CEDAT | Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona

BUTLLETÍ INFORMATIU

núm.137, octubre 2021

Tarragona

Reconeixement a les persones defensores del medi ambient

Pablo Sibar Sibar - Amenaces de mort

Sector de Treball: Defensor dels drets dels pobles indigenes

Lloc: Costa Rica

Per a més informació: frontlinedefenders.com

Foto: Frontline Defenders

 

Windel Bolinget - Assetjament judicial

Sector de Treball: Defensor del poble indígena

Lloc: Cordillera, Filipines

Per a més informació: frontlinedefenders.com

Foto: Frontline Defenders

AGENDA

Segona Conferència Mundial de les Nacions Unides sobre el Transport Sostenible

Data i lloc: 14 a 16 d'octubre de 2021; Beijing, Xina i virtualment

Organitza: Nacions Unides

Per a més informació: un.org

 

Conferència en motiu del 30 aniversari de Environmental Law Network International (ELNI)

The Power of Enviromental Law

Data i lloc: 15 d'octubre de 2021; Esdeveniment Virtual

Organitza: ELNI i Associació Flamenca de Dret Ambiental

Per a més informació: 2mpact.be

 

Congrés Internacional de la SIPS 2021-XXIII. Seminari interuniversitari de Pedagogia Social y la Societat Iberoamericana de Pedagogia Social (SIPS)

Data i lloc: 28 a 29 d'octubre i 4 a 5 de novembre de 2021; Lugo, Espanya i virtualment

Organitza: Societat Iberoamericana de Pedagogia Social, Universitat de Santiago de Compostela y Grup d'Investigació Pedagogia Social Educació Ambiental

Per a més informació: sips2020.sepa.gal

 

Recuwaste 2021. La (R)evolució dels recursos

Data i lloc: 26 a 27 d'octubre de 2021; Mataró, Espanya i virtualment

Organitza: Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme

Per a més informació: recuwaste2021.eventscase.com

 

Quarta reunió de les Parts en el Conveni de Minamata sobre Mercuri (COP4)

Data i lloc: 1 a 5 de novembre de 2021; Esdeveniment virtual

Organitza: Nacions Unides

Per a més informació: mercuryconvention.org

 

Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26)

Data i lloc: 31 d'octubre a 12 de novembre de 2021; Glasgow, Regne Unit i virtualment

Organitza: Nacions Unides

Per a més informació: ukcop26.org

 

I Congrés Internacional Acció enfront al Canvi Climàtic

Data i lloc: 11 a 13 de novembre 2021; Granada, Espanya i virtualment

Organitza: Mesa pel Clima de Granada

Per a més informació: mesaporelclima.org

NOTÍCIES

Internacional

Alerta a Califòrnia per un vessament de petroli a la costa de sud de Los Angeles

La fuita de petroli va començar el dia 3 d'octubre a la plataforma marina Elly, davant Huntington Beach, Califòrnia, i ja ha abocat a la mar uns 570.000 litres de petroli, segons les autoritats, que encara no han trobat el motiu d'aquest desastre ecològic. 

El president i director executiu de l'empresa propietària de l'oleoducte afectat Amplify Energy, Martyn Willsher, va donar explicacions sobre l'origen incert del desastre.

No obstant això, les autoritats estan investigant si l'àncora d'un vaixell podria haver estat el desencadenant de l'abocament al xocar amb l'oleoducte que transporta el cru des d'una plataforma al Pacífic

Foto: El Periódico

Les autoritats han alertat que aquest desastre ecològic suposa el pitjor vessament de cru de Califòrnia en les últimes tres dècades i que podria portar anys a netejar la zona afectada.

"Patirem l'impacte d'aquest vessament de petroli durant generacions", ha lamentat el fiscal de districte del comtat d'Orange, Todd Spitzer. De moment, el petroli es continua expandint cap al sud i és possible que segueixi fent-ho en els pròxims dies en funció de vent, el clima i els corrents.

Per fer front a aquesta situació, hi ha desplegades 14 embarcacions de neteja entre les dues poblacions més afectades, Huntington Beach i Laguna Beach, que estan a uns 24 quilòmetres de distància, a més de centenars de treballadors a les platges.

