CEDAT | Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona

BUTLLETÍ INFORMATIU

núm. 138, novembre 2021

Tarragona

Reconeixement a les persones defensores del medi ambient

David Díaz Valdez- Assassinat

Sector de Treball: Defensor del medi ambient

Lloc: Colima, Mèxic.

Per a més informació: milenio.com

Foto: Milenio

 

Consell Indígena Maya Ch'orti' d'Olopa - Assetjament judicial

Sector de Treball: Defensors de la terra i els pobles indígenes

Lloc: Olopa, Guatemala.

Per a més informació: frontlinedefenders.com

Foto: Frontline Defenders

AGENDA

Convocatòria del Premi Josep Miquel Prats Canut a la millor Tesi Doctoral en Dret Ambiental (VII edició)

Data i lloc: 2 novembre de 2021 a 31 de gener de 2022; Tarragona, Espanya

Organitza: Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona i Universitat Rovira i Virgili

Per a més informació: cedat.cat

 

2.ª Cimera sobre Reducció de Pèrdues i Deixalles d'Aliments a l'América Llatina i el Carib

Data i lloc: 17 a 18 de novembre de 2021; Esdeveniment virtual.

Organitza: Banc Interamericà de desenvolupament (IADB)

Per a més informació: iadb.org

 

XXVI Jornades sobre "Els reptes i oportunitats que planteja el canvi climàtic"

Data i lloc: 18 a 19 de novembre de 2021; Madrid, Espanya

Organitza: Universitat Autònoma de Madrid UMA.

Per a més informació: afduam.es

 

Seminari: "La protecció de l'aigua a la UE i la cooperació internacional" (Edició 2021-2022)

Data i lloc: 25, 23 i 30 de novembre i 2 de desembre de 2021; Barcelona, Espanya i virtualment

Organitza: Càtedra Jean Monnet de Dret Ambiental de la UE

Per a més informació: ub-jmchaireuenvironmentallaw.com

 

Enquesta dirigida a joves europeus i d'Àsia Central d'entre 13 i 18 anys per abordar el seu coneixement i expectatives sobre la restauració d'ecosistemes en el seu país i regió

Data i lloc: fins al 31 de novembre de 2021; Esdeveniment virtual

Organitza: Oficina Europea del PNUMA

Per a més informació: unep.org

 

I Congrés Medi Ambient, Canvi Climàtic i Societat

Data i lloc: 29 de novembre a 1 de desembre de 2021; Esdeveniment virtual

Organitza: Universitat Americana d'Europa (UNADE)

Per a més informació: unade.edu.mx

 

I Seminari Internacional de Reciclat de Plàstic

Data i lloc: 1 a 2 de desembre de 2021; Valencia

Organitza: Aimplas, Institut Tecnològic del Plàstic

Per a més informació: plasticsrecyclingseminar.com

NOTÍCIES

Internacional

Greta Thunberg: "La COP26 és un fracàs"

"No és un secret que la COP26 és un fracàs". L'activista sueca Greta Thunberg es mostrava així de rotunda a la primera protesta massiva contra la cimera climàtica, que va tenir lloc el passat 5 de novembre, gairebé una setmana després que comencés la cimera a la ciutat escocesa de Glasgow.

"Quan despertaran els polítics? La cimera del clima s'ha convertit en un festival de dues setmanes per rentar-se la consciència, on tot segueix igual i tot és bla, bla, bla...", va dir davant dels milers de manifestants que esperaven el discurs a George Square.

"Les veus de les futures generacions estan sent ignorades amb les seves falses promeses", afegia l'activista

Foto: El País

Abans de la intervenció de Thunberg, milers de manifestants, a través d'una convocatòria de la plataforma Fridays For Future, demanaven als carrers més acció i menys paraules als governs que negocien a la COP26 les mesures contra el canvi climàtic, després gairebé una setmana de grans discursos.

Al mateix temps que els manifestants eren al carrer, el president de la COP26, l'exministre britànic Alok Sharma, demanava als líders polítics mundials que "escoltessin les veus dels joves" i "les incorporessin a les negociacions" sobre el futur de la lluita contra el canvi climàtic. En una roda de premsa a la jornada dedicada a Joventut i Empoderament Públic a la cimera del clima de l'ONU, Sharma va lloar "la passió i el compromís" demostrat per la joventut.

La marxa ha comptat amb la presencia de multitud de joves activistes d'arreu que han intervingut davant els manifestants, com son Vanessa Nakate (Uganda), Mitzi Jonelle Tan i Jon Bonifacio (Filipines) o Siobhan Scott (Escòcia), entre d'altres.

