CEDAT | Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona

BUTLLETÍ INFORMATIU

Butlletí nº 16, setembre de 2010

Tarragona

descarregar notícies descarregar notícies / descarregar butlletí n º 16 descarregar notícies

EDITORIAL

Justícia ambiental i ús dels recursos naturals: el cas de les grans preses

L'organització Survival International ha presentat amb motiu de la celebració del Dia Internacional dels Pobles Indígenes (9 d'agost) un informe en relació amb l'impacte de les grans instal·lacions per a l'obtenció d'energia hidroelèctrica en l'entorn físic i, en conseqüència, en el mode de vida de diferents pobles indígenes en diverses conques hidrogràfiques.

En aquest informe es defensa que el cost suportat pels pobles indígenes per causa d'aquestes instal·lacions destinades al desenvolupament econòmic es obertament desproporcionat en relació amb el benefici rebut. Com succeeix habitualment en el cas de col·lectius minoritaris i/o desfavorits de diversa índole, en la construcció de grans instal·lacions hidroelèctriques que s'han dut (o es duen) a terme en conques hidrogràfiques que hostatgen territoris indígenes, el benefici en termes de desenvolupament econòmic derivat de la producció d'energia elèctrica ha passat per damunt dels drets dels pobles esmentats.

Efectivament, els col·lectius minoritaris i/o desfavorits acaben assumint en moltes ocasions el cost del desenvolupament, dels beneficis del qual, tanmateix, no gaudeixen. Aquest fet, constatat per l'informe en relació amb la producció d'energia hidroelèctrica, ens du a qüestionar-nos l'articulació dels processos de presa de decisions en aquest àmbit, ja que és evident que, d'altra banda, es produeixen uns resultats injustos i, d'altra banda, aquests es generen el marc d'un procés en el que, realment, no poden aflorar els diferents interessos en presència i, per tant, no es produeix una autèntica avaluació dels costos i beneficis socials d'aquest tipus d'instal·lacions.

Això ens du, d'una banda, a subratllar que la justícia ambiental es presenta com un patró adequat per a la comprensió integral d'aquest tipus de decisions i com una guia per introduir en el procés tots els inputs socialment rellevants que han de conduir a una decisió el més raonable possible, tenint en compte tots els interessos en presència -incloent-hi un aspecte lateral en relació amb la qüestió que ens ocupa, però gens banal, això és, els de les generacions futures.

Com a conclusió es pot apuntar que, efectivament, haurem de partir de la base d'un status igual de tots els éssers humans en relació amb els costos i beneficis del desenvolupament, o dit d'una altra manera, el desenvolupament no pot produir-se obligant els més febles a assumir els seus costos sense obtenir cap benefici aparent. En això consisteix precisament la justícia ambiental. En segon lloc, es pot així mateix concloure que no hi ha justícia ambiental sense participació i que, par tant, la transparència i l'obertura dels processos de presa de decisions són instruments determinants per garantir efectivament la justícia ambiental en els diferents plans de la vida social i política.

Setembre 2010

NOTÍCIES

Internacional:

Canvi Climàtic: Rússia afronta la pitjor situació climàtica en mil anys, mentre es desprèn el gegantesc iceberg de Groenlàndia

Una greu sequera, acompanyada d'una onada de calor sense precedents, ha colpejat a Rússia des de finals de juny, agreujant-se en els últims dies. Les autoritats d'aquest país alerten sobre l'augment de morts relacionades a aquests fenòmens, als quals organitzacions ambientalistes vinculen amb el canvi climàtic.

“Tenim un arxiu de condicions meteorològiques i de situacions anormals dels últims mil anys. És possible dir que no hi ha hagut res similar a això al territori de Rússia durant els últims mil anys respecte de la calor”, va dir el director del Servei Meteorològic rus, Alexander Frolov, segons va informar l'agència Novosti.

L'onada de calor que recorrer Rússia des de principis de l'estiu ha duplicat la mortalitat a Moscou, ja que a la capital normalment es registren entre 360 i 380 defuncions diàries, mentre que ara aquests se situen en prop de 700.
A això s’hi suma l'increment en els incendis forestals, que encara que van registrar un lleu descens del passat diumenge a aquest dilluns, encara afecten a 174.035 hectàrees.

D'altra banda, la sequera és greu i ha disminuït la collita en un 30 per cent, la qual cosa afectarà el subministrament intern però també l'extern, ja que el primer ministre rus, Vladímir Putin, va ordenar la suspensió de l'exportació de cereals i d'altres productes agrícoles.

Si bé aquesta decisió, que regirà fins a desembre, podria revisar-se a l'octubre, els pronòstics no són encoratjadors a causa que s'estima que no hi haurà pluges en tot el mes d'agost.

A més del que succeeix a Rússia, aquest cap de setmana es va informar que en el nord de Groenlàndia es va desprendre un iceberg de 87 quilòmetres quadrats de la glacera de Petermann, la qual cosa segons l'organització ambientalista Greenpeace, alterarà el clima en les properes setmanes o mesos, a causa de la gran quantitat de gel que s'aboca en els oceans.

“Els desglaços en l'Àrtic, els incendis forestals a Rússia i les inundacions a l’Himalaya són només algunes de les prediccions dels científics respecte als efectes de l'escalfament del planeta i de com es veurà el món en un ambient d'escalfament global”, assenyala aquesta organització en un comunicat.
“La naturalesa ens està dient que és hora d'actuar, cal que els polítics del món deixin els discursos i en la propera cimera del clima (COP 16) arribin a acords vinculants que permetin canviar els combustibles fòssils per energies netes i renovables i disminuir les emissions de gasos d'efecte hivernacle de cada país amb metes ambicioses, només així podrem donar-li als nostres fills un futur pròsper i verd”, agrega Greenpeace.

Font:
Ecoportal (10-08-2010)
http://www.ecoportal.net/content/view/full/94747

Xina: la meitat de les aigües superficials estan contaminades

Gairebé la quarta part de les aigües superficials de Xina estan tan contaminades que no servirien ni tan sols per a ús industrial i menys de la meitat d'aquestes aigües és potable.

Inspectors del Ministeri de Protecció del Medi Ambient del govern xinès han analitzat mostres de la majoria dels rius i llacs del país durant el primer semestre d'aquest any i han conclòs que només el 49.3% de l'aigua superficial és apta per a consum humà.
Xina classifica les seves fonts d'aigua en una escala de 6 nivells, els tres primers es consideren aptes per beure i banyar-se. El 26,4% de les aigües superficials (rius i llacs) està entre els nivells 4 i 5 (només aptes per a ús agrícola i industrial) i el 24,3% està en l'últim nivell de l'escala (6), resultant no apta per a cap ús.

Malgrat les estrictes regulacions introduïdes en l'última dècada, el ministeri no ha aconseguit impedir els abocaments que les milers de petites indústries de paper, cementeres i plantes químiques realitzen directament en els rius, ni l'efecte dels fertilitzants incorporats durant anys sobre bastes extensions de cultius que acaben asfixiant les algues en rius i llacs.

El ministre també va dir que s'havien realitzat progressos notables en la qualitat de l'aire de les ciutats durant la primera meitat del 2010, amb una significativa reducció (30,2%) de les emissions de diòxid de sofre comparada amb la de l'any passat. Les partícules en suspensió també van disminuir un 12,1% i el diòxid de nitrogen un 5%. No obstant això, 189 de 443 ciutats monitorizadas van sofrir els efectes de la pluja àcida en la primera meitat de l'any

Font:
Portal del Medio Ambiente (29-07-2010)
http://www.portaldelmedioambiente.com/noticias/8362/china_la_mitad_de_las_aguas_superficiales_estan_contaminadas/

Equador signa conveni per deixar el petroli del parc nacional Yasuní sota terra.

Amb la signatura del Fideïcomís Yasuní-ITT, Equador es va comprometre a deixar per sempre sota terra els 846 milions de barrils de petroli i que representen 20 per cent de les reserves del país. El conveni implica que aquest país rebrà 3.600 milions de dòlars, els interessos que produeixi aquest fons s'invertiran en la conservació del propi parc nacional Yasuní i d'altres 43 reserves naturals d'Equador, a més d'altres projectes socials i energètics.

"El fideïcomís que acabem d'establir és històric no solament per a Equador sinó per al món sencer", va dir la directora regional del PNUD per a Amèrica Llatina i el Carib, Rebeca Grynspan, després de subscriure amb el govern de Rafael Correa l'acord per no explotar el petroli del parc nacional Yasuní.

Amb la signatura del Fideïcomís Yasuní-ITT, Equador es va comprometre a deixar per sempre sota terra els 846 milions de barrils de petroli coneguts dels camps Ishpingo, Tambococha i Tiputini, que formen les sigles són ITT, i que representen 20 per cent de les reserves del país.

El conveni implica que aquest país rebrà 3.600 milions de dòlars, equivalents a 50 per cent dels recursos que percebria en cas d'optar per l'extracció, que no es tocaran i seran la garantia per si alguna vegada s'exploten aquests hidrocarburs.
Amb aquest propòsit es crea un fons de capital, administrat pel PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament), amb la participació de l'Estat, la societat civil equatoriana i representants dels contribuents.
El projecte, ideat fa una dècada per organitzacions ambientalistes, va ser proposat oficialment pel president Correa davant l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides al setembre de 2007.

La iniciativa va tenir un recorregut difícil fins a arribar a port, amb diverses comissions encarregades, acomiadaments i renúncia de funcionaris, entre elles la de Fander Falconi al seu càrrec de canceller. Aquest fideïcomís "trenca el paradigma de les relacions Nord-Sud", va afegir Grynspan, doncs els països industrialitzats no són els únics contribuents sinó que el principal és el poble equatorià que renuncia a explotar els seus recursos petroliers en benefici d'un model de desenvolupament totalment diferent".

La funcionària va destacar l'originalitat de la iniciativa, doncs va dir que "fins ara només es coneixien mecanismes de mercat per reduir els efectes de gasos d'efecte hivernacle ja emesos a l'atmosfera (continguts en el Protocol de Kyoto), "mentre que aquest és el primer al món que evitarà l'emissió d'aquests gasos, de manera quantificable i verificable".

Els efectes d'aquesta "nova iniciativa" són múltiples, va destacar Grynspan, doncs no solament s'estalvia l'emissió a l'ambient de més de 400 milions de tones de diòxid de carboni, el principal contaminant, i, per tant, recolza la lluita contra el canvi climàtic, sinó que és una mostra de coresponsabilitat social.
En efecte, tal com ho van explicar Grynspan i autoritats equatorianes, en declarar-se intocable la zona es respecta als pobles no contactats de les ètnies waorani i taromenani, que habiten al parc nacional. Els interessos que produeixi aquest fons, al voltant de set per cent, s'invertiran en la conservació del propi parc nacional Yasuní i d'altres 43 reserves naturals d'Equador, a més d'altres projectes socials i energètics.

Font:
Ecoportal (05-08-2010)
http://www.ecoportal.net/content/view/full/94655

El boom de l'energia “verda” destrueix als pobles indígenes

Amb motiu del Dia Internacional dels Pobles Indígenes, Survival International ha publicat un nou informe sobre l'impacte devastador que l'espectacular boom que viu la construcció de preses hidroelèctriques té sobre aquests

A través de casos reals d'Àsia, Àfrica i Amèrica, l'informe de Survival, exposa el cost ocult d'obtenir electricitat “verda” per mitjà de grans preses hidroelèctriques. Avui dia assistim a un ràpid increment global en la construcció de preses. Només el Banc Mundial destinarà onze mil milions de dòlars a la construcció de 211 projectes hidroelèctrics a tot el món.

L'impacte sobre els pobles indígenes és profund. Els indígenes amazónics “enawene nawe” s'han assabentat que les autoritats brasileres projecten construir 29 preses en els seus rius. De llarg a llarg de l'Amazònia, els territoris de cinc pobles indígenes no contactats es veuran afectats. El poble indígena “penen de Sarawak” s'enfronta a ser expulsat de les seves terres per deixar pas a una presa, i altres pobles indígenes d'Etiòpia podrien veure's forçats a dependre de l'ajuda alimentària si no es paralitza la construcció d'una presa en el famós riu Omo. Un home del poble kwegu, a la vall del Omo, va declarar: “La nostra terra s'ha espatllat. Van voltar l'aigua i ara passem gana. Obriu la presa i deixeu que flueixi l'aigua”. Centenars d'indígenes brasilers es reuniran aquesta setmana per mostrar la seva oposició a la polèmica presa de Belo Muntanya, que amenaça el territori de diversos pobles indígenes i les seves vitals fonts d'aliments.

Font:
Ecoportal (9/08/2010)
http://www.ecoportal.net/content/view/full/94723

La FAO proposa un sistema mundial de vigilància d'incendis en temps real

L'organització persegueix amb això lluitar contra el foc de forma eficaç i protegir de forma adequada els recursos naturals.L'Organització de les Nacions Unides per a l'agricultura i l'alimentació (FAO) ha llançat un nou portal en Internet d'informació i vigilància en temps real d'incendis, "per ajudar als països a lluitar contra el foc de forma eficaç i protegir adequadament els recursos naturals", va anunciar l'organisme.

El nou Sistema Global de Gestió d'Informació sobre Focs (GFIMS), desenvolupat en col·laboració amb la Universitat de Maryland (EUA), detecta els focus d'incendis mitjançant satèl·lits operats per l'Agència Espacial NASA. Per a això compta amb un interfície de cartografia en línia que permet mostrar els focus de foc en temps "gairebé real", la qual cosa significa que hi ha un desfasament de prop de 2,5 hores des del moment del pas del satèl·lit fins que es pot disposar de les dades. A més, el sistema permet també als usuaris rebre correus electrònics d'alerta sobre àrees específiques del seu interès, "la qual cosa facilita reaccionar amb rapidesa", va destacar la FAO.

"El GFIMS s'ha llançat en un moment en el qual la incidència de grans incendis tendeix a incrementar-se", va assenyalar Pieter van Lierop, Oficial Forestal de la FAO i responsable de les activitats de Maneig del Foc. "Combatre aquests incendis s'ha convertit en una qüestió de gran importància, no només a causa del creixent nombre de víctimes i l'enorme superfície que es crema, sinó també a causa de qüestions d'interès global, com el canvi climàtic", va assegurar.
L'organisme de l'ONU va posar com a exemple la situació que viu Rússia, on a causa d'una ona de calor sense precedents, amb temperatures properes als 40ºC i vents de més de 20 metres per segon, s'ha cremat aquest any una superfície de 14 milions d'hectàrees, segons les dades ofertes per l'Institut Forestal Sukachev de la ciutat de Krasnoyarsk.

A més, aquests incendis forestals han provocat aquest estiu la mort de prop de mig centenar de persones.
A tot el món, es calcula que els incendis de la coberta vegetal afecten a una superfície d'uns 350 milions d'hectàrees cada any. Prop de la meitat o més d'aquesta àrea cremada es troben a Àfrica, mentre que a la regió del Mediterrani resulten danyades per incendis entre 700 000 i un milió d'hectàrees cada any.  La FAO va detallar que el GFIMS ofereix anàlisi de prevalença del foc a nivell anual i mensual, encara que en el futur inclourà informació sobre la grandària de la superfície cremada per tipus de coberta forestal. Com a resultat, "s'espera millori les dades analítiques i es pugui oferir una resposta a temps", va assegurar. El nou sistema, disponible en anglès, francès i espanyol, pot ser utilitzat pels responsables forestals i bombers, així com per les agències encarregades de la vigilància dels recursos naturals i agrícoles. La subscripció és gratuïta, només es requereix una adreça activa de correu electrònic.

Font:
Consumer Eroski (12-08-2010)
http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/2010/08/12/194975.php

L'ONU adverteix que l'Àrtic podria quedar-se sense gel en 2030

El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, ha advertit avui que "l'Àrtic s'està escalfant més ràpid que qualsevol altre lloc a la Terra" i "podria quedar-se sense gel per 2030". Després de visitar en els últims dies la base internacional de Ny Å lesund (Noruega), on ha observat l'impacte del canvi climàtic sobre l'Àrtic, Ban ha arribat a Ginebra per participar en la Conferència Mundial sobre el Clima.

En el mateix fòrum, el president del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) ha anat més enllà i ha advertit que la supervivència de les espècies, inclosa la humana, depèn d'aconseguir un gran acord sobre el canvi climàtic.