Continuar llegint la notícia completa: elperiodico.com (5 d'octubre de 2021)

 

Canvi climàtic: veus del sud global silenciades per la ciència del clima

Segons un nou estudi analític de Carbon Brief, els acadèmics del canvi climàtic d'algunes de les regions més afectades per l'escalfament estarien tenint dificultats per publicar les seves investigacions. L'estudi, que examina 100 dels treballs de recerca climàtica més citats dels darrers cinc anys, constata que menys de l'1% dels autors es van establir a l'Àfrica, mentre que només 12 dels treballs tenien una dona com a investigadora principal.

Per contra, aproximadament el 90% d'aquests científics estaven afiliats a institucions acadèmiques d'Amèrica del Nord, Europa o Austràlia. Amb tot això, l'absència de veus diverses significa que s'ignoren les perspectives clau, diu l'autor de l'estudi.

"Si la gran majoria de les investigacions sobre el canvi climàtic provenen d'un grup de persones amb trets similars, per exemple, científics masculins del nord mundial, el coneixement que tindrem al voltant del canvi climàtic estarà esbiaixat cap als seus interessos, coneixement i formació científica ", va dir Ayesha Tandon, de Carbon Brief, que va dur a terme l'anàlisi i va dir que aquí existeix un "biaix sistèmic ".

Foto: El País

"L'anàlisi assenyala que gran part de la nostra comprensió del canvi climàtic està esbiaixada cap a climes més freds, perquè la duen a terme principalment científics que viuen al nord global en climes freds", va afegir.

Alhora, hi ha una sèrie d'altres factors en joc que limiten les oportunitats per als investigadors del sud mundial. Aquests inclouen la manca de finançament per disposar d'equips cars per executar els models a ordinadors de d'última generació, o simulacions, que són la base de moltes investigacions climàtiques.

Continuar llegint la notícia completa: bbc.com (6 de d'octubre de 2021)

 

L'augment de la temperatura superficial del mar està provocant la pèrdua del 14 per cent dels coralls mundials des del 2009

L'informe "Estat dels esculls de coral del món: 2020", publicat el dia 5 d'octubre, documenta la pèrdua d'aproximadament un 14 per cent del corall del món des del 2009. L'informe, la sisena edició produït per la Xarxa Global de Seguiment dels Esculls de Corall (GCRMN), proporciona la imatge científica més detallada fins al moment del peatge que les temperatures elevades s'han cobrat sobre els esculls de corall del món.

Els esculls de coralls de tot el món estan sotmesos a una amenaça implacable per l'escalfament causat pel canvi climàtic i altres pressions més locals com la sobrepesca, el desenvolupament costaner insostenible i la disminució de la qualitat de l'aigua.

L'estudi recorda que una pèrdua irrevocable d'esculls de corall seria catastròfica.

Foto: UNEP news

Tot i que els esculls només cobreixen el 0,2% del fons oceànic, alberguen com a mínim una quarta part de totes les espècies marines, proporcionant un hàbitat clau i una font fonamental de proteïnes, a més de medicaments per salvar la vida.

S'estima que centenars de milions de persones a tot el món en depenen per obtenir aliments, llocs de treball i protecció contra les tempestes i l'erosió.

Inger Andersen, director executiu del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), que va proporcionar suport financer, tècnic i de comunicació a l'informe, diu: "Des del 2009 hem perdut més corall, a tot el món, que tot el corall viu a Austràlia. Ens quedem sense temps: podem revertir les pèrdues, però hem d'actuar ara. A la propera conferència climàtica a Glasgow i a la conferència sobre biodiversitat a Kunming, els responsables de la presa de decisions tenen l'oportunitat de mostrar lideratge i salvar els nostres esculls, però només si estan disposats a prendre mesures audaces. No podem permetre que les generacions futures heretin un món sense corall".

Continuar llegint la notícia completa: unep.org (5 d'octubre de 2021)

 

Unió Europea

El canvi climàtic es el problema més greu per als europeus

La capacitat de la biomassa per substituir els combustibles fòssils en les infraestructures existents i la varietat d'usos finals fa que aparegui com un recurs atractiu en la transició cap a la descarbonització. No obstant això, la producció i l'extracció de biomassa tenen profundes implicacions per als ecosistemes naturals i, en particular, la reducció dels embornals i estocs de carboni naturals que són essencials per mantenir un equilibri climàtic.