Continuar llegint la notícia completa: elpais.com (5 de novembre de 2021)

 

La legitimitat de COP26 qüestionada degut a l'exclusió de certs grups en converses clau

La legitimitat de la cimera ha estat qüestionada pels participants de la societat civil que diuen que les restriccions d'accés a les negociacions són injustes i sense precedents.

Observadors que representen centenars d'organitzacions ambientals, acadèmiques, de justícia climàtica, indígenes i de drets de les dones adverteixen que excloure'ls de les àrees de negociació i de parlar amb els negociadors podria tenir conseqüències nefastes per a milions de persones.

"Les veus de la societat civil són fonamentals per al resultat de la COP, però no hem pogut fer la nostra feina.

Si la participació i la inclusió són la mesura de la legitimitat, aleshores estem en terrenys molt incerts", va dir Tasneem Essop, director executiu de Climate Action Network (CAN), que representa més de 1.500 organitzacions en més de 130 països.

Foto: Theguardian.com - Photograph: Jane Barlow/PA

Els observadors diuen que la situació va assolir el seu punt més crític durant les reunions de líders de dos dies al principi de la cimera, quan es van limitar a una o dues entrades per circumscripció malgrat que hi havia sis sales de negociacions simultàniament. A més, també es van acordonar llocs de treball, oficines i restaurants, evitant que els observadors tinguessin contacte cara a cara amb els negociadors.

Aquest és escenari és d'especial preocupació, per exemple, per a les comunitats indígenes, que representen el 6% de la població mundial però protegeixen el 80% de la biodiversitat del planeta. "Sense les nostres veus, es corre el risc de crear regles que continuïn violant els drets humans, territorials i espirituals dels pobles indígenes", va dir Eriel Deranger, observadora d'Acció Climàtica Indígena.

Continuar llegint la notícia completa: theguardian.com (8 de novembre de 2021)

 

Un cementiri de roba al desert d'Atacama, la cara oculta de la "fast fashion"

Cada any arriben al port d'Iquique, a 1.800 quilòmetres al nord de Santiago de Xile, 59.000 tones de roba que es destinarà a la venda de segona mà a Xile o portaran fins a altres països de l'Amèrica Llatina, com Bolívia, el Perú o el Paraguai. Però les 39.000 tones de residus tèxtils que no s'arriben a vendre acaben llençades als abocadors del desert més àrid del planeta.

Fa quatre dècades que Xile es va especialitzar en el comerç de moda de segona mà.

I la capacitat de producció d'aquesta indústria, sumada al consumisme dels països compradors, fan que les peces s'amunteguin a un ritme trepidant.

És un problema que també viuen països com Ghana, a l'oest d'Àfrica.

Foto: CCMA

El que per a persones sense recursos és l'oportunitat de trobar alguna cosa per abrigar-se també és un problema mediambiental. "És indubtable el dany i l'impacte ambiental dels residus tèxtils a les comunes on estan ubicats, fonamentalment Alto Hospicio i Iquique", destaca Moyra Rojas, secretària regional del Ministeri de Medi Ambient xilè

Moltes peces acaben enterrades per evitar incendis que serien tòxics per la composició dels teixits. Tant si són a terra com a l'aire lliure, la descomposició de la roba s'allarga desenes d'anys i deixa residus a l'aire i a les capes freàtiques. "Aquesta roba no és biodegradable i conté productes químics, de manera que no l'accepten als abocadors municipals", explica Franklin Zepeda, que, després d'anys de treballar a la zona franca del port, va decidir "sortir del problema per formar part de la solució" i va fundar, a Alto Hospicio Ecofibra, una empresa de reciclatge d'aquesta roba usada.

Continuar llegint la notícia completa: ccma.cat (8 de novembre de 2021)

 

Unió Europea

Esforços conjunts per millorar els coneixements sobre el transport marítim i el medi ambient

L'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) i l'Agència Europea de Seguretat Marítima (AESM) acaben de publicar l'informe mediambiental sobre el transport marítim europeu (EMTER, en les sigles en anglès), que ofereix una avaluació conjunta sobre els impactes mediambientals del transport marítim a Europa.

L'objectiu principal de l'informe era oferir una visió objectiva de les qüestions mediambientals relacionades amb el sector del transport marítim i assenyalar on es troben els principals reptes i oportunitats.