En un discurs davant més d'un miler de participants en aquest fòrum, Ban ha instat als Governs a aconseguir en la conferència internacional sobre canvi climàtic prevista per a desembre un acord que permeti "profundes retallades en les emissions" de gasos contaminants. Reconeix, en aquest sentit, que aquestes negociacions van amb retard: "solament queden 15 dies de negociacions, quinze dies per resoldre alguns dels assumptes més complexos", assenyala.
En el mateix sentit s'ha expressat el president del IPCC. Rajendra Pachauri ha afirmat que la supervivència de les espècies, inclosa la humana, depèn d'un acord sobre canvi climàtic que permeti estabilitzar la temperatura mitjana del planeta.

Davant el mateix ampli fòrum Ban Pachauri ha assegurat que el món cometrà "un gran error" si no utilitza l'oportunitat que ofereix la propera conferència sobre canvi climàtic de Copenhaguen al desembre.

"La nostra supervivència, la dels nostres fills i néts, així com de totes les espècies, depèn d'això", ha advertit. I ha demanat als Governs que adoptin un acord que "signifiqui un veritable canvi" en la Conferència de Copenhaguen i els ha instat a deixar de costat consideracions i interessos polítics per actuar guiats pel benefici comú.

Font:
Portal del medio ambiente (20/08/2010)
http://www.portaldelmedioambiente.com/noticias/8466/la_onu_advierte_de_que_el_artico_podria_quedarse_sin_hielo_en_2030/

Presentació del mapa interactiu sobre represes i les seves amenaces en la conca amazónica

La base de dades inclou informació de Brasil, Bolívia, Colòmbia, Equador i Perú. El mapa interactiu posa a disposició informació sobre més de 140 grans represes, que van ser identificats segons el seu estat d'avanç: en funcionament, en construcció i planificats.

La informació d'interès per a governs, investigadors, educadors i organitzacions socials, ha estat traduïda a l'anglès, espanyol i portuguès.

El lloc web facilita les recerques aplicant diferents filtres. La visualització en el mapa agilitza la comprensió geogràfica dels resultats, abans d'accedir a la fitxa completa de cada projecte hidroelèctric.

18 agost 2010.- L'Amazònia és un ecosistema clau per a la regulació del clima a nivell mundial i també un àrea d'extraordinària biodiversitat. És la conca hidrogràfica més gran i important de la Terra, on encara es conserven intactes el 60% de les selves que queden al planeta. No obstant això, existeixen actualment més de 140 projectes de represas que podrien causar danys irreparables a la integritat biològica i a les poblacions locals que depenen directament de l'ecosistema fluvial -van advertir avui des de ECOA, PROTEGER i International Rivers, en anticipar el llançament d'un mapa interactiu únic en el seu tipus.

El mapa -disponible en www.dams-info.org, presenta dades tècniques i econòmics sobre les represas hidroelèctriques i els seus impactes ambientals, tant per les quals es troben funcionant com para les que estan en procés de construcció. També s'inclou informació sobre les represas planificades que tenen estudis de viabilitat iniciats o que compten amb una intenció política clara d'avançar en el projecte.

Cada vegada més, la Conca Amazónica és objecte de grans projectes hidroelèctrics. Només en l'Amazònia brasilera, s’estan planificant més de 60 grans represes; països veïns com Perú, Bolívia i Colòmbia també tenen importants projectes per a la regió.

“Desenvolupem aquest mapa amb l'objectiu de mostrar la quantitat de represes que estan previstes per a la conca de l'Amazones. És sorprenent veure quins són els plans que tenen els governs i les indústries constructores de represas per a la conca fluvial més important del món.

De concretar-se tots aquests projectes seria catastròfic per a l'ecosistema amazònic i per a la vida de centenars de milers d'indígenes i habitants riberenys que depenen del riu per sobreviure”, va explicar Brent Millikan, director del programa amazònic de International Rivers. 

“En la propera etapa d'aquest projecte esperem incorporar al mapa altres fonts de dades, com per exemple capes amb territoris indígenes, unitats d'àrees protegides i línies de transmissió elèctrica para, d'aquesta manera, il·lustrar millor com algunes d'aquestes represas i les obres connexes, podrien impactar directament en zones sensibles. Volem intensificar l'intercanvi d'informació en una xarxa d'organitzacions dels països amazònics, assegurant informació actualitzada i de gran qualitat”, va sintetitzar Millikan.

“La informació produïda és de gran interès per a governs, investigadors, educadors i organitzacions socials. El desenvolupament de la base de dades ha estat tot un repte tecnològic; el projecte va comptar amb la participació d'experts de set països –incloent Argentina i Estats Units”, va detallar Federico González Brizzio, coordinador de comunicacions de la Fundació PROTEGER, qui va tenir al seu càrrec el disseny i la implementació informàtica de la plataforma.

“Les dades han estat recopilades a partir de fonts oficials i de les empreses involucrades, i han estat contrastades amb referències proveïdes per investigadors i organitzacions de la societat civil. Els projectes que van presentar divergències en la informació van ser degudament identificats; i les diferents fonts, nomenades explícitament per a una millor lectura de les persones interessades a obtenir informació detallada i confiable”, va finalitzar l'expert de PROTEGIR.

El projecte ha estat desenvolupat per la Fundació PROTEGER d'Argentina i International Rivers d'Estats Units, comptant amb el suport de ECOA, Brasil. www.ecoportal.net.
Mapa interactiu en espanyol: www.dams-info.org/es
Per a major informació Fundación PROTEGER, Argentina:
www.proteger.org.ar

Font:
Ecoportal /19/08/2010)
http://www.ecoportal.net/content/view/full/94925

Les Illes Galàpagos queden fora de la llista de llocs en perill

La UICN considera que l'arxipèlag equatorià encara es troba en situació de risc.
Les Illes Galápagos (Equador) ja no formen part de la llista de llocs considerats patrimoni en perill, per una decisió del Comitè de Llocs Patrimoni de la Humanitat. No obstant això, la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) va recomanar que no es prengués aquesta decisió, tal com va informar la pròpia organització.

Aquest arxipèlag, qualificat de genuí "museu vivent i mostra de l'evolució", es va inscriure en la llista en 2007 a causa del perill per la invasió d'espècies, el "turisme desenfrenat" i la sobrepesca. "La recomanació de la UICN era que les Illes Galápagos no es retiressin de la llista com si s'hagués fet ja tot el treball", va assenyalar el director del Programa de Llocs Patrimoni de la Humanitat de la UICN, Tim Badman, que va reconèixer el treball que el Govern d'Equador ha realitzat per rectificar aquesta situació.

Badman va assegurar que els perills del turisme, les espècies invasives i la sobrepesca encara són influents i que la situació de les Galápagos és encara "crítica", per la qual cosa va afirmar que és necessària una gran ajuda continuada del Govern en els propers anys per resoldre aquests problemes.

La directora de la UICN, Julia Marton-Lefèvre, va assegurar per la seva banda que la decisió d'eliminar les Galápagos de la llista de llocs patrimoni en perill és prematura. Per això, l'organització continua el seu treball perquè l'Executiu equatorià implementi de forma total les recomanacions del comitè, va assenyalar

Font:
Consumer Eroski (30-07-2010)
http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/2010/07/30/194719.php

Les propostes del “Acord dels Pobles” en els textos per a la negociació de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic

Després d'una setmana de negociacions, les principals conclusions de la Conferència Mundial dels Pobles sobre Canvi Climàtic i els Drets de la Mare Terra (*Cochabamba, abril de 2010) han estat incorporades en el document de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic, que ara ha estat reconegut com un text de negociació pels 192 estats que es van congregar a Bonn, Alemanya, durant la primera setmana d'agost de 2010.

Els punts més rellevants que han estat incorporats per a la seva consideració en la propera ronda de negociació prèvia a Cancún, que es realitzarà a Xina, són:

  • La reducció en un 50% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle per part dels països desenvolupats per al segon període de compromisos del Protocol de Kyoto de l'any 2013 al 2017.
  • Estabilitzar l'increment de la temperatura a 1°C i 300 parts per milió de Diòxid de Carboni en l'atmosfera.
  • Garantir una distribució equitativa de l'espai atmosfèric, prenent en compte el deute climàtic d'emissions dels països desenvolupats envers els països en desenvolupament.
  • Ple respecte als Drets humans i als drets inherents dels pobles indígenes, les dones, els nens i els migrants.
  • Ple reconeixement a la Declaració de les Nacions Unides dels Drets dels Pobles Indígenes.
    Reconeixement i defensa dels drets de la Mare Terra per aconseguir l'harmonia amb la naturalesa.
  • Garantir el compliment dels compromisos dels països desenvolupats a través de la constitució d'un Tribunal Internacional de Justícia Climàtica.
  • Rebuig als nous mecanismes de mercat de carboni, que traspassen la responsabilitat de la disminució d'emissions de gasos d'efecte hivernacle dels països desenvolupats als països en desenvolupament.
  • Promoció de mesures que canviïn els patrons de consum dels països desenvolupats.
  • Adopció de les mesures necessàries en tots els fòrums pertinents perquè s'exclogui de la protecció dels drets de propietat intel·lectual a les tecnologies útils i ecològicament sostenibles per mitigar el Canvi Climàtic
  • Els països desenvolupats destinaran el 6 % del seu producte nacional brut per a accions relatives al Canvi Climàtic.
  • Maneig integral del bosc, per a mitigació i adaptació, sense mecanismes de mercat i garantint la plena participació dels pobles indígenes i comunitats locals.
  • Prohibició de la conversió dels boscos naturals en plantacions, ja que les plantacions de monocultius no són boscos, sinó s'ha d'incentivar la protecció i conservació dels boscos naturals.

Font:
Ecoportal (17/08/2010)
http://www.ecoportal.net/content/view/full/94866

Els indígenes de Guatemala aconsegueixen tancar una mina d'or de la Goldcorp

Els indígenes mayas-man guatemalencs han aconseguit després de set anys de denúncies que el Govern es comprometi a tancar la mina Marlin de la transnacional de Canadà.

La mina Marlin I a Guatemala es tanca. Després de set anys de lluita els indígenes *mayas-*man dels municipis de San Miguel de Ixtahuacán i Sipacapa en el departament de Sant Marcos, a l'oest de Guatemala, han aconseguit que el Govern es comprometi a paralitzar aquesta explotació canadenca. Després de sofrir 36 anys de guerra que es van portar per davant la vida de més de 350.000 persones, i va desplaçar a milers de persones, Guatemala tracta de tornar a la pau amb els acords del 29 de desembre de 1996. Però amb la pau van arribar també les transnacionals mineres que van envair el país. Uns mesos després, en 1997, el Govern de l'empresari Álvaro Arzú, defensor a ultrança de polítiques neoliberals, va obrir les portes a les multinacionals mineres nord-americanes i canadenques.

Una llei a mesura
El Govern va confeccionar una llei a mesura dels interessos de les mineres. La Llei i el seu decret 48-97, no exigeix estudis d'impacte ambiental per a l'explotació, tampoc recull la necessitat de dur a terme consultes entre les poblacions afectades per la minera i permet la propietat al 100% de l'explotació, contradient a la pròpia constitució guatemalenca en referència a les terres comunals propietat dels indígenes. A més, concedeix el 99% dels recursos a les empreses i només exigeix una regalia (compensació econòmica a l'Estat) d'un 1% del benefici (declarat).

Roberto Madrini, de la Comissió Pastoral Paz i Ecologia, formada per organitzacions indígenes afectades i l'església catòlica de la diòcesi de Sant Marcs de Guatemala, ha declarat a DIAGONAL: “El país és un gran formatge gruyere lliurat a les transnacionals, aquestes corporacions inverteixen en armes, or... La nostra lluita és contra una mina però hi ha moltes més”. Guatemala compta amb una extensió de 108.889 km2, una cinquena part de l'Estat espanyol, existeixen 107 mines a cel obert que ja s'estan explotant, i altres 417 concessions mineres, la majoria donades durant el Govern d'Óscar Berger (2000-2004) del partit del dictador Efrain Ríos Mont.

La mina Marlin és propietat de Glamis Gold (Goldcorp), una de les cinc transnacionals mineres més potents, que es va instal·lar a Guatemala en 1998 i opera a través de la companyia Montana, participada al 100% per la multinacional canadenca. Goldcorp és un fons de pensions de Canadà, que explica també amb fons de pensions de Suècia, Noruega i el fons nacional de pensions d'Irlanda. En la Goldcorp fan negoci inversors privats com a universitats, i bancs de Canadà i EUA. “Mentre els treballadors del primer món inverteixen 200 euros en fons de pensions per tenir una jubilació feliç, no saben que és a costa del sofriment d'altres pobles”, assenyala Madrini. Les conseqüències ambientals i socials de la mineria a Guatemala són desastroses. La mina Marlin té una superfície de 500 hectàrees molt prop de dos municipis molt poblats. Les cases més properes sofreixen esquerdes per les voladures, a més de contaminació acústica.

Cianur per extreure l'or
Per a l'extracció de l'or es trenca la muntanya, la qual cosa provoca cràters de fins a 150 metres de profunditat. És habitual que es produeixin fugides de materials pesats, que contaminen l'aigua, i fins i tot, drenatges, fugides contínues, la contaminació dura de les quals centenars d'anys. Els trossos de muntanya es trituren, pel que és necessari terreny que abans s'ha desboscat. En la recerca d'or en la mina *Marlin, de la qual també s'extreu plata, s'empra cianur, un àcid mortal amb el qual es rega la roca per atreure l'or i facilitar la seva recollida. Però, a més, la mina precisa de grans quantitats d'aigua, per això s'instal·len prop dels rius. “Les comunitats es queden sense aigua perquè la mina necessita 250.000 litres per hora. Els rius s'assequen perquè la Goldcorp s'ha apropiat de l'aigua construint dics i basses ara contaminats per sempre”, denúncia Madrini.

A la fi de 2003, els indígenes van començar a lluitar contra la multinacional. En 2005 van organitzar una consulta popular en la qual 700.000 persones van dir “no” a la mina Marlin. La Goldcorp i el Govern van incomplir l'article 169 de l'Organització Internacional del Treball que obliga a la consulta. Aquest mateix any les comunitats es van manifestar contra l'arribada d'una tuneladora per a la mina amb corts de carreteres que van costar la vida a un camperol. Llavors el president Óscar Berger va manar 1.300 efectius de l'exèrcit per salvaguardar els interessos de la Goldcorp. Després de diverses denúncies internacionals, una d'elles en 2007 davant la Comissió Interamericana de Drets Humans, que acaba de fallar contra Goldcorp, el Govern d'Álvaro Colón s'ha compromès a paralitzar l'activitat de la multinacional minera. La contaminació de la terra i l'aigua seguiran durant centenars d'anys.

El Banc Mundial amb la mina
El Banc Mundial va donar un crèdit de 45 milions de dòlars per recolzar el projecte de la mina Marlin a l'octubre de 2004, sense atendre a les denúncies de l'Organització Internacional del Treball. La Goldcorp ha tractat de dividir a la població de la zona que s'oposa a l'explotació, fins i tot ha arribat a oferir vuit milions de quetzales directament a les comunitats necessitades de recursos. Això ha fet augmentar els enfrontaments, que s'han agreujat amb la notícia del tancament. Durant el mes de juliol dos líders comunitaris contraris a la mina van rebre diversos trets. La *Goldcorp està present també a Hondures, Mèxic i Argentina. La presidenta de Costa Rica ha demanat una moratòria de les explotacions a cel obert.

DESPRÉS DE 7 ANYS UNA LLUITA GUANYADA 1997, LLEI DE MINES
El Govern conservador d'Álvaro Arzú posa Guatemala als peus de les multinacionals mineres que s'apropien del 99%
dels beneficis.

2005, CONSULTES
Es van iniciar consultes entre les comunitats afectades per la contaminació de la mina i 700.000 persones van dir “no”.

2005, MANIFESTACIONS
Manifestacions i corts de carretera pacífics que van costar la vida d'un camperol. El Govern va manar a 1.300 militars per reprimir als indígenes

2010, DECISIÓ DE LA CIDH
La Cort Interamericana de Drets Humans, després d'una denúncia de 2007, sol·licita al juny d'aquest any el tancament de l'explotació al president Álvaro Colón.
Abans, el Tribunal Permanent dels Pobles celebrat a Madrid va condemnar les activitats de la multinacional minera canadenca a Guatemala.

