good practices at the Universitat Rovira i Virgili.  URV Publicaciones.

Gifreu Font, Judith (2017) Incidencia y desarrollo de la Ley de Suelo de 2007 en punto al desarrollo urbanístico sostenible y la garantía del derecho a la vivienda.  Práctica Urbanística, 146. p. 1-17.

De la Varga Pastor, Aitana (2017) Análisis jurídico de la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental y de las competencias autonómicas en materia de EIA de proyectos.  Revista d'Estudis Autonòmics i Federals, num 25, abril 2017, p.11-50.

PUBLICACIONS DE RECENT ADQUISICIÓ

Martín García, Benigno.  La Protección penal de medio ambiente y su relación con la seguridad pública y los derechos fundamentalesMadrid: Dykinson, 2017

Serrano Tárraga, María Dolores; y otros.  Tutela penal ambiental3a. Ed. Madrid: Dykinson, 2017

Sobrido Prieto, Marta. Espacios polares y cambio climático: desafíos jurídico-internacionalesValencia: Tirant lo Blanch, 2107

Villán Durán, Carlos; Faleh Pérez, Carmelo. El Sistema Universal de Protección de los Derechos Humanos: Su Aplicación en España. Madrid: Tecnos, 2017.

 
Si no desitja seguir rebent aquest bulletí: clicar AQUÍ(ELIMINAR)
El Butlletí Informatiu és un servei gratuït del Centre d'Estudis de Dret Ambiental Alcalde Pere Lloret (CEDAT) de la Universitat Rovira i Virgili.
Per a qualsevol comentari o suggeriment, enviï'ns un email a: cedat(ELIMINAR)@urv.cat.