L'informe EMTER és la primera anàlisi europea del sector marítim, que constitueix una part clau del comerç mundial, la nostra economia, i a l'hora de proveir les nostres necessitats diàries. El treball conjunt amb l'AESM i l'informe representen un pas crucial per resoldre la manca de coneixement en aquest àmbit

Foto: Mundomarítimo

Stéphane Isoard, cap del grup sobre temes relacionats amb l'aigua i el medi ambient marí de l'AEMA, que ha dirigit l'equipo de la AEMA encarregat de l'informe, destaca que "el transport marítim és essencial per a l'economia europea. Alhora, les activitats del sector tenen un impacte en el medi ambient, el clima, la salut i el benestar social de la UE. Els vaixells emeten considerables quantitats de gasos amb efecte d'hivernacle, contaminants atmosfèrics i soroll subaquàtic; la proliferació d'espècies no autòctones i la contaminació de l'aigua també són preocupants".

I afegeix que "el sector marítim ha adoptat mesures per reduir-ne l'impacte mediambiental. Tot i això, es necessita molt més per assolir la sostenibilitat, sobretot tenint en compte que s'espera que el sector creixi amb força en les properes dècades".

Continuar llegint la notícia completa: eea.europa.eu (8 de novembre de 2021).

 

El 90% dels rius europeus seran insalubres el 2027, segons WWF

La segona edició de l'informe "L'esprint final dels rius europeus", publicada el passat 26 d'octubre, conclou que només dues de les 21 conques hidrogràfiques estudiades, totes dues a Finlàndia, podrien gaudir de bona salut el 2027. En base a aquests resultats, l'informe subratlla que diversos països "no assoliran l'objectiu jurídicament vinculant de la UE de tornar la salut a les aigües dolces brutes d'Europa" per a aquest any.

Darrera de les dues conques hidrogràfiques de Finlàndia, categoritzades com a estat bo, segueixen la conca del Loira-Bretanya a França i del Guadiana a Espanya, que obtenen bons resultats en diversos àmbits i avancen cap als objectius de la Directiva Marc de l'Aigua.

Aquesta directiva, adoptada fa 20 anys, exigeix que els Plans Hidrològics de Conca s'elaborin cada sis anys i que indiquin com s'assoliran els objectius mediambientals de cada conca hidrogràfica

Foto: Efe Verde

L'informe destaca que els plans per al període 2022-2027 són crucials, ja que són els últims abans de la data límit de la directiva per garantir al 2027 la bona salut de l'aigua. No obstant això, senyala que El rendiment dels projectes de plans de gestió de conques hidrogràfiques és "deficient" a gairebé la meitat dels indicadors analitzats, entre els quals s'inclouen la contaminació, l'extracció excessiva d'aigua, els bloquejos com les preses i la mala gestió de les inundacions i les sequeres. Els casos en pitjor estat són dues conques hidrogràfiques italianes, dues alemanyes, el riu Rin als Països Baixos i el pla internacional de l'Odra.

Continuar llegint la notícia completa: efeverde.com (26 d'octubre de 2021)

 

Les energies renovables superen els combustibles fòssils i passen a ser la principal font d'energia de la UE

La Comissió va adoptar els seus informes sobre l'estat de la Unió de l'Energia corresponents al 2021, en què, gairebé dos anys després de la posada en marxa del Pacte Verd Europeu, fa balanç dels avenços de la UE en la transició cap a una energia neta.

Si bé algunes tendències són encoratjadores, caldrà redoblar esforços per assolir l'objectiu de reduir les emissions netes almenys en un 55 % d'aquí a 2030 i per aconseguir la neutralitat climàtica d'aquí a 2050, i l'any que ve s'hauran d'analitzar amb cura els dades per detectar les tendències a més llarg termini posteriors a la COVID-19.

Foto: Centro de Documentación Europea

A l'informe s'assenyala que, per primera vegada, el 2020, les energies renovables van superar els combustibles fòssils com a principal font d'energia a la UE, en generar el 38% de l'electricitat, mentre que els combustibles fòssils van generar el 37%. 

Fins ara, nou Estats membres de la UE ja han eliminat de manera progressiva el carbó, tretze més s'han compromès a una data d'eliminació progressiva i quatre estan estudiant possibles terminis.

En comparació del 2019, les emissions de gasos d'efecte hivernacle de l'Europa dels Vint-i-set van disminuir en gairebé un 10% el 2020, fet que constitueix una reducció sense precedents de les emissions, deguda a la pandèmia de COVID-19, que va suposar una reducció global de les emissions del 31% en comparació del 1990.

L'Informe sobre l'estat de la Unió de l'Energia analitza els cinc pilars d'aquesta: accelerar la descarbonització amb el règim de comerç de drets d'emissió de la UE (RCDE UE) i les energies renovables com a eix central; augmentar l'eficiència energètica; millorar la seguretat energètica; enfortir el mercat interior; investigació, innovació i competitivitat. A l'Informe també s'assenyalen els àmbits d'acció prioritària per al compliment del Pacte Verd Europeu. L'informe principal va acompanyat de cinc informes interrelacionats.