Malgrat diverses polítiques (per exemple, la Directiva d'energies renovables III, l'Estratègia de bioeconomia de la UE) que reconeixen la necessitat d'un ús més eficient, circular i sostenible de la biomassa i els recursos biològics, la biomassa continua sotmesa a debats complexos i inclou diverses opinions, sovint polaritzades.

El 16 de setembre, institucions de recerca, ONG, indústries i responsables polítics es van reunir per discutir el subministrament sostenible de biomassa i el paper de la bioenergia de la UE en el futur.

El taller, organitzat per IEEP, es va concretar en una fructuosa discussió i va treure diverses conclusions.

Foto: IEEP

Pel que fa als motors de demanda i subvencions, alguns participants van argumentar que les subvencions juguen un rol d'influència menor en la demanda i que la collita de subproductes no té un gran impacte en la demanda de biomassa i bioenergia. En canvi, apunten que el mercat dictaminarà en quina direcció es mourà la indústria de la bioenergia.

Altres van argumentar que és difícil dir que les subvencions no tenen cap impacte si es contemplen les subvencions de mil milions d'euros que s'ofereixen anualment, però que és complicat establir un vincle causal entre el pagament de subvencions en un augment de la collita. I, finalment, alguns van qüestionar la necessitat de subvencions i van apuntar que alguns incentius existents són incoherents amb els objectius de l'acord ecològic de la UE i no es poden justificar en termes climàtics. Per tant, si bé no hi va haver una opinió consensuada, sembla que hi ha poca demanda de subvencions futures per utilitzar la biomassa com a energia.

Continuar llegint la notícia completa: ieep.eu (1 d'octubre de 2021).

 

La UE no fa prou per protegir els seus boscos, segons auditors europeus

Brussel·les no va adoptar entre 2014 i 2020 mesures prou «contundents» per protegir els boscos europeus, embornals de carboni que ajuden a reduir els efectes del canvi climàtic, segons els resultats d'una auditoria del Tribunal de Comptes europeu publicada el passat 4 d'octubre.

En particular, es podria fer més per combatre la tala il·legal i millorar l'orientació de les mesures forestals de desenvolupament rural cap a la biodiversitat i la lluita contra el canvi climàtic, segons l'informe.

Els auditors han estudiat en particular l'impacte de l'estratègia forestal de la UE per 2014-2020 i de les principals polítiques europees en aquest àmbit.

 

Foto. EuroEFE

Segons assenyalen, encara que la massa forestal de la UE ha augmentat en els últims 30 anys, l'estat dels boscos està deteriorant-se.

Les polítiques sobre biodiversitat i canvi climàtic, tenen «un impacte limitat», consideren els auditors, que critiquen també que el finançament europeu destinat a les zones forestals sigui "molt menor que la destinada a l'agricultura, malgrat que la superfície coberta pels boscos i la destinada a l'agricultura són gairebé iguals".

Continuar llegint la notícia completa: euroefe.eurativ.es (5 d'octubre de 2021)

 

Futur d'Europa: focus en el clima, medi ambient i la salut

Per tercer cap de setmana consecutiu, de l'1 al 3 d'octubre, més de 200 persones es van reunir a Estrasburg per participar en una sèrie de debats que definiran el rumb de les polítiques europees en els propers anys. Els participants la Conferència sobre el Futur d'Europa van coincidir que cal parar l'escalfament global, preparar-se per fer front a les conseqüències del canvi climàtic i limitar el dany al medi ambient.

Molts dels participants es van mostrar preocupats pels últims desastres naturals a Europa i per la seva intensificació, el que atribueixen al canvi climàtic.

Van defensar que la Unió Europea hauria educar les persones per viure de forma més sostenible i fomentar els mitjans de transport respectuosos amb el medi ambient i l'energia sostenible.

Foto: Noticies Parlament Europeu

Al panell també es va destacar el vincle entre tenir cura del medi ambient i la salut de les persones. Els participants van subratllar que la UE ha d'incloure en la seva agenda el foment de l'agricultura sostenible i del menjar de qualitat per a tothom. A més, van demanar un accés igualitari a la sanitat per a tots els europeus.