Font:
Portal del Medio Ambiente (29-0-2010)
http://www.portaldelmedioambiente.com/noticias/8358/
los_indigenas_de_guatemala_consiguen_cerrar_una_mina_de_oro_de_la_goldcorp/

Matança de taurons avança en el mar Roig

HURGHADA, Egipte- Sis vaixells pesquers iemenites capturats el mes passat en aigües territorials d'Egipte van causar preocupació per la seva càrrega inusual: diversos quilòmetres d’ham i més de 20 tones de carn de tauró.

"La captura d'aquests vaixells va proveir més evidència que es duu a terme una pesca comercial de taurons en el mar Rojo", va dir Amr Ali, director executiu de l'Associació de Conservació i Protecció Ambiental de Hurghada (HEPCA), una organització no governamental egípcia.

"L'alarmant és veure vaixells arribant des de Iemen a pescar en les nostres aigües. Aquests navilis no tenen aparells normals per atrapar peixos. Simplement van darrere dels taurons", va assenyalar.

La pesca d'esquals és un gran negoci. Més de 73 milions són capturats cada any per alimentar un mercat que els posa en risc d'extinció.

Els pescadors li donen poc valor en la carn del tauró, ja que té gran quantitat d'àcid úric i gairebé no es ven al mercat. Però les aletes, cuinades en sopes, constitueixen un menjar preuat a Àsia que es ven, per exemple, a més de 100 dòlars el bol a Hong Kong.

Encara que el plat s'ha consumit durant segles, l'èxit econòmic d'Àsia oriental en les últimes dècades va permetre un increment de la demanda. El nombre de consumidors va créixer de pocs milions en els anys 80 a més de 300 milions avui.

"Durant els últims 25 i 30 anys, en els quals ha augmentat la riquesa de Xina, la demanda de sopa d'aleta es va incrementar i, ja que no hi ha límits al nombre d'esquals que poden ser capturats, es va generar una dinàmica en la qual 30 per cent de les espècies de taurons del món estan amenaçades", va dir Matt Rand, director de la campanya Conservació Mundial del Tauró del Grup Ambiental Pew.

Segons Rand, els taurons són depredadors que exerceixen un important paper en la regulació de les poblacions marines. Estudis han demostrat, per exemple, una correlació entre la disminució del nombre de taurons i la creixent freqüència dels eixams de meduses.

Molts pescadors comercials atrapen taurons accidentalment quan intenten capturar altres espècies, però uns altres deliberadament usen diversos quilòmetres d'hams amb esquer per caçar-los.
Per estalviar espai en les seves embarcacions, els tallen les aletes i els llancen vius de nou al mar perquè morin allí. Les extremitats són després assecades o congelades i enviades als mercats d'Àsia oriental.

Grups de conservació marina consideren que aquesta pràctica, cridada "finning" (per "fi", aleta en anglès), és cruel i un balafiament.
"Sense les seves aletes, el tauró s'asfixia (han de nedar per poder respirar a través de les seves ranures bronquials) o es dessagna fins a morir", va explicar Elizabeth Wilson, científica marina i encarregada d'una campanya sobre pesca de l'organització Oceana, amb seu a Washington.

"És alguna cosa similar al que ocorre amb el comerç d'ivori, en el qual els animals són caçats només d'una banda del seu cos, que és venut a molt alt preu al mercat internacional, i així es delma a les poblacions salvatges", va afegir.

El lent cicle reproductiu dels esquals els fa especialment vulnerables davant la pesca excessiva.

"Els taurons no tenen potencial biològic per a l'extracció comercial", va dir Rand a IPS. "No són com altres peixos que deixen milers d'ous i es reprodueixen molt ràpidament. Aquests ho fan de forma molt lenta i només tenen unes poques cries".
La captura excessiva ha delmat les poblacions de taurons en el mar Mediterrani, on les 47 espècies conegudes estan amenaçades.

Un estudi publicat en 2008 en el Journal of Conservation Biology va indicar que la població de cinc grans esquals en aquest mar es va desplomar més de 97 per cent en els últims dos segles. Algunes espècies, com els taurons martell, han estat pràcticament exterminats a la zona.

Quan la quantitat d'animals disminueix en un àrea marítima, els pescadors comercials es dirigeixen a unes altres. En els últims anys, les operacions de "finning" s'han concentrat en el mar Roig, llar d'unes de les últimes poblacions saludables de taurons del planeta.
"Els nostres pescadors locals mai van estar interessats en els taurons. A ningú li agrada la carn, perquè és gruixuda i es ven a molt baix cost", va explicar Ali, de HEPCA.

"Fa aproximadament una dècada, van començar a venir molts xinesos. Els van ensenyar als nostres pescadors que podien obtenir bons diners venent les aletes, i que no tenien per què quedar-se amb tot l'animal. Només havien de tallar les aletes i llançar la resta a l'aigua", va afegir.

Egipte va prohibir en 2005 aquesta pràctica i molts la van abandonar. No obstant això, en els últims mesos va créixer la presència de pescadors furtius en el mar Roig.

"Les nostres lleis de protecció de taurons els han donat a aquests animals l'oportunitat de reproduir-se en forma segura, però també ens ha convertit en objectiu de cada pescador de taurons a la regió", va indicar Ali.

Egipte prohibeix la pesca d'esquals a menys de 20 quilòmetres de la seva línia costanera, però no hi ha límits legals per a la captura d'aquests animals en la resta del mar Rojo. Capitans de navilis reporten que la pràctica del "finning" està "fora de control" en aigües de Sudan i d'Eritrea.
La Comissió de la Tonyina de l'Oceà Índic, organització intergovernamental que administra el mar Rojo, va establir com a norma que les aletes de tauró no poden constituir més de cinc per cent del pes de carn de tauró a bord d'un vaixell.

Aquesta mesura, encara que difícil d'implementar, procura frenar la despoblació dels esquals i posar fi a la pràctica del "finning".

"Haver de mantenir tot el cos els desdiu en certa mesura a capturar taurons", va explicar Rand, encara que va reconèixer que això no detindrà la pesca.

L'única veritable esperança, segons els conservacionistes, és reduir la demanda de sopa d'aleta. Els abrics de pell abans estaven de moda, però ara són vists com una mostra vulgar i de mal gust. Es podria fomentar un canvi similar en l'opinió pública sobre la sopa d'aleta de tauró, asseguren.

"Estem tractant d'educar als consumidors sobre l'origen de la sopa d'aleta i informar que les poblacions de taurons estan en problemes", va dir Wilson.

"Els missatges semblen estar arribant, especialment entre les generacions més joves, però definitivament va a prendre molt esforç", va afegir.

Font:
IPS noticias (20-08-2010)
http://www.ipsnoticias.net/nota.asp?idnews=96115

Mineria, arbitratge i amenaces contra Costa Rica pel cas Crucitas.

San José.- En dies recents hem pogut observar a membres d'un gabinet, envoltat d'exòtiques flors i verdes plantes ornamentals, i aparentment assessorat per una llista de 15 connotats "experts" (els noms dels quals no hem aconseguit encara conèixer detalladament), fer un anunci que no hi ha marxa enrere possible en relació amb un projecte miner, en raó d'una possible indemnització per una suma que porta 10 dígits (en dòlars). La suma és tan brillant com l'or, daurat amb totes les seves llums, i extraordinàries són les condicions en les quals es va fer públic.

No obstant això, en analitzar-ho amb major deteniment, desllueix el fet que a la data no se sàpiga sobre quin tipus d'estudi es basa, ni qui van participar en els estudis que apunten a aquesta xifra astronòmica. Multiplica per 6,2 la suma d'una demanda similar que la mateixa empresa, per al mateix projecte, contra el mateix país, havia retirat davant el CIADI (Centre Internacional d'Arranjament de Diferències entre Inversors i Estats, també conegut com ICSID per les seves sigles en anglès) del Banc Mundial a l'octubre del 2005: en aquesta oportunitat l'amenaça es basava en una demanda per 276 milions de dòlars (ja molt superior a la recent demanda davant el CIADI contra un país de la regió, El Salvador, d'una empresa minera canadenca de maig del 2010 per 100 milions de dòlars). En aquella oportunitat, adduint "negociacions en curs", es va retirar aquesta demanda davant el CIADI a l'octubre. Dos mesos després la SETENA aprovava l'Estudi d'Impacte Ambiental (12 de desembre del 2005) que havia estat rebutjat anteriorment. "Mera coincidència deu ser" dirà, alçant les espatlles, algun que un altre apurat col·lega que s'interessa per qüestions arbitrals com el subscrit.

Una suma extraordinària: possiblement mai en la història de la mineria i tal vegada de l'arbitratge, una suma a indemnitzar hagi estat anunciat per un representant estatal abans que l'empresa o l'inversor assenyali un rang, o es refereixi a un valor d'aquesta. El reportatge de la Nació del passat 27 de juliol és en aquest sentit edificant i més que il·lustratiu: els representants de l'empresa es mostren "sorpresos" per l'altura de la xifra, no sense, segons després, aprofitar del vol i acariciar una esperança caiguda del cel. Van ser segons, minuts tal vegada, que quedaran plasmats per sempre en la història d'aquest polèmic expedient del que tots volguessin desfer-se sense saber molt bé com.

És no obstant això necessari recalcar que la primícia no acaba aquí: rares vegades en la seva història la Sala IV ens ha acostumat a un comunicat de premsa com el del 22 de juliol del 2010, que assenyala amb extrema precisió dos paràgrafs de la seva extensa sentència. El jutge, discret per naturalesa, dialoga amb l'opinió usualment mitjançant les seves resolucions. És un ens taciturn, recollit, adepte de cercles o fòrums molt especialitzats, però usualment de poca parla davant l'opinió pública. No és habitual veure-ho sortir a departir en comunicats de premsa sobre el contingut de les seves decisions. Sobren els interrogants per conèixer quins van ser les intencions de la Sala IV d'optar per enviar aquest estrany i inusitat missatge (no) subliminal, a tan sols dies d'haver notificat el vot íntegrament (10 per ser exactes). Les manifestacions públiques d'alguns decisors arran d'una marxa de 15 caminantes, que "van sorprendre" a uns (i que ho van fer veure immediatament en els mitjans) seran tal vegada parteix de la resposta?.

O millor dit, de la pregunta? No ho sabem, però semblés com si la Sala volgués indicar-nos alguna cosa que pogués passar eventualment inadvertit o desapercebut davant autoritats temoroses de prendre decisions temeràries (des de la perspectiva de la Sala IV, per descomptat). ... i alguna cosa omisa per un altre: Una mica temerària resulta no obstant això la decisió de la Sala IV del 16 d'abril del 2010, notificada íntegrament el 9 de juliol passat: la lectura, fins i tot abans d'iniciar la de les seves 348 folis, de dos vots dels magistrats Fernando Cruz C. (text del vot particular) i Gilberto Armijo (text del vot salvat) és molt recomanada.

Tots dos, destaquen la falta d'estudis tècnics, les greus irregularitats i llacunes, i la manca d'un precís estudio cost-beneficio: la qual va quedar evidenciada durant la Vista (Novembre del 2009) en un memorable moment en què, desesperats i sense possibilitat d'evadir-la, els representants de l'Estat van ser incapaços de citar el nombre de foli en el qual es trobava el famós estudi de cost/beneficio previ a octubre del 2008, mes en el qual el projecte miner en Les Crucitas és objecte d'un decret de conveniència nacional (el qual requereix d'aquest estudi per poder portar el seu nom).

Podem llegir en el vot del Magistrat Cruz que "no va existir un únic document que es referís als costos soci ambientals, tal com es va admetre en la vista realitzada, a més tampoc existia una única metodologia predeterminada normativament sobre la forma de ponderació dits costos, tot la qual cosa atorga un marge de discrecionalitat molt ampli, situació incompatible amb la certesa que es necessita tenir en matèria ambiental".

Epíleg: segons el  diari La Nació del 27 de Juliol ha de celebrar-se com una gran "première" per tots els que ens interessem per qüestions internacionals, incloent arbitratges d'empreses contra Estats, experiència que no és gens nova i que Costa Rica ja va haver d'enfrontar davant el CIADI (cas Santa Elena resolt en el 2000 (1)) i enfronta actualment, en tres casos dels 129 actualment pendents) (2) així com l’irresolt cas Harken. I deixant ara a un costat la celebració, evidencia la imprudència d'uns, la falta total de preparació i la improvisació d'uns altres més; sense oblidar les inqüestionables capacitats malabaristes d'alguns sempre preparats a agafar un ocell al vol.

Notes:
(1): En aquesta oportunitat, la demanda presentada en 1995 exigia el pagament de *US$ 41.200.000 a l'Estat *costarricense. En el 2000, el Tribunal arbitral del *CIADI en la seva decisió exigeix el pagament d'una suma de 16.000.000 a Costa Rica per l'expropiació operada en el Decret executiu del 5 de maig de 1978. Veure Text de la sentència del 17 de febrer del 2000.

(2): dels 129 casos pendents davant el *CIADI, 67 concerneixen a països d'Amèrica Llatina (28 a Argentina, 11 a Veneçuela, 3 a Costa Rica, Equador, Perú, 2 a Bolívia, Hondures, El Salvador, Granada, Guatemala, Hondures, Paraguai, i amb 1 cas Mèxic, Panamà i Uruguai).

Font:
Ecoportal (08-08-2010)
http://www.ecoportal.net/content/view/full/94714

NNUU declara l'aigua i el sanejament com un Dret Humà, un gran pas en defensa de l'aigua i la vida

L'Assemblea General de l'Organització de Nacions Unides va aprovar ahir el projecte de Resolució perquè l'aigua i el sanejament siguin declarats com un dret humà presentat per Bolívia.

122 Estats van votar a favor de la iniciativa, va haver-hi 41 abstencions i cap Estat s’hi va oposar. Entre les nacions que es van abstenir de votar es troben els països que fins a l'últim moment van estar fent lobby perquè no s'aprovés aquesta resolució (Estats Units, Regne Unit, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda), curiosament països amb grans reserves d'aigua dolça, igual que Brasil, Suècia o Japó. Entre els que es van abstenir i no disposen d'aigua crida l'atenció que molts siguin excolònies britàniques. Finalment, és preocupant veure com la mitjana Europea, bressol de les grans multinacionals de l'aigua, segueix posant traves al desenvolupament del dret humà a l'aigua. Els següents passos són implementar aquesta declaració històrica de l'Assemblea, que encara que no sigui vinculant si que marca un nou rumb, busca incidir en els països que ahir es van abstenir, especialment els de la Unió Europea.

El govern Español va donar el seu suport a la resolució i s’espera, que al costat dels altres països que també ho han fet, una implementació que tregui l'aigua de la lògica mercantil i promogui la seva gestió no lucrativa i amb participació social.
Aquesta és una victòria de totes les organitzacions que durant anys han treballant per la defensa de l'aigua i la vida, sortint al carrer en contra de les privatitzacions que comercien amb la vida i treballant perquè aquest dret estigués recollit en les seves constitucions. És una victòria dels de drets humans, doncs en ella es reconeix que el dret humà a l'aigua és essencial per al gaudi dels altres drets.

Font:
Enginyeria sense Fronteres Catalunya (30-07-2010)
http://catalunya.isf.es/menu_otros/noticias.php?pageNum_r_noticias=0&$sesion_idioma=1&$codigo=12009

Reforma al Codi Forestal de Brasil, s’aprova i provoca protestes d’ambientalistes

El Projecte de Llei 1876/99, que proposa la reforma del Codi Forestal, va ser votat a la Cambra de diputats, a Brasília, Districte Federal. Per 13 vots a 5, el text principal va ser aprovat. Mentre el govern i els ruralistes celebraven, activistes i militants ambientalistas protestaven al·legant una reculada.

Durant el desenvolupament del procés en el Plenari 2 del Congrés, l'ONG Greenpeace va demanar descartar l'informe, al·legant que la proposta "mata els boscos". Pel director d'Assumptes Parlamentaris de l'Institut "El Dret per un Planeta Verd", André Lima, l'aprovació de la reforma significa "una reculada històrica en la política ambiental de Brasil".

Va dir que la reforma anul·la conquestes i redueix les Àrees de Preservació Permanent (APPs), per exemple, la dels rius a 15 metres. "Les mesures demostren que estem caminant cap a enrere". Els ambientalistas critiquen que en comptes de defensar-se el desenvolupament sostenible, el projecte beneficia a l’agronegoci, a ruralistes i latifundistes, o sigui, als quals posseeixen un major poder econòmic d'influència.