Continuar llegint la notícia completa: cde.ugr.es (28 d'octubre de 2021)

 

Espanya

El 71% dels espanyols demana al Govern que el canvi climàtic sigui una prioritat

El 71% dels espanyols vol més protagonisme de la lluita contra el canvi climàtic a l'agenda del Govern d'Espanya i que es converteixi en una prioritat, segons un estudi elaborat per Dynata que porta per lema 'Informe Global de Tendències de Consumidors sobre La urgent lluita contra el Canvi Climàtic".

L'enquesta es va realitzar a més de 12.000 consumidors de 12 països diferents entre el 28 de setembre i el 5 d'octubre del 2021, 1.000 a Espanya, i la seva publicació coincideix amb la COP26.

L'informe revela que un 68% dels ciutadans del món considera que els polítics parlen molt del canvi climàtic però no prenen accions.

Foto: EuropaPress

L'estudi també indica que, entre les accions principals que els ciutadans demanen al Govern, un 59% demana més fonts d'energia neta a través d'energies renovables o d'emissió zero; un 54% demana més compromís amb altres països; un 51% demana més conscienciació a la societat sobre els efectes del canvi climàtic; un altre 51% demana l'enduriment de la normativa per millorar l'eficiència energètica i reduir les emissions; un 50% demana el suport de l'ús de vehicles híbrids o elèctrics; un 47% veu necessari els incentius i fiscals per a les solucions d'energia neta i també es demana la creació de treballs "verds" als sectors d'energia fòssil.

D'altra banda, l'estudi indica que els espanyols són els ciutadans entre els quals més influeix el vot per l'acció climàtica, només per sota de l'Índia, ia diferència d'Holanda, situat com el país on menys influeix el pes del vot a els polítics segons l'acció pel canvi climàtic.

Continuar llegint la notícia completa: europapress.es (8 de novembre de 2021)

 

IIDMA aconsegueix que el Govern balear rebaixi les emissions permeses a la central tèrmica de Son Reus (Palma)

La Central de Cicle Combinat de Son Reus, ubicada al terme municipal de Palma de Mallorca i propietat d'Endesa, haurà de complir amb condicionants ambientals més estrictes gràcies a un recurs interposat per l'Institut Internacional de Dret i Medi Ambient (IIDMA), tal i com ha resolt la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears. La decisió té una rellevància especial perquè incideix directament en els nivells màxims d'òxid de nitrogen (NOx) que la central podrà emetre a l'atmosfera. Aquest tipus de gasos provoquen efectes altament nocius per a la salut humana i el medi ambient.

La central de Son Reus està considerada una Gran Instal·lació de Combustió (GIC) per tenir una potència tèrmica nominal superior als 50 MWt. Això suposa que se li apliquen determinades obligacions de la Directiva d'Emissions Industrials (Directiva 2010/75/UE). A més, en aquesta mateixa directiva, s'estableix que l'autoritat competent té un termini de quatre anys per revisar i, si cal, actualitzar les condicions de l'Autorització Ambiental Integrada (AAI) d'aquest tipus d'instal·lacions, per adaptar-les al document de conclusions sobre les Millores Tècniques Disponibles (MTD).

Foto: EFE

l 27 de maig de 2021 la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears va publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) l'Acord del Ple pel qual atorgava la revisió de l'AAI de la central. Aquest Acord establia, entre altres, nous Valors Límit d'Emissió (VLE) a l'atmosfera per als NOx, a aplicar a partir del 17 d'agost del 2021. No obstant això, a causa d'un error en el càlcul de la potència tèrmica nominal, els VLE establerts no resultaven estar en línia amb el que disposa la Decisió d'Execució (UE) 2017/1442, en ser més permissius.

Per aquest motiu, IIDMA va interposar un recurs de reposició en què demanava la modificació d'aquests VLE per tal que s'apliquessin els valors correctes i més estrictes previstos a la normativa europea. Finalment, i malgrat les al·legacions presentades per Endesa, la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears ha estimat el recurs de IIDMA i ha ordenat la modificació del contingut de lacord, rebaixant els VLE de NOx.

Continuar llegint la notícia completa: cienciasambientales.com (6 de novembre de 2021)

 

Un Pla Estratègic integral per a La Almoraima

La rehabilitació d'estructures, la gestió de la innovació, la recuperació de la biodiversitat i/o la reconversió cap a una ramaderia i una agricultura més sostenibles són els objectius principals del Pla Estratègic per a l'Almoraïma del MITECO.