La segona sessió de el panell sobre canvi climàtic, medi ambient i salut es reunirà de manera virtual entre el 12 i el 14 de novembre i l'última sessió tindrà lloc a Varsòvia entre el 7 i 9 de gener.

Continuar llegint la notícia completa: europarl.europa.eu (4 d'octubre de 2021)

 

Espanya

'Rius persona': l'última argúcia legal per salvar el Mar Menor

La Universitat de Múrcia aposta perquè la llacuna costanera de la Mar Menor sigui declarada subjecte de dret. Si és així, es convertiria en el primer ecosistema europeu amb drets propis. La professora Vicente va decidir fa uns mesos portar davant el Congrés dels Diputats una Iniciativa Legislativa Popular que demana dotar al Mar Menor de personalitat jurídica. Què vol dir això? Que de ser admesa al Parlament, aquest ecosistema tindria, entre altres coses, dret a existir, florir i evolucionar naturalment.

"La Declaració de la personalitat jurídica de la Mar Menor i la seva Conca permetrà una governança autònoma de la llacuna costanera, entesa com un ecosistema mereixedor de protecció en si mateix", diu la proposta.

En definitiva, el Mar Menor tindria drets propis al marge de l'acció política.

Foto: El Confidencial

"Si tenim èxit prevaldria sempre, i per sobre de tot, el que necessités la Llacuna i indiqués la ciència. Es podria denunciar qualsevol llei que anés en contra dels drets d'aquest espai i s'evitaria, per exemple, que cada Govern aprovés les seves pròpies normes", diu la jurista.

Actualment, i fins el dia 27 d'octubre, la proposta es troba en fase de recaptació de signatures amb multitud de seus disponibles arreu de l'estat per poder signar a favor. Les seus es poden consultar al lloc web de la iniciativa ilpmarmenor.org.

Continuar llegint la notícia completa: elconfidencial.com (29 de setembre de 2021)

 

Biòleg marí destaca que la lava generarà riquesa en una zona pobre

La lava del volcà de la Palma cau a la mar en una zona en la qual la vida marina és "bastant pobra" i en la que generarà riquesa biològica, si bé per a això haurà de passar força temps, ha dit el professor de Biologia Marina de la Universitat de la Llacuna José Carlos Hernández.

Des d'un punt de vista científic, i una vegada que la lava es refredi a l'aigua de la mar, generarà un nou escull rocós, que els biòlegs marins creuen que pot ser molt interessant per a generar un nou hàbitat per organismes marins.

Així, es poden crear zones intermareals, que són d'aigües molt someres i en les que hi pot haver molts recursos com pegellides, cargols de roca i pops, i més endins de l'aigua un nou sòl que suplantarà el sorrenc que hi havia fins ara.

Foto: EFE

D'aquesta manera es crearà riquesa, però es necessitarà que passi temps fins que la lava es refredi i es colonitzi d'organismes.

José Carlos Hernández ha explicat que primer apareixeran organismes microscòpics, bacteris i diatomees, que s'assentaran en la lava, i tot seguit les algues, que en el cas de les Canàries són molt importants perquè són les productores primàries dels ecosistemes.

Ha afegit que hi haurà llavors una mena de zona de gespa i es formarà un bosc algal, que és el que interessa perquè és l'hàbitat que utilitzen altres invertebrats i peixos, ha subratllat el professor de Biologia Marina de la Universitat de La Laguna.

Continuar llegint la notícia completa: efeverde.com (29 de setembre de 2021).

 

Una llei contra la contaminació lumínica amb moltes llums

La contaminació lumínica és reconeguda per l'ONU com un subtipus de contaminació de l'aire. Actualment, però, encara hi ha poc o cap control real sobre la aquesta (a excepció de la Palma, nord de Tenerife i Catalunya). 

En aquests moments està en exposició pública un nou esborrany de decret llei, l'objectiu del qual se suposa que és reduir la despesa energètica i la contaminació lumínica.

El principal problema és que no dóna cap garantia que realment serveixi per aconseguir el que persegueix.

Foto: El País

Un dels grans problemes de la il·luminació LED, que es regula per primera vegada a Espanya, és que la seva fabricació suposa un impacte ambiental molt superior als dels llums tradicionals de sodi d'alta pressió, de manera que la transició a LED pot acabar en desastre. Perquè si bé els LED tenen molts avantatges potencials, que alguna cosa es pugui fer bé no vol dir que efectivament es faci bé.