En entrevista recent amb ADITAL, Luiz Zarref, enginyer forestal i militant de Via Camperola, va explicar que les reserves legals necessiten ser recompostes de forma productiva, sigui en àrees grans o petites. En l'ocasió, l'enginyer va classificar de "error gravíssim" la reducció d'Àrees de Preservació Permanent en regions com a “cims de morros”, per exemple, ja que les APPs són importants per a la prevenció de diversos desastres naturals. "Els lliscaments, per exemple, tenen relació amb la retirada dels boscos", va explicar.

Acte
Els activistes preparessin un acte per a matí, enfront del Congrés Nacional, a partir de les 8h, on es realitzarà el "velori i l'enterrament del Codi Forestal". "Serà un moviment espontani, amb estudiants i organitzacions de la societat civil per crear un efecte simbòlic i mostrar que estem en contra de la reforma", va dir André.

Va dir també creure que les manifestacions poden revertir la "situació creada artificialment, per l'omissió del Govern Federal", ja que, segons ell, els diputats que estaven en contra de la reforma no van participar en la votació. "Molts no van compartir aquest pensament retrògrad. Va ser una majoria creada artificialment", va ressaltar.

Resultat de la votació

Vots favorables a les reformes ruralistas

Anselmo de Jesus (PT-RO)
Homero Pereira (PR-MT)
Luis Carlos Heinze (PP-RS)
Moacir Micheletto (PMDB-PR)
Paulo Piau (PPS-MG)
Valdir Colatto (PMDB-SC)
Hernandes Amorim (PTB-RO)
Marcos Montes (DEM-MG)
Moreira Mendes (PPS-RO)
Duarte Nogueira (PSDB-SP)
Aldo Rebelo (PCdoB-SP)
Reinhold Stephanes (PMDB-PR)
Eduardo Seabra (PTB-AP)

Vots contraris a les reformes ruralistes:

Dr. Rosinha (PT-PR)
Ricardo Tripoli (PSDB-SP)
Rodrigo Rollemberg (PSB-DF)
Sarney Filho (PV-MA)
Ivan Valente (PSOL-SP)

Font:
Ecoportal (07-07-2010)
http://www.ecoportal.net/content/view/full/94086

Rumb a Cancún. Bonn: es discuteix nou text sobre canvi climàtic

Amb la finalitat d'analitzar un nou text de negociació en el marc de la Convenció sobre el Canvi Climàtic de l'ONU, així com preparar el camí per a la cimera que es realitzarà a finals d'any a Mèxic (COP 16), els representants de 190 governs del món estan reunits des del 2 fins al 6 d'agost a Bonn. Tracten de donar "el següent pas essencial" i fixar els punts bàsics perquè en la Cimera de Cancún, que començarà el 29 de novembre fins al 10 de desembre, s'aconsegueixin avenços reals.

Els participants debatran sobre un nou programa, presentat per Margaret Mukahanana- Sangarwe, presidenta del Grup de Treball Ad hoc sobre l'Acció de Cooperació a llarg termini (AWG-LCA, sigles en anglès) amb la finalitat d'analitzar un nou text de negociació (1), així com preparar el camí per a la cimera que es realitzarà a la finals d'any a Mèxic. Encara que les expectatives no són molt grans, els experts esperen aconseguir "resultats mínims".

"Els governs tenen la responsabilitat aquests dies de donar el següent pas en la lluita contra el canvi climàtic - va declarar la nova Secretària Executiva CMNUCC Christiana Figueres - políticament, és possible donar-ho", va animar Figueres emfatitzant la seva esperança en què almenys es prenguin decisions sobre la protecció selvática, la transmissió de tecnologia respectuosa amb el medi ambient als països emergents i l'adaptació a les conseqüències de l'escalfament del planeta.

En el seu discurs d'obertura dels treballs (2), la nova Secretària Executiva va exigir a tots els països del món que adaptin les seves promeses nacionals als objectius internacionals. “Fins ara, tots els països industrialitzats i més d'una trentena de nacions emergents han comunicat els seus plans de reducció de les emissions fins a 2020”. Però segons Figueres, les metes fixades en l'actualitat segueixen sense ser suficients.
“Els països industrialitzats són els que han de portar la davantera i han d'accelerar el seu ritme si volen aconseguir resultats a Cancún”, va asseverar.

El text de negociació és un projecte revisat, el qual té com a base el progrés i els diàlegs que van tenir lloc durant l'última sessió, celebrada a Bonn del 31 de maig a l'11 de juny. La versió prèvia del text va ser criticada al juny per part dels països en vies de desenvolupament, que la van considerar desequilibrada. Un alt nombre de representants reunits en el G77 més Xina, van dir que aquesta no va aconseguir reflectir les propostes i les postures dels països en vies de desenvolupament, així com que no servirà com una base per a les futures negociacions.

Cal recordar que la més recent Conferència de les Parts sobre el Clima va tenir lloc el desembre passat a Copenhaguen, i no va aconseguir el seu objectiu d'aconseguir un acord internacional vinculant per combatre el canvi climàtic després que el període de vigència del Protocol de Kyoto arribi a la seva fi en 2012. Les negociacions internacionals segueixen fins al moment estancades.

Des de llavors, els representants es van reunir altres dues vegades en conferències preparatòries tractant d'establir amb claredat l'objectiu que es buscarà a Cancún i la forma d'aconseguir-ho. Observadors a Bonn estimen que, en vista del desacord existent, les perspectives de la Cimera de Cancún són escasses. Tampoc hi ha fins al moment senyals que indiquin que es podran aconseguir avenços significatius en les metes de reducció d'emissions i de canvi a energies renovables a gran escala internacional. Després de la Conferència de Bonn està prevista, per l’octubre, una altra reunió preparatòria de negociadors governamentals a la ciutat xinesa de Tianjin de cara a la Cimera de Cancún. Xina és, juntament amb Estats Units, el país que genera més emissions de gasos amb efecte hivernacle a nivell mundial i els dos no s'han compromesos en el Protocol de Kyoto. Segons Jairam Ramesh, ministre de Medi ambient d'Índia, “tots som una mica més savis després de Copenhaguen, les nostres expectatives per a Cancún són realistes, no podem esperar cap miracle". En la seva opinió, els països han fallat a l'hora de complir amb les seves promeses de finançament ràpid per 30.000 milions de dòlars per a programes de reducció d'emissions en països pobres.

Tampoc els europeus volen fer un pas endavant unilateralment: la proposta dels ministres de Medi ambient d'Alemanya, França i Gran Bretanya quant a reduir, en l'àmbit de la Unió Europea, no un 20 per cent de les emissions fins a l'any 2020, sinó un 30 per cent, no ha tingut un ressò positiu. D'altra banda, el fracàs de la nova regulació d'emissions a Estats Units, promesa de campanya feta pel president Barack Obama, queda una il·lusió que a Cancún es pugui aconseguir un avanç substancial. La llei hauria obligat als consorcis energètics i a les indústries a una major eficiència energètica i a augmentar el seu percentatge d'energies renovables. “Això tindrà fatals conseqüències en el comportament dels països emergents”, va declarar Stefan Krug, director de Greenpeace Berlín.

Font:
Ecoportal (06-08-2010)
http://www.ecoportal.net/content/view/full/94680

Un estudi calcula que 79% del cru abocat segueix en el Golf de Mèxic

Científics nord-americans qüestionen optimisme governamental i adverteixen que la major part del vessament no s'ha dissolt ni ha estat recollit.

Un grup de científics nord-americans va assegurar que la quantitat de petroli abocat en el Golf de Mèxic que continua en l'ecosistema és considerablement major a la qual reflecteixen les dades del govern. L'estudi, publicat per la Universitat de Geòrgia, indica que prop de 79% dels més de quatre milions de barrils del pou de BP que es van vessar en el Golf de Mèxic segueix en el mar.

Aquesta dada contrasta amb les xifres oficials, que van calcular que 75% del petroli abocat ja s'havia evaporat, dissolt o recollit.

D'acord amb l'estudi publicat aquest dimarts, gran part del combustible es manté sota la superfície marina i continua representant un perill per a l'ecosistema.

"La idea que 75% del petroli va desaparèixer i ja no és motiu de preocupació és absolutament errònia", va destacar el professor Charles Hopkinson, un dels autors de la investigació.

"L'abocament està aquí i trigarà anys a degradar-se. Encara estem lluny d'entendre quin impacte ambiental va a tenir", va agregar. Hopkinson va indicar que una de les raons per les quals tots dos estudis arriben a conclusions diferents és perquè prenen en compte diferents criteris a l'hora de considerar la quantitat de petroli que segueix en el mar.

Els investigadors universitaris van interpretar que el cru classificat com a "dispers", "dissolt" i "residual" encara està en l'ecosistema. En canvi, el govern només va comptabilitzar el combustible classificat com a "residual". Però a més, va assenyalar Hopkinson a la BBC, les dades de la Universitat de Geòrgia van ser calculats a partir del petroli que va arribar a vessar-se -entorn de 4,1 milions de barrils- mentre que les xifres del govern parteixen d'una quantitat major -prop de 4,9 milions- que inclou la part de l'abocament que va passar directament del pou a dipòsits segurs, sense arribar mai al mar. D'altra banda, també aquest dimarts, un altre estudi de la Universitat del Sud de Florida va assenyalar que es van trobar sediments contaminats amb una densitat de petroli tòxica per a alguns organismes marins en un canó submarí en el nord-est del Golf.

La fissura en la plataforma petroliera Deepwater Horizon va abocar cru al mar durant 87 dies des de l'abril passat, quan una explosió va danyar el sistema de seguretat i va matar a 11 persones. El 15 de juliol, la fuga, que és considerada la major de la història, va poder ser continguda.

Font:
Ecoportal (19/08/2010)
http://www.ecoportal.net/content/view/full/94927

Unió Europea:

El Mediterrani és la zona amb més poblacions de tauró, ratlla i quimera en perill d'extinció

Registra un percentatge del 42%, front del 21% de mitjana mundial.

La Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN), difosa per la científica marina de Oceana Rebecca Greenberg, assenyala que el Mediterrani és la zona on més poblacions de tauró, ratlla i quimera estan en perill d'extinció, fins a un 42%, per sobre de l'Atlàntic Nord-oest (26%) i fins i tot per sobre de la mitjana mundial que se situa en el 21% d'aquestes espècies.

Greenberg va explicar que els taurons són espècies "extremadament" vulnerables que, durant dècades, s'han capturat pels vaixells de la Unió Europea (UE) tant en aigües europees com fora d'elles, sense cap gestió. El document mostra que les embarcacions europees més petites i artesanals capturen taurons i ratlles en aigües territorials de l'Atlàntic Nord-est i del Mediterrani. Prop de la costa de gairebé tots els països costaners de la UE pesquen espècies com Scyliorhinus canicula, Squalus acanthias i ratllades ("Rajidae").

A més, cada vegada més taurons es capturen en alta mar per part d'importants flotes comercials. Els arrastres de fons industrials francesos i les xarxes de malla espanyoles i angleses capturen així taurons d'aigües profundes en l'Atlàntic Nord-est. Grans palangrers espanyols i portuguesos capturen també taurons migratoris en aigües internacionals i de països africans i del Pacífic. Per tant, tal com va assegurar Greenberg, la gestió de la pesca del tauró de la UE no només ha de comprendre aigües territorials, sinó també internacionals, el Mediterrani i zones costaneres d'Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud.

"Sovint els taurons són captura objectiu de pesqueres comercials, especialment per les seves preuades aletes", assenyala l'informe, que destaca que algunes espècies, ja siguin captura objectiu o captura accidental, s'han catalogat com a espècies vulnerables, en perill o en perill crític segons la Llista Vermella de la IUCN, com els taurons martells ("Spyhrna spp."), les guineus ("Alopias spp.") o el cailó ("Lamna nasus").

En l'actualitat, hi ha poques espècies de taurons gestionades en aigües europees, com els de aigües profundes, però no hi ha cap límit de pesca de taurons migratoris, com les tintoreres ("Prionace glauca") i els marrajos ("Isurus spp."), ni a Europa, ni en tercers països, ni en aigües internacionals, destaca l'estudi. Les eines de gestió per a la conservació del tauró inclouen la gestió tradicional de pesqueres, els convenis de conservació de la biodiversitat i mesures comercials, segons indica l'informe.

Font:
Consumer Eroski (26-07-2010)
http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/2010/07/26/194620.php

Estudien els efectes ecològics i sobre la salut pública d'un virus detectat en les aus

S'han realitzat investigacions per establir la circulació del virus de West Nile en l'ecosistema mediterrani. La Conselleria de Medi ambient de la Junta d'Andalusia ha desenvolupat un estudi epidemiològic per ajudar a determinar les implicacions ecològiques i sobre la salut pública del virus de West Nile (VWN), present en aus dels diferents continents. A més, segons la Junta, algunes espècies de mamífers es consideren també auspiciadors intermediaris d’aquest virus, per la qual cosa s'han realitzat diverses investigacions destinades a establir la circulació d'aquest agent en l'ecosistema mediterrani.

Els treballs realitzats s'han desenvolupat en el marc del Programa de Vigilància Epidemiològica de la Fauna Silvestre d'Andalusia, i han consistit en l'anàlisi de 213 mostres preses entre 2006 i 2009 en diferents punts de la comunitat autònoma. Aquestes mostres pertanyen a 15 espècies d'aus, algunes d'elles catalogades per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) com "gairebé amenaçades", "vulnerables" o "en perill d'extinció". Els resultats de l'estudi "han demostrat que el VWN i altres flavivirus d'aquest complex antigènic van circular en espècies d'aus migratòries i residents a Andalusia durant els anys 2007 i 2008", va destacar la Junta. Els anàlisis han determinat que 15 dels 213 animals analitzats (7% del total), pertanyents a vuit de les 15 espècies de mostra, tenien anticossos front d'aquest agent patògen.

D'igual manera, l'estudi apunta a una major incidència de casos durant els mesos de tardor, encara que no s'han observat diferències significatives en relació als diferents grups taxonòmics, localització, hàbitat, comportament migratori i any de mostreig.
El VWN es transmet entre diferents espècies que auspicien, sobretot aus, a través de la picada de mosquits. Els seus efectes varien entre els diferents continents i van des de l'absència de símptomes a Europa i Àfrica, a alguns brots amb mortalitat d'aus a Amèrica del Nord, amb probabilitat, a causa d'una menor adaptació de les espècies o a diferències en la virulència dels ceps circulants.

Segons va assenyalar la Junta, els resultats obtinguts a Andalusia han establert la necessitat de realitzar futures investigacions amb l'objectiu d'esclarir el paper precís de les diferents espècies d'aus silvestres en l'epidemiologia del VWN.

Font:
Consumer Eroski (20-08-2010)
http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/2010/08/18/195173.php

Set projectes catalans rebran prop de 9 milions de la UE per innovar en protecció ambiental

Un projecte pilot per transformar els residus urbans en gasoil sintètic a Lleida; la millora de l'estat ecològic de dues llacunes del Delta de l'Ebre; el desenvolupament de noves tècniques de plantació en zones desertificadas; una investigació a Terrassa per fer 'llibres verds' o sistemes d'edició i publicació més respectuosos amb el medi ambient. Així, fins a set projectes ambientals, han obtinguda finançament del programa europeu LIFE+ a Catalunya, amb una subvenció de 8,74 milions d'euros. En total, la nova convocatòria de LIFE+ invertirà 250 milions en més de 200 projectes en qualsevol part de la UE.

El programa LIFE+ de la Comissió Europea està destinat a finançar projectes innovadors en l'àmbit del medi ambient. El programa inclou tres línies d'ajudes o subprogrames: LIFE+ Natura i biodiversitat, per a projectes que tenen l'objectiu de millorar la conservació d'espècies i hàbitats amenaçats; LIFE+ Política mediambiental i gobernanza, destinat a projectes pilot que contribueixen a desenvolupar polítiques, tecnologies i instruments innovadors; i, finalment, LIFE+ Informació i comunicació, per a projectes de divulgació i sensibilització ambiental.

Dels 7 projectes que rebran finançament del programa LIFE+ a Catalunya, sis formen part de la línia de 'Política ambiental i gobernança', mentre que el setè s'inscriu al subprograma Natura i biodiversitat.