El secretari d'Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, ha destacat el caràcter estratègic de la finca de La Almoraima (Cadis) com a centre d'impuls d'activitats que harmonitzen la conservació del patrimoni natural i el desenvolupament de l'economia rural al territori.

Així ho ha assenyalat avui en la visita a la finca per presentar les línies generals del Pla Estratègic de La Almoraima 2021-2023, una eina essencial per generar rendibilitat mediambiental, social i econòmica en aquesta zona.

Foto: Econoticias

Per això, el MITECO invertirà 25 milions d'euros en els propers cinc anys dins del marc del Pla Estratègic de l'Almoraima, engegat la setmana passada. Aquest projecte ambiciós -resultat d'una anàlisi en profunditat de les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de l'empresa, de la seva competència i de la situació de mercat- proposa accions concretes per a la reestructuració de tots els sectors associats i la millora dels processos de producció tant de productes com de serveis oferts.

Estan plantejades actuacions adreçades a laugment de la resiliència dels ecosistemes i de la biodiversitat, ia la responsabilitat mediambiental, energètica i climàtica. La gestió de la innovació i els nous processos és una altra de les palanques clau per facilitar la recuperació d'aquest espai, així com la conversió cap a una agricultura i una ramaderia més sostenibles. El Pla també dedica mesures específiques per al suport al desenvolupament social i per a l'optimització a la gestió de recursos humans.

Continuar llegint la notícia completa: ecoticias.com (29 de octubre de 2021)

 

Catalunya

Quatre projectes de línies MAT volen portar energia renovable d'Aragó a Catalunya

En el debat sobre la implantació de les renovables s'hi ha afegit el de les línies de molt alta tensió, les MAT. Aquestes han de servir per fer arribar l'electricitat des dels parcs eòlics o solars fins on hi ha un gran consum, normalment ciutats i polígons industrials.

Ara mateix, a Catalunya n'hi ha projectades quatre, tres de les quals de l'empresa aragonesa Forestalia i una de la valenciana Green Capital. De moment, no estan aprovades.

Se n'ha fet la informació pública i hi ha hagut una allau d'al·legacions per part de propietaris i ajuntaments, que veuen amb recel el pas de les MAT pel territori.

Foto: CCMA

Les comarques menys poblades solen ser les més afectades pels parcs de generació d'energies renovables, eòlics i fotovoltaics. Ara, davant d'aquests projectes, alcaldes de les comarques afectades han fet front comú per evitar el pas de les línies, com diu Carlos Brull, alcalde de Falset, al Priorat: "No estem dient que no a la transició energètica, ni neguem l'emergència climàtica, però que ens trinxin el territori no ho volem de cap manera. No només ho diem a nivell polític sinó que ho fonamentem a nivell jurídic."

Grups ciutadans i ecologistes han generat també oposició popular a aquests projectes. Grups com el GEPEC, del que és president Xavi Giménez, insisteixen que l'energia s'ha de generar a prop d'on es consumeix, i sense malmetre terrenys d'alt valor natural i agrícola. "Les eòliques i les fotovoltaiques són dolentes, no, al contrari. Són fonts d'energies renovables que hem de potenciar, però ho hem de fer en llocs on els impactes sigui mínims, en llocs degradats, que hem degradat, i que puguin tenir una altra funció. Que no tinguin interès ambiental, ni agrari, ni social."

Continuar llegint la noticia completa: ccma.cat (7 de novembre de 2021).

 

Els opositors al parc eòlic marí de l'Empordà també s'oposen a la prova pilot amb tres molins

Les principals entitats opositores al parc eòlic marí flotant que es projecta a una distància mitjana de 24 km de la badia de Roses titllen d' "enganyosa" la proposta que van llançar la setmana passada els promotors de la infraestructura que consistia a instal·lar només tres aerogeneradors en lloc dels 35 que preveu el projecte inicial.

Les entitats consideren que és una "maniobra" dels promotors per construir el projecte per fases. "Primer s'hi instal·larien tres aerogeneradors, després s'ampliaria el nombre per poder amortitzar les instal·lacions, s'edificarien infraestructures associades com una subestació elèctrica i una MAT i finalment s'acabaria construint la totalitat de la proposta inicial", expliquen en un comunicat
Foto: La Vanguardia

Els opositors consideren que la dimensió dels aerogeneradors -261 metres sobre la làmina d'aigua- generaria un "impacte molt important" i afegeixen que una zona "tan sensible" com és el golf de Roses no és la "idònia" per fer experiments amb una tecnologia que -asseguren- que pot ser molt "lesiva".