Els LED de major eficiència són els més blavosos, que d'altra banda són els de més impacte ambiental, més barats i que produeixen major enlluernament. La diferència de preu amb els LED més sostenibles pot ser només d'un 10%, però sense un sistema que posi de relleu això, l'única cosa que es té en compte en els concursos públics és el preu de la instal·lació més alguns requisits establerts pel IDAE (Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia), a mesura de la indústria, i no per reduir la contaminació lumínica.

El decret actual no reduirà la contaminació lumínica. És l'opinió unànime de la Xarxa Espanyola d'Estudis de contaminació lumínica. Tampoc preveu que hagi de ser una manera eficient de reduir les emissions de CO2 perquè no posa garanties d'això, a causa de l'efecte rebot i que la fabricació dels LED emet molt.

Continuar llegint la notícia completa: elpais.com (29 de setembre de 2021).

 

Catalunya

Els vehicles amb etiqueta groga sí que podran circular tot l'any 2022 per la ZBE

Els vehicles amb etiqueta ambiental groga, els identificats amb la lletra B, podran continuar circulant sense restriccions per la zona de baixes emissions de Barcelona, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià de Besòs durant tot l'any vinent.

La decisió contrasta amb el missatge llançat aquesta setmana per la mateixa OMS, que ha demanat que s'endureixin els límits de contaminació de l'aire per reduir el nombre de morts prematures i de malalties associades a la pol·lució. Per això, el director de Serveis de Mobilitat Sostenible de l'AMB, Carles Conill, ha justificat la mesura dient que volen esperar a l'any 2023, quan, seguint el que marca la nova llei espanyola de canvi climàtic, els municipis de més de 50.000 habitants hauran d'establir zones de baixes emissions i consensuar altres mesures.

Foto: CCMA

La possibilitat de vetar l'accés a la ZBE el 2022 als vehicles amb el distintiu groc (que inclou els dièsel matriculats entre el 2006 i el 2013 i els de gasolina adquirits entre el 2000 i el 2006) estava prevista al Pla metropolità de mobilitat urbana 2019-2024 que l'AMB va aprovar fa un any, encara que llavors ja es va assenyalar que no era una proposta definitiva.

Continuar llegint la noticia completa: ccma.cat (24 de setembre de 2021).

 

L'ampliació de l'aeroport de Barcelona queda oficialment postergada

El Consell de Ministres va aprovar el passat 28 de setembre els plans estratègics d'Aena per als propers cinc anys sense incloure cap partida per ampliar l'aeroport de Barcelona en el document. 

L'esperada decisió de l'Executiu deixava, per tant, en suspens els plans del gestor aeroportuari per augmentar el nombre d'operacions diàries des del Prat i convertir les seves instal·lacions en un node de vols intercontinentals, un projecte que implicava una inversió promesa de 1.700 milions d' euros durant la propera dècada.

Foto: El Periódico

Recolzada pels empresaris catalans, l'ampliació ha enfrontat un vigorós rebuig per part de l'ecologisme i diversos ajuntaments, però ha estat finalment la manca de consens polític amb la Generalitat la que ha portat a Govern a congelar el projecte.

La ruptura de l'acord per a l'ampliació del Prat va arribar a principis del mes passat per les reticències de la Generalitat a estendre la tercera pista 500 metres cap a l'est, el que hauria obligat a destruir part de l'espai natural de la Ricarda, protegit per diverses directives mediambientals de la Unió Europea. Des d'alguns àmbits es va demanar una pròrroga d'un any per donar més temps a les negociacions, però l'opció ha estat descartada pel Govern.

Continuar llegint la notícia completa: elperiodico.com (29 de setembre de 2021).

 

Moratòria d'un any per refer els plans urbanístics en 30 municipis de la costa

El govern vol avançar en la revisió del planejament urbanístic, com va fer a la Costa Brava i a l'Alt Pirineu, amb l'objectiu de reduir les noves construccions i combatre el model d'urbanitzacions aïllades, a les quals és més difícil fer arribar serveis, i protegir també així el paisatge.