Font:
La UE a Catalunya i Balears (3-07-2010)
http://ec.europa.eu/spain/barcelona/noticies/100729_ca.htm

Premis Europeus de Medi ambient per a Empreses Europees: un dels guanyadors, un projecte espanyol

L'edició 2009-2010 dels Premis Europeus de Medi ambient per a Empreses Europees té segell espanyol. L'empresa Ferrovial ha merescut el premi de la categoria de Cooperació Internacional pel seu projecte de construcció d'una planta potabilitzadora d'aigua a Tanzània.

La iniciativa es diu Maji ni Uhai. Volen saber què significa?
En català diríem “L'Aigua és Vida”, la qual cosa en llengua suahili es diu Mahi ni Uhai. És aigua i és vida per més de 50.000 persones. El 40% de la població de la comarca del Serengueti a Tanzània. Un projecte que ha liderat l'empresa d'infraestructures Ferrovial en col·laboració amb l'ONG africana AMREF i en el qual han participat 23 voluntaris de l'empresa.

Parlem amb Jessica Bermúdez, una de les voluntàries que ha format part del projecte. Treballa en el departament de Responsabilitat Corporativa de Ferrovial des de fa dos anys.

“Des que vaig entrar en l'empresa he sentit parlar del projecte i sempre he estat al tant de com evolucionava. Hi ha un blog intern dels voluntaris en el qual van explicant les seves experiències. Els voluntaris posen una setmana de les seves vacances i l'empresa els dóna una altra. Quan va acabar la primera fase, calia fer una avaluació per detectar els errors, aprendre d'ells i fer-ho millor en la segona fase. Em van proposar anar. Els primers voluntaris que van anar no van veure amb prou feines gens del projecte, només la situació de les persones que viuen allí, en unes condicions molt dures.

Jo he pogut veure quan s'obren les aixetes i les dones i els nens omplen la seva galleda amb un aigua fresca i molt pura.”
Enginyers i tècnics que fan complicades infraestructures han dissenyat un projecte molt simple que funciona molt bé
“És un sistema molt simple que funciona per la força de la gravetat. Una sèrie de canalitzacions recull l'aigua en el cim de la muntanya, on hi ha una deu, i la baixa fins als poblats on es recull en tancs d'emmagatzematge.

És un sistema molt senzill. L'aigua clara i potable arriba amb una força increïble. El sistema se li va ocórrer a un dels voluntaris i, com funciona molt bé i no és molt car, es va a seguir fent en la segona fase.”Maji ni Uhai farà la vida més fàcil a més de 50.000 persones. A més dels dos sistemes de gravetat es fan pous, embassaments, tancs per emmagatzemar aigua de pluja, latrines en escoles, dispensaris, mercats i safaretjos de bestiar.

“Se'ns va ocórrer pujar a la deu. Ha estat l'exercici més dur que he fet en la meva vida. No em puc explicar com dones i nens podien pujar, però el pitjor era haver de baixar amb les galledes d'aigua en el cap. Ara no han de recórrer tot aquest camí. Una senyora ens va explicar que té 5 fills i cada mes un o dos dels nens es posaven malalt del budell, per les males condicions de l'aigua que havien de beure. A més de la preocupació, es gastava en medicines una quantitat de diners enormes per a ella. Ara s'han acabat les medicines i els dolors de panxa.

Les dones tenen més temps que poden emprar a fer algun treball que els doni una mica de diners per a la família i els nens poden anar a escola.”

El projecte ha implicat als habitants de la zona, tant en el manteniment de les instal·lacions com en la sensibilització de l'ús de l'aigua i de les instal·lacions sanitàries.

“En cada punt d'aigua s'ha creat una associació d'usuaris que ha de cuidar les instal·lacions i el seu manteniment, almenys la meitat dels encarregats han de ser dones. La contrapart de Tanzània, l'ONG AMREF, s'encarrega d'ensenyar-los el funcionament, a fer els petits arranjaments que puguin sorgir i de la sensibilització. Com no saben llegir, organitzen representacions de teatre en les quals s'escenifica com es contagia la malària, que és un dels seus principals problemes, o quins hàbits de neteja han de seguir. També aprenen cançons en les quals les lletres parlen d'aquestes coses. La gent s'aprèn les cançons i sap el que ha de fer.

Per a Jessica ha estat una magnífica experiència que li agradaria repetir. “M'agradaria tornar a veure als quals he conegut en aquest viatge. El millor és l'alegres que són i l'acollidors. És així en tota Tanzània, però allí, tan lluny de la capital, a l'interior, on mai va un turista, els nens et miren com si anessis una atracció i et criden Karibu, Karibu que significa benvingut.”

Sobre els Premis Europeus de Medi ambient a l'Empresa (EBAE)
La Comissió Europea va crear els Premis Europeus de Medi ambient a l'Empresa (EBAE) amb l'objectiu de reconèixer, premiar i fomentar els assoliments de les empreses que són pioneres en polítiques i productes respectuosos amb el medi ambient.

Els EBAE compten amb quatre categories: bones pràctiques de gestió, productes, processos i activitats de cooperació internacional, aquest últim és el que ha estat atorgat aquest any al programa Mahi ni Uhai de l'empresa espanyola Ferrovial.

Els premis estan oberts a empreses de qualsevol grandària, de tots els Estats membres de la UE i de països candidats. Aquest any han participat 141 empreses.

Mahi ni Uhai, compta amb un finançament d'1,8 milions d'euros en tres anys que aporta íntegrament Ferrovial. Proveirà d'aigua potable i infraestructures sanitàries a més de 50.000 persones, en cinc municipis del Districte de Serengueti: Issenye, Kymabahi, Kebanchebancha, Rin' Wani i Natta.

Font:
La UE a Espanya (26-07-2010)
http://ec.europa.eu/spain/novedades/desarrollo/ganador-espanol-premios-europeos-medio-ambiente-empresas_es.htm

Espanya:

Canàries capdavantera europea en la protecció de les aus amb el 37% del seu territori protegit

La Comunitat Autònoma de Canàries és capdavantera en defensa de les aus amb el 37 per cent del seu territori declarat com a zona d'especial protecció, fet que ha merescut un informe favorable de la Unió Europea sobre el compliment de la Directiva d'Aus a Espanya, va informar el Govern regional en un comunicat.

La Comunitat Autònoma de Canàries és capdavantera en defensa de les aus amb el 37 per cent del seu territori declarat com a zona d'especial protecció, fet que ha merescut un informe favorable de la Unió Europea sobre el compliment de la Directiva d'Aus a Espanya, va informar el Govern regional en un comunicat.

La llista d’ocells conté fins a un total de 36 espècies d'aus - les incloses en la Directiva d'Aus 79/409/CEE de la Comunitat Europea per a la regió macaronésica. D'aquestes 36, 30 d'elles es troben a Canàries, prova de la gran biodiversitat del territori.D'aquesta manera, entre les aus presents en l'arxipèlag cal esmentar, per la seva endemicitat, els coloms de la laurisilva i el colomí blau, tant en la seva variant de Tenerife com en la de Gran Canària, que representen espècies exclusives i de gran valor biològic no només per a Canàries sinó també per a la biodiversitat a nivell mundial.
Aquest patrimoni natural es protegeix a través de les zones d'especial protecció per a aus (ZEPA), integrades dins de la Xarxa Natura 2000. La designació de les ZEPA a Canàries es va iniciar, com en la resta d'Espanya, després de la incorporació a la UE en 1986. En aquestes àrees es garanteix l'adequada protecció del territori i de l'hàbitat d'aquestes espècies, tenint en compte, especialment en el cas de les aus migratòries, la protecció de les seves àrees de reproducció, de muda, d'hivernada i les seves zones de descans. Així mateix, les ZEPA, al costat de les zones especials de conservació (ZEC) en Natura 2000 constitueixen els espais que contribueixen a dotar de garanties de protecció a la biodiversitat de l'Arxipèlag canari.

Ja l'any 2000, arran d'un informe de SEU/BIRDLIFE, la Comissió Europea va iniciar un expedient d'infracció a Espanya per incompliment, per diferents comunitats autònomes, en l'aplicació de la Directiva Aus, per ser insuficient el nombre de ZEPAS i la seva superfície per aconseguir els objectius establerts en aquesta directiva.

La veritat és que el Govern de Canàries va reaccionar de forma correcta i eficaç, designant noves ZEPA i ampliant l'extensió d'unes altres, sent juntament amb Castella-la Manxa la comunitat autònoma que amb més prestesa i eficàcia es va ajustar a la normativa comunitària. La resta de comunitats espanyoles també han anat fent els seus deures, la qual cosa ha portat a la Comissió a arxivar finalment el procediment, va assenyalar l'Executiu regional.

Actualment, la xarxa de ZEPA de Canàries compta amb un total de 43 espais, que abasten una superfície total de 277.309,42 hectàrees. Això implica al voltant del 36,48 per cent de la superfície de les illes, un percentatge molt per sobre de la mitjana comunitària.

Font:
Portal del Medio Ambiente (9/08/2010)
http://www.portaldelmedioambiente.com/noticias/boletin/amaltea23@hotmail.com/8410/
canarias_lider_europeo_en_proteccion_de_las_aves_con_el_37_de_su_territorio_protegido

El canvi climàtic propiciarà el desenvolupament a Espanya de malalties tropicals

La localització a Holanda d’una colònia d’"Aedes aegypti", el mosquit que transmet la febre groga, ha certificat l’extensió d’insectes tropicals fora de les seves àrees tradicionals. Óscar Sorian, entomóleg del Museu de Ciències Naturals, ha advertit que països amb clima mediterrà com Espanya, Itàlia o Grècia hauran de preparar-se per a la lluita contra malalties tropicals que ja es creíen que estaven erradicades al continent.

Experts entomòlegs atribueixen aquest desplaçat al canvi climàtic, donat que amb l’augment de les temperatures els insectes poden sobreviure en latituds superiors. De fet, aquest fenòmen ja s’havia detectat en països com Espanya amb l’arribada del mosquit tigre.

Els científics també adverteixen que els països europeus hauran de conviure amb aquestes espècies, per tant s’hauran d’adoptar mesures preventives contra les malalties que transmeten. Recorden que en el passat ja s’han patit epidèmies de dengue, una malaltia menys greu que la febre groga amb síntomes sembants a la grip.

Respecte a la febre groga, asseguren que, malgrat ser una enfermetat molt greu, Espanya no disposa de vacunes suficients per a afrontar un brot inesperat. "La sanitat espanyola està desenvolupada i pot controlar qualsevol explosió d’aquest tipus", tranquilitza Sorian.

Fuente:
Portal del medio ambiente (19/08/2010)
http://www.portaldelmedioambiente.com/noticias/8455/
el_cambio_climatico_propiciara_el_desarrollo_en_espana_de_enfermedades_tropicales/

El Govern aprova l’avantprojecte de Llei de Pesca Sostenible

La norma té com a objectiu implantar una explotació racional, responsable i sostenible dels recursos pesquers
El Consell de Ministres ha aprovat en la seva reunió extraordinària la remissió a les Corts Generals de l’avantprojecte de Llei de Pesca Sostenible, amb la que se persegueix implantar "una explotació racional, responsable i sostenible dels recursos pesquers", d’acord amb la normativa comunitària, internacional i el Codi de Conducta per a la pesca responsable de l’Organització de les Nacions Unides per a l’agricultura i l’alimentació (FAO).

Segons va explicar l’Executiu central, amb la norma es vol garantir que l’aprofitament dels recursos marins vius es realitzi d’acord amb unes condicions económiques, ambientals i socials sostenibles, i que la pràctica d’aquesta activitat estigui compromesa amb la protecció del medi marí.

El text incorpora el nou règim de lluita contra la pesca il.legal, no declarada i no reglamentada (IUU), considerada com a una de les més importants amenaces per a la gestió i l’aprofitament dels recursos marins vius i de la biodiversitat marina, així com una competència deslleial per al sector pesquer que compleix amb la legalitat. Per això, s’estableixen forts controls de les importacions de productes pesquers en el territori comunitari, es reforcen las normas que regeixen l’accés als ports dels vaixells pesquers que tenen un pabelló de tercers països i s’implementen mesures sancionadores per evitar i disuadir l’exercici de la pesca il.legal, no declarada i no reglamentada.

El avantprojecte també integra les directrius comunitàries en matèria ambiental establertes en la Directiva Marc sobre Estratègia Marina, amb la prioritat d’assolir o mantenir un bon estat ambiental del medi marí comunitari, promoure la seva protecció i conservació, i evitar el seu deteriorament, en el marc d’una política marítima integrada.

Per una altra part, es reforcen i regulen altres activitats d’accés als recursos disferents de l’activitat pesquera professional, relacionades amb el medi marí, amb un abast i un impacte sobre la seva sostenibilitat que s’han de tenir en compte, com ara la pesca recreativa, l’extracció d’algas o flora marina i l’aprofitament del recurs marí viu per a accedir al seu material genètic.

El Govern destaca que amb la nova norma es posa de manifiest la importancia de la aquicultura com a activitat econòmica complementària de la pesca marítima, ja que suposa una font alternativa d’aliments d’origen marí i suministrament del mercado. També es té en compte "la tendència actual a l’ajustament de la capacitat de pesca d’acord amb el principi de sostenibilitat".

Font:
Consumer Eroski (20-08-2010)
http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/2010/08/20/195252.php

Espanya participarà en el macroprojecte que desenvoluparà la primera cartografía històrica dels grans incendis forestals d'Europa

La iniciativa persegueix analitzar com ha afectat el canvi climàtic, las transformacions en l’ús del sól i els canvis socioeconòmics a l’evolució del règimen actual d’incendis.

El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) participarà en el macroprojecte internacional (FUME), que durant quatre anys desenvoluparà la primera cartografía històrica dels grans incendis forestals d’Europa. La iniciativa, en la que prenen parte un total de 33 equips de recerca de 17 països i quatre continents diferents, pretén analitzar com ha afectat el canvi climàtic, les transformacions en l’ús del sòl i els canvis socioeconòmics a l’evolució del règimen actual d’incendis i poder així predir els escenaris de riscs futurs, va explicar el CSIC.

La necesitat del projecte sorgeix perquè en els darrers anys, els incendis forestals han augmentat en molts països d’Europa i el nort d’Àfrica, amb especial incidència en la zona mediterrània, on constitueixen una greu amenaça. FUME es centrarà sobretot en les regions mediterrànies del Sud d’Europa (Espanya, Portugal, sud de França, Grècia i Itàlia) i del nord d’Àfrica, encara que també es realitzaran estudis en altres ecosistemes mediterranis vulnerables vers el canvi climàtic a Austràlia i Amèrica.

Entre altres aspectes, FUME identificarà els factors que incideixen en els incendis, sobretot en el cas dels de grans dimensions, donat que les imatges de satèl.lit a partir de les que s’elaboraran els mapes sols permeten discriminar els grans incendis.

La geògrafa Pilar Martín, que dirigeix a l’equip del CSIC involucrat en el projecte, va explicar que fins ara sols és compta amb les estadístiques nacionals de cada un dels països, "amb paràmetres molt dispars", per això, és vol obtenir "la primera base de dades homogènia sobre incendis europeus". Un mapa de riscos d'incendi i l'anàlisi de les amenaces per a la regeneració dels ecosistemes afectats, especialment sota condicions climàtiques extremes, completaran els resultats de la iniciativa.

L'equip del CSIC que participa en FUMI està centrat a avaluar els factors socioeconòmics dels incendis, l'impacte de l'acció humana, un dels aspectes més desconeguts en aquest àmbit. "És molt probable que els incendis forestals continuïn incrementant-se en el futur com a resultat dels continus canvis socioeconòmics que contribueixen a l'augment del risc, a causa de l'abandó de terres i també a l'augment d'activitats recreatives en zones forestals i a l'expansió de la zona de contacte entre àrees urbanes i forestals", va assenyalar Martín. Aquest grup d'investigació ja va realitzar en 2009 una cartografia dels grans incendis esdevinguts entre 2001 i 2006 en la Península Ibèrica, a partir de les imatges del satèl·lit TERRA-MODIS, va precisar el CSIC.

Font:
Consumer Eroski (5-08-2010)
http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/2010/08/05/194833.php

Estudien la morfología dels rius de la conca del Júcar per a conèixer el seu estat de salut

En les primeres mostres recollides es van analitzar els tipus de sediments dels rius i els canvis que en ells es produeixen.
Un equip d'investigadors de l'Institut per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres (IGIC) del campus de Gandía de la Universitat Politècnica de València (UPV) i de les universitats de Lleida (UdL) i del País Basc (UPV/EHU), ha dut a terme diferents proves de camp per mesurar l'estat de salut actual de la conca del Xúquer. Els treballs s'emmarquen dins del projecte d'investigació SCARCE, coordinat per l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua del Consell Superior d'Investigacions Científiques (IDAEA-CSIC) de Barcelona.