Darrere de la negativa a la prova pilot amb tres molins hi ha l'Associació Stop Macro-Parc Eòlic Marí de la Costa Brava Nord, que ajunta prop de quaranta entitats de diversos àmbits i 1.800 empreses; la IAEDEN-Salvem Empordà i la plataforma Albera Lliure de Molins (Allimo). En adició, Un total de 21 ajuntaments de la província de Girona i del Consell Comarcal del Baix Empordà han aprovat una moció en contra del parc.

Continuar llegint la notícia completa: lavanguardia.com (8 de novembre de 2021).

 

La Generalitat obre expedients sancionadors per un import total de 6,5 milions d'euros a tres empreses per incomplir la normativa del mercat de CO2

La consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, Jordà va fer l'anunci després d'iniciar la participació institucional del Govern a la COP-26 amb l'acte de presentació oficial de la Declaració de Glasgow d'Alimentació i Clima a l'ajuntament de la ciutat escocesa, i abans de reunir-se amb la ministra d'Afers Rurals del Govern escocès, Mairi Gougeon.

Es tracta d'instal·lacions sotmeses al règim del comerç de drets d'emissió de la Unió Europea , que estableix que han de dipositar anualment un nombre de crèdits equivalent al de les seves emissions en el registre europeu.

Aquests crèdits són els que han obtingut gratuïtament, si n'hi corresponen, més els que han de comprar al mercat, si excedeixen les emissions que tenen assignades.

Foto: Gencat

Les infraccions detectades inclouen no lliurar la totalitat dels crèdits, la manca d'informes, i la presentació de dades incomplertes o errònies, o sense verificar.

Des de l'inici de la tercera fase del Règim de comerç de Drets d'emissió (lliurats entre 2013 i 2021), la Generalitat ha obert nou expedients sancionadors a vuit empreses -un per infraccions molt greus i greus, tres per infraccions molt greus, dos per greus i tres per lleus. Excepte els oberts aquest any, que encara estan en tramitació, tots han estat resolts per un import total d'uns 400.000 euros.

A Catalunya, aquest any 2021, 122 instal·lacions han hagut de presentar els informes verificats sobre les seves emissions, que representen, aproximadament, el 35% de totes les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) del país. L'RCDE UE és el principal mercat de carboni del món, que limita les emissions de més de 10.000 instal·lacions del sector energètic, de la indústria manufacturera i de les companyies aèries que operen a la UE, a més d'Islàndia, Liechtenstein i Noruega, i que comprèn al voltant del 40% de les seves emissions de GEH. La resta d'emissions, anomenades difuses, són les derivades de les activitats no regulades per la Directiva europea del mercat de CO2, com el transport, els residus, l'agricultura, els serveis, l'energia o la indústria no regulada.

Continuar llegint la notícia completa: canviclimatic.gencat.cat (8 de novembre de 2021)

 

CEDAT

Oberta la convocatòria del Premi Josep Miquel Prats Canut a la millor Tesi Doctoral en Dret Ambiental (VII edició)

El Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT), juntament amb la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili, convoquen la VII edició del Premi Josep Miquel Prats Canut a la millor tesi doctoral en Dret Ambiental 2021.

La finalitat de la present convocatòria és distingir i premiar els/les autor/es que presentin les millors tesis doctorals defensades a qualsevol Universitat espanyola durant el curs acadèmic 2020-2021, per la seva contribució a la generació de coneixement en la disciplina del dret ambiental, des de la perspectiva d'anàlisi de l'ordenament jurídic internacional, europeu, espanyol, autonòmic i/o local
Foto: URV

A aquesta setena edició, el Premi compta amb dues modalitats: la modalitat 1, per a les tesis doctorals ja publicades o acceptades per a la seva publicació en el moment del tancament del termini de presentació de sol·licituds; i la modalitat 2, per a les tesis doctorals no publicades ni acceptades per a la seva publicació en el moment del tancament del termini de presentació de sol·licituds i que no es comprometi la seva publicació amb cap editorial abans d'adoptar-se la decisió sobre l'atorgament del Premi.

Per a més informació: cedat.cat

 

Dos nous doctors del CEDAT

El mes d'octubre passat va ser molt productiu quant a defenses de tesis doctorals del CEDAT.

El dia 14 d'octubre va tenir lloc l'acte de defensa de la tesi doctoral del Dr. Gastón Medici-Colombo, que va presentar la seva investigació titulada "You cannot be serious: crisi climàtica, autorització de projectes carboni intensius i el seu control judicial".