La conselleria de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori fixarà els criteris d'integració que han de tenir les noves construccions aïllades en 41 municipis del litoral des del municipi de Malgrat de Mar, al Maresme fins a Alcanar, al Montsià. La revisió deixa al marge les poblacions de l'àmbit metropolità de Barcelona, que tindrà una regulació pròpia.

La Comissió de Territori de Catalunya va analitzar l'avanç del pla, que posa el focus en una trentena de municipis on es revisarà més exhaustivament el sòl, amb capacitat per a 110.000 habitatges i decidir si es mantenen com estan, es modifiquen alguns paràmetres o s'impedeix cap edificació

Foto: El Punt Avui

L'objectiu és verificar si la construcció es considera sostenible tenint en compte criteris ambientals, territorials, urbanístics, sectorials i paisatgístics.

El director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha subratllat que es vol evitar un model d'urbanitzacions aïllades, amb les dificultats que suposa per fer-los arribar serveis, que consumeix molt terreny, té un fort impacte en el paisatge i va associat a un ús més intensiu del vehicle privat.

Continuar llegint la notícia completa: elpuntavui.cat (24 de setembre de 2021).

 

CEDAT

Dues investigadores del CEDAT, investigadores principals de dos nous projectes de recerca del Ministerio de Ciencia e Innovación

El passat mes de setembre el Ministerio de Ciencia e Innovación va confirmar la concessió de dos projectes d'investigació encapçalats per investigadores del CEDAT dins el marc de programes estatals de generació de coneixement y enfortiment científic i tecnològic del sistema de R+D+I.

Un dels projectes està dirigit per la Dra. Casado Casado i porta per títol "El nou rol de la ciutadania davant la justícia administrativa: la regulació i la implementació de la mediació com a sistema de prevenció i resolució de conflictes".

El projecte té per objectiu fonamental profunditzar en la mediació com a mecanisme de prevenció de conflictes jurídic-administratius i explorar les seves potencialitats tant en l'àmbit administratiu com contenciós-administratiu, així com realitzar propostes de lege ferenda en aquesta matèria.

Foto: CEDAT

Entenent l'actual sistema de garanties per resoldre conflictes jurídic-administratius com insuficient, insatisfactori e ineficaç. El projecte té com a hipòtesi de partida que la mediació constitueix una necessitat improrrogable en un sistema de justícia renovat i resulta imprescindible, per una part, per donar compliment als drets de tutela judicial efectiva i de participació dels ciutadans; i, per altre, per millorar la eficàcia de l'actual sistema de justícia.

L'altre projecte està dirigit per la Dra. De la Varga Pastor i es titula "Canvi climàtic i residus plàstics: reptes jurídics de l'economia circular com a paradigma per la tutela de la salut i la justícia planetàries". El treball sosté que la superació de l'emergència climàtica global i crisis social actual requereix un canvi de paradigma en el model de desenvolupament fundat en l'economia lineal contaminant a favor de l'economia circular descarbonificada on els materials i l'energia emprats per fabricar els productes conservin el seu valor durant el major temps possible.

Sobre la premissa que els marcs de governança necessaris per la transició precisen d'un sistema jurídic adequat per a sostenir l'ordenació social necessària per assolir els fins establerts, el projecte pretén dur terme una anàlisi per tal de detectar les insuficiències i incoherències de certs règims jurídics necessaris per implementar el paradigma de l'economia circular, especialment en relació amb els residus plàstics.

 

Cicle documental Cicle documental: Vulneracions de DDHH i ambientals: Del desplaçament forçat a les resistències comunitàries

La setmana passada la URV va acollir el cicle documental Vulneracions de DDHH i ambientals: Del desplaçament forçat a les resistències comunitàries que es va dur a terme des de la col·laboració del CEDAT i la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR).

El cicle va constar de 3 jornades on es va projectar, per una banda, el documental "Defensora", que narra la història personal de l'activista colombiana Berenice Celeyta Alayon, una de una de les defensores més importants dels Drets Humans en el continent llatinoamericà dels últims anys.