L'estudi es va centrar en les conques del Llobregat, Ebre, Guadalquivir i Xúquer. Les proves desenvolupades pels investigadors perseguien conèixer les característiques de les lleres i la seva morfologia en diferents punts de la conca del Xúquer. En les primeres mostres recollides es van analitzar els tipus de sediments dels rius i els canvis que en ells es produeixen.

Des d'aquest punt, i en col·laboració amb investigadors de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi ambient (IIAMA) de la UPV, s'estudiarà també com aquests canvis poden incidir directament en la morfologia dels rius i, en conseqüència, en els hàbitats aquàtics i en els boscos de ribera. Aquests canvis podrien alterar hàbitats d'importància per a espècies amenaçades, com la loina del Xúquer o altres espècies aquàtiques, que els investigadors del IGIC estudien des de fa anys.

Font:
Consumer Eroski (7-08-2010)
http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/2010/08/07/194874.php

Investigadors canaris utilizaran un paràsit autòcton per a combatre plagues en plataneres i tomàquets

El "Trichogramma achacae" ataca a altres paràsits que afecten als cultius, per la qual cosa suposa oportunitats per al control biològic de plagues.

L'Institut Canari d'Investigacions Agràries (ICIA) estudia l'aplicació d'un insecte de la regió, el "Trichogramma achacae", en la lluita contra la lagarta de la platanera ("Chysodeixis chalcites") i l'arna del tomàquet ("Tuta absoluta"). Els primers resultats sobre aquesta investigació es van presentar en unes jornades agràries celebrades a la Vall del Guerra, on van participar especialistes en lluita biològica de Canàries i Almeria.

Un representant del ICIA va explicar que en els estudis realitzats per l'organisme sobre maneig integrat de plagues han identificat a l'insecte autòcton "Trichogramma achacae" com el causant d'algunes malalties en la lagarta de la platanera, un altre paràsit que minva la producció de fruita. Va assegurar que el seu ús ofereix oportunitats per al control biològic d'aquesta plaga, però que també podria aplicar-se en cultius com el tomàquet.

Enric Vila, tècnic de Agrobío, va donar a conèixer els resultats d'aquest agent biològic en la lluita contra la "Tuta absoluta" en la Península. Va afirmar que s'ha demostrat com l'aplicació del paràsit en zones productores de tomàquet ha minvat les plagues entorn d'un 90%.

Font:
Consumer Eroski (17-08-2010)
http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/2010/08/17/195129.php

La Conselleria de Medi Ambient recupera en el litoral de Cadis i Huelva unes 400 hectàries de ginebre coster

El programa de conservació d’aquesta conífera també contempla mesures com l’eliminació d’espècies exòtiques invasores.

La Conselleria de Medi Ambient ha recuperat unes 400 hectàreas de enebro coster en el litoral de Càdis i Huelva gràcies al desenvolupament de la segona fase del programa de conservació d’aquesta conífera en perill d’extinció. 

Després de concloure la primera fase d’aquesta iniciativa, per la qual es van repoblar zones potencials amb més de 200.000 plantes procedents de la “Red Andaluza de Viveros”, Medi Ambient afronta al 2012 la segona part del programa, amb un pressupost supera els 800.000 euros. Així, des del passat mes d’abril s’estan desenvolupant actuacions en els terrenys de titularitat pública a les 12 zones repartides entre les provincies de Huelva i Cadis.

Aquest projecte inclou una important inversió en adequacions d’ús públic amb l’objectiu de possibilitar i fer compatible el gaudi del paisatge natural únic que constituyen los enclaves de los enebrales andaluces con su conservación. Gracias al Pla d’Actuacions de Conservació del Ginebre Coster, s’han executat en el Paratge Natural Enebrales de Punta Umbría (Huelva) actuacions com la reparació i construcció de noves passarel.las d’accés a la platja i la millora i protecció del carril-bici en el seu recorregut actual per aquest Paratge, així com la protecció de la zona de les dunes, instal.lant proteccions de madera que impedeixin l’accés de vehícles de motor a l’interior.

Entre els objectius del programa es troben no sols garantir la protecció i conservació de les poblacions existents minimitzant els factors que les amenacen, sinò també afavorir el creixement de les poblacions i l’ocupació de l’àrea potencial del enebro costero. A la provincia de Cádiz s’ha començat amb l’eliminació de l’ungla de gat, espècie exòtica invasora i una de les principals amenaces que afecta al enebro i al seu hàbitat. En el cas de Huelva s’està portant a terme la retirada d’aproximadament 20.000 protectors utilitzats en les plantacions de enebro de la primera fase.

A més de l’eliminació d’espècies invasoras, també s’han portant a terme tractaments selvícoles per a la millora de l’hàbitat, el reforçament de poblacions per a donar continuïtat a les actuacions realitzades durant l’anterior fase del programa i l’execució d’infraestructures.

Una espècie singular

El ginebre coster és una conífera nativa de les costes mediterrànies que, a Andalucía, es restringeix a la franja litoral atlàntica, estant present solament a les costes de Cádis i Huelva. Es tracta d’una espècie que forma sistemes de gran singularitat i alt valor ecològic, per això els enebrales estan considerats com a ‘Hàbitat prioritari’ per la Directiva Hàbitat, i a més l’espècie està catalogada per la Llei 8/2003 de la flora i fauna silvestres com en ‘Perill de extinció’. Davant la situació d’amenaça que pateixen les poblacions de ginebre a Andalucía, des de l’any 1999, la Conselleria de Medi Ambient ve desenvolupant programes de recerca i recuperació per a la seva conservació.

Font:
Portal del Medio Ambiente (20/08/2010)
http://www.portaldelmedioambiente.com/noticias/8465
/la_consejeria_de_medio_ambiente_recupera_en_el_litoral_de_cadiz_y_huelva_unas_400_hectareas_de_enebro_costero/

Localitzen en el Parc Natural de la Serra de Cazorla una nova població de libèl.lula protegida.

La Oxygastra curtisii és una de les espècies de libèl·lula més amenaçades d'Europa.
La Junta d'Andalusia ha informat sobre la localització al Parc Natural de la Serra de Cazorla d'una nova població d'una de les espècies de libèl·lula més amenaçades d'Europa, Oxygastra curtisii. L'espècie es va trobar en un tram del riu Guadalentín, la qual cosa "confirma que l'ambient fluvial del mateix és un dels millor preservats d'aquest espai natural", va destacar la Junta.

La Oxygastra curtisii està recollida al Catàleg Andalús d'Espècies Protegides amb la categoria "Sensible a l'alteració del seu hàbitat", igual que la recull el catàleg espanyol. En l'àmbit internacional, està catalogada en la Directiva Hàbitats (Annexos II i V) i en el Conveni de Berna (Apèndix II). La localització de l'espècie es va produir dins dels treballs realitzats recentment pels tècnics de Medi ambient a la província de Jaén, en el marc del Programa d'actuacions de conservació dels invertebrats a Andalusia.

El Parc Natural Serra de Cazorla, Segura i Les Viles és l'únic lloc d'Andalusia on coexisteixen aquesta i les altres tres espècies de odonatos protegides, que són altres dues espècies de libèl·lula (Macromia splendens i Gomphus graslinii) i una de caballito del diable (Coenagrion mercuriale). La Junta va explicar que per a les tres espècies de libèl·lules és fonamental un adequat desenvolupament de la vegetació de ribera, de manera que les larves puguin desenvolupar-se en les arrels que estan dins de l'aigua, abans d'emergir quan es transformen en adults.

Els trams fluvials on habiten són assolellats, amb aigües netes i amb un bosc de ribera ben conservat i ben desenvolupat. Per això, el fet d'haver localitzat aquesta nova població en un tram del riu Guadalentín confirma que l'ambient fluvial del mateix és un dels millor conservats de l'espai natural.

Font:
Consumer Eroski (15-07-2010)
http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/2010/08/13/195016.ph-p

Catalunya:

Criteris a aplicar arrel de l’entrada en vigor de la Llei 20/09

La Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental d'activitats, va entrar en vigor l'11 d'agost, de conformitat amb la seva disposició final tercera. Aquesta norma deroga expressament la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d'intervenció integral de l'administració ambiental.

El nou règim d'intervenció administrativa de la Llei 20/2009 es limita únicament als aspectes ambientals. D'un altre costat, la nova norma ha variat el règim d'intervenció administrativa d'algunes activitats que passen del règim de llicència ambiental al de comunicació.

Donada la nova situació generada i mentre s'aproven els reglaments de desplegament de la Llei 20/2009, es poden consultar els criteris interpretatius a aplicar.

Font:
Pàgina electrònica del Departament de Medi Ambient i Habitatge (17-07-2010)
http://www.mediambient.gencat.cat/cat/empreses/iiaa/criteris/doc/llei_2009.pdf

El Pirineu català alberga una especie de salze nòrdic

La Generalitat valora la seva inclusió al catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
El botànic Pere Aymerich ha localitzat al Pirineu català exemplars d'una espècie de salze característic de les regions nòrdiques. És el "Salix lhastata", molt comú en zones septentrionals d'Europa, Àsia i Amèrica, però que mai abans s'havia albirat a Catalunya. Per aquest motiu, la Conselleria de Medi ambient de la Generalitat avalua la possibilitat d'introduir-la al catàleg de flora amenaçada.

Aymerich, que investiga la flora en perill de Catalunya, va descobrir aquesta espècie l'estiu passat a la vall de Marimanya, entre Pallars Sobirá i Aran. Després d'un examen profund de la zona, s'han comptabilitzat uns 500 exemplars en un tram de 700 metres en la ribera del Marimanya, amb àrees d'altes densitats.

El “Salix hastata" té dimensions molt variables i gran diversitat en la forma de les seves fulles, de manera que alguns exemplars poden fins i tot arribar-se a confondre amb altres espècies. Hi ha dues varietats principals i d'ambdues han trobat representació a la vall de *Marimanya. Una d'elles es caracteritza pel grossor de les seves fulles, el seu aspecte arbustiu i una grandària inferior al metre d'altura. L'altra varietat no sol créixer més enllà dels 10 centímetres, no té amb prou feines branques visibles i les seves fulles són molt petites.

Font:
Consumer Eroski (20-08-2010)
http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/2010/08/20/195216.php

La central nuclear de Vandellós II obté l’autorització per a funcionar durant 10 anys més

Indústria ha valorat el correcte funcionament de la instal·lació i el manteniment del nivell adequat de seguretat.
El Ministeri d'Indústria ha renovat per 10 anys l'autorització d'explotació de la central nuclear de Vandellós II, propietat de les elèctriques Endesa i Iberdrola. La corresponent ordre ministerial estableix la renovació de la llicència per 10 anys a explicar des del proper dia 26 de juliol, data en la qual expira l'autorització vigent.

La decisió, adoptada per unanimitat del Ple del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), es va basar en la comprovació del correcte funcionament de la central i del manteniment del nivell adequat de seguretat per continuar la seva operació. També va tenir en compte la constatació de la capacitat de la central per donar resposta a requisits normatius de major exigència als estrictament requerits per la reglamentació vigent. Es va valorar a més la verificació del compliment per part del titular dels requisits de l'autorització concedida l'any 2000.

La central, situada en el municipi de L'Hospitalet del Infant (Tarragona), va començar a funcionar en 1987, per la qual cosa no complirà els quaranta anys de vida fins a 2027. Els propietaris de Vandellós II van sol·licitar el 22 de juliol de 2009 renovar la llicència d'explotació per 10 anys, d'acord amb l'establert en l'autorització vigent, van explicar des d'Indústria. Després d'11 mesos, el *CSN va emetre el passat 22 de juny el seu informe favorable a la renovació.

En expirar l'autorització el 26 de juliol de 2020, la central de Vandellós II aconseguirà una vida propera als 33 anys. En l'ordre s'estableix que amb un mínim de tres anys d'antelació a l'expiració de l'autorització, el titular de la central podrà sol·licitar a Indústria una nova renovació, d'acord amb l'establert en la legislació actual.

Font:
Consumer Eroski (22-07-2010)
http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/2010/07/22/194561.php

La Diputació i la fundació “la Hiedra” impulsen la reforestació d’un tram de bosc de ribera al marge del Francolí, a Tarragona

La Diputació de Tarragona i la fundació “l'Heura” impulsen la restauració i reforestació d'un tram del bosc de ribera del riu *Francolí a Tarragona, una actuació que es portarà a terme en el marc del conveni de col·laboració entre la institució *intercomarcal i l'Obra Social "la Caixa" per a la integració laboral de col·lectius en risc d'exclusió social, mitjançant actuacions d'alt valor mediambiental.

Aquesta iniciativa té com a objectiu concret la restauració de l'entorn fluvial d'un tram del riu d'uns 494 metres de llarg, prop del pont de la carretera A-7.

El Palau de la Diputació ha acollit aquest migdia la signatura del conveni, amb càrrec a Josep Poblet, president de la Diputació; Montserrat Grisó, presidenta de la fundació l'Heura, i Joan Josep Malràs, president de l'Organisme Autònom Desenvolupament Local (OADL), ens que gestiona el conveni. A l'acte també ha assistit Enric Dalmau, director de l'àrea de negoci de "la Caixa".
Foto: Diputació de Tarragona

L'actuació de restauració d'aquest entorn fluvial del riu Francolí es troba dins de la riba i ribera del marge esquerra del *Francolí. Amb aquesta actuació es vol aconseguir l'eliminació de les espècies al.lòctones, bàsicament la canya, facilitant el correcte desguàs del riu; millorar l'estat de conservació del bosc de ribera existent en aquest tram, augmentant la biodiversitat i recuperant el bosc de ribera en zones on ha desaparegut, i la reforestació amb espècies pròpies del bosc de ribera, com per exemple el freixe de fulla petita i l'om. L'actuació també pretén eliminar els abocaments de deixalles i runes que es troben en diferents punts d'aquest tram de riu.

Pel que fa als objectius psicosocials, el projecte formarà tècnicament a un grup de dones en situació d'exclusió social. En aquest sentit, rebran coneixements tècnics i utilització de maquinària específica per treballs de reforestació. També les hi formarà com a informadores i formadores. La Diputació subvenciona les activitats a desenvolupar per la Fundació l'Heura, amb la quantitat de 60.000 euros.

El president de la Diputació ha destacat la utilitat d'actuacions com aquesta, que combinen la protecció del patrimoni natural amb la integració de grups amb el risc d'exclusió social: "És un guany social i natural, una actuació que multiplica, més que no passo summa, i que afavoreix espais fràgils i persones que també ho són". De la seva part, el president del OADL i el representant de "la Caixa" també s'han mostrat satisfet de poder col·laborar en pro de col·lectius desfavorits socialment. La presidenta de l'Heura també ha ressaltat la utilitat del projecte i la seva contribució a integrar les dones que participen, una circumstància que, ha afegit, també afavoreix als seus familiars i al seu entorn social. Per tot això, ha agraït el suport de la Diputació i de "la Caixa".

Font:
Forum de la sostenibilidad (1-07-2010)
http://www.forumsostenibilitat.cat/noticias/detail/568/noticia.html

La ministra de Vivienda, el presidente de la Diputació de Barcelona i el delegat del Govern català a Madrid inauguren "Cerdà y la política práctica: organizar el territorio"

La delegació del govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid, a través del seu Centre Cultural Blanquerna (c/ Alcalá, 44 / www.ccblanquerna.cat), inaugura l'exposició Cerdà i la política pràctica: organitzar el territori, que va acompanyada d'un cicle d'activitats paral·leles al voltant de la figura de l'urbanista català. Aquesta exposició, organitzada per la Diputació de Barcelona, institució de la qual Ildefons Cerdà va ser president, vol explicar tant l'evolució ideològica i política de Cerdà com les seves propostes d'organització territorial.

En l'acte inaugural intervenen la ministra d'Habitatge, Beatriz Corredor, el president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, el delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid, José Corb i la comissària de l'exposició, Teresa Navas.