En aquest treball, l'autor va analitzar, des d'una perspectiva transnacional, un centenar de litigis a més de vint jurisdiccions amb focus en l'autorització de projectes d'infraestructura que afecten l'estabilitat del sistema climàtic.

D'aquesta manera, va observar que encara hi ha un ampli marge d'actuació legítima per als tribunals en el control de l'activitat administrativa en un moment crític per al futur de la governança climàtica.  

Foto: Dr. Gastón Medici-Colombo

El passat 22 d'octubre, el Sr. Javier Francisco Arenas Ferro va defensar la seva Tesi Doctoral titulada "Cap a l'Ecologització del Dret a la conflictivitat social, estudi de cas(s)".

La tesi va abordar aspectes de la ductilitat i indeterminació del dret en el marc de la crisi ecosocial, i per afrontar-los, la tesi explora una reconstrucció alternativa del dret, analitzant les estratègies interpretatives donades per autoritats jurisdiccionals i investiga la possibilitat de desplegar-les.

Elements que permetin argumentar, resignificar i construir significacions que compleixin amb aquest objectiu. Això es fa a partir d'una aproximació transdisciplinar amb èmfasi a l'ecologia, a l'economia ecològica ia l'ètica ambiental. Aquesta tesi doctoral va obtenir la qualificació d'Excel·lent Cum Laude.

Foto: Dr. Javier Arenas

Des del CEDAT volem donar l'enhorabona al Dr. Medici-Colombo i al Dr. Arenas

 

Llançament de la plataforma Climate Change Litigation Initiative (C2LI)

El dia 06 de novembre a la COP26 a Glasgow ha tingut lloc el llançament del projecte "Climate Change Litigation Initiative" (C2LI), consistent en una plataforma web que permet als usuaris explorar diversos escenaris de litigació climàtica a més de 30 països. 

El Dr. Gastón Medici-Colombo, investigador associat al CEDAT, participa en qualitat de Legal Analyst d'aquest projecte.

Com a inici d'aquest projecte es va publicar el mes passat el llibre Comparative Climate Change Litigation: Beyond the Usual Suspects.

Per consultar sobre el projecte: c2li.org

Per a més informació: cedat.cat

Foto: CEDAT

NORMATIVA

Unió Europea

Recomanació (UE) 2021/1749 de la Comissió de 28 de setembre de 2021 sobre el principi «primer, la eficiència energètica»: dels principis a la pràctica - Directrius i exemples per la seva aplicació en la presa de decisions en el sector de la energia i més enllà. Decisió (UE) 2021/1870 de la Comissió de 22 de octubre de 2021 per la qual s'estableixen els criteris per la concessió de l'etiqueta eecològica de la UE als productes cosmètics i productes de cura animal [notificada amb el número C(2021) 7500].

Per a més informació: DOUE L 379, de 26 d'octubre de 2021 (41 pàgs.)

           

Decisió d'Execució (UE) 2021/1876 de la Comissió de 20 de octubre de 2021 relativa a les emissions de gasos d'efecte hivernacle contemplades en la Decisió nº 406/2009/CE del Parlament Europeu i del Consell corresponents a cada Estat membre en l'any 2019.

Per a més informació: DOUE L 378, de 26 d'octubre de 2021 (3 pàgs.)

 

Espanya

Resolució de 5 d'octubre de 2021, de l'Organisme Autònom Parcs Nacionals, per la qual es publica l'aprovació per la UNESCO de la Reserva de la Biosfera Ribeira Sacra e Serras do Oribio e Courel.

Per a més informació: BOE núm. 247, de 15 d'octubre de 2021 (3 pàgs.)

 

Resolució d'1 d'octubre de 2021, de la Autoritat Portuària de Balears per la qual s'aprova el Plec de Prescripcions Particulars del Servei de Recepció de residus generats por vaixells i residus de carga als ports de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i La Savina.

Per a més informació: BOE núm. 264, de 4 de novembre de 2021 (72 pàgs.)

 

Catalunya

DECRET LLEI 17/2021, de 20 de juliol, pel qual s'adopten mesures extraordinàries de limitació a la densitat ramadera

Per a més informació: DOGC Nº 8462, de 21 de setembre de 2021 (4 pàgs.)

 

DECRET 367/2021, de 19 d'octubre, de traspàs de funcions de la Generalitat de Catalunya al Conselh Generau d'Aran en matèria de gestió de grans carnívors de la fauna salvatge protegida al territori de l'Aran (Medi Ambient).

Per a més informació: DOGC Nº 8527, de 21 d'octubre de 2021 (8 pàgs.)