Foto: CCAR

D'altra banda, el documental "Amanece dignidad: voces latinoamericanas frente al poder de las transnacionales", que aborda l'impacte de les transnacionals a l'Amèrica Llatina de la mà de les experiències vitals de Dominga a Bolivia, Gloria a Ecuador, i Norquis a Veneçuela. Davant els impactes de les transnacionals aquestes defensores s'han organitzat en la seva comunitat per defensar els seus drets i exigir altres models de desenvolupament que els permeti tenir una vida més digne.

En cada jornada del cicle, després de la projecció documental es va fer un col·loqui amb persones expertes i defensores de DDHH que van comentar la seva experiència de primera mà, com Karen Izolda que es defensora dels DDHH i la terra del Valle del Mezquital, Mèxic.

Per a més informació: cedat.cat

NORMATIVA

Unió Europea

Recomanació (UE) 2021/1749 de la Comissió de 28 de setembre de 2021 sobre el principi «primer, la eficiència energètica»: dels principis a la pràctica - Directrius i exemples per la seva aplicació en la presa de decisions en el sector de la energia i més enllà.

Per a més informació: DOUE L 350/9, de 28 de setembre de 2021 (51 pàg.)

           

Reglament d'Execució (UE) 2021/1713 de la Comissió, de 24 de setembre de 2021, pel qual es prorroga una excepció a allò disposat al Reglamento (CE) n.o 1967/2006 del Consell en allò relatiu a la distancia mínima de la costa i la profunditat marina mínima para la pesca d'Alepisàurids (Gymnammodytes cicerelus i G. semisquamatus) y gòbids (Aphia minuta i Crystallogobius linearis) amb xarxes de tir des d'embarcació en determinades aigües territorials d'Espanya (Catalunya).

Per a més informació: DOUE L 342/1, de 27 de setembre de 2021 (4 pàgs.)

 

Espanya

Ordre DSA/1045/2021, de 28 de setembre, per la qual s'estableixen les bases reguladores per la concessió de subvencions destinades a entitats de protecció animal.

Per a més informació: BOE núm. 235, d'1 d'octubre de 2021 (11 pàgs.)

 

Resolució de 26 de setembre de 2021, de la Direcció General de Política Energètica i Mines, per la qual s'aprova el Pla d'actuació hivernal per l'operació del sistema de gas.

Per a més informació: BOE núm. 233, de 29 de setembre de 2021 (6 pàgs.)

 

Catalunya

RESOLUCIÓ ACC/3001/2021, de 29 de setembre, per la qual s'amplia l'import màxim de la dotació econòmica per a la convocatòria de subvencions per a l'execució de projectes en l'àmbit de residus que comportin una millora en processos de prevenció, de preparació per a la reutilització, de reciclatge o d'incorporació de materials reciclats i projectes de recerca i desenvolupament experimental aplicats en plantes de tractament de residus de tercers (ref. BDNS 548023).

Per a més informació: DOGC Nº 8518, de 7 d'octubre de 2021 (2 pàgs.)

 

ACORD GOV/141/2021, de 14 de setembre, pel qual s'aprova l'Estratègia de la bioeconomia de Catalunya 2021-2030.

Per a més informació: DOGC Nº 8503, de 16 de setembre de 2021 (3 pàgs.)

JURISPRUDÈNCIA

Europa

SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL GENERAL de la Unió Europea (Sala novena), de 29 de setembre de 2021. Società agricola Vivai Maiorana Ss altres contra Comissió Europea. Agricultura - Reglament (UE) 2016/2031 - Mesures de protecció contra las plagues de los vegetals - Llista de las plagues regulades no quarentenaries de la Unió - Umbral a partir del qual la presencia de una plaga regulada no quarentenaria de la Unión en els vegetals per plantació té un impacto econòmic inacceptable - Reglament de Execució (UE) 2019/2072 - Associacions professionals - Recurs d'anulació - Legitimació - Admissibilitat - Proporcionalitat - Obligació de motivació. Assumpte T-116/20.

Font: Poder Judicial

 

SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL GENERAL de la Unió Europea, de 30 de juny de 2021 - Itàlia/Comissió. de 15 d'abril de 2021. FEAGA i Feader - Despeses excloses de finançament - Despeses efectuades per Itàlia - Liquidació de comptes - Liquidació de conformitat - Correccions financeres - Reglament (UE) n.o 1306/2013 - Risc de perjudici financer - Reglament (CE) n.o 1290/2005 - Reglament (CE) n.o 885/2006 - Primer acte de comprovació administrativa o judicial - Existència d'una irregularitat. 