Amb aquesta exposició patrocinada per El Periódico i Tribuna de Barcelona, el Centre Cultural *Blanquerna segueix la línia d'exposicions dedicades a personatges il·lustres de la cultura catalana i se suma també a l'Any Cerdà, que celebra els 150 anys d'aprovació del seu Pla de Reforma i Eixample. En paraules de la comissària de l'exposició, Teresa Navas “Aquesta exposició vol mostrar la trajectòria política i tècnica de Cerdà, un home que vol reformar la societat de la seva època i per això es vincula a la política. D'aquí el títol de política pràctica. És un reformador social, urbanísticament parlant, en un temps de canvis accelerats”.

El visitant pot realitzar un recorregut per diverses etapes d'aquest personatge. En un primer episodi, L'entusiasme per la revolució liberal, s'inclouen els esdeveniments històrics més rellevants i les vivències revolucionàries del jove estudiant Ildefons Cerdà a Madrid i Barcelona. També es poden veure còpies de documents com el Projecte de Reforma i Eixample de Barcelona de 1859.

Amb Fe en el progrés, esperit d'enginyer ens apropem al Cerdà polític, la seva obra menys coneguda. Va arribar a ser diputat a Madrid, regidor de l'Ajuntament de Barcelona i president de la Diputació de Barcelona durant la Primera República espanyola. En aquest apartat, es poden veure, entre altres objectes, portades de publicacions humorístiques com “La campana de Gracia” (1873) o “El Tauró” (1872), diversos mapes com la Reforma de la divisió judicial de la província de Barcelona, portades de diaris de l'època i un projecte insígnia per als diputats triats per la Diputació Republicana de Barcelona en 1873.

Un tercer episodi, L'home algebraic, recorre la trajectòria del Cerdà com a enginyer de camins i urbanista. Una vegada triat diputat en les Corts de Madrid formula dos projectes urbanístics de les dues ciutats que acaparaven el seu interès: Barcelona i Madrid.

Finalment, un audiovisual mostra el territori de la província de Barcelona a través de postals publicades a principis del segle XX. En aquest episodi, Cerdà i la Diputació de Barcelona. Organitzar el territori, es fa un recorregut pel territori que Cerdà proposa modernitzar en la Confederació Regional de Municipis una vegada que és triat president de la Diputació de Barcelona.

A més, l'exposició es complementa amb un catàleg que el visitant podrà obtenir de forma gratuïta, on es reprodueixen plànols del projecte de Reforma de la Província de Barcelona i uns altres amb la Reforma interior de la ciutat de Madrid.

Font:
Sala de premsa de la Generalitat de Catalunya
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=36305&idioma=1

Els centres de recuperació de fauna de Medi ambient i Habitatge van ingresar més de 8.000 animals l’any passat

El Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa, que aquest any celebra el seu 30 aniversari, va ser el primer a Catalunya i un dels pioners a l’Estat, acull 2 de cada 3 animals recolllits.

S'estima que el conjunt de centres de recuperació de fauna salvatge del Departament han tractat més de 100.000 animals des de la seva creació. Els centres de recuperació de fauna salvatge (CRFS) del Departament de Medi ambient i Habitatge van ingressar durant l'any 2009 un total de 8.024 animals.

D'aquests, 3.590 s'han pogut recuperar i alliberar a la naturalesa (el 45% del total). El major nombre d'entrades d'exemplars correspon al Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa, que va registrar 5.316 entrades, és a dir, 2 de cada 3 animals recollits.

La recollida i el transport d'aquests exemplars de fauna autòctona protegida fins als diferents centres de fauna salvatge del Departament la realitza principalment el cos d'Agents Rurals, així com, en menor mesura, particulars directament o personal d'altres cossos de seguretat.

El Centro de Recuperación de Fauna Salvaje de Torreferrussa se encuentra al municipio de Santa Perpètua de Mogoda, al Vallès Occidental, y este año celebra el 30è aniversario de su creación.

Consta de dos zonas físicamente separadas: una zona hospitalaria para la recuperación de fauna y la zona de cría en cautiverio, donde se trabaja en la conservación de  especies como el tritón del Montseny, el “xoriguer” pequeño o el trencalòs, entre otras.

Foto: Sala de premsa de la Generalitat de Catalunya

Font:
Sala de prensa de la Generalitat de Catalunya (20-08-2010)
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=45665&idioma=0&departament=20&canal=21

Modificació de la Llei de protecció dels animals

Amb data de 6 d'agost de 2010 s'ha publicat en el DOGC la LLEI 28/2010, del 3 d'agost, de modificació de l'article 6 del text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008.

Font:
Pàgina electrònica del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya
https://www.gencat.cat/diari/5687/10210141.htm

Projecte de restauració ecològica de l’espai fluvial de l’Alameda i meandre de Santes Creus en el terme d’Aiguamúrcia (Alt Camp)

Aquest projecte està promogut per la Unitat de Medi ambient del Servei d'Assistència Municipal de la Diputació de Tarragona amb l'objectiu d'aconseguir una major naturalitzación de riu Gaià al seu pas per l'Arbreda de Santes Creus, espai d'interès natural (PEIN. 1992), propietat de la Diputació de Tarragona.

El projecte comporta la restauració ecològica del llit, la riba i les primeres terrasses fluvials del riu Gaià. Es tracta d'un tram singular que conserva un conjunt botànic únic i posseeix, a més, un simbolisme social i una significació històrica i paisatgística de gran rellevància. No obstant això, el tram ha estat afectat per la construcció d'una doble escullera al riu i una mota superior també de pedra. Aquests usos i elements han comportat una profunda alteració del funcionament i de l'estructura natural del riu.

Són canvis que han determinat la desaparició de les terrasses naturals i de l'antic meandre, el més dinàmic del riu Gaià, així com la modificació dels paisatges i hàbitats naturals, que anys enrere havien motivat la protecció d'aquest entorn com una de les més importants representacions dels boscos de ribera català. Aquest projecte contempla l'eliminació de les estructures que actualment envaeixen i ocupen l'espai fluvial, la recuperació dels relleus i formes naturals i la restauració dels processos i dinàmiques fluvials que modelaven el tram i renovaven els seus hàbitats i paisatges.

Així i tot, es preveuen mesures orientades a facilitar i accelerar la recuperació dels ambients de ribera (reforestació amb plantes autòctones) i aquàtics. Es tracta d'una experiència pionera a Catalunya en aquest tipus d'intervencions, orientada a restaurar processos naturals altament complexos i difícils de preveure, per la qual cosa s'han creat models hidrològics i hidràulics, i s'ha realitzat una anàlisi i interpretació de les possibles respostes de la dinàmica fluvial i ecològica que pugui experimentar el tram.

Archivo Unidad de Medio ambiente de la Diputación de Tarragona
Malgrat que les funcions i dinàmiques fluvials seran restituïdes a curt termini, els seus efectes i la recuperació dels paisatges naturals hauran d'esperar uns anys. La importància de recuperar aquest entorn supera els objectius estrictament ambientals, donats que l'Albereda i el meandre de Santes Creus formen part del conjunt paisatgístic del Monestir Cisterscence de Santes Creus (del segle XII i Monument Històric. 1921), al costat de boscos propietat i gestionats per la Diputació, com el de 'Sant Sebastià' o les 'Forques'. 

El projecte ha estat redactat per 'MN Consultors en Ciències de la Conservació', amb un pressupost de 435.504,76 euros, el qual serà finançat per la Diputació de Tarragona i amb una subvenció de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) del Departament de Medi ambient i Habitatge (DMAH) de 150.000 euros.

Complementa al projecte un pla de comunicació i participació ciutadana, amb accions concretes d'educació ambiental.  Les obres, aprovades ja pel DMAH, la Diputació i l'Ajuntament d'Aiguamúrcia, s'iniciaran al mes proper d'agost i amb un termini d'execució de 5 mesos.

Font:
Forum de la sostenibildad (22-07-2010)
http://www.forumsostenibilitat.cat/butlletidetail/code/WTCZVAZUHZNYHTNZIZFO/Butlletins.html

Temporada de caça 2010-2011

Amb data de 3 de agost de 2010 s’ha publicat al DOGC la RESOLUCIÓN MAH/2584/2010, de 23 de juliol, les espècies objecte d’aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i las vedes especials per a la temporada 2010-2011 en tot el territori de Catalunya.

Font:
Pàgina electrònica del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la eneralitat de Catalunya (23-07-2010)
https://www.gencat.cat/diari/5684/10201095.htm

CEDAT-URV

Màster Universitari en Dret Ambiental. Tercer període de preinscripció obert

Del 3 al 25 de setembre s’obre un nou període de preinscripció per a fer el Màster Universitari en dret ambiental de la Universitat Rovira i Virgili durant el curs acadèmico 2010-2011.

Font:
CEDAT-URV
https://wis.si.urv.net/masters/alumne/index.jsp?idioma=1

Ajuts de màster per a aturats

Dades generals

Destinataris: Titulats universitaris en situació laboral de desocupació que es matriculin en un Màster en una universitat pública o privada.
Termini de presentació:
Des de: 02 de setembre de 2010
Fins: 16 de novembre de 2010
Àmbit d'aplicació: Estatal
Requisits:
1) Per als qui no van gaudir d'aquests ajuts el curs anterior:

  • Haver nascut entre l'1 de gener de 1970 i el 31 de desembre de 1985
  • Estar en possessió d'un títol oficial universitari.
  • Trobar-se en situació laboral de desocupació i estar inscrit com a demandant a 1 de setembre de 2010
  • Percebre la prestació o subsidi corresponent entre l'1 de gener i l'1 de setembre de 2010.
  • Matricular-se d'un curs complet d'un màster oficial en universitats públiques o privades o d'un màster propi en una universitat pública.

2) Per als qui van gaudir d'aquests ajuts el curs anterior:

  • Matricular-se de tots els crèdits que li manquen per a finalitzar el màster
  • Haver superat en el curs anterior el 80% dels crèdits en els que es va matricular

Si el número de sol·licitants que reuneixen els requisits anteriors supera al d'ajudes convocades, s'adjudicaran de forma inversament proporcional a la renda per-càpita del sol·licitant (Veure detalls al text de la convocatòria).

Dotació: L'alumne queda exempt d'abonar el preu públic oficial que es fixa per als serveis acadèmics del Màster. Aquest import s'abonarà a les Universitats.

Font:
URV
http://www.urv.cat/masters_oficials/becas_desempleo.html

Barcelona acull la campanya «Biodiversitat- tots en formem part» de la Comissió Europea

El 28 de juliol es va celebrar una jornada d’activitats per a ensenyar als ciutadans les repercusiones reales de la pérdida de biodiversidad en su vida cotidiana, en donde se puso el acento en el que podemos hacer por prevenirla.

Los estands informativos de esta campaña europea de concienciación estuvieron en la plaza de la Natura del Park Güell hasta el 5 de agosto

Font:
CEDAT (28-07-2010)
http://ec.europa.eu/environment/biodiversity/campaign/index_es.htm

Beca del Govern de Mèxic per a extrangers 2011

Les beques s'atorguen per efectuar estudis d'especialització, mestratge, doctorat, especialitats mèdiques, per realitzar investigacions a nivell de postgrau, estades *posdoctorales, mobilitat a nivell de postgrau, estades per a creació artística, conferències d'alt nivell, estades d'investigació per *mexicanistas, per a col·laboradors de mitjans informatius i per a programa de professors visitants.

Font:
CEDAT (27-07-2010)
http://redotri.urv.es/conv/biblio/1326/E50/N-GMEX-BQ-PB/2003-2004/convocatoria/BQMEXBasesdeconvocat.pdf

Curs “La Biodiversidad. Aspectes bàsics per a la gestió i l’ús sostenible de la diversitat biològica

El Campus Universitari de la Mediterrània impartirà, entre els dies 15 i 17 de setembre, les classes del curs La Biodiversitat. Aspectes bàsics per a la gestió i l'ús sostenible de la diversitat biològica, dirigit pel Sr. Arnau Queralt, assessor en desenvolupament sostenible, i coordinat pel Sr. Joaquim Millan, secretari general del Consell Català del Moviment Europeu.

Font:
CEDAT (28-07-2010)
http://www.campusmed.net/cat/curs.php?id=1001

Membres de la URV treballen en projectes de cooperació en diferents països aquest estiu

Equador, Guatemala, Mèxic, Perú, Senegal, Índia, Camerun i Nicaragua són els països on es fan projectes de cooperació propis de la URV o d'altres organitzacions tarragonines. A través del Centre de Cooperació al Desenvolupo URV Solidària participen cinquanta persones. Els projectes són diversos. A Guatemala es desplacen quinze membres de la Coral de la URV, que a través del cant coral volen dinamitzar i cohesionar comunitats.

També a aquest país hi ha dos projectes més amb l'ONG Milpa: un de Salut i Governabilitat, per formar les persones sobre salut sexual i reproductiva, atenció prenatal i atenció clínica a la dona; i un altre de Gènere i Sobirania Alimentària, que consisteix a ajudar a enfortir la producció agrària i la gestió de finques comunitàries i familiars integrals, i a la gestió d'intercanvi de llavors i recuperació de les tècniques ancestrals mayes d'agricultura.

A Mèxic, onze estudiants treballen en la promoció de la salut en col·laboració amb l'ONG Reus Societat Civil, en la VIª Trobada Taller de formadors i promotors de salut a les Comunitats Indígenes de la Zona Nord de Xiapas. A Senegal s'han desplaçat cinc persones (professors i alumnes), que en col·laboració amb l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona treballen en la formació d'especialistes i professionals de l'Hospital de Touba i Centres de Salut de la regió de Diourbel.

A l'Equador cinc persones, en colaboració amb Enginyeria Sense Fronteres, participen en un projecte d'enfortiment de la gestió pública ambiental. Recolzen a la tramitació de denúncies i inspeccions ambientals en matèria de contaminació per vessaments de cru a la Amazònia equatoriana, capaciten les persones en matèria química i donen ajuda tècnica.

A Perú la URV pren part en dos projectes. Un és d'integració social, amb col·laboració amb l'organització Sura, i que consisteix a ajudar en la intervenció familiar de nens i adolescents immersos en situacions de conflicte; i l'altre, en colaboració amb Grufides, és de asesoria jurídic ambiental. Es pretén capacitar grups d'agricultors i camperols en matèria de drets, delictes i conflictes ambientals, i assessorar les famílies camperoles elaborant materials per escrit. Amb Rumb al Sud, URV Solidària dóna la possibilitat a l'estiu als membres de la Universitat de fer turisme alternatiu per fomentar-ho com a eina de desenvolupament en poblacions dels països de destinació, anant a conèixer diferents projectes de cooperació en marxa. Aquest any les persones inscrites visiten projectes d'Índia, en col·laboració amb l'Associació Prabhat; Camerun i Nicaragua.

Font:
URV Activ@, Diari digital (13-08-2010)
http://wwwa.urv.cat/noticies/diari_digital/cgi/principal.pl?fitxer=noticies/noticia010715.htm

NORMATIVA

Unió Europea:

Reglamento (UE) no 752/2010 de la Comissión, de 18 de agosto de 2010, por el cual se prohibe la pesca de maruca azul en aguas de la UE y aguas internacionales de las zonas VI y VII por parte de los buques que enarbolan pabellón de España

Per a més informació:
http://eur-lex.europa.eu/JOHtml.do?uri=OJ:L:2010:220:SOM:ES:HTML

Reglamento (UE) no 744/2010 de la Comisión, de 18 de agosto de 2010, que modifica, por lo que respecta a los usos críticos de los halones, el Reglamento (CE) no 1005/2009 del Parlamento Europeo y del Consejo sobre las sustancias que agotan la capa de ozono (1)

Per a més informació:
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2010:218:0002:0008:ES:PDF

Reglamento (UE) no 724/2010 de la Comisión, de 12 de agosto de 2010, por el que se establecen las disposiciones de aplicación de los cierres en tiempo real de determinadas pesquerías en el Mar del Norte y el Skagerrak

Per a més informació:
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2010:213:0001:0005:ES:PDF

Reglamento (UE) no 737/2010 de la Comisión, de 10 de agosto de 2010, por el que se establecen disposiciones específicas de aplicación del Reglamento (CE) no 1007/2009 del Parlamento Europeo y del Consejo, sobre el comercio de productos derivados de la foca (1)

Per a més informació:
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2010:216:0001:0010:ES:PDF

Decisión 2010/461/PESC del Consejo, de 26 de julio de 2010, de apoyo a las actividades de la Comisión Preparatoria de la Organización del Tratado de Prohibición Completa de los Ensayos Nucleares (OTPCE) con objeto de reforzar sus capacidades de observación y verificación y en el marco de la ejecución de la Estrategia de la UE contra la proliferación de armas de destrucción masiva.
2010/462/UE

Per a més informació:
http://eur-lex.europa.eu/JOHtml.do?uri=OJ:L:2010:219:SOM:ES:HTML

Reglamento (UE) no 712/2010 del Consejo, de 26 de julio de 2010, por el que se modifica el Reglamento (UE) no 53/2010 en lo que respecta a determinadas posibilidades de pesca y se modifica el Reglamento (CE) no 754/2009

Per a més informació:
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2010:209:0001:0013:ES:PDF

Reglamento (UE) no 709/2010 de la Comisión, de 22 de julio de 2010, que modifica el Reglamento (CE) no 338/97 del Consejo, relativo a la protección de especies de la fauna y flora silvestres mediante el control de su comercio

Per a més informació:
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2010:212:0001:0059:ES:PDF

Reglamento (UE) no 750/2010 de la Comisión, de 7 de julio de 2010, que modifica los anexos II y III del Reglamento (CE) no 396/2005 del Parlamento Europeo y del Consejo por lo que respecta a los límites máximos de residuos de determinados plaguicidas en determinados productos (1)

Per a més informació:
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2010:220:0001:0056:ES:PDF

Espanya:

Ley de Cantabria 6/2010, de 30 de julio, de Medidas Urgentes en Materia de Ordenación del Territorio y Urbanismo

Per a més informació:
http://noticias.juridicas.com/

Ley 9/2010, de 30 de julio, de Aguas para Andalucía

Per a més informació:
http://noticias.juridicas.com/base_datos/CCAA/ar-d100-2010.html

Catalunya:

Llei 28/2010, de 3 d'agost, de modificació de l'article 6 del text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008.