JURISPRUDÈNCIA

Europa

SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL GENERAL de la Unió Europea, de 15 de setembre de 2021. Daimler/Comissió [«Medi ambient - Reglament (CE) n° 443/2009 - Reglament d'Execució (UE) n° 725/2011 - Decisió d'Execució (UE) 2015/158 - Decisió d'Execució (UE) 2019/583 - Emissions de diòxid de carboni - Metodologia d'assaig - Turismes»].

Font: Poder Judicial

 

SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL DE JUSTICIA de la Unió Europea, de 2 de setembre de 2021 (qüestió prejudicial d'interpretació) sobre el Reglament (CE) 1069/2009, pel qual s'estableixen les normes sanitàries aplicables a los subproductes animals i productes derivats no destinats al consum humà (arts. 9 i 10)

Font: Poder Judicial

 

Espanya

Sentència del Tribunal Suprem (Sala tercera) de 29 de juliol de 2021, que declara estimar el recurs contenció-administratiu número 259/2020 contra el Real Decreto 646/2020, de 7 de juliol, pel qual es regula l'eliminació de residus mitjançant el dipòsit en deixalleria.

Font: Poder Judicial

 

Sentencia del Tribunal Constitucional 123/2021 de 3 de juny de 2021. Qüestió d'inconstitucionalitat 1514-2020. Plantejada per la Secció Segona de la Sala de lo Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia amb seu a Sevilla, en relació amb les lletres a) i c) de l'article 40.4 de la Llei del Parlament d'Andalusia 7/2007, de 9 de juliol, de gestió integrada de la qualitat ambiental. Competències en matèria de protecció ambiental: constitucionalitat del precepte legal autonòmic que exceptua d'avaluació ambiental estratègica els estudis de detall.

Font: Poder Judicial

 

Catalunya

Sentència de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 859/2021, de 27 de febrer de 2021 l'objecte és el desenvolupament i execució de les mesures de suport i reforç d'aquesta Sala que preveu l'acord de la Comissió Permanent de Consell General del Poder Judicial de 4 gener 2021 arran de la sentència número 116, de 20 de març de 2019, estimant el recurs contenciós administratiu presentat per D. Erasme, D. Evelio i D. Cristóbal, la "Associació Salvem el Plans de Conill", el "Grup per a la Defensa del Medi Natural de la Segarra" i la "Institució de Ponent per a la Conservació i l'Estudi de l'Entorn Natural (IPCENA)", i anul·lant la resolució de l'Ajuntament d'Ossó de Sió de 3 d'agost de 2016, concedint llicència ambiental a D. Eliseo per a la instal·lació d'una planta de compostatge de residus no perillosos, i la resolució de 3 de juny de 2017, atorgant-li llicència d'obres per a la instal·lació de la planta, amb imposició de costes limitades a la demandada.

Font: Poder Judicial

ARTICLES

MATARÓ VILLACAMPA, Irene (2021). La Comisión Europea advierte a España que debe adoptar medidas adicionales de urgencia para cumplir con la Directiva de Nitratos.

DE SADELEER, Nicolas (2021). La consideración de la incertidumbre a la luz del Principio de Precacución: El Caso de las Directivas de Aves y Hábitats.  

PUBLICACIONS DE MEMBRES DEL CEDAT

JARIA I MANZANO, Jordi (2021). "Di-vision: The making of the "Anthropos" and the origins of the Anthropocene"  

DE ARMENTERAS CABOT, Marcos (2021). "Generaciones futuras y política a largo plazo: un estudio sobre la Ley para el Bienestar de las Generaciones Futuras de Gales". 

PUBLICACIONS DE RECENT ADQUISICIÓ

Kotzé, Louis J. Global environmental constitutionalism in the anthropocene. nternational judicial practice on the environment: questions of legitimacy. Portland, Oregon: Hart Publishing, 2016.   

Jinahh, Sikina & Nicholson, Simon (Editores).  New earth politics: essays from the Anthropocene. Cambridge, MA: The MIT Press, 2016. 

Cisneros-Montemayor, Andres M. & Cheung, Silliam S.L. (Editores) Predicting future oceans: sustainability of ocean and human systems amidst global environmental change. Amsterdam, Netherlands; Oxford, England; Cambridge, Massachussetts : Elsevier, 2019. 

 
Si no desitja seguir rebent aquest bulletí: clicar AQUÍ(ELIMINAR)
El Butlletí Informatiu és un servei gratuït del Centre d'Estudis de Dret Ambiental Alcalde Pere Lloret (CEDAT) de la Universitat Rovira i Virgili.
Per a qualsevol comentari o suggeriment, enviï'ns un email a: cedat(ELIMINAR)@urv.cat.