Font: Poder Judicial

 

Espanya

Sentencia del Tribunal Suprem (Sala Tercera) de 14 de juny de 2021, que declara estimar parcialment el recurs contenciós-administratiu número 788/2015 contra el Real Decreto 198/2015, de 23 de març, pel qual se desenvolupa l'article 112 bis del text refós de la Llei d'Aigües i es regula el cànon per l'ús d'aigües continentals per la producció d'energia elèctrica en les demarcacions intercomunitàries.

Font: Poder Judicial

 

Sentència de Tribunal Constitucional 112/2021 de 13 de maig de 2021. Recurs d'inconstitucionalitat 5178-2020. Interposat per més de cinquanta diputats de el Grup Parlamentari Vox de Congrés en relació amb diversos preceptes de la Llei de l'Assemblea Regional de Múrcia 3/2020, de 27 de juliol, de recuperació i protecció de la Mar Menor. Competències sobre condicions bàsiques d'igualtat, Dret civil, ordenació general de l'economia; principi de seguretat jurídica, dret de propietat i llibertat d'empresa, constitucionalitat dels preceptes legals autonòmics que limiten l'explotació agrícola de terra ubicat en l'àmbit territorial d'aplicació de la llei.

Font: Poder Judicial

 

Catalunya

Sentència de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 859/2021, de 27 de febrer de 2021 l'objecte és el desenvolupament i execució de les mesures de suport i reforç d'aquesta Sala que preveu l'acord de la Comissió Permanent de Consell General del Poder Judicial de 4 gener 2021 arran de la sentència número 116, de 20 de març de 2019, estimant el recurs contenciós administratiu presentat per D. Erasme, D. Evelio i D. Cristóbal, la "Associació Salvem el Plans de Conill", el "Grup per a la Defensa del Medi Natural de la Segarra" i la "Institució de Ponent per a la Conservació i l'Estudi de l'Entorn Natural (IPCENA)", i anul·lant la resolució de l'Ajuntament d'Ossó de Sió de 3 d'agost de 2016, concedint llicència ambiental a D. Eliseo per a la instal·lació d'una planta de compostatge de residus no perillosos, i la resolució de 3 de juny de 2017, atorgant-li llicència d'obres per a la instal·lació de la planta, amb imposició de costes limitades a la demandada.

Font: Poder Judicial

ARTICLES

SORIANO -MONTAGUT JENÉ, Laia (2021). Orientaciones técnicas de la Comisión Europea sobre la defensa contra el cambio climático de las infraestructuras.

TIGRE, María Antonia & Otros (2021). Las respuestas del Sistema Interamericano durante la pandemia por COVID-19: El desarrollo de los derechos humanos verdes en casos de pueblos originarios a nivel nacional y regional.  

PUBLICACIONS DE MEMBRES DEL CEDAT

NOGUERA, Alba & VENCE, Xavier (Editores)(2021). "Redondear la economía circular.  Del discurso oficial a las políticas necesarias" .

BORRAS PENTINAT, Susana (2021). "La defensa de la tierra y de los territorios en tiempos de acaparamientos. Un análisis del caso colombiano".

PUBLICACIONS DE RECENT ADQUISICIÓ

Voigt, Christina (Editora) International judicial practice on the environment: questions of legitimacy. Cambridge; New York: Cambridge University Press, 2019.  

Gardiner, Stephen Mark.  A perfect global storm: the ethical tragedy of climate change. Oxford; New York: Oxford University Press, 2016. 

Barrit, Emily. The foundations of the Aarhus Convention: environmental democracy, rights and stewardship. Oxford; New York: Hart Publishing, an imprint fo Bloomsbury Publishing, 2020. 

 
Si no desitja seguir rebent aquest bulletí: clicar AQUÍ(ELIMINAR)
El Butlletí Informatiu és un servei gratuït del Centre d'Estudis de Dret Ambiental Alcalde Pere Lloret (CEDAT) de la Universitat Rovira i Virgili.
Per a qualsevol comentari o suggeriment, enviï'ns un email a: cedat(ELIMINAR)@urv.cat.