Per a més informació:
https://www.gencat.cat/diari/5687/10210141.htm

Llei 23/2010, de 22 de juliol, de modificació de la Llei 1/1995 i de la Llei 23/1983 per a fixar l'àmbit de planificació territorial del Penedès

Per a més informació:
http://www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/lleis

Resolució 739/VIII del Parlament de Catalunya, sobre l'adopció de mesures per a reduir la contaminació acústica a la carretera C-234, a Gavà

Per a més informació:
http://www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/resolucions

Resolució 720/VIII del Parlament de Catalunya, sobre la restauració de la zona humida dels espais lliures del Pla parcial Muntanyans II i la inclusió d'aquests en l'espai de la Platja de Torredembarra i Creixell (Tarragonès)

Per a més informació:
http://www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/siap?STRUTSANCHOR1=detallExpedient.do&criteri=250-02607/08&ad=1

Resolució 705/VIII del Parlament de Catalunya, per la qual s'aprova el Dictamen sobre l'adequació al principi de subsidiarietat de la Proposta de reglament del Parlament Europeu i del Consell relatiu a l'establiment de mesures financeres comunitàries amb relació a la política pesquera i al dret del mar [COM (2010) 145 final]

Per a més informació:
http://www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/siap?STRUTSANCHOR1=detallExpedient.do&criteri=295-00011/08&ad=1

Resolució 704/VIII del Parlament de Catalunya, per la qual s'aprova el Dictamen sobre l'adequació al principi de subsidiarietat de la Proposta de decisió del Consell per la qual s'estableixen les normes per a les importacions a la Unió Europea de productes de la pesca, mol·luscs bivalves vius, equinoderms, tunicats, gasteròpodes marins i llurs subproductes procedents de Groenlàndia [COM (2010) 176 final]

Per a més informació:
http://www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/siap?STRUTSANCHOR1=detallExpedient.do&criteri=295-00008/08&ad=1

Resolució 701/VIII del Parlament de Catalunya, sobre la declaració de les festes amb bous de les Terres de l'Ebre com a festes tradicional d'interès nacional

Per a més informació:
http://www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/siap?STRUTSANCHOR1=detallExpedient.do&criteri=250-02470/08&ad=1

Resolució 684/VIII del Parlament de Catalunya, per la qual s'aprova el Dictamen sobre l'adequació al principi de subsidiarietat de la Proposta de reglament del Parlament Europeu i del Consell relatiu als comptes econòmics europeus del medi ambient de la Unió Europea

Per a més informació:
http://www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/siap?STRUTSANCHOR1=detallExpedient.do&criteri=295-00006/08&ad=1

Resolució 667/VIII del Parlament de Catalunya, sobre la gestió dels territoris inclosos en la Xarxa Natura 2000

Per a més informació:
http://www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/siap?STRUTSANCHOR1=detallExpedient.do&criteri=250-02425/08&ad=1

Resolució 665/VIII del Parlament de Catalunya, sobre la publicació de la guia geològica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Per a més informació:
http://www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/siap?STRUTSANCHOR1=detallExpedient.do&criteri=250-02292/08&ad=1

Resolució 664/VIII del Parlament de Catalunya, sobre la investigació de la disminució de la població d'algunes espècies autòctones de peixos

Per a més informació:
http://www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/siap?STRUTSANCHOR1=detallExpedient.do&criteri=250-02278/08&ad=1

Resolució 632/VIII del Parlament de Catalunya, sobre el rebuig de la instal·lació d'un magatzem temporal centralitzat de residus nuclears a Ascó (Ribera d'Ebre)

Per a més informació:
http://www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/siap?STRUTSANCHOR1=detallExpedient.do&criteri=250-02627/08&ad=1

JURISPRUDÈNCIA

Unió Europea:

Sentència del Tribunal de Justicia (Sala vuitena) de 29 de juliol de 2010. Comissió Europea contra República Francesa. Incumpliment d'Estat. Assumpte C-35/10.

Per a més informació:
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:62010J0035:ES:NOT

Sentència del Tribunal de Justicia (Sala Sèptima) de 29 de juliol de 2010. Comissió Europea contra Regne de Bèlgica. Incumpliment d'Estat.
Assumpte C-513/09.

Per a més informació:
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:62009J0513:ES:NOT

Sentència del Tribunal de Justicia (Sala vuitena) de 29 de juliol de 2010. Comissió Europea contra República d'Estonia. Incumpliment d'Estat.
Assumpte C-515/09.

Per a més informació:
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:62009J0515:ES:NOT

Sentència del Tribunal de Justicia (Sala Sisena) de 15 de juliol de 2010. Comissió Europea contra República Hel.lènica. Incumpliment d'Estat - Directiva 2006/66/CE.
Assumpte C-512/09.

Per a més informació
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:62009J0512:ES:NOT

Sentència del Tribunal de Justicia (Sala Tercera) de 15 de juliol de 2010. Comissió Europea contra República Italiana. Incumpliment d'Estat - Directiva 79/409/CEE.
Assumpte C-573/08.

Per a més informació:
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:62008J0573:ES:NOT

Sentència del Tribunal de Justicia (Sala Quarta) de 8 de juliol de 2010. Afton Chemical Limited contra Secretary of State for Transport. Petició de decisió prejudicial: High Court of Justice (England & Wales), Queen's Bench Division (Administrative Court) - Regne Unit. Remissió prejudicial - Validesa - Directiva 2009/30/CE - Artícle 1, apartat 8 - Directiva 98/70/CE - Artícle 8 bis - Contaminació atmosfèrica - Combustibles - Ús d'aditius metàl.lics en el combustible - Límit pel contingut de tricarbonil metilciclopentadienil de manganesi (MMT) - Etiquetat - Estudi d'impacte - Error manifest d'apreciació- Principi de cautela - Proporcionalitat - Igualtat de tracte - Seguritat jurídica - Admisibilitat.
Assumpte C-343/09.

Per a més informació:
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:62009J0343:ES:NOT

Sentència del Tribunal de Justícia (Gran Sala) de 6 de juliol de 2010. Monsanto Technology LLC contra Cefetra BV i altres. Petició de decisió prejudicial: Rechtbank's-Gravenhage - Países Bajos. Propiedad industrial y comercial - Protecció jurídica de les invencions biotecnològiques - Directiva 98/44/CE - Artícle 9 - Patent que protegeix un producte que conté una informació genètica o consisteix en una informació genètica - Matèria en la que està contingut el producte - Protecció - Requisits.
Assumpte C-428/08.

Per a més informació:
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:62008J0428:ES:NOT

ARTICLES

PUBLICACIONS DE RECENT ADQUISICIÓ

AGENDA

Beques i ajuts predoctorals: Beques i contractes predoctorals

Objecte:

  • Concedir ajuts a les universitats, centres de recerca i fundacions hospitalaries per a contractar investigadors novells i promoure la qualitat en la recerca, mitjançant la incorporació d'aquests en grups de recerca que desenvolupin un projecte de I+D vigent.
  • Renovar els ajuts a la contratació per a la próxima anualitat, concedits d'acord amb les resolucions IUE/2681/2008 de 8 d'agost (DOGC núm. 5208 de 03.09.08), i IUE/2365/2009 de 29 de juliol (DOGC núm. 5456 de 02.09.09)

Àmbit:

  • Titulados universitarios

Solicitantes:

  • Nueva concesión:
  • Licenciados, Ingenieros, Arquitecto superiores; que además hayan superado 60 *ECTS de máster o los 20 créditos de docencia de un programa de doctorado.
  • Graduados que tengan 300 *ECTS entre estudios de grado y posgrado (al menos 60 *ECTS de máster)
  • Diplomados que tengan 300 *ECTS entras estudios de diplomatura y de máster (al menos 60 *ECTS de máster)

La fecha de fin de los estudios de máster tiene que ser posterior al 1 de enero de 2008

Todos tienen que estar admitidos y matriculados en la fase de búsqueda de un doctorado en el momento de aceptación de la ayuda.

Renovación:

  • Beneficiarios que han disfrutado de una ayuda durante durante en el año 2010 y que todavía no hayan disfrutado de los 3 años del programa.

Importe:

  • Esta convocatoria está cofinanciada por el Fondo Social Europeo.

Nueva concesión:

14.400,00 euros socios anuales. Este importe se liquidará en 12 mensualidades.

Los contratos incluirán los precios públicos de la matrícula en la tutela de tesis. Para los que disfruten de la condición de beneficiario en el año 2011 el curso de referencia de la matrícula será el curso 2010-11
El importe de estas ayudas será liquidado directamente a las universidades.

Plazo de presentación:
Nueva concesión de ayudas:

Renovación:
Según la fecha de inicio del contrato

Lugar de presentación:

Nueva concesión:
La solicitud, de acuerdo con el modelo normalizado, lo tiene que formalizar la persona candidata, con el visto bueno del director/a de el proyecto de búsqueda y no puede superar el número de hojas que se establezcan.
Las solicitudes se presentarán electrónicamente. Una copia, en papel, de la misma se habrá de hacer llegar al centro de adscripción dentro del mismo plazo
Las Universidades/centres/fundaciones tendrán que presentar a la *AGAUR durante los 5 días siguientes a la finalización del plazo de presentación, un certificado con la lista de de solicitudes presentadas a su institución que hayan sido validadas

Resolució:
Nova concesió: Prevista durant el mes de desembre de 2010
Renovació: Segons la data d'inici del contracte

Lloc: indeterminat
Dia i hora: Del 3 al 21 de septiembre de 2010
Organitza: Generalitat de Catalunya

Per a més informació:
http://www10.gencat.cat/agaur_web/AppJava/catala/a_beca.jsp?categoria=predoctorals&id_beca=16701

El Tossal d'Engrilló, balcó de les Terres de l'Ebre

Itinerari amb espectaculars vistes que transcorre per part del GR 7-1 fins arribar al Tossal d´Engrilló (1071 m) on, si el dia està clar, es veurà la desembocadura de l'Ebre i tots els pobles de la Terra Alta, excepte un!. També es trobarà l'arbre monumental del Teix d´Engrilló. Dificultat mitjana, itinerari amb forts desnivells.

Informació i inscripció Centre d'Informació del Parc Natural dels Ports al Baix Ebre ' 977 500 845.

Lloc: Parada de bus, municipi de Prat de Comte
Dia i hora: 19 de setembre de 2010, 9:30 a 4:30 hores
Organitza: varis

Per a més informació:
http://www.forumsostenibilitat.cat/agendas/detail/181/el-tossal-dengrillo-balco-de-les-terres-de-lebre.html

La Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre

Les Jornades tenen com a objectiu donar a conèixer les oportunitats i potencialitats de la candidatura EbreBiosfera, la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre, com a instrument per generar sinergies entre el teixit socioeconòmic del territori i les politiquees de les administracions de la Generalitat i l'Estat.

La jornades es desenvoluparan els dies 13 i 15 de setembre de 2010 en dos blocs temàtics diaris, amb la finalitat que els assistents aconsegueixin un nivell suficient de comprensió sobre la futura Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre, particularment, sobre els següents eixos temàtics:

  • Programa MaB de la UNESCO i candidatura EbreBiosfera.
  • Efectes socioeconòmics potencials de la reserva de la biosfera:

- Desenvolupament rural i de la indústria agroalimentària
- Valorització dels serveis i productes turístics
- Gestió activa del patrimoni natural

Lloc: Cambra de Comerç / TORTOSA
Dia i hora: 13 i 15 de setembre de 2010
Organitza: EbreBiosfera, Generalitat de Catalunya

Per a més informació:
Cambra de Comerç, Indústria i Navegació
de Tortosa.
Carrer Cervantes, 7
Telèfon 977 44 15 37

IX Mostra de comerç verd

Productors, elaboradors, establiments comercials i entitats del Camp de Tarragona ens ofereixen els seus productes i serveis en una mostra que agrupa més de 20 expositors amb certificació ecològica

Lloc: Plaça Llibertat, Reus (Tarragona).
Dia i hora: 18 de setembre de 2010, de 10.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.30 h.
Organitza: Salut i Medi. Ajuntament de Reus

Per a més informació:
http://www.salutimedi.com/sim/n.php?id=29

Seminari Internacional sobre Biodiversitat Agricola en la lluita contra la Fam i front als Canvis Climàtics

Amb motiu de l'Any Internacional de la Biodiversitat fixat per NNUU pel 2010, Córdoba celebrarà la segona setmana de Setembre dos esdeveniments internacionals que es centraran en la biodiversitat agricola: una Reunió d'Experts internacionals d'alt nivell convocada per la FAO i el Seminari Internacional que es descriu en aquest document.

Este Seminario Internacional, convocado en el contexto del Año Internacional de la Biodiversidad y como contribución a las conmemoraciones del Día Mundial de la Alimentación, pretende destacar el papel de la biodiversidad agrícola como base para la seguridad alimentaria, la lucha contra el hambre y como amortiguadora de los efectos previstos del cambio climático.

En él, expertos del máximo prestigio internacional analizarán el trabajo que en estas materias vienen realizando diversas instituciones y se ofrecerá un espacio para fomentar la concienciación y el diálogo entre instituciones, universidades, científicos, sociedad civil y sector privado. Se espera que el Seminario contribuya a catalitzar accions i projectes, així com a definir prioritats i polítique a nivell internacional, nacional i local.

L'últim dia un comitè d'experts amb representants de les institucions participants redactarà un document conclusiu en forma de Declaració per a la seva presentació a la Reunió Plenària de Alt Nivell de l'Assemblea General de Nacions Unides sobre la Diversitat Biològica que es celebrarà el 22 de setembre a Nova York.

ORGANITZEN:
· Ayuntamiento de Córdoba
· Bioversity International
· Càtedra d'Estudis sobre Fam i Pobresa (CEHAP) de la Universitat de Córdoba
· Conveni de Diversitat Biològica
· Diputació Provincial de Córdoba
· FAO - Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació
· Ministeri de Ciència i Innovació, Institut Nacional d'Investigacions Agràries (INIA)
· Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM)
· Tractat Internacional de Recursos Fitogenètics per a l'Agricultura i l'Alimentació

Lloc: Córdova
Dia i hora: 13 al 15 de setembre de 2010
Organitza: varis

Per a més informació:
http://www.portaldelmedioambiente.com/ecologia/agenda/8396/
seminario_internacional_sobre_biodiversidad_agricola_en_la_lucha_contra_el_hambre_y_frente_a_los_cambios_climaticos

 
Si no desitja seguir rebent aquest bulletí: clicar AQUÍ(ELIMINAR)
El Butlletí Informatiu és un servei gratuït del Centre d'Estudis de Dret Ambiental Alcalde Pere Lloret (CEDAT) de la Universitat Rovira i Virgili.
Per a qualsevol comentari o suggeriment, enviï'ns un email a: cedat(ELIMINAR)@urv.